Taula de continguts
79 les relacions: Accident (fal·làcia), Alfred Tarski, Aprenentatge profund, Aptitud, Aristòtil, Axioma, Càlcul lògic, Charles Sanders Peirce, Ciència, Ciència goetheana, Ciències de la computació, Cluedo, Coneixement, Consistència, Demostració (matemàtiques), Diagnosi diferencial, Dilema, Edat moderna, Erudició, Escola Nova, Existència de Déu, Experiment, Explicació, Filosofia, Filosofia de la física, Gómez Pereira, Geometria, Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga, Història de la IA, Història de la meteorologia, Inductivisme, Inferència, Inferència estadística, Intel·ligència artificial, Josep Call Balaguer, Lògica, Lògica proposicional, Les aventures de Sherlock Holmes (sèrie de videojocs), Llei dels tres estadis, Llista d'especialitats 11 de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista de disciplines científiques, Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO, Matemàtiques i art, Mètode científic, Mecànica, Mercantilisme, Modus ponendo ponens, Modus tollendo ponens, Modus tollendo tollens, Moviment, ... Ampliar l'índex (29 més) »
Accident (fal·làcia)
La fal·làcia lògica d'accident (també dita destruint l'excepció o a dicto simpliciter ad dictum secundum quid) és una fal·làcia deductiva incorrent en un sil·logisme estadístic (un argument basat en una generalització) quan una excepció a una regla d'or és ignorada.
Veure Raonament deductiu і Accident (fal·làcia)
Alfred Tarski
va ser un filòsof polonès especialitzat en lògica i un matemàtic destacat.
Veure Raonament deductiu і Alfred Tarski
Aprenentatge profund
L'aprenentatge profund (en anglès, deep learning) és una tècnica d’extracció i transformació de noves característiques del processament de la informació, les quals poden ser de forma supervisada o no.
Veure Raonament deductiu і Aprenentatge profund
Aptitud
En psicologia, l'aptitud (del llatí aptius.
Veure Raonament deductiu і Aptitud
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Raonament deductiu і Aristòtil
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Veure Raonament deductiu і Axioma
Càlcul lògic
El càlcul lògic o derivació lògica és un algorisme que permet còmoda i fàcilment inferir o deduir un enunciat veritable a partir d'un altre o altres que es tenen com a vàlidament veritables.
Veure Raonament deductiu і Càlcul lògic
Charles Sanders Peirce
Charles Sanders Peirce (pronunciat /pɜːrs/, Cambridge, Massachusetts, 10 de setembre de 1839 – Milford, Pennsilvània, 19 d'abril de 1914) va ser un filòsof, lògic i científic estatunidenc.
Veure Raonament deductiu і Charles Sanders Peirce
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Raonament deductiu і Ciència
Ciència goetheana
Es denomina ciència goetheana, i de vegades, ciència goetheana-steineriana el pensament científic o pseudocientífic, segons es consideri, de Johann Wolfgang von Goethe.
Veure Raonament deductiu і Ciència goetheana
Ciències de la computació
Les Ciències de la computació estudien els fonaments teòrics de la informació i el còmput, juntament amb tècniques pràctiques per a la implementació i aplicació d'aquests fonaments teòrics.
Veure Raonament deductiu і Ciències de la computació
Cluedo
El tauler que representa la planta baixa de la vil·la El Cluedo és un joc de tauler on els participants han de resoldre un crim fictici usant la seva capacitat de deducció.
Veure Raonament deductiu і Cluedo
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Veure Raonament deductiu і Coneixement
Consistència
* Consistència (estadística), propietat dels estimadors.
Veure Raonament deductiu і Consistència
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Veure Raonament deductiu і Demostració (matemàtiques)
Diagnosi diferencial
En Medicina, el diagnòstic diferencial és el procediment pel qual s'identifica una determinada malaltia, entitat nosològica, síndrome o qualsevol condició de salut-malaltia mitjançant l'exclusió d'altres possibles causes que presentin un quadre clínic semblant al que el pacient pateix.
Veure Raonament deductiu і Diagnosi diferencial
Dilema
Un dilema (del llatí dilemma) és un problema que es pot resoldre mitjançant dues solucions, cap de les quals és completament acceptable (pensem en els extrems).
Veure Raonament deductiu і Dilema
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Raonament deductiu і Edat moderna
Erudició
Un investigador erudit L'erudició és el coneixement profund basat en la instrucció i la documentació, especialment en diversos àmbits de la història i la literatura.
Veure Raonament deductiu і Erudició
Escola Nova
L'Escola Nova és un moviment pedagògic que sorgeix a finals del, que pretén promoure un canvi en la manera d'ensenyar impulsant un aprenentatge actiu, en contrast amb el de l'Escola Tradicional, així com renovant els seus principis.
Veure Raonament deductiu і Escola Nova
Existència de Déu
''Déu arquitecte'', segle XIII Lexistència de Déu ha estat objecte d'arguments a favor i en contra per part de científics, filòsofs, teòlegs, entre altres.
Veure Raonament deductiu і Existència de Déu
Experiment
consulta.
Veure Raonament deductiu і Experiment
Explicació
Una explicació és una declaració que descriu les causes, el context i les conseqüències d'un assumpte, procés o estat, així com les normes o lleis en relació amb aquest tema.
Veure Raonament deductiu і Explicació
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Raonament deductiu і Filosofia
Filosofia de la física
La dualitat ona-partícula, en què s'aprecia com un mateix fenomen pot ser percebut de dues maneres diferents, fou un dels problemes filosòfics que plantejà la mecànica quàntica La filosofia de la física es refereix al conjunt de reflexions filosòfiques sobre la interpretació, epistemologia i principis de les teories físiques i la naturalesa de la realitat.
Veure Raonament deductiu і Filosofia de la física
Gómez Pereira
Gómez Pereira (1500-1567?) va ser un filòsof, metge i humanista espanyol, natural de Medina del Campo (Valladolid).
Veure Raonament deductiu і Gómez Pereira
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Raonament deductiu і Geometria
Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga
Hecateu de Milet va mostrar-ne un per demostrar la immensitat de Pèrsia en relació amb les ciutats gregues. També es diu que quan els jònics demanaren ajuda a les ciutats de Grècia continental els mostraren la seua situació en relació amb cadascuna de les parts en conflicte en un mapa.
Veure Raonament deductiu і Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga
Història de la IA
Es considera que La història de la intel·ligència artificial com a disciplina acadèmica s'inicia amb l'esdeveniment fundacional de la Dartmouth Conference l'estiu de 1956 al Dartmouth College de Hanover (New Hampshire), en un taller de sis setmanes titulat Dartmouth Summer Research Project on Artificial Intelligence, organitzat per John McCarthy.
Veure Raonament deductiu і Història de la IA
Història de la meteorologia
Meteorología és un terme que deriva del llibre d'Aristòtil Meteorologica, que va ser escrit cap a l'any 340 aC.
Veure Raonament deductiu і Història de la meteorologia
Inductivisme
L'inductivisme és un mètode científic que treu conclusions generals d'alguna cosa particular.
Veure Raonament deductiu і Inductivisme
Inferència
La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.
Veure Raonament deductiu і Inferència
Inferència estadística
Distribució normal N(μ,σ) La inferència estadística és una part de l'estadística matemàtica que es dedica a deduir possibles resultats d'una població sotmesa a estudi, a partir de l'anàlisi de mostres diverses d'aquesta població.
Veure Raonament deductiu і Inferència estadística
Intel·ligència artificial
Un assistent personal intel·ligent, una de les aplicacions concretes de la intel·ligència artificial popularitzada en la dècada del 2010. La intel·ligència artificial (abreujat IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.
Veure Raonament deductiu і Intel·ligència artificial
Josep Call Balaguer
és un psicòleg compatiu especialitzat en cognició de primats.
Veure Raonament deductiu і Josep Call Balaguer
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Raonament deductiu і Lògica
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Veure Raonament deductiu і Lògica proposicional
Les aventures de Sherlock Holmes (sèrie de videojocs)
Les Aventures de Sherlock Holmes és una sèrie de videojocs d'aventures, desenvolupada per Frogwares, i basada en la famosa obra d'Arthur Conan Doyle Les aventures de Sherlock Holmes, amb el famós detectiu Sherlock Holmes i el seu company el Dr. John H. Watson. Tot i que la franquícia està basada en Les aventures de Sherlock Holmes, i s'inspira en ella, els jocs tenen trames i històries fictícies.
Veure Raonament deductiu і Les aventures de Sherlock Holmes (sèrie de videojocs)
Llei dels tres estadis
La Llei dels tres estadis és una proposta de llei sobre història enunicada per Auguste Comte en el marc del positivisme i segons la qual cada branca del coneixement humà passa per tres etapes teòriques successives d'accés al saber: teològica, metafísica i positiva.
Veure Raonament deductiu і Llei dels tres estadis
Llista d'especialitats 11 de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista d'especialitats del camp 11 (Lògica) de la Nomenclatura de la UNESCO.
Veure Raonament deductiu і Llista d'especialitats 11 de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista de disciplines científiques
Hi ha hagut diversos intents per catalogar les diverses ciències.
Veure Raonament deductiu і Llista de disciplines científiques
Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista dels codis de quatre dígits per a les disciplines dels camps de la ciència i la tecnologia de la nomenclatura de la UNESCO: Categoria:Ciència Categoria:Nomenclatura de la UNESCO Categoria:Tecnologia.
Veure Raonament deductiu і Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO
Matemàtiques i art
Les matemàtiques i l'art estan relacionades de diverses maneres en molts àmbits.
Veure Raonament deductiu і Matemàtiques i art
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Veure Raonament deductiu і Mètode científic
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Veure Raonament deductiu і Mecànica
Mercantilisme
Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.
Veure Raonament deductiu і Mercantilisme
Modus ponendo ponens
En lògica, el modus ponendo ponens (en llatí, literalment manera que posa tot posant, en el sentit de manera que afirmant afirma), també anomenat modus ponens i generalment abreujat MPP o MP, és una regla d'inferència que té la següent forma: Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus ponens podria ser: Una altra manera de presentar el modus ponens és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de següent: En l'axiomatització de la lògica proposicional proposada per Jan Łukasiewicz, el modus ponens és l'única regla d'inferència primitiva.
Veure Raonament deductiu і Modus ponendo ponens
Modus tollendo ponens
En lògica, el sil·logisme disjuntiu, històricament conegut com a modus tollendo ponens (en llatí, 'manera que negant afirma') o MTP, és una forma vàlida d'argument: Per exemple, un raonament que segueix la forma del sil·logisme disjuntiu podria ser: Una altra manera de presentar el sil·logisme disjuntiu és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de seqüent: A lògica proposicional la seva representació seria la següent: \supset q.
Veure Raonament deductiu і Modus tollendo ponens
Modus tollendo tollens
En lògica, el modus tollendo tollens (en llatí, 'mode que negant nega'), també anomenat modus tollens i generalment abreujat com a MTT o MT, és una regla d'inferència que té la següent forma: Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus tollens podria ser: Una altra manera de presentar el modus tollens és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de seqüents.
Veure Raonament deductiu і Modus tollendo tollens
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Veure Raonament deductiu і Moviment
Notació matemàtica
La notació matemàtica és un sistema de representacions simbòliques d'objectes matemàtics i d'idees.
Veure Raonament deductiu і Notació matemàtica
Nyaya
Nyayà (en devanagari न्याय, nyāya, "regla", "mètode") és una de les sis dàrsanes o doctrines ortodoxes (àstika) hinduistes.
Veure Raonament deductiu і Nyaya
Pensament
Detall d'''El pensador'', Auguste Rodin Una parella prenent una decisió El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell.
Veure Raonament deductiu і Pensament
Pensament crític
El pensament crític és un tipus de pensament que es proposa analitzar o avaluar l'estructura i consistència dels raonaments, particularment opinions o afirmacions que la gent accepta com a veritables en el context de la vida quotidiana.
Veure Raonament deductiu і Pensament crític
Presocràtics
La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.
Veure Raonament deductiu і Presocràtics
Primers analítics
Primers analítics (en grec antic Ἀναλυτικῶν προτέρων, en llatí Analytica priora, abreujat An. Pr) és un text del filòsof grec Aristòtil d'Estagira. Consta de dos llibres (I: 71a - 89b, II: 90a - 100b) i no hi ha dubtes sobre l'autenticitat de l'obra.
Veure Raonament deductiu і Primers analítics
Problema de la inducció
cignes negres a Austràlia va obligar a corregir la vella creença inductiva que tots els cignes són blancs. El problema de la inducció és el problema filosòfic que es planteja si els raonaments inductius són justificats, i en quina mesura.
Veure Raonament deductiu і Problema de la inducció
Problema de la justificació de la deducció
El problema de la justificació de la deducció és el problema de la filosofia de la lògica sobre com justificar els mètodes deductius propis de les ciències formals, suposant que necessiten ser justificats.
Veure Raonament deductiu і Problema de la justificació de la deducció
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Veure Raonament deductiu і Psicologia
Qualitat de convincent
Un argument és convincent si i només si la veritat de les premisses fa probable la veritat de la conclusió (v.gr., l'argument és fort) i les premisses de l'argument són, de fet, veritables.
Veure Raonament deductiu і Qualitat de convincent
Raonament
El raonament és una facultat mental que permet resoldre problemes mitjançant la raó, és a dir, per una activitat mental que consisteix a enllaçar un conjunt de proposicions entre si per donar suport o justificar una idea.
Veure Raonament deductiu і Raonament
Raonament abductiu
L' abducció (del llatí abductio i aquesta paraula de ab -de lluny- ducere dur) és un tipus de raonament inicialment posat en evidència per Aristòtil al seu Analytica priora (II, 25).
Veure Raonament deductiu і Raonament abductiu
Raonament inductiu
El raonament inductiu, inducció o mètode lògic inductiu és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització.
Veure Raonament deductiu і Raonament inductiu
Raonament no deductiu
El raonament no deductiu és una modalitat de raonament en el qual la veritat de les premisses no converteix en veritable la conclusió, sinó que la conclusió d'un raonament no deductiu només és probable.
Veure Raonament deductiu і Raonament no deductiu
Recerca quantitativa
La recerca quantitativa és una estratègia de recerca que se centra a quantificar la recollida i anàlisi de dades.
Veure Raonament deductiu і Recerca quantitativa
Reflexions sobre la Revolució Francesa
Portada de la seva primera edició. Reflexions sobre la Revolució Francesa (anglès: Reflections on the Revolution in France) és un assaig d'Edmund Burke, escriptor i polític irlandès, escrit l'any 1790.
Veure Raonament deductiu і Reflexions sobre la Revolució Francesa
Santiago Ramón y Cajal
Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i catedràtic universitari navarrès, d'estirp aragonesa, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1906.
Veure Raonament deductiu і Santiago Ramón y Cajal
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Veure Raonament deductiu і Sil·logisme
Sil·logisme categòric
Sil·logismes categòrics Un sil·logisme és un argument deductiu en el qual s'infereix una conclusió a partir de dues premisses.
Veure Raonament deductiu і Sil·logisme categòric
Sil·logisme hipotètic
En lògica s'anomena sil·logisme hipotètic aquell tipus de sil·logisme o més aviat regla d'inferència que en la seva expressió planteja un cas hipotètic, per la qual cosa pot tenir termes vàlids o no.
Veure Raonament deductiu і Sil·logisme hipotètic
Socioliberalisme
Leonard Trelawny Hobhouse contribuí al desenvolupament del socioliberalisme, principalment amb el llibre ''Liberalism'', publicat el 1911. El socioliberalisme, nou liberalisme (nom original), liberalisme social, alt liberalisme, liberalisme radical o liberalisme modern és un corrent del liberalisme que, basant-se en el pensament de John Stuart Mill, se centra en el desenvolupament individual i material de les persones en el marc de les seves interaccions socials.
Veure Raonament deductiu і Socioliberalisme
Solidesa
En lògica, la solidesa és la propietat que tenen els arguments quan són vàlids i les seves premisses són totes vertaderes.
Veure Raonament deductiu і Solidesa
Superdotat
L'alta capacitat intel·lectual, altes capacitats o superdotació és el terme utilitzat, sobretot en l'àmbit educatiu, per referir-se a una capacitat intel·lectual significativament superior a la mitjana.
Veure Raonament deductiu і Superdotat
Tales de Milet
Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.
Veure Raonament deductiu і Tales de Milet
Teorema
editor.
Veure Raonament deductiu і Teorema
Teoria científica
Una teoria científica és una explicació d'un aspecte del món i l'univers natural que ha estat provat i corroborat repetidament d'acord amb el mètode científic, utilitzant protocols acceptats d'observació, mesura i avaluació dels resultats.
Veure Raonament deductiu і Teoria científica
Teoria estadística
La teoria de l'estadística proporciona una base per a tot el rang de tècniques, tant en el disseny d'estudi com en l'anàlisi de dades, que es fan servir dins les aplicacions de l'estadística.
Veure Raonament deductiu і Teoria estadística
Tractatus logico-philosophicus
El Tractatus logico-philosophicus (TLP) (títol en llatí, amb el significat de "Tractat lògic-filosòfic") és una obra de filòsof austríac Ludwig Wittgenstein.
Veure Raonament deductiu і Tractatus logico-philosophicus
Trencaclosques de lògica
Un trencaclosques de lògica és un trencaclosques matemàtic de deducció.
Veure Raonament deductiu і Trencaclosques de lògica
També conegut com Deducció, Deductiu, Inferència per deducció, Lògica deductiva, Mètode deductiu, Mètode lògic deductiu.