Taula de continguts
70 les relacions: Absalon, Ademar de Monteil, Amat de Montecassino, Arquebisbat antic de Canterbury, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Austind, Avemaria, Bernardo de Sedirac, Bertran de Comenge, Bisbat d'Avranches, Bisbat de Lescar, Bisbat de Toul, Cèntul V de Bearn, Climent III, Comtat de Túsculum, Concili de Londres de 1102, Cronologia del catarisme, Dècada del 1070, Decretals pseudo-isidorianes, Dictatus Papae, Diego Peláez, Dones i matemàtiques, Elecció papal de 1130, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, Ermengol IV d'Urgell, Escola catedralícia, Església catòlica a França, Església pròpia, Esteve IX, Europa, Felícia de Roucy, Frederic I d'Alta Lorena, Garcia d'Arlanza, Gerard de Braga, Gregori VII, Guigó III d'Albon, Guillem II d'Anglaterra, Història del cristianisme, Història del papat (1048-1257), Homilies d'Organyà, Humbert de Silva Candida, Irlanda normanda, Lleó IX, Llista de papes de Roma, Lluita de les Investidures, Marcel·lí Carreras i Ibáñez, Matrimoni, Normands, ... Ampliar l'índex (20 més) »
Absalon
Absalon, Absaló o Axel (Fjenneslev, 1128 - Sorø, 21 de març de 1201) va ser un polític i arquebisbe danès.
Veure Reforma gregoriana і Absalon
Ademar de Monteil
Ademar de Monteil (m. 1 d'agost de 1098) fou bisbe de Le Puy del 1077 al 1098 i un dels principals personatges de la Primera Croada.
Veure Reforma gregoriana і Ademar de Monteil
Amat de Montecassino
Amat de Montecassino (Amatus Casinensis) (Salern, 1010 - Montecassino, 1090) fou un monjo benedictí de l'abadia de Montecassino conegut per les seves cròniques històriques de la seva època.
Veure Reforma gregoriana і Amat de Montecassino
Arquebisbat antic de Canterbury
Sant Agustí de Canterbury Enric II Thomas Cranmer Larquebisbat de Canterbury (anglès: Archdiocese of Canterbury; llatí: Archidioecesis Cantuariensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Veure Reforma gregoriana і Arquebisbat antic de Canterbury
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Veure Reforma gregoriana і Arquebisbat de Barcelona
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Reforma gregoriana і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Austind
en llatí Austindus, va ésser un bisbe d'Auch.
Veure Reforma gregoriana і Austind
Avemaria
Madona de Pompeo Batoni, 1742 Lavemaria és una oració cristiana dirigida a Maria, mare de Jesús.
Veure Reforma gregoriana і Avemaria
Bernardo de Sedirac
Bernardo de Sedirac o de Sauvetat, Bernardo de Cluny o Bernardo de Toledo (Agen,? - Toledo, abril de 1128), monjo de Cluny i arquebisbe de Toledo.
Veure Reforma gregoriana і Bernardo de Sedirac
Bertran de Comenge
Bertran de Comenge o Bertran de l'Illa (Illa Jordà, Gers, ca. 1050 - Lugdunum Convenarum, actual Sant Bertran de Comenge, Alta Garona, 1123) fou bisbe de Comenge.
Veure Reforma gregoriana і Bertran de Comenge
Bisbat d'Avranches
Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. Vista aèria del Mont Saint-Michel. L'abadia de la Santíssima Trinitat de La Lucerne. reliquies de sant Oberto (''saint Aubert''). El bisbat d'Avranches (francès: Diocèse d'Avranches, llatí: Dioecesis Abrincensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Reforma gregoriana і Bisbat d'Avranches
Bisbat de Lescar
La ''torre del bisbe'' és tot el que resta de l'antic palau episcopal de Lescar, destruït durant la revolució francesa. L'església de Sant Julià de Lescar, edificada el 1649 sobre les restes d'una església més antiga, destruïda pels protestants i que es remuntava al 1030.
Veure Reforma gregoriana і Bisbat de Lescar
Bisbat de Toul
L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.
Veure Reforma gregoriana і Bisbat de Toul
Cèntul V de Bearn
Cèntul V, mal anomenat el Jove, fou vescomte de Bearn des de 1058 fins a la seva mort en 1090.
Veure Reforma gregoriana і Cèntul V de Bearn
Climent III
Climent III (centre) amb Enric IV (esquerra), imatge del ''Codex Jenesis Bose'' Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.
Veure Reforma gregoriana і Climent III
Comtat de Túsculum
El comtat de Túsculum fou una jurisdicció senyorial del centre d'Itàlia, amb capital a la ciutat de Túsculum.
Veure Reforma gregoriana і Comtat de Túsculum
Concili de Londres de 1102
El Concili de Londres va ser una concili de l'església catòlica convocat per Anselm, arquebisbe de Canterbury, en la festivitat de sant Miquel l'any 1102.
Veure Reforma gregoriana і Concili de Londres de 1102
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Veure Reforma gregoriana і Cronologia del catarisme
Dècada del 1070
La dècada del 1070 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 1070 fins al 31 de desembre del 1079.
Veure Reforma gregoriana і Dècada del 1070
Decretals pseudo-isidorianes
Les Decretals Pseudo-Isidorianes (o Decretals Falses) són un conjunt de falsificacions medievals extensives i influents escrites per un erudit (o un grup d'erudits) conegut com el Pseudo-Isidor.
Veure Reforma gregoriana і Decretals pseudo-isidorianes
Dictatus Papae
Els «Dictatus Papa» (Principis del papa), són una relació de 27 axiomes que, publicats en el 1075, recollien l'ideari polític-religiós del papa Gregori VII.
Veure Reforma gregoriana і Dictatus Papae
Diego Peláez
Diego Peláez va ser un bisbe medieval de Santiago de Compostel·la.
Veure Reforma gregoriana і Diego Peláez
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Veure Reforma gregoriana і Dones i matemàtiques
Elecció papal de 1130
L'elecció papal de 1130, convocada després de la mort del papa Honori II es va celebrar el 14 de febrer i donà lloc a una doble elecció.
Veure Reforma gregoriana і Elecció papal de 1130
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.
Veure Reforma gregoriana і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.
Veure Reforma gregoriana і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Ermengol IV d'Urgell
Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).
Veure Reforma gregoriana і Ermengol IV d'Urgell
Escola catedralícia
L'Escola Catedralícia de Trondheim, fundada el 1152, és l'escola més antiga de Noruega. Avui funciona com un institut de educació secundària. Una escola catedralícia o episcopal és una institució d'origen medieval que es desenvolupa al voltant de les biblioteques de les catedrals europees amb la funció específica de la formació del clergat.
Veure Reforma gregoriana і Escola catedralícia
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Veure Reforma gregoriana і Església catòlica a França
Església pròpia
Durant l'edat mitjana, l'església pròpia (del llatí, ecclesia propria, o en alemany Eigenkirche) era una església, abadia o claustre construït en terrenys privats per un senyor feudal, sobre els quals mantenia els seus interessos com a propietari, especialment el dret denominat en la llei anglesa com "advowson", de nomenar al personal eclesiàstic.
Veure Reforma gregoriana і Església pròpia
Esteve IX
Esteve IX va ser el 154è papa de l'Església catòlica.
Veure Reforma gregoriana і Esteve IX
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Reforma gregoriana і Europa
Felícia de Roucy
Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085) Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.
Veure Reforma gregoriana і Felícia de Roucy
Frederic I d'Alta Lorena
Frederic I o Ferry I (v. 910/915 - 978) va ser comte de Bar i duc d'Alta Lorena.
Veure Reforma gregoriana і Frederic I d'Alta Lorena
Garcia d'Arlanza
Garcia d'Arlanza (Quintanilla San García, La Bureba, Burgos, final del – San Pedro de Arlanza, Hortigüela, Burgos, 1073) fou un monjo benedictí castellà, abat del monestir de San Pedro de Arlanza i conseller dels reis Ferran I de Castella i Sanç II de Castella.
Veure Reforma gregoriana і Garcia d'Arlanza
Gerard de Braga
Gerard de Braga o Guerau de Moissac (Caors, Òlt, França, s. XI - Bornes, Portugal, 5 de desembre de 1108) fou un monjo benedictí, bisbe de Braga.
Veure Reforma gregoriana і Gerard de Braga
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Veure Reforma gregoriana і Gregori VII
Guigó III d'Albon
Guigó III d'Albon, anomenat el Jove o Comes, nascut entre 1050 i 1060, mort el 1133, va ser comte d'Albon de 1079 a 1133.
Veure Reforma gregoriana і Guigó III d'Albon
Guillem II d'Anglaterra
Guillem II d'Anglaterra o Guillem el Roig (vers 1056 - 2 d'agost, 1100) era fill de Guillem el Conqueridor i heretà el Regne d'Anglaterra a la mort del seu pare el 1087.
Veure Reforma gregoriana і Guillem II d'Anglaterra
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Veure Reforma gregoriana і Història del cristianisme
Història del papat (1048-1257)
La història del papat des del 1048 fins al 1257 va estar marcada pel conflicte entre els papes i l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, sobretot per la controvèrsia de les investidures, una disputa sobre qui, el papa o l'emperador, podien nomenar bisbes dins de l'Imperi.
Veure Reforma gregoriana і Història del papat (1048-1257)
Homilies d'Organyà
Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.
Veure Reforma gregoriana і Homilies d'Organyà
Humbert de Silva Candida
Humbert de Silva Candida o Humbert de Moyenmoutier (c. 1000 - † 5 de maig de 1061) fou un cardenal francès que va col·laborar amb el Papa Lleó IX al govern de l'Església Catòlica.
Veure Reforma gregoriana і Humbert de Silva Candida
Irlanda normanda
Una torre prop de Quin (Clare). Els normands van consolidar la seva presència a Irlanda construint centenars de castells i torres com aquesta. El Castell de Trim (1169-) és la major construcció del període Irlanda en 1014. Un mosaic de regnes. Zones sota control normand en 1300.
Veure Reforma gregoriana і Irlanda normanda
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Veure Reforma gregoriana і Lleó IX
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Reforma gregoriana і Llista de papes de Roma
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Veure Reforma gregoriana і Lluita de les Investidures
Marcel·lí Carreras i Ibáñez
Marcel·lí Carreras i Ibáñez (Santa Maria del Camí (Veciana), província de Barcelona, 1882 - Barcelona, 1 de juliol de 1970) va ser un canonge i ardiaca de la catedral de Vic català.
Veure Reforma gregoriana і Marcel·lí Carreras i Ibáñez
Matrimoni
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.
Veure Reforma gregoriana і Matrimoni
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Reforma gregoriana і Normands
Notació pneumàtica gregoriana
La notació pneumàtica gregoriana és el sistema de notació musical usat a partir del per indicar els desenvolupaments melòdics del repertori de cant de la litúrgia romana.
Veure Reforma gregoriana і Notació pneumàtica gregoriana
Olav I de Dinamarca
Olav I (1050-1095), anomenat Olaf I Hunger en danès, va ser rei de Dinamarca del 1086 al 1095 succeint el seu germà Canut.
Veure Reforma gregoriana і Olav I de Dinamarca
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Veure Reforma gregoriana і Oleguer de Barcelona
Orde de canonges regulars
Un orde de canonges regulars (o Ordo Canonicorum Regularium en llatí) és un orde religiós format pels canonges (és a dir, preveres) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.
Veure Reforma gregoriana і Orde de canonges regulars
Orde de Cluny
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Veure Reforma gregoriana і Orde de Cluny
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Reforma gregoriana і Orde de Sant Agustí
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Reforma gregoriana і Orde de Sant Benet
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Reforma gregoriana і Orde del Cister
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Veure Reforma gregoriana і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Reforma gregoriana і Papa
Pere Damià
Pere Damià (Ravenna, Estats Pontificis 1007 - Faenza, 21 de febrer de 1072), nascut com a Pier Damiani o Pier di Damiano, va ser un religiós camaldulès, teòleg, bisbe i cardenal (nomentat en 1057 o 1058 pel papa Esteve IX) italià, canonitzat i venerat com a sant a l'Església Catòlica.
Veure Reforma gregoriana і Pere Damià
Pintures de Pedret
Les Pintures de Pedret són un conjunt de pintures murals pertanyent al conjunt de decoració mural de l'església de Sant Quirze de Pedret.
Veure Reforma gregoriana і Pintures de Pedret
Reforma
* Agricultura.
Veure Reforma gregoriana і Reforma
Responsori
Un responsori és un tipus de cant propi de les litúrgies cristianes occidentals.
Veure Reforma gregoriana і Responsori
Sant Joan Baptista de Perpinyà
Sant Joan Baptista de Perpinyà és l'església gòtica, actualment catedral i anteriorment parròquia principal de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
Veure Reforma gregoriana і Sant Joan Baptista de Perpinyà
Sepulcre del bisbe Oleguer
El sepulcre del bisbe Oleguer és l'urna sepulcral del que va ser bisbe de Barcelona, Oleguer Bonestruga, mort el 1137 i canonitzat el 1676.
Veure Reforma gregoriana і Sepulcre del bisbe Oleguer
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Veure Reforma gregoriana і Simonia
Urbà II
Urbà II, (±1035 Châtillon-sur-Marne – Roma, 1099), nascut Otó de Chantillon o Eudes de Lagery, va ser el 159è papa de l'Església Catòlica durant onze anys entre 1088 i 1099.
Veure Reforma gregoriana і Urbà II
Víctor II
Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.
Veure Reforma gregoriana і Víctor II
1074
El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Reforma gregoriana і 1074
També conegut com Gregoriana.