Taula de continguts
152 les relacions: Amando Melón y Ruiz de Gordejuela, Antonio Fernández de Córdoba i Cardona, Arnau de Gurb, Arquebisbat de Barcelona, Art públic de Barcelona, Àliga de Vilafranca, Àlvar I d'Urgell, Baronia de Mur, Basílica de la Mercè, Basílica de Santa Maria de Vilafranca, Batalla de Muret, Berenguer de Castellbisbal, Bernat de Vilert, Bonastruc ça Porta, Cabrianes, Carinyena (Aragó), Carrer de Sant Ramon (Palafrugell), Casa de la Ciutat (Barcelona), Caseres, Castell de Montoliu, Castell de Penyafort, Castell de Tamarit, Catedral de Barcelona, Catedral de Girona, Cavallets Cotoners de Barcelona, Cavallets d'Olot, Cecília de Foix, Chabèrt de Barbairan, Col·lecció Clàssics del Cristianisme, Concili, Convent de Sant Doménec (València), Convent de Santa Caterina (Barcelona), Decretal, Decretals de Gregori IX, Disputa de Barcelona, Dominium mundi, Dret religiós, Duplicació de personalitat hagiogràfica, Edifici de la Caixa d'Estalvis del Penedès, El Mariner, Església de Sant Felip Neri de Barcelona, Església de Sant Ramon de Penyafort (Barcelona), Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols, Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, Fèlix de Roma (patró de Vilafranca), Festa Major de Vilafranca del Penedès, Francesc Calça, Francesc Robuster i Sala, Francisco Peña, Galeria de Catalans Il·lustres, ... Ampliar l'índex (102 més) »
Amando Melón y Ruiz de Gordejuela
Amando Melón y Ruiz de Gordejuela (Saragossa, 22 de gener de 1895 - Madrid, 17 de juny de 1975) va ser un geògraf espanyol.
Veure Ramon de Penyafort і Amando Melón y Ruiz de Gordejuela
Antonio Fernández de Córdoba i Cardona
Antoni Folch de Cardona o Antonio Fernández de Còrdova i Cardona (Bellpuig, 1550 - Valladolid, 1606) fou duc de Sessa, 1590 i ambaixador de Felip II i Felip III a Roma.
Veure Ramon de Penyafort і Antonio Fernández de Córdoba i Cardona
Arnau de Gurb
vegeu el sepulcre sencer) Arnau de Gurb fou bisbe de Barcelona de 1252 a 1284.
Veure Ramon de Penyafort і Arnau de Gurb
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Veure Ramon de Penyafort і Arquebisbat de Barcelona
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Veure Ramon de Penyafort і Art públic de Barcelona
Àliga de Vilafranca
L'Àliga de Vilafranca és un element del bestiari popular català de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), on forma part del Seguici Popular de la Vila juntament amb altres elements folklòrics com el Drac, el Ball de Diables o els Gegants.
Veure Ramon de Penyafort і Àliga de Vilafranca
Àlvar I d'Urgell
Àlvar I de Cabrera i Urgell, també conegut per Rodrigo (Burgos, 1239 - Foix, Llenguadoc, 1268), fou comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1243-1268) com a hereu del seu germà Ermengol IX,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Ramon de Penyafort і Àlvar I d'Urgell
Baronia de Mur
La baronia de Mur, també anomenada de Mur d'Alzina, és una de les baronies històriques del Pallars Jussà, juntament amb les d'Abella, Bellera, Erill i Orcau.
Veure Ramon de Penyafort і Baronia de Mur
Basílica de la Mercè
La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, o simplement de la Mercè, és una església d'estil barroc a la Plaça de la Mercè del Barri Gòtic de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.
Veure Ramon de Penyafort і Basílica de la Mercè
Basílica de Santa Maria de Vilafranca
La Basílica de Santa Maria de Vilafranca és un edifici religiós del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Veure Ramon de Penyafort і Basílica de Santa Maria de Vilafranca
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Veure Ramon de Penyafort і Batalla de Muret
Berenguer de Castellbisbal
Berenguer de Castellbisbal (?- ciutat de Nàpols, 6 de febrer de 1254) fou un frare dominic que fou bisbe de Girona.
Veure Ramon de Penyafort і Berenguer de Castellbisbal
Bernat de Vilert
Bernat (o Berenguer) de Vilert (? - 8 de maig de 1291) fou bisbe de Girona.
Veure Ramon de Penyafort і Bernat de Vilert
Bonastruc ça Porta
Bonastruc ça Porta (Girona, 1194 - Acre?, 1270), fou rabí de l'aljama de Girona i metge.
Veure Ramon de Penyafort і Bonastruc ça Porta
Cabrianes
Cabrianes és un poble que forma part del terme municipal de Sallent, a la comarca catalana del Bages.
Veure Ramon de Penyafort і Cabrianes
Carinyena (Aragó)
Carinyena (en castellà i oficialment Cariñena) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Carinyena.
Veure Ramon de Penyafort і Carinyena (Aragó)
Carrer de Sant Ramon (Palafrugell)
El carrer de Sant Ramon de Palafrugell (Baix Empordà) és un carrer del centre històric, paral·lel als carrers del Camí Fondo i del Camí de la Rajola, entre el carrer de la Llibertat i la plaça de Joan Coromines.
Veure Ramon de Penyafort і Carrer de Sant Ramon (Palafrugell)
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Ramon de Penyafort і Casa de la Ciutat (Barcelona)
Caseres
Caseres és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Veure Ramon de Penyafort і Caseres
Castell de Montoliu
El castell de Montoliu o de Santa Margarida, conegut popularment com el Castellot, és situat al mig del sector oriental de la plana de Tarragona, prop de la desembocadura del riu Gaià.
Veure Ramon de Penyafort і Castell de Montoliu
Castell de Penyafort
El castell de Penyafort està situat al sud de Santa Margarida i els Monjos, vora el curs del riu Foix i ben a prop d'una sèrie d'indústries.
Veure Ramon de Penyafort і Castell de Penyafort
Castell de Tamarit
El castell de Tamarit està situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània, al terme municipal de Tarragona.
Veure Ramon de Penyafort і Castell de Tamarit
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon de Penyafort і Catedral de Barcelona
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Veure Ramon de Penyafort і Catedral de Girona
Cavallets Cotoners de Barcelona
Els Cavallets Cotoners de Barcelona Els Cavallets Cotoners de Barcelona són uns elements de protocol del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona, al Barcelonès.
Veure Ramon de Penyafort і Cavallets Cotoners de Barcelona
Cavallets d'Olot
Els cavallets d'Olot Els Cavallets d'Olot, també coneguts com a cavallins són uns elements del bestiari popular practicats a Olot des de començaments del.
Veure Ramon de Penyafort і Cavallets d'Olot
Cecília de Foix
Cecília de Foix (? - Foix, Llenguadoc, 1270) fou comtessa consort d'Urgell (1256-1268).
Veure Ramon de Penyafort і Cecília de Foix
Chabèrt de Barbairan
Escut de Chabèrt de Barbairan Chabèrt de Barbaira (en català Jasbert de Barberà), fou un militar occità faïdit nascut a Barbairan en el si d'un llinatge nobiliari càtar.
Veure Ramon de Penyafort і Chabèrt de Barbairan
Col·lecció Clàssics del Cristianisme
Col·lecció Clàssics del Cristianisme és una col·lecció de textos cristians de tots els temps que formen part de la història de la filosofia i el pensament, de totes les escoles i confessions.
Veure Ramon de Penyafort і Col·lecció Clàssics del Cristianisme
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Veure Ramon de Penyafort і Concili
Convent de Sant Doménec (València)
El convent de Sant Doménec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de València, fundat per Jaume I i llar de sant Vicent Ferrer i Lluís Bertran, visitat i protegit pels reis d'Aragó i de la casa d'Àustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de València i gran focus religiós i cultural.
Veure Ramon de Penyafort і Convent de Sant Doménec (València)
Convent de Santa Caterina (Barcelona)
El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.
Veure Ramon de Penyafort і Convent de Santa Caterina (Barcelona)
Decretal
Una epístola decretal (en llatí episola decretalis o litteræ decretales) és una carta mitjançant la qual el Papa, en resposta a una petició, dicta una regla en matèria disciplinària o canònica.
Veure Ramon de Penyafort і Decretal
Decretals de Gregori IX
''Decretales'' de Gregori IX, vers 1290, Biblioteca Medicea Laurenziana, Florència Les Decretals de Gregori IX (llatí: Decretales Gregorii IX), també anomenades col·lectivament Liber extra, són una font important del dret canònic medieval.
Veure Ramon de Penyafort і Decretals de Gregori IX
Disputa de Barcelona
Saló del Tinell del Palau Reial Major La disputa de Barcelona o controvèrsia jueva va ser un debat entre cristians i jueus fet a Barcelona el 1263 segons l'era cristiana, o l'any 5023 de l'era jueva.
Veure Ramon de Penyafort і Disputa de Barcelona
Dominium mundi
Dominium mundi és el nom amb què es coneix la idea de domini universal desenvolupada a l'edat mitjana.
Veure Ramon de Penyafort і Dominium mundi
Dret religiós
El dret religiós inclou codis ètics i morals ensenyats per les tradicions religioses.
Veure Ramon de Penyafort і Dret religiós
Duplicació de personalitat hagiogràfica
Santa Eulàlia de Barcelona, un dels casos més coneguts de duplicació hagiogràfica. La duplicació o desdoblament d'una personalitat, en l'àmbit de l'hagiografia va ser un procés mitjançant el qual, a partir de la història, els fets i la personalitat d'una persona real, venerada per l'Església com a sant o beat, es creava una altra persona, fictícia, a la qual s'adaptaven llegendes i tradicions locals.
Veure Ramon de Penyafort і Duplicació de personalitat hagiogràfica
Edifici de la Caixa d'Estalvis del Penedès
L'Edifici de la Caixa d'Estalvis del Penedès és una construcció del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Ramon de Penyafort і Edifici de la Caixa d'Estalvis del Penedès
El Mariner
Cants populars catalans col·leccionats per Francesch Pelay Briz i Candi Candi'', Llibreteria de E. Ferrando Roca, Barcelona, 1866. El Mariner és una cançó de temàtica amorosa, ja que és un diàleg entre una donzella i un mariner.
Veure Ramon de Penyafort і El Mariner
Església de Sant Felip Neri de Barcelona
Sant Felip Neri és una església construïda entre els anys 1721 i 1752, d'estil barroc, situada a la plaça del mateix nom al barri Gòtic de Barcelona, per servir d'oratori de la Congregació de l'Oratori de Barcelona.
Veure Ramon de Penyafort і Església de Sant Felip Neri de Barcelona
Església de Sant Ramon de Penyafort (Barcelona)
Lesglésia de Sant Ramon de Penyafort, també coneguda com a església de Santa Maria de Montsió (o simplement Montsió) —que era el seu antic nom— es troba a la rambla de Catalunya, al districte de l'Eixample de Barcelona.
Veure Ramon de Penyafort і Església de Sant Ramon de Penyafort (Barcelona)
Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols
Borja De nom oficial Església Nacional Española de Santiago i Montserrat (des de 1870), és coneguda com a Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), després d'haver estat l'església representativa de la Corona d'Aragó durant quatre segles, avui dia és l'església nacional d'Espanya a Roma.
Veure Ramon de Penyafort і Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols
Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació
La Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona és l'únic centre universitari públic de Catalunya on s'estudia la llicenciatura -i ara el grau- de farmàcia.
Veure Ramon de Penyafort і Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació
Fèlix de Roma (patró de Vilafranca)
Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès, fou un màrtir romà que fou sepultat a la catacumba de Calepodi, situada al tercer mil·liari de la via Aurèlia.
Veure Ramon de Penyafort і Fèlix de Roma (patró de Vilafranca)
Festa Major de Vilafranca del Penedès
La Festa Major de Vilafranca del Penedès, en honor de Sant Fèlix, té l'origen al i es celebra anualment els dies 29, 30 i 31 d'agost i 1 i 2 de setembre.
Veure Ramon de Penyafort і Festa Major de Vilafranca del Penedès
Francesc Calça
Francesc Calça (Barcelona, 1521 - 3 de gener de 1603), referit a l'època com a Francisco Calça, fou un cavaller català, humanista, especialista en llengües, catedràtic d'arts i filosofia i Rector de l'Estudi General de Medicina i Arts (1545) i de l'Estudi General de Barcelona (1576-1577).
Veure Ramon de Penyafort і Francesc Calça
Francesc Robuster i Sala
Francesc Robuster i Sala (Igualada, setembre de 1544 - Vic, 27 d'abril de 1607)Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, pàg.
Veure Ramon de Penyafort і Francesc Robuster i Sala
Francisco Peña
Francisco Peña (Villarroya de los Pinares, 1540 - Roma, 1612) fou un canonista i erudit.
Veure Ramon de Penyafort і Francisco Peña
Galeria de Catalans Il·lustres
La galeria de Catalans Il·lustres és una galeria de retrats de personalitats catalanes creada per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1871, gràcies a l'impuls de Francesc de Paula Rius i Taulet.
Veure Ramon de Penyafort і Galeria de Catalans Il·lustres
Gegant (folklore)
Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.
Veure Ramon de Penyafort і Gegant (folklore)
Gegants de Vilafranca
Els Gegants de Vilafranca són una parella de gegants, anomenats Ferragut i Elisenda, de la capital de l'Alt Penedès.
Veure Ramon de Penyafort і Gegants de Vilafranca
Gil de Vouzela
Gil de Vouzela o Gil de Santarém (Vouzela, Regne de Portugal, ca. 1190 - convent de Santarém, 14 de maig de 1265) va ser un frare dominic portuguès, autor eclesiàstic.
Veure Ramon de Penyafort і Gil de Vouzela
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Veure Ramon de Penyafort і Gregori IX
Guerra dels catalans
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Veure Ramon de Penyafort і Guerra dels catalans
Guillem de Barberà
Guillem de Barberà (Reus, - Lleida, 1255) va ser bisbe de Lleida entre els anys 1248 i 1255.
Veure Ramon de Penyafort і Guillem de Barberà
Guillem de Cabanelles
Guillem de Cabanelles (?-24 de novembre de 1234) fou bisbe de Girona (1227-1234).
Veure Ramon de Penyafort і Guillem de Cabanelles
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Ramon de Penyafort і Història de Barcelona
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Ramon de Penyafort і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història del cristianisme a Espanya
Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.
Veure Ramon de Penyafort і Història del cristianisme a Espanya
Història del surf de vela
Inicis del windsurf. La història del windsurf es remunta a la dècada dels 30, quan el gran pioner del surf, Tom Blake (1902-1994), en un dia en què els seus braços es trobaven cansats de "remar" a la recerca de bones onades que surfejar, va pensar que seria una bona idea propulsarse amb el vent.
Veure Ramon de Penyafort і Història del surf de vela
Iconografia dels sants
''Rosenhagmadonna'' de Stephan Lochner La iconografia dels sants presenta i inventaria les característiques dels atributs que identifiquen els Sants, com són la seva roba tradicional, objectes típics o animals de companyia.
Veure Ramon de Penyafort і Iconografia dels sants
Ildefons Coloma i de Melo
Ildefons Coloma i de Melo, conegut com a Ildefons Coloma i també com a Alonso Coloma de Saa (Elda, c. 1557 - Múrcia, 20 d'abril de 1606) fou un canonge i poeta valencià, que esdevení bisbe de Barcelona en tre els anys 1599 i 1603, i Cartagena entre 1603 i 1606.
Veure Ramon de Penyafort і Ildefons Coloma i de Melo
In utroque jura
La locució in utroque jura (o in utroque iure) s'aplica a normes, lleis, doctorats, etc.
Veure Ramon de Penyafort і In utroque jura
Influència de l'Escola de Bolonya en el Règim Jurídic Català
Irnerio que glosà les lleis antigues A les darreries del segle XI, Irneri donà un prestigi extraordinari a l'ensenyament del Dret en la Universitat de Bolonya, i des d'aleshores anà en augment la preponderància bolonyesa en aquesta disciplina.
Veure Ramon de Penyafort і Influència de l'Escola de Bolonya en el Règim Jurídic Català
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Veure Ramon de Penyafort і Inquisició
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Veure Ramon de Penyafort і Inquisició espanyola
Iu de Kermartin
Yves Hélory de Kermartin o, en bretó, Erwan Helory, més conegut com a Sant Iu o Sant Ivó (mas de Kermartin, Minihy-Tréguier, 17 d'octubre de 1253 - Louannec, 19 de maig de 1303) fou un religiós bretó, sant patró dels advocats i dels nens abandonats.
Veure Ramon de Penyafort і Iu de Kermartin
Jaume Duran i Castellanos
, fou un escultor i professor de l'Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i a l'Escola del Treball de la Diputació de Barcelona.
Veure Ramon de Penyafort і Jaume Duran i Castellanos
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Ramon de Penyafort і Jaume el Conqueridor
Jeroni d'Heredia i Aduart
Jeroni d'Heredia i Aduart (Tortosa, Baix Ebre, 1564 - Barcelona?, Barcelonès, 1612), també conegut com a Hierónymo de Heredia, fou un poeta tortosí dels segles i en llengua castellana.
Veure Ramon de Penyafort і Jeroni d'Heredia i Aduart
Joan Amelló
Joan Amelló fou un impressor de Barcelona que desenvolupà la seva activitat professional entre finals del i començaments del.
Veure Ramon de Penyafort і Joan Amelló
Joan d'Abbeville
Joan Halgrin d'Abbeville (~1180, Abbeville - 28 de setembre de 1237, Roma) fou un eclesiàstic benedictí francès.
Veure Ramon de Penyafort і Joan d'Abbeville
Joan Dessí i Queixalós
Joan Dessí i Queixalós (Tortosa, Baix Ebre, 1549- desembre de 1614), fou un pintor, presbiter i poeta.
Veure Ramon de Penyafort і Joan Dessí i Queixalós
Joan Felip Mey
Joan Felip Mey i Galés (València?, ca. 1542 - Saragossa, 17 d'octubre de 1612) fou un impressor a cavall dels segles i, actiu a les ciutats de Tarragona i València, i catedràtic de Prosòdia i Grec a la Universitat de València.
Veure Ramon de Penyafort і Joan Felip Mey
Joan Gelabert i Rian
Joan Gelabert i Rian (Sa Pobla, 2 de setembre de 1956 - 24 de setembre de 2021) fou un poeta, novel·lista, assagista i traductor en llengua catalana.
Veure Ramon de Penyafort і Joan Gelabert i Rian
Joan Terès i Borrull
Joan Terès i BorrullEl seu nom complet és Joan Miquel Terès i Borrull, encara que el seu nom sol aparèixer com a Joan, Juan, Jean, Johan, Joannes o Johannes i el seu primer cognom com a Terès, Terés, Térès o Teres.
Veure Ramon de Penyafort і Joan Terès i Borrull
Jordà de Saxònia
Jordà de Saxònia (Paderborn, Alemanya, 1190 - costa de Palestina, en un naufragi, 1237) fou un frare dominic renà.
Veure Ramon de Penyafort і Jordà de Saxònia
Josep Maria Marquès i García
Josep Maria Marqués García (Tortosa, Baix Ebre, 1862 - Barcelona, Barcelonès, 25 de novembre de 1938) fou un pintor català.
Veure Ramon de Penyafort і Josep Maria Marquès i García
Jueus catalans
Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.
Veure Ramon de Penyafort і Jueus catalans
Justa
s al Còdex Manesse Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances.
Veure Ramon de Penyafort і Justa
Katia Acín Monrás
Katia Acín Monrás (Osca, 15 d'octubre de 1923 - Pamplona, 14 de desembre de 2004), va ser una artista plàstica que va treballar el gravat, la pintura i l'escultura.
Veure Ramon de Penyafort і Katia Acín Monrás
La Mercè
Plaça d'Espanya La Mercè és la festa major de la ciutat de Barcelona, que se celebra pels volts del 24 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè.
Veure Ramon de Penyafort і La Mercè
Las Siete Partidas
Las Siete Partidas (o simplement Partidas) és un cos normatiu redactat en la Corona de Castella, durant el regnat d'Alfons X (1252-1284), amb l'objectiu d'aconseguir una certa uniformitat jurídica del Regne.
Veure Ramon de Penyafort і Las Siete Partidas
Lignum vitae de l'Arboç
Fragment. Foto.Josep Maria Arnán Sant Joan Baptista.Fragment Foto. Josep Maria Arnán. El Lignum vitae de l'Arboç és una obra mural d'estil francogòtic (també coneguda com a gòtic lineal) que pertany al conjunt de l'església de Sant Julià de l'Arboç.
Veure Ramon de Penyafort і Lignum vitae de l'Arboç
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Veure Ramon de Penyafort і Literatura catalana
Lleó de Barcelona
El Lleó de Barcelona és un element del bestiari popular català que forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona.
Veure Ramon de Penyafort і Lleó de Barcelona
Lletania dels sants
La lletania dels sants és una oració cristiana en la qual es demana la intercessió de tots els sants, és a dir, d'aquells reconeguts com a models de conducta cristiana i que per això gaudeixen de la felicitat del cel, i poden intercedir pels que encara som a la terra, segons la fe de l'Església catòlica i també de l'Església Ortodoxa.
Veure Ramon de Penyafort і Lletania dels sants
Llista de l'art públic de l'Eixample de Barcelona
Llista de l'art públic de l'Eixample de Barcelona inclòs en el catàleg raonat d'art públic editat per l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona.
Veure Ramon de Penyafort і Llista de l'art públic de l'Eixample de Barcelona
Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sants, beats, etc. indica on es troben les tombes de persones venerades al cristianisme (sants, beats, venerables i servents de Déu, janeri cossos sants) que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona
El que segueix és la llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, ordenades per ordre alfabètic.
Veure Ramon de Penyafort і Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona
Lluís Cercós Casalé
Lluís Cercós Casalé (Vilafranca del Penedès, 13 de maig de 1956 - 27 de febrer de 1993) pintor, professor de dibuix i pintura.
Veure Ramon de Penyafort і Lluís Cercós Casalé
Lluís Maria Güell i Cortina
Lluís Maria Güell i Cortina (Vilafranca del Penedès 1909 - Barcelona, 22 de setembre de 2001) fou un pintor, docent i gestor cultural català.
Veure Ramon de Penyafort і Lluís Maria Güell i Cortina
Mare de Déu de la Mercè
La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218.
Veure Ramon de Penyafort і Mare de Déu de la Mercè
Maria Teresa Blasi Gacho
és una advocada catalana.
Veure Ramon de Penyafort і Maria Teresa Blasi Gacho
Matrimoni
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.
Veure Ramon de Penyafort і Matrimoni
Mestre de l'Orde de Predicadors
260px El Mestre General de l'Orde de Predicadors, en llatí Magister Ordinis Praedicatorum, és la denominació del càrrec amb més autoritat dins de l'Orde de Predicadors, coneguts popularment com els dominics, orde religiós fundat per Sant Domènec de Guzman al.
Veure Ramon de Penyafort і Mestre de l'Orde de Predicadors
Mestre Jacobo
Mestre Jacobo (ca. 1220 - Múrcia, 1294), fou un jurista de la Corona de Castella, al servei del rei Alfons X el Savi.
Veure Ramon de Penyafort і Mestre Jacobo
Miquel Batllori i Munné
Miquel Batllori i Munné (Barcelona, 1 d'octubre de 1909 - Sant Cugat del Vallès, 9 de febrer de 2003) fou un historiador i jesuïta català.
Veure Ramon de Penyafort і Miquel Batllori i Munné
Miquel Fabra
Miquel Fabra (Regne de Castella?, finals del s. XII - València) va ser un religiós que acompanyà Sant Domènec de Guzmán en la fundació de l'Orde dels Predicadors i que fou confessor del rei Jaume I el Conqueridor.
Veure Ramon de Penyafort і Miquel Fabra
Miquel Llot de Ribera
Miquel Llot de Ribera (Clairà, 1555 — Lleida, 1607) va ser un frare dominicà i escriptor nord-català.
Veure Ramon de Penyafort і Miquel Llot de Ribera
Miquel Roget
Diagrama de funcionament d'un telescopi terrestre o ullera de llargavista. A l'esquerra està representat l'objectiu (una lent convergent de distància focal f’ L1). A la dreta es representa l'ocular (una lent divergent de distància focal fL2). Els raigs de llum de l'objecte observat passen per l'objectiu i es refracten en la direcció del focus de l'objectiu (situat al darrere de la lent divergent).
Veure Ramon de Penyafort і Miquel Roget
Moixiganga de Vilafranca
La Moixiganga de Vilafranca és un ball processional que acompanya a Sant Fèlix a les processons de la Festa Major de Vilafranca del Penedès.
Veure Ramon de Penyafort і Moixiganga de Vilafranca
Mulassa de Barcelona
La Mulassa de Barcelona o Mulassa de Pi és un element del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona, al Barcelonès, on forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona junt a altres elements com l'Àliga, el Lleó, el Drac o la Víbria.
Veure Ramon de Penyafort і Mulassa de Barcelona
Nostra Senyora de Guadalupe
Reina de Mèxic i Emperadriu d'Amèrica La nostra Senyora de Guadalupe és una advocació mariana de la religió catòlica, la imatge de la qual es venera en la basílica de Guadalupe, al nord de la Ciutat de Mèxic.
Veure Ramon de Penyafort і Nostra Senyora de Guadalupe
Oratori de Santa Caterina del Port de Sóller
L'oratori de Santa Caterina d'Alexandria és un petit santuari situat al turó de Santa Caterina del Port de Sóller, a Mallorca.
Veure Ramon de Penyafort і Oratori de Santa Caterina del Port de Sóller
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Veure Ramon de Penyafort і Orde de la Mercè
Orde de Sant Ramon de Penyafort
L'Orde de la Creu de San Ramon de Penyafort fou creada per decret del 23 de gener de 1944, festivitat de Sant Ramon de Penyafort, patró dels juristes, per tal de premiar els rellevants mèrits contrets pels qui intervenen en l'administració de justícia i en el seu cultiu i aplicació de l'estudi del dret en totes les seves branques, així com els serveis prestats sense nota desfavorable en les activitats jurídiques dependents del Ministeri de Justícia.
Veure Ramon de Penyafort і Orde de Sant Ramon de Penyafort
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Ramon de Penyafort і Orde dels Predicadors
Orde redemptor
Un orde redemptor és un institut de perfecció catòlic, sobretot ordes mendicants, els membres del qual tenen com a missió i carisma l'alliberament i rescat (la redempció) de cristians captius.
Veure Ramon de Penyafort і Orde redemptor
Palau Casades
El Palau Casades és un edifici eclèctic situat al número 283 del carrer Mallorca de Barcelona.
Veure Ramon de Penyafort і Palau Casades
Palau de Justícia de Barcelona
El Palau de Justícia de Barcelona és un edifici aïllat que ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada pel Passeig de Lluís Companys i els carrers dels Almogàvers, de Roger de Flor i de Buenaventura Muñoz, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Ramon de Penyafort і Palau de Justícia de Barcelona
Pere de Cadireta
Pere de Cadireta (Moià, Moianès - la Seu d'Urgell, 1277-1279), sovint anomenat també de la Cadireta, va ser un frare dominic.
Veure Ramon de Penyafort і Pere de Cadireta
Pere de Centelles
Pere de Centelles (?, - Barcelona, 28 de març de 1252) fou un religiós català elegit bisbe de Barcelona de 1241 a 1252.
Veure Ramon de Penyafort і Pere de Centelles
Pere Marsili
Pere Marsili fou un pare dominic, arxidiaca del Bisbat de Mallorca, cronista i ambaixador reial al servei de Jaume II d'Aragó.
Veure Ramon de Penyafort і Pere Marsili
Pere Nolasc
fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.
Veure Ramon de Penyafort і Pere Nolasc
Ponç de Planella
Ponç de Planella (Moià, Moianès - la Seu d'Urgell, 1277-1279) va ser un frare dominic, mort violentament.
Veure Ramon de Penyafort і Ponç de Planella
Ponç de Vilamur
Ponç de Vilamur o Ponç de Vilamur i Pallars (?, ~1196 — ?, ~1257) fou un bisbe d'Urgell (1230-1255/1257).
Veure Ramon de Penyafort і Ponç de Vilamur
Premi Joaquim Serra
El Premi Joaquim Serra de composició de sardanes i música per a cobla va ser instituït el 1958 per recordar la figura del músic i compositor Joaquim Serra i Corominas (1907-1957), promotor de la música popular catalana durant el franquisme.
Veure Ramon de Penyafort і Premi Joaquim Serra
Ramon (nom)
Ramon és un nom propi masculí que prové etimològicament del germànic Ragin-mund, «el que protegeix pel consell» Molt popular, especialment a Catalunya, on es coneixen diverses formes que han acabat transcendint a la resta de l'Estat espanyol, com Raimon i Raimond o les formes antigues Raimund i Remismunt.
Veure Ramon de Penyafort і Ramon (nom)
Ramon de Blanes
Ramon de Blanes (Blanes, Selva, final del s. XII – Granada, 6 de gener de 1235) va ser un laic, frare mercedari que va morir màrtir, essent el primer màrtir de l'Orde de la Mercè.
Veure Ramon de Penyafort і Ramon de Blanes
Ramon de Torroella
Ramon de Torroella (Torroella de Montgrí, 1213 — Mallorca, 11 de juny de 1266) fou el primer bisbe efectiu de Mallorca.
Veure Ramon de Penyafort і Ramon de Torroella
Ramon Guillem (canonge)
Ramon Guillem (Montpeller (?) - Tarragona 1237) va ser canonge de la Seu de Tarragona i cambrer de Reus a partir de 1208, quan va substituir Ramon de Sant Llorenç.
Veure Ramon de Penyafort і Ramon Guillem (canonge)
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Veure Ramon de Penyafort і Ramon Llull
Ramon Martí (teòleg)
Ramon o Raimon Martí (~1230 -1284) va ser un frare dominic de l'escola de Ramon de Penyafort, el millor especialista en coneixements aràbics i jueus del seu temps, així com un aferrissat lluitador teològic contra l'islam i el judaisme.
Veure Ramon de Penyafort і Ramon Martí (teòleg)
Restauració de la Catedral de Mallorca
Interior de la Catedral de Mallorca, amb el baldaquí dissenyat per Gaudí La restauració de la Catedral de Mallorca va ser realitzada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí entre 1903 i 1914.
Veure Ramon de Penyafort і Restauració de la Catedral de Mallorca
Sant Bartomeu i Santa Tecla
Sant Bartomeu i Santa Tecla és una església parroquial del amb nombroses modificacions posteriors.
Veure Ramon de Penyafort і Sant Bartomeu i Santa Tecla
Sant Bernat Calvó
Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Ramon de Penyafort і Sant Bernat Calvó
Sant Francesc de Vilafranca
Sant Francesc de Vilafranca és una església gòtica de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Ramon de Penyafort і Sant Francesc de Vilafranca
Sant Joan de Reus
Sant Joan de Reus és una església de Reus (Baix Camp) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, situada al carrer de Prat de la Riba.
Veure Ramon de Penyafort і Sant Joan de Reus
Sant Jordi de Treumal
La capella ortodoxa del Comtat de Sant Jordi de Treumal (Приход в честь святого великомученика Георгия и святой мученицы Анастасии, Կալոնժեի Սուրբ Գևորգ հայկական եկեղեցի) és una capella ortodoxa de Calonge (Baix Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Ramon de Penyafort і Sant Jordi de Treumal
Sant Martí de Palafrugell
Sant Martí és l'església parroquial de Palafrugell (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Ramon de Penyafort і Sant Martí de Palafrugell
Sant patró
Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.
Veure Ramon de Penyafort і Sant patró
Sant Ramon (desambiguació)
* Persones.
Veure Ramon de Penyafort і Sant Ramon (desambiguació)
Sant Ramon d'Ermedàs
Sant Ramon d'Ermedàs és una església del municipi de Palafrugell (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Ramon de Penyafort і Sant Ramon d'Ermedàs
Sant Ramon de Masllorenç
Sant Ramon de Masllorenç és l'església parroquial de Masllorenç (Baix Penedès), dedicada a Sant Ramon de Penyafort i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Ramon de Penyafort і Sant Ramon de Masllorenç
Sant Ramon del Pla de Santa Maria
Sant Ramon del Pla de Santa Maria és una església del Pla de Santa Maria (Alt Camp) sota l'advocació de sant Ramon de Penyafort.
Veure Ramon de Penyafort і Sant Ramon del Pla de Santa Maria
Santa Margarida dels Monjos
Santa Margarida dels Monjos és una església de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Ramon de Penyafort і Santa Margarida dels Monjos
Santa Margarida i els Monjos
Santa Margarida i els Monjos és un municipi es troba el sud-oest de la comarca de l'Alt Penedès, al límit amb la del Garraf.
Veure Ramon de Penyafort і Santa Margarida i els Monjos
Santa Maria de Seró
Santa Maria de Seró és l'església parroquial de Seró, del municipi d'Artesa de Segre, protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Ramon de Penyafort і Santa Maria de Seró
Sepulcre del bisbe Oleguer
El sepulcre del bisbe Oleguer és l'urna sepulcral del que va ser bisbe de Barcelona, Oleguer Bonestruga, mort el 1137 i canonitzat el 1676.
Veure Ramon de Penyafort і Sepulcre del bisbe Oleguer
Seró
Seró és un poble del municipi noguerenc d'Artesa de Segre, al Segre Mitjà.
Veure Ramon de Penyafort і Seró
Studium generale
Mapa incomplet d'universitats medievals d'Europa. Algunes, com Lund (1425), hi falten. A partir de l'alta edat mitjana es començà a donar el nom de studium generale (studia generalia en plural) "estudi general" en llatí a les institucions d'ensenyament superior, de les quals van sorgir les primeres universitats en la cristiandat llatina (un espai coincident a grans trets amb l'Europa Occidental), i que avui en dia coneixem com Universitats.
Veure Ramon de Penyafort і Studium generale
Summa contra Gentiles
Summa contra Gentiles és una obra escrita per Tomàs d'Aquino en llatí, que defensa la fe cristiana i és considerada un dels escrits de l'apologètica medieval.
Veure Ramon de Penyafort і Summa contra Gentiles
Tractat d'usura
El Tractat d'Usura és una obra escrita per Francesc Eiximenis en llengua catalana al voltant de 1374 possiblement a Catalunya.
Veure Ramon de Penyafort і Tractat d'usura
Tractat de Perpinyà (1279)
El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.
Veure Ramon de Penyafort і Tractat de Perpinyà (1279)
Universitat de Cervera
La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.
Veure Ramon de Penyafort і Universitat de Cervera
Universitat medieval
s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.
Veure Ramon de Penyafort і Universitat medieval
Víbria de Barcelona
La Víbria de Barcelona és un element del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona, al Barcelonès, on forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona junt a altres elements com l'Àliga, el Lleó, el Drac o la Mulassa.
Veure Ramon de Penyafort і Víbria de Barcelona
Vidal de Canyelles
Vidal de Canyelles (en aragonès: Vidal de Canellas) (Canyelles, 1190? - Osca, post 1252) va ser bisbe d'Osca i compilador dels Furs d'Aragó en l'obra jurídica coneguda com a Complitaio Maior, In excelsis Dei Thesauris o també Vidal Mayor en honor seu (1247), primera codificació general de les lleis del Regne d'Aragó i efectuada durant el regnat de Jaume I d'Aragó.
Veure Ramon de Penyafort і Vidal de Canyelles
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Ramon de Penyafort і Vilafranca del Penedès
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Ramon de Penyafort і 7 de gener
També conegut com Raimon de Penyafort, Sant Raimon de Penyafort, Sant Ramon de Penyafort.