Taula de continguts
62 les relacions: Abas Bahadur, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Ak Bugha Naiman, Ali Beg ibn Arghun Shah, Amir Husayn, Batalla de Kunduzca, Bogeria i deposició de Miran Xah, Burhan Aghlan, Burhan al-Din Abd al-Samad, Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic, Campanya de Tamerlà a l'Azerbaidjan (1386), Campanya dita dels Cinc Anys (1392-1396), Conquesta del Zamindawar i guerra amb els Nekudaris (desembre 1383-gener 1384), Expedició a la Xina (1404-1405), Expedició i conquesta d'Herat (1380-1381), Història d'Isfahan, Hivern al Karabag (1401-1402), Hivern al Karabagh (1403-1404), Homenatge de Tahartan d'Erzincan i rendició de Baiazet d'Aydin (1394), Husayn Sufi, Isfizar, Jahan Xah Bahadur, Jahangir ibn Timur, Jaku Barles, Khalil Sultan, Khwarizm, Kilat-i Nadiri, Kodadad Husayni, Mahmud Yasauri, Miran Xah, Muhammad Mireke, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Musa Taychi'ut, Osman Abbas, Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm, Primera gran expedició contra Toktamix (1391), Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394), Rayy, Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403), Retorn de Tamerlà a Samarcanda, Revolta d'Iskandar-i Shaykhi, Revoltes d'Herat i d'Isfizar (1383), Revoltes de Musa Taychi'ut i Zinda Hasham Aparti, Sar Bugha, Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix, Shaki (Azerbaidjan), Shams al-Din Abas, Sidi Ali Arlat, Sistan, ... Ampliar l'índex (12 més) »
Abas Bahadur
Abas Bahadur (apareix també com Abbas Bahadur i Abha Bahadur) (+1386) fou un amir (general) de Tamerlà considerat un dels seus fidels personals.
Veure Saif al-Din Barles і Abas Bahadur
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Veure Saif al-Din Barles і Abu Bakr ibn Mihran Xah
Ak Bugha Naiman
Ak Bugha Naiman (+ vers 1400) fou un amir mongol de Tamerlà, originari de la tribu naiman.
Veure Saif al-Din Barles і Ak Bugha Naiman
Ali Beg ibn Arghun Shah
Ali Beg ibn Arghun Shah (+ 1383) fou amir del grup turcomongol dels Ja'un-i Qurban del Khurasan, amb seu a Tus.
Veure Saif al-Din Barles і Ali Beg ibn Arghun Shah
Amir Husayn
Amir Husayn fou amir dels karaunes i breument amir principal del kanat de Txagatai.
Veure Saif al-Din Barles і Amir Husayn
Batalla de Kunduzca
Campanya de Tamerlà La batalla de Kunduzcha fou un enfrontament decisiu entre les forces del kan de Kiptxak, Toktamish, i les de Tamerlà.
Veure Saif al-Din Barles і Batalla de Kunduzca
Bogeria i deposició de Miran Xah
La bogeria i deposició de Miran Xah van ser esdeveniments relacionats amb la vida i la carrera política de l'historiador, escriptor i polític croat Miran Xah.
Veure Saif al-Din Barles і Bogeria i deposició de Miran Xah
Burhan Aghlan
Burhan Aghlan (+ hivern del 1399 al 1400) fou príncep genguiskhànida txagataïda al servei de Tamerlà.
Veure Saif al-Din Barles і Burhan Aghlan
Burhan al-Din Abd al-Samad
Burhan al-Din Abd al-Samad (+ 1432) fou un amir (general) al servei de Tamerlà primer i després d'Iskandar i de Xah Rukh.
Veure Saif al-Din Barles і Burhan al-Din Abd al-Samad
Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic
La campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic (1396 - 1397) foren una sèrie d'operacions militars encarregades per Tamerlà al seu net Muhàmmad Sultan ibn Jahangir per sotmetre la regió costera de Fars fins al Regne d'Ormuz.
Veure Saif al-Din Barles і Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic
Campanya de Tamerlà a l'Azerbaidjan (1386)
La campanya de Tamerlà a l'Azerbaidjan del 1386 foren una sèrie d'operacions militars fetes per Tamerlà i el seu exèrcit al Azerbaidjan, Nakhitxevan, Karabagh i Armènia per imposar el seu domini a la regió Arribat a Nihawand procedent del Lur-i Kučik, Tamerla va tenir notícies de que Ahmad ibn Uways, el sultà jalayírida, havia sortit de Bagdad i anava cap a Tabriz per defensar aquesta ciutat de nous atacs.
Veure Saif al-Din Barles і Campanya de Tamerlà a l'Azerbaidjan (1386)
Campanya dita dels Cinc Anys (1392-1396)
La campanya dels Cinc Anys de Tamerlà fou una campanya militar de Tamerlà prevista per cinc anys i que després es va completar en quatre (1392-1396) Timur estava a punt per l'inici de la campanya dita del Cinc Anys.
Veure Saif al-Din Barles і Campanya dita dels Cinc Anys (1392-1396)
Conquesta del Zamindawar i guerra amb els Nekudaris (desembre 1383-gener 1384)
La conquesta del Zamindawar i la guerra amb els Nekudaris fou un conflicte militar que es va desenvolupar a la regió de Bust i Kandahar el desembre de 1383 i gener de 1384 Procedent de Zaranj, Timur va avançar a l'est cap a Bust.
Veure Saif al-Din Barles і Conquesta del Zamindawar i guerra amb els Nekudaris (desembre 1383-gener 1384)
Expedició a la Xina (1404-1405)
L'expedició a la Xina de Tamerlà fou la darrera expedició del conqueridor iniciada el 1404, que no va ser culminada, ja que va morir de camí (1405).
Veure Saif al-Din Barles і Expedició a la Xina (1404-1405)
Expedició i conquesta d'Herat (1380-1381)
L' expedicio i conquesta d'Herat, capital de la dinastia Kart, per part de Tamerlà, fou un proces iniciat el 1380 i desenvolupat el 1381, culminat incidentalment el 1383.
Veure Saif al-Din Barles і Expedició i conquesta d'Herat (1380-1381)
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Veure Saif al-Din Barles і Història d'Isfahan
Hivern al Karabag (1401-1402)
El hivern del 1401 al 1402 Tamerlà va passar el hivern al Karabagh i es va desenvolupar diversos fets.
Veure Saif al-Din Barles і Hivern al Karabag (1401-1402)
Hivern al Karabagh (1403-1404)
Timur va passar el hivern del 1403 al 1404 al Karabagh.
Veure Saif al-Din Barles і Hivern al Karabagh (1403-1404)
Homenatge de Tahartan d'Erzincan i rendició de Baiazet d'Aydin (1394)
Tahartan d'Erzincan va oferir la submissió personal a Tamerlà el 1394; Aydin s'havia sotmès pero en canvi no va complir el pacte de capituació i Tamerlà va enviar tropes i després d'alguns assalts, el príncep local Baiazet es va rendir.
Veure Saif al-Din Barles і Homenatge de Tahartan d'Erzincan i rendició de Baiazet d'Aydin (1394)
Husayn Sufi
Husayn Sufi ibn Yanghadai (+ 1371) fou amir (a vegades esmentat com a xah) de Khwarizm vers 1360 a 1371.
Veure Saif al-Din Barles і Husayn Sufi
Isfizar
Isfezar (farsi اسفزار, també Esfezār, Esfazār i Asafzar) és una població del districte de Mud, conmtat de Sarbisheh, a la província iraniana de Khorasan del Sud.
Veure Saif al-Din Barles і Isfizar
Jahan Xah Bahadur
Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.
Veure Saif al-Din Barles і Jahan Xah Bahadur
Jahangir ibn Timur
Jahangir (vers 1355 -1376) fou un príncep timúrida, fill gran de Tamerlà.
Veure Saif al-Din Barles і Jahangir ibn Timur
Jaku Barles
Jaku Barles - a vegades escrit també com Cheku Barles - (+ hivern del 1383 al 1384) fou un amir dels Barles, lleial personal de Tamerlà.
Veure Saif al-Din Barles і Jaku Barles
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Veure Saif al-Din Barles і Khalil Sultan
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Saif al-Din Barles і Khwarizm
Kilat-i Nadiri
Kilat-i Nadiri (també Kalat-i Nadiri, anteriorment només Kalat) fou una famosa fortalesa a l'Àsia Central a uns 110 km de Mashad a la frontera entre Iran i Turkmenistan en una branca de les muntanyes Karadjdagh en una vall elevada (entre 700 i 900 metres) i trenta km de llarg; al nord i sud les muntanyes no es poden escalar i tenen una altura de 240 a 300 metres, presentant només cinc obertures, el que la convertia en una fortalesa natural fàcil de defensar a l'oest i est.
Veure Saif al-Din Barles і Kilat-i Nadiri
Kodadad Husayni
Kodadad Husayni - nom transcrit amb diverses variants com ara Kudadad Husayni o Khudaidad Husayni, (segles XIV-XV, + 1411) fou un amir de Tamerlà.
Veure Saif al-Din Barles і Kodadad Husayni
Mahmud Yasauri
Mahmud Yasauri, Hajji Mahmud Yasauri o Hajji Mahmud Shah Yasauri (+ vers 1394 o 1395) fou un amir dels yasauris, un dels tres amirs que van compartir el poder després de la mort de Khidr Yasauri.
Veure Saif al-Din Barles і Mahmud Yasauri
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Veure Saif al-Din Barles і Miran Xah
Muhammad Mireke
Muhammad Mireke (Muhammad Mirak, Muhammad Mirka) (+1388) fou un amir turcomongol dels Khuttalanis de Transoxiana, fill de Shir Bahram Khuttalani i gendre de Tamerlà (la seva filla Sultan Baot o Bakt Begum s'havia casat amb Mireke estant embarassada) contra el que es va revoltar.
Veure Saif al-Din Barles і Muhammad Mireke
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Veure Saif al-Din Barles і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.
Veure Saif al-Din Barles і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Musa Taychi'ut
Arbre genealògic de la família de l'amir Musa Taychiut Musa Taychi'ut (mort primers anys del segle XV) fou un amir de família genguiskhànida txagataïda, cap del clan Taychi'ut, que va servir a Amir Husayn (del que va ser el principal suport i el principal cap militar) i a Tamerlà, sent parent d'ambdos per matrimonis.
Veure Saif al-Din Barles і Musa Taychi'ut
Osman Abbas
Osman Abbas o Osman Abas fou un amir de Tamerlà, posat des de 1380 al servei de Miran Xah al Khurasan, participant en servei d'aquest a diverses campanyes de Tamerlà.
Veure Saif al-Din Barles і Osman Abbas
Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm
El primer conflicte de Tamerlà amb Khwarizm fou el primer enfrontament militar entre Tamerlà, senyor de Transoxiana o Txagatai, i la dinastia sufita de Khwarizm encapçalada per Husayn Sufi ibn Yanghadai, el governant de Khwarizm.
Veure Saif al-Din Barles і Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm
Primera gran expedició contra Toktamix (1391)
La primera gran expedició contra Toktamish que va fer Tamerlà amb tot el seu exèrcit i la finalitat de liquidar el problema, fou l'expedició del 1391.
Veure Saif al-Din Barles і Primera gran expedició contra Toktamix (1391)
Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394)
La quarta campanya de Geòrgia fou una expedició militar que va fer Tamerlà a Geòrgia a finals del 1394 Timur va desacampar (octubre de 1394) i es va dirigir a Geòrgia (sud-occidental).
Veure Saif al-Din Barles і Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394)
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Saif al-Din Barles і Rayy
Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403)
La regorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí es va produir el 1403 després de la mort de Muhammad Sultan.
Veure Saif al-Din Barles і Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403)
Retorn de Tamerlà a Samarcanda
Després de la campanya del Cinc Anys, completada de fet en quatre anys, Tamerlà va retornar a Samarcanda (1396) on va passar el hivern (1396-1397) El 17 de juliol de 1396 Timur va sortir d'Hamadan en direcció a Samarcanda.
Veure Saif al-Din Barles і Retorn de Tamerlà a Samarcanda
Revolta d'Iskandar-i Shaykhi
La revolta d'Iskandar-i Shaykhi fou una rebel·lió del príncep Iskandar, restaurat per Tamerlà, que va afectar els territoris del Mazanderan occidental.
Veure Saif al-Din Barles і Revolta d'Iskandar-i Shaykhi
Revoltes d'Herat i d'Isfizar (1383)
A Herat i a Isfizar (Sabzawar d'Herat) es van produir el 1383 dues revoltes quasi simultànies però sense relació una amb l'altra.
Veure Saif al-Din Barles і Revoltes d'Herat i d'Isfizar (1383)
Revoltes de Musa Taychi'ut i Zinda Hasham Aparti
Les revoltes de Musa Taychi'ut i Zinda Hasham Aparti foren unes rebel·lions iniciades formalment per l'amir Musa Taychi'ut i per Zinda Hasham Apardi (Zinde Khusham Aparti) i continuades només per aquest, en contra de Tamerlà, que acabava de accedir al poder absolut a Transoxiana (kanat de Txagatai) i que es van produir el 1370 i 1371.
Veure Saif al-Din Barles і Revoltes de Musa Taychi'ut i Zinda Hasham Aparti
Sar Bugha
Sar Bugha, Sarbugha, citat com a Sar Bugha Kiptxak o Sar Bugha Jalayir (+ vers 1394) fou un amir probablement d'origen turc kiptxak integrat en la tribu mongol turquitzada dels jalayir, que va servir a Tamerlà, contra el qual es va revoltar temporalment.
Veure Saif al-Din Barles і Sar Bugha
Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix
La segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix va ser motivada per l'ultimàtum enviat per Tamerlà exigint a Toktamix que triés entre la pau i la guerra.
Veure Saif al-Din Barles і Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix
Shaki (Azerbaidjan)
miniatura Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.
Veure Saif al-Din Barles і Shaki (Azerbaidjan)
Shams al-Din Abas
Shams al-Din Abas (segles XIV i XV) fou un amir mongol al servei de Tamerlà.
Veure Saif al-Din Barles і Shams al-Din Abas
Sidi Ali Arlat
Sidi Ali Arlat (+1398) fou un amir i valí de la tribu mongola dels arlat, que en temps de Tamerlà governava Shaki (Azerbaidjan) i la seva regió.
Veure Saif al-Din Barles і Sidi Ali Arlat
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Veure Saif al-Din Barles і Sistan
Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387)
El 1387 els muzaffàrides d'Isfahan, Fars, Yadz i Kirman es van haver de sotmetre a Tamerlà, sobretot després d'una horrible matança a Isfahan.
Veure Saif al-Din Barles і Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387)
Sulayman Xah
Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.
Veure Saif al-Din Barles і Sulayman Xah
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Saif al-Din Barles і Tamerlà
Tàtars negres
Els tàtars negres foren un grup tribal turcomongol del segle al.
Veure Saif al-Din Barles і Tàtars negres
Tercera expedició de Tamerlà a Geòrgia
Lexpedició de Tamerlà a Geòrgia del 1394 (la tercera que feia al país) no fou una acció personal sinó que ho va encarregar a quatre amirs, per això s'anomena a vegades expedició dels quatre amirs i fou una campanya previa a la tercera expedició de Tamerlà al regne, aquell mateix any.
Veure Saif al-Din Barles і Tercera expedició de Tamerlà a Geòrgia
Timur Khoja ibn Ak Bugha
Timur Khoja ibn Ak Bugha (+1405) fou un amir mongol de Tamerlà, fill de l'amir Ak Bugha Naiman.
Veure Saif al-Din Barles і Timur Khoja ibn Ak Bugha
Tumen Nikudari
Tumen Nikudari fou un amir principal, cap dels Nikudaris de la regió de Kandahar i el riu Helmand.
Veure Saif al-Din Barles і Tumen Nikudari
Xadi Mulk
Xadi Mulk (+1411) fou una concubina que va arribar a emperadriu de Transoxiana (1405-1409), esposa de Khalil Sultan.
Veure Saif al-Din Barles і Xadi Mulk
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Saif al-Din Barles і Xah Rukh (timúrida)
Xahi Mulk
Xahi Mulk fou una princesa de Transoxiana, filla de l'amir Hajji Saif al-Din Barles.
Veure Saif al-Din Barles і Xahi Mulk
Xaikh Ali Bahadur
Xaikh Ali Bahadur fou un amir de Tamerlà, un dels poc d'origen àrab que va tenir.
Veure Saif al-Din Barles і Xaikh Ali Bahadur
Zinda Haixam Apardi
Zinda Haixam Apardi (el nom apareix com a Zinda Hasham Apardi o Zinde Khusham Apardi; en català Zinda Haixam Apardi o Zinde Khuixam Apardi) (+ vers 1371) fou un amir principal del tumen dels Apardi.
Veure Saif al-Din Barles і Zinda Haixam Apardi