Taula de continguts
91 les relacions: Advanced Gemini, Apollo 11, Apollo 13, Apollo 14, Apollo 15, Apollo 16, Apollo 17, Apollo 4, Apollo 5, Apollo 6, Apollo 7, Apollo 8, Apollo A, Ares V, AS-203, Astronàutica, Aterratge lunar, Bertrand Piccard, Blue Origin, Cape Canaveral Air Force Station Skid Strip, Càpsula espacial, Centaur (tram de coet), Centre Espacial John F. Kennedy, Centre Espacial Lyndon B. Johnson, Coet, Coet accelerador sòlid del transbordador espacial, Colonització de l'espai, Combustible criogènic, Complex de llançament 39, Cosmòdrom, Cursa espacial, Delta IV Heavy, Earth Orbit Rendezvous, Efecte pogo, Enérguia, Estació Espacial Internacional, Exploració de Mart, Exploració de Venus, Exploració espacial, Exploració lunar tripulada soviètica, F-1 (motor de coet), Falcon Heavy, Força g, George Mueller, J-2 (motor de coet), J002E3, Joseph Francis Shea, Kerolox, Klute (cràter), Llista d'objectes creats per la humanitat sobre la Lluna, ... Ampliar l'índex (41 més) »
Advanced Gemini
Advanced Gemini és el nom col·lectiu donat a un seguit de propostes que haurien ampliat el programa Gemini en l'afegiment de diverses missions, incloent-hi missions tripulades en òrbita terrestre baixa, circumlunar i aterratge lunar.
Veure Saturn V і Advanced Gemini
Apollo 11
La missió lunar nord-americana Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna.
Veure Saturn V і Apollo 11
Apollo 13
L'Apollo 13 va ser el setè vol del programa Apollo, llançat en direcció cap a la Lluna el dia 11 d'abril del 1970 mitjançant un coet del tipus Saturn 5.
Veure Saturn V і Apollo 13
Apollo 14
L'Apollo 14 va ser el catorzè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-509), llançat en direcció a la Lluna el 31 de gener de 1971 mitjançant un coet del tipus Saturn V. Va aconseguir efectuar l'allunatge amb el mòdul de descens (LM) batejat Antares en la zona de Fra Mauro a 3,645° S 17,471° W duent com tripulants a Alan B.
Veure Saturn V і Apollo 14
Apollo 15
L'Apollo 15 va ser el quinzè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-510), va ser llançat el 26 de juliol de 1971 mitjançant un coet del tipus Saturn 5, en direcció a la Lluna.
Veure Saturn V і Apollo 15
Apollo 16
L'Apollo 16 (16-27 d'abril del 1972) fou la desena missió tripulada del programa Apollo de la NASA, així com el cinquè i penúltim vol a aterrar a la Lluna.
Veure Saturn V і Apollo 16
Apollo 17
L'Apollo 17 va ser el dissetè vol del programa Apollo.
Veure Saturn V і Apollo 17
Apollo 4
L'Apollo 4 va ser el quart vol del programa Apollo (denominat oficialment SA-501), llançat el dia 9 de novembre de 1967 i que va utilitzar un llançador Saturn V com vehicle de llançament, la tercera fase del qual anava a ser engegada, després de romandre desocupada en òrbita d'aparcament i ingravidesa, per a conduir la nau espacial a un punt màxim d'allunyament de la Terra de 18.340 km.
Veure Saturn V і Apollo 4
Apollo 5
L'Apollo 5 va ser el cinquè vol del programa Apollo (denominat oficialment SA-501), llançat sense tripulants el dia 9 d'octubre de 1967, mitjançant un Saturn V com a vehicle impulsor, la tercera fase del qual anava a ser engegada, després de romandre desocupada en òrbita d'aparcament i ingravidesa, per conduir la nau espacial a un punt màxim d'allunyament de la Terra de 18,340 km.
Veure Saturn V і Apollo 5
Apollo 6
L'Apollo 6 va ser el sisè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-502), llançat el dia 4 d'abril de 1968 mitjançant un vehicle de llançament del tipus Saturn V. En aquest vol no tripulat, i a causa d'una fallada en el sistema d'encesa, no va poder realitzar-se la simulació d'una trajectòria de retorn de la Lluna, però va quedar demostrada la capacitat de la nau per a superar aquest tipus de dificultats.
Veure Saturn V і Apollo 6
Apollo 7
L'Apollo 7 va ser el setè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-205), llançat el dia 11 d'octubre de 1968 mitjançant un vehicle de llançament del tipus Saturn IB i amb la primera tripulació composta pels astronautes Walter M. Schirra-comandant-, Donn F.
Veure Saturn V і Apollo 7
Apollo 8
Apollo 8 va ser el primer viatge espacial tripulat que va arribar una velocitat suficient per a escapar del camp gravitacional del planeta Terra, el primer que va entrar en el camp gravitacional d'un altre cos celest (en aquest cas, la Lluna), el primer que va escapar del camp gravitacional d'un altre cos celest i el primer viatge tripulat que va tornar a la Terra des d'altre cos celeste.
Veure Saturn V і Apollo 8
Apollo A
Esquema de l'Apollo A Apollo A va ser el nom d'un disseny primerenc (de juliol de 1961) per a les càpsules Apollo.
Veure Saturn V і Apollo A
Ares V
L'Ares V (antigament conegut com a Vehicle de llançament de càrrega, o CaLV) era el vehicle de llançament de càrrega desenvolupat per la NASA en el marc del Projecte Constellation, cancel·lat el 2011.
Veure Saturn V і Ares V
AS-203
L'AS-2003 (o SA-203), també anomenat Apollo 2, fou un vol no tripulat llençat per la NASA el 5 de juliol del 1966 i mitjançant el vector Saturn IB.
Veure Saturn V і AS-203
Astronàutica
Passeig espacial L'astronàutica —anomenada 'cosmonàutica', Космонавтика, a l'antiga Unió Soviètica i avui als països que la componien i també als que foren part del camp socialista— és la teoria i la pràctica de la navegació fora de l'atmosfera terrestre, basada en el disseny i construcció d'aparells pensats per treballar i funcionar en l'espai, siguin tripulats o no tripulats.
Veure Saturn V і Astronàutica
Aterratge lunar
Aterratges lunars Un aterratge lunar o allunatge és l'arribada d'una nau espacial a la superfície de la Lluna.
Veure Saturn V і Aterratge lunar
Bertrand Piccard
Bertrand Piccard (Lausanne, Suïssa, 1 de març de 1958) ės un metge psiquiatra, aviador, aeronauta i explorador suís.
Veure Saturn V і Bertrand Piccard
Blue Origin
Blue Origin és una empresa nord-americana de transport aeroespacial fundada l'any 2000 pel fundador d'Amazon.com Jeff Bezos.
Veure Saturn V і Blue Origin
Cape Canaveral Air Force Station Skid Strip
Cape Canaveral AFS Skid Strip és un aeroport militar al Cape Canaveral Air Force Station (CCAFS), a 7 milles nàutiques (11 km) al nord-est de Cocoa Beach, Florida.
Veure Saturn V і Cape Canaveral Air Force Station Skid Strip
Càpsula espacial
El mòdul de comandament de l'Apollo 17 amara sobre l'oceà Pacífic. 19 de desembre de 1972. Una càpsula espacial és un tipus de nau espacial sovint destinada perquè sigui tripulada que té una forma senzilla per a la secció principal, sense cap tipus d'ales o altres característiques per a facilitar la reentrada atmosfèrica.
Veure Saturn V і Càpsula espacial
Centaur (tram de coet)
El segon tram Centaur-2A d'un coet Atlas IIA. Tram del Centaur-2 sobre el coet Atlas II El Centaur és un tram superior de coet dissenyat pel seu ús com tram superior d'un transbordador espacial.
Veure Saturn V і Centaur (tram de coet)
Centre Espacial John F. Kennedy
Cap Canaveral Merritt Island i el Centre Espacial John F. Kennedy (en blanc). El Centre Espacial John F. Kennedy (KSC en les seves sigles en anglès), situat a l'illa Merritt, Florida, és una de les deu instal·lacions de la National Aeronautics and Space Administration (NASA).
Veure Saturn V і Centre Espacial John F. Kennedy
Centre Espacial Lyndon B. Johnson
Vista aèria del centre espacial el 1989. L'entrada del centre espacial - El primer de febrer de 2003 El Centre Espacial Lyndon B. Johnson (Lyndon B. Johnson Space Center en anglès, abreujat JSC) és la instal·lació de la NASA per a les activitats tripulades espacials situada al Houston sud-oriental, Texas.
Veure Saturn V і Centre Espacial Lyndon B. Johnson
Coet
Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és genèricament qualsevol objecte capaç de moure's o aixecar-se utilitzant propulsió a raig per accelerar sense utilitzar l'aire circumdant, a diferència dels avions.
Veure Saturn V і Coet
Coet accelerador sòlid del transbordador espacial
Diagrama de l'SRB Els coets acceleradors sòlids del transbordador espacial (SRB, de l'anglès solid rocket booster) són el parell de grans coets sòlids utilitzats pel transbordador espacial durant els dos primers minuts de vol amb motor.
Veure Saturn V і Coet accelerador sòlid del transbordador espacial
Colonització de l'espai
Hàbitat espacial en construcció anomenat Stanford Torus, dibuix artístic per a la NASA, 1975. La colonització de l'espai, o colonització espacial, és el concepte de l'habitabilitat permanent humana fora de la Terra.
Veure Saturn V і Colonització de l'espai
Combustible criogènic
Els combustibles criogènics són combustibles que requereixen l'emmagatzematge a temperatures extremadament baixes per mantenir-los en estat líquid.
Veure Saturn V і Combustible criogènic
Complex de llançament 39
El complex de llançament 39 (LC-39) és un conjunt de grans instal·lacions dins del Centre Espacial John F. Kennedy situat a Merritt Island, Florida (EUA).
Veure Saturn V і Complex de llançament 39
Cosmòdrom
Un cosmòdrom (o base espacial) és un conjunt d'instal·lacions preparades per al llançament, arribada o assistència tècnica de coets o naus espacials.
Veure Saturn V і Cosmòdrom
Cursa espacial
La cursa espacial, Space Race, Космическая гонка Kosmítxeskaia gonka, fou una intensa competició en el camp de l'exploració espacial entre dos adversaris de la Guerra Freda, la Unió Soviètica (URSS) i els Estats Units d'Amèrica (EUA), per aconseguir una capacitat de vol espacial superior.
Veure Saturn V і Cursa espacial
Delta IV Heavy
El Delta IV Heavy (Delta 9250H) és un coet espacial d'un sol ús per a l'enlairament de càrregues pesants, el model més gran de la família Delta IV i el segon en capacitat operatiu actualment.
Veure Saturn V і Delta IV Heavy
Earth Orbit Rendezvous
Gemini 7 com es veu des de la Gemini 6 durant la seva trobada en òrbita terrestre el 1965. (NASA) Earth Orbit Rendezvous (EOR) (en català es podria traduir com a trobada de l'òrbita terrestre), és una possible metodologia per a la realització de vols d'anada i tornada d'humans cap a la Lluna, que impliquen la trobada orbital, i possiblement de combustible, els components d'un vehicle translunar en l'òrbita baixa terrestre.
Veure Saturn V і Earth Orbit Rendezvous
Efecte pogo
motor J-2 central del segon tram del Saturn V s'apagà a causa d'oscil·lacions pogo.L'efecte pogo o oscil·lació pogo és l'oscil·lació violenta de motors de coet a causa de canvis sobtats en el forniment de propel·lent.
Veure Saturn V і Efecte pogo
Enérguia
LEnérguia (rus: Эне́ргия; GRAU 11K25) fou un vehicle de llançament superpesant de la Unió Soviètica (URSS) desenvolupat per NPO Enérguia per al programa Buran a la dècada del 1980.
Veure Saturn V і Enérguia
Estació Espacial Internacional
La ISS el 17 d'abril de 2002 LEstació Espacial Internacional (EEI) (en International Space Station, ISS, Междунаро́дная косми́ческая ста́нция Mejdunaródnaia kosmítxeskaia stàntsia, МКС) és un projecte internacional per a construir i mantenir una estació espacial permanent en òrbita al voltant de la Terra.
Veure Saturn V і Estació Espacial Internacional
Exploració de Mart
consulta.
Veure Saturn V і Exploració de Mart
Exploració de Venus
El planeta Venus va ser el primer cos del sistema solar després de la Lluna que fou visitat per una sonda espacial.
Veure Saturn V і Exploració de Venus
Exploració espacial
L'exploració espacial és l'ús de l'astronomia i la tecnologia espacial per a explorar l'espai exterior.
Veure Saturn V і Exploració espacial
Exploració lunar tripulada soviètica
El programa de vol lunar tripulat soviètic, Советская программа лунныхпилотируемыхполётов Sovétskaia programma lúnnikh pilotiruiémikh polótov, tenia la intenció d'enviar un cosmonauta a la Lluna, de preferència abans dels astronautes dels EUA del programa Apollo, per així guanyar la cursa espacial que va ser iniciada el 1955.
Veure Saturn V і Exploració lunar tripulada soviètica
F-1 (motor de coet)
L'F-1 és un motor de coet desenvolupat per Rocketdyne i utilitzat en el Saturn V. S'utilitzaven cinc motors F-1 al primer tram S-IC de cada Saturn V, que era el vehicle de llançament principal del programa Apollo.
Veure Saturn V і F-1 (motor de coet)
Falcon Heavy
El Falcon Heavy és un vehicle de llançament superpesant reutilitzable que dissenya i fabrica SpaceX.
Veure Saturn V і Falcon Heavy
Força g
La força g és una mesura de força, una mesura intuïtiva d'acceleració.
Veure Saturn V і Força g
George Mueller
George Edwin Mueller (16 de juliol de 1918 - 12 d'octubre de 2015) va ser aclamat com un «dels més brillants i audaços administradors de la NASA».
Veure Saturn V і George Mueller
J-2 (motor de coet)
El motor de coet J-2 de Rocketdyne fou el motor de coet amb combustible d'hidrogen líquid més gran produït als Estats Units abans dels motors principals del transbordador espacial (SSME), i se l'està revivint per donar suport al retorn de la NASA a la Lluna.
Veure Saturn V і J-2 (motor de coet)
J002E3
Simulació per ordinador del moviment de J002E3, alternant entre sis òrbites terrestres i una òrbita heliocèntrica (cal fer clic a la imatge per veure'n l'animació). Etapa S-IVB de l'Apollo 17. La utilitzada per l'Apollo 12 és idèntica.
Veure Saturn V і J002E3
Joseph Francis Shea
va ser un enginyer aeroespacial estatunidenc i directiu de la NASA (National Aeronautics and Space Administration).
Veure Saturn V і Joseph Francis Shea
Kerolox
Kerolox (de kerosene i LOX) és el nom comú que es dona a una combinació de combustible i oxidant utilitzada per propulsar coets.
Veure Saturn V і Kerolox
Klute (cràter)
Fotografia de la missió Lunar Reconnaissance Orbiter Klute és un cràter d'impacte situat en la cara oculta de la Lluna.
Veure Saturn V і Klute (cràter)
Llista d'objectes creats per la humanitat sobre la Lluna
Localització dels objectes artificials més grans escampats per la Lluna, sobreposats en dades de la missió Clementine en projecció cilíndrica equidistant. En aquest article hi apareix una llista parcial dels materials creats per la humanitat que es troben sobre la superfície de la Lluna.
Veure Saturn V і Llista d'objectes creats per la humanitat sobre la Lluna
Luigi Crocco
va ser un físic i enginyer italià que va treballar en el camp de la mecànica dels fluids.
Veure Saturn V і Luigi Crocco
Mars Direct
Mars Direct (en català: "Directe a Mart") és un pla per a una missió tripulada a Mart que ha estat dissenyada per ser econòmicament factible i realitzable amb les tecnologies disponibles a finals del.
Veure Saturn V і Mars Direct
McDonnell Douglas
McDonnell Douglas va ser una gran constructora nord-americana i contractista de defensa d'avions i míssils, que va fabricar una gran quantitat d'avions famosos tant civils com a militars.
Veure Saturn V і McDonnell Douglas
Motor de coet
Míssil CC-56. Un motor de coet és un tipus de motor de reacció que genera impuls mitjançant l'expulsió de gasos que provenen de la cambra de combustió.
Veure Saturn V і Motor de coet
N-1 (coet soviètic)
Model 3D interactiu de l'N-1 L'N-1 o N1 (en rus: Н-1) fou el coet dissenyat per la Unió Soviètica per posar un home a la superfície lunar durant la cursa espacial amb els Estats Units als anys 60.
Veure Saturn V і N-1 (coet soviètic)
Nau espacial
Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.
Veure Saturn V і Nau espacial
NERVA
Diagrama del motor de coet nuclear NERVA. NERVA és l'acrònim de Nuclear Engine for Rocket Vehicle Application (Motor Nuclear Per a Ús en Vehicles Coet).
Veure Saturn V і NERVA
Newton (unitat)
El newton és una unitat derivada de força del Sistema Internacional d’Unitats que serveix per mesurar el pes dels cossos.
Veure Saturn V і Newton (unitat)
North American Aviation
North American XB-70 Valkyrie North American XB-70 North American P-51 North American Aviation, Inc. fou un important fabricant d'avions estatunidenc que es constituí a la dècada del 1930 i es fusionà amb Rockwell Standard Corporation el 1967.
Veure Saturn V і North American Aviation
Pedro Paulet
Pedro Eleodoro Paulet Mostajo (Arequipa, Perú, 2 de juliol de 1874 - Buenos Aires, Argentina, 30 de gener de 1945), va ser un enginyer peruà considerat com un dels pioners de la astronàutica i de l'era espacial, pioner del motor a propulsió amb combustible líquid.
Veure Saturn V і Pedro Paulet
Plataforma d'enlairament orbital
La plataforma d'enlairament orbital amb l'Altair i la nau Orion en òrbita terrestre La plataforma d'enlairament orbital, o Earth Departure Stage (EDS) de l'Ares V és un tram de coet que serà dissenyat per la NASA al seu Centre de Vol Espacial Marshall a Huntsville (Alabama) com a part del Projecte Constellation.
Veure Saturn V і Plataforma d'enlairament orbital
Programa Apollo
El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70.
Veure Saturn V і Programa Apollo
Programa Constellation
Programa Constellation o Projecte Constellation (abreujat com CxP) fou un programa de vol espacial tripulat desenvolupat per la NASA, l'agència espacial dels Estats Units, entre els anys 2005 i 2009.
Veure Saturn V і Programa Constellation
Programa de guerxament
Un programa de guerxament o maniobra d'inclinació és una maniobra aerodinàmica que altera l'actitud d'un vehicle de llançament espacial llançat en posició vertical.
Veure Saturn V і Programa de guerxament
Programa del transbordador espacial
El transbordador espacial o llançadora espacial (en anglès Space Shuttle) de la NASA, anomenat oficialment Space Transportation System (STS), traduït "Sistema de Transport Espacial", va ser l'únic vehicle espacial utilitzat per al transport d'astronautes pels Estats Units, del 1981 al 2011.
Veure Saturn V і Programa del transbordador espacial
Programa Lunar Orbiter
El Programa Lunar Orbiter va ser una sèrie de cinc missions d'orbitadors lunars no tripulats llançades pels Estats Units del 1966 al 1967.
Veure Saturn V і Programa Lunar Orbiter
Projecte Orió (propulsió nuclear)
Concepció artística del disseny de referència de la NASA per la nau espacial del Projecte Orió impulsat per propulsió nuclear. El Projecte Orió va ser un estudi d'una nau espacial destinada a ser propulsada directament per una sèrie d'explosions de bombes atòmiques darrere de la nau (propulsió nuclear de pulsació).
Veure Saturn V і Projecte Orió (propulsió nuclear)
Propergol
El propergol és una font energètica que és independent del medi que l'envolta, és a dir, els motors que utilitzen propergols no necessiten l'aire atmosfèric per a funcionar.
Veure Saturn V і Propergol
Proton
EEI. Primer pla de la pPrimera etapa del Proton Un Proton en procés de verticalització a Baikonur Un proton amb un satèl·lit Anik-F1R embolcallat per la torre auxiliar mòbil abans del llançament UN Proton preparat per al llançament Enlairament d'un Proton a Baikonur Imatge de les les primeres versions del Proton El Proton (Прото́н en rus), formalment designat com UR-500, és un llançador no reutilitzable habitualment emprat tant per llançaments comercials internacionals com per llançaments governamentals russos.
Veure Saturn V і Proton
RL10
L'RL10 fou el primer motor de coet d'hidrogen líquid dels Estats Units.
Veure Saturn V і RL10
RP-1
Apollo 8, Saturn V: 810.700 L RP-1, 1.311.100 L LOXhttp://history.nasa.gov/SP-4206/p405.htm Diagramm Saturn V L'RP-1 (de l'anglès Rocket Propellant-1, "Propel·lent de Coets-1"; o alternativament Refined Petroleum-1, "Petroli Refinat-1") és una forma molt refinada de querosè amb un aspecte similar al combustible de jet, que s'utilitza com a combustible de coets.
Veure Saturn V і RP-1
S-IC
LS-IC ("essa u cé") va ser el primer tram del coet Saturn V. Va ser construït per Boeing.
Veure Saturn V і S-IC
S-IVB
S-IVB-206 usat en un vol de l'Skylab 2 L'S-IVB (o S4b) fou construït per Douglas Aircraft Company i fou usada com a segon tram del Saturn IB primerament, i més tard com a tercer tram del Saturn V. Tenia un motor J-2 que s'usava dos cops en les missions lunars: per la inserció en òrbita i més tard per a la injecció translunar (TLI).
Veure Saturn V і S-IVB
Saturn (família de coets)
Llançament del coet Saturn V amb la tripulació de l'Apollo 11, la primera a trepitjar la Lluna. La família de coets Saturn és una família de coets estatunidencs desenvolupats per la NASA a la dècada del 1960 en el marc del seu programa Apollo.
Veure Saturn V і Saturn (família de coets)
Saturn I
El Saturn I fou el primer coet de múltiples motors dels Estats Units.
Veure Saturn V і Saturn I
Saturn IB
El Saturn IB (o Saturn 1B) fou una versió millorada del coet Saturn I, amb un segon tram molt més potent, el S-IVB.
Veure Saturn V і Saturn IB
Space Launch System
El Space Launch System, o SLS (en català Sistema de Llançament Espacial), és un vehicle de llançament pesant derivat del transbordador espacial dels Estats Units dissenyat per la NASA.
Veure Saturn V і Space Launch System
Two-stage-to-orbit
Un vehicle de llançament two-stage-to-orbit (TSTO or DSTO - Double/Dual-Stage-To-Orbit, literalment en català òrbita en dues etapes) és una nau espacial en la qual dues etapes diferents proporcionen propulsió consecutiva per assolir la velocitat orbital.
Veure Saturn V і Two-stage-to-orbit
Vehicle
Un automòbil és un tipus de vehicle. Un vehicle és una màquina que permet de transportar persones o objectes, especialment per terra.
Veure Saturn V і Vehicle
Vehicle de llançament
Coet Protó. En l'astronàutica, un vehicle de llançament o coet de càrrega és un coet utilitzat per portar una càrrega útil de la superfície de la Terra a l'espai exterior.
Veure Saturn V і Vehicle de llançament
Vehicle de llançament superpesant
Comparació de la càrrega útil a l'òrbita terrestre baixa (esquerra a dreta). La càrrega útil del Transbordador Espacial inclou 7 tripulants i càrrega. La càrrega de l'Ares I inclou 4 tripulants i part inherent. La càrrega del Saturn V inclou 3 tripulants, part inherent i càrrega.
Veure Saturn V і Vehicle de llançament superpesant
Vol espacial
transbordador espacial ''Atlantis'' emprenent el vol. Un vol espacial és l'acció de viatjar a o a través de l'espai exterior i es duu a terme amb una nau espacial que pot dur humans a bord o no dur-ne.
Veure Saturn V і Vol espacial
Vol espacial interplanetari
Visió artística d'una estació espacial orbitant a Mart. Una nau espacial es desacobla de l'estació utilitzant-se com a transbordador. El vol espacial interplanetari o viatge interplanetari és el viatge entre planetes dins d'un únic sistema planetari.
Veure Saturn V і Vol espacial interplanetari
Wernher von Braun
El doctor Wernher Magnus Maximilian Freiherr von Braun (Wirsitz, Imperi Alemany, 23 de març de 1912 – Alexandria, Estats Units, 16 de juny de 1977) va ser una de les figures més importants en el desenvolupament de la tecnologia aeroespacial a Alemanya i als Estats Units d'Amèrica.
Veure Saturn V і Wernher von Braun
William Kwong Yu Yeung
també conegut com a Bill Yeung és un astrònom canadenc nascut a Hong Kong.
Veure Saturn V і William Kwong Yu Yeung
1967 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 1967.
Veure Saturn V і 1967 en els vols espacials
1968 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 1968.
Veure Saturn V і 1968 en els vols espacials
1969 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 1969.
Veure Saturn V і 1969 en els vols espacials
1970 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 1970.
Veure Saturn V і 1970 en els vols espacials
1971 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 1971.
Veure Saturn V і 1971 en els vols espacials
1972 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 1972.
Veure Saturn V і 1972 en els vols espacials
També conegut com Saturn 5, Saturn-V.