Taula de continguts
83 les relacions: Aethelhere, Anarawd ap Gruffydd, Bandera de Gal·les, Batalla de Chester, Batalla de Hatfield Chase, Batalla de Heavenfield, Batalla de Winwaed, Beli ap Rhun, Bleddyn ap Cynfyn, Bretanya, Brochfael ap Elisedd, Brut y Tywysogion, Brycheiniog, Brynach, Cadell ap Gruffydd, Cadfan ap Iago, Cadwaladr, Cadwallon ap Cadfan, Cadwallon Lawhir ap Einion, Cadwgan ap Bleddyn, Castell de Caerphilly, Cearl de Mèrcia, Clynnog Fawr, Coel Hen, Coenred de Mèrcia, Coenwulf, Cunedda, Cynan ap Hywel, Cynan Garwyn, Cyngen ap Cadell, Deheubarth, Eanfrith de Bernícia, Edwin de Northúmbria, Einion Yrth ap Cunedda, Eryri, Frontera entre Anglaterra i el País de Gal·les, Gal·les, Gildas de Rhuys, Gododdin, Gruffydd, Gruffydd ap Llywelyn, Gwynedd, Historia Brittonum, Hywel ab Edwin, Hywel Dda, Iago ab Idwal, Iago ab Idwal ap Meurig, Iago ab Idwal Foel, Iago ap Beli, Idwal Iwrch, ... Ampliar l'índex (33 més) »
Aethelhere
Aethelhere (també escrit Æthelhere o Etelhere) va ser rei de l'Ànglia de l'Est des de la mort de la seva germana en la batalla de Bulcamp fins al 15 de novembre del 655, gairebé un any després.
Veure Regne de Gwynedd і Aethelhere
Anarawd ap Gruffydd
Anarawd ap Gruffydd (Gal·les ? – 1143) va ser un príncep de part de Deheubarth.
Veure Regne de Gwynedd і Anarawd ap Gruffydd
Bandera de Gal·les
La bandera del País de Gal·les (Gal·lès: Cymru Baner o I Ddraig Goch, que significa "El Drac Vermell") consisteix en una drac passant de gules sobre un camp verd i blanc.
Veure Regne de Gwynedd і Bandera de Gal·les
Batalla de Chester
La Batalla de Chester (en gal·lès: Brwydr Caer) va succeir en el segle VII a prop de la ciutat de Chester, i va resultar en una important victòria del Anglo Saxons sobre els Britons. Æthelfrith de Northúmbria va aniquilar una força combinada dels regnes gal·lesos de Powys, Rhôs (part del Regne de Gwynedd) i possiblement Mèrcia.
Veure Regne de Gwynedd і Batalla de Chester
Batalla de Hatfield Chase
Edwin de Northúmbria La Batalla de Hatfield Chase fou un enfrontament armat que va succeir entre el 12 o el 14 d'octubre del 633 a Hatfield Chase vora Doncaster (actualment part de South Yorkshire, Anglaterra).
Veure Regne de Gwynedd і Batalla de Hatfield Chase
Batalla de Heavenfield
La Batalla de Heavenfield es va lliurar el 634 entre els exèrcits d'Osvald de Northúmbria i els Britans i Gal·lesos del rei Cadwallon ap Cadfan de Gwynedd, que van ser derrotats.
Veure Regne de Gwynedd і Batalla de Heavenfield
Batalla de Winwaed
La Batalla de Winwaed (gal·lès: Maes Gai; llatí Medieval: Strages Gai Campi) es va lliurar el 15 de novembre de 655 (o 654) entre els reis Penda de Mèrcia i Oswiu de Northúmbria, resultant en la derrota i mort de Penda.
Veure Regne de Gwynedd і Batalla de Winwaed
Beli ap Rhun
Beli ap Rhun (517 aprox. – 599 aprox.) fou un dels reis de Gwynedd.
Veure Regne de Gwynedd і Beli ap Rhun
Bleddyn ap Cynfyn
Bleddyn ap Cynfyn (1025? – †1075) va ser un rei de Powys i de Gwynedd que visqué al.
Veure Regne de Gwynedd і Bleddyn ap Cynfyn
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Veure Regne de Gwynedd і Bretanya
Brochfael ap Elisedd
Brochfael ap Elisedd (ca 720 – 773) va ser un rei de Powys dins del País de Gal·les (actualment al Regne Unit), que visqué al, fill d'Elisedd ap Gwylog.
Veure Regne de Gwynedd і Brochfael ap Elisedd
Brut y Tywysogion
Una pàgina del Brut y Tywysogion Brut y Tywysogion ("Crònica dels Prínceps") és una de les principals fonts per a l'estudi de la Història de Gal·les.
Veure Regne de Gwynedd і Brut y Tywysogion
Brycheiniog
Brycheiniog va ser un petit reialme que va existir entre els segles V i VI en un territori corresponent a l'actual Gal·les, en la zona sud.
Veure Regne de Gwynedd і Brycheiniog
Brynach
Brynach o Bynarch (Irlanda? – Nanhyfer, 570) va ser un monjo gal·lès del, probablement d'origen irlandès, encara que hi ha controvèrsia en els historiadors.
Veure Regne de Gwynedd і Brynach
Cadell ap Gruffydd
Cadell ap Gruffydd (Gal·les ? – 1175) va ser un príncep de Deheubarth.
Veure Regne de Gwynedd і Cadell ap Gruffydd
Cadfan ap Iago
fou rei de Gwynedd (616 – 625).
Veure Regne de Gwynedd і Cadfan ap Iago
Cadwaladr
Cadwaladr ap Cadwallon (c. 633 - 682) (en llatí, Catuvelladurus; en anglès, Cadwallader), també conegut com a Cadwaladr Fendigaid (el Beneït) fou un rei gal·lès del Regne de Gwynedd.
Veure Regne de Gwynedd і Cadwaladr
Cadwallon ap Cadfan
Cadwallon ap Cadfan (Mort el 634) fou rei de Gwynedd des del 625 fins a la seva mort en batalla.
Veure Regne de Gwynedd і Cadwallon ap Cadfan
Cadwallon Lawhir ap Einion
Cadwallon ap Einion (460 aprox.- 534 aprox.; probablement regnà a partir de l'any 500), altrament conegut com a Cadwallon Lawhir (el Mans Llargues) i Cadwallon I, fou un dels reis de Gwynedd.
Veure Regne de Gwynedd і Cadwallon Lawhir ap Einion
Cadwgan ap Bleddyn
Cadwgan ap Bleddyn va ser un rei de Powys que visqué al.
Veure Regne de Gwynedd і Cadwgan ap Bleddyn
Castell de Caerphilly
El castell de Caerphilly (anomenat Caerffili en gal·lès) és una fortificació normanda, ubicada al centre de la petita ciutat de Sir Caerffili, a Gal·les del Sud.
Veure Regne de Gwynedd і Castell de Caerphilly
Cearl de Mèrcia
Cearl (o Ceorl) va ser un rei de Mèrcia que va governar durant la primera part del, fins possiblement l'any 626.
Veure Regne de Gwynedd і Cearl de Mèrcia
Clynnog Fawr
Clynnog Fawr, de vegades anomenat només "Clynnog", és un poble en la costa nord de la península de Llŷn, al comtat gal·lès de Gwynedd.
Veure Regne de Gwynedd і Clynnog Fawr
Coel Hen
Coel Hen o Coel el Vell (en gal·lès) és un personatge destacat de la literatura gal·lesa des de l'edat mitjana.
Veure Regne de Gwynedd і Coel Hen
Coenred de Mèrcia
Coenred (també escrit Cenred o Cœnred fl. 675–709) va ser rei de Mèrcia del 704 al 709.
Veure Regne de Gwynedd і Coenred de Mèrcia
Coenwulf
Coenwulf (també escrit Cenwulf, Kenulf, o Kenwulph) va ser rei de Mèrcia des del desembre del 796 fins a la seva mort el 821.
Veure Regne de Gwynedd і Coenwulf
Cunedda
Cunedda ap Edern (386 aprox.– 460 aprox.; probablement regnà del 440 al 450) (En llatí:, en anglès), també conegut com a Cunedda Wledig ("l'Emperador"), fou un important líder gal·lès de l'edat fosca i el fundador de la casa reial de Gwynedd.
Veure Regne de Gwynedd і Cunedda
Cynan ap Hywel
Cynan ap Hywel va ser un rei de Deheubarth que visqué al.
Veure Regne de Gwynedd і Cynan ap Hywel
Cynan Garwyn
Cynan Garwyn o Cynan ap Brochwel (ca 645 – ca 613) va ser un rei de Powys que visqué al.
Veure Regne de Gwynedd і Cynan Garwyn
Cyngen ap Cadell
Pilar d'Eliseg, que '''Cyngen ap Cadell''' feu alçar en homenatge al seu re-besavi Elisedd ap Gwylog Cyngen ap Cadell (? – 855) va ser un rei de Powys que visqué al.
Veure Regne de Gwynedd і Cyngen ap Cadell
Deheubarth
Deheubarth fou un estat medieval gal·lès que es va formar l'any 950 com a escissió de la meitat sud del regne de Gwynedd.
Veure Regne de Gwynedd і Deheubarth
Eanfrith de Bernícia
Eanfrith (590–634) o Enfred fou breument rei de Bernícia, entre el 632 i el 633.
Veure Regne de Gwynedd і Eanfrith de Bernícia
Edwin de Northúmbria
Edwin (també conegut com a Eadwine, Æduini o Eduí de Deira) (ca. 586-12 d'octubre de 633) va ser rei de Deira i de Bernícia, coneguts més tard conjuntament sota el nom de Northúmbria.
Veure Regne de Gwynedd і Edwin de Northúmbria
Einion Yrth ap Cunedda
Einion ap Cunedda (420 aprox.-500 aprox.; probablement regnà a partir de l'any 470) (en llatí: Engenius; en anglès: Enoch), altrament conegut com a Einion Yrth (l'Impetuós) fou un dels reis de Gwynedd.
Veure Regne de Gwynedd і Einion Yrth ap Cunedda
Eryri
Eryri és una regió muntanyosa situada al nord-oest de Gal·les, que constitueix una àrea protegida com a parc nacional des del 1951.
Veure Regne de Gwynedd і Eryri
Frontera entre Anglaterra i el País de Gal·les
La frontera entre Anglaterra i el País de Gal·les (gal·lès Y ffin rhwng Cymru a Lloegr) és la frontera entre Anglaterra i País de Gal·les, dos països constituents del Regne Unit.
Veure Regne de Gwynedd і Frontera entre Anglaterra i el País de Gal·les
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Veure Regne de Gwynedd і Gal·les
Gildas de Rhuys
Gildas de Rhuys (Strathclyde, Escòcia, vers 496 o 516 - Rhuys, Bretanya, França, vers 570) fou un eclesiàstic i monjo destacat de l'església celta-cristiana a Britània.
Veure Regne de Gwynedd і Gildas de Rhuys
Gododdin
Gododdin va ser un país format per gent d'ètnia celta que va existir al nord-est de Britània, en l'àrea anomenada Hen Ogledd, ocupava un territori els límits exactes del qual es desconeixen, però que sembla que corresponen al sud-est de l'actual Escòcia.
Veure Regne de Gwynedd і Gododdin
Gruffydd
* Reis gal·lesos.
Veure Regne de Gwynedd і Gruffydd
Gruffydd ap Llywelyn
Gruffydd ap Llywelyn (ca 1007 - 5 d'agost del 1063) va ser el Rei de tota Gal·les des de l'any 1055 fins al seu traspàs, un dels pocs governants gal·lesos a qui es pot atorgar aquest títol.
Veure Regne de Gwynedd і Gruffydd ap Llywelyn
Gwynedd
Gwynedd és un comtat de Gal·les creat el 1974 per la Local Government Act de 1972.
Veure Regne de Gwynedd і Gwynedd
Historia Brittonum
Historia Brittonum és un llibre escrit en llatí al sobre la història dels britans.
Veure Regne de Gwynedd і Historia Brittonum
Hywel ab Edwin
Hywel ab Edwin (? – 1044) va ser un rei de Deheubarth que visqué al.
Veure Regne de Gwynedd і Hywel ab Edwin
Hywel Dda
Hywel ap Cadell, anomenat Hywel Dda o Hywel el Bo, (880? — †950), va ser un rei de Powys, de Gwynedd i de Deheubarth que visqué al.
Veure Regne de Gwynedd і Hywel Dda
Iago ab Idwal
* Iago ab Idwal Foel, rei de Gynedd 950-979.
Veure Regne de Gwynedd і Iago ab Idwal
Iago ab Idwal ap Meurig
Iago ab Idwal (o Iago ab Idwal ap Meurig) va ser un rei de Gwynedd i de Powys que visqué al i morí l'any 1039.
Veure Regne de Gwynedd і Iago ab Idwal ap Meurig
Iago ab Idwal Foel
Iago ab Idwal (o Iago ab Idwal Foel) va ser un rei de Gwynedd que visqué al.
Veure Regne de Gwynedd і Iago ab Idwal Foel
Iago ap Beli
fou un rei de Gwynedd que va regnar de l'any 599 al 616.
Veure Regne de Gwynedd і Iago ap Beli
Idwal Iwrch
Idwal Iwrch (Idwal 'el Cabirol'), o Idwal ap Cadwaladr (Idwal, fill de Cadwaladr), és una figura en les genealogies reials del Regne de Gwynedd.
Veure Regne de Gwynedd і Idwal Iwrch
Ine de Wessex
Ine va ser rei de Wessex del 688 al 726.
Veure Regne de Gwynedd і Ine de Wessex
Juli Asclepiòdot
Juli Asclepiòdot (en llatí Iulius Asclepiodotus) va ser un magistrat i militar romà del.
Veure Regne de Gwynedd і Juli Asclepiòdot
Literatura gal·lesa
La literatura gal·lesa és la feta al País de Gal·les en gal·lès (cymraeg), nació que forma part del Regne Unit de la Gran Bretanya.
Veure Regne de Gwynedd і Literatura gal·lesa
Llangadwaladr
Llangadwaladr és un poble situat a la costa oest de l'illa d'Anglesey (Gal·les).
Veure Regne de Gwynedd і Llangadwaladr
Llywelyn ap Seisyll
Llywellyn ap Seisyll (? – 1023) va ser un rei de Powys, de Gwynedd i de Deheubarth que visqué al.
Veure Regne de Gwynedd і Llywelyn ap Seisyll
Maelgwn Gwynedd
Maelgwn Gwynedd, el nom formal del qual era Maelgwn ap Cadwallon (480 aprox. - 547) (en llatí: Maglocunus, nom derivat del britònic *Maglocuu), altrament conegut com a Maelgwn Hir (l'Alt), fou un dels primers reis de Gwynedd i un personatge de la literatura mítica gal·lesa.
Veure Regne de Gwynedd і Maelgwn Gwynedd
Maredudd ab Owain
Maredudd ap Owain (938 – 999Data de naixement no segura, extreta de) va ser un rei de Powys que visqué al.
Veure Regne de Gwynedd і Maredudd ab Owain
Maredudd ap Gruffydd
Maredudd ap Gruffydd (Gal·les, 1130 - 1155) fou un rei de Deheubarth.
Veure Regne de Gwynedd і Maredudd ap Gruffydd
Mèrcia
Mèrcia (anglès antic: Mierce, 'gent de la frontera') va ser un dels regnes de l'Heptarquia anglosaxona que van formar després Anglaterra.
Veure Regne de Gwynedd і Mèrcia
Mitologia gal·lesa
VI'') La mitologia gal·lesa es compon tant de les tradicions populars desenvolupades a Gal·les com de les tradicions desenvolupades pels celtes britons en altres llocs abans del final del primer mil·lenni.
Veure Regne de Gwynedd і Mitologia gal·lesa
Nennius
Nennius fou un monjo gal·lès del segle IX.
Veure Regne de Gwynedd і Nennius
Owain ap Cadwgan
Owain ap Cadwgan (mort el 1116) va ser un príncep del regne medieval de Powys, a l'est de Gal·les.
Veure Regne de Gwynedd і Owain ap Cadwgan
Owain ap Hywel
Owain ap Hywel (Dinefwr, Llandeilo, 913 ? – 987)Informacions no segures, extretes de va ser un rei de Deheubarth i de Powys que visqué al.
Veure Regne de Gwynedd і Owain ap Hywel
Paulí de York
Sant Paulí (Roma, últim terç del s. VI – Rochester, 10 d'octubre de 644 o 645) va ser un membre de la missió gregoriana enviada el 601 pel papa Gregori I per convertir els anglosaxons del seu paganisme, i el primer bisbe de York.
Veure Regne de Gwynedd і Paulí de York
Penda
Penda (mort el 15 de novembre de 655) fou rei de Mèrcia durant el segle VII.
Veure Regne de Gwynedd і Penda
Raedwald
Raedwald, fill de Tytila, fou rei de l'Ànglia de l'Est des del 600 fins a l'any de la seva mort, el 624.
Veure Regne de Gwynedd і Raedwald
Regne de Dyfed
El Regne de Dyfed va ser un dels petits reialmes que van sorgir al país de Gal·les, després que els romans abandonessin l'illa de la Gran Bretanya al.
Veure Regne de Gwynedd і Regne de Dyfed
Regne de Powys
El regne de Powys fou un estat medieval gal·lès, situat a l'est d'aquest país, en la vall del riu Severn i del Tern, que va sorgir després que els romans abandonessin Britània.
Veure Regne de Gwynedd і Regne de Powys
Regne de Rhinns
El Regne de Rhinns o Na Renna (gaèlic escocés: Na Rannaibh) fou un senyoriu nòrdic gaèlic que apareix en els registres històrics al.
Veure Regne de Gwynedd і Regne de Rhinns
Rhodri Mawr
Rhodri Mawr (Rhodri el Gran en català; també anomenat Rhodri ap Merfyn) va ser un rei de Gwynedd i de Powys que nasqué als voltants del 825 i morí l'any 878.
Veure Regne de Gwynedd і Rhodri Mawr
Rhodri Molwynog
Mapa de Gwynedd mostrant el Cantref Rhodri Molwynog ('Rhodri el calb i gris'; mort c. 754), també conegut com a Rhodri ap Idwal ('Rhodri fill d'Idwal') fou rei de Gwynedd al segle VIII.
Veure Regne de Gwynedd і Rhodri Molwynog
Rhos
El cantreef del Rhos va ser una regió del regne de Gwynedd que abastava uns 264 km².
Veure Regne de Gwynedd і Rhos
Rhun Hir ap Maelgwn
Rhun ap Maelgwn (492 aprox.- 586 aprox., regnà a partir de l'any 547 aprox.) també conegut com a Rhun Hir (l'Alt) fou un rei de Gwynedd.
Veure Regne de Gwynedd і Rhun Hir ap Maelgwn
Rhydderch ab Iestyn
Rhydderch ab Iestyn (? – 1033) va ser un rei gal·lès que visqué al.
Veure Regne de Gwynedd і Rhydderch ab Iestyn
Rhys ab Owain
Rhys ab Owain (Gal·les, ? – 1078) va ser un rei de Deheubarth que visqué al.
Veure Regne de Gwynedd і Rhys ab Owain
Rhys ap Gruffydd
Rhys ap Gruffydd (Gal·les, 1132 – 28 d'abril del 1197) va ser un rei de Deheubarth que visqué al.
Veure Regne de Gwynedd і Rhys ap Gruffydd
Rhys ap Tewdwr
Rhys ap Tewdwr (Sir Gaerfyrddin Gal·les, abans del 1065 – Brecon, 1093) va ser un príncep de Deheubarth que visqué al.
Veure Regne de Gwynedd і Rhys ap Tewdwr
Seisyllwg
Seisyllwg va ser un dels petits regnes medievals gal·lesos.
Veure Regne de Gwynedd і Seisyllwg
Selyf ap Cynan
Selyf ap Cynan o Selyf Sarffgadau (ca 591 – ca 613) va ser un rei de Powys que visqué al, fill de Cynan Garwyn.
Veure Regne de Gwynedd і Selyf ap Cynan
Sender Marítim d'Anglesey
El Sender Marítim d'Anglesey (Anglesey Coastal Path en anglès) discorre per tota la longitud de l'Àrea de Destacada Bellesa Natural en Anglesey, Gal·les.
Veure Regne de Gwynedd і Sender Marítim d'Anglesey
Votadins
Els votadins (llatí Votadini) eren un poble celta que habitava el sud-est d'Escòcia.
Veure Regne de Gwynedd і Votadins
Y Gododdin
Y Gododdin és un poema medieval gal·lès format per un seguit d'elegies als homes del regne brità de Gododdin i als seus aliats, que, segons la interpretació convencional, van morir lluitant contra els angles de Deira i Bernícia a la Batalla de Catraeth (c.
Veure Regne de Gwynedd і Y Gododdin
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Veure Regne de Gwynedd і 1238