Taula de continguts
812 les relacions: Abó de Fleury, Abdul Hamid I, Adalard de Corbie, Adalbert de Praga, Adelelm de Burgos, Adi Granth, Advent, Advocat del diable, Afra d'Augsburg, Agatònica, Pàpil, Carp i Agatodor de Pèrgam, Agnès de Bohèmia, Agnès de Montepulciano, Agnès de Roma, Agobard de Lió, Agripà del Velai, Albert de Jerusalem, Albert de Sicília, Albert el Gran, Alexandre el Carboner, Alojzije Stepinac, Alonso Rodríguez Gómez, Alonso Rodríguez Olmedo, Always My Santa, Amand de Bordeus, Amand de Maastricht, Amarante, Ambròs de Milà, Amenhotep fill d'Hapu, Amfíloc d'Iconi, Amistat, Andèol del Vivarès, Andrei Rubliov, Andreu apòstol, Andreu Avel·lí, Andreu Corsini, Andreu II d'Hongria, Anià d'Alexandria, Aniversari, Antipapa, Antoní de Pàmies, Antoni Abat, Antoni Pasqual Abad, Antoon Sanders, Any litúrgic, Apol·lònia d'Alexandria, Apol·ló de Corint, Apol·linar de Hieràpolis, Apol·linar de Ravenna, Apol·loni de Roma, Apol·loni i Filemó d'Arsinoe, ... Ampliar l'índex (762 més) »
Abó de Fleury
en llatí, Abbo Floriacensis, també conegut com a Abbon, fou abat del monestir benedictí de Fleury, l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire, prop d'Orleans (França).
Veure Sant і Abó de Fleury
Abdul Hamid I
Abdülhamit I (20 de març de 1725 – 7 d'abril de 1789) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Veure Sant і Abdul Hamid I
Adalard de Corbie
Adalard (també Adalhard o Adelard, Alard en francès) (Soissons?, vers 752 - Abadia de Corbie, Picardia, 2 de gener de 826) fou un comte carolingi i després abat de Corbie.
Veure Sant і Adalard de Corbie
Adalbert de Praga
Adalbert de Praga (Vojtěch en txec, Wojciech en polonès), (Libice nad Cidlinou, Bohèmia, ca. 956 - Truso, oblast de Kaliningrad, Prússia, 23 d'abril de 997) fou un bisbe de Praga i sant catòlic.
Veure Sant і Adalbert de Praga
Adelelm de Burgos
Adelelm de Burgos (en castellà antic: Adelhem, Adelelme o Lesmes; en francès: Aleaume) o Adelelm abat (Loudun, Poitou, ca. 1035 - Burgos, 30 de gener de 1097) va ser un monjo francès, bisbe de Burgos.
Veure Sant і Adelelm de Burgos
Adi Granth
LAdi Granth (en panjabi: el llibre principal) també és conegut com a Guru Granth Sahib Ji, és el llibre sagrat del sikhisme, el document central de veneració en totes les gurdwares (temples sikhs).
Veure Sant і Adi Granth
Advent
251x251px Creta estil Advent laberint fet amb 2500 espelmes enceses al Centre de Meditació Cristiana i Espiritualitat de la diòcesi de Limburg a l'Església Santa Creu a Frankfurt del Main-Bornheim LAdvent (en llatí: adventus Redemptoris, 'vinguda del Redemptor') és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús.
Veure Sant і Advent
Advocat del diable
Ladvocat del diable era una figura clau en els processos de canonització de l'església catòlica.
Veure Sant і Advocat del diable
Afra d'Augsburg
Afra d'Augsburg (Augsburg?, o Xipre, s. III - Augsburg, 304) va ésser una dona cristiana, morta com a màrtir i venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
Veure Sant і Afra d'Augsburg
Agatònica, Pàpil, Carp i Agatodor de Pèrgam
Agatònica, Pàpil (o Pàmfil o Papiri), Carp i Agatodor de Pèrgam (morts a Pèrgam, ca. 170 o 250) van ser un grup de màrtirs, morts per defensar la seva fe cristiana, i venerats com a sants per diferents confessions cristianes.
Veure Sant і Agatònica, Pàpil, Carp i Agatodor de Pèrgam
Agnès de Bohèmia
Agnès de Bohèmia (Praga, 1211 - ibídem, 2 de març de 1282) va ser una religiosa bohèmia de l'Orde de Santa Clara, fundadora del monestir i hospital de Sant Francesc de Praga i de l'orde religiós dels Canonges Regulars de la Creu amb l'Estrella Roja.
Veure Sant і Agnès de Bohèmia
Agnès de Montepulciano
Agnès Segni de Montepulciano (Gracciano, "frazione" de Montepulciano, ca. 1268 - Montepulciano, 20 d'abril de 1317) fou una religiosa italiana, del Segon Orde de Sant Domènec.
Veure Sant і Agnès de Montepulciano
Agnès de Roma
Agnès (en llatí Agnes) va ser una jove romana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià a causa de la seva fe cristiana.
Veure Sant і Agnès de Roma
Agobard de Lió
Agobard (Catalunya?, 778 - Saintes, 840) fou un religiós hispànic, bisbe de Lió.
Veure Sant і Agobard de Lió
Agripà del Velai
Agripà (Agrippanus, en francès Agréve) (Hispània, s. VI - Saint-Agrève, ca. 602) fou bisbe del Velai.
Veure Sant і Agripà del Velai
Albert de Jerusalem
Alberto Avogadro o Albert de Jerusalem o de Vercelli (Castro di Gualteri, prop de Parma, 1149 - Sant Joan d'Acre, Palestina, 14 de setembre de 1214) va ser un religiós italià, patriarca de Jerusalem, que es pot considerar cofundador de l'Orde de la Mare de Déu del Carmel.
Veure Sant і Albert de Jerusalem
Albert de Sicília
Albert de Sicília, també anomenat Albert de Tràpena (Trapani – Messina, 7 d'agost del 1307), és un sant carmelita a qui l'Església honora com a confessor, i va ésser un dels teòlegs més importants del seu temps.
Veure Sant і Albert de Sicília
Albert el Gran
Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.
Veure Sant і Albert el Gran
Alexandre el Carboner
Alexandre el Carboner o de Comana (Comana del Pont, Turquia, final del - ca. 251) fou un bisbe a l'Àsia Menor.
Veure Sant і Alexandre el Carboner
Alojzije Stepinac
Escut del Cardenal Stepinac Viktor Alojzije Stepinac (Krasic, Imperi Austrohongarès, 8 de maig de 1898 - 10 de febrer de 1960) fou un cardenal catòlic de Croàcia que va ser arquebisbe de Zagreb des de 1937 fins a 1960.
Veure Sant і Alojzije Stepinac
Alonso Rodríguez Gómez
Alonso Rodríguez, venerat com a Sant Alonso Rodríguez (Segòvia, 25 de juliol de 1532 - Mallorca, 31 d'octubre de 1617), va ser un germà laic jesuïta.
Veure Sant і Alonso Rodríguez Gómez
Alonso Rodríguez Olmedo
Alonso Rodríguez Olmedo (Zamora, 10 de març setembre de 1598 – Caaró, Brasil, 15 de novembre de 1628), conegut com a Sant Alfons Rodríguez, va ser un missioner jesuïta que morí màrtir a Sud-amèrica.
Veure Sant і Alonso Rodríguez Olmedo
Always My Santa
Always My Santa és un manga de Ken Akamatsu publicat a Shōnen Magazine l'any 1998, en un sol capítol.
Veure Sant і Always My Santa
Amand de Bordeus
Amand de Bordeus (Bordeus, últim quart del - 431 o 432) fou un bisbe de Bordeus.
Veure Sant і Amand de Bordeus
Amand de Maastricht
Amand de Maastricht, (Nantes circa 584 - Elnon o Elnone, moderna Abadia de Saint-Amand, 679) va un religiós franc, eremita, missioner a Flandes i bisbe de Tongres i Maastricht; és considerat l'introductor del cristianisme a Bèlgica.
Veure Sant і Amand de Maastricht
Amarante
Amarante és un municipi portuguès, situat al districte de Porto, a la regió del Nord i a la Subregió del Tâmega.
Veure Sant і Amarante
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Veure Sant і Ambròs de Milà
Amenhotep fill d'Hapu
Amenhotep, fill d'Habu Amenhotep, fill d'Hapu fou un djati i arquitecte egipci al servei del faraó de la dinastia XVIII Amenofis III.
Veure Sant і Amenhotep fill d'Hapu
Amfíloc d'Iconi
Amfíloc d'Iconi (Amphilochus, Amphílochos) va ser bisbe d'Iconi (actual Konya).
Veure Sant і Amfíloc d'Iconi
Amistat
200x200px L'amistat és una relació afectiva entre dues persones que poden ser o no família, un sentiment convingut amb una altra persona, en què se cerca confiança, consol, amor i respecte.
Veure Sant і Amistat
Andèol del Vivarès
Andèol del Vivarès o Aniol, en francès Andéol du Vivarais (Esmirna, Anatòlia, segle II - Viviers, Gàl·lia, 1 de maig de 208) fou un religiós que va evangelitzar el sud de la Gàl·lia.
Veure Sant і Andèol del Vivarès
Andrei Rubliov
Andrei Rubliov (en rus Андрей Рублёв), de vegades es fa servir la transcripció anglesa Andrei Rublev (Rússia, 1360 - 1370 - Monestir d'Andrónikov, Moscou, 29 de gener de 1427 o 1430), fou un monjo ortodox rus del, pintor, considerat el més destacat iconògraf de la Rússia medieval.
Veure Sant і Andrei Rubliov
Andreu apòstol
Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.
Veure Sant і Andreu apòstol
Andreu Avel·lí
Andreu Avel·lí o Andrea Avellino (Castronuovo di Sant'Andrea, Basilicata, 1521 – Nàpols, 10 de novembre de 1608) és un prevere italià, membre de l'Orde dels Clergues Regulars o teatins.
Veure Sant і Andreu Avel·lí
Andreu Corsini
Andrea Corsini (Florència, 1301 - Fiesole, 6 de gener de 1374) fou un religiós italià de l'Orde del Carme i bisbe de Fiesole.
Veure Sant і Andreu Corsini
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Veure Sant і Andreu II d'Hongria
Anià d'Alexandria
Anià d'Alexandria (Egipte, s. I - Alexandria, 82-85) va ser un deixeble de l'evangelista Marc, segon patriarca d'Alexandria.
Veure Sant і Anià d'Alexandria
Aniversari
Imatge commemorativa del desè aniversari de la Viquipèdia en català El terme aniversari s'utilitza per a designar el dia que hom commemora un fet o esdeveniment digne de record.
Veure Sant і Aniversari
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Veure Sant і Antipapa
Antoní de Pàmies
Antoní de Pàmies o Antolí (Pàmies, ca. 453 - ca. 506) va ser un religiós, mort al martiri i venerat com a sant.
Veure Sant і Antoní de Pàmies
Antoni Abat
Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.
Veure Sant і Antoni Abat
Antoni Pasqual Abad
Antoni Pasqual Abad va ser un litògraf i gravador valencià del.
Veure Sant і Antoni Pasqual Abad
Antoon Sanders
Antoon Sanders (Anvers (Marquesat d'Anvers), 15 de setembre de 1586 – Affligem (ducat de Brabant), 16 de gener de 1664) era un canonge, historiador, filòsof i teòleg. Com solia fer-se a la seva època, va llatinitzar el seu nom en Antonius Sanderus, nom amb el qual és més conegut.
Veure Sant і Antoon Sanders
Any litúrgic
L'església catòlica celebra l'obra salvadora del Senyor en dies determinats al llarg de l'any.
Veure Sant і Any litúrgic
Apol·lònia d'Alexandria
Apol·lònia, en grec: Ἀπολλωνία, Apollonía (morta a Alexandria, ca. 249) va ser una jove cristiana, martiritzada per la seva fe.
Veure Sant і Apol·lònia d'Alexandria
Apol·ló de Corint
Apol·ló (Απολλως) (Efes?, s. I aC. - Corint?, s. I) fou un jueu cristià de company de Sant Pau.
Veure Sant і Apol·ló de Corint
Apol·linar de Hieràpolis
Apol·linar de Hieràpolis, Claudi Apol·linar o Apol·linar l'Apol·logista (en llatí Apollinaris, en grec Ἀπολλινάριος) (Hieràpolis, primera meitat del s. II - ca. 180) va ser un apologista i bisbe de Hieràpolis de Frígia.
Veure Sant і Apol·linar de Hieràpolis
Apol·linar de Ravenna
Apol·linar de Ravenna (Antioquia, actual Turquia, s. I - Ravenna, Itàlia, s. I) fou el primer bisbe de Ravenna.
Veure Sant і Apol·linar de Ravenna
Apol·loni de Roma
Apol·loni de Roma o l'Apol·logista (Roma, mitjan s. II - 185) va ser un apologista i màrtir romà del, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Sant і Apol·loni de Roma
Apol·loni i Filemó d'Arsinoe
Apol·loni d'Egipte va ser un anacoreta egipci.
Veure Sant і Apol·loni i Filemó d'Arsinoe
Argemir de Còrdova
Argemir o Argimir (Egabrum, actual Cabra, Còrdova, s. IX - Còrdova, 28 de juny de 856) fou un cristià mossàrab; mort màrtir, és venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Sant і Argemir de Còrdova
Armagh
Armagh és una ciutat d'Irlanda del Nord, capital de l'antic Comtat d'Armagh i del Districte d'Armagh.
Veure Sant і Armagh
Arquebisbe de Canterbury
L'Arquebisbe de Canterbury, encara que no es reconeix cap individu com a cap de totes les esglésies que constitueixen la Comunió Anglicana, es considera el bisbe major i màxima autoritat espiritual de l'església anglicana.
Veure Sant і Arquebisbe de Canterbury
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Sant і Arquitectura gòtica
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure Sant і Arquitectura romànica
Úrsula de Colònia
Úrsula (que en llatí vol dir «ossa petita») va ser, d'existir realment, una noia romana cristiana nascuda potser a Cornualla al segle IV.
Veure Sant і Úrsula de Colònia
Assiut
Assiut o Asyut és una ciutat d'Egipte, la més gran de l'Alt Egipte, a uns 320 km al sud del Caire.
Veure Sant і Assiut
Atanasi d'Atos
Atanasi d'Atos, de Trebisonda o l'Atonita (Trebisonda, Turquia, ca. 920 - Kariés, Mont Atos, Grècia, 5 de juny de 1003) va ser un monjo basilià, fundador de la República Monàstica del Mont Atos i una de les figures fonamentals del monaquisme oriental.
Veure Sant і Atanasi d'Atos
Atanasi de Jerusalem
Atanasi (Jerusalem?, s. V - 451o 452) fou un diaca de Jerusalem, mort per haver defensat les decisions del Concili de Calcedònia.
Veure Sant і Atanasi de Jerusalem
Aurèola
El déu Apol·lo Verge i Jesús amb l'halo Una aurèola o halo és un cercle que es col·loca en les representacions artístiques de personatges significatius amb la finalitat d'exaltar-ne la figura.
Veure Sant і Aurèola
Aureli del Velai
Aureli de Velai fou bisbe de lo Puèi de Velai la segona meitat del, entre ca.
Veure Sant і Aureli del Velai
Austind
en llatí Austindus, va ésser un bisbe d'Auch.
Veure Sant і Austind
Èric el Sant
Erik Jedvardsson (Västergötland, Suècia, ca. 1120 - Uppsala, 18 de maig de 1160), conegut com a Eric el Sant fou rei de Suècia entre 1156 i 1160.
Veure Sant і Èric el Sant
Óscar Romero
Óscar Arnulfo Romero y Goldámez o Sant Romero d'Amèrica (Ciudad Barrios, El Salvador 15 d'agost de 1917 - San Salvador, 24 de març de 1980) fou un sacerdot salvadoreny, arquebisbe de San Salvador, assassinat per la seva defensa dels drets humans enfront de la tirania dels governs militars.
Veure Sant і Óscar Romero
Énnec d'Oña
Énnec d'Oña, en llatí Ennecus o Innicus i en castellà Íñigo (Calataiud, Saragossa, ca. 1000 - Oña, Burgos, 1 de juny de 1068 o 1071) va ser un monjo benedictí aragonès, abat del monestir de San Salvador d'Oña.
Veure Sant і Énnec d'Oña
Àgab
Àgab o Àgabos és un dels setanta deixebles del cristianisme primitiu, considerat profeta pels seus contemporanis.
Veure Sant і Àgab
Àgata de Catània
Àgata de Sicília o Àgueda (Catània, Sicília, ca. 231-ca. 251) fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme.
Veure Sant і Àgata de Catània
Àngel de Sicília
Àngel de Sicília, també anomenat Àngel de Jerusalem (Jerusalem, 1185 – Licata, 5 de maig del 1225), va ésser un frare carmelita.
Veure Sant і Àngel de Sicília
Àngel Obiols i Palau
Àngel Obiols i Palau (Sarrià, 2 d'agost de 1888 – 18 de març de 1973) va ser organista, fundador i director de l'Orfeó Sarrianenc i compositor de sardanes, música eclesiàstica, nadales, música escènica i cançons.
Veure Sant і Àngel Obiols i Palau
Àtic de Constantinoble
Àtic (en Atticus, en Ἀττικός) va ser arquebisbe de Constantinoble de l'any 406 al 425.
Veure Sant і Àtic de Constantinoble
Àurea de San Millán
Àurea o Òria de Villavelayo o de San Millán (Villavelayo, ca. 1042 – San Millán de la Cogolla, 1069) va ésser una eremita benedictina que vivia prop del Monestir de San Millán de Suso.
Veure Sant і Àurea de San Millán
Bangor (Gwynned)
Bangor és una ciutat del nord de Gal·les, que pertany al comtat de Gwynedd.
Veure Sant і Bangor (Gwynned)
Baraka
La baraca —de l'àrab بركة, baraka, ‘benedicció’, ‘carisma’, ‘do’) és, en l'islam, una espècie de benedicció, de continuïtat de presència espiritual i revelació que comença amb Déu i flueix a través seu cap allò que li és proper.
Veure Sant і Baraka
Barroc sicilià
Catània, dissenyada per Stefano Ittar, al voltant de 1768 El barroc sicilià és la forma distintiva de l'arquitectura barroca que es va desenvolupar a l'illa de Sicília, al sud d'Itàlia, durant els segles i. L'estil es reconeix no solament pels seus típics revolts i floritures barroques, sinó també per les seves màscares somrients i putti amb la particular extravagància que li ha donat a Sicília una identitat arquitectònica única i la fase més interessant de l'art sicilià.
Veure Sant і Barroc sicilià
Bartomeu apòstol
Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? — Albanòpolis, Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure Sant і Bartomeu apòstol
Basili d'Ais
Basili d'Ais va ser bisbe d'Ais de Provença al.
Veure Sant і Basili d'Ais
Basili d'Amàsia
Basili d'Amàsia (Àsia Menor, - Amàsia, 321 o 324) va ser bisbe d'Amàsia del Pont.
Veure Sant і Basili d'Amàsia
Basili de Cesarea
Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.
Veure Sant і Basili de Cesarea
Basili el Jove
Basili el Jove (mort a Constantinoble, 952) fou un anacoreta de la rodalia de Constantinoble.
Veure Sant і Basili el Jove
Basili i Emèlia de Cesarea
Basili, anomenat Basili el Vell (Cesarea, segona meitat del s. III - ca. 350) i Emèlia de Cesarea, o Emília (morta ca. 375) van ésser un matrimoni, pares dels sants Basili el Gran, Gregori de Nissa, Macrina la Menor, Pere de Sebaste i Naucraci.
Veure Sant і Basili i Emèlia de Cesarea
Basili, Andreu, Gregori, Auxenci i companys màrtirs de Constantinoble
Andreu, Auxenci, Basili, Gregori, un altre Gregori, Joan i d'altres (morts a Constantinoble, 767) van ser màrtirs de Constantinoble morts per la seva oposició a la iconoclàstia decretada per l'emperador.
Veure Sant і Basili, Andreu, Gregori, Auxenci i companys màrtirs de Constantinoble
Basilissa i Anastàsia de Roma
Basilissa i Anastàsia (Roma, mitjan segle I - 68) eren dues joves romanes, convertides al cristianisme i màrtirs.
Veure Sant і Basilissa i Anastàsia de Roma
Bàrbara de Nicomèdia
Bàrbara (Nicomèdia, - 306) és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat.
Veure Sant і Bàrbara de Nicomèdia
Beat
plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.
Veure Sant і Beat
Beata Mariana de Jesús
María Navarro Romero (Madrid, 17 de gener de 1565 - 17 d'abril de 1624) va ser una religiosa castellana, coneguda pel nom de Mariana de Jesús, que va destacar per la seva pietat i va preferir fer-se monja en lloc de casar-se.
Veure Sant і Beata Mariana de Jesús
Beatriz da Silva
Beatriu de Silva, nascuda Beatriz de Menezes da Silva (Ceuta o Campo Maior, Portugal, 1424 - Toledo, 17 d'agost de 1491), va ser una santa portuguesa, fundadora de l'Orde de la Immaculada Concepció o de les monges concepcionistes.
Veure Sant і Beatriz da Silva
Beda
Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).
Veure Sant і Beda
Ben Arous
Ben Arous (pronunciat localment Ben ʿArūs) és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima.
Veure Sant і Ben Arous
Benet d'Avinyó
Benet d'Avinyó, en provençal Beneset (Burzet, Ardecha, ca. 1165? - Avinyó, Provença, 1184), o Benet el Constructor de Ponts (Pontifex), va ser un jove laic que va construir el Pont d'Avinyó per facilitar el pas dels pelegrins.
Veure Sant і Benet d'Avinyó
Benet de Núrsia
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.
Veure Sant і Benet de Núrsia
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Veure Sant і Benet XVI
Benigne del Velai
Benigne del Velai fou bisbe de lo Puèi de Velai (també anomenada Anis, dAnitium) que va exercir segurament al començament del.
Veure Sant і Benigne del Velai
Bercari de Der
Bercari de Der (Xampanya?, vers 620 - Montier-en-Der, 28 de març de 696) fou un monjo colombanià francès, abat d'Hautvillers i Montier-en-Der.
Veure Sant і Bercari de Der
Bernabé apòstol
Bernabé o Bernabeu (illa de Xipre - Salamina, ~60), és un sant i predicador del cristianisme del.
Veure Sant і Bernabé apòstol
Bernadeta Sobirós
Bernadeta Soubirous, en occità Bernadeta Sobirós, (Lorda, 7 de gener de 1844 – Nevers, 16 d'abril de 1879) era una pastora gascona, que va manifestar que havia tingut una sèrie d'aparicions marianes el 1858.
Veure Sant і Bernadeta Sobirós
Bernat d'Aosta
Bernat d'Aosta, de Menthon o de Montjoux (Menthon-Saint-Bernard, ca. 1020 - Novara, 1081, o segons la llegenda, segurament incerta, 923-1008) va ser un prevere savoià (el territori va passar el 1861 a França) que l'Església Catòlica venera com a sant.
Veure Sant і Bernat d'Aosta
Bernat de Claravall
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
Veure Sant і Bernat de Claravall
Beta Georgis
Beta Georgis (Església de Sant Jordi en amharic) és una de les onze esglésies monolítiques excavades a la roca a Lalibela, una ciutat de la regió Amhara d'Etiòpia.
Veure Sant і Beta Georgis
Biografia
Una biografia és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) que consisteix en la narració de la vida d'algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o el seu ressò públics.
Veure Sant і Biografia
Blai de Sebaste
Blai o Blasi (de Blasius Βλάσιος, armeni: Սուրբ Բարսեղ) va ser un metge i bisbe de Sebaste (antiga capital de l'Armènia Menor i actual Sivas, Turquia), considerat sant per diverses confessions del cristianisme.
Veure Sant і Blai de Sebaste
Boeci
Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.
Veure Sant і Boeci
Bonifaci de Fulda
Bonifaci (en llatí: Bonifacius; en alemany: Bonifatius; 672 - 5 de juny del 754), anomenat també l'apòstol dels alemanys, nascut Winfrid o Wynfrith a Crediton, Devon, Anglaterra, fou un missioner, sant i màrtir, que propagava el cristianisme en l'Imperi Franc durant el.
Veure Sant і Bonifaci de Fulda
Bonifaci i Aglaida de Roma
Bonifaci de Tars i Aglaida de Roma foren dos personatges, probablement llegendaris, convertits al cristianisme.
Veure Sant і Bonifaci i Aglaida de Roma
Borís i Gleb
Borís i Gleb, batejats ja d'adults amb els noms cristians de David i Romà, van ser dos germans nascuts a Kíev, fills del príncep sant Vladímir I de Kíev i d'Anna Porfirogènita, germana de l'emperador romà d'Orient Basili II Bulgaròctonos.
Veure Sant і Borís i Gleb
Brauli de Saragossa
Brauli (Saragossa o Girona, ca. 590 – Saragossa, 651) va ser un autor eclesiàstic, figura destacada de la intel·lectualitat de la Hispània visigoda, i bisbe de Saragossa.
Veure Sant і Brauli de Saragossa
Brígida d'Irlanda
Per a la santa sueca del mateix nom, vegeu: Santa Brígida de Suècia Brígida de Kildare o Brígida d'Irlanda (Brigit, Bridget, Bridgit, Bríd o Bride) (ca. 451–525) va ser una religiosa irlandesa, monja, abadessa i fundadora de diversos convents.
Veure Sant і Brígida d'Irlanda
Brioc de Bretanya
Brioc (en gal·lès: Briog, en bretó: Brieg, en francès: Brieuc) (Gal·les, començament del - Saint-Brieuc, Bretanya, segle VI) fou un monjo gal·lès, predicador a la Bretanya i primer abat de Saint-Brieuc.
Veure Sant і Brioc de Bretanya
Cabrit i Bassa
Guillem Cabrit i Guillem Bassa foren dos personatges, a mig camí de la història i la llegenda, que varen defensar la fortificació del Castell d'Alaró quan les tropes catalanes de l'infant Alfons ocuparen l'illa de Mallorca i sobre la torre del qual continuava onejant la senyera de Jaume II de Mallorca.
Veure Sant і Cabrit i Bassa
Calenda
* Lliçó del martirologi romà en què estan escrits els noms i els fets dels sants de cada dia.
Veure Sant і Calenda
Calendari onomàstic txec
En la República Txeca, cada dia correspon a un nom personal.
Veure Sant і Calendari onomàstic txec
Calendari republicà francès
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat el 5 d'octubre de 1793 per un decret de la Convenció Nacional i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer de l'era, dia de la proclamació de França com a república.
Veure Sant і Calendari republicà francès
Calmini de Mozac
Calmini, o Calminius o Calmilius (Alvèrnia, segle VII - ca. 700) fou un noble occità que va fundar diverses abadies i que ell mateix va viure com a eremita i monjo.
Veure Sant і Calmini de Mozac
Canonització
La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.
Veure Sant і Canonització
Canut IV de Dinamarca
Canut (o Knud) IV (ca. 1043 – 10 de juliol de 1086), conegut com a Canut el Sant o Sant Canut, fou rei de Dinamarca entre 1080 i 1086.
Veure Sant і Canut IV de Dinamarca
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure Sant і Capella (arquitectura)
Caprasi de Lerins
Caprasi de Lerins -Caprasius Lirinensis- (Provença?, segona meitat del - mort a l'illa de Lerins, ca. 430) va ésser un eremita que va viure a les illes de Lerins, davant Canes.
Veure Sant і Caprasi de Lerins
Card beneit
El card beneit o card sant (Cnicus benedictus) és una planta amb flor de la família de les asteràcies.
Veure Sant і Card beneit
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Sant і Carlemany
Carles Borromeo
Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.
Veure Sant і Carles Borromeo
Carles I d'Anglaterra
Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres.
Veure Sant і Carles I d'Anglaterra
Cases del carrer de les Monges
Les Cases del carrer de les Monges són un conjunt arquitectònic d'especial interès per al tram comprès entre les interseccions de la Carretera i Cardenal Payà al carrer de la Constitució, al terme municipal de Beneixama.
Veure Sant і Cases del carrer de les Monges
Casilda de Toledo
Casilda de Toledo (Toledo?, al-Andalus, segle XI), va ésser una dama islàmica, convertida al cristianisme.
Veure Sant і Casilda de Toledo
Cassi de Clarmont
Cassi de Clarmont (Alvèrnia, s. III - Clarmont, ca. 264) va ésser un senador gal·loromà converit al cristianisme.
Veure Sant і Cassi de Clarmont
Cassià d'Imola
Cassià d'Imola (Forum Cornelii, actual Imola, ca. 240 - 303 o 304) era un professor romà cristià, martiritzat per la seva fe.
Veure Sant і Cassià d'Imola
Castell de Vincennes
La torrassa del castell de Vincennes després de la restauració dels anys 2000. El castell de Vincennes és una fortalesa reial ubicada a Vincennes, a l'àrea metropolitana de París.
Veure Sant і Castell de Vincennes
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Sant і Catalunya
Catedral de la Seu d'Urgell
La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.
Veure Sant і Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Veure Sant і Catedral de València
Caterina de Ricci
Caterina de Ricci, al segle Alessandra Lucrezia Romola (Florència, 23 d'abril de 1522 - Prato, 2 de febrer de 1590) va ser una religiosa dominica i autora mística italiana, venerada com a santa per l'Església catòlica.
Veure Sant і Caterina de Ricci
Caterina de Siena
Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347-Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec.
Veure Sant і Caterina de Siena
Caterina de Vadstena
Caterina de Suècia o de Vadstena (Suècia, ca. 1331 - Vadstena, 24 de març de 1381) va ser una religiosa i mística sueca, monja de l'Orde del Santíssim Salvador.
Veure Sant і Caterina de Vadstena
Caterina Labouré
Caterina Labouré (2 de maig de 1806 - 31 de desembre de 1876), nascuda Zoe Labouré, va ser una de les Filles de la Caritat i visionària mariana, creadora i promotora de la devoció a la Medalla Miraculosa.
Veure Sant і Caterina Labouré
Càndida Maria de Jesús
Càndida Maria de Jesús, nascuda Juana Josefa Cipitria y Barriola (Berrospe, Andoain, Guipúscoa, 31 de maig de 1845 - Salamanca, 9 d'agost de 1912) fou una religiosa basca, fundadora de la congregació de les Filles de Jesús (Jesuïtines).
Veure Sant і Càndida Maria de Jesús
Càstor d'Ate
Càstor d'Ate (Nimes, mitjan - Marsella, ca. 421) va ser bisbe d'Ate.
Veure Sant і Càstor d'Ate
Càstor de Karden
Càstor de Karden (Aquitània?, primera meitat del s. IV - Karden, Germània, 389) fou un sacerdot i anacoreta.
Veure Sant і Càstor de Karden
Cædmon
Cædmon (Anglaterra, s. VII - Whitby, Anglaterra, ca. 680) fou un germà llec en el monestir benedictí de Whitby i el primer poeta en antic anglès del qual es conserva el nom.
Veure Sant і Cædmon
Cúria Pontifícia
La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.
Veure Sant і Cúria Pontifícia
Cecília de Roma
Cecília (en llatí Caecilia) hauria sigut una dona romana, màrtir al per la seva fe cristiana.
Veure Sant і Cecília de Roma
Celdoni i Ermenter
Ermenter (o Armenter o Emeteri, del llatí Emeterius o Hemeterius) i Celdoni (o Celoni, del llatí Celedonius), també coneguts com a Sants Màrtirs i morts cap al 300, van ser dos soldats romans, probablement germans.
Veure Sant і Celdoni i Ermenter
Cels, Marcionil·la, Antoni, Anastasi i companys
Cels i Marcionil·la, Antoni, Anastasi i companys van ser màrtirs a Antioquia (sembla, però, que la lectura correcta ha de ser a Antinoe, Egipte) juntament amb Julià, durant les persecucions de Dioclecià, propt del 304.
Veure Sant і Cels, Marcionil·la, Antoni, Anastasi i companys
Centola i Elena de Valdelateja
Centola o Centolla i Elena (Hispania, segona meitat del s. III - Valdelateja, Burgos, 304) foren, segons la tradició, dues joves cristianes que van morir màrtirs prop de Burgos en 304, durant la persecució de Dioclecià.
Veure Sant і Centola i Elena de Valdelateja
Cesari d'Arle
Cesari d'Arle (Chalon-sur-Saône, ca. 468 - Arle, 27 d'agost de 543) fou un eclesiàstic dels segles V i VI, monjo i escollir bisbe d'Arle el 502.
Veure Sant і Cesari d'Arle
Cesària d'Avinyó
Cesària d'Avinyó (Avinyó, s. VI - Vilanova d'Avinyó, 586) va ésser una eremita occitana de la diòcesi d'Avinyó (Valclusa), a l'oest del Roine.
Veure Sant і Cesària d'Avinyó
Ciència medieval
principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.
Veure Sant і Ciència medieval
Cicló tropical
Ull de l'huracà Ivan vist des de l'Estació Espacial Internacional, Setembre 2004. NASA. Una altra imatge de l'huracà Ivan. En meteorologia, un cicló tropical (anomenat també huracà, cicló, tifó, tempesta tropical o depressió tropical depenent de la seva força i localització) és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h.
Veure Sant і Cicló tropical
Cinc solas
reforma protestant. Les Cinc solas és la denominació conjunta per a cinc frases en llatí que van sorgir durant la Reforma protestant i resum les creences teològiques bàsiques dels reformadors o protestants, en contraposició amb la doctrina catòlica.
Veure Sant і Cinc solas
Ciril de Jerusalem
Ciril de Jerusalem (Cyrillus, Kírillos Κύριλλος), fou bisbe de Jerusalem on probablement va néixer (nascut vers 315 - mort vers el 386).
Veure Sant і Ciril de Jerusalem
Ciril i Metodi
Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.
Veure Sant і Ciril i Metodi
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Veure Sant і Ciutat del Vaticà
Clar d'Albi
Clar d'Albi o d'Aquitània (Nord d'Àfrica - Leitora, Gascunya, entre 95 i 420) fou el llegendari primer bisbe d'Albi i de Leitora.
Veure Sant і Clar d'Albi
Claudi, Hilària, Jasó i Maure
Claudi, Hilària, Jasó i Maure van ser membres d'una família, convertits al cristianisme i martiritzats a Roma al final del.
Veure Sant і Claudi, Hilària, Jasó i Maure
Claudi, Luperc i Victori
Claudi, Luperc i Victori (Lleó, morts cap al 304) van ser tres soldats de l'exèrcit romà, màrtirs durant les persecucions als cristians i venerats com a sants per l'Església catòlica.
Veure Sant і Claudi, Luperc i Victori
Climent d'Alexandria
Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.
Veure Sant і Climent d'Alexandria
Codrat de Corint
Codrat (Codratus, Κόδρατος) fou un metge, sant i màrtir grec nascut a Corint al.
Veure Sant і Codrat de Corint
Colàgia de Barcelona
Colàgia o Colàgula(Barcelona, s. XIII - 1295) va ésser una monja mercedària, abadessa en 1290.
Veure Sant і Colàgia de Barcelona
Coleta de Corbie
Coleta de Corbie, al segle Nicolette Boellet (Corbie, 13 de gener de 1381 – Gant, Flandes, 6 de març de 1447), va ser una religiosa francesa, reformadora de l'Orde de Santa Clara i que donà origen a l'Orde de Clarisses Coletines.
Veure Sant і Coleta de Corbie
Coloma de Sens
Coloma de Sens (Hispània?, 257 - Sens, 273) va ser una jove patrícia, morta màrtir a França per no voler renunciar al cristianisme, essent venerada com a santa per l'Església catòlica.
Veure Sant і Coloma de Sens
Colomà de Stockerau
Colomà o Colman de Stockerau o de Melk (Irlanda, segona meitat del - Stockerau, 1012) fou un religiós irlandès o escocès, mort a Àustria mentre viatjava com a pelegrí.
Veure Sant і Colomà de Stockerau
Columbà
Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.
Veure Sant і Columbà
Comerç de relíquies
El comerç de reliquíes o restes, suposades autèntiques dels sants va ésser una pràctica de l'església Catòlica Romana que es va desenvolupar des del.
Veure Sant і Comerç de relíquies
Confraria processional
Confraria en la Setmana Santa de ''El Puerto de Santa María'', (Cadis, Espanya) Una confraria processional és un tipus de confraria de fidels catòlics que es reuneixen entorn d'una advocació de Crist, la Mare de Déu o un sant, un moment de la passió o una relíquia, per promoure la devoció envers ella.
Veure Sant і Confraria processional
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Sant і Constantí I el Gran
Constantí XI Paleòleg
Constantí XI Paleòleg - Constantinus Paleologus - de sobrenom Dragases - Παλαιόλογος o δραγάσης - (1394 - 29 de maig de 1453) fou el darrer emperador romà d'Orient del 1448 al 1453.
Veure Sant і Constantí XI Paleòleg
Conte folklòric
El conte folklòric és un tipus de narració la qual pertany al campus de la tradició oral.
Veure Sant і Conte folklòric
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Veure Sant і Contrareforma
Cortesana
Una cortesana, (Vegeu també dama de companyia) en un origen i com a femení de cortesà, era aquella dona que assistia a la cort d'un monarca o d'algun poderós.
Veure Sant і Cortesana
Cosme i Damià, màrtirs
Cosme i Damià, els Sants Metges (Aràbia?, - Cir o Aegea de Síria (Cilícia), actual Ayas (Turquia), 303), foren dos famosos metges, germans, que moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià.
Veure Sant і Cosme i Damià, màrtirs
Crispí i Crispinià
Crispí i Crispinià van ser dos germans cristians, martiritzats al final del a Roma.
Veure Sant і Crispí i Crispinià
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Sant і Cristianisme
Cristina de Pèrsia
Cristina de Pèrsia (morta a Pèrsia el 559) va ser una jove cristiana que va ésser torturada (fuetejada) a causa de la seva fe, i morta com a màrtir sota el regnat de Cosroes I de Pèrsia.
Veure Sant і Cristina de Pèrsia
Cristina l'Admirable
Cristina l'Admirable (Brustem, Principat de Lieja, 1150 – Sint-Truiden, principat de Lieja, 1224) o Christina Mirabilis fou una dona liegesa de parla neerlandès, molt devota, coneguda per les seves visions i experiències místiques.
Veure Sant і Cristina l'Admirable
Cunegunda de Luxemburg
Cunegunda de Luxemburg (Luxemburg o Castell de Gleiberg, ca. 975 – Abadia de Kaufungen, 3 de març de 1040) va ser l'esposa de l'emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, també canonitzat.
Veure Sant і Cunegunda de Luxemburg
Cunegunda de Polònia
Cunegunda o Kinga de Polònia (també anomenada Kunigunda, Kunegunda, Cunegundes, Kioga o Zinga); (1224 - 24 de juliol de 1292) va ser reina consort de Polònia i és venerada com a santa per l'Església catòlica i patrona de Polònia i Lituània.
Veure Sant і Cunegunda de Polònia
Cybi de Cornualla
Cybi (en gal·lès) o Cuby (en còrnic) (Cornualla, ca. 483 - Caergybi, 8 de novembre del 555) visqué a Gal·les al, va ser un bisbe i, breument rei, que residí principalment al nord de Gal·les.
Veure Sant і Cybi de Cornualla
David de Gal·les
David (Caerfai, Sir Benfro, Gal·les ca. 500– Tyddewi, Sir Benfro, Gal·les, 1 de març del 589) (en gal·lès Dewi Sant) va ser un bisbe catòlic que posteriorment esdevingué sant i patró de Gal·les.
Veure Sant і David de Gal·les
Dídac d'Alcalà
Diego de San Nicolás, conegut com a Diego de Alcalá (San Nicolás del Puerto (Sevilla), 14 de novembre de 1400 – Alcalá de Henares (Madrid), 13 de novembre de 1463) va ser un germà llec franciscà observant, venerat com a sant per l'Església catòlica com a Sant Dídac d'Alcalà, va ser canonitzat el 1588: va ser el primer germà llec franciscà que va arribar als altars.
Veure Sant і Dídac d'Alcalà
Dídim el Cec
Dídim el Cec o Dídim d'Alexandria (Δίδυμος; Alexandria, Egipte, 311 - 396) va ser un religiós grecoegipci del, diferent d'un monjo del mateix nom esmentat per Sòcrates Escolàstic.
Veure Sant і Dídim el Cec
Decenci i Germà de Pesaro
Decenci i Germà de Pesaro (Britània, s. III - Pesaro, 312) van ser dos germanastres cristians, morts com a màrtirs.
Veure Sant і Decenci i Germà de Pesaro
Demetri I de Geòrgia
Demetri I fou rei de Geòrgia del 1125 al 1155 i breument el 1156.
Veure Sant і Demetri I de Geòrgia
Deodat I
Deodat I (Roma, ? - id. 618) fou un prevere romà, Papa entre 615 i 618.
Veure Sant і Deodat I
Desideri de Caors
Desideri de Caors, d'Albi o de Marsella (Albi (Llenguadoc), ca. 580 - Vil·la de Wistrilingo, prop d'Albi, 654), en francès Didier però conegut com a Saint Géry fou un religiós occità, bisbe de Caors.
Veure Sant і Desideri de Caors
Dia dels Difunts
El Dia dels Difunts, Dia dels Morts o Dia de les Ànimes és un dia de pregària pels morts, sobretot per part dels seus familiars.
Veure Sant і Dia dels Difunts
Dictini d'Astorga
Dictini d'Astorga o Dictí (Galícia?, ca. 350 - Astorga, ca. 430) fou un bisbe d'Astorga.
Veure Sant і Dictini d'Astorga
Diomedes de Tars
Diòmedes (en llatí Diomedes, en grec Διομήδης) nascut a Tars, Cilícia, a la segona meitat del s. III i mort a Nicea, a començament del, fou un metge grec.
Veure Sant і Diomedes de Tars
Dionís d'Alexandria (bisbe)
Dionís d'Alexandria va ser bisbe d'Alexandria de l'any 247 al 265.
Veure Sant і Dionís d'Alexandria (bisbe)
Dionís de París
Dionís o Donís o Dionisi de París (en francés: Saint Denis) fou el primer bisbe, llegendari, de la ciutat de París.
Veure Sant і Dionís de París
Dionís l'Areopagita
Dionisi l'Areopagita, impròpiament anomenat Dionís l’Areopagina (en grec antic: Διονύσιος ὁ Ἀρεοπαγίτης, en llatí: Dionysius Areiopageita), va ser un erudit grec d'Atenes i jutge de l'Areòpag, esmentat per Suides com el més erudit dels grecs.
Veure Sant і Dionís l'Areopagita
Dionísia, Dativa, Emilià i companys màrtirs d'Àfrica
Dionísia, Dativa, Leòncia, Terci, Emilià, Bonifaci, Majoric i Servus (Nord d'Àfrica, morts entre 477-484) foren cristians martiritzats durant les persecucions del rei vàndal Huneric al nord de l'Àfrica.
Veure Sant і Dionísia, Dativa, Emilià i companys màrtirs d'Àfrica
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Veure Sant і Doctor de l'Església
Doctrina
Una doctrina, a la societat occidental actual, és un conjunt coherent de posicions i instruccions basades en un sistema de creences o principis respecte a una matèria, sovint amb la pretensió de possessió de veritat general.
Veure Sant і Doctrina
Domènec de Silos
Domènec de Silos o Domingo de Silos (Cañas, La Rioja, 1000 — Monestir de Silos, Burgos, 20 de desembre de 1073) va ser un monjo benedictí castellà, abat del monestir de Santo Domingo de Silos.
Veure Sant і Domènec de Silos
Dorotea d'Alexandria
Dorotea d'Alexandria (mort ca. 320) va ser una dona noble, morta com a màrtir i venerada per l'Església catòlica com a santa.
Veure Sant і Dorotea d'Alexandria
Drac
El drac o dragó (del, ‘serpent fabulosa’, i aquest del, ‘monstre fabulós') és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.
Veure Sant і Drac
Duplicació de personalitat hagiogràfica
Santa Eulàlia de Barcelona, un dels casos més coneguts de duplicació hagiogràfica. La duplicació o desdoblament d'una personalitat, en l'àmbit de l'hagiografia va ser un procés mitjançant el qual, a partir de la història, els fets i la personalitat d'una persona real, venerada per l'Església com a sant o beat, es creava una altra persona, fictícia, a la qual s'adaptaven llegendes i tradicions locals.
Veure Sant і Duplicació de personalitat hagiogràfica
Edith Stein
Edith Stein, en religió Teresa Beneta de la Creu (Wrocław, 12 d'octubre de 1891 - Camp d'extermini d'Auschwitz, 9 d'agost de 1942) va ser una filòsofa alemanya; convertida del judaisme ortodox a l'ateisme i després al catolicisme; i religiosa de l'Orde de les Carmelites Descalces.
Veure Sant і Edith Stein
Edmund el Magnífic
Edmund el Magnífic (Anglaterra, 922 - Pucklechurch, 26 de maig del 946) va ser rei d'Anglaterra des del 939 fins a la seva mort.
Veure Sant і Edmund el Magnífic
Edmund el Màrtir
Edmund, en anglosaxó, Ēadmund i en anglès, Edmund o Edmund el Màrtir o d'Ànglia Oriental (Norbury, prop de Croydon, Surrey, 841 - 20 de novembre de 870) va ser un rei d'Ànglia de l'Est de 854 a 870.
Veure Sant і Edmund el Màrtir
Eduard el Confessor
Eduard el Confessor (vers 1003 - 5 de gener del 1066) va ser el primer rei dels anglesos des de l'efímera restitució de la casa anglosaxona de Wessex el 1042 i fins a la seva mort.
Veure Sant і Eduard el Confessor
Eduvigis d'Andechs
Eduvigis (Andechs, Baviera, 1174 - Trzebnica, Polònia, 15 d'octubre de 1243) va ser duquessa de Silèsia i Polònia, vídua, va fer-se monja cistercenca a Trzebnica.
Veure Sant і Eduvigis d'Andechs
Eduvigis de Polònia
va ser reina titular de Polònia des de 1384 fins a la seva mort.
Veure Sant і Eduvigis de Polònia
Efraïm de Síria
Efraïm (o Efrem) el Siríac (tr) (Nisibis, vers 306 - vers 378) fou un escriptor i diaca sirià del, prolífic autor d'himnes, poemes, sermons poètics i obres teològiques en siríac. Parlava el siríac i una mica de grec. És venerat com a sant a tota la cristiandat, commemorant-se a Orient el 28 de gener i a Occident el 9 de juny.
Veure Sant і Efraïm de Síria
Eladi de Toledo
Eladi de Toledo (Toledo, segona meitat del segle VI - 18 de febrer de 633) va ser una personalitat de la cort visigoda del Regne de Toledo i, després, arquebisbe de Toledo.
Veure Sant і Eladi de Toledo
Elisabet
Elisabet és un personatge bíblic del Nou Testament, cosina de la Verge Maria, esposa del sacerdot Zacaries i mare de Sant Joan Baptista.
Veure Sant і Elisabet
Elisabet d'Hongria
Elisabet d'Hongria o de Turíngia (Sárospatak, Regne d'Hongria, 7 de juliol de 1207- Marburg, Hessen, 17 de novembre de 1231) va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat.
Veure Sant і Elisabet d'Hongria
Elisabet de Portugal
Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona, 1271 - Estremoz, Portugal 1336) fou infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1282-1325).
Veure Sant і Elisabet de Portugal
Eloi de Noyon
Eloi o Eligi (Chaptelat, prop de Llemotges, ca. 588 - Noyon 1 de desembre de 660) va ser un bisbe franc de Noyon, reconegut orfebre i alt funcionari de la cort del reis merovingis.
Veure Sant і Eloi de Noyon
Els contes de Canterbury
Gravat dels ''Contes de Canterbury'' (1484) Els contes de Canterbury (títol original en anglès: The Canterbury Tales) és una obra de l'escriptor anglès Geoffrey Chaucer, que presenta una estructura semblant al Decameró, de Boccaccio.
Veure Sant і Els contes de Canterbury
Emblema
Cosa inusual, aquests àngels porten l'emblema del rei Ricard II d'Anglaterra, que va encarregar aquesta obra, el díptic de Wilton, al voltant del 1400 Un emblema és una imatge pictòrica, sigui abstracta o figurativa, que representa un concepte --una veritat o una al·legoria--, una persona, com un rei o un sant, o una entitat (pública o privada: un parlament, un partit polític, un institut de recerca...).
Veure Sant і Emblema
Emeric d'Hongria
Emeric d'Hongria o Imre (Székesfehérvár, 1000 - Hegyközszentimre, 2 de setembre de 1031) va ser un príncep hereu d'Hongria, proclamat sant el 1083.
Veure Sant і Emeric d'Hongria
Emilià de la Cogolla
Emilià (en llatí Aemilianus Cocullensis i en castellà Millán de la Cogolla) (473 Vergegio, actual Berceo, la Rioja - Monestir de San Millán de Suso, 574) va ser un eremita que va viure a les muntanyes de la Rioja.
Veure Sant і Emilià de la Cogolla
Enímia de Burlatis
Enímia de Burlatis (Gàl·lia, final del segle VI - Burlatis, actual Santa Enimia, Losera, 628) fou una monja occitana, abadessa.
Veure Sant і Enímia de Burlatis
Enric d'Uppsala
Enric (en finès: pyhä Henrik o piispa Henrik, o bisbe Enric) és un personatge llegendari, la llegenda del qual potser prové d'un prevere que realment existís i que morí cap al 1150.
Veure Sant і Enric d'Uppsala
Epafrodit de Filipos
Epafrodit va ser un deixeble de Sant Pau de Tars i primer bisbe de Filipos.
Veure Sant і Epafrodit de Filipos
Epifani I de Constància
Epifani I de Constància o Epifani de Salamina (Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin, Palestina, ca. 315 - al mar, camí de Xipre, 403) fou un bisbe de Constància, antiga Salamina de Xipre (Xipre), considerat Pare de l'Església.
Veure Sant і Epifani I de Constància
Erembert de Tolosa
Erembert (Erembertus, Erimbertus, Ermbertus, Arembertus) (Feuillancourt o Pissy, Illa de França, ca. 610 -) fou un monjo benedictí, nomenat bisbe de Tolosa vers 657.
Veure Sant і Erembert de Tolosa
Ernest de Zwiefalten
Ernest (mort el 1148) va ésser abat de l'abadia benedictina de Zwiefalten (Ducat de Suàbia, Sacre Imperi Romanogermànic, en l'actual Baden-Württemberg).
Veure Sant і Ernest de Zwiefalten
Escola senesa
Duccio, Madonna Rucellai, 1285, Galleria degli Uffizi, Florència. Lescola de Siena o escola senesa representa el llegat dels models i la tècnica de la maniera greca i fonamentà l'estil elegant del gòtic internacional.
Veure Sant і Escola senesa
Escolàstica de Núrsia
Escolàstica (Núrsia, Úmbria, ca. 480 - Piumarola, Villa Santa Lucia, 547) va ser una dona italiana, germana de Benet de Núrsia que es va consagrar a la vida religiosa.
Veure Sant і Escolàstica de Núrsia
Escut de Viladecans
Escut oficial de Viladecans L'escut de Viladecans representa els símbols tradicionals de sant Joan Baptista, patró de Viladecans: un anyell pasqual amb una aurèola de sant i una bandera vermella amb creu blanca, també atribut de sant Joan.
Veure Sant і Escut de Viladecans
Estanislau de Cracòvia
Estanislau de Cracòvia o Estanislau de Szczepanów (Szczepanów, 26 de juliol de 1030 - Cracòvia, 8 de maig de 1079) va ser un bisbe de Cracòvia; assassinat pel rei Boleslau II de Polònia.
Veure Sant і Estanislau de Cracòvia
Estanislau de Kazimierz
Estanislau Sołtys o Estanislau de Kazimierz (Kazimierz Dolny, província de Lublin, 27 de setembre de 1433 - 3 de maig de 1489) va ser prevere i predicador polonès.
Veure Sant і Estanislau de Kazimierz
Estanislau Kostka
Estanislau Kostka o Stanisław Kostka (Rostkowo, Polònia, 28 d'octubre de 1550 - Roma, 14 d'agost de 1568) va ser un novici jesuïta polonès, proclamat sant per Benet XIII el 1726.
Veure Sant і Estanislau Kostka
Ester
Ester o Esther (en hebreu: אֶסְתֵּר, Ester), nascuda Hadassah bat Avigaïl, va ser una dona jueva, casada amb un rei de l'Imperi persa, segons el relat bíblic del Llibre d'Ester.
Veure Sant і Ester
Esteve de Grandmont
Esteve de Muret, de Grandmont o de Tièrn (Tièrn, Alvèrnia, 1046 - Muret, 8 de febrer de 1124) fou un religiós occità, inspirador (habitualment se'n considera fundador) de l'orde monàstic de Grandmont. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Sant і Esteve de Grandmont
Esteve màrtir
Esteve màrtir o Stephanos kelil (inicis del segle I - Rodalia de Jerusalem, 34-35?) protomàrtir (el primer màrtir), és un sant del cristianisme.
Veure Sant і Esteve màrtir
Etymologiae
Foli 26v miniat a tintes vermella, groga, negra i verd del ''Còdex toledà'' Etimologies (Etymologiae o Originum sive etymologiarum libri viginti) és l'obra més coneguda d'Isidor de Sevilla.
Veure Sant і Etymologiae
Eugeni de Cartago
Eugeni de Cartago (Cartago?, segona meitat del s. V - Vius, Tarn, 506) fou un religiós africà, bisbe de Cartago (481-506).
Veure Sant і Eugeni de Cartago
Eugeni de Florència
Eugeni de Florència (Llombardia?, s. IV - Florència, mitjan s. V) fou un religiós, diaca a Florència.
Veure Sant і Eugeni de Florència
Eugeni de Milà
Sant Eugeni de Milà fou bisbe de Milà i sant de l'església catòlica.
Veure Sant і Eugeni de Milà
Eugeni de Toledo (màrtir)
Eugeni de Toledo és un sant màrtir llegendari, venerat a l'Església catòlica, especialment a Toledo.
Veure Sant і Eugeni de Toledo (màrtir)
Eugeni i Macari de Mauritània
Eugeni i Macari (Tunísia, s. IV - Desert de Fenícia, ca. 362) foren dos preveres cristians que van patir martiri a l'antiga Mauritània (actual Tunísia) en temps de Julià l'Apòstata.
Veure Sant і Eugeni i Macari de Mauritània
Eugeni II de Toledo
Eugeni de Toledo (Eugenius, vers 605-657) fou bisbe metropolità de Toledo del 646 al 657.
Veure Sant і Eugeni II de Toledo
Eulogi de Còrdova
Sant Eulogi de Còrdova (Còrdova, ~819 - 11 de març de 859) va ésser un prevere mossàrab de Còrdova, que va morir màrtir per no voler renunciar a la seva fe cristiana durant l'emirat d'Abd-ar-Rahman II i Muhàmmad I. Venerat com a sant, és un dels Màrtirs de Còrdova.
Veure Sant і Eulogi de Còrdova
Euqueri d'Orleans
Euqueri o Sant Euqueri (Orleans, vers 670– Darchinium, actual Sint-Truiden, Regne Franc, 20 de febrer del 743), fill de Savaric bisbe d'Auxerre, fou bisbe d'Orleans al.
Veure Sant і Euqueri d'Orleans
Euqueri de Lió
Euqueri de Lió (Lugdúnum?, ca. 380 - 449) va ser bisbe de Lió a la primera meitat del.
Veure Sant і Euqueri de Lió
Eusebi d'Antioquia
Eusebi d'Antioquia fou un religiós grec de Síria nascut probablement a Antioquia, nebot de l'abat Marí, que va fundar el monestir de Corifa, entre Antioquia i Berea.
Veure Sant і Eusebi d'Antioquia
Eusebi de Milà
Eusebi de Milà (Grècia?, començament del - Milà, 465) fou un bisbe de Milà venerat com a sant a l'Església catòlica.
Veure Sant і Eusebi de Milà
Eusebi de Samòsata
Eusebi de Samòsata (Samòsata, vers 330 - Dolique, 379) fou bisbe de Samòsata.
Veure Sant і Eusebi de Samòsata
Eustaci d'Antioquia
Eustaci (en Eustathius; Side, Pamfília, - Trajanòpolis de Tràcia, Grècia, circa 337) fou bisbe d'Antioquia.
Veure Sant і Eustaci d'Antioquia
Eustaci de Luxeuil
Eustaci de Langres o de Luxeuil (Langres, Alt Marne, ca. 560 - Luxeuil-les-Bains, Franc Comtat, 29 de març de 629) fou un religiós gal·loromà, deixeble de Columbà i abat de Luxeuil.
Veure Sant і Eustaci de Luxeuil
Eustaqui de Roma
Eustaqui (Roma) és un personatge llegendari, mort com a màrtir per la seva fe cristiana.
Veure Sant і Eustaqui de Roma
Eustraci, Ausensi, Eugeni, Mardari, Orestes i Antíoc
Eustraci, Ausensi, Eugeni, Mardari, Orestes i Antíoc van ser un grup de cristians d'Armènia que van patir martiri a Sebaste a la primera persecució de Dioclecià del final del.
Veure Sant і Eustraci, Ausensi, Eugeni, Mardari, Orestes i Antíoc
Eutropi de València
Eutropi de València (València, s. VI - ca. 609) fou un abat, bisbe de València cap a les acaballes del.
Veure Sant і Eutropi de València
Evodi d'Antioquia
Evodi o Euodias (m. ca. 69) fou un dels anomenats Setanta deixebles.
Veure Sant і Evodi d'Antioquia
Exuperi de Tolosa
Exuperi de Tolosa, en francès Exupéry o Saint Supèri (Àrreu, Alts Pirineus, mitjan segle IV - Blanhac, Alta Garona, ca. 411) fou un bisbe de Tolosa.
Veure Sant і Exuperi de Tolosa
Exvot
Exvots El guerrer de Moixent, exvot ibèric Exvot mariner. Maqueta d'un vaixell al Santuari de la Mare de Déu del Vinyet de Sitges Exvots de cera penjant prop de la tomba de Sant Vicenç. Detall d'una taula del retaule de Sant Vicenç de Sarrià, de Jaume Huguet (s.
Veure Sant і Exvot
Faust de Riés
Catedral de Riés Faust de Riés o Faustus Regensis (Britània, 405-410 - Riés, 490-495) va ser un bisbe gal·loromà.
Veure Sant і Faust de Riés
Fèlix "in Pincis"
Fèlix in Pincis és una figura llegendària, venerada com a sant, però que no correspon a cap persona real.
Veure Sant і Fèlix "in Pincis"
Fèlix de Cantalice
Fèlix de Cantalice (Cantalice, Laci, 1515 - Roma, 18 de maig de 1587) va ésser un frare caputxí italià.
Veure Sant і Fèlix de Cantalice
Fèlix de Nola
Fèlix de Nola (Nola, segle III - 255 o 303) va ser un prevere italià, venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Sant і Fèlix de Nola
Fèlix de Nola (bisbe)
Fèlix de Nola, bisbe (mort a Nola el 95) és venerat com a sant per l'Església catòlica, amb festivitat pròpia el 15 de novembre.
Veure Sant і Fèlix de Nola (bisbe)
Fèlix de Roma
Fèlix màrtir o Fèlix de Roma fou un màrtir cristià, venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Sant і Fèlix de Roma
Fèlix de Valois
Fèlix de Valois (Comtat de Valois?, 9 d'abril de 1127 - Cerfroid, Aisne, Picardia, 4 de novembre de 1212) era considerat com el cofundador, amb sant Joan de Mata, de l'Orde dels Trinitaris i, després, com el seu primer col·laborador.
Veure Sant і Fèlix de Valois
Fèlix III
Fèlix III (? - Roma, 1 de març de 492), sovint també anomenat Fèlix II, fou escollit papa el 13 de març de 483.
Veure Sant і Fèlix III
Febadi d'Agen
Febadi (Phoebadius) va ser bisbe d'Agen vers la meitat del.
Veure Sant і Febadi d'Agen
Felip apòstol
Felip (Betsaida, Galilea, - Hieràpolis de Frígia, Àsia Menor, c. 81) fou un deixeble de Joan el Baptista, i posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És considerat sant per totes les confessions cristianes.
Veure Sant і Felip apòstol
Felip Ros
Reliquiari de Sant Jordi al Palau de la Generalitat de Catalunya. Felip Ros, mestre argenter orfebre, que va realitzar els seus treballs principalment a Catalunya entre els segles i. El reliquiari dels sants Fabià i Sebastià el va realitzar l'any 1611, per a la capella de la casa de la ciutat de Barcelona pel que va cobrar 678 lliures, inclòs el material emprat.
Veure Sant і Felip Ros
Feliu de Girona (diaca)
Feliu, diaca de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica.
Veure Sant і Feliu de Girona (diaca)
Fermí d'Usès
Fermí d'Usès o Firminus (Narbona, final del segle V - Usès, 553) fou bisbe d'Usès del 538 al 553, succeint el seu oncle o germà gran Rorici d'Usès.
Veure Sant і Fermí d'Usès
Fermí de Pamplona
Fermí o Fermí de Pamplona fou un bisbe i sant hispà, patró de Navarra, que va viure a la segona meitat del, va predicar a Amiens i hi va morir màrtir en 303.
Veure Sant і Fermí de Pamplona
Ferran III de Castella
Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).
Veure Sant і Ferran III de Castella
Ferrer Bassa
Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?),Diversos documents referits a personatges anomenats «Ferrer Bassa» entre els segles XII-XIV situen els seus orígens geogràfics i familiars a la zona d'Avinyonet del Penedès. A, s'arriba a precisar que podria haver nascut al mas conegut com "Castell de Les Gunyoles".
Veure Sant і Ferrer Bassa
Ferriol d'Usès
Ferriol d'Usès (Narbona, 520 - Usès, 4 de gener del 581) fou bisbe d'Usès entre 553 i 581, succeint el seu oncle patern sant Fermí d'Usès.
Veure Sant і Ferriol d'Usès
Ferriol de Viena
Ferriol (Gàl·lia, segona meitat del - Viena del Delfinat, ca. 250 o 304) fou un militar romà, mort màrtir per la fe cristiana.
Veure Sant і Ferriol de Viena
Ferriol i Ferruci de Besançon
Ferriol i Ferruci de Besançon (en francès: Ferréol i Ferjeux, del llatí ferreolus i ferrutius, derivats de "ferro") (morts el 10 de juny de 212) van ser dos germans, morts màrtirs a Besançon.
Veure Sant і Ferriol i Ferruci de Besançon
Festa
Il·lustració d'una preparació d'una festa Una festa és un esdeveniment de caràcter social organitzat de forma pública o per un grup més reduït de persones amb l'objectiu de passar-s'ho bé plegades.
Veure Sant і Festa
Festes populars als Països Catalans
Foguera de la nit de Sant Joan a la platja de la Marina Alta. Les festes populars als Països Catalans són el conjunt de festes tradicionals que se celebren als territoris de parla catalana.
Veure Sant і Festes populars als Països Catalans
Fidel de Sigmaringen
Fidel de Sigmaringen, nascut com Markus Roy (Sigmaringen, Alemanya, 1 d'octubre de 1577 - Seewis im Prättigau, Suïssa, 24 d'abril de 1622) fou un frare caputxí alemany, missioner entre els protestants d'Europa central i mort durant una revolta a Suïssa.
Veure Sant і Fidel de Sigmaringen
Flavià de Constantinoble
Flavià de Constantinoble (en Flavianus, en Φλαβιανός) (Constantinoble?, final del s. IV - Lídia, 17 de febrer de 449) va ser un patriarca romà d'Orient, successor de Procle com a bisbe de Constantinoble l'any 446.
Veure Sant і Flavià de Constantinoble
Flàvia Domicil·la (esposa de Flavi Climent)
Flàvia Domicil·la, o Flàvia Domitil·la (Roma, s. I - Illa de Ponça o Pandatària, Laci, després de 95), en llatí Flavia Domitilla, fou l'esposa del cònsol Flavi Climent.
Veure Sant і Flàvia Domicil·la (esposa de Flavi Climent)
Florenci de Sevilla
Florenci (Hispalis, actual Sevilla, 432 - 485) fou un religiós, probablement prevere.
Veure Sant і Florenci de Sevilla
Florentina de Cartagena
Florentina (Cartagena, ca. 550 - ca. 612) va ser una religiosa visigoda, fundadora de diversos monestirs femenins, germana d'Isidor de Sevilla i Leandre de Sevilla.
Veure Sant і Florentina de Cartagena
Floribert de Lieja
Floribert de Lieja també anomenat Florbert (París o Metz, ca. 685 - Lieja, 746) fou bisbe de Lieja de 727 fins a 736 o 738.
Veure Sant і Floribert de Lieja
Flos Sanctorum
Flos Sanctorum és una col·lecció de texts medievals on es descriu la vida dels sants.
Veure Sant і Flos Sanctorum
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Veure Sant і Foci I de Constantinoble
Fortalesa de Gwalior
La fortalesa de Gwalior (o fort de Gwalior) és un conjunt fortificat edificat al turó Gopachal, al costat de la ciutat de Gwalior, a l'Índia, format per sis palaus, sis temples, vuit estanys, una mesquita i diverses edificacions, tot envoltat de muralles.
Veure Sant і Fortalesa de Gwalior
Fossilització de la prenonímia
S'entén al fossilització de la prenonímia com a l'evolució històrica que ha patit l'assignació del prenom, consistent en invertir la tendència inicial de no repetir els noms fins al punt de no utilitzar noms no preexistents.
Veure Sant і Fossilització de la prenonímia
Fra Angelico
Fra Angelico (c. 1395-18 de febrer de 1455), nat Guido di Pietro, va ser un pintor del primer Renaixement italià, referit a les Vides d'Artistes de Vasari com posseïdor d'un «rar i perfecte talent».
Veure Sant і Fra Angelico
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Veure Sant і Francesc d'Assís
Francesc de Borja
Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).
Veure Sant і Francesc de Borja
Francesc de Paula
Francesc de Paula o de Pàola (Paola, Calàbria, 27 de març de 1416 — Tours, França, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mínims.
Veure Sant і Francesc de Paula
Francesc de Sales
Francesc de Sales (Thorens-Glières, Ducat de Savoia, 21 d'agost del 1567 - Lió, 28 de desembre de 1622) va ser un sant de Savoia i bisbe de Ginebra.
Veure Sant і Francesc de Sales
Francesc Gil de Frederic
va ser un prevere de l'Orde de Sant Domènec.
Veure Sant і Francesc Gil de Frederic
Francesc Xavier
Francisco de Jaso y Azpilicueta, més conegut com a Francesc Xavier, Francesc de Javier o Francés de Jaso (7 d'abril de 1506 – 3 de desembre de 1552) fou un religiós i missioner navarrès de la Companyia de Jesús nascut al Castell de Xavier que feia frontera amb Aragó, situat al costat de l'actual poble de Xabier i va morir a l'illa de Shangchuan (Xina).
Veure Sant і Francesc Xavier
Francesca Romana
Francesca de Roma o Francesca Romana (Roma, 1384 - 1440) va ésser una vídua, després religiosa i fundadora de la comunitat de les Oblates de Santa Francesca Romana.
Veure Sant і Francesca Romana
Frederic d'Utrecht
Frederic (mort a l'illa de Walcheren, 18 de juliol de 838) va ser bisbe d'Utrecht des del 820 fins a la seva mort.
Veure Sant і Frederic d'Utrecht
Froilà de Lugo
Froilà (Lugo, 833 - Lleó, 905) va ser un bisbe de Lleó.
Veure Sant і Froilà de Lugo
Fructuós de Braga
Fructuós (Toledo o el Bierzo, regne de Toledo, ca. 595 - Braga, 665) fou un monjo i bisbe de Braga, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Sant і Fructuós de Braga
Fulgenci de Cartagena
Fulgenci de Cartagena (Cartagena, c. 540 - Écija, Sevilla, 630) va ser un religiós visigot, bisbe d'Écija i autor d'obres eclesiàstiques, germà d'Isidor de Sevilla, Leandre de Sevilla i Florentina de Cartagena.
Veure Sant і Fulgenci de Cartagena
Gaietà de Thiene
Gaetano di Thiene (Vicenza, Vèneto, octubre de 1480 - Nàpols, Campània, 7 d'agost de 1547) fou un prevere italià, fundador, amb el papa Pau IV, de l'Orde de Clergues Regulars o Teatins.
Veure Sant і Gaietà de Thiene
Galactori de Lescar
Galactori de Lescar (Lescar?, s. V - Mimizan, ca. 507) fou un dels primers bisbes de Lescar.
Veure Sant і Galactori de Lescar
Gaudenci de Brescia
Gaudenci de Brescia (Brescia, Itàlia romana, segona meitat del segle IV - entre 420 i 427) fou el vuitè bisbe de Brescia. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Les fonts per a la seva vida són, essencialment, els seus sermons, en els que hi fa alguna referència.
Veure Sant і Gaudenci de Brescia
Gènere musical
Els gèneres musicals són categories que contenen músiques amb un nombre remarcable i suficient de similituds; unes similituds que poden ser de molts tipus però que en tots els casos tenen a veure amb comportaments i pràctiques musicals, ja siguin dels autors i/o dels receptors.
Veure Sant і Gènere musical
Gòtic internacional
Colart de Laon, '' L'oració a l'hort amb el donant Lluís I d'Orleans, vers 1405-1408, Museu del Prado El gòtic internacional és un subconjunt de l'art gòtic desenvolupat a Borgonya, Bohèmia i al nord d'Itàlia de la fi del i a l'inici del.
Veure Sant і Gòtic internacional
Gúdula de Brussel·les
Gúdula (Brabant, s. VII - 680-714) va ser una jove, venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
Veure Sant і Gúdula de Brussel·les
Gedeó
Segons la Bíblia, Jerubaal més conegut com a Gedeó (en hebreu, גִּדְעוֹן בן-יהואש Gidôn ben Yehoash (גִּדְעוֹן, Gid'on, Giḏʻôn), "destructor", "guerrer poderós") va ser un jutge d'Israel que alliberà el seu poble de l'opressió dels madianites.
Veure Sant і Gedeó
Gemma Galgani
Gemma Galgani (Capannori, província de Lucca, 12 de març de 1878 - Lucca, 11 d'abril de 1903) va ser una jove mística vinculada a la congregació de les Religioses de la Passió de Jesucrist.
Veure Sant і Gemma Galgani
Genís d'Arle
Genís d'Arle (Arle - ? 303-308) va ser un notari, màrtir cristià sota el mandat de Maximià el 303 o el 308.
Veure Sant і Genís d'Arle
Genís de la Jara
Genís de la Jara (Ginés de La Jara en castellà, o Ginés de La Xara), també anomenat Genís el Franc o Genesius Sciarensis, és una figura llegendària, venerada com a sant al camp de Cartagena, però probablement inexistent i creat a partir de la història de sant Genís d'Arle barrejada amb altres elements d'històries locals.
Veure Sant і Genís de la Jara
Gener de Benevent
Gener (en italià, Gennaro), Sant patró de Nàpols, és un sant i màrtir per les esglésies catòlica i ortodoxa.
Veure Sant і Gener de Benevent
Gennadi d'Astorga
Gennadi d'Astorga o del Bierzo (El Bierzo, Regne de Lleó, mitjan - Santiago de Peñalba, 936) va ésser un monjo benedictí, abat del monestir de monestir de San Pedro de los Montes, prop de Ponferrada, i bisbe d'Astorga entre 909 i 919.
Veure Sant і Gennadi d'Astorga
Genoveva de Brabant
Genoveva de Brabant és un personatge llegendari, protagonista d'una tradició molt estesa sobretot a França i a l’occident d'Alemanya, fins al punt que ha estat tinguda per un personatge històric i popularment s'ha considerat com a santa.
Veure Sant і Genoveva de Brabant
Genoveva de París
Genoveva (Sainte Geneviève) (Nanterre, ca. 419/422 - París 502/512), en llatí Sancta Genovefa (del germànic keno (raça) i wefa (esposa)), va ser una dona cristiana venerada com a santa a les esglésies catòlica i ortodoxa i com a santa patrona de la ciutat de París.
Veure Sant і Genoveva de París
Gerard
Gerard és un nom propi d'home d'origen germànic, que es pot trobar a tot el domini lingüístic del català.
Veure Sant і Gerard
Germà (desambiguació)
* Germà, parentiu, vegeu germà.
Veure Sant і Germà (desambiguació)
Germà d'Alexandria, bisbe
Germà bisbe fou un màrtir i sant cristià d'Alexandria a Egipte, esmentat en diversos manuscrits com a bisbe, però al còdex Epternacense és esmentat només com a prevere.
Veure Sant і Germà d'Alexandria, bisbe
Germà d'Auxerre
Germà d'Auxerre (en llatí Germanus Autissiodorensis) que va viure entre els anys 378 i 448 aproximadament, va ser un bisbe gal d'Auxerre.
Veure Sant і Germà d'Auxerre
Germà de Besançon
Antiga abadia de Baume-les-Dames, fundada pel sant i primer lloc del seu enterrament Germà de Besançon (Gàl·lia, - Grandifonte, 407?) fou bisbe de la ciutat de Vesontio (l'actual Besançon).
Veure Sant і Germà de Besançon
Germà de Cosinitzes
Germà de Cosinitzes va ser un religiós grec que va fundar el monestir de Cosinitzes que va estar actiu entre els segles i i estava situat entre Tràcia i Macedònia, on va viure quasi tota la seva vida dedicat a la pietat.
Veure Sant і Germà de Cosinitzes
Germà de París
Germà de París (Autun, 496 - París, 28 de maig del 576) fou un eclesiàstic gal·loromà, bisbe de París.
Veure Sant і Germà de París
Germà de Talloires
Germà de Talloires (mort a Talloires, ~1018 o 1050) fou un monjo benedictí i després un monjo solitari del i XI.
Veure Sant і Germà de Talloires
Germà I de Constantinoble
Germà I de Constantinoble (Constantinoble, c. 634 - 11 de maig de 740) va ser patriarca de Constantinoble.
Veure Sant і Germà I de Constantinoble
Gertrudis de Nivelles
Gertrudis de Nivelles (Landen, Brabant, 626 - Nivelles, 17 de març de 659) fou una monja flamenca, abadessa de Nivelles.
Veure Sant і Gertrudis de Nivelles
Gervasi i Protasi
Gervasi i Protasi (Milà, s. II - 180 o 303) eren dos germans bessons milanesos, mort com a màrtirs per la fe cristiana.
Veure Sant і Gervasi i Protasi
Gilbert de Sempringham
Gilbert de Sempringham (Sempringham, prop de Bourne, ca. 1083 - 4 de febrer de 1189) va ser un sacerdot anglès, fundador de l'orde monàstic dels gilbertins, l'únic orde religiós nascut a la Gran Bretanya.
Veure Sant і Gilbert de Sempringham
Giuseppe Benedetto Cottolengo
Giuseppe Benedetto Cottolengo (Bra, província de Cuneo, Piemont, 3 de maig de 1786 - Chieri província de Torí, Piemont, 30 d'abril de 1842) va ser un prevere italià, fundador de la Petita Casa de la Divina Providència, a partir de la qual se'n van fer d'altres que en honor seu porten el nom de Cottolengo.
Veure Sant і Giuseppe Benedetto Cottolengo
Goigs
'''Goigs''' de Sant Pere Màrtir (1917) Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants.
Veure Sant і Goigs
Gonçal de Mondoñedo
Gonçal o Gundisalvus (ca. 1040–ca. 1108), va ser un clergue gallec, bisbe de Mondoñedo.
Veure Sant і Gonçal de Mondoñedo
Gregori Bar Hebreu
Gregori Bar Hebreu (Malatya, 1226 - Maragha, 30 de juliol de 1286) fou un religiós, escriptor i historiador siríac.
Veure Sant і Gregori Bar Hebreu
Gregori d'Illiberis
Gregori de la Bètica o Gregori d'Illiberis, va ser un escriptor eclesiàstic del.
Veure Sant і Gregori d'Illiberis
Gregori de Nissa
Gregori de Nissa (en grec: Γρηγόριος Νύσσης; Cesarea de Capadòcia, c. 335 – Nissa, c. 395) fou bisbe de Nissa del 372 al 376 i del 378 fins a la seva mort el 395.
Veure Sant і Gregori de Nissa
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Veure Sant і Gregori de Tours
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Veure Sant і Gregori el Gran
Gregori l'Il·luminador
Gregori l'Il·luminador - en armeni Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής - (257-325), va ser el primer patriarca d'Armènia (298-325).
Veure Sant і Gregori l'Il·luminador
Gregori Taumaturg
Gregori Taumaturg (Gregorius Thaumaturgus) o de Neocesarea (Neocesarea, ca. 213 - ca. 270), va ser un religiós, teòleg i un dels Pares de l'Església.
Veure Sant і Gregori Taumaturg
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Veure Sant і Gregori VII
Guerau d'Orlhac
Guerau d'Orlhac, Guiral o Sant Grau (Castell de Sant Esteve, Orlhac, 855 o 856 - Postòmis (Roerga) o Sant Cirgues (Carcin), 909-918) va ser un noble occità, fundador de l'abadia de Sant Guerau d'Orlhac.
Veure Sant і Guerau d'Orlhac
Guillem d'Eskilsø
Guillem d'Eskil, d'Æbelholt, de París o Guillem del Paràclit (París, 1105 - 1202) va ésser un canonge regular francès, reformador d'alguns priorats augustinians de Dinamarca.
Veure Sant і Guillem d'Eskilsø
Guillem de Norwich
Guillem de Norwich (Norwich, ca. 1132 - 1144) va ser, segons una llegenda, un nen mort durant la Pasqua de 1144 a mans de jueus, i venerat localment com a sant per l'Església catòlica fins al 1965.
Veure Sant і Guillem de Norwich
Guillem de York
Guillem de York (York, final del s. XI - 1154) va ésser un prevere i bisbe de York.
Veure Sant і Guillem de York
Guiu de Lucània
Guiu o Guiu de Lucània o Sant Vit (Mazara del Vallo, Sicília, – Lucània, 15 de juny de 303) és un màrtir i sant que forma part del grup de Sants Auxiliadors.
Veure Sant і Guiu de Lucània
Guntram de Borgonya
Guntram, o en franc antic Gundkramn, (ca, 532 - Chalon-sur-Saône, 592) fou un rei merovingi de Borgonya, primer del seu nom, des del 561 fins a la seva mort.
Veure Sant і Guntram de Borgonya
Hagiografia
Escenes de vida d'una santa Lhagiografia o hagiologia és la disciplina que estudia els sants, els seus atributs i representacions, sigui des d'un punt de vista teològic o no.
Veure Sant і Hagiografia
Harald Blåtand
Harald I o Harald Blåtand ("Gran Home Bru", mal interpret com "Dent Blava"), mort en 986, va ser rei de Dinamarca aproximadament des de 958 fins a la seva mort, i rei de Noruega al voltant de 970.
Veure Sant і Harald Blåtand
Harmagedon
Escena de la fi del món Harmagedon o Harmaguedon, és un mot que prové de l'hebreu i significa "muntanya de Meguidó".
Veure Sant і Harmagedon
Henry Kissinger
Henry Alfred Kissinger (kɪsᵻndər;; nascut Heinz Alfred Kissinger, Fürth, Alemanya, 27 de maig de 1923 - Kent, 29 de novembre de 2023) fou un diplomàtic, teòric polític, consultor geopolític i polític estatunidenc d'origen alemany, que va tenir una gran influència en la política internacional dels Estats Units d'Amèrica (EUA) sobre els altres països i nacions.
Veure Sant і Henry Kissinger
Hermenegild
Ermenegild o Hermenegild (564-585) fou rei rebel dels visigots a Sevilla del 579 al 583 dirigint el sector catòlic visigot contra els arrians agrupats entorn del seu pare el rei Leovigild.
Veure Sant і Hermenegild
Hermogi de Tui
Hermogi (Tui, final del s. IX - ca. 942) va ser un religiós gallec, bisbe de Tui aproximadament entre els anys 915 i 926.
Veure Sant і Hermogi de Tui
Heroi
Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia.
Veure Sant і Heroi
Herveu de Bretanya
Herveu de Bretanya, Hervé en francès (Guimiliau, Bretanya, ca. 521 - Plouvien, 556) va ésser un eremita i abat bretó.
Veure Sant і Herveu de Bretanya
Hilari d'Arle
Hilari d'Arle - Hilarius Arelatensis - (començaments del, Gàl·lia Belga - 449, Arle) fou un eclesiàstic gal, de noble família.
Veure Sant і Hilari d'Arle
Hilari de Javols
Hilari del Gavaldà o Eli fou bisbe de Jàvols o del Gavaldà.
Veure Sant і Hilari de Javols
Hildegarda de Bingen
397x397px 350x350px Hildegarda de Bingen (en alemany: Hildegard von Bingen; en llatí: Hildegardis Bingensis, Bermersheim vor der Höhe, Alemanya, 1098 - Bingen am Rhein, 17 de setembre de 1179), també coneguda com a Santa Hildegarda i la Sibil·la del Rin, fou abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita.
Veure Sant і Hildegarda de Bingen
Himne
Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.
Veure Sant і Himne
Hipaci de Cilícia
Hipaci o Hypaci de Cilícia o també Hipaci de Gangra (Ὑπάτιος Γαγγρῶν) dit el Taumaturg (Cilícia, - Gangra, ca. 350?) va ser un eclesiàstic, bisbe de Gangra.
Veure Sant і Hipaci de Cilícia
Hipòlit de Roma
Hipòlit o Hipòlit de Roma o Hipòlit de Portus Romanus fou un dels primers escriptors cristians posteriors als apòstols, un dels pares apologètics de l'Església.
Veure Sant і Hipòlit de Roma
Hipòstasi (filosofia)
Hipòstasi en filosofia és el fet d'atribuir a paraules o pensaments la qualitat de substància sinó d'existència física que no necessàriament tenen.
Veure Sant і Hipòstasi (filosofia)
Història del Magrib
La història del Magrib compren diversos períodes sobre un territori que actualment comprenen els països del nord d'Àfrica exceptuant Egipte.
Veure Sant і Història del Magrib
Honorat d'Arle
Honorat d'Arle - també Honoré, de vegades Honorius, Honortus- (ca. 350 - 429) va ser un bisbe d'Arle, venerat com a sant per catòlics i ortodoxos.
Veure Sant і Honorat d'Arle
Hug de Cluny
Hug de Cluny o de Semur o Hug el Gran (Semur, Borgonya, Regne de França, 13 de maig de 1024 - Cluny, 28 d'abril de 1109) va ser un monjo benedictí francès, sisè abat de Cluny.
Veure Sant і Hug de Cluny
Hug de Lincoln
Hug de Lincoln o Hug d'Avalon o Hug de Borgonya (Avalon, Delfinat, 1135/1140 - Londres, 16 de novembre de 1200) va ser un bisbe de Lincoln (Anglaterra), venerat com a sant des de 1220.
Veure Sant і Hug de Lincoln
Icona
Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.
Veure Sant і Icona
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Veure Sant і Iconoclàstia
Idali
Idali o Idaci (Barcelona?, segle VII - 689) fou bisbe de Barcelona entre el 666 i el 689.
Veure Sant і Idali
Ignasi I
Ignasi de Constantinoble (en Ignatius, en Ἰγνάτιος) que va viure al, potser de l'any801 fins al 877) va ser un eclesiàstic grec, competidor amb Foci pel patriarcat de Constantinoble. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.
Veure Sant і Ignasi I
Ildefons de Toledo
Ildefons de Toledo o Sant Ildefons (Toledo, ca. 607 - 667) va ser un religiós visigot, arquebisbe de Toledo.
Veure Sant і Ildefons de Toledo
Ireneu de Lió
va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.
Veure Sant і Ireneu de Lió
Isaac de Tiphre
Oasi de Faium, amb un dels monestirs antonians Isaac de Tiphre fou un eremita egipci, deixeble de Sant Antoni Abat, pare del monasticisme.
Veure Sant і Isaac de Tiphre
Isarn de Sant Víctor
Isarn de Sant Víctor o Isarn de Marsella (Tolosa?, final del - Marsella, 24 de setembre de 1048) va ser un monjo benedictí, abat de l'Abadia de Sant Víctor.
Veure Sant і Isarn de Sant Víctor
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Veure Sant і Isidor de Sevilla
Isidre el Llaurador
Isidre el Llaurador o de Madrid (Madrid, 1080-1130) va ser un camperol de Madrid, canonitzat al i venerat com a sant per l'Església Catòlica.
Veure Sant і Isidre el Llaurador
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Sant і Islam
Jacint de Cracòvia
Jacint, en polonès Jacek (1185, Kamień Śląski, Polònia - † 15 d'agost de 1257, Cracòvia) va ser un religiós dominic polonès, proclamat sant per Climent VIII el 1594.
Veure Sant і Jacint de Cracòvia
Jaume de la Marca
Jaume de la Marca (Monteprandone, Marca d'Ancona, 1 de setembre de 1391 – Nàpols, 28 de novembre de 1476), també conegut com a Domenico Gangala o Jacopo Gangala va ser un frare italià, membre dels franciscans observants, predicador i escriptor.
Veure Sant і Jaume de la Marca
Jaume el Just (sant)
Jaume conegut com a Jaume el Just o Jaume, germà del Senyor (Natzaret?, ? - Jerusalem, 62 dC) fou, segons el Nou Testament, un dels germans de Jesús de Natzaret i el líder de la comunitat cristiana de Jerusalem després de la partida dels apòstols de Jesús. Cal no confondre Jaume el Just amb els apòstols Jaume el Menor i Jaume el Major.
Veure Sant і Jaume el Just (sant)
Jaume el Menor
Jaume conegut com a Jaume el Menor (Canà, Galilea ? - Jerusalem, 62 dC) segons el Nou Testament, fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure Sant і Jaume el Menor
Jaume Hilari Barbal
Jaume Hilari Barbal, nascut Manuel Barbal i Cosán (Enviny, Pallars, 2 de gener de 1898 - Tarragona, 18 de gener de 1937) va ser un religiós i professor, membre dels Germans de les Escoles Cristianes.
Veure Sant і Jaume Hilari Barbal
Jean Eudes
Jean Eudes (Ri, Orne, 14 de novembre de 1601 - Caen, 19 d'agost de 1680) va ser un sacerdot francès, propagador de la devoció al Sagrats Cors de Jesús i Maria, fundador de la Congregació de Jesús i Maria (Eudistes) i de l'Orde de la Mare de Déu de la Caritat del Refugi.
Veure Sant і Jean Eudes
Jean-François Régis
Jean-François Régis (Fontcoverta, Aude, 1597 - Lalouvesc, Ardecha, 1640) fou un prevere jesuïta francès, evangelitzador a la regió del Velai.
Veure Sant і Jean-François Régis
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Veure Sant і Jeroni d'Estridó
Jim Jones
James Warren "Jim" Jones (Crete, Indiana 13 de maig de 1931 – Jonestown, Guyana 18 de novembre de 1978), va ser el fundador americà del Grup Temple del Poble, que es convertí en sinònim de grup suïcida després del suïcidi massiu amb verí el 1978 a una granja aïllada del grup anomenat Jonestown, localitzada a Guyana.
Veure Sant і Jim Jones
Joan Bosco
Giovanni Melchiorre Bosco (Castelnuovo Don Bosco, Piemont, Regne de Sardenya, 16 d'agost de 1815 - Torí, 31 de gener de 1888) fou un eclesiàstic i pedagog piemontès, fundador de la Congregació Salesiana i la de les Filles de Maria Auxiliadora.
Veure Sant і Joan Bosco
Joan Cassià
Cassià conegut com a Joannes Massiliensis o Joannes Eremita (c. 360 - c. 435) fou el principal teòric dels semipelagians i fundador de fraternitats monàstiques a l'Europa occidental.
Veure Sant і Joan Cassià
Joan d'Organyà
Joan d'Organyà (Noguera, començament del - Bellpuig el Vell, terme d'Os de Balaguer, 1192-1195) fou un eremita i canonge premonstratenc, prior del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.
Veure Sant і Joan d'Organyà
Joan de Biclar
Joan de Biclar, en llatí Iohannes Biclarensis, també conegut com a Joan de Bíclarum o Biclara (Santarém, Regne Visigot de Toledo, c. 540 - Girona, c. 621) fou un religiós visigot, fundador del monestir de Biclarum, i que més tard va ser Bisbe de Gerunda.
Veure Sant і Joan de Biclar
Joan de Brito
Joan de Brito (en portuguès Joâo de Britto o de Brito), anomenat a l'Índia Arulanandar (Lisboa, Portugal, 1 de març de 1647 - Oriyur, Tamil Nadu, Índia, 4 de febrer de 1693) fou un prevere jesuïta portuguès, missioner cristià al sud de l'Índia, on va morir com a màrtir.
Veure Sant і Joan de Brito
Joan de Capistrano
Joan de Capistrano o Giovanni da Capestrano (Capestrano, 24 de juny de 1386 - Ilok, Croàcia, 23 d'octubre de 1456) va ser un frare franciscà observant italià.
Veure Sant і Joan de Capistrano
Joan de Déu
Joan de Déu (Montemor-o-Novo, Portugal, 8 de març de 1495 - Granada, 8 de març de 1550) va ser un religiós portuguès, fundador de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.
Veure Sant і Joan de Déu
Joan de Matera
Joan de Matera, nom seglar Giovanni Scalcione (Matera, c. 1070 - Foggia, 20 de juny de 1139) fou un monjo italià, fundador de l'Orde de Pulsano.
Veure Sant і Joan de Matera
Joan del Castillo
Juan del Castillo (Belmonte, Conca, 14 de setembre de 1595 – Paraguai, 17 de novembre de 1628) va ser un missioner catòlic que morí màrtir a Sud-amèrica.
Veure Sant і Joan del Castillo
Joan Gualbert
Joan Gualbert (Tavarnelle Val di Pesa, Toscana, 999 - 12 de juliol de 1073), també conegut com a Giovanni Gualbert o Gualberto, fou un monjo italià, abat de Vallombrosa i fundador de l'Orde de Vallombrosa.
Veure Sant і Joan Gualbert
Joan II de Jerusalem (patriarca)
Joan II de Jerusalem fou un monjo i bisbe grec (vers 355-417), patriarca de Jerusalem.
Veure Sant і Joan II de Jerusalem (patriarca)
Joan l'Almoiner
Joan de les Almoines o Joan V d'Alexandria (Amathus, Xipre, segona meitat del segle V - Xipre, 619) fou Patriarca Ortodox d'Alexandria.
Veure Sant і Joan l'Almoiner
Joan Leonardi
Sant Joan Leonardi, nascut com a Giovanni Leonardi (Diecimo, Borgo a Mozzano, ca. 1541 - Roma, 9 d'octubre de 1609), va ser un sacerdot italià, fundador de l'orde dels Clergues Regulars de la Mare de Déu, també anomenats leonardins, i promotor del Col·legi Missioner de Propaganda Fide.
Veure Sant і Joan Leonardi
Joan Maró
Joan Maró (Sirmaniyah, Síria, primera meitat del - monestir de Mar Marun, Bkerke, Líban, 707) fou un monjo, primer patriarca maronita i fundador de l'Església Maronita.
Veure Sant і Joan Maró
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Veure Sant і Joan Pau II
Joana de Lestonnac
Joana de Lestonnac (Bordeus, 1556 - 1640) va ser una religiosa francesa, fundadora de la Companyia de Maria, primera congregació religiosa dedicada a l'educació de nenes.
Veure Sant і Joana de Lestonnac
Joaquima de Vedruna i Vidal
Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 16 d'abril de 1783 - Barcelona, 1854) va ser una religiosa catalana, fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat o Vedrunes.
Veure Sant і Joaquima de Vedruna i Vidal
John Fisher
John Fisher (Beverley, York, 19 d'octubre de 1469 - Londres, 22 de juny de 1535) fou un teòleg i humanista anglès.
Veure Sant і John Fisher
José de Anchieta
José de Anchieta (San Cristóbal de La Laguna, Tenerife, 19 de març de 1534 - Reritiba, Espírito Santo, Brasil, 9 de juny de 1597) va ésser un prevere jesuïta canari, missioner al Brasil i lingüista.
Veure Sant і José de Anchieta
José María Rubio Peralta
José María Rubio Peralta (Dalías, província d'Almeria, 22 de juliol de 1864 - Aranjuez, Madrid, 2 de maig de 1929) fou un prevere jesuïta que va dedicar la seva vida a les activitats pastorals, socials i caritatives en favor dels pobres.
Veure Sant і José María Rubio Peralta
Josep de Calassanç (sacerdot)
Josep Calassanç i Gastó (Peralta de la Sal, 1557 - Roma, 1648) va ésser un sacerdot originari de la Llitera (Aragó), fundador de les Escoles Pies per a l'ensenyament dels nens.
Veure Sant і Josep de Calassanç (sacerdot)
Josep de Copertino
Josep de Copertino, al segle Giuseppe Maria Desa (Copertino, 17 de juny de 1603 - Osimo, 18 de setembre de 1663) va ser un sacerdot italià, de l'Orde dels Frares Menors.
Veure Sant і Josep de Copertino
Josep de Natzaret
Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.
Veure Sant і Josep de Natzaret
Josep Himnògraf
Josep l'Himnògraf o Josep el Melode (o) o Josep de Sicília (Siracusa, c. 816 - Constantinoble, 3 d'abril de 886) fou un eclesiàstic romà d'Orient.
Veure Sant і Josep Himnògraf
Josep Manyanet i Vives
Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 - Sant Andreu de Palomar, Barcelona, Barcelonès, 17 de desembre del 1901) fou un prevere, fundador dels Fills de la Sagrada Família i les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, i apòstol de la devoció a la Sagrada Família.
Veure Sant і Josep Manyanet i Vives
Josep Oriol
Sant Josep Oriol (Barcelona, 23 de novembre de 1650—23 de març de 1702) va ésser un prevere barceloní.
Veure Sant і Josep Oriol
Josep Pignatelli
Josep Pignatelli (Saragossa, 27 de desembre de 1737 - Roma, 15 de novembre de 1811) va ser un jesuïta espanyol que va contribuir a la restauració de la Companyia de Jesús, suprimida arreu a mitjan.
Veure Sant і Josep Pignatelli
Joseph Butler
Joseph Butler (Wantage, Berkshire, 1692 - Bath, Somerset, 1752) va ser un filòsof anglès, bisbe de Bristol.
Veure Sant і Joseph Butler
Josepmaria Escrivá de Balaguer
Josepmaria Escrivá de Balaguer (català: Josepmaria Escrivà de Balaguer), batejat amb el nom de José María Escrivá Albás (Barbastre, província d'Osca, 9 de gener de 1902 - Roma, 1975) fou sacerdot aragonès i fundador de l'Opus Dei l'any 1928.
Veure Sant і Josepmaria Escrivá de Balaguer
Juan Grande Román
Juan Grande Román (Carmona, Regne de Castella, 6 de març de 1546 - Jerez de la Frontera, 3 de juny de 1600) va ser un religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.
Veure Sant і Juan Grande Román
Juliana Falconieri
Giuliana Falconieri (Florència, 1270 - 19 de juny de 1341) va ésser una religiosa italiana, fundadora de la branca femenina de l'orde dels servites.
Veure Sant і Juliana Falconieri
Juliana i Semproniana
Juliana i Semproniana (Iluro, actual Mataró, últim quart del - Castrum Octavianum, actual Sant Cugat del Vallès, 304) van ser dues joves cristianes que van morir màrtirs.
Veure Sant і Juliana i Semproniana
Juliana Morell
fou una priora dominica teòloga, traductora i escriptora.
Veure Sant і Juliana Morell
Julià de Conca
Julià de Conca o Julià de Burgos (Burgos, 1127 - Conca, 28 de gener de 1208) va ser el segon bisbe de Conca, a més de professor, eremita, prevere i predicador.
Veure Sant і Julià de Conca
Julià de Toledo
Julià de Toledo (Toledo, c. 642 - 6 de març de 690) va ser un eclesiàstic del Regne de Toledo, escriptor i historiador i arquebisbe de Toledo.
Veure Sant і Julià de Toledo
Julià i Basilissa
Julià i Basilissa (morts ca. 304) van ser una parella d'esposos, morts com a màrtirs a Antioquia o, més probablement, en Antinoe (Egipte), durant el regnat de Dioclecià.
Veure Sant і Julià i Basilissa
Juníper Serra
Juníper Serra (Petra, Mallorca, 24 de novembre de 1713 – Carmel, Califòrnia, 28 d'agost de 1784) fou un frare franciscà mallorquí que fundà la missió de l'Alta Califòrnia.
Veure Sant і Juníper Serra
Just d'Urgell
Just d'Urgell (lloc disputat, c. 527 — La Seu d'Urgell, 28 de maig de 546) és el bisbe més antic del bisbat d'Urgell de qui es té notícia.
Veure Sant і Just d'Urgell
Justí el Màrtir
Justí (Iustinus) (Flàvia Neàpolis, actual Nablus, c. 100 - Roma, c. 165), també anomenat Justí Màrtir i Justí el Filòsof, fou un dels primers apologistes cristians.
Veure Sant і Justí el Màrtir
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Veure Sant і Justinià II Rinotmet
Juvenal de Narni
Juvenal (Juvenalis) (Cartago, mitjan s. IV - Narni, Úmbria, 7 d'agost de 376) fou un metge africà, primer bisbe de Narni.
Veure Sant і Juvenal de Narni
Kateri Tekakwitha
Kateri Tekakwitha (Ossessernon, Nova York, 1656 - Kahnawake, Quebec, 1680) fou una dona mohawk-algonquina, convertida al cristianisme.
Veure Sant і Kateri Tekakwitha
La Canyada de Beric
La Canyada de Beric és una vila i municipi del Baix Aragó, però històrica, cultural i lingüísticament, pertany a la comarca del Matarranya.
Veure Sant і La Canyada de Beric
Laïcisme
El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
Veure Sant і Laïcisme
Lambert de Saragossa
Lambert de Saragossa (mort a Saragossa, s. VIII?) va ésser un màrtir decapitat per la seva fe cristiana, venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Sant і Lambert de Saragossa
Léonie Aviat
Léonie Aviat o, en religió, Sor Francesca de Sales (Sézanne, Xampanya-Ardenes, 16 de setembre de 1884 -Perusa, Úmbria, 10 de gener de 1914) va ser una religiosa francesa, fundadora de la congregació de les Germanes Oblates de Sant Francesc de Sales.
Veure Sant і Léonie Aviat
Leandre de Sevilla
Leandre de Sevilla (Cartago Nova, ca. 534 - Hispalis, 599/601) va ser un religiós catòlic hispanorromà, que va ser arquebisbe de Sevilla, aproximadament, entre el 579 i el 600.
Veure Sant і Leandre de Sevilla
Leocàdia de Toledo
Leocàdia o Llogaia (en francès, Locaie) va ser una noia de Toledo, morta com a màrtir el 304 durant les persecucions de Dioclecià.
Veure Sant і Leocàdia de Toledo
Leocrícia de Còrdova
Leocrícia de Còrdova (Còrdova, primera meitat del segle IX - 15 de març de 859) va ésser una dona musulmana, convertida al cristianisme per Eulogi de Còrdova.
Veure Sant і Leocrícia de Còrdova
Les Santes
Les Santes és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Mataró, capital de la comarca del Maresme, entre el 24 i el 29 de juliol, en honor de Santa Juliana i Santa Semproniana.
Veure Sant і Les Santes
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Veure Sant і Literatura catalana
Literatura medieval
El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.
Veure Sant і Literatura medieval
Llàtzer el leprós
Llàtzer (hebreu: אלעזר, Elʿāzār, Eleazar) és el nom del protagonista de la paràbola de Llàtzer i el ric Epuló, narrada a l'Evangeli segons Lluc.
Veure Sant і Llàtzer el leprós
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Veure Sant і Lleó IX
Llibre Vermell de Montserrat
Una pàgina del '''Llibre Vermell de Montserrat''' El Llibre Vermell de Montserrat (1399) és un còdex de grans proporcions (423 x 310 mm), escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, notacions musicals, adornat amb elegants miniatures, en el qual es troba la primera notació coreogràfica, que era encara molt rudimentària, de què hom té notícia al món.
Veure Sant і Llibre Vermell de Montserrat
Lliceri de Coserans
Lliceri de Coserans, també anomenat Lleïr, Lleí o Lliser segons la contrada (en llatí, Lycerius), va ser un bisbe mort el 548.
Veure Sant і Lliceri de Coserans
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Veure Sant і Llista de bisbes d'Urgell
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Sant і Llista de papes de Roma
Llista dels arquebisbes de Canterbury
Llista de tots els Arquebisbes a la catedral de Canterbury Escut de l'Arquebisbe de Canterbury Llista dels Arquebisbes de Canterbury, des de la seva fundació el 597.
Veure Sant і Llista dels arquebisbes de Canterbury
Llogari
Llogari (en francès modern Léger, en llatí Leodegarius (Austràsia, ca. 615 - Autun, 2 d'octubre del 678) fou un bisbe franc d'Autun. És venerat com a sant i màrtir per diverses confessions cristianes, amb festivitat el 2 d'octubre. Martiri de sant Leodegari, en una bíblia de ca.
Veure Sant і Llogari
Llorenç màrtir
Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.
Veure Sant і Llorenç màrtir
Lluís Bertran
Lluís Bertran Eixarch (València, 1 de gener de 1526 - 9 d'octubre de 1581), més conegut com a sant Lluís Bertran, és un sant espanyol de l'orde dels dominics, canonitzat pel papa Climent X en 1691.
Veure Sant і Lluís Bertran
Lluís de Nàpols
Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1297) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort.
Veure Sant і Lluís de Nàpols
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Veure Sant і Lluís IX de França
Llupenci de Javols
Llupenci (Lupentius, en francès Lupien i Louvent) (Bòsc del Mont, Javols, Gavaldà, ca. 540 - Xampanya, 584) fou abat del monestir de Sant Privat de Javols (Gabalitanae urbis), aleshores capital del comtat de Gavaldà, al darrer terç del.
Veure Sant і Llupenci de Javols
Louis-Marie Grignion de Montfort
Louis-Marie Grignion de Montfort, (Montfort-sur-Meu, Bretanya, 13 de gener de 1673- Saint-Laurent-sur-Sèvre, País del Loira, 28 d'abril de 1716) fou un prevere i teòleg francès, fundador de les congregacions de les Filles de la Saviesa, la Companyia de Maria Monfortana i els Gabrielistes.
Veure Sant і Louis-Marie Grignion de Montfort
Louise de Marillac
Louise de Marillac (París, 12 d'agost del 1591 - 15 de març del 1660) va ésser una religiosa francesa, fundadora de la congregació de les Filles de la Caritat, juntament amb sant Vicenç de Paül.
Veure Sant і Louise de Marillac
Lucífer de Càller
Lucífer de Càller o Lucífer de Caralis (Lucífer Calaritanus) (Càller, Sardenya, s. III - 370) fou un bisbe sard, defensor de l'ortodòxia catòlica contra l'arrianisme.
Veure Sant і Lucífer de Càller
Luci de Britània
Luci de Britània —Lucius— (Gal·les, s. II) fou un suposat rei britó que va escriure una carta al Papa Eleuteri on li demanava assistència per a la conversió del seu poble al cristianisme.
Veure Sant і Luci de Britània
Lucia Filippini
Lucia Filippini (Tarquinia, 13 de gener de 1672 - Montefiascone, 25 de març de 1732) fou una religiosa italiana, fundadora de la congregació religiosa de les Mestres Pies Filippini, que procurava l'ensenyament de les noies, especialment les mancades de recursos.
Veure Sant і Lucia Filippini
Lupí de Carcassona
Lupí de Carcassona fou un religiós occità, segurament de Carcassona, que va viure a mitjan.
Veure Sant і Lupí de Carcassona
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Veure Sant і Luteranisme
Macari d'Alexandria
Monestir de Scetes, al desert de Nítria Macari d'Alexandria (en llatí Macarius, en grec antic Μακάδριος Ἀλεξανδρεύς) també Macari Polític (Μακάδριος Πολιτικός) o Macari el Jove (Alexandria, ca.
Veure Sant і Macari d'Alexandria
Macari el Gran
Macari Major (Macarius, Μακάδριος) fou un asceta egipci probablement deixeble o almenys contemporani de Sant Antoni, conegut també com a Macari Magne o Macari el Gran o Macari el Vell.
Veure Sant і Macari el Gran
Macari I de Jerusalem
Macari I de Jerusalem va ser bisbe de Jerusalem possiblement des de l'any 314 fins al 333.
Veure Sant і Macari I de Jerusalem
Macari l'Armeni
Macari d'Antioquia d'Armènia (Macarius) o Macari l'Armeni (Antioquia de Pisídia, actual Turquia, segona meitat del s. X - Gant, 1012) fou un religiós probablement armeni, bisbe i pelegrí.
Veure Sant і Macari l'Armeni
Magnus de les Òrcades
Magnus Erldensson o Magnus, comte de les Òrcades (Noruega, ca. 1075 - Egilsay, Òrcades, 16 d'abril de 1115) va ser el primer comte de les Òrcades entre 1108 i 1115.
Veure Sant і Magnus de les Òrcades
Magnus Fèlix Ennodi
Magnus Fèlix Ennodi (en llatí Magnus Felix Ennodius) (Arle, Gàl·lia, 476 - Pavia, Itàlia, 17 de juliol del 521) va ser un religiós gal, bisbe de Pavia.
Veure Sant і Magnus Fèlix Ennodi
Maiol de Cluny
Maiol de Cluny (Avinyó (Valclusa) o Valençòla, ca. 906 - Souvigny, 11 de maig de 994) va ser un monjo benedictí provençal, quart abat de Cluny entre i 994.
Veure Sant і Maiol de Cluny
Maison Marie Henry
La Maison Marie Henry és l'hostal que tenia Marie Henry a Le Pouldu (Bretanya) famós perquè s'hi van allotjar els pintors Paul Gauguin i Meyer de Haan (1889 i 1890), entre altres, i el van decorar amb les seves obres.
Veure Sant і Maison Marie Henry
Maixent d'Agde
Maixent o Maxenci d'Agde (Agde, ca. 447 - Saint-Maixent-l'École, Poitou-Charentes, 515) fou un religiós d'Agde, abat de Saint-Maixent-du-Poitou.
Veure Sant і Maixent d'Agde
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Sant і Mallorca
Marc (evangelista)
Marc Evangelista és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc.
Veure Sant і Marc (evangelista)
Marc I (papa)
Marc I va ser papa entre el 18 de gener de 336 i el 7 d'octubre de 336.
Veure Sant і Marc I (papa)
Marcel de Tànger
Marcel de Tànger o Marcel el Centurió (ca. mijtan - 298) va ser un militar de l'exèrcit romà, martiritzat com a cristià i venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Sant і Marcel de Tànger
Marcel·lí de Cartago
Marcel·lí de Cartago (Toledo, segle IV - Cartago, 423) fou un tribú i diplomàtic hispanoromà.
Veure Sant і Marcel·lí de Cartago
Margarida d'Anglaterra
Margarida d'Escòcia o d'Anglaterra (Mecseknádasd?, Hongria, 1045 - 16 de novembre de 1093), fou una reina consort d'Escòcia, esposa de Malcolm III d'Escòcia.
Veure Sant і Margarida d'Anglaterra
Margarida d'Antioquia
Margarida o Marina (Antiòquia de Pisídia, 275 - 20 de juliol de 290) és venerada com a santa per les confessions cristianes que accepten l'existència de sants.
Veure Sant і Margarida d'Antioquia
Margarida d'Hongria
Margarida d'Hongria (Castell de Klis, Croàcia, 27 de gener de 1242 – Convent de la Mare de Déu, Nyulak szigete (actual Illa de Margarida, Budapest, 18 de gener de 1271) va ser una princesa d'Hongria, monja, avui venerada com a santa per l'Església catòlica.
Veure Sant і Margarida d'Hongria
Margarida Maria Alacoque
Margarida Maria Alacoque (Verosvres, 22 de juliol de 1647 - Paray-le-Monial, 17 d'octubre de 1690) va ser una monja i mística francesa, de l'Orde de la Visitació.
Veure Sant і Margarida Maria Alacoque
Maria Egipcíaca
Maria Egipcíaca, que va viure a Egipte al, va ser una cortesana d'Alexandria, penedida i convertida al cristianisme, venerada com a santa en les esglésies catòlica, ortodoxa i copta.
Veure Sant і Maria Egipcíaca
Maria Magdalena de Pazzi
Maria Maddalena de' Pazzi (Florència, 2 d'abril de 1566 – íd., 25 de maig de 1607) va ésser una noble toscana, religiosa carmelita, mística i escriptora.
Veure Sant і Maria Magdalena de Pazzi
Maria Magdalena penitent
Maria Magdalena penitent, també coneguda com a Magdalena penitent, és una escultura barroca que Pedro de Mena va fer el 1664 per encàrrec de la Casa Professa de la Companyia de Jesús de Madrid.
Veure Sant і Maria Magdalena penitent
Maria Rosa Molas i Vallvé
Maria Rosa Molas i Vallvé, coneguda popularment a Reus i entorns com la mare Molas (Reus, 24 de març de 1815 - Tortosa, 11 de juny de 1876) va ser una religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Germanes de la Consolació.
Veure Sant і Maria Rosa Molas i Vallvé
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Veure Sant і Maria, mare de Jesús
Mariner
''Des del port de Copenhagen I'' (Albert Edelfelt, ''c.'' 1890) Detall de Jaume Ferrer a l'Atles Català (1375) Un mariner és una persona que es dedica a una professió relativa al mar a bord d'un vaixell i que desenvolupa les tasques necessàries per al bon estat de navegació.
Veure Sant і Mariner
Marta d'Astorga
Marta d'Astorga és, segons la tradició, una dona nascuda a Asturica Augusta (actual Astorga) al segle III, i morta durant les persecucions dels cristians en aquella ciutat.
Veure Sant і Marta d'Astorga
Marta de Betània
Marta de Betània (o Tamar) és un personatge bíblic que apareix en el Nou Testament, germana de Maria i Llàtzer de Betània.
Veure Sant і Marta de Betània
Martí de Braga
Martí de Braga o de Dumium (Pannònia, Regne dels Ostrogots c. 520 - Braga, Regne dels sueus, c. 580) va ésser un teòleg i bisbe, una de les principals personalitats de l'Església visigòtica.
Veure Sant і Martí de Braga
Martí de Porres
Martí de Porres, conegut com a Fray Escoba (Lima, 9 de desembre de 1579 - 3 de novembre de 1639), va ser un religiós dominic peruà, venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Sant і Martí de Porres
Martí de Tours
Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Sant і Martí de Tours
Martirologi
Un martirologi és un llibre litúrgic en què es recullen els noms de tots els sants i les santes seguint l'ordre dels dies de l'any.
Veure Sant і Martirologi
Martirologi romà
El Martirologi romà (llatí: Martyrologium Romanum) és un llibre litúrgic de l'Església Catòlica Romana que conté la llista, ordenada per dies de celebració, de tots els màrtirs, sants i santes, beats i beates als quals l'Església Catòlica ha autoritzat que s'hi tributi culte públic.
Veure Sant і Martirologi romà
Mateu apòstol
Segons el Nou Testament, Mateu (llatí: Matthaeus -aei; grec: Ματθαῖος -ίου. Galilea, s. I aC - Etiòpia o Hieràpolis, s. I) fou un Apòstol de Jesús de Natzaret.
Veure Sant і Mateu apòstol
Matilde de Saxònia
Matilde de Ringelheim (Enger, Westfàlia, vers 895–Quedlinburg, 14 de març de 968) va ser l'esposa del duc de Saxònia i després rei d'Alemanya Enric I l'Ocellaire i la mare de l'emperador Otó I i de l'arquebisbe Brunó de Colònia.
Veure Sant і Matilde de Saxònia
Matrull de Barcelona
Madruina, Matrull o Madrona (morta a Barcelona, 999) va ésser una monja benedictina, suposada abadessa del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona.
Veure Sant і Matrull de Barcelona
Maurici d'Agaunum
Maurici d'Agaunum (Tebes, Alt Egipte, segona meitat del - Saint-Maurici, Valais, Suïssa, 21 de juliol de l'any 303 o 304) va ser un militar de l'exèrcit romà, comandant de la Legió Tebana.
Veure Sant і Maurici d'Agaunum
Max Weber
Maximilian Weber (Erfurt, 21 d'abril de 1864 – Múnic, 14 de juny de 1920) va ser un sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista alemany.
Veure Sant і Max Weber
Maximí d'Ais
Maximí d'Ais (Betània, segle I - Ais de Provença, segona meitat del segle I) és un personatge llegendari que, segons la tradició va acompanyar Maria Magdalena en el seu llegendari viatge a la Provença i va ésser el primer bisbe d'Ais. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Sant і Maximí d'Ais
Maximí de Trèveris
Maximí de Trèveris (Silly, prop de Poitiers, Gàl·lia, s. III — Poitiers, 12 de setembre de 346) va ésser el cinquè bisbe de Trèveris, consagrat cap al 341 o 342.
Veure Sant і Maximí de Trèveris
Màgia
''Hècate, la deessa de la '''màgia''', dotada de tres cares''. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics.
Veure Sant і Màgia
Màrtirs d'Alexandria
Els Màrtirs d'Alexandria són dos grups de cristians, venerats com a sants per diverses confessions cristianes.
Veure Sant і Màrtirs d'Alexandria
Màxim de Jerusalem
Màxim de Jerusalem (Jerusalem, final del - ca. 350) fou patriarca de Jerusalem del 333 al 348, com a Màxim III.
Veure Sant і Màxim de Jerusalem
Màxim el Confessor
Màxim el Confessor o Màxim el Monjo fou un destacat eclesiàstic romà d'Orient que va viure als segles i. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Sant і Màxim el Confessor
Medir de Barcelona
Medir de Barcelona és un sant màrtir, pagès, venerat a Barcelona i Sant Cugat del Vallès.
Veure Sant і Medir de Barcelona
Meleci d'Antioquia
Meleci d'Antioquia (Meletius; Melitene, Capadòcia, s. IV - Constantinoble, 381) fou un eclesiàstic grec del que és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Sant і Meleci d'Antioquia
Melitó de Sardes
Melitó, en llatí Melito, en grec antic Μελίτων, mort a Sardes cap al 190, fou un escriptor cristià eminent que va viure al.
Veure Sant і Melitó de Sardes
Menna d'Egipte
Amforeta del tipus de Sant Menas, de forma circular molt plana, amb boca exvasada i dues nanses. Argila groguenca, època paleocristiana. Conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú. Menna, també anomenat Mina, Mines o Menes (segons la llegenda nascut a Niceu, prop de Memfis 285 - Cotyaeum, Frígia, 309) era un anacoreta egipci, màrtir al començament del i venerat com a sant per diverses confessions del cristianisme.
Veure Sant і Menna d'Egipte
Metodi de Patara
Metodi de Patara o d'Olimpos o Metodi Eubuli (Methodius Patarensis o Eubulius, Μεθόδιος; Lícia, ca. 250 - Calcis, Eubea, 311) va ser un bisbe grec, autor eclesiàstic i teòleg.
Veure Sant і Metodi de Patara
Metodi I de Constantinoble
Metodi I de Constantinoble o Metodi Confessor va ser patriarca de Constantinoble de l'any 843 al 846.
Veure Sant і Metodi I de Constantinoble
Miguel Febres Cordero
Edifici del Casal del Germà Miquel que te dedicat en la parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar. Miguel Febres Cordero (Cuenca, Equador, 7 de novembre de 1854- Premià de Mar, 9 de febrer de 1910) fou un religiós equatorià, membre de la congregació dels Germans de les Escoles Cristianes.
Veure Sant і Miguel Febres Cordero
Miniatura
Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.
Veure Sant і Miniatura
Miquel dels Sants
Miquel dels Sants, o de nom de naixement Miquel Argemir i Mitjà (Vic, 29 de setembre de 1591 - Valladolid, 10 d'abril de 1625), va ser un sacerdot i frare trinitari descalç de Vic.
Veure Sant і Miquel dels Sants
Miracle
Giotto. Un miracle (del llatí miraculum) és una intervenció sobrenatural en el món físic de manera que es produeix una acció perceptible pels sentits humans, no explicable per causes ordinàries.
Veure Sant і Miracle
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Veure Sant і Missa
Mitologia catalana
s. XV) Mitologia catalana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions als Països Catalans.
Veure Sant і Mitologia catalana
Mitologia dels Pirineus
El cim de l'Aneto, un gegant adormit segons la mitologia aragonesa La mitologia dels Pirineus és el conjunt de religions, tradicions i supersiticions present a la serralada pirinenca.
Veure Sant і Mitologia dels Pirineus
Mitologia persa
Simurgh, un gran ocell bell i poderós de la mitologia persa La mitologia persa és el conjunt de creences religioses que tenien els antics perses o grups de pobles culturalment i lingüísticament relacionats que van habitar l'altiplà iranià, i les seves zones frontereres, així com àrees de l'Àsia Central des del mar Negre fins a Khotan, la moderna Hotan a la Xina.
Veure Sant і Mitologia persa
Mixel Garicoitz
Mixel Garicoitz, conegut a França com a Michel Garicoïts (Ibarre (Donaixti-Ibarre, Baixa Navarra), 15 d'abril de 1797 - Betharram, 14 de maig de 1863) va ésser un prevere basc, fundador de la congregació dels Pares del Sagrat Cor de Jesús de Bètharram.
Veure Sant і Mixel Garicoitz
Monoteisme
El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.
Veure Sant і Monoteisme
Muci de Bizanci
Muci de Bizanci (Amfípolis, Macedònia, s. III - Bizanci, 304) fou un prevere, mort màrtir a Bizanci.
Veure Sant і Muci de Bizanci
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Veure Sant і Museus Vaticans
Narcís de Jerusalem
Narcís de Jerusalem (ca. 99 - ca. 216) fou un patriarca de Jerusalem, venerat com a sant per l'Església catòlica i l'Església Ortodoxa.
Veure Sant і Narcís de Jerusalem
Nestori
Nestori fou un patriarca de Constantinoble (428-431) i un heresiarca grec del, fundador del nestorianisme.
Veure Sant і Nestori
Nicolau Cabasiles
Nicolau Cabasiles (Nicolaus Cabasilas, Νικόλαος Καβασίλας) fou arquebisbe de Tessalònica, nebot i successor de Nil Cabasiles.
Veure Sant і Nicolau Cabasiles
Nicolau de Flüe
Nikolaus von Flüe o sant Nicolau de Flue, conegut com a Germà Niklaus (Flüeli-Ranft, Sachseln, Obwalden, Suïssa, 1417 - Sachseln, 21 de març de 1487) va ser un laic suís, eremita que va tenir un paper fonamental en la pacificació del seu país i en la consolidació de la Confederació Helvètica com a estat independent.
Veure Sant і Nicolau de Flüe
Nicolau de Mira
Nicolau de Mira (suposadament nascut a Patara de Lícia, actual Turquia, c. 270 - Mira, prop de l'actual Demre, Turquia, 346), també conegut com a Nikolaus a Alemanya i Sinterklaas (versió curta de Sint Nicolaas) a Bèlgica i als Països Baixos, és el nom comú de Nicolau, que hauria viscut durant el a Anatòlia (actualment Turquia).
Veure Sant і Nicolau de Mira
Nicolau de Tolentino
Nicolau de Tolentino (Sant'Angelo in Pontano, Marques, ca. 1246- Tolentino, Marques, 1305), també conegut com a Patró de les Santes Ànimes, va ser un religiós agustinià i místic italià, venerat com a sant.
Veure Sant і Nicolau de Tolentino
Nicomedes
* Nicomedes I, rei de Bitínia del 281 al 246 aC.
Veure Sant і Nicomedes
Nil de Rossano
Nil de Rossano o Nil el Jove, en italià Nilo i batejat com a Nicola (Rossano, Calàbria, 910 - Túsculum, 26 de setembre de 1004) va ser un monjo basilià italià, eremita i abat, fundador de l'abadia de Grottaferrata.
Veure Sant і Nil de Rossano
Nina de Geòrgia
Ninó o Nina (Capadòcia, 296 – monestir de Bodbe, 338 o 340) fou una missionera cristiana que predicà i introduí el cristianisme a Geòrgia.
Veure Sant і Nina de Geòrgia
Norbert de Xanten
Norbert de Xanten o de Prémontré o de Magdeburg va ésser un religiós, bisbe de Magdeburg i fundador de l'Orde de Canonges Regulars de Prémontré (anomenats norbertins o premonstratencs).
Veure Sant і Norbert de Xanten
Nunilona i Alòdia
Alòdia i Nunilona o Nunilo van ser dues germanes cristianes que van morir màrtirs al a les muntanyes d'Aragó.
Veure Sant і Nunilona i Alòdia
Nuno Álvares Pereira
Nuno Álvares Pereira o, en religió, Nuno de Santa Maria, conegut com el Sant Conestable (Flor da Rosa, 24 de juny de 1360 - Lisboa, 1 de novembre de 1431) va ser un general portuguès, noble que va tenir un paper fonamental en la lluita del Regne de Portugal contra el Regne de Castella entre 1383 i 1385, que va consolidar la independència de Portugal.
Veure Sant і Nuno Álvares Pereira
Odiló de Cluny
Odiló de Cluny o de Mercoeur (Mercoeur, 961 - Souvigny, 1049) va ser un monjo benedictí francès, cinquè abat de Cluny entre 994 i 1048.
Veure Sant і Odiló de Cluny
Odontologia
Una radiografia panoràmica on es pot veure la dentadura humana. Lodontologia és una professió sanitària que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions de les dents i teixits adjacents del cap, coll i boca.
Veure Sant і Odontologia
Olaf II de Noruega
Olau II Haraldsson el Sant, o Sant Olau (o Óláfr), conegut en vida com a Olau el Gras (Óláfr digri) (995 - 29 de juliol de 1030), va ser rei de Noruega entre 1015 al 1028.
Veure Sant і Olaf II de Noruega
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Veure Sant і Oleguer de Barcelona
Oliva de Palerm
fou una noia cristiana, morta màrtir a causa de la seva fe.
Veure Sant і Oliva de Palerm
Opus Dei
LOpus Dei (en llatí, 'Obra de Déu'), o formalment Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, és una institució de l'Església Catòlica.
Veure Sant і Opus Dei
Oròsia de Jaca
Oròsia o Euròsia (Baiona, final del - Jaca, 714, o, segons una tradició, Bohèmia, 864 - Jaca, 880) va ésser una dona martiritzada pels musulmans en defensar la seva fe cristiana.
Veure Sant і Oròsia de Jaca
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Veure Sant і Orde de la Mercè
Orenci d'Aush
Orenci d'Auch (Alt Urgell?, Catalunya, últim quart del s. IV - Aush, Migdia-Pirineus, 439; segons una tradició: Osca, Aragó, ca. 225 - Aush, segona meitat del s. III), en llatí Orentius o Orientius, va ésser, segons la tradició, un bisbe d'Auch.
Veure Sant і Orenci d'Aush
Orenci i Paciència d'Osca
Orenci i Paciència (Osca, mitjan segle III) van ésser dos hispanoromans cristians, pares dels sants Llorenç d'Osca i, menys probablement, Orenci d'Aush.
Veure Sant і Orenci i Paciència d'Osca
Osvald de Northúmbria
Osvald o Oswald (c. 604 - c. 642) va ser un sobirà dels regnes de Bernícia i Deira que, unificats, van formar el regne de Northúmbria.
Veure Sant і Osvald de Northúmbria
Ot d'Urgell
Tomba d'Ot d'Urgell a Santa Maria de Gerri Ot —també Odó o Dot— anomenat Ot d'Urgell (Sort, ca. 1065 - Monestir de Santa Maria de Gerri, 7 de juliol de 1122) fou bisbe d'Urgell i venerat com a sant al si de l'Església catòlica.
Veure Sant і Ot d'Urgell
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Veure Sant і Ovella
Pacomi de Tabenna
Pacomi o Pacumi de Tabenna (o) (Tebes, actual Luxor, Egipte, 292 - Pbow, 9 de maig de 348) va ésser un anacoreta i monjo egipci, considerat el fundador del monaquisme cenobític. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes.
Veure Sant і Pacomi de Tabenna
Pal·ladi d'Ambrun
Pal·ladi d'Ambrun o d'Embrun, sant Patllari o Batllori(en francès, Pallade o Pélade) (mort c. 541) va ser un bisbe d'Embrun.
Veure Sant і Pal·ladi d'Ambrun
Pal·ladi d'Escòcia
Pal·ladi, Palladius en llatí, (408/431 - 457/461) va ser el primer bisbe dels cristians d'Irlanda anterior a Patrici d'Irlanda.
Veure Sant і Pal·ladi d'Escòcia
Pal·ladi de Síria
Pal·ladi d'Antioquia o l'Habitant del Desert (mort el 390, prop d'Antioquia) fou un asceta sirià que va portar una vida solitària a una cova de muntanya de Síria, prop d'Antioquia.
Veure Sant і Pal·ladi de Síria
Pancraç de Roma
Pancraç (Pancratius Παγκράτιος), venerat com a sant per l'Església Catòlica i a tota la cristiandat, va ser un ciutadà romà convertit al cristianisme i, per no voler renunciar-hi, va ser martiritzat a Roma.
Veure Sant і Pancraç de Roma
Pantaleó de Nicomèdia
Pantaleó, Pantoleó o Panteleemó (en llatí Pantaleon o Pantoleon o Panteleemon, en grec antic) va ser un metge de Nicomèdia a Bitínia del.
Veure Sant і Pantaleó de Nicomèdia
Papa Alexandre I
Alexandre I (Roma, ? - 115 o 119) va ser Bisbe de Roma des de l'any 105 fins al 115, tot i que les dates del seu pontificat són molt confuses.
Veure Sant і Papa Alexandre I
Papa Celestí V
Celestí V, de nom de bateig Pietro Angeleri di Murrone, també conegut com a Sant Pere Celestí (Isernia, 1215 - Ferentino, 19 de maig de 1296) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1294, monjo i fundador de l'Orde dels Celestins.
Veure Sant і Papa Celestí V
Papa Dionís
Dionís fou el vint-i-quatrè Bisbe de Roma del 22 de juliol del 259 fins a la seva mort el 26 de desembre del 268.
Veure Sant і Papa Dionís
Papa Eusebi
Eusebi (Grècia, Imperi Romà d'Orient, ? - Siracusa, Sicília, Imperi Romà d'Occident, agost o setembre del 308/310) va ser el trenta-unè bisbe de Roma, i trentè successor de Sant Pere.
Veure Sant і Papa Eusebi
Papa Eutiquià
Eutiquià (Luni, ? - Roma, 8 de desembre del 283) va ser Papa de Roma des del 4 de gener de l'any 275 al 7 de desembre de l'any 283.
Veure Sant і Papa Eutiquià
Papa Juli I
Juli I va ser escollit Papa de l'Església Catòlica entre el 6 de febrer de 337 i el 12 d'abril de 352.
Veure Sant і Papa Juli I
Papa Lleó II
Lleó II, nascut a Aidone (Cittadella Morgantina, Sicília) o a Piana di Gioia Tauro, a la Reggio de Calàbria, i mort a Roma el 3 de juliol del 683, va ser Papa de l'Església Catòlica del 17 d'agost de 682 fins a la seva mort 683.
Veure Sant і Papa Lleó II
Papa Nicolau I
Nicolau I (Roma, ? – 13 de novembre de 867), anomenat Nicolau el Gran, fou Papa de l'Església catòlica del 858 al 867.
Veure Sant і Papa Nicolau I
Papa Sixt I
Sixt I (Roma?, ? - ídem, c.124/128) va ser el setè bisbe de Roma i el sisè successor de sant Pere.
Veure Sant і Papa Sixt I
Papa Teodor I
Teodor I (Jerusalem, ? - Roma, 649) fou papa de Roma, d'origen grec.
Veure Sant і Papa Teodor I
Papa Zòsim
Zòsim (Mesoraca, Magna Grècia, actualment província de Crotona, Calàbria - ? 418), fou Papa, amb un pontificat breu, accidentat i marcat per dificultats i contratemps.
Veure Sant і Papa Zòsim
Parusia
La parusia, per la majoria dels cristians, és l'esdeveniment, esperat al final de la història, de la segona vinguda de Crist a la terra.
Veure Sant і Parusia
Pasqual Bailón
Pasqual Baylón Yubero (Torrehermosa, província de Saragossa, 16 de maig de 1540 - Vila-real, 17 de maig de 1592) va ser un frare franciscà descalç, germà llec.
Veure Sant і Pasqual Bailón
Patrici Cristòfor
Patrici Cristòfor (en llatí Patricius Christophorus) fou un poeta iàmbic grec nascut a Mitilene a Lesbos, que va escriure un Menologium o "Història dels sants", ordenada segons els sants de cada dia a cada mes.
Veure Sant і Patrici Cristòfor
Patrici d'Irlanda
Dia de Sant Patrici a Buenos Aires (Argentina) Patrici —nascut com a Maewyin Succat en gaèlic — (Bannaventa Berniae, Carlisle, Cúmbria, Anglaterra, ca. 387 - Saul, Comtat de Down, Irlanda del Nord, 461) va ser un religiós britó, missioner i evangelitzador de les terres d'Irlanda i fundador del cristianisme en aquesta illa.
Veure Sant і Patrici d'Irlanda
Pau de la Creu
Sant Pau de la Creu (Ovada, 3 de gener de 1694 - Roma, Estats Pontificis, 18 d'octubre de 1775) va ser un sacerdot italià, fundador de la Congregació de la Passió de Jesucrist.
Veure Sant і Pau de la Creu
Pau de Narbona
Pau de Narbona o Pau Sergi (Itàlia?, - Narbona, Aude, segona meitat del segle III) va ésser el primer bisbe de Narbona, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Sant і Pau de Narbona
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Sant і Pau de Tars
Pau el Simple
Pau el Simple (Egipte, segona meitat del - ca. 339) va ser un anacoreta a Egipte, contemporani d'Antoni el Gran i Pau de Tebes, el primer eremita.
Veure Sant і Pau el Simple
Pau l'Ermità
Pau de Tebes, també conegut com a Pau l'Eremita, Pau l'Ermità o Pau l'Anacoreta (Egipte, ? - Tebaida, 341), fou un anacoreta, el primer dels eremites cristians.
Veure Sant і Pau l'Ermità
Paula de Roma
Paula de Roma –Santa Paula per a l'Església catòlica– (Roma, 5 de maig de 347 - Betlem, 26 de gener de 404) era una noble matrona romana de fe cristiana, deixebla de Sant Jeroni.
Veure Sant і Paula de Roma
Paulí de Nola
Paulí de Nola (? - 431) fou bisbe de Nola al començament del.
Veure Sant і Paulí de Nola
Paulí II
Catedral de Cividale, on és enterrat Paulí d'Aquileia o Paulí II com a patriarca de la ciutat (Premariacco, ~750 - Cividale del Friuli, 11 de gener de 802) fou un religiós vènet, patriarca d'Aquileia i figura destacada del Renaixement carolingi.
Veure Sant і Paulí II
Pàmfil (desambiguació)
* Nàutica:Pàmfil, vaixell de rems.
Veure Sant і Pàmfil (desambiguació)
Pàmfil de Beritos
Pàmfil de Beritos (Beirut, segona meitat del - Cesarea Marítima, 309) fou un prevere a Cesarea de Palestina, mort sota martiri.
Veure Sant і Pàmfil de Beritos
Pàpol de Tolosa
Pàpol o Pàbol (Tolosa?, - Sant Pàpol, Aude, ca. 300) fou un prevere gal·loromà que va ajudar Sadurní de Tolosa en la seva predicació al Llenguadoc.
Veure Sant і Pàpol de Tolosa
Púlpits de San Lorenzo
Interior de la basílica de San Lorenzo (Florència) on s'aprecia la situació dels púlpits Els púlpits de San Lorenzo o trones de San Lorenzo van ser les obres escultòriques que van concloure l'activitat artística de Donatello.
Veure Sant і Púlpits de San Lorenzo
Pedro Betancur
El germà Pedro de San José Betancur (Vilaflor, Tenerife, 21 de març de 1626 - Antigua, Guatemala, 25 d'abril de 1667), anomenat Hermano Pedro o Pedro de Vilaflor, va ésser un frare terciari canari, missioner a Guatemala i fundador de l'Orde dels Germans de Betlem.
Veure Sant і Pedro Betancur
Pelagi de Còrdova
Pelagi (Albeos, Crecente, Pontevedra, ca. 912 – Còrdova, 926) fou un nen cristià, mort a Còrdova a mans dels musulmans.
Veure Sant і Pelagi de Còrdova
Pere Abelard
Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.
Veure Sant і Pere Abelard
Pere Almató
Pere Almató i Ribera (Sant Feliu Sasserra, Lluçanès, 1 de novembre de 1830 - Hải Dương, Tonquín, Vietnam, 1 de novembre de 1861) fou un frare dominic, mort màrtir.
Veure Sant і Pere Almató
Pere Canisi
Pere Canisi, nascut Pieter Kanijs (Nimega, Països Baixos, 8 de maig de 1521 - Friburg, Suïssa, 21 de desembre de 1597) va ser un sacerdot jesuïta neerlandès, el primer de la regió, i reconegut teòleg; va ser proclamat sant per l'Església catòlica i Doctor de l'Església el 1925.
Veure Sant і Pere Canisi
Pere Chanel
Pierre Louis Marie Chanel o Sant Pere Chanel (11 de juliol de 1803 - 28 d'abril de 1841) va ser un sacerdot marista, missioner i màrtir.
Veure Sant і Pere Chanel
Pere Claver i Sobocano
Pere Claver i Sobocano, (Verdú, Corona d'Aragó, Imperi Espanyol, 1580 - Cartagena d'Índies, Nova Granada, 1654), jesuïta i missioner a Colòmbia.
Veure Sant і Pere Claver i Sobocano
Pere Crisòleg
Pere Crisòleg (Petrus Chrysologus, Pétros) fou un eclesiàstic i bisbe de Ravenna.
Veure Sant і Pere Crisòleg
Pere d'Alcàntara
Pere d'Alcàntara, o en castellà Pedro de Alcántara (Alcántara, 1499 - Arenas de San Pedro, 18 d'octubre de 1562) va ser un frare franciscà observant de tendència reformadora; va ser una de les figures fonamentals de la reforma franciscana i de l'Orde de Frares Menors Descalços.
Veure Sant і Pere d'Alcàntara
Pere d'Osma
Pere d'Osma o Pere de Bourges (Bourges, Regne de França, ca. 1040 - Palència, 2 d'agost de 1109) fou un monjo cluniacenc, bisbe d'Osma i fundador de la ciutat d'El Burgo de Osma.
Veure Sant і Pere d'Osma
Pere Damià
Pere Damià (Ravenna, Estats Pontificis 1007 - Faenza, 21 de febrer de 1072), nascut com a Pier Damiani o Pier di Damiano, va ser un religiós camaldulès, teòleg, bisbe i cardenal (nomentat en 1057 o 1058 pel papa Esteve IX) italià, canonitzat i venerat com a sant a l'Església Catòlica.
Veure Sant і Pere Damià
Pere de Sebaste
Pere de Sebaste (Petrus Patricius, Pétros) fou un eclesiàstic grec del.
Veure Sant і Pere de Sebaste
Pere de Verona
Pere de Verona, conegut com a Sant Pere Màrtir o Pere Veronès (Verona, 29 de juny de 1205 - camí de Como a Milà, 6 d'abril de 1252) fou un frare dominic i inquisidor.
Veure Sant і Pere de Verona
Pere Igni
Pere Igni o Petrus Igneus, nascut com a Pietro Aldobrandeschi di Sovana (Siena o Florència, - Albano Laziale, ca. 1089), va ser un monjo benedictí de la Congregació de Vallombrosa, cardenal arquebisbe d'Albano Laziale.
Veure Sant і Pere Igni
Pere Malasanc
Pere Malasanc (Lleida, ca. 1348 - Granada o al mar, camí d'Orà, 25 de maig de 1428) va ésser un frare mercedari, mort màrtir en l'exercici de la seva missió de redempció de captius.
Veure Sant і Pere Malasanc
Pere Mates
Pere Mates (~1490 - Girona, 1558) fou un pintor renaixentista català.
Veure Sant і Pere Mates
Pere Orsèol
Pere Orsèol, de vegades escrit Ursèol, (Rivo Alto, prop d'Udine, 928 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 997), nascut Pietro Orseolo, va ser dux de la República de Venècia, retirat a la vida monàstica i eremítica.
Veure Sant і Pere Orsèol
Pere Pasqual
Pere Pasqual és un sant mercedari, canonitzat el 1670.
Veure Sant і Pere Pasqual
Pere Regalado
Pedro Regalado, o Sant Pere Regalat (Valladolid, 1390-La Aguilera, província de Burgos, 30 de març de 1456), religiós castellà, venerat com a sant per l'Església Catòlica, i patró de la ciutat de Valladolid.
Veure Sant і Pere Regalado
Perpètua i Felicitat
Perpètua i Felicitat (mort a Cartago, 7 de març de 203) eren dues noies cristianes que van morir màrtir sota l'imperi de Septimi Sever (193 - 211) juntament amb Satur, Revocat, Sadurní i Secundí.
Veure Sant і Perpètua i Felicitat
Peto de ánimas
Peto de ánimas de Cenlle Els petos de ánimas es troben en camins i cruïlles de tot Galícia i són una de les manifestacions materials del culte als morts i de la devoció per les ánimas.
Veure Sant і Peto de ánimas
Petroc
Petroc (nom derivat de Pere; en còrnic: Petrek, anglès: Petrock, gal·lès: Pedrog, bretó: Pereg, llatí: Petrocus i francès: Perreux) o Patrocs (mort el 564) és un sant cristià cèltic del.
Veure Sant і Petroc
Petronax
L'Abadia de Montecassino Petronax (Brescia, Llombardia, ca. 670 - Abadia de Montecassino, Laci, 7 de maig del 747) fou un monjo benedictí, abat de Montecassino.
Veure Sant і Petronax
Pierre Favre
Pierre Favre, llatinitzat com a Petrus Faber i citat sovint amb el nom italià Pietro Fabbro (Villaret, Ducat de Savoia, 13 d'abril de 1506 - Roma, 1 d'agost de 1546) fou un prevere francès, company d'Ignasi de Loiola i primer prevere de la Companyia de Jesús.
Veure Sant і Pierre Favre
Pierre-Julien Eymard
Pere Julià Eymard, o fou un sacerdot catòlic francès, fundador de dues congregacions religioses (la Congregació del Santíssim Sagrament i les Serventes del Santíssim Sagrament) i venerat com a sant.
Veure Sant і Pierre-Julien Eymard
Pintura gòtica de la Corona d'Aragó
Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.
Veure Sant і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó
Pintura religiosa
''L'Anunciació'' de Botticelli La pintura religiosa és la pintura que té com a tema les representacions dels textos sagrats, especialment dins dels tres monoteismes.
Veure Sant і Pintura religiosa
Pius de Pietrelcina
Pius de Pietrelcina, conegut com el Pare Pius, nascut Francesco Forgione, (Pietrelcina, 25 de maig de 1887 — San Giovanni Rotondo, 23 de setembre de 1968) fou un sacerdot catòlic italià canonitzat per l'Església catòlica.
Veure Sant і Pius de Pietrelcina
Pius V
Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.
Veure Sant і Pius V
Policarp d'Esmirna
Policarp d'Esmirna (Àsia Menor, ca. 80 - Esmirna, ca. 166) fou un escriptor grec cristià del.
Veure Sant і Policarp d'Esmirna
Polieucte de Melitene
Polieucte de Melitene (mort el 10 de gener de 259) va ésser un soldat romà, mort màrtir a Melitene (Armènia) i venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Sant і Polieucte de Melitene
Ponç de Cimier
Ponç o Poni (Provença, començament del s. III - Cimier, Niça, ca. 258) va ser un predicador cristià de la Gàl·lia, mort màrtir.
Veure Sant і Ponç de Cimier
Ponç de Roda
Ebonci, també conegut com a Ebó o Ponci, va ser bisbe de Roda-Barbastre (1097-1104).
Veure Sant і Ponç de Roda
Ponç Pilat
Ecce Homo, obra d'Antonio Ciseri, que representa Ponç Pilat mostrant Jesús al poble després de ser assotat. Ponç Pilat (en llatí Pontius Pilatus) va ser un governador (prefecte) de la província romana de Judea entre els anys 26 i 36 de la nostra era, successor de Valeri Grat.
Veure Sant і Ponç Pilat
Potí de Lió
Potí (en francès, Pothin) va ser el primer bisbe de Lió i el primer de tota la Gàl·lia.
Veure Sant і Potí de Lió
Praxedis de Roma
Praxedis (Roma, segle II - ca. 160?) va ésser una jove cristiana, màrtir per la fe.
Veure Sant і Praxedis de Roma
Pròsper d'Aquitània
Pròsper d'Aquitània (Llemotges?, ca. 390 - Marsella, 460) o Prosperus Tyro o Aquitanus o també Aquitanicus, va ser un escriptor eclesiàstic romà que va florir a la primera meitat del.
Veure Sant і Pròsper d'Aquitània
Pròsper de Tarragona
Pròsper (Tarragona?, segona meitat del - Camogli, Ligúria, 718) va ser l'últim arquebisbe de Tàrraco, ja que va regir la diòcesi fins a la destrucció de la ciutat pels sarraïns a principis de.
Veure Sant і Pròsper de Tarragona
Predel·la
Pere Joan La predel·la (de l'italià predella) o bancal és la part inferior d'un retaule, que li fa de sòcol o basament.
Veure Sant і Predel·la
Procle de Constantinoble
Procle de Constantinoble (Proclus, Πρόκλος) va ser un eclesiàstic grec, patriarca de Constantinoble.
Veure Sant і Procle de Constantinoble
Prudenci d'Àlaba
Prudenci d'Armentia (Armentia, Àlaba, ca. 550 - Burgo de Osma, Sòria, 28 d'abril, al final del segle VI) fou un anacorete i clergue basc, bisbe de Tarassona.
Veure Sant і Prudenci d'Àlaba
Prudenci de Troyes
Prudenci de Troyes o Prudenci Galindo (Aragó?, - Troyes, França, 6 d'abril de 861) fou un bisbe de Troyes, oponent d'Hincmar de Reims en la polèmica sobre la predestinació.
Veure Sant і Prudenci de Troyes
Pudent i Pudenciana de Roma
Pudent (Roma, s. I - II) és un personatge citat per Pau de Tars en una epístola, convertit al cristianisme.
Veure Sant і Pudent i Pudenciana de Roma
Quadrat d'Atenes
Quadrat d'Atenes o Codrat (Àsia Menor?, mitjan s. I - Atenes?) fou un escriptor cristià i bisbe d'Atenes.
Veure Sant і Quadrat d'Atenes
Quatre Sants Coronats
La designació de Quatre Sants Coronats o Quatre Màrtirs Coronats (en llatí Sancti Quatuor Coronati) es pot referir, de fet, a nou persones diferents, màrtirs, dividides en dos grups, venerats com a sants en les esglésies catòlica i ortodoxa.
Veure Sant і Quatre Sants Coronats
Quatre Sants de Cartagena
Els Quatre Sants de Cartagena és el nom que reben els quatre germans (per ordre de naixement): Leandre, Fulgenci, Florentina i Isidor, nascuts a Cartagena i venerats com a sants per les esglésies catòlica i ortodoxa.
Veure Sant і Quatre Sants de Cartagena
Quilià, Colman i Totnan de Würzburg
Quilià (o Kilian), Colman i Totnan (Irlanda, ca. 640 - Würzburg, Baviera, 689) van ésser monjos irlandesos que van evangelitzar la regió germànica de la Francònia entre 680 i 689.
Veure Sant і Quilià, Colman i Totnan de Würzburg
Quinto (joc)
El quinto, també anomenat segons la zona quina, plena, rifla o loteria vella, és un joc d'atzar típic de les dates nadalenques que es juga a diversos llocs de la Garrotxa, del Vallès, del Baix Llobregat, del Moianès, entre d'altres.
Veure Sant і Quinto (joc)
Quirze i Julita de Tars
Quirze (en grec Κηρύκος (Kērykos)), o Ciríac o Cir, i sa mare Julita o Julieta (en grec, Ἰουλίττα) van ésser dos cristians màrtirs l'any 304 a Tars.
Veure Sant і Quirze i Julita de Tars
Quitèria
Quitèria (en occità: Quitèira; en francès: Quitterie) (Braga, – Aira, Landes, 25 de maig de 477) va ser un personatge probablement llegendari, verge màrtir del, venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
Veure Sant і Quitèria
Radegunda
Radegunda (Turíngia, 518-Poitiers, 13 d'agost de 587) va ser la segona esposa del rei merovingi Clotari I i, per tant, reina consort del regne franc de Soissons.
Veure Sant і Radegunda
Rafaela Porras y Ayllón
Rafaela María Porras y Ayllón (Pedro Abad, Còrdova, 1850 - Roma, 1925), en religió sor Rafaela Maria del Sagrat Cor, va ser una religiosa espanyola, fundadora de la congregació de les Esclaves del Sagrat Cor.
Veure Sant і Rafaela Porras y Ayllón
Raimon el Palmer
Raimondo Zanfogni (Piacenza, Emília-Romanya, 1139 o 1140 - 26 de juliol de 1200) anomenat Raimon de Piacenza o Raimon el Palmer (Raimondo Palmerio en italià) fou un pelegrí italià a Jerusalem, molt caritatiu.
Veure Sant і Raimon el Palmer
Raineri de Pisa
Raineri de Pisa (Pisa, República de Pisa, c. 1115-1117 - ibídem 17 de juny de 1160) va ésser un mercader pisà, que es feu eremita i monjo.
Veure Sant і Raineri de Pisa
Rainier de Split
Raineri o Ranier de Spalato o de Cagli o de Fonteavellana (Itàlia, ca. 1110 - Split, Dalmàcia, 1180) fou un monjo italià, bisbe de Cagli (Marques, Itàlia) i arquebisbe de Split (Dalmàcia, actual Croàcia).
Veure Sant і Rainier de Split
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Veure Sant і Ramon de Penyafort
Ramon de Roda
Ramon de Roda, de Ribagorça, de Barbastre o Ramon del Monte (Durban, Gascunya, 1067 - Osca, 1126) va ser bisbe de Roda-Barbastre.
Veure Sant і Ramon de Roda
Ramon Nonat
Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) fou un religiós mercedari, cardenal.
Veure Sant і Ramon Nonat
Ràbita
Monastir, a Tunísia Una ràbita o un ribat (de l'àrab, ‘fonda’, ‘hostal’) era, en els primers temps de la conquesta musulmana del Magrib, un recinte fortificat (o un bastió a la costa destinat a protegir l'àrea i descoratjar els enemics d'atacar per mar) edificat als confins de les zones frontereres que servia per a protegir les rutes comercials, però també per a difondre l'islam.
Veure Sant і Ràbita
Rústic de Narbona
Rústic de Narbona (Marsella, Tolosa o Narbona, ca. 390 - Narbona, 461) fou monjo de l'abadia de Lérins i bisbe de Narbona de 427 a 461.
Veure Sant і Rústic de Narbona
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Sant і Reforma Protestant
Rei Artús
El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles i, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya (entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular) davant dels VI.
Veure Sant і Rei Artús
Relíquia
En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.
Veure Sant і Relíquia
Relíquia (desambiguació)
* Biologia.
Veure Sant і Relíquia (desambiguació)
Remigi de Reims
Remigi o Remí de Reims(Laon, ca. 437 - Reims, 533) va ser un bisbe franc que ocupà la diòcesi de Reims.
Veure Sant і Remigi de Reims
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Veure Sant і Retaule
Ricard el Pelegrí
Ricard el Pelegrí, o Ricard, rei d'Anglaterra, Ricard el Saxó o Ricard de Lucca, (Wessex, Anglaterra, s. VII - Lucca, 722) fou un noble anglès que va fer pelegrinatge a Roma i va morir a Lucca.
Veure Sant і Ricard el Pelegrí
Rictruda de Marchiennes
Rictrudis o Rictruda (Richtrudis, Richrudis) (Bascònia o Perigord, ca. 614 - Marchiennes, 688) fou una monja basca, abadessa de Marchiennes (Flandes, avui regió del Nord-Pas-de-Calais, França).
Veure Sant і Rictruda de Marchiennes
Robert de Molesme
Robert de Molesme (Troyes, Xampanya, vers 1028 - Abadia de Molesme, 17 d'abril de 1111) va ser un monjo benedictí, primer abat de Cîteaux i considerat primer cofundador de l'Orde del Cister.
Veure Sant і Robert de Molesme
Roderic i Salomó de Còrdova
Roderic (Cabra, s. IX - Còrdova, 13 de març de 857) i Salomó van ésser dos cristians mossàrabs, morts per no renunciar a la seva fe en 857.
Veure Sant і Roderic i Salomó de Còrdova
Romà l'Ostiari
Romà l'Ostiari (Roma?, s. III - ca. 258) fou un empleat de la presó de Roma, convertit al cristianisme i mort màrtir a mitjan.
Veure Sant і Romà l'Ostiari
Romeu i Julieta
Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare l'any 1597.
Veure Sant і Romeu i Julieta
Romuald de Ravenna
Romuald (Ravenna ~951 - Val di Castro, Fabiano, 19 de juny del 1027) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos.
Veure Sant і Romuald de Ravenna
Roque González
Roque González de Santa Cruz (Asunción, Paraguai, 17 de novembre de 1576 – Caaró, Brasil, 1628) va ser un missioner catòlic que morí màrtir a Sud-amèrica.
Veure Sant і Roque González
Rosa de Lima
Rosa de Lima, nascuda Isabel Flores de Oliva i amb el nom religiós de Rosa de Santa Maria (Lima, 20 d'abril de 1586 - 24 d'agost de 1617), va ser una religiosa peruana del Tercer Orde de Sant Domènec.
Veure Sant і Rosa de Lima
Rose-Philippine Duchesne
Rose-Philippine Duchesne (Grenoble, 29 d'agost de 1769 - Saint Charles, Missouri, 18 de novembre de 1852) va ser una religiosa francesa, germana de l'Orde de la Visitació de Santa Maria i, des de 1804, de la Societat del Sagrat Cor de Jesús.
Veure Sant і Rose-Philippine Duchesne
Rossend de Celanova
Rossend (Rudesind, en llatí Rudesindus, en gallec i castellà Rosendo) (Celas o Valdesalas, 26 de novembre de 907 — Monestir de Celanova, 1 de març de 977) va ser un abat i bisbe gallec.
Veure Sant і Rossend de Celanova
Rumold de Mechelen
Rumold de Mechelen o Rumbold (Irlanda, segle VIII - Mechelen, ca. 775) fou un eclesiàstic missioner irlandès, bisbe de Mechelen a la segona meitat del.
Veure Sant і Rumold de Mechelen
Rupert de Salzburg
Rupert de Salzburg --o Ruprecht, Hrodperht, Hrodpreht, Roudbertus, Rudbertus, Robert-- (660? - 710) va ser un bisbe, fundador de la ciutat de Salzburg, venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.
Veure Sant і Rupert de Salzburg
Saba de Mutalasca
Saba (o) va ser un eclesiàstic grec del.
Veure Sant і Saba de Mutalasca
Sabí de Bigorra
Sabí de Bigorra o de Barcelona (Barcelona?, s. IV - Saint-Savin, Bigorra, 415 o 416) va ser un eremita que va viure als Pirineus, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Sant і Sabí de Bigorra
Sabina de Roma
Sabina va ser una màrtir romana del, venerada com a santa per l'Església.
Veure Sant і Sabina de Roma
Sagrat
Sagrat és un terme religiós i antropològic que indica una categoria de la realitat i els atributs que enriqueixen el sentit més enllà del real percebut i normalment, què es coneix com a profà.
Veure Sant і Sagrat
Salvador d'Horta
Urna amb el cos del sant a l'església de Santa Rosalia de Càller Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, desembre de 1520 - Càller, 18 de març de 1567), religiós franciscà i miracler popular, és venerat com a sant de l'Església catòlica, que en celebra la memòria litúrgica el 18 de març.
Veure Sant і Salvador d'Horta
Salvi d'Albi
Salvi d'Albi (Albi?, primera meitat del - 584) fou bisbe d'Albi entre el 571 o 574 i el 584.
Veure Sant і Salvi d'Albi
Sampsó l'Hospitaler
Sampsó l'Hospitaler (Sampson), de malnom, o "Hospitum Exceptor" fou un religiós romà, metge i fundador d'un hospital.
Veure Sant і Sampsó l'Hospitaler
Samuel (profeta)
A l'Antic Testament de la Bíblia, Samuel (‘Demanat al Senyor’) fou l'últim jutge d'Israel i profeta.
Veure Sant і Samuel (profeta)
Sant Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria o Atanasi el Gran (Alexandria, 296 - 2 de maig de 373) fou un patriarca d'Alexandria que destacà pel seu paper contra l'arrianisme.
Veure Sant і Sant Atanasi d'Alexandria
Sant Bernat Calvó
Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Sant і Sant Bernat Calvó
Sant Casimir
Sant Casimir, en polonès Kazimierz i en lituà Kazimieras, (Cracòvia, 3 d'octubre de 1458 - Hrodna, 4 de març de 1484) va ser un príncep polonès, hereu de la corona reial de Polònia i del Gran Ducat de Lituània, on va governar.
Veure Sant і Sant Casimir
Sant Columba
Columba (7 de desembre de 521 - 9 de juny de 597) va ser un abat i evangelista missioner irlandès acreditat per la difusió del cristianisme en el que avui és Escòcia a l'inici de la missió hiberno-escocesa. Va fundar la important abadia a Iona, que es va convertir en una institució religiosa i política dominant a la regió durant segles.
Veure Sant і Sant Columba
Sant Domènec de Vallibona
Sant Doménec de Vallibona és un llogaret dins del terme municipal de Vallibona, comarca dels Ports.
Veure Sant і Sant Domènec de Vallibona
Sant Ermengol d'Urgell
Urna d'argent amb les restes de sant Ermengol, a la catedral de la Seu d'Urgell (Museu Diocesà), obrada per Pere Llopart en 1755 Ermengol d'Urgell (Aiguatèbia, segona meitat del - El Pont de Bar Vell, 1035) fou un bisbe d'Urgell entre el 1010 i 1035, moment de gran importància en el desenvolupament històric del comtat d'Urgell i la ciutat de la Seu d'Urgell.
Veure Sant і Sant Ermengol d'Urgell
Sant Florià
Sant Florià de Lorch (Florianus) (mort ca. 304) és un sant cristià, màrtir, la festivitat del qual se celebra el 4 de maig.
Veure Sant і Sant Florià
Sant Galderic
Sant GaldericGalderic pronunciat en front (sic) de la forma massa sovint vista en onomàstica Galdric —com si Teresa s'escrivís Tresa, tot i que es pot pronunciar, PEYTAVí DEIXONA, Joan, El Català al nord de Catalunya a principi del segle XXI: perspectiva perspectiva històrica de la llengua i realitat lingüística del dialecte, Institut d'Estudis Catalans.
Veure Sant і Sant Galderic
Sant Longí
Longí o Longinus és segons la tradició cristiana el soldat romà que en l'Evangeli segons Joan traspassà el costat de Jesús de Natzaret amb una llança, un cop mort a la creu.
Veure Sant і Sant Longí
Sant Narcís
Sant Narcís de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica, sant patró de Girona.
Veure Sant і Sant Narcís
Sant Nicodem
Nicodem és un jueu que apareix al Nou Testament cristià, important per ésser el protagonista d'un profund diàleg amb Jesucrist.
Veure Sant і Sant Nicodem
Sant Onofre
Onofre o Nofre (Alt Egipte, ca. 315 - ca. 400) fou un anacoreta del desert egipci.
Veure Sant і Sant Onofre
Sant patró
Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.
Veure Sant і Sant patró
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure Sant і Sant Pere
Sant Pere Patrici
Sant Pere Patrici (Petrus Patricius, Pétros) fou un sant grec que va viure al.
Veure Sant і Sant Pere Patrici
Sant Quintí
Sant Quintí (mort ca. 287), va ser un cristià romà, mort màrtir i venerat com a sant en certes sectes cristianes.
Veure Sant і Sant Quintí
Sant Ramon de Tolosa
Raimon de Tolosa o Raimon Gairard (Tolosa de Llenguadoc, primera meitat del - 3 de juliol de 1118) fou un laic que va dedicar la seva fortuna a la beneficència.
Veure Sant і Sant Ramon de Tolosa
Sant Roc
Sant Roc (Montpeller, Regne de Mallorca, 1348 o ca. 1295 - Voghera, Itàlia, 16 d'agost de 1376-79 o 1317) va ser un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta.
Veure Sant і Sant Roc
Sant Sava
Sant Sava (1175 o 1176 - 14 de gener de 1235 o 1236), fou el primer arquebisbe de Sèrbia (1219-1233), i el sant més important de l'Església Ortodoxa Sèrbia, de la que se'n considera el fundador.
Veure Sant і Sant Sava
Sant Teodor d'Amàsia
Sant Teodor d'Amàsia (mort a Amasenus, actual Amasya, Turquia, 306) va ser un militar grec del, venerat com a sant i antic sant patró de Venècia.
Veure Sant і Sant Teodor d'Amàsia
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Veure Sant і Sant Vicent Ferrer
Santa Adelaida de Borgonya
Adelaida de Borgonya (Orbe, Alta Borgonya, 931 – Seltz, Alsàcia, 16 de desembre de 999) va ser emperadriu consort, esposa d'Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic i regent; va tenir una gran influència política a l'Europa del seu temps.
Veure Sant і Santa Adelaida de Borgonya
Santa Agnès de Poitiers
Agnès de Poitiers (Gàl·lia, primera meitat del - Poitiers, 588) va ésser una religiosa merovíngia, primera abadessa de l'Abadia de la Santa Creu de Poitiers, la més antiga comunitat monàstica femenina documentada a la Gàl·lia.
Veure Sant і Santa Agnès de Poitiers
Santa Brígida de Suècia
Brígida de Suècia (Finsta, Suècia, 3 de juny de 1303 - Roma, 23 de juliol de 1373) va ser una religiosa i mística sueca, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador.
Veure Sant і Santa Brígida de Suècia
Santa Calamanda
Santa Calamanda, verge i màrtir, és la santa patrona de Calaf.
Veure Sant і Santa Calamanda
Santa Fe de Concas
Labadia de Santa Fe és una església abadal romànica situada al municipi de Concas (al departament d'Avairon, Migdia-Pirineus).
Veure Sant і Santa Fe de Concas
Santa Generosa
Santa Generosa va ser una màrtir cristiana de l'època romana, venerada com a santa juntament amb onze companys màrtirs que moriren amb ella.
Veure Sant і Santa Generosa
Santa Maria d'Arenys
Santa Maria d'Arenys és una església del municipi d'Arenys de Mar que pertany al Bisbat de Girona.
Veure Sant і Santa Maria d'Arenys
Santa Mariana de Jesús
Mariana de Jesús, nascuda María Ana de Paredes y Flores (Quito, 31 d'octubre del 1618 - 26 de maig del 1645) va ser la primera santa equatoriana i és la patrona del país.
Veure Sant і Santa Mariana de Jesús
Santa Ponça
Santa Ponça és una urbanització turística i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.
Veure Sant і Santa Ponça
Santa Sílvia
Santa Sílvia (ca. 515 - ca. 592) va ser la mare de qui va ser el papa Gregori el Gran; havia tingut un altre fill, però no se n'ha conservat el nom.
Veure Sant і Santa Sílvia
Santacirga
Santacirga (o Santa Cirga) és una possessió o caseriu del terme de Manacor (Mallorca).
Veure Sant і Santacirga
Santeria
La Santeria, és un conjunt de creences religioses que fusionen la religió catòlica amb la religió tradicional ioruba.
Veure Sant і Santeria
Santoral
El santoral és el calendari litúrgic que indica la data en la qual se celebren les festivitats en honor d'un sant o una altra figura religiosa.
Veure Sant і Santoral
Sants Màrtirs de Cardeña
Els Sants Màrtirs de Cardeña és el nom rebut pels 200 monjos del monestir benedictí de San Pedro de Cardeña (Burgos) que el 6 d'agost de 953 foren morts durant un atac dels musulmans al monestir.
Veure Sant і Sants Màrtirs de Cardeña
Santuari
En un sentit ampli, un santuari és un lloc respectat o sagrat que correspon a una determinada cultura.
Veure Sant і Santuari
Saturi
Saturi (Saturio en castellà), va ser un eremita de Sòria que va viure al.
Veure Sant і Saturi
Símbols nacionals de Catalunya
Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.
Veure Sant і Símbols nacionals de Catalunya
Símbols valencians
Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià.
Veure Sant і Símbols valencians
Segimon de Borgonya
Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.
Veure Sant і Segimon de Borgonya
Segolena de Troclar
Segolena de Troclar (segle VII) fou una religiosa occitana, primera abadessa del monestir de Troclar, prop de Lagrave a l'Albigès.
Veure Sant і Segolena de Troclar
Senorina de Basto
Senorina de Basto (Vieira do Minho, Portugal, ca. 924 - Basto, Portugal, 982) va ésser una abadessa benedictina portuguesa.
Veure Sant і Senorina de Basto
Serapió d'Alger
Serapió d'Alger (Irlanda o Anglaterra, 1179 – Alger, 14 de novembre de 1240) va ser un frare mercedari que va morir màrtir, el segon màrtir de l'Orde de la Mercè i el primer que fou canonitzat.
Veure Sant і Serapió d'Alger
Sergi de Ràdonej
, Сергий Радонежский Sergui Rádoniejsky fou un monjo starets rus, considerat el pare del monaquisme rus.
Veure Sant і Sergi de Ràdonej
Sergi i Bacus
Sergi i Bacus (Síria?, segona meitat del - Resafa, Síria, 303) van ser dos militars romans, convertits al cristianisme i màrtirs.
Veure Sant і Sergi i Bacus
Sergi IV
Sergi IV (Roma, ? - 12 de maig de 1012) va ser Papa de 1009 a 1012.
Veure Sant і Sergi IV
Servent de Déu
María de León Bello y Delgado, monja catòlica usualment anomenada la «Serventa de Déu» o amb el diminutiu «La Siervita» a l'Església catòlica per haver aconseguit el primer grau en el procés de canonització. Servent de Déu és un títol donat en diverses religions, com pot ser el cristianisme, en diverses de les seves branques, o l'hinduisme.
Veure Sant і Servent de Déu
Setmana dels barbuts
Icona copta, amb sant Pau ermità i sant Antoni abat. En la tradició catalana, la setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15 i 17 de gener, corresponents a les celebracions de sant Pau, l'Ermità i sant Maur Abat, el 15, i sant Antoni Abat, el 17.
Veure Sant і Setmana dels barbuts
Severí de Septempeda
Severí de Septempeda (Septempeda, actualment San Severino Marche, província de Macerata, ca. 470 - 8 de gener de 550) fou un eremita i bisbe de Septempeda.
Veure Sant і Severí de Septempeda
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Veure Sant і Sidoni Apol·linar
Silví de Tolosa
Silví (Tolosa, segona meitat del - Morinnie, Artois, 17 de febrer del 717) fou un religiós occità, actiu a la regió de Thérouanne (actual Pas de Calais).
Veure Sant і Silví de Tolosa
Silvestre Guzzolini
Silvestro Guzzolini (Osimo, ca. 1177 - Fabriano, 26 de novembre de 1267) va ser un eremita i abat italià benedictí, fundador de la Congregació Benedictina dels Silvestrins.
Veure Sant і Silvestre Guzzolini
Simeó de Trèveris
Simeó de Trèveris, o Simeó de Siracusa o del Mont Sinaí (Siracusa, Sicília, segona meitat del s. X - Trèveris, Alemanya, 1035) va ésser un eremita.
Veure Sant і Simeó de Trèveris
Simeó Estilita el Vell
Simeó Estilita (Symeon o Simeon Stylites), també conegut com a Simeó Estilita el Vell (per a diferenciar-lo de Simeó Estilita el Jove) va ser un asceta del conegut com el sant del Pilar perquè va passar part de la seva vida dalt d'un pilar.
Veure Sant і Simeó Estilita el Vell
Simeó Estilita Tercer
Simeó Estilita Tercer (Symeon o Simeon Stylites Tertius) va ser un asceta que va viure probablement al, considerat el tercer Simeó Estilita o Sant del Pilar.
Veure Sant і Simeó Estilita Tercer
Simeó I de Jerusalem
Simeó I de Jerusalem (Symeon o Simeon Hyerosolymitanus) (Jerusalem?, primera meitat del - 107 o potser 116), fill de Clopas, i segons creença general parent de Jesucrist, era un jueu, un dels primers dirigents del cristianisme i, segons la tradició, que recull Eusebi de Cesarea, va ser el segon bisbe de Jerusalem després de Jaume, germà de Jesús de Natzaret.
Veure Sant і Simeó I de Jerusalem
Simeó Metafrastes
Simeó Metafrastes (en llatí Symeon Metaphrastes, en grec) o Simeó el Logoteta (Constantinoble, ~ 900 - ~987) fou un escriptor i hagiògraf romà d'Orient.
Veure Sant і Simeó Metafrastes
Simforosa
Altar major de S. Angelo in Pescheria (Roma), sota el qual hi ha les relíquies dels sants Simforosa de Tívoli (Tívoli, s. I o II - ca. 138), esposa de Getuli de Gabii, fou una dona cristiana de l'antiga Tibur.
Veure Sant і Simforosa
Simone Martini
Simone Martini (Siena, 1284 - Avinyó, Regne de França, 1344), conegut també com a "Simone Sanese", fou un dels grans pintors del Trecento a italià, va pertànyer a l'escola senesa a la qual pertanyien també els grans pintors Duccio di Buoninsegna, Lippo Memmi i els germans Ambrogio i Pietro Lorenzetti.
Veure Sant і Simone Martini
Sisebut de Cardeña
Sisebut de Cardeña (mort el 1086 a Cardeña) va ser un monjo benedictí castellà, abat del monestir de San Pedro de Cardeña.
Veure Sant і Sisebut de Cardeña
Sixt i Hou de Celrà
Sixt i Hou o Sist i Thou (Girona o Celrà, final del - 303) van ser, segons una tradició, dos cristians que van morir martiritzats a Girona.
Veure Sant і Sixt i Hou de Celrà
Sobrenatural
caminar sobre l'aigua en una pintura de François Boucher (1766) Sobrenatural es refereix a fenòmens o entitats que estan més enllà de les lleis de la naturalesa.
Veure Sant і Sobrenatural
Sofroni de Jerusalem
Sofroni va ser Patriarca de Jerusalem des del 629 al 638.
Veure Sant і Sofroni de Jerusalem
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Sant і Sol
Soledad Torres Acosta
Soledad Torres Acosta (Madrid, 2 de desembre de 1826 - 11 d'octubre de 1887) va ser una religiosa espanyola, fundadora de la congregació de les Serventes de Maria Ministres dels Malalts.
Veure Sant і Soledad Torres Acosta
Solitud
Solitud és una novel·la escrita per Caterina Albert i Paradís sota el pseudònim de «Víctor Català» i publicada en fulletons inclosos en la revista ''Joventut'' entre el març del 1904 i el maig del 1905.
Veure Sant і Solitud
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Veure Sant і Sufisme
Sulpici I de Bourges
Sulpici I o Sulpici Sever (mort el 591) fou un bisbe de Bourges, venerat com a sant.
Veure Sant і Sulpici I de Bourges
Superheroi
Un superheroi és un personatge de ficció i un gènere de còmic, les característiques del qual superen les de l'heroi clàssic, generalment amb superpoders.
Veure Sant і Superheroi
Taís
Taís, que va viure a Egipte al, va ser una cortesana d'Alexandria, penedida i convertida al cristianisme, venerada com a santa en les esglésies catòlica i ortodoxa.
Veure Sant і Taís
Tamara de Geòrgia
Tamar o Thamar, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Jordi III.
Veure Sant і Tamara de Geòrgia
Tariqa
Dervixos dansaires de l'orde Mevlevi Monastir, Tunísia Una tariqa (plural, ‘camí’, ‘mètode’) és una germandat o confraria sufí.
Veure Sant і Tariqa
Teòfanes el Confessor
Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Sant і Teòfanes el Confessor
Teòfanes Grapte
Teòfanes Grapte o Teòfanes el Marcat (Palestina, 775 - Nicea, 845) fou un monjo romà d'Orient i escriptor eclesiàstic.
Veure Sant і Teòfanes Grapte
Teòfil d'Antioquia
Teòfil (Teophilus) va ser un bisbe d'Antioquia de la segona meitat del i autor d'una de les més antigues apologies del cristianisme conegudes.
Veure Sant і Teòfil d'Antioquia
Teilo de Llandaff
Teilo (Teliaus en llatí), o Eliud (Penalun, Sir Benfro, Gal·les, segle VI) va ser un dirigent de l'església gal·lesa.
Veure Sant і Teilo de Llandaff
Telèmac de Roma
Telèmac de Roma —Telemachus) o Almaqui (Almachius) va ser un monjo asiàtic (d'algun lloc de l'Àsia Menor) de gran renom pels seus actes contraris als combats de gladiadors i la seva lluita perquè fossin abolits. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Sant і Telèmac de Roma
Tenerife
Tenerife és l'illa més extensa de l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma.
Veure Sant і Tenerife
Teodard de Maastricht
Teodard de Maastricht, en alemany Diethardt (Aquitània, ca. 620 - Rülzheim, Renània-Palatinat, 670) era el bisbe de Maastricht probablement de 662 a 669 o 670.
Veure Sant і Teodard de Maastricht
Teodard de Narbona
Teodard de Narbona, o Sant Audard (Montalban, ca. 840 - Narbona, 1 de maig de ca. 893) fou bisbe de Narbona.
Veure Sant і Teodard de Narbona
Teodor de Tabenna
Teodor de Tabenna (en Theodorus Tabennensis, en Θεόδωρος) (Latòpolis, Tebaida, 314 - Tabenna, 27 d'abril del 367) va ser un eclesiàstic grecoegipci, monjo al monestir de Tabenna.
Veure Sant і Teodor de Tabenna
Teodor Grapte
Teodor Grapte o Teodor el Marcat (en llatí Theodorus Graptus, en grec Γραπτός) (Palestina, ~770 - Apamea de Bitínia, 841) fou un monjo romà d'Orient i autor eclesiàstic.
Veure Sant і Teodor Grapte
Teodulf d'Orleans
Teodulf d'Orleans (Nord d'Espanya, potser Saragossa, ca. 750/760 - Orleans, 821) fou bisbe d'Orleans entre el 797 i 818.
Veure Sant і Teodulf d'Orleans
Teofilacte d'Ocrida
Teofilacte d'Ocrida, dit també Teofilacte Hefest (Θεοφύλακτος¨Ηφαιστος; Теофилакт Охридски; Euripos, Eubea, Grècia, 1055 – Ocrida, actual Macedònia del Nord, 1107) va ser un eclesiàstic grec, arquebisbe d'Ocrida i comentador de la Bíblia.
Veure Sant і Teofilacte d'Ocrida
Teresa de Calcuta
Teresa de Calcuta (Uskub, Imperi Otomà — actual Skopje, Macedònia del Nord —, 26 d'agost de 1910 - Calcuta, Índia, 5 de setembre de 1997), de nom secular Agnes Gonxha Bojaxhiu (pronunciat), fou una monja catòlica d'ètnia albanesa, naturalitzada índia, que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950.
Veure Sant і Teresa de Calcuta
Testament dels Dotze Patriarques
Els Testaments dels Dotze Patriarques fills de Jacob o simplement Testament dels Patriarques és un llibre apòcrif bíblic pseudo-epígraf, intertestamentari, que conté discursos i recomanacions atribuïdes als dotze fills de Jacob.
Veure Sant і Testament dels Dotze Patriarques
Thomas Becket
Thomas Becket (Londres, 21 de desembre de 1118 - Canterbury, 29 de desembre de 1170) va ser un eclesiàstic anglès, canceller d'Anglaterra amb Enric II el 1154 i arquebisbe de Canterbury i primat de l'església anglesa el 1162.
Veure Sant і Thomas Becket
Thomas Cranmer
Thomas Cranmer (2 de juliol de 1489, Aslacton, Nottinghamshire - Oxford, 21 de març de 1556) va ser un representant destacat de la reforma anglicana.
Veure Sant і Thomas Cranmer
Thomas More
Thomas More (Londres, 7 de febrer de 1478 - 6 de juliol de 1535) fou un jurista, escriptor i home d'Estat anglès.
Veure Sant і Thomas More
Tirs de Sozòpolis
Tirs (mort cap a l'any 251) és un sant màrtir venerat al cristianisme.
Veure Sant і Tirs de Sozòpolis
Tit Flavi Climent (cònsol)
Tit Flavi Climent (en llatí Titus Flavius Clemens) (Roma, s. I - 95) va ser cosí de l'emperador Domicià i el seu col·lega en el consolat l'any 95.
Veure Sant і Tit Flavi Climent (cònsol)
Titus (personatge bíblic)
Titus o Tet (mort després del 69) fou un company i deixeble de Pau de Tars i bisbe de Gortina (Creta).
Veure Sant і Titus (personatge bíblic)
Tomàs (nom)
Tomàs significa bessó.
Veure Sant і Tomàs (nom)
Tomàs apòstol
Segons el Nou Testament, Tomàs (Palestina, s. I - Mylapore, Índia, 72 dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure Sant і Tomàs apòstol
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Veure Sant і Tomàs d'Aquino
Tomás de Villanueva
Tomás García Martínez, més conegut com a Tomás de Villanueva (Fuenllana, Regne de Castella, 1488 - València, 8 de setembre de 1555), fou un predicador, escriptor ascètic i religiós agustí espanyol.
Veure Sant і Tomás de Villanueva
Toribi d'Astorga
fou un bisbe d'Astorga.
Veure Sant і Toribi d'Astorga
Toribi de Liébana
Toribi de Liébana o Toribi el Monjo (Turieno?, Cantàbria, segona meitat del - San Toribio de Liébana, ca. 530) fou un monjo benedictí, fundador del monestir de Santo Toribio de Liébana.
Veure Sant і Toribi de Liébana
Toribio de Mogrovejo
fou un religiós castellà de l'Església Catòlica que va exercir com a arquebisbe de Lima des de 1579 fins a la seva mort.
Veure Sant і Toribio de Mogrovejo
Tròfim d'Arle
Tròfim d'Arle (Itàlia?, - Arle, Provença, ~252) va ésser el primer bisbe d'Arle, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Sant і Tròfim d'Arle
Tutiló de Sankt Gallen
Tutiló o Tutiló de Sankt Gallen (Irlanda, ca. 850 — Abadia de Sankt Gallen, ca. 915) fou un monjo benedictí, destacat músic, pintor miniaturista i poeta.
Veure Sant і Tutiló de Sankt Gallen
Tysilio de Powys
Tysilio o Sulià (Powys, Gal·les, ca. 548 – Saint-Suliac, Bretanya ca. 640) va ser un príncep, bisbe i estudiós gal·lès.
Veure Sant і Tysilio de Powys
Ursicí
Ursicí (en llatí Ursicinus) va ser un metge i màrtir romà nadiu de la Ligúria que va desenvolupar la seva activitat a Ravenna.
Veure Sant і Ursicí
Vakhtang I Cap de Llop
Vakhtang I Cap de Llop (Kartli, ca. 440 - Lazica?, ca. 522) va ser rei d'Ibèria des del 447 al 522.
Veure Sant і Vakhtang I Cap de Llop
Valèria de Llemotges
Valeria de Llemotges (Augustoritum, actual Llemotges, s. III) fou una jove màrtir, venerada com a santa a la diòcesi de Llemotges.
Veure Sant і Valèria de Llemotges
Valèria de Milà
Valèria de Ravenna o de Milà va ser, segons la tradició, la muller de sant Vidal de Ravenna i, com ell, màrtir cristiana i venerada com a santa.
Veure Sant і Valèria de Milà
Valentí de Passau
Valentí de Rècia o de Passau va ser un bisbe de Rècia mort cap al 475; venerat com a sant, la festivitat litúrgica n'és el 7 de gener.
Veure Sant і Valentí de Passau
Valentí de Roma
Valentí, del llatí Valentinus (derivat de valens, "valent") és el nom d'un sant màrtir que, probablement morí cap a l'any 270 a Roma, durant el regnat de l'emperador Claudi II el Gòtic.
Veure Sant і Valentí de Roma
Valentí de Terni
Valentí de Terni o Valentí d'Interamna (Terni, ca. 176 - Roma, 14 de febrer de 269) va ser, per a la tradició cristiana, un bisbe de Terni, mort com a màrtir a Roma.
Veure Sant і Valentí de Terni
Víctor de Braga
Víctor de Braga (Paços, prop de Braga, Portugal, últim quart del - Braga, ca. 308) fou un jove catecumen, màrtir sota el regnat de Dioclecià.
Veure Sant і Víctor de Braga
Víctor de Marsella
Víctor de Marsella (Alt Egipte?, segona meitat del - Marsella, Provença, 21 de juliol de 303 o 304) va ésser un militar de l'exèrcit romà.
Veure Sant і Víctor de Marsella
Venanci de Vivièrs
Venanci de Viviers (Viviers?, s. V - Viviers, 537) fou bisbe de Viviers al segle VI (vers 517 a 537).
Veure Sant і Venanci de Vivièrs
Venanci Fortunat
Venanci Fortunat o Venanci Honori Clemencià Fortunat, en llatí Venantius Honorius Clementianus Fortunatus, (ca. 530 - ca. 600/609) va ser un poeta llatí, autor d'himnes, i bisbe de Poitiers.
Veure Sant і Venanci Fortunat
Venceslau I, duc de Bohèmia
Venceslau I (en txec, Václav) (Praga, ca. 907 - Starà Boleslav, 28 de setembre de 935) va ser duc de Bohèmia.
Veure Sant і Venceslau I, duc de Bohèmia
Veremon d'Iratxe
Veremon, en basc Bermudo Iratxekoa i Veremundo (Arellano o Villatuerta, Navarra, ca. 1020 - Iratxe, Ayegui, Navarra, 1092 o 1099) va ser un monjo benedictí, abat del monestir d'Iratxe (Navarra) entre 1052 i 1092.
Veure Sant і Veremon d'Iratxe
Veronica Giuliani
Veronica Giuliani (Mercatello sul Metauro, 27 de desembre de 1660 - Città di Castello, 1727), va ser una religiosa italiana, de les clarisses caputxines.
Veure Sant і Veronica Giuliani
Vicenç d'Osca
Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.
Veure Sant і Vicenç d'Osca
Vicenç de Cotlliure
Vicenç de Cotlliure va ser un sant màrtir del, venerat al Rosselló, les relíquies del qual es troben a Cotlliure.
Veure Sant і Vicenç de Cotlliure
Vicenç de Lerins
Vicenç de Lerins —Vicentius Lirinensis— (nord de la Gàl·lia, - illa de Lerins, c. 450), anomenat així pel Monestir de Lerins on era prevere, fou un eclesiàstic i monjo, autor eclesiàstic franc.
Veure Sant і Vicenç de Lerins
Vicenç, Sabina i Cristeta
Vicenç, Sabina i Cristeta van ser tres germans hispanoromans que van morir màrtirs al començament del.
Veure Sant і Vicenç, Sabina i Cristeta
Vicenta María López y Vicuña
Vicenta María López y Vicuña (Cascante, 22 de març de 1847 - Madrid, 26 de desembre de 1890) va ser una religiosa navarresa, fundadora de la congregació de les Religioses de Maria Immaculada.
Veure Sant і Vicenta María López y Vicuña
Victorí de Camerino
Victorí de Camerino (Septempeda, actual San Severino Marche, província de Macerata, ca. 470 - Camerino, 8 de juny de 538) fou un eremita de Pioraco (Camerino).
Veure Sant і Victorí de Camerino
Victorí de Petàvia
Victorí de Petàvia (Pannònia, 250 - 2 de novembre de 304), en llatí Victorinus Petavionensis --o per error Pictaviensis per haver-lo suposat de Pictavium, Poitiers, en comptes de Petavium, a Pannònia— va ser un bisbe de Petàvia (l'actual Ptuj al nord Eslovènia, en la riba del Drave, a la regió d'Estíria), que va florir al final del i va patir martiri sota Dioclecià cap a l'any 303.
Veure Sant і Victorí de Petàvia
Vidal de Ravenna
Vidal de Ravenna o de Milà va ser un màrtir cristià, venerat com a sant.
Veure Sant і Vidal de Ravenna
Vidal de Savigny
Vidal de Savigny, de Mortain o de Tierceville (Tierceville, Normandia, ca. 1050 - Savigny, 1119 o 1122) va ésser un religiós normand, fundador de l'Orde de Savigny, orde monàstic de la família benedictina.
Veure Sant і Vidal de Savigny
Vidal i Agrícola
Vidal i Agrícola (Bolonya, -304) van ser dos màrtirs cristians bolonyesos que són venerats com a sants per l'Església catòlica.
Veure Sant і Vidal i Agrícola
Virila de Leire
Virila va ser un monjo benedictí, abat del monestir de San Salvador de Leire (Navarra) (consta com a tal en un document de 928) que podria haver mort cap a l'any 950.
Veure Sant і Virila de Leire
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Veure Sant і Vitrall
Volos (mitologia)
Volos (darrere de l'home ajagut) Volos, Veles, Weles o Voloh és el déu eslau de la terra, les aigües, els boscos, la fertilitat, el bestiar, la pastura, les serps, els llops, la medicina, la música, la màgia i el món subterrani.
Veure Sant і Volos (mitologia)
Vot religiós
Ofrena en compliment d'un vot. Exvot de vaixell a una capella. Professió solemne dels vots monàstics. Vot (del llatí votum, promesa o compromís) és una promesa solemne o jurament que distingeix un religiós d'un seglar dins l'Església Catòlica.
Veure Sant і Vot religiós
Vsèvolod de Pskov
Kremlin i catedral de la Trinitat de Pskov. Vsevolod Gabriel Mstislàvitx, en rus Всеволод Мстиславич (Nóvgorod, ca. 1090 - 11 de febrer de 1138) va ser príncep de Novgorod (1117-32), de Pereslavl (1132) i de Pskov (1137-38).
Veure Sant і Vsèvolod de Pskov
Wiborada
Wiborada, o Viborada, en alemany antic Wiberat (IX segle – Sant Gal, 1º maig 926), va ser una monja suïssa que va viure reclusa i emparedada durant deu anys a Sant Gal i va morir martiritzada durant una incursió dels magiars.
Veure Sant і Wiborada
Willibald d'Eichstätt
Willibald (Wessex, ca. 700 - Eichstätt, Baviera, ca. 786) fou un bisbe anglosaxó d'Eichstätt (Baviera).
Veure Sant і Willibald d'Eichstätt
Willibrord d'Utrecht
Willibrord (Northúmbria, 658 - Echternach, Regne Franc, 7 de novembre de 739) va ser un missioner bretó, primer bisbe d'Utrecht.
Veure Sant і Willibrord d'Utrecht
Xenute
Xenute el Gran o Xenute l'Arximandrita fou un important monjo egipci dels segles IV i V. És considerat sant per les esglésies ortodoxes orientals, especialment per l'Església Ortodoxa Copta, que el considera pare de la seva Església.
Veure Sant і Xenute
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Sant і 1 de gener
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Veure Sant і 11 d'abril
12 de març
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Sant і 12 de març
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Veure Sant і 1231
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Sant і 1252
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Sant і 13 de desembre
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Sant і 14 de novembre
1522
;Països Catalans.
Veure Sant і 1522
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Sant і 1572
1641
;Països Catalans.
Veure Sant і 1641
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Sant і 17 de novembre
1844
;Països Catalans.
Veure Sant і 1844
1878
;Països Catalans.
Veure Sant і 1878
1902
;Països Catalans.
Veure Sant і 1902
1903
;Països Catalans.
Veure Sant і 1903
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Sant і 2 de febrer
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Veure Sant і 23 d'abril
24 de novembre
El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Sant і 24 de novembre
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Sant і 26 de gener
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Sant і 26 de juny
28 de gener
El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Sant і 28 de gener
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Sant і 29 de juny
404
El 404 (CDIV) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Sant і 404
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Sant і 5 de maig
592
El 592 (DXCII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Sant і 592
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Sant і 6 d'abril
604
El 604 (DCIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Sant і 604
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Sant і 7 de gener
9 de gener
El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Sant і 9 de gener
També conegut com Santa, Santedat.
, Argemir de Còrdova, Armagh, Arquebisbe de Canterbury, Arquitectura gòtica, Arquitectura romànica, Úrsula de Colònia, Assiut, Atanasi d'Atos, Atanasi de Jerusalem, Aurèola, Aureli del Velai, Austind, Èric el Sant, Óscar Romero, Énnec d'Oña, Àgab, Àgata de Catània, Àngel de Sicília, Àngel Obiols i Palau, Àtic de Constantinoble, Àurea de San Millán, Bangor (Gwynned), Baraka, Barroc sicilià, Bartomeu apòstol, Basili d'Ais, Basili d'Amàsia, Basili de Cesarea, Basili el Jove, Basili i Emèlia de Cesarea, Basili, Andreu, Gregori, Auxenci i companys màrtirs de Constantinoble, Basilissa i Anastàsia de Roma, Bàrbara de Nicomèdia, Beat, Beata Mariana de Jesús, Beatriz da Silva, Beda, Ben Arous, Benet d'Avinyó, Benet de Núrsia, Benet XVI, Benigne del Velai, Bercari de Der, Bernabé apòstol, Bernadeta Sobirós, Bernat d'Aosta, Bernat de Claravall, Beta Georgis, Biografia, Blai de Sebaste, Boeci, Bonifaci de Fulda, Bonifaci i Aglaida de Roma, Borís i Gleb, Brauli de Saragossa, Brígida d'Irlanda, Brioc de Bretanya, Cabrit i Bassa, Calenda, Calendari onomàstic txec, Calendari republicà francès, Calmini de Mozac, Canonització, Canut IV de Dinamarca, Capella (arquitectura), Caprasi de Lerins, Card beneit, Carlemany, Carles Borromeo, Carles I d'Anglaterra, Cases del carrer de les Monges, Casilda de Toledo, Cassi de Clarmont, Cassià d'Imola, Castell de Vincennes, Catalunya, Catedral de la Seu d'Urgell, Catedral de València, Caterina de Ricci, Caterina de Siena, Caterina de Vadstena, Caterina Labouré, Càndida Maria de Jesús, Càstor d'Ate, Càstor de Karden, Cædmon, Cúria Pontifícia, Cecília de Roma, Celdoni i Ermenter, Cels, Marcionil·la, Antoni, Anastasi i companys, Centola i Elena de Valdelateja, Cesari d'Arle, Cesària d'Avinyó, Ciència medieval, Cicló tropical, Cinc solas, Ciril de Jerusalem, Ciril i Metodi, Ciutat del Vaticà, Clar d'Albi, Claudi, Hilària, Jasó i Maure, Claudi, Luperc i Victori, Climent d'Alexandria, Codrat de Corint, Colàgia de Barcelona, Coleta de Corbie, Coloma de Sens, Colomà de Stockerau, Columbà, Comerç de relíquies, Confraria processional, Constantí I el Gran, Constantí XI Paleòleg, Conte folklòric, Contrareforma, Cortesana, Cosme i Damià, màrtirs, Crispí i Crispinià, Cristianisme, Cristina de Pèrsia, Cristina l'Admirable, Cunegunda de Luxemburg, Cunegunda de Polònia, Cybi de Cornualla, David de Gal·les, Dídac d'Alcalà, Dídim el Cec, Decenci i Germà de Pesaro, Demetri I de Geòrgia, Deodat I, Desideri de Caors, Dia dels Difunts, Dictini d'Astorga, Diomedes de Tars, Dionís d'Alexandria (bisbe), Dionís de París, Dionís l'Areopagita, Dionísia, Dativa, Emilià i companys màrtirs d'Àfrica, Doctor de l'Església, Doctrina, Domènec de Silos, Dorotea d'Alexandria, Drac, Duplicació de personalitat hagiogràfica, Edith Stein, Edmund el Magnífic, Edmund el Màrtir, Eduard el Confessor, Eduvigis d'Andechs, Eduvigis de Polònia, Efraïm de Síria, Eladi de Toledo, Elisabet, Elisabet d'Hongria, Elisabet de Portugal, Eloi de Noyon, Els contes de Canterbury, Emblema, Emeric d'Hongria, Emilià de la Cogolla, Enímia de Burlatis, Enric d'Uppsala, Epafrodit de Filipos, Epifani I de Constància, Erembert de Tolosa, Ernest de Zwiefalten, Escola senesa, Escolàstica de Núrsia, Escut de Viladecans, Estanislau de Cracòvia, Estanislau de Kazimierz, Estanislau Kostka, Ester, Esteve de Grandmont, Esteve màrtir, Etymologiae, Eugeni de Cartago, Eugeni de Florència, Eugeni de Milà, Eugeni de Toledo (màrtir), Eugeni i Macari de Mauritània, Eugeni II de Toledo, Eulogi de Còrdova, Euqueri d'Orleans, Euqueri de Lió, Eusebi d'Antioquia, Eusebi de Milà, Eusebi de Samòsata, Eustaci d'Antioquia, Eustaci de Luxeuil, Eustaqui de Roma, Eustraci, Ausensi, Eugeni, Mardari, Orestes i Antíoc, Eutropi de València, Evodi d'Antioquia, Exuperi de Tolosa, Exvot, Faust de Riés, Fèlix "in Pincis", Fèlix de Cantalice, Fèlix de Nola, Fèlix de Nola (bisbe), Fèlix de Roma, Fèlix de Valois, Fèlix III, Febadi d'Agen, Felip apòstol, Felip Ros, Feliu de Girona (diaca), Fermí d'Usès, Fermí de Pamplona, Ferran III de Castella, Ferrer Bassa, Ferriol d'Usès, Ferriol de Viena, Ferriol i Ferruci de Besançon, Festa, Festes populars als Països Catalans, Fidel de Sigmaringen, Flavià de Constantinoble, Flàvia Domicil·la (esposa de Flavi Climent), Florenci de Sevilla, Florentina de Cartagena, Floribert de Lieja, Flos Sanctorum, Foci I de Constantinoble, Fortalesa de Gwalior, Fossilització de la prenonímia, Fra Angelico, Francesc d'Assís, Francesc de Borja, Francesc de Paula, Francesc de Sales, Francesc Gil de Frederic, Francesc Xavier, Francesca Romana, Frederic d'Utrecht, Froilà de Lugo, Fructuós de Braga, Fulgenci de Cartagena, Gaietà de Thiene, Galactori de Lescar, Gaudenci de Brescia, Gènere musical, Gòtic internacional, Gúdula de Brussel·les, Gedeó, Gemma Galgani, Genís d'Arle, Genís de la Jara, Gener de Benevent, Gennadi d'Astorga, Genoveva de Brabant, Genoveva de París, Gerard, Germà (desambiguació), Germà d'Alexandria, bisbe, Germà d'Auxerre, Germà de Besançon, Germà de Cosinitzes, Germà de París, Germà de Talloires, Germà I de Constantinoble, Gertrudis de Nivelles, Gervasi i Protasi, Gilbert de Sempringham, Giuseppe Benedetto Cottolengo, Goigs, Gonçal de Mondoñedo, Gregori Bar Hebreu, Gregori d'Illiberis, Gregori de Nissa, Gregori de Tours, Gregori el Gran, Gregori l'Il·luminador, Gregori Taumaturg, Gregori VII, Guerau d'Orlhac, Guillem d'Eskilsø, Guillem de Norwich, Guillem de York, Guiu de Lucània, Guntram de Borgonya, Hagiografia, Harald Blåtand, Harmagedon, Henry Kissinger, Hermenegild, Hermogi de Tui, Heroi, Herveu de Bretanya, Hilari d'Arle, Hilari de Javols, Hildegarda de Bingen, Himne, Hipaci de Cilícia, Hipòlit de Roma, Hipòstasi (filosofia), Història del Magrib, Honorat d'Arle, Hug de Cluny, Hug de Lincoln, Icona, Iconoclàstia, Idali, Ignasi I, Ildefons de Toledo, Ireneu de Lió, Isaac de Tiphre, Isarn de Sant Víctor, Isidor de Sevilla, Isidre el Llaurador, Islam, Jacint de Cracòvia, Jaume de la Marca, Jaume el Just (sant), Jaume el Menor, Jaume Hilari Barbal, Jean Eudes, Jean-François Régis, Jeroni d'Estridó, Jim Jones, Joan Bosco, Joan Cassià, Joan d'Organyà, Joan de Biclar, Joan de Brito, Joan de Capistrano, Joan de Déu, Joan de Matera, Joan del Castillo, Joan Gualbert, Joan II de Jerusalem (patriarca), Joan l'Almoiner, Joan Leonardi, Joan Maró, Joan Pau II, Joana de Lestonnac, Joaquima de Vedruna i Vidal, John Fisher, José de Anchieta, José María Rubio Peralta, Josep de Calassanç (sacerdot), Josep de Copertino, Josep de Natzaret, Josep Himnògraf, Josep Manyanet i Vives, Josep Oriol, Josep Pignatelli, Joseph Butler, Josepmaria Escrivá de Balaguer, Juan Grande Román, Juliana Falconieri, Juliana i Semproniana, Juliana Morell, Julià de Conca, Julià de Toledo, Julià i Basilissa, Juníper Serra, Just d'Urgell, Justí el Màrtir, Justinià II Rinotmet, Juvenal de Narni, Kateri Tekakwitha, La Canyada de Beric, Laïcisme, Lambert de Saragossa, Léonie Aviat, Leandre de Sevilla, Leocàdia de Toledo, Leocrícia de Còrdova, Les Santes, Literatura catalana, Literatura medieval, Llàtzer el leprós, Lleó IX, Llibre Vermell de Montserrat, Lliceri de Coserans, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de papes de Roma, Llista dels arquebisbes de Canterbury, Llogari, Llorenç màrtir, Lluís Bertran, Lluís de Nàpols, Lluís IX de França, Llupenci de Javols, Louis-Marie Grignion de Montfort, Louise de Marillac, Lucífer de Càller, Luci de Britània, Lucia Filippini, Lupí de Carcassona, Luteranisme, Macari d'Alexandria, Macari el Gran, Macari I de Jerusalem, Macari l'Armeni, Magnus de les Òrcades, Magnus Fèlix Ennodi, Maiol de Cluny, Maison Marie Henry, Maixent d'Agde, Mallorca, Marc (evangelista), Marc I (papa), Marcel de Tànger, Marcel·lí de Cartago, Margarida d'Anglaterra, Margarida d'Antioquia, Margarida d'Hongria, Margarida Maria Alacoque, Maria Egipcíaca, Maria Magdalena de Pazzi, Maria Magdalena penitent, Maria Rosa Molas i Vallvé, Maria, mare de Jesús, Mariner, Marta d'Astorga, Marta de Betània, Martí de Braga, Martí de Porres, Martí de Tours, Martirologi, Martirologi romà, Mateu apòstol, Matilde de Saxònia, Matrull de Barcelona, Maurici d'Agaunum, Max Weber, Maximí d'Ais, Maximí de Trèveris, Màgia, Màrtirs d'Alexandria, Màxim de Jerusalem, Màxim el Confessor, Medir de Barcelona, Meleci d'Antioquia, Melitó de Sardes, Menna d'Egipte, Metodi de Patara, Metodi I de Constantinoble, Miguel Febres Cordero, Miniatura, Miquel dels Sants, Miracle, Missa, Mitologia catalana, Mitologia dels Pirineus, Mitologia persa, Mixel Garicoitz, Monoteisme, Muci de Bizanci, Museus Vaticans, Narcís de Jerusalem, Nestori, Nicolau Cabasiles, Nicolau de Flüe, Nicolau de Mira, Nicolau de Tolentino, Nicomedes, Nil de Rossano, Nina de Geòrgia, Norbert de Xanten, Nunilona i Alòdia, Nuno Álvares Pereira, Odiló de Cluny, Odontologia, Olaf II de Noruega, Oleguer de Barcelona, Oliva de Palerm, Opus Dei, Oròsia de Jaca, Orde de la Mercè, Orenci d'Aush, Orenci i Paciència d'Osca, Osvald de Northúmbria, Ot d'Urgell, Ovella, Pacomi de Tabenna, Pal·ladi d'Ambrun, Pal·ladi d'Escòcia, Pal·ladi de Síria, Pancraç de Roma, Pantaleó de Nicomèdia, Papa Alexandre I, Papa Celestí V, Papa Dionís, Papa Eusebi, Papa Eutiquià, Papa Juli I, Papa Lleó II, Papa Nicolau I, Papa Sixt I, Papa Teodor I, Papa Zòsim, Parusia, Pasqual Bailón, Patrici Cristòfor, Patrici d'Irlanda, Pau de la Creu, Pau de Narbona, Pau de Tars, Pau el Simple, Pau l'Ermità, Paula de Roma, Paulí de Nola, Paulí II, Pàmfil (desambiguació), Pàmfil de Beritos, Pàpol de Tolosa, Púlpits de San Lorenzo, Pedro Betancur, Pelagi de Còrdova, Pere Abelard, Pere Almató, Pere Canisi, Pere Chanel, Pere Claver i Sobocano, Pere Crisòleg, Pere d'Alcàntara, Pere d'Osma, Pere Damià, Pere de Sebaste, Pere de Verona, Pere Igni, Pere Malasanc, Pere Mates, Pere Orsèol, Pere Pasqual, Pere Regalado, Perpètua i Felicitat, Peto de ánimas, Petroc, Petronax, Pierre Favre, Pierre-Julien Eymard, Pintura gòtica de la Corona d'Aragó, Pintura religiosa, Pius de Pietrelcina, Pius V, Policarp d'Esmirna, Polieucte de Melitene, Ponç de Cimier, Ponç de Roda, Ponç Pilat, Potí de Lió, Praxedis de Roma, Pròsper d'Aquitània, Pròsper de Tarragona, Predel·la, Procle de Constantinoble, Prudenci d'Àlaba, Prudenci de Troyes, Pudent i Pudenciana de Roma, Quadrat d'Atenes, Quatre Sants Coronats, Quatre Sants de Cartagena, Quilià, Colman i Totnan de Würzburg, Quinto (joc), Quirze i Julita de Tars, Quitèria, Radegunda, Rafaela Porras y Ayllón, Raimon el Palmer, Raineri de Pisa, Rainier de Split, Ramon de Penyafort, Ramon de Roda, Ramon Nonat, Ràbita, Rústic de Narbona, Reforma Protestant, Rei Artús, Relíquia, Relíquia (desambiguació), Remigi de Reims, Retaule, Ricard el Pelegrí, Rictruda de Marchiennes, Robert de Molesme, Roderic i Salomó de Còrdova, Romà l'Ostiari, Romeu i Julieta, Romuald de Ravenna, Roque González, Rosa de Lima, Rose-Philippine Duchesne, Rossend de Celanova, Rumold de Mechelen, Rupert de Salzburg, Saba de Mutalasca, Sabí de Bigorra, Sabina de Roma, Sagrat, Salvador d'Horta, Salvi d'Albi, Sampsó l'Hospitaler, Samuel (profeta), Sant Atanasi d'Alexandria, Sant Bernat Calvó, Sant Casimir, Sant Columba, Sant Domènec de Vallibona, Sant Ermengol d'Urgell, Sant Florià, Sant Galderic, Sant Longí, Sant Narcís, Sant Nicodem, Sant Onofre, Sant patró, Sant Pere, Sant Pere Patrici, Sant Quintí, Sant Ramon de Tolosa, Sant Roc, Sant Sava, Sant Teodor d'Amàsia, Sant Vicent Ferrer, Santa Adelaida de Borgonya, Santa Agnès de Poitiers, Santa Brígida de Suècia, Santa Calamanda, Santa Fe de Concas, Santa Generosa, Santa Maria d'Arenys, Santa Mariana de Jesús, Santa Ponça, Santa Sílvia, Santacirga, Santeria, Santoral, Sants Màrtirs de Cardeña, Santuari, Saturi, Símbols nacionals de Catalunya, Símbols valencians, Segimon de Borgonya, Segolena de Troclar, Senorina de Basto, Serapió d'Alger, Sergi de Ràdonej, Sergi i Bacus, Sergi IV, Servent de Déu, Setmana dels barbuts, Severí de Septempeda, Sidoni Apol·linar, Silví de Tolosa, Silvestre Guzzolini, Simeó de Trèveris, Simeó Estilita el Vell, Simeó Estilita Tercer, Simeó I de Jerusalem, Simeó Metafrastes, Simforosa, Simone Martini, Sisebut de Cardeña, Sixt i Hou de Celrà, Sobrenatural, Sofroni de Jerusalem, Sol, Soledad Torres Acosta, Solitud, Sufisme, Sulpici I de Bourges, Superheroi, Taís, Tamara de Geòrgia, Tariqa, Teòfanes el Confessor, Teòfanes Grapte, Teòfil d'Antioquia, Teilo de Llandaff, Telèmac de Roma, Tenerife, Teodard de Maastricht, Teodard de Narbona, Teodor de Tabenna, Teodor Grapte, Teodulf d'Orleans, Teofilacte d'Ocrida, Teresa de Calcuta, Testament dels Dotze Patriarques, Thomas Becket, Thomas Cranmer, Thomas More, Tirs de Sozòpolis, Tit Flavi Climent (cònsol), Titus (personatge bíblic), Tomàs (nom), Tomàs apòstol, Tomàs d'Aquino, Tomás de Villanueva, Toribi d'Astorga, Toribi de Liébana, Toribio de Mogrovejo, Tròfim d'Arle, Tutiló de Sankt Gallen, Tysilio de Powys, Ursicí, Vakhtang I Cap de Llop, Valèria de Llemotges, Valèria de Milà, Valentí de Passau, Valentí de Roma, Valentí de Terni, Víctor de Braga, Víctor de Marsella, Venanci de Vivièrs, Venanci Fortunat, Venceslau I, duc de Bohèmia, Veremon d'Iratxe, Veronica Giuliani, Vicenç d'Osca, Vicenç de Cotlliure, Vicenç de Lerins, Vicenç, Sabina i Cristeta, Vicenta María López y Vicuña, Victorí de Camerino, Victorí de Petàvia, Vidal de Ravenna, Vidal de Savigny, Vidal i Agrícola, Virila de Leire, Vitrall, Volos (mitologia), Vot religiós, Vsèvolod de Pskov, Wiborada, Willibald d'Eichstätt, Willibrord d'Utrecht, Xenute, 1 de gener, 11 d'abril, 12 de març, 1231, 1252, 13 de desembre, 14 de novembre, 1522, 1572, 1641, 17 de novembre, 1844, 1878, 1902, 1903, 2 de febrer, 23 d'abril, 24 de novembre, 26 de gener, 26 de juny, 28 de gener, 29 de juny, 404, 5 de maig, 592, 6 d'abril, 604, 7 de gener, 9 de gener.