Taula de continguts
14 les relacions: Agricultura d'Angola, Angolesos a Portugal, Àfrica Occidental Portuguesa, Bom Povo Português, Constitució d'Angola, Descolonització portuguesa d'Àfrica, Eleccions generals d'Angola de 1992, Eleccions legislatives d'Angola de 1980, Eleccions legislatives d'Angola de 1986, Guerra d'independència de Moçambic, Lusoafricans, Lusoangolesos, Lusomoçambiquesos, Política de Moçambic.
Agricultura d'Angola
Apicultors angolesos L'agricultura d'Angola té un gran potencial pels sòls fèrtils, un clima favorable i unes 58 milions d'hectàrees de sòl agrícola, incloses més de cinc milions d'hectàrees de terra cultivable.
Veure Retornats і Agricultura d'Angola
Angolesos a Portugal
Els angolesos a Portugal formen el segon grup d'immigrants africans més gran del país, després de capverdians.
Veure Retornats і Angolesos a Portugal
Àfrica Occidental Portuguesa
Àfrica Occidental Portuguesa o Angola (oficialment, Estado da África Ocidental o Angola Portuguesa, després elevada a Província Ultramarina de Angola l'11 de juny de 1951 i, finalment, Estado de Angola en 1972) és el nom comú pel qual fou conegut la colònia portuguesa a la costa d'Àfrica Occidental en diferents èpoques.
Veure Retornats і Àfrica Occidental Portuguesa
Bom Povo Português
Bom Povo Português és una pel·lícula portuguesa de Rui Simões, un llargmetratge històric que descriu la situació social i política a Portugal entre el 25 d'abril de 1974 i el 25 de novembre de 1975, «tal com era sentia l'equip que, al llarg d'aquest procés, era alhora espectador, actor, participant, però, sobretot, estava totalment compromès amb el Procés Revolucionari en Curs (PREC)».
Veure Retornats і Bom Povo Português
Constitució d'Angola
La constitució d'Angola és la llei suprema d'Angola, aprovada en la seva redacció actual per l'Assemblea Nacional el 27 de gener de 2010, modificant algunes de les normes polítiques del país.
Veure Retornats і Constitució d'Angola
Descolonització portuguesa d'Àfrica
Períodes de la independència dels estats africans La independència de les colònies portugueses a Àfrica començà al 1973 amb la declaració unilateral de la República de Guinea Bissau, que fou reconeguda per la comunitat internacional, però no per la potència colonitzadora.
Veure Retornats і Descolonització portuguesa d'Àfrica
Eleccions generals d'Angola de 1992
Les eleccions generals van tenir lloc a Angola el 29 i 30 de setembre de 1992 per elegir al President i a l'Assemblea Nacional, el primer cop que se celebraven eleccions multipartidistes en el país.
Veure Retornats і Eleccions generals d'Angola de 1992
Eleccions legislatives d'Angola de 1980
Les eleccions legislatives es van dur a terme a Angola en 1980.
Veure Retornats і Eleccions legislatives d'Angola de 1980
Eleccions legislatives d'Angola de 1986
Les eleccions parlamentàries es van dur a terme a Angola el 9 de desembre de 1986.
Veure Retornats і Eleccions legislatives d'Angola de 1986
Guerra d'independència de Moçambic
La Guerra d'independència de Moçambic (coneguda per la historiografia portuguesa com Luta Armada de Libertação Nacional) va ser un conflicte armat entre les forces guerrilleres del Front d'Alliberament de Moçambic, conegut com a Frelimo (Front de Libertação de Moçambique en portuguès), i Portugal.
Veure Retornats і Guerra d'independència de Moçambic
Lusoafricans
Els lusoafricans són persones d'origen portuguès que van néixer a Àfrica o persones que van néixer en Portugal però han passat bona part de les seves vides a terres africanes.
Veure Retornats і Lusoafricans
Lusoangolesos
Els lusoangolesos (luso-angolano) són les persones d'ascendència portuguesa nascuts o que viuen permanentment a Angola, i que forma una fracció dels lusoafricans.
Veure Retornats і Lusoangolesos
Lusomoçambiquesos
Els lusomoçambiquesos (portuguès luso-moçambicanos) són persones de Moçambic descendents dels colons portuguesos.
Veure Retornats і Lusomoçambiquesos
Política de Moçambic
La política de Moçambic té lloc en un marc d'una república democràtica semipresidencialista, de manera que el President de Moçambic és el cap d'estat i el cap de govern d'un Sistema multipartidista.