Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Santa Sofia (Istanbul)

Índex Santa Sofia (Istanbul)

Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.

214 les relacions: Agàties, Age of Empires II: The Age of Kings, Agnès de França i de Xampanya, Aleix Comnè (protosebast), Aleix Estrategòpul, Aleix II Comnè, Aleix V Murzufle, Alexandre (emperador romà d'Orient), Alipi de Constantinoble, Anastasi II (emperador), Anícia Juliana, Andrònic I Comnè, Andrònic II Paleòleg, Andreu de Creta, Antemi (prefecte del pretori), Antemi de Tral·les, Antiguitat tardana, Arquitectura islàmica, Arquitectura longobarda, Arquitectura medieval, Arquitectura neoclàssica, Arquitectura otomana, Arquitectura paleocristiana, Arquitectura romana d'Orient, Art cristià, Art romà, Art romà d'Orient, Úmar ibn al-Khattab, Atanasi II, Aydın, Bab-i Humayun, Baldaquí, Baptisme de Kíev, Basili II Bulgaròctonos, Basilisc (emperador), Beşiktaş, Caiguda de Constantinoble, Calendari romà d'Orient, Cambra fosca, Can Boada (Mataró), Catedral de la Dormició de la Mare de Déu de Cluj-Napoca, Catedral de Santa Sofia de Kíiv, Catedral del Crist Salvador, Catedral Nacional de Bucarest, Cúpula, Cúpula de Santa Maria del Fiore, Cesaropapisme, Ciríac II, Cisterna de la Basílica, Color en l'art, ..., Constantí Cliarè, Constantí Làscaris, Constantí V Coprònim, Constantí VI, Constantí XI Paleòleg, Constantinoble, Corona fèrria de Llombardia, Cosme, Cosme I, Cosme II de Constantinoble, Cultura de Grècia, Cursa de carros, Cursa de cavalls, Dècada del 530, Dinastia Làscaris, Ecònom, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, El triomf de Tirant, Enrico Dandolo, Entrada de Roger de Flor a Constantinoble, Església de la Santa Pau, Església de Sant Polieucte, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa de Constantinoble, Estauraci, Eudoxi d'Antioquia, Eustaci de Tessalònica, Eutiqui de Constantinoble, Fahri Korutürk, Fanariotes, Fatih, Fener, Flavi Focas, Foci de Bizanci, Francesc (papa), Furûsiyya, Germà II de Constantinoble, Gli, Grafit (arqueologia), Gran Cisma d'Orient, Gran Idea, Gran Palau de Constantinoble, Gregori Palamàs, Història d'Europa, Història de la cirurgia, Història de Sardenya, Història de Turquia, Història del cristianisme, Història del papat, Humbert de Silva Candida, Ibn Battuta, Iconoclàstia, Imperi de Nicea, Imperi Romà d'Orient, Irene d'Atenes, Irene Ducena, Isaac Comnè (fill de Joan II), Isaac I Comnè, Isidor de Milet el Jove, Isidor de Milet el Vell, Istanbul, Joan de Peralta (militar), Joan Diaca i Retòric, Joan Eugènic, Joan I de Tessàlia, Joan I Tsimiscés, Jordi de Pisídia, Jordi Moscampar, Josep Bringas, Justinià I, Justinià II Rinotmet, Kebra Nagast, Llança Sagrada, Lleó Diaca, Lleó IV el Khàzar, Lleonci (emperador), Manuel Camitzes, Manuel Holòbol, Manuel I Comnè, Marc d'Òtranto, Marca de picapedrer, Margarida d'Hongria (emperadriu romana d'Orient), Maria (esposa de Lleó III), Maria d'Antioquia, Maria Gran Comnena, Mílion, Mesquita, Mesquita Blava, Mesquita de Zeyrek, Mil·liari, Miquel Balsamó, Miquel VIII Paleòleg, Monestir de Watschnadsiani, Mosaic, Murat III, Mustafà I, Mustafà II, Nicèfor Prevere, Niceforitzes, Nicolau I el Místic, Palau de Topkapı, Panteó de Roma, Partitio terrarum imperii Romaniae, Patrícia cenyida, Patriarca Joan V, Pau (pare de Maurici), Pau el Silenciari, Pòrfir, Pere Diaca, Pesta de Justinià, Petxina (arquitectura), Polieucte de Constantinoble, Primers set concilis ecumènics, Principat de Polotsk, Protopapa, Província d'Aydın, Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Renyer de Montferrat (1162-1183), Romà el Melode, Romà III Argir, Rus de Kíev, Salamanca, Santa Sofia, Santuari de Nostra Senyora de San Luca, Selim II, Sergi I de Constantinoble, Setge de Constantinoble (1204), Silenciari, Silvestre Siròpul, Sinan, Sofia de Montferrat, Sofiologia, Sultanahmet, Teòdota (consort de Constantí VI), Teòfan Anastaso, Tecla (esposa de Miquel II), Tecnologia de l'antiga Roma, Temple d'Àrtemis a Efes, Temple de Júpiter (Baalbek), Teodor Anagnostes, Teodor Balsamó, Teodora Ducena Vatatzena, Teodora l'Armènia, Teodora, emperadriu romana d'Orient, Teodosi (fill de Maurici), Teodosi II el Jove, Teodosi III, Teofilacte de Constantinoble, Timoteu I, Tomàs I de Constantinoble, Torre, Tribuna, Via Dolorosa, Volta bufada, Volta de quadrant d'esfera, Vori, Window of the World, 360, 532, 537, 558, 7 de maig, 869. Ampliar l'índex (164 més) »

Agàties

Agàties (en llatí Agathias, en grec) va ser un poeta retòric i historiador grec nascut a Mirina a Eòlia (a la vora del riu Pític) l'any 536 o potser el 537, i educat a Alexandria, on va estudiar literatura.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Agàties · Veure més »

Age of Empires II: The Age of Kings

Age of Empires II: The Age of Kings (usualment abreujat AOE2 o AOK) és un videojoc d'estratègia en temps real desenvolupat per Ensemble Studios i distribuït per Microsoft Games per als sistemes operatius Windows i Mac OS.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Age of Empires II: The Age of Kings · Veure més »

Agnès de França i de Xampanya

Agnès de França (1171 - 1240), princesa de França i emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient (1180-1183 i 1183-1185).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Agnès de França i de Xampanya · Veure més »

Aleix Comnè (protosebast)

Aleix Comnè, en grec medieval Ἀλέξιος Κομνηνός, (1135-1183), va ser un aristòcrata i cortesà de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Aleix Comnè (protosebast) · Veure més »

Aleix Estrategòpul

Aleix Estrategòpul (en grec: Ἀλέξιος Στρατηγόπουλος, Aléxios Strategópulos) fou un general romà d'Orient durant el regnat de Miquel VIII Paleòleg.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Aleix Estrategòpul · Veure més »

Aleix II Comnè

Aleix II Comnè (en grec: Ἄλεξις o Ἀλέξιος Κομνηνός, en llatí: Alexius II Comnenus) (1167-1183), fou emperador romà d'Orient del 1180 al 1183.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Aleix II Comnè · Veure més »

Aleix V Murzufle

Aleix V Murzufle o Aleix V Ducas Murzufle (en grec:, en llatí), conegut pel sobrenom de Murzufle, una paraula grega emprada per designar la proximitat de les celles o alguna característica similar relacionada amb les celles, fou emperador romà d'Orient del 28 de gener del 1204 a l'11 d'abril del mateix any.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Aleix V Murzufle · Veure més »

Alexandre (emperador romà d'Orient)

Alexandre va ser emperador romà d'Orient del 912 al 913.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Alexandre (emperador romà d'Orient) · Veure més »

Alipi de Constantinoble

Alipi o Alípios (en Alypius, en Ἀλύπιος) fou un sacerdot de la gran església de Constantinoble que va florir el 430.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Alipi de Constantinoble · Veure més »

Anastasi II (emperador)

Anastasi II (Artemios Anastasios) fou emperador romà d'Orient del 713 fins al cop d'estat del 715, escollit per aclamació popular.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Anastasi II (emperador) · Veure més »

Anícia Juliana

Anícia Juliana (Constantinoble, 462 - 527/528) va ser una princesa imperial Romana, filla de l'emperador Romà Occidental Olibri i de Placidia la filla més jove d'emperador Valentinià III i Licinia Eudoxia.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Anícia Juliana · Veure més »

Andrònic I Comnè

Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. Andrònic I Comnè (en grec: Ἀνδρονίκος Κομνηνός, en llatí) (vers 1118-1185) fou emperador romà d'Orient del 1183 al 1185.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Andrònic I Comnè · Veure més »

Andrònic II Paleòleg

Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Andrònic II Paleòleg · Veure més »

Andreu de Creta

Andreu de Creta o Andreu de Jerusalem va ser un Pare de l'Església, Arquebisbe de Gortina (Creta) i un destacat predicador i autor d'himnes sacres.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Andreu de Creta · Veure més »

Antemi (prefecte del pretori)

Antemi (en llatí) va ser prefecte pretorià de l'Imperi d'Orient sota l'emperador Arcadi i l'home més important amb Teodosi II, ja que en va exercir la regència durant la minoria d'edat i després en va ser conseller.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Antemi (prefecte del pretori) · Veure més »

Antemi de Tral·les

Antemi de Tral·les (en llatí Anthemius, en grec antic Ἀνθέμιος) (Tral·les, Lídia, Imperi Romà d'Orient, 474 - Constantinoble, id., 533) fou un notable arquitecte, matemàtic i professor.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Antemi de Tral·les · Veure més »

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Antiguitat tardana · Veure més »

Arquitectura islàmica

La cúpula de la Mezquita Selimiye a Edirne. arxiudata.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Arquitectura islàmica · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles  i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles  i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Arquitectura longobarda · Veure més »

Arquitectura medieval

Arquitectura medieval és una expressió historiogràfica que engloba la producció arquitectònica de l'art medieval.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Arquitectura medieval · Veure més »

Arquitectura neoclàssica

Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Arquitectura neoclàssica · Veure més »

Arquitectura otomana

isbn.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Arquitectura otomana · Veure més »

Arquitectura paleocristiana

V L'arquitectura paleocristiana, també anomenada arquitectura cristiana primitiva, és aquella que fou realitzada entre finals del —sota el mandat de Constantí I el Gran— i fins al —l'època de l'emperador Justinià I. Nasqué principalment per satisfer la necessitat de construcció d'estructures pròpies per a la religió cristiana.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Arquitectura paleocristiana · Veure més »

Arquitectura romana d'Orient

citació.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »

Art cristià

Tapís de la Creació Miquel Àngel L'Arca de Noé'', de Paolo Uccello ''La torre de Babel'', de Pieter Brueghel el Vell '' Lot i les seves filles'' (al fons, la destrucció de Sodoma i Gomorra), de Lucas van Leyden Ghiberti '' Esaú i Jacob'', de Matthias Stom Velázquez Rembrandt '' David i Goliath'', de Caravaggio p.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Art cristià · Veure més »

Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Art romà · Veure més »

Art romà d'Orient

XII L'art romà d'Orient és l'art produït a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Art romà d'Orient · Veure més »

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »

Atanasi II

Atanasi II (en grec medieval Αθανάσιος Β') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1450 al 1453.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Atanasi II · Veure més »

Aydın

Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Aydın · Veure més »

Bab-i Humayun

Bab-i Humayun (Porta Imperial, Bab-ı Humayun en otomà i Saltanat Kapısı en turc) és la porta principal del mur exterior de l'antic serrall del soldà otomà a Constantinoble.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Bab-i Humayun · Veure més »

Baldaquí

'''Baldaquí''' de Sant Pere del Vaticà Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Baldaquí · Veure més »

Baptisme de Kíev

''El baptisme dels kievans'', per Klavdi Lébedev La cristianització de la Rus de Kíev es va dur a terme en diverses etapes.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Baptisme de Kíev · Veure més »

Basili II Bulgaròctonos

Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Basili II Bulgaròctonos · Veure més »

Basilisc (emperador)

Flavi Basilisc August (Flavius Basiliscus Augustus; Βασιλίσκος, mort el 476/477) fou emperador romà d'Orient durant els anys 475 i 476.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Basilisc (emperador) · Veure més »

Beşiktaş

Beşiktaş (pronunciat beixiktaix en turc) és un municipi (belediye) d'Istanbul, Turquia, situat a la costa europea del Bòsfor.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Beşiktaş · Veure més »

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Caiguda de Constantinoble · Veure més »

Calendari romà d'Orient

Santa Sofia. Mosaic romà d'Orient de la catedral de Monreale que representa la creació d'Adam, que la Bíblia situa en el sisè dia de la creació del món, fita usada per a establir l'inici del còmput d'aquest calendari. El calendari romà d'Orient és un dels tipus de calendari existents, derivat del calendari julià.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Calendari romà d'Orient · Veure més »

Cambra fosca

L'estudi fotogràfic portàtil de William Barton Micklethwaite, pare de FW Micklethwaite, a Irlanda. El procés del col·lodió humit requeria que la imatge fos revelada mentre la placa estava encara mullada, el procés posterior també requeria foscor, pel que van merèixer aquest nom de cambres fosques. Una cambra fosca (també coneguda com a cambra obscura, amb etimologia llatina, de cambra.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Cambra fosca · Veure més »

Can Boada (Mataró)

Can Boada és una obra historicista de Mataró (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Can Boada (Mataró) · Veure més »

Catedral de la Dormició de la Mare de Déu de Cluj-Napoca

  La Catedral de la Dormició de la Mare de Déu de Cluj-Napoca és l'església ortodoxa romanesa més famosa de Cluj-Napoca (Romania).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Catedral de la Dormició de la Mare de Déu de Cluj-Napoca · Veure més »

Catedral de Santa Sofia de Kíiv

La catedral de Santa Sofia a Kíiv (ucraïnès: Собор Святої Софії, transcrit: Sobor Sviatoï Sofiï o Софійський собор, transcrit: Sofiis'kyi sobor; rus: Собор Святой Софии, transcrit: Sobor Sviatoi Sofíi o Софийский собор, transcrit: Sofiiskii sobor) és un monument arquitectònic destacat de l'estat eslau oriental antic anomenat Principat de Kíev o Rus' de Kíiv, l'antic nom d'Ucraïna.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Catedral de Santa Sofia de Kíiv · Veure més »

Catedral del Crist Salvador

La catedral del Crist Salvador (en rus: Храм Христа Спасителя, Khram Khrista Spasítelia) és un temple de l'Església ortodoxa russa situat a la ciutat de Moscou, construït en el segons el projecte de l'arquitecte Konstantín Ton.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Catedral del Crist Salvador · Veure més »

Catedral Nacional de Bucarest

La Catedral Nacional de Bucarest (en), també coneguda com la Catedral de la Salvació del Poble, és una catedral ortodoxa en construcció a Bucarest per servir com a catedral patriarcal de l'església ortodoxa romanesa.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Catedral Nacional de Bucarest · Veure més »

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Cúpula · Veure més »

Cúpula de Santa Maria del Fiore

La cúpula de Santa Maria del Fiore és la coberta del creuer de la basílica de Santa Maria del Fiore de Florència.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Cúpula de Santa Maria del Fiore · Veure més »

Cesaropapisme

El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Cesaropapisme · Veure més »

Ciríac II

Ciríac II (en Cyriacus II, en Κυριάκος Β') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 595 al 606.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Ciríac II · Veure més »

Cisterna de la Basílica

La Cisterna de la Basílica o, simplement, Cisterna Basílica (grec: Βασιλική Κινστέρνα, Vassilikí Kisterna; turc: Yerebatan Sarnıcı) és la més gran de les 60 construïdes a tot Constantinoble (actual Istanbul) durant l'època romana d'Orient i està molt a prop de Santa Sofia.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Cisterna de la Basílica · Veure més »

Color en l'art

Absis de Santa Maria de Taüll, ''ca''. 1123. Els colors (roig, blau, groc, verd) omplin completament i sense modulació els plans nítidament separats del fons, mentre que en les figures es combinen amb espais en què es deixa al blanc de la calç proporcionar una sensació de gradació. La nit estrelada s'obté amb el contrast entre negre i blanc (els "no colors") Miguel Parra, 1801. Serp asteca de doble cap (turquesa, petxina i hematites sobre fusta). Se suposa que formaria part del botí de la conquesta de Mèxic, 1519British Museum, font citada en en:Double-headed serpent Gaudí, 1900-1903 Bernini (el grup central és l'''Èxtasi'' ''de santa Teresa''), 1647-1651. La barreja de diferents materials (marbres de diferents colors, bronze daurat) i la il·luminació des d'una finestra oculta aconsegueixen un cromatisme efectista capella palatina d'Aquisgrà, l'andalusina mesquita de Còrdova o l'aqüeducte de los Milagros de la Mèrida romana MUSAC de Lleó, Mansilla i Tuñón, 2005 ''Asamkirche'', d'Egid Quirin Asam i Cosmas Damian Asam, Múnic, 1733-1746; un interior rococó o tardobarroc concebut des de l'"art total", on es conjunten els components pictòrics, escultòrics i arquitectònics, tots essencialment cromàtics ''Harmonia en Blau i Or: L'habitació del Paó'', de James McNeill Whistler, 1876-1877 El color en l'art és un aspecte molt important de les arts visuals o plàstiques, juntament amb altres elements com la llum, l'atmosfera, el fons i la forma, la matèria, la línia, el punt, la taca, el volum, l'espai, el moviment, la textura, el format, etc.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Color en l'art · Veure més »

Constantí Cliarè

Constantí IV Cliarè (en grec medieval Κωνσταντίνος Δ΄ Χλιαρηνός) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1154 al 1156.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Constantí Cliarè · Veure més »

Constantí Làscaris

Constantí XI Làscaris o simplement Constantí Làscaris, ja que en no haver estat coronat no té ordinal a bona part de les llistes d'emperadors (?-1205), fou el darrer emperador romà d'Orient durant la conquesta de Constantinoble pels croats (1204).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Constantí Làscaris · Veure més »

Constantí V Coprònim

Constantí V, dit Coprònim (grec:, Konstandinos; juliol del 718 – 14 de setembre del 775), fou emperador romà d'Orient entre el 741 i el 755.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Constantí V Coprònim · Veure més »

Constantí VI

Constantí VI (en grec:, Kōnstantinos VI) fou emperador romà d'Orient del 780 al 797, els primers deu anys sota la regència de la seva mare.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Constantí VI · Veure més »

Constantí XI Paleòleg

Constantí XI Paleòleg - Constantinus Paleologus - de sobrenom Dragases - Παλαιόλογος o δραγάσης - (1394 - 29 de maig de 1453) fou el darrer emperador romà d'Orient del 1448 al 1453.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Constantí XI Paleòleg · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Constantinoble · Veure més »

Corona fèrria de Llombardia

La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Corona fèrria de Llombardia · Veure més »

Cosme

* Cosme (nom).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Cosme · Veure més »

Cosme I

Cosme I o Cosme de Jerusalem — Κοσμάς Α΄ Ιεροσολυμίτης— (? - després de 1081) va ser Patriarca de Constantinoble del 2 d'agost de 1075 al 8 de maig de 1081.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Cosme I · Veure més »

Cosme II de Constantinoble

Cosme II Àtic (Κοσμᾶς Β´ ὁ Ἀττικός), (? – després del 1147) va ser Patriarca de Constantinoble des de l'abril del 1146 fins al febrer del 1147.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Cosme II de Constantinoble · Veure més »

Cultura de Grècia

p.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Cultura de Grècia · Veure més »

Cursa de carros

Recreació d'una cursa de carros romana Recreació d'una cursa romana amb dos cavalls (''bigae'') Les curses de carros van ser un dels espectacles més populars de l'antiga Grècia (ἁρματοδρομία, harmatodromia) i de l'Imperi Romà (ludi circenses).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Cursa de carros · Veure més »

Cursa de cavalls

Pintura a la cova de Doushe a Lorstan, Iran 8000 aC representant un cavall i el seu genet Les curses de cavalls són un esport eqüestre de competició, que normalment inclou dos o més cavalls muntats per jockeys,o de vegades conduïts sense genets, a una distància determinada.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Cursa de cavalls · Veure més »

Dècada del 530

Sense descripció.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Dècada del 530 · Veure més »

Dinastia Làscaris

La dinastia Làscaris (grec: Λάσκαρις i, posteriorment Λάσκαρης) fou una família romana d'Orient que fou la dinastia regnant de l'Imperi de Nicea entre el 1204 i el 1261.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Dinastia Làscaris · Veure més »

Ecònom

Ecònom (en grec οἰκονόμος, de οἰκος "oikos" "casa" i νόμος "nomos", "regla, llei", en llatí oeconomus, és una paraula del grec antic que significa "administrador o gestor de la llar". En època romana d'Orient el terme s'utilitzava per anomenar el directiu o tresorer d'una organització. En dret canònic, el terme designa l'individu encarregat de tenir cura dels béns temporals de l'Església en una diòcesi, i també al que s'encarrega de les propietats d'un monestir.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Ecònom · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà d'Orient

La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

El triomf de Tirant

El triomf de Tirant és una òpera en dos actes del compositor valencià Amand Blanquer, sobre un llibret català dels germans Josep Lluís i Rodolf Sirera, basat en la novel·la de cavalleria Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і El triomf de Tirant · Veure més »

Enrico Dandolo

Tomba d'Enrico Dandolo. Enrico Dandolo, en llatí Henricus Dandolo (1107, República de Venècia - 1205, Constantinoble) fou un dux de Venècia des del 1192 fins al 1205 durant la Quarta Croada.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Enrico Dandolo · Veure més »

Entrada de Roger de Flor a Constantinoble

Lentrada de Roger de Flor a Constantinoble és la temàtica escollida pel pintor malagueny José Moreno Carbonero per a la tela que havia de decorar el saló de conferències del Palau del Senat espanyol.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Entrada de Roger de Flor a Constantinoble · Veure més »

Església de la Santa Pau

Santa Pau (en grec Ἁγία Εἰρήνη, Àgia Irini; en turc Aya İrini) és una església ortodoxa grega situada al pati exterior del Palau de Topkapı a Istanbul (Turquia).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Església de la Santa Pau · Veure més »

Església de Sant Polieucte

L'església de Sant Polieucte (grec: Ναός τουΑγίουΠολυεύκτου, Naós tu Agiu Polievktu; turc: Ayios Polieuktos Kilisesi) fou una antiga església romana d'Orient construïda a Constantinoble (actual Istanbul) per la noble Anícia Juliana i dedicada a Sant Polieucte.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Església de Sant Polieucte · Veure més »

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Església Ortodoxa · Veure més »

Església Ortodoxa de Constantinoble

LEsglésia Ortodoxa de Constantinoble, que té el nom històric de Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Església Ortodoxa de Constantinoble · Veure més »

Estauraci

Estauraci (en grec:, Stauracius) fou emperador romà d'Orient, fill de Nicèfor I.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Estauraci · Veure més »

Eudoxi d'Antioquia

Eudoxi (en Eudoxius, en Ευδόξιος) mort l'any 370 va ser bisbe de Constantinoble de l'any 360 al 370.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Eudoxi d'Antioquia · Veure més »

Eustaci de Tessalònica

Eustaci (en llatí Eusthatius, en grec Εὐστάθιος) fou un arquebisbe de Tessalònica, nascut a Constantinoble que va viure a la segona meitat del.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Eustaci de Tessalònica · Veure més »

Eutiqui de Constantinoble

Eutiqui (Theium, Frígia, 512 - Constantinoble, 6 d'abril de 582) va ser un monjo romà d'Orient, patriarca de Constantinoble.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Eutiqui de Constantinoble · Veure més »

Fahri Korutürk

Fahri Sabit Korutürk (3 d'agost de 1903- 12 d'octubre de 1987) fou un oficial de l'armada turca, ambaixador i el sisè President de Turquia.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Fahri Korutürk · Veure més »

Fanariotes

Vista del barri de Fener, el centre històric dels grecs otomans de Constantinoble a l'Imperi Otomà, ca. 1900 Una altra vista del barri de Fener, ca. 1900. En primer pla: l'Església de Sant Esteve dels Búlgars; dalt del turó: el Patriarcat de Constantinoble. Els fanariotes (en: en) foren un grup de prominents famílies gregues que residien a Fanar (Φανάρι, el modern FenerEncyclopædia Britannica,Phanariote, 2008, O.Ed.), el principal barri de Constantinoble (actual Istanbul), on està situat el Patriarcat Ecumènic Els fanariotes van dominar l'administració del Patriarcat i van intervenir amb freqüència en l'elecció de prelats, fins i tot del Patriarca Ecumènic, que té l'estatut de primus inter pares entre els bisbes ortodoxos.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Fanariotes · Veure més »

Fatih

Fatih (en català Conqueridor) és un dels districtes més grans d'Istanbul, Turquia, situat al cor de la ciutat.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Fatih · Veure més »

Fener

Fener, Fanar o Phanar (grec Φανάρι pronunciat fa'nari) és un mahalle històric al barri de Balat, al costat del Corn d'Or, al districte de Fatih, Istanbul, zona antiga de la capital plena de cases històriques i d'esglésies gregues i sinagogues, algunes del temps dels romans d'Orient i altres del temps otomans, com la Sinagoga Ahrida.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Fener · Veure més »

Flavi Focas

Focas o Flavi Focas (en grec:, Phocas) fou emperador romà d'Orient del 602 al 610.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Flavi Focas · Veure més »

Foci de Bizanci

Foci (en llatí Photius, en grec antic Φώτιος 'Fotios') va ser un màrtir cristià, que segons el martirologi de Lucil·lià va patir el martiri a Bizanci en la persecució que es va desenvolupar sota l'emperador Aurelià.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Foci de Bizanci · Veure més »

Francesc (papa)

Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Francesc (papa) · Veure més »

Furûsiyya

Il·lustració dels «punts bons» d'un cavall en un manuscrit del segle XIII La furussiyya (‘la cavalleria’) és l'art de la cavalleria als països islàmics.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Furûsiyya · Veure més »

Germà II de Constantinoble

Germà II de Constantinoble va ser un religiós grec, nascut a Anaplios a la Propòntida.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Germà II de Constantinoble · Veure més »

Gli

Gli, coneguda originalment com a Gri (nascuda cap al 2004 i morta el 7 de novembre del 2020), fou una gata comuna europea d'Istanbul famosa per viure a Santa Sofia.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Gli · Veure més »

Grafit (arqueologia)

Un grafit (en plural, grafitis), en un context arqueològic, és una marca deliberada feta principalment mitjançant gravat sobre pedra, metall, guix, generalment en superfícies duradores.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Grafit (arqueologia) · Veure més »

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Gran Cisma d'Orient · Veure més »

Gran Idea

La Gran Idea (grec Μεγάλη Ιδέα, Megáli Idéa) ha estat l'expressió del sentiment nacionalista grec durant els segles  i. Era un concepte d'irredemptista que aspirava a unir tots els grecs dins d'un sol estat nació amb capital a Constantinoble, per tal com una gran part de les poblacions gregues havien quedat sota l'Imperi Otomà després de la independència del nou estat grec el 1832.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Gran Idea · Veure més »

Gran Palau de Constantinoble

Mosaic del palau El Gran Palau de Constantinoble, conegut igualment com a Palau Sagrat (llatí: Sacrum Palatium) o Palau Imperial, fou un enorme complex palatí romà d'Orient situat a l'extrem sud-est de la península on era la ciutat de Constantinoble (actual Istanbul, a Turquia).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Gran Palau de Constantinoble · Veure més »

Gregori Palamàs

Gregori Palamàs va ser un destacat monjo i teòleg romà d'Orient del (cap als anys 1296-1359).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Gregori Palamàs · Veure més »

Història d'Europa

La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Història d'Europa · Veure més »

Història de la cirurgia

La història de la cirurgia és la branca de la història de la ciència que estudia la cirurgia.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Història de la cirurgia · Veure més »

Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Història de Sardenya · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Història de Turquia · Veure més »

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Història del cristianisme · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Història del papat · Veure més »

Humbert de Silva Candida

Humbert de Silva Candida o Humbert de Moyenmoutier (c. 1000 - † 5 de maig de 1061) fou un cardenal francès que va col·laborar amb el Papa Lleó IX al govern de l'Església Catòlica.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Humbert de Silva Candida · Veure més »

Ibn Battuta

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Ibn Battuta · Veure més »

Iconoclàstia

Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Iconoclàstia · Veure més »

Imperi de Nicea

LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Imperi de Nicea · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Irene d'Atenes

Irene fou una emperadriu romana d'Orient (797-802) nascuda a Atenes vers 752 i morta a Constantinoble el 9 d'agost de 803.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Irene d'Atenes · Veure més »

Irene Ducena

Irene Ducena, en grec medieval Εἰρήνη Δούκας/ Δούκαινα nascuda aproximadament l'any 1066 i morta el 19 de febrer de 1133 fou una emperadriu romana d'Orient, dona de l'emperador Aleix I Comnè, i mare de Joan II Comnè i de la historiadora Anna Comnena.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Irene Ducena · Veure més »

Isaac Comnè (fill de Joan II)

Isaac Comnè (grec: Ισαάκιος Κομνηνός, Issaàkios Komninós; nascut cap al 1113 i mort després del 1146) fou el cinquè fill (el tercer mascle) de l'emperador romà d'Orient Joan II Comnè amb Irene d'Hongria.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Isaac Comnè (fill de Joan II) · Veure més »

Isaac I Comnè

Isaac I Comnè (grec: Ἰσαάκιος Κομνη­νός, Issaàkios Komninós; nascut cap al 1007 i mort el 1060) fou emperador romà d'Orient entre el 1057 i el 1059 com a primer emperador de la família Comnè. Fill del general Manuel Eròtic Comnè, fou criat sota la tutela de l'emperador Basili II en quedar orfe quan encara era adolescent. Es feu un nom com a líder militar competent i fou comandant en cap dels exèrcits orientals cap al 1042-1054. El 1057 s'erigí com a cap d'un complot de generals orientals descontents contra Miquel VI, que tot just havia ascendit al tron. Fou proclamat emperador pels seus seguidors el 8 de juny del 1057 i aconseguí reunir prou tropes per derrotar l'exèrcit legitimista a la batalla de Pètroe. Isaac estava disposat a acceptar un compromís pel qual hauria estat nomenat hereu de Miquel, però una facció molt influent a Constantinoble, encapçalada per Miquel Cerulari, l'ambiciós patriarca de Constantinoble, forçà l'abdicació de Miquel el 30 d'agost del 1057 i Isaac fou coronat emperador a Santa Sofia dos dies després. Isaac recompensà els seus aliats i impulsà una sèrie de reformes fiscals pensades per augmentar els ingressos i posar fi als excessos dels regnats dels seus predecessors, amb l'objectiu de sanejar les finances de l'imperi i recuperar la capacitat de l'exèrcit de defensar-lo amb garanties. Les baixades de sou, les rigoroses mesures fiscals i la confiscació de propietat de l'Església decretades per Isaac suscitaren una forta oposició, particularment de la part de Cerulari, que amb el pas del temps s'havia començat a veure a si mateix com a faedor de reis. El novembre del 1058, Cerulari fou detingut i exiliat, però morí abans que es pogués reunir un sínode per deposar-lo. Durant el seu regnat, Isaac mantingué la integritat de la frontera oriental, feu cessar les incursions hongareses amb un tractat signat el 1059 i sotmeté personalment els petxenegs, que havien causat grans estralls a les terres romanes, a l'estiu del mateix any. Poc després, emmalaltí i, cedint als consells i les pressions de Miquel Psel·los, abdicà en Constantí X Ducas per retirar-se al Monestir de Studios, on morí a finals del 1060.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Isaac I Comnè · Veure més »

Isidor de Milet el Jove

Isidor de Milet el Jove (en llatí Isidorus, en grec antic) fou un eminent arquitecte de la ciutat de Milet que va viure a la meitat del.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Isidor de Milet el Jove · Veure més »

Isidor de Milet el Vell

Isidor de Milet el Vell (en llatí Isidorus, en grec antic) fou un arquitecte i professor natural de la ciutat de Milet, que va viure al començament del, en temps de l'emperador Justinià I. Malgrat que va desenvolupar durant pràcticament tota la seva vida la tasca de professor de matemàtiques i física a Alexandria i Constantinoble, Isidor de Milet és més recordat per la seva obra com a arquitecte, especialment la construcció de Santa Sofia de Constantinoble a partir de l'any 532.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Isidor de Milet el Vell · Veure més »

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Istanbul · Veure més »

Joan de Peralta (militar)

Joan de Peralta (fl. a mitjans del) fou un militar català, cap de la guàrdia catalana de l'emperador romà d'Orient Joan VI Cantacuzè fins a l'abdicació d'aquest últim el 1354.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Joan de Peralta (militar) · Veure més »

Joan Diaca i Retòric

Joan Diaca i Retòric (en llatí Joannes Diaconus et Rhetor, en grec), fou diaca de la gran església de Santa Sofia al final del.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Joan Diaca i Retòric · Veure més »

Joan Eugènic

Joan Eugènic (en llatí Joannes Eugenicus, en grec) fou un religiós grec, diaca i monofilax de la gran església de Constantinoble i germà del famós Marc Eugènic arquebisbe d'Efes (Marc d'Efes) un dels líders dels grecs al concili de Ferrara (1438) i la seva continuació al concili de Florència (1439) i opositor la unió de les esglésies romana i grega.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Joan Eugènic · Veure més »

Joan I de Tessàlia

Joan I de Tessàlia o Joan Ducas el bastard, fou governant de Tessàlia, regió que el seu pare, Miquel II dèspota de l'Epir, li va deixar a la seva mort l'any 1266 o 1268.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Joan I de Tessàlia · Veure més »

Joan I Tsimiscés

Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Joan I Tsimiscés · Veure més »

Jordi de Pisídia

Jordi de Pisídia va ser un escriptor grec.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Jordi de Pisídia · Veure més »

Jordi Moscampar

Jordi Moscampar (en llatí Georgius Moschampar, en grec) fou un eclesiàstic bizantí que tenia el càrrec de chartophylax magnae ecclesiae a Santa Sofia de Constantinoble.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Jordi Moscampar · Veure més »

Josep Bringas

Josep Bringas (en grec: Ὶωσῆφ Βρίγγας) va ser secretari d'Estat de l'Imperi Romà d'Orient, al servei de Constantí VII (regnat: 945–959) i Romà II (r. 959-963).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Josep Bringas · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Justinià I · Veure més »

Justinià II Rinotmet

Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Justinià II Rinotmet · Veure més »

Kebra Nagast

El Kebra Nagast, Llibre de la glòria dels reis d'Etiòpia, és una crònica pretesament històrica dels reis d'Etiòpia, que remunta la seua genealogia fins a Menelik I, fill del rei Salomó i de la reina de Sabà, i conté tradicions sobre la monarquia etíop.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Kebra Nagast · Veure més »

Llança Sagrada

Jesús és travessat en un costat per la llança d'un soldat romà. Fra Angelico Florència. La Llança Sagrada o Llança del Destí o Llança de Crist és, segons la tradició cristiana, el nom que rep la llança amb la qual un soldat romà travessà el cos de Jesús quan era a la creu.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Llança Sagrada · Veure més »

Lleó Diaca

Lleó Diaca (en llatí Leo o Leon, en grec) fou un historiador romà d'Orient del del qual es coneix molt poc de la seva vida personal.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Lleó Diaca · Veure més »

Lleó IV el Khàzar

Lleó IV el Khàzar (grec: Λέων ὁ Χάζαρος, Léon ho Khàzaros; 25 de gener del 750 – 8 de setembre del 780) fou emperador romà d'Orient entre el 775 i el 780.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Lleó IV el Khàzar · Veure més »

Lleonci (emperador)

Lleonci (nom original:, Leontios), o simplement Lleó fou emperador romà d'Orient del 695 al 698.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Lleonci (emperador) · Veure més »

Manuel Camitzes

Manuel Camitzes Comnè Ducas Àngel (grec: Μανουήλ Καμύτζης Κομνηνός Δούκας Ἄγγελος, en el seu únic segell de plom supervivent, Manuel utilitza només els cognoms de Camitzes i Comnenoducas; els estudiosos moderns li donen el nom complet per reflectir la seva genealogia real)Varzos, 1984, pàg 690 (vers 1150 - després de 1202) va ser un general bizantí que va estar actiu a finals del i va liderar una rebel·lió fallida el 1201-02.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Manuel Camitzes · Veure més »

Manuel Holòbol

Manuel Holòbol (en llatí Manuel Holobolus, en grec) fou un escriptor Imperi Romà d'Orient del.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Manuel Holòbol · Veure més »

Manuel I Comnè

Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Manuel I Comnè · Veure més »

Marc d'Òtranto

Marc d'Òtranto (en llatí Marcus Hydruntis Episcopus o Marcus Idruntis Episcopus, en grec antic ἐπίσκοπος Ἱδροῦντος), va ser bisbe d'Òtranto probablement al.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Marc d'Òtranto · Veure més »

Marca de picapedrer

Marques de picapedrer de l'Abadia de Fountains Marques de picapedrer en un viaducte Les marques de la ''francmaçoneria'' per sobre dels gravats al portal de ''Brunnenturm'' a Zúric Una marca de picapedrer és un símbol marcat en un carreu que sovint es troba als murs de pedra en edificis i altres estructures públiques.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Marca de picapedrer · Veure més »

Margarida d'Hongria (emperadriu romana d'Orient)

Margarida d'Hongria (Margit en hongarès; nascuda el 1175, viva el 1223) fou una emperadriu romana d'Orient per matrimoni amb Isaac II Àngel i reina de Tessalònica pel matrimoni amb Bonifaci I de Montferrat.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Margarida d'Hongria (emperadriu romana d'Orient) · Veure més »

Maria (esposa de Lleó III)

Maria, en grec antic Μαρία, (morta després del 718) va ser una emperadriu romana d'Orient esposa de l'emperador romà d'Orient Lleó III Isàuric.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Maria (esposa de Lleó III) · Veure més »

Maria d'Antioquia

Maria d'Antioquia (va adoptar el nom de Xena en ingressar a un convent), fou emperadriu romana d'Orient.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Maria d'Antioquia · Veure més »

Maria Gran Comnena

Maria Gran Comnena, en grec medieval Μαρία Μεγάλη Κομνηνή, o Maria de Trebisonda, Μαρία της Τραπεζούντας, morta el 17 de desembre de 1439, va ser una emperadriu consort pel seu matrimoni amb Joan VIII Paleòleg.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Maria Gran Comnena · Veure més »

Mílion

El Mílion (Grec: Μίλιον o bé Μίλλιον, Míllion; Turc: Milyon taşı) va ser un monument erigit a principis del a Constantinoble (l'actual Istanbul, a Turquia).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Mílion · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Mesquita · Veure més »

Mesquita Blava

Interior de la cúpula Cristalls de llum d'oli La mesquita blava o del soldà Ahmed (en turc, Sultanahmet Camii), a Istanbul, Turquia, és una obra de Sedefkâr Mehmed Ağa, un deixeble de l'arquitecte Mimar Sinan.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Mesquita Blava · Veure més »

Mesquita de Zeyrek

La mesquita de Zeyrek (en turc: Molla Zeyrek Camii), anteriorment monestir del Pantocràtor (Pantokrator Manastırı), és una mesquita situada a Istanbul i consistent en dues antigues esglésies i una capella ortodoxes.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Mesquita de Zeyrek · Veure més »

Mil·liari

Rèplica d'un mil·liari a la Via Claudia Augusta prop d'Unterdiessen (Alemanya). Un mil·liari o pedra mil·liar (procedent del llatí miliarium) és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípeda que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passus (passes dobles romanes) és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Mil·liari · Veure més »

Miquel Balsamó

Miquel Balsamó (en llatí Michael Balsamon, en grec antic Μιχαήλ) va ser un eclesiàstic grec nadiu de Constantinoble.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Miquel Balsamó · Veure més »

Miquel VIII Paleòleg

Miquel VIII Paleòleg (en grec) (1234-1282) fou emperador de Nicea i després de conquerir Constantinoble va adoptar el títol d'emperador romà d'Orient del 1260 al 1282.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Miquel VIII Paleòleg · Veure més »

Monestir de Watschnadsiani

El monestir de Watschnadsiani o monestir de Tots Sants de Watschnadsiani (en georgià: ვაჩნაძიანის ყველაწმინდა) és un antic monestir ortodox georgià prop del poble Watschnadsiani (anomenat en l'era soviètica Schroma), a la regió de Kakhètia, a l'est de Geòrgia.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Monestir de Watschnadsiani · Veure més »

Mosaic

Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Mosaic · Veure més »

Murat III

Murat III (4 de juliol de 1546 – 15 de gener de 1595) va ser el soldà de l'Imperi Otomà des de 1574 fins a la seva mort.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Murat III · Veure més »

Mustafà I

Mustafà I (Manisa, 1591 – Istanbul, 20 de gener de 1639) va ser soldà de l'Imperi Otomà del 1617 al 1618 i un altre cop del 1622 fins al 1623.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Mustafà I · Veure més »

Mustafà II

Mustafà II (6 de febrer de 1664 – 31 de desembre del 1703) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1695 al 1703.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Mustafà II · Veure més »

Nicèfor Prevere

Nicèfor Prevere (en llatí Nicephorus, en grec) fou un religiós bizantí.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Nicèfor Prevere · Veure més »

Niceforitzes

Niceforitzes (tr) fou un influent funcionari eunuc de l'Imperi Romà d'Orient que fou ministre en cap i exercí el poder real sota l'emperador Miquel VII Ducas (r. 1071-1078).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Niceforitzes · Veure més »

Nicolau I el Místic

Nicolau I el Místic (en grec Νικόλαος Α΄ Μυστικός) (852, Itàlia - 15 de maig del 925, Constantinoble) va ser un bisbe, teòleg i polític romà d'Orient, patriarca de Constantinoble dues vegades, de març del 901 al febrer del 907 i del maig del 912 fins a la seva mort el 925.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Nicolau I el Místic · Veure més »

Palau de Topkapı

El palau de Topkapı és un dels més grans palaus de la ciutat d'Istanbul a Turquia.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Palau de Topkapı · Veure més »

Panteó de Roma

El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Panteó de Roma · Veure més »

Partitio terrarum imperii Romaniae

La Partitio terrarum imperii Romaniae ('divisió de les terres de l'Imperi Romà ') va ser un tractat signat pels croats després del saqueig de Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, durant la Quarta Croada l'any 1204.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Partitio terrarum imperii Romaniae · Veure més »

Patrícia cenyida

La patrícia cenyida (en grec medieval ζωστὴ πατρικία, Zostí patrikia), va ser una dignitat de la cort de l'Imperi Romà d'Orient reservada exclusivament a les dones.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Patrícia cenyida · Veure més »

Patriarca Joan V

Joan V (en Ίωάννης Ε') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 669 al 675.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Patriarca Joan V · Veure més »

Pau (pare de Maurici)

Pau fou el pare de l'emperador romà d'Orient Maurici.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Pau (pare de Maurici) · Veure més »

Pau el Silenciari

Pau el Silenciari (en llatí Paulus Silentiarius, en grec) va ser un poeta romà d'Orient a qui Vossius i altres autors anomenen incorrectament Paulus Cyrus Florus.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Pau el Silenciari · Veure més »

Pòrfir

El pòrfir és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldespat o quars, format a partir de la solidificació del magma.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Pòrfir · Veure més »

Pere Diaca

Pere Diaca de Constantinoble (Petrus, Πέτρος) va ser diaca de Santa Sofia a Constantinoble i va viure al final del (cap a l'any 1092) en el regnat d'Aleix I Comnè.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Pere Diaca · Veure més »

Pesta de Justinià

Jesús per la vida d'un enterramorts afectat per la pesta durant la pesta de Justinia (Josse Lieferinxe, c. 1497-1499) Una característica de la pesta de Justinià era la necrosi de la mà. Un mapa de l'Imperi Romà d'Orient el 550 (una dècada després de la pesta de Justinià) amb les conquestes de Justinià mostrades en verd La Pesta de Justinià (541-542 dC) amb recidives fins al 750 va ser una pandèmia que va afectar l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Pesta de Justinià · Veure més »

Petxina (arquitectura)

Santa Sofia La petxina o copinya, en arquitectura, és cadascun dels elements constructius triangulars que resol l'encontre entre la base circular d'una cúpula i un espai inferior quadrat.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Petxina (arquitectura) · Veure més »

Polieucte de Constantinoble

Polieucte (en grec medieval Πολύευκτος) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 956 al 970.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Polieucte de Constantinoble · Veure més »

Primers set concilis ecumènics

Emperador Constantí (centre), acompanyat dels bisbes del Primer concili de Nicea (325), sostenint el Credo de Nicea del 381 En la història del cristianisme, els primers set concilis ecumènics inclouen: el Primer Concili de Nicea el 325, el Primer Concili de Constantinoble el 381, el Concili d'Efes el 431, el Concili de Calcedònia el 451, el Segon Concili de Constantinoble el 553, el Tercer Concili de Constantinoble del 680-681 i, finalment, el Segon Concili de Nicea el 787.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Primers set concilis ecumènics · Veure més »

Principat de Polotsk

El Principat de Polotsk, també conegut com a Regne de Polotsk o Ducat de Polotsk, (en belarús: Полацкае княства; en rus: Полоцкое княжество) va ser un principat medieval dels antics eslaus orientals, un dels principats constituents de la Rus de Kiev.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Principat de Polotsk · Veure més »

Protopapa

El Protopapa (en grec Πρωτόπαππας Protopappas) és un títol de l'Església Ortodoxa.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Protopapa · Veure més »

Província d'Aydın

Aydın és una província del sud-oest de Turquia, situada a la Regió de l'Egeu.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Província d'Aydın · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia

Les relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia foren les relacions internacionals entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia · Veure més »

Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient

Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Renyer de Montferrat (1162-1183)

Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. Renyer de Montferrat o Rainier de Montferrat (1162 – Constantinoble, 1183), era fill del marquès de Montferrat Guillem V i de Judit de Babenberg, i fou nomenat cèsar pel seu sogre l'emperador romà d'Orient Manuel I Comnè.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Renyer de Montferrat (1162-1183) · Veure més »

Romà el Melode

Romà el Melode o l'Himnògraf fou un dels més importants himnògrafs grecs, anomenat el Píndar de la poesia rítmica.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Romà el Melode · Veure més »

Romà III Argir

Romà III Argir (en grec:, Romanós o Arguirós o Arguirópulos) fou emperador romà d'Orient del 1028 al 1034.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Romà III Argir · Veure més »

Rus de Kíev

XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Rus de Kíev · Veure més »

Salamanca

Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Salamanca · Veure més »

Santa Sofia

* Santa Sofia (Istanbul), església construïda al, durant el mandat de Justinià I en Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Santa Sofia · Veure més »

Santuari de Nostra Senyora de San Luca

Nostra Senyora de San Luca sobre el cim de ''Colle della Guardia'' El Santuari de Nostra Senyora de San Luca (en italià Santuario della Madonna di San Luca) és un santuari catòlic situat sobre el Colle della Guardia, un promontori cobert parcialment per boscos d'uns 300 msnm al sud-oest del centre històric de la ciutat de Bolonya, a Itàlia.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Santuari de Nostra Senyora de San Luca · Veure més »

Selim II

Selim II (Istanbul, 30 de maig de 1524 – Istanbul, 13 de desembre de 1574) va ser soldà de l'Imperi Otomà del 1566 fins a la seva mort.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Selim II · Veure més »

Sergi I de Constantinoble

Sergi I († 9 de desembre de 638 a Constantinoble) va ser el Patriarca Ecumènic de Constantinoble del 610 al 638.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Sergi I de Constantinoble · Veure més »

Setge de Constantinoble (1204)

El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Setge de Constantinoble (1204) · Veure més »

Silenciari

Silenciari (grec medieval: σιλεντιάριος, silendiàrios) va ser un títol que es donava a una classe de cortesans de la cort a l'Imperi Romà d'Orient, responsables de l'ordre i el silenci (la paraula ve del llatí silentium) al Gran Palau de Constantinoble.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Silenciari · Veure més »

Silvestre Siròpul

Silvestre Siròpul grec: Σίλβεστρος Συρόπουλος, Sílvestros Sirópulos; nascut cap al 1400 i mort després del 1464) fou un funcionari romà d'Orient, gran eclesiarca de Santa Sofia i diceofílax del patriarcat de Constantinoble. Era originari de Constantinoble.Matthew R. Lootens,. A: Graeme Dunphy i Cristian Bratu (editors), Encyclopedia of the Medieval Chronicle. Consulta: 21 setembre 2017. Formà part de la delegació romana d'Orient al Concili de Florència el 1438-39. Signà el decret d'unió entre les esglésies llatina i grega. En tornar a Constantinoble, al·legà que ho havia fet per coacció i renegà de la unió. Esdevingué partidari de l'arquebisbe Marc d'Efes, cap de la facció antiunionista. El 1443 escrigué les seves Memòries (Ἀπομνημονεύματα, Apomnemonévmata), un important relat de primera mà del concili i, especialment, de les intrigues en els passadissos. Tot i que la seva narració presenta un clar biaix contra el concili, no era fals, i el seu biaix no era pas pitjor, en general, que el del mateix concili. Segons el seu editor més recent, les seves memòries foren editades i publicades de bell nou cap al 1461.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Silvestre Siròpul · Veure més »

Sinan

Koca Mi‘mār Sinān Āġā (Kayseri, 15 d'abril, 1489 - Constantinoble, 17 de juliol, 1588) fou el principal arquitecte i enginyer civil otomà dels soldans Solimà I, Selim II i Murad III.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Sinan · Veure més »

Sofia de Montferrat

Sofia de Montferrat, morta l'any 1434, va ser emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Occident en casar-se amb l'emperador Joan VIII Paleòleg.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Sofia de Montferrat · Veure més »

Sofiologia

''Sofia, la Sagrada Saviesa'', 1812. La sofiologia (del grec Σοφία "Sofia", en rus София, en català saviesa) és un concepte filosòfic relacionat amb la saviesa, com també un concepte teològic relacionat amb la saviesa de Déu.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Sofiologia · Veure més »

Sultanahmet

tulipans a la Plaça de Sultanahmet. Sultanahmet és un barri i un mahalle del districte de Fatih, a Istanbul.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Sultanahmet · Veure més »

Teòdota (consort de Constantí VI)

Teòdota, en grec antic Θεοδότη, va ser una emperadriu romana d'Orient, la segona esposa de l'emperador romà d'Orient Constantí VI.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Teòdota (consort de Constantí VI) · Veure més »

Teòfan Anastaso

Teòfan Anastaso (en caràcters grecs: Θεοφανώ Αναστασώ) Emperadriu romana d'Orient, famosa pels seus crims i per la seva bellesa física.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Teòfan Anastaso · Veure més »

Tecla (esposa de Miquel II)

Tecla, que va morir cap al 823, va ser una emperadriu consort, la primera esposa de l'emperador romà d'Orient Miquel II dit el Tartamut.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Tecla (esposa de Miquel II) · Veure més »

Tecnologia de l'antiga Roma

Coppa diatreta romana s.IVdC es podria haver utilitzat com un llum d'oli amb una metxa flotant per donar un joc màgic de llum cap avall. La tecnologia romana és la col·lecció d'antiguitats, habilitats, mètodes, processos i pràctiques d'enginyeria que van donar suport a la civilització romana i van fer possible l'expansió de l'economia i l'exèrcit de l'antiga Roma (753 aC - 476 dC).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Tecnologia de l'antiga Roma · Veure més »

Temple d'Àrtemis a Efes

El temple d'Àrtemis (Artemis Tapınağı), també conegut com el temple de Diana, va ser un temple grec dedicat a una forma antiga i local de la deessa Àrtemis (identificada amb Diana, una deessa romana).

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Temple d'Àrtemis a Efes · Veure més »

Temple de Júpiter (Baalbek)

El temple de Júpiter va ser un colossal temple romà dedicat al culte de Júpiter, l'equivalent romà del déu grec Zeus.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Temple de Júpiter (Baalbek) · Veure més »

Teodor Anagnostes

Teodor Anagnostes, en llatí Theodorus Anagnostes, en grec antic, fou un historiador eclesiàstic bizantí, que suposadament va viure al regnat de Justí I o Justinià I. De la seva vida només se sap que fou lector de l'església de Constantinoble, i segons l'enciclopèdia Suides, de la gran església de Santa Sofia.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Teodor Anagnostes · Veure més »

Teodor Balsamó

Teodor Balsamó (en llatí Theodorus Balsamo) va ser un canonista grec nascut a Constantinoble.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Teodor Balsamó · Veure més »

Teodora Ducena Vatatzena

Teodora Ducena Vatatzina, en grec medieval Θεοδώρα Δούκαινα Κομνηνή Παλαιολογίνα (Teodora Ducena Comnena Paleologina), nascuda cap al 1240 i morta el 25 de febrer o el 4 de març de 1303, coneguda generalment amb el nom de Teodora Paleòleg, va ser l'emperadriu consort de l'emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Teodora Ducena Vatatzena · Veure més »

Teodora l'Armènia

Teodora l'Armènia (Paflagònia, 805/810 - Constantinoble, 867) fou una emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient, esposa de Teòfil i mare de Miquel III, de qui fou regent entre el gener de 842 i març de 856.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Teodora l'Armènia · Veure més »

Teodora, emperadriu romana d'Orient

Teodora (Theodora) (984-1056) fou emperadriu romana d'Orient de l'11 de gener del 1055 a la seva mort, poc després del 31 d'agost del 1056.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Teodora, emperadriu romana d'Orient · Veure més »

Teodosi (fill de Maurici)

Teodosi, en grec medieval Θεοδόσιος, en llatí Theodosius, nascut el 4 d'agost del 583 o del 585 i mort després del 27 de novembre del 602, va ser el fill gran de l'emperador romà d'Orient Maurici, que va regnar del 582 al 602.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Teodosi (fill de Maurici) · Veure més »

Teodosi II el Jove

Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Teodosi II el Jove · Veure més »

Teodosi III

Teodosi III (en grec:,Theodosios) fou un emperador romà d'Orient (715-717) i anteriorment cobrador de taxes.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Teodosi III · Veure més »

Teofilacte de Constantinoble

Teofilacte de Constantinoble o Teofilacte Lecapè en grec medieval Θεοφύλακτος Λακαπήνος, nascut l'any 917 i mort el 27 de febrer del 956, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient patriarca de Constantinoble des del 2 de febrer del 933 fins a la seva mort el 956.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Teofilacte de Constantinoble · Veure més »

Timoteu I

Timoteu I (en Timotheus, en Τιμόθεος Α') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 511 al 518.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Timoteu I · Veure més »

Tomàs I de Constantinoble

Tomàs I de Constantinoble (en Thomas I, en Θωμάς Α').

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Tomàs I de Constantinoble · Veure més »

Torre

La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Torre · Veure més »

Tribuna

En arquitectura religiosa es denomina tribuna a una galeria elevada, usualment en un primer pis, a sobre de les naus laterals dels temples, amb la seva mateixa longitud i amplada i obertura que la nau central, on només es poden situar els fidels.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Tribuna · Veure més »

Via Dolorosa

Via Dolorosa, Jerusalem La Via Dolorosa és una ruta processional de la Ciutat vella de Jerusalem.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Via Dolorosa · Veure més »

Volta bufada

Esquema tridimensional d'una volta bufada Mosaic a l'interior de la cúpula del mausoleu de Gal·la Placídia, amb el cel, la creu i els quatre evangelistes La volta bufada o volta de quatre punts és la que resulta de seccionar l'hemisferi d'una cúpula esfèrica amb quatre plans verticals (o més en el cas de bases poligonals) que delimiten el quadrat (o polígon) inscrit en la circumferència base d'aquest hemisferi, és a dir la base de la cúpula.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Volta bufada · Veure més »

Volta de quadrant d'esfera

La volta de quadrant d'esfera, coneguda també com a volta de quart desfera, volta de racó de forn, volta de forn o semicúpula, és una volta igual a la meitat d'una esfera i s'utilitza per a cobrir un absis semicircular.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Volta de quadrant d'esfera · Veure més »

Vori

Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Vori · Veure més »

Window of the World

La Window of the World (xinès: 世界之窗) és un parc temàtic situat a la part occidental de la ciutat de Shenzhen, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і Window of the World · Veure més »

360

El 360 (CCCLX) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і 360 · Veure més »

532

Sense descripció.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і 532 · Veure més »

537

El 537 (DXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і 537 · Veure més »

558

El 558 (DLVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і 558 · Veure més »

7 de maig

El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і 7 de maig · Veure més »

869

Sense descripció.

Nou!!: Santa Sofia (Istanbul) і 869 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Catedral de Santa Sofia, Església de la Santa Saviesa, Hagia Sofia, Hagia Sophia, Hàgia Sofia, Santa Sofia (Constantinoble), Santa Sofia (Istambul), Santa Sofia d'Istanbul, Santa Sofia de Constantinoble.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »