Taula de continguts
115 les relacions: Adscripció, Alçament de Mieres, Alfons el Magnànim, Alfons VI de Ribagorça, Art romànic a Catalunya, Àpat comunitari, Barcelona, Bartomeu Sala, Batalla de Calaf, Batalla de Montornès, Bertran Samasó, Camp (agricultura), Camprodon, Camprubí (Borredà), Can Juliana, Can Pagès Vell (l'Ametlla del Vallès), Can Sala (Albanyà), Can Vayreda, Can Verdaguer (Sant Gregori), Carta de franqueses de 1241, Casal de Can Falgars, Casal de Puigpardines, Cassà de la Selva, Castell d'Aro, Castell d'Hostoles, Castell d'Orís, Castell de Bestracà, Castell de Calonge, Castell de Cartellà, Castell de Castellbell, Castell de Farners, Castell de la Roca de Pelancà, Castell de Milany, Castell de Montagut (Sant Julià de Ramis), Castell de Peratallada, Castell de Sant Gregori, Castell de Santa Florentina, Castell de Santa Pau, Castell de Sentfores, Castelló d'en Bas, Catalanitat de Cristòfor Colom, Catalunya Vella, Colonat, Constantí, Corçà, Corona d'Aragó, Corts de Barcelona (1413), Corts de Barcelona (1446-1448), Corts de Barcelona (1454-1458), Corts de Tortosa (1429-1430), ... Ampliar l'índex (65 més) »
Adscripció
miniatura Durant l'edat mitjana, l'adscripció era la vinculació d'una família i tots llurs descendents a la terra que conreaven, perdent tots ells la llibertat de marxar-ne.
Veure Remences і Adscripció
Alçament de Mieres
L'Alçament de Mieres va ésser una revolta que hi hagué el 22 de setembre de 1484 a la vall de Mieres (La Garrotxa), dirigida per Pere Joan Sala i produïda a causa de l'intent de confiscació de béns dels pagesos que no volien pagar drets senyorials.
Veure Remences і Alçament de Mieres
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Remences і Alfons el Magnànim
Alfons VI de Ribagorça
Alfons VI de Ribagorça o Alfons d'Aragó i d'Escobar (1417 - 1495).
Veure Remences і Alfons VI de Ribagorça
Art romànic a Catalunya
Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.
Veure Remences і Art romànic a Catalunya
Àpat comunitari
Calçotada de Valls Els àpats comunitaris són convits reglats, és a dir, que tenen una data i uns plats determinats, estan oberts a tothom i els promouen els municipis i entitats.
Veure Remences і Àpat comunitari
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Remences і Barcelona
Bartomeu Sala
Bartomeu Sala, també citat com Barthomeu o «en Sala de Montornès», fou un pagès de remença del, natural de Montornès del Vallès, sotmès a la servitud del sistema feudal, que va ser un dels dirigents de la segona revolta remença.
Veure Remences і Bartomeu Sala
Batalla de Calaf
La batalla de Calaf, també anomenada batalla de Prats del Rei va ser una batalla de la Guerra Civil catalana que va tenir lloc el 28 de febrer de 1464 entre Els Prats de Rei i Calaf.
Veure Remences і Batalla de Calaf
Batalla de Montornès
La batalla de Montornès fou una de les batalles de la Segona guerra remença.
Veure Remences і Batalla de Montornès
Bertran Samasó
Bertran Samasó va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 de setembre de 1449.
Veure Remences і Bertran Samasó
Camp (agricultura)
Camp a l'estiu Vincent van Gogh, Auvers, 1890 En l'agricultura un camp és un terreny o una zona de cultiu.
Veure Remences і Camp (agricultura)
Camprodon
Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Remences і Camprodon
Camprubí (Borredà)
Camprubí és un mas al nucli de Borredà (Berguedà) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Remences і Camprubí (Borredà)
Can Juliana
La masia de Can Juliana està situada al terme municipal de Castellar del Vallès en l'antic camí que vorejant el Riu Ripoll uneix Sant Esteve de Castellar Vell amb Sant Feliu del Racó.
Veure Remences і Can Juliana
Can Pagès Vell (l'Ametlla del Vallès)
Can Pagès Vell és una masia històrica de l'Ametlla del Vallès, actualment és un restaurant, a la comarca del Vallès Oriental.
Veure Remences і Can Pagès Vell (l'Ametlla del Vallès)
Can Sala (Albanyà)
El Can Sala és un edifici al veïnat de Bassegoda, al costat de l'església de Sant Miquel de Bassegoda.
Veure Remences і Can Sala (Albanyà)
Can Vayreda
Can Vayreda és un edifici a la ciutat d'Olot (la Garrotxa) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Remences і Can Vayreda
Can Verdaguer (Sant Gregori)
Can Verdaguer és un monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Remences і Can Verdaguer (Sant Gregori)
Carta de franqueses de 1241
Carta de franqueses de 1241, en una imatge presa de la reproducció que hi ha a Can Caciques de Llagostera La Carta de franqueses de 1241 és un privilegi que el rei Jaume I atorgà a favor dels "homes de Caldes de Malavella, Llagostera i Santa Seclina" on es regulaven prestacions de la servitud, el funcionament de la justícia, els drets dels qui treballaven la terra i enumerava les pressogatives de què gaudirien els veïns.
Veure Remences і Carta de franqueses de 1241
Casal de Can Falgars
Falgars és un mas al vessant est del puig del Castell de Falgars, dins del terme de l'antiga parròquia de Segueró, al nord-est de l'actual terme municipal de Beuda (la Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Remences і Casal de Can Falgars
Casal de Puigpardines
El castell o casa forta de Puigpardines és situat als boscos del Mas Toralles, més amunt de l'església de Santa Maria de Puigpardines.
Veure Remences і Casal de Puigpardines
Cassà de la Selva
Cassà de la Selva és una vila i municipi de la comarca del Gironès.
Veure Remences і Cassà de la Selva
Castell d'Aro
Castell d'Aro és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
Veure Remences і Castell d'Aro
Castell d'Hostoles
El castell d'Hostoles és un castell roquer, edificació dels segles -, del qual només queden ruïnes.
Veure Remences і Castell d'Hostoles
Castell d'Orís
El Castell d'Orís està situat en un turó estratègic al costat del poble d'Orís, des d'on dominava la Vall del Ter, a la plana de Vic.
Veure Remences і Castell d'Orís
Castell de Bestracà
Castell de Bestracà és una obra del municipi de Camprodon (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Remences і Castell de Bestracà
Castell de Calonge
El castell de Calonge està situat al nucli antic de la vila de Calonge (Calonge de Mar), a la comarca del Baix Empordà.
Veure Remences і Castell de Calonge
Castell de Cartellà
El Castell de Cartellà és un castell catalogat com a monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Remences і Castell de Cartellà
Castell de Castellbell
El castell de Castellbell és una edificació originalment gòtica que està situada dalt d'un turó pròxim al nucli del Burés, al municipi de Castellbell i el Vilar, al Bages.
Veure Remences і Castell de Castellbell
Castell de Farners
El Castell de Farners és una construcció romànica del ubicada al terme municipal de Santa Coloma de Farners.
Veure Remences і Castell de Farners
Castell de la Roca de Pelancà
El castell de la Roca de Pelancà és un poble fortificat i setial de murs dalt d'un penyal situat a la Roca de Pelencà, entitat de població del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), que es formà al voltant de l'antic castell.
Veure Remences і Castell de la Roca de Pelancà
Castell de Milany
El Castell de Milany fou un castell termenat al cim del Milany, un puig que domina la vall que comunica Vallfogona amb la plana de Vic.
Veure Remences і Castell de Milany
Castell de Montagut (Sant Julià de Ramis)
El castell de Montagut és un castell al nord-oest del nucli de Sarrià de Ter al terme de Sant Julià de Ramis (Gironès) catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Remences і Castell de Montagut (Sant Julià de Ramis)
Castell de Peratallada
El castell termenat de Peratallada és situat dins el mateix nucli urbà de la població, al cim d'un indret lleument elevat en una zona poc accidentada, a ponent dels plans de l'Empordà prop de mar.
Veure Remences і Castell de Peratallada
Castell de Sant Gregori
El Castell de Sant Gregori, o la Casa dels Margarit, és un edifici del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Remences і Castell de Sant Gregori
Castell de Santa Florentina
El castell de Santa Florentina, abans domus de Canet, és un antic edifici medieval del situat al N de Canet de Mar (Maresme), Catalunya, declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Remences і Castell de Santa Florentina
Castell de Santa Pau
El castell de Santa Pau, a la Garrotxa, és de l'època feudal i està situat al bell-mig de la vila de Santa Pau, perfectament integrat dins del seu nucli urbà.
Veure Remences і Castell de Santa Pau
Castell de Sentfores
El castell termenat de Sentfores estava situat en un petit turó al sud-oest de Sentfores sobre Can Canonge i prop del mas Pujolar.
Veure Remences і Castell de Sentfores
Castelló d'en Bas
Castelló d'en Bas és un castell de la Vall d'en Bas (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Remences і Castelló d'en Bas
Catalanitat de Cristòfor Colom
La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa.
Veure Remences і Catalanitat de Cristòfor Colom
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Veure Remences і Catalunya Vella
Colonat
El colonat és un sistema organitzatiu per l'explotació del camp que va aparèixer durant l'Imperi Romà.
Veure Remences і Colonat
Constantí
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Veure Remences і Constantí
Corçà
Corçà és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.
Veure Remences і Corçà
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Remences і Corona d'Aragó
Corts de Barcelona (1413)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.
Veure Remences і Corts de Barcelona (1413)
Corts de Barcelona (1446-1448)
Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1446 i 1448.
Veure Remences і Corts de Barcelona (1446-1448)
Corts de Barcelona (1454-1458)
Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan de Navarra com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1454 i 1458.
Veure Remences і Corts de Barcelona (1454-1458)
Corts de Tortosa (1429-1430)
Les Corts Catalanes són convocades a Tortosa per Alfons el Magnànim i se celebraren entre el 1429 i 1430.
Veure Remences і Corts de Tortosa (1429-1430)
Cosme de Montserrat
Cosme de Montserrat (la Selva del Camp, primer terç del - 1473) fou un religiós i polític català del, bisbe de Vic (1459-1473), entre altres càrrecs eclesiàstics.
Veure Remences і Cosme de Montserrat
Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó
Representació heràldica del rei de la Corona d'Aragó, vers 1433-1435. La crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, durant els segles i, va coincidir amb la ruptura del consens entre la monarquia i els estaments, fets que van predominar sobre els èxits militars i polítics, com la conquesta del Regne de Nàpols.
Veure Remences і Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó
Cugucia
Cugucia o cogucia deriva de la paraula cucut, cornut.
Veure Remences і Cugucia
Dècada del 1480
La dècada del 1480 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 1480 fins al 31 de desembre del 1489.
Veure Remences і Dècada del 1480
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Veure Remences і Delme
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Remences і Edat mitjana de Catalunya
Eimeric d'Usall
Eimeric d'Usall (Banyoles, 1267-1335) va ser un agent secret i ambaixador del rei Jaume el Just i confrare templer català.
Veure Remences і Eimeric d'Usall
Elies Serra i Ràfols
Elies Serra i Ràfols (Maó, 1898 - Santa Cruz de Tenerife, 1972) fou un historiador català.
Veure Remences і Elies Serra i Ràfols
Els Torrents (Borredà)
els Torrents és un mas al terme municipal de Borredà (Berguedà) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Remences і Els Torrents (Borredà)
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Veure Remences і En guàrdia!
Església de Sant Miquel de Campmajor
L'església de Sant Miquel de Campmajor es dreça en una petita elevació al marge esquerre del riu Tort, a la vall de Campmajor.
Veure Remences і Església de Sant Miquel de Campmajor
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Remences і Ferran el Catòlic
Galceran Galceran de Pinós-Fenollet
Galceran Galceran de Pinós-Fenollet, vescomte d'Illa també conegut com a Galceran VII de Pinós, era un noble català i diputat pel braç militar de la Diputació del General, en el trienni 1446-1449, acompanyant a Pero Ximénez de Urrea, 23è President de la Generalitat de Catalunya.
Veure Remences і Galceran Galceran de Pinós-Fenollet
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Remences і Guerra Civil catalana
Guerra Civil catalana a les Illes Balears
La Guerra Civil catalana (1462-1472) tengué una important repercussió a Mallorca i sobretot a Menorca, sense que hagin arribat referències respecte de les Pitiüses.
Veure Remences і Guerra Civil catalana a les Illes Balears
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Veure Remences і Guerra dels remences
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Remences і Història de Barcelona
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Remences і Història de Catalunya
Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic
Plaça del Rei de Barcelona, on va haver-hi el regicidi frustrat de Ferran el Catòlic. L'intent d'assassinat del rei Ferran el Catòlic va ser un regicidi frustrat que va tenir lloc a Barcelona, al Principat de Catalunya, el 7 de desembre del 1492.
Veure Remences і Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic
Joan de Peralta
Joan de Peralta (? - 1505) fou un religiós, fill d'una família de la noblesa catalana, senyors de Castellet del Penedès, va ocupar diversos càrrecs religiosos, fins que va ser nomenat abat del monestir de Montserrat en 1483, càrrec que exercí fins al 1493, en què fou nomenat bisbe de Vic, també fou President de la Generalitat de Catalunya en el període 1491 - 1494.
Veure Remences і Joan de Peralta
Joan de Socarrats
Joan de Socarrats o Joan Socarrats (Sant Joan de les Abadesses, c 1426 ? - Barcelona, 1483/1484) fou un jurista català.
Veure Remences і Joan de Socarrats
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).
Veure Remences і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
La Biga i la Busca
La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.
Veure Remences і La Biga i la Busca
La Culla
La Culla és un edifici del municipi de Manresa (Bages) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Remences і La Culla
Línia Sigfrid
Ubicació de la '''Línia Sigfrid''' al llarg de la frontera alemanya amb França, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos. La Línia Sigfrid (en alemany Siegfried-Linie o Westwall, mur de l'oest) va ser el nom que van donar els Aliats a una línia defensiva alemanya contraposada a la Línia Maginot francesa durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Remences і Línia Sigfrid
Llerona
Llerona és un nucli de població que forma part de les Franqueses del Vallès, al Vallès Oriental.
Veure Remences і Llerona
Llibre del Sindicat Remença
miniatura El Llibre del Sindicat Remença és un document manuscrit en llatí escrit entre el 1448 i 1449 que conté les actes de les reunions per a triar els síndics o representants dels remences (o serfs) de diverses diòcesis catalanes.
Veure Remences і Llibre del Sindicat Remença
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Veure Remences і Mals usos
Mancomunitat de la Vall de Llémena
La Mancomunitat de la Vall de Llémena és una mancomunitat de municipis fundada l'any 2009.
Veure Remences і Mancomunitat de la Vall de Llémena
Manuel de Montsuar i Mateu
IES Manuel de Montsuar a Lleida Manuel de Montsuar (Lleida, aprox. 1410 - 1491) va ser el vint-i-vuitè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1461 i 1464, nomenat el 22 de juliol de 1461.
Veure Remences і Manuel de Montsuar i Mateu
Mare de Déu de Rocacorba
El Santuari de Mare de Déu de Rocacorba, o Castell de Rocacorba, està situat dalt del massís de Rocacorba, a Canet d'Adri (Gironès), a uns 929 metres d'altitud, just al costat del Puigsou, (992 m) actualment ocupat per repetidors de televisió que s'albiren des de moltes comarques del voltant.
Veure Remences і Mare de Déu de Rocacorba
Mare de Déu del Mont
La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà).
Veure Remences і Mare de Déu del Mont
Maria de Castella
212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).
Veure Remences і Maria de Castella
Maria de Luna
Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).
Veure Remences і Maria de Luna
Michael Eaude
Michael Eaude (Londres, Anglaterra, 1949) és un sindicalista, periodista i escriptor anglés, establert a Catalunya des de 1992.
Veure Remences і Michael Eaude
Monument a la Família Pagesa i a Francesc Verntallat
El Monument a la Família Pagesa i a Francesc Verntallat és una escultura pública de la Vall d'en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Remences і Monument a la Família Pagesa i a Francesc Verntallat
Nicolau Pujades
Nicolau Pujades va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 d'octubre de 1455.
Veure Remences і Nicolau Pujades
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Veure Remences і Olot
Pagès de remença
Un pagès de remença era un pagès de la Catalunya medieval que estava lligat, juntament a la seva família, a un mas o a les terres del seu senyor, que no podia abandonar si no era mitjançant el pagament d'una remença o pagament, i sempre que el senyor ho acceptés.
Veure Remences і Pagès de remença
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Veure Remences і Pau
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Veure Remences і Pau i Treva de Déu
Pere Albert
Pere Albert fou un important jurista i eclesiàstic català mort possiblement el 1261.
Veure Remences і Pere Albert
Pere Joan Sala
Pere Joan Sala (Granollers de Rocacorba, ? – Barcelona, 1485) va ser el cabdill dels remences radicals que va encapçalar la segona guerra remença, que comença amb l'Alçament de Mieres el 1484.
Veure Remences і Pere Joan Sala
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (Saragossa, ? - Tarragona 1489) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.
Veure Remences і Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí
Política de redreç de Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic La política de redreç o de redreçament del rei Ferran el Catòlic (1452-1516) és el conjunt de mesures impulsades per aquest monarca per tal de reactivar l'economia en els països de la Corona d'Aragó, reorganitzant l'administració, combatent les lluites entre faccions i, en general, augmentant el nivell d'intervenció del poder reial.
Veure Remences і Política de redreç de Ferran el Catòlic
Refeudalització
La refeudalització és un procés històric que es va donar a partir de la crisi del a diferents parts d'Europa.
Veure Remences і Refeudalització
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Remences і Reis Catòlics
Rubí
Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.
Veure Remences і Rubí
Sant Joan de Lledó
Sant Joan del Lledó és una ermita prop del centre rural de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès).
Veure Remences і Sant Joan de Lledó
Sant Pere de Serrateix
Sant Pere de Serrateix. Absis. Sant Pere de Serrateix és un edifici de Serrateix, al municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), també conegut com el Forn o Cal Pastisser, originalment d'estil preromànic amb posteriors reformes, que fou església parroquial i actualment és la seu de l'Ajuntament.
Veure Remences і Sant Pere de Serrateix
Santa Coloma de Gramenet
Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Veure Remences і Santa Coloma de Gramenet
Sentència de Guadalupe
500 aniversari del compromís remença de l'arbitratge reial signat al monestir d'Amer La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486.
Veure Remences і Sentència de Guadalupe
Senyoria de Castellar
La senyoria de Castellar fou una jurisdicció feudal catalana dins el terme actual d'Aguilar de Segarra.
Veure Remences і Senyoria de Castellar
Senyoriu
El senyoriu o la senyoria és una institució pròpia de l'edat mitjana i l'edat moderna a Europa.
Veure Remences і Senyoriu
Serrateix
Sant Pere de Serrateix. Façana. Monestir de Santa Maria de Serrateix Serrateix és un poble del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), del qual és el nucli principal i seu de l'edifici de l'Ajuntament.
Veure Remences і Serrateix
Setge d'Hostalric de 1462
El setge d'Hostalric de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Veure Remences і Setge d'Hostalric de 1462
Setge de Lleida de 1464
El setge de Lleida de 1464 va tenir lloc entre març i juliol de 1464 durant la Guerra Civil catalana.
Veure Remences і Setge de Lleida de 1464
Teià
Teià és una vila i municipi de la comarca del Maresme.
Veure Remences і Teià
Vallromanes
Vallromanes és un municipi de la comarca del Vallès Oriental al límit amb el Maresme, situat a 25 km del centre de Barcelona, a Catalunya.
Veure Remences і Vallromanes
Vidreres
Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.
Veure Remences і Vidreres
Vilamalla
Vilamalla és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Remences і Vilamalla
Vilobí d'Onyar
Vilobí d'Onyar és un municipi de la comarca de la Selva que forma part de l'àrea urbana de Girona.
Veure Remences і Vilobí d'Onyar
1486
Països Catalans.
Veure Remences і 1486
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Veure Remences і 21 d'abril
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Remences і 28 de març
També conegut com Pagesos de remença, Remença.