Taula de continguts
17 les relacions: Alfons Jordà, Antoine de Paulo, Bertran de Provença, Canal del Roine a Seta, Castellania d'Amposta, Catarisme, Comtat de Tolosa, Croada Albigesa, Cronologia del catarisme, Guillaume de Villaret, Història d'Occitània, Pierre Subleyras, Provença, Ramon I dels Baus, Ramon III de Roergue, Ramon IV de Tolosa, Setge d'Aurenja.
Alfons Jordà
Alfons Jordà (en occità: Anfós Jordan; 1103-1148) va ser comte de Roergue, després de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Veure Sant Geli і Alfons Jordà
Antoine de Paulo
Antoine de Paulo Antoine de Paulo (Tolosa 1554 - Malta 1636) formava part d'una família de magistrats tolosans i va arribar a ser Gran Mestre de l'Hospital.
Veure Sant Geli і Antoine de Paulo
Bertran de Provença
* Bertran I de Provença, comte de la branca avinyonesa o major de Provença.
Veure Sant Geli і Bertran de Provença
Canal del Roine a Seta
El Canal del Roine a Seta és un canal hidràulic de França que uneix l'estany de Thau, a l'altura de Seta al riu Roine a Bellcaire.
Veure Sant Geli і Canal del Roine a Seta
Castellania d'Amposta
XIV. La Castellania d'Amposta era un priorat de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que deu el seu origen a la donació que el comte Ramon Berenguer IV va fer als frares hospitalers del castell d'Amposta (1154) en agraïment a la seva ajuda en les campanyes contra els àrabs per recuperar el sud de Catalunya.
Veure Sant Geli і Castellania d'Amposta
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Veure Sant Geli і Catarisme
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Veure Sant Geli і Comtat de Tolosa
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Veure Sant Geli і Croada Albigesa
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Veure Sant Geli і Cronologia del catarisme
Guillaume de Villaret
Abadia de Sant Geli, seu del priorat del Llenguadoc Guillaume de Villaret (Guilhèm del Vilaret en occità) fou el 24è Mestre de l'Hospital des del 1296 fins al 1305, data de la seva mort.
Veure Sant Geli і Guillaume de Villaret
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Veure Sant Geli і Història d'Occitània
Pierre Subleyras
Pierre Subleyras (1699-1749) fou un pintor francès que s'establí definitivament a Roma després d'haver guanyat el Prix de Rome el 1727.
Veure Sant Geli і Pierre Subleyras
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Sant Geli і Provença
Ramon I dels Baus
Ramon I dels Baus (vers 1110 - Barcelona, 1150) fou el segon fill de Guillem Hug dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.
Veure Sant Geli і Ramon I dels Baus
Ramon III de Roergue
Ramon III de Roergue (945 - 1010) fou comte de Roergue (961-1010), sobirà feudal (marquès) en indivís de Gòtia o Septimània, i dels comtats d'Albi, Carcí i Nimes.
Veure Sant Geli і Ramon III de Roergue
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Veure Sant Geli і Ramon IV de Tolosa
Setge d'Aurenja
Alfons Jordà va succeir el seu germà Bertran de Tolosa el 1112 i el 1113 els nobles de Tolosa van cridar Guillem IX d'Aquitània per lluitar contra el nou comte, que va ser educat al comtat de Sant Gèli del marquesat de Provença, ja que Tolosa havia estat ocupada per Guillem IX d'Aquitània, fins que Felipa de Tolosa el va abandonar el 1116 i es va retirar a l'abadia de Fontevraud, mentre Guillem es dirigia a la Península per lluitar contra els almoràvits al costat d'Alfons el Bataller a la batalla de Cutanda, i en la seva absència els nobles van revoltar-se, oferint el comtat a Alfons Jordà.
Veure Sant Geli і Setge d'Aurenja
També conegut com Sent Gile.