Accés més ràpid que el navegador!
89 les relacions: Akkar al-Atiqa, Al-Bara, Alfons Jordà, Alfons VI de Lleó, Almodis, As-Sàlih Ismaïl (zengita), Banu Ammar, Batalla d'Ascaló, Batalla de Dorilèon (1097), Berenguer Ramon II, Bertran de Sant Gèli, Bertran I de Provença, Bertran II de Provença, Biblos, Bohemond I d'Antioquia, Capitol, Catarisme, Comtat d'Albi, Comtat d'Avinyó, Comtat de Carcí, Comtat de Nimes, Comtat de Rodés, Comtat de Roergue, Comtat de Tolosa, Comtat de Trípoli, Croada Albigesa, Croada del 1101, Croat (guerrer), Danixmend Ghazi, Dioclea, Ducat de Narbona, Elvira Alfònsez, Eustaqui de Grenier, Felipa Matilde de Tolosa, Gastó IV de Bearn, Gilles, Gubayl, Guillem II de Cerdanya, Guillem IV de Tolosa, Guillem IX d'Aquitània, Guillem V de Montpeller, Guillem VII d'Alvèrnia, Història d'Occitània, Hug VI de Lusignan, Iftikhar-ad-Dawla, Jofré de Bouillon, Jofré I de Provença, Kilij Arslan I, Krak dels Cavallers, Latakia, ..., Llista de comtes de Provença, Llista de comtes de Tolosa, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Maarat an-Numan, Maarrat Masrin, Masyaf, Mont Pelegrí, Pere Bartomeu, Ponç II de Tolosa, Primera Croada, Principat d'Aurenja, Rafanea, Ramon (nom), Ramon d'Aguilers, Ramon de Tolosa, Ramon III de Trípoli, Renaixement del segle XII, Robert II d'Alvèrnia, Robert II de Flandes, Roger I de Sicília, Rotrou III de Perche, Safita, Sanç Ramires, Sarvandikar, Savès, Setge d'Antioquia (1097-1098), Setge d'Ascaló, Setge de Jerusalem (1099), Setge de Maarat an-Numan, Setge de Nicea (1097), Setge de Trípoli, Tartous, Tractat de Devol, Trípoli (Líban), Tudela, Urbà II, Vescomtat de Marsella, 1105. Ampliar l'índex (39 més) »
Akkar al-Atiqa
El castell d'Akkar al-Atiqa, conegut pels croats com castell de Gibelacar (literalment ‘castell d'Akkar l'Antiga’) és una fortalesa actualment al Líban, prop del poble d'Akkar al-Atiqa, que havia estat propietat de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Akkar al-Atiqa · Veure més »
Al-Bara
Ruïnes de Bara Al-Bara o Bara fou una ciutat del Djabal al-Zawiya al nord d'Apamea, a l'oest de Maarat an-Numan i uns 80 km al sud-oest d'Alep.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Al-Bara · Veure més »
Alfons Jordà
Alfons Jordà (en occità: Anfós Jordan; 1103-1148) va ser comte de Roergue, després de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Alfons Jordà · Veure més »
Alfons VI de Lleó
Alfons VI, anomenat el Valent, (1040 - Toledo, 1109) fou rei de Lleó (1065 - 1072 i 1072 - 1109), rei de Galícia (1071 - 1072) i rei de Castella (1072 - 1109).
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Alfons VI de Lleó · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Almodis · Veure més »
As-Sàlih Ismaïl (zengita)
Nur-ad-Din al-Màlik as-Sàlih Ismaïl ibn Nur-ad-Din Mahmud, més conegut senzillament com a as-Sàlih Ismaïl (1162-1181) fou emir zengita d'Alep i Damasc.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і As-Sàlih Ismaïl (zengita) · Veure més »
Banu Ammar
Els Banu Ammar foren una família de cadis xiïtes que van governar Trípoli (Líban) fins a la conquesta pels croats de la ciutat el 1108 i de Djabala (1109).
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Banu Ammar · Veure més »
Batalla d'Ascaló
La Batalla d'Ascaló va tenir lloc el 12 d'agost de 1099 i és considerada l'última batalla de la Primera Croada.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Batalla d'Ascaló · Veure més »
Batalla de Dorilèon (1097)
La batalla de Dorilèon va ser un combat que van entaular les forces dels croats contra el Soldanat de Rum durant la Primera Croada.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Batalla de Dorilèon (1097) · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Berenguer Ramon II · Veure més »
Bertran de Sant Gèli
Bertran de Saint-Gilles (Bertran de Tolosa o Bertran I de Tolosa o de Sant Gèli), (vers 1065 -† 1112) fou comte de Tolosa, comte de Rouergue i Sant Gèli, comte d'Albi, Carcí i Nimes, marquès i duc de Gòtia i Septimània o Narbona (on de fet governaven els vescomtes) i comte i marquès de Provença del 1096 al 1108 com a Bertran II.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Bertran de Sant Gèli · Veure més »
Bertran I de Provença
Bertran I (mort després de 1081) fou comte de Provença de 1063 fins a la seva mort.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Bertran I de Provença · Veure més »
Bertran II de Provença
Bertran II de Provença (? - 1093), marquès de Provença (1063-1093).
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Bertran II de Provença · Veure més »
Biblos
Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en llengua fenícia 𐤂𐤁𐤋 gubl; en grec, βύβλος bíblos; en àrab جبيل, jubayl, pronunciat localment jbeil) va ser un antic port fenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Biblos · Veure més »
Bohemond I d'Antioquia
'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »
Capitol
Els capitols eren, des de l'edat mitjana i fins al 1789, els habitants escollits pels sis barris de Tolosa per constituir el consell municipal de la ciutat.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Capitol · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Catarisme · Veure més »
Comtat d'Albi
El comtat d'Albi fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat d'Albi.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Comtat d'Albi · Veure més »
Comtat d'Avinyó
El comtat d'Avinyó (també anomenat Comtat de Provença-Avinyó) fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb capital a la ciutat d'Avinyó.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Comtat d'Avinyó · Veure més »
Comtat de Carcí
El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Comtat de Carcí · Veure més »
Comtat de Nimes
El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Comtat de Nimes · Veure més »
Comtat de Rodés
Armes dels vescomtes, després comtes, de Rodés fins a 1314 El vescomtat de Rodés (en francès Rodez) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que estava format per les terres de la ciutat de Rodés i el seu terme, capital del comtat de Roergue.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Comtat de Rodés · Veure més »
Comtat de Roergue
Escut del comtat de Roergue El Comtat de Roergue (en francès Rouergue) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que tingué per capital a Rodés (que va esdevenir seu d'un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del país romania com a part del comtat).
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Comtat de Roergue · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Comtat de Tolosa · Veure més »
Comtat de Trípoli
El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Comtat de Trípoli · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Croada Albigesa · Veure més »
Croada del 1101
La Croada del 1101 (1100 - 1101) va ser una expedició militar promoguda pel papa Pasqual II enviada com a reforç per la conquesta de Terra Santa, que arribà en dos grups.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Croada del 1101 · Veure més »
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Croat (guerrer) · Veure més »
Danixmend Ghazi
Danixmend (Amir Danixmend Ghazi, també Danishmand, Daneshmand i Daneshmend, que vol dir 'savi' o 'instruït' (دانشمند) fou un cap tribal turcman del grup oghuz, probablement arribat a Anatòlia en les emigracions turques que van seguir a la batalla de Manazkert el 1071. Fou el fundador de la dinastia danixmendita (o dels danixmendites). Inicialment duia el títol de bei i va rebre el de malik o malek ('rei') dies abans de morir el 1134, que li fou concedit pel califa abbàssida al-Mustarshid per les seves victòries militars sobre els cristians, si bé es creu que ja l'utilitzava anteriorment. També se l'esmenta com Danixmend Taylu. La seva vida és força desconeguda i les llegendes èpiques compostes a partir del per cobrir la manca d'informació, van confondre a futurs historiadors donant per fets històrics el que no eren més que llegendes inventades. Danixmend i els seus seguidors es van establir probablement a Anatòlia després de la batalla de Manazkert el 1071 i vers el 1086, durant la lluita per la successió entre els seljúcides a la mort del sultà Sulayman I, va establir el seu propi poder. La seva primera capital fou Amasya. El 1096/1097 durant l'expedició de Kilidj Arslan I a Malatya (Melitene) és esmentat per primer cop quan va fer de mediador entre el sultà i el senyor de Malatya, l'armeni Gabriel i va arranjar la pau; la campanya es va aturar després de la conquesta de Nicea pels croats el 1097. Va ser derrotat a la batalla de Dorilèon (1097) Setge de Nicea. Llavors és esmentat durant la Primera Croada quan va participar en la lluita contra els cristians vinguts a l'Àsia Menor junt amb altres amirs o beis d'Anatòlia; en aquest moment ja governava Sebaste (Sivas), la vall de l'Iris amb Tokat (Eudòxies), Komana, Amàsia, Neocesarea (on residia) i Gangra; dominava la via entre Cesarea i Ankara i les ciutats de la costa de la mar Negra li pagaven tribut. Va arribar a fer incursions a Geòrgia i Armènia. El juliol del 1100 (ramadà del 493) Danixmend va fer presoner Bohemond I d'Antioquia (que havia anat en ajut de Melitene, assetjada pels danixmendites) al que va retenir a Neocesarea fins al 1103. El 1101 es va organitzar una croada (coneguda com a croada franco-llombarda) dirigida per Ramon de Sant Geli en la qual els croats van ocupar Ancira (Ankara) i la van entregar als romans d'Orient, però van fracassar davant Gangra (Cankiri) i finalment foren derrotats per Danixmend a Amàsia amb suport dels seljúcides de Rum. El darrer exèrcit croat format pels contingents aquitans i bavaresos foren també derrotats per Danixmend el setembre, prop d'Heraclea de Capadòcia; el 15 de setembre de 1101 va entrar a la senyoria armènia de Melitene després de tres anys de setge, i el 1102 es va guanyar l'estimació de la població local. El maig de 1103 va alliberar a Bohemond I després de signar una aliança contra els enemics comuns, romans d'Orient i seljúcides. Va morir l'estiu del 1104 i li va succeir el seu fill, Amir Ghazi Gümüshtigin.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Danixmend Ghazi · Veure més »
Dioclea
Dioclea va ser una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Dioclea · Veure més »
Ducat de Narbona
Duc de Narbona (dux Narbonensis) va ser un títol emprat en diversos moments pels senyors de Narbona, mentre que el poder directe a la ciutat el tenien els vescomtes.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Ducat de Narbona · Veure més »
Elvira Alfònsez
de Castella i Lleó. Elvira Alfónsez o Elvira de Castella (vers 1079-després d'abril de 1157).
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Elvira Alfònsez · Veure més »
Eustaqui de Grenier
Eustaqui de Grenier (? - 15 de juny de 1123) va ser un important noble francès que va participar en la Primera Croada i que va arribar a ser conestable del Regne de Jerusalem.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Eustaqui de Grenier · Veure més »
Felipa Matilde de Tolosa
Felipa o Felipa Matilde de Tolosa (morta el 1117) fou duquessa d'Aquitània per matrimoni amb Guillem IX el Trobador i pretesa hereva del comtat de Tolosa i els seus drets.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Felipa Matilde de Tolosa · Veure més »
Gastó IV de Bearn
Gastó IV de Bearn (Segle XI-1131) fou vescomte de Bearn.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Gastó IV de Bearn · Veure més »
Gilles
* Biografies.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Gilles · Veure més »
Gubayl
Gubayl o Jbeil (en àrab جبيل, Jubayl) és una ciutat de la governació del Mont Líban, al Líban.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Gubayl · Veure més »
Guillem II de Cerdanya
Guillem II Jordà de Cerdanya (v 1079 - Trípoli, Líban 1109), comte de Berga (1094-1109) i comte de Cerdanya i de Conflent (1095-1109).
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Guillem II de Cerdanya · Veure més »
Guillem IV de Tolosa
Guillem IV de Tolosa († 1094) va ser comte de Tolosa de 1060 a 1094.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Guillem IV de Tolosa · Veure més »
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »
Guillem V de Montpeller
Guilhèm V de Montpeller (en català: Guillem de Montpeller) (1075 – 1121) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Guillem V de Montpeller · Veure més »
Guillem VII d'Alvèrnia
Guillem VII d'Alvèrnia (nascut cap a 1069, mort el 1136), fou comte d'Alvèrnia el 1096 o en els següents anys després d'aquesta data, succeint al seu pare Robert II d'Alvèrnia (esmentat per darrer cop el 1096).
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Guillem VII d'Alvèrnia · Veure més »
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Història d'Occitània · Veure més »
Hug VI de Lusignan
Hug VI, dit el Dimoni (c. 1039/1043 – c. 1103/1110), fou senyor de Lusignan i comte de La Marca (com a Hug I).
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Hug VI de Lusignan · Veure més »
Iftikhar-ad-Dawla
Iftikhar-ad-Dawla (literalment ‘Orgull de la Nació’) fou el governador fatimita de Jerusalem durant el Setge de Jerusalem, a la Primera Croada.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Iftikhar-ad-Dawla · Veure més »
Jofré de Bouillon
Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Jofré de Bouillon · Veure més »
Jofré I de Provença
Jofré I dit igualment Guifré I, nascut probablement el 1015 i mort després del mes de febrer de 1062, probablement el 1063 fou comte de Provença de 1018 a la seva mort.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Jofré I de Provença · Veure més »
Kilij Arslan I
Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Kilij Arslan I · Veure més »
Krak dels Cavallers
El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers (literalment 'castell de la Fortalesa', actualment, o, històricament,, literalment ‘fortalesa dels Kurds’) és un castell que data de l'època de les croades.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Krak dels Cavallers · Veure més »
Latakia
Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Latakia · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de comtes de Tolosa
Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Llista de comtes de Tolosa · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya · Veure més »
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »
Maarat an-Numan
Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Maarat an-Numan · Veure més »
Maarrat Masrin
Ma'arrat Misrin o Maarrat Misrin o Ma'arrat Nasrin (els croats l'anomenaren Megaret Basrin o Meguaret Mesrin i una vegada Maarrat Moucerim) és una ciutat de Síria dins la governació d'Idlib.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Maarrat Masrin · Veure més »
Masyaf
Masyaf o Masyad (apareix també en documents com a Masyath, Masyat, Misiaf, Misyad, Misyaf, Mayat, Masyah, Messiat i altres variacions;,, o) és una ciutat de Síria a la governació d'Hama, amb 33.000 habitants, a 45 km de Hamat.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Masyaf · Veure més »
Mont Pelegrí
Qala'at Sanjil (‘castell de Sant Gèli’‘’) o Qala'at Tarablus (‘castell de Trípoli’) és una ciutadella i un fort al cim d'un turó a Trípoli, al Líban.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Mont Pelegrí · Veure més »
Pere Bartomeu
Pere Bartomeu (en francès Pierre Barthélemy), fou un místic i soldat marsellès del, que marxà cap a Terra Santa amb la croada comandada per Ramon IV de Tolosa i morí a causa de la relíquia de la Llança Sagrada, esmentada en l'evangeli de sant Joan.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Pere Bartomeu · Veure més »
Ponç II de Tolosa
Ponç II o Ponç Guillem de Tolosa († 1060), fou comte de Tolosa, d'Albi, de Sant Gèli, del Carcí de 1037 a 1060, d'Alvèrnia i de Velai (en litigi), i també marquès de Provença.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Ponç II de Tolosa · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Primera Croada · Veure més »
Principat d'Aurenja
El principat d'Aurenja (Aurenja en occità, Orange en francès) fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (en francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Principat d'Aurenja · Veure més »
Rafanea
Rafanea fou una ciutat de la província romana de Síria Secunda.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Rafanea · Veure més »
Ramon (nom)
Ramon és un nom propi masculí que prové etimològicament del germànic Ragin-mund, «el que protegeix pel consell» Molt popular, especialment a Catalunya, on es coneixen diverses formes que han acabat transcendint a la resta de l'Estat espanyol, com Raimon i Raimond o les formes antigues Raimund i Remismunt.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Ramon (nom) · Veure més »
Ramon d'Aguilers
Raymond d'Aguiliers (o d'Aguilers o d'Agiles) Raymond d'Aguiliers és l'autor de la Història Francorum qui ceperunt Iherusalem, una de les principals fonts inicials per a la Primera Croada (1096-1099).
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Ramon d'Aguilers · Veure més »
Ramon de Tolosa
* Sant Ramon de Tolosa (Tolosa de Llenguadoc, s. XI - 1118), laic que va dedicar la seva fortuna a la beneficència.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Ramon de Tolosa · Veure més »
Ramon III de Trípoli
Ramon III de Trípoli (1140 - 1187) va ser, fins a la seva mort, comte de Trípoli des del 1152, príncep de Galilea i Tiberíades iure uxoris, pel dret de la seva dona Eschiva de Bures, des del 1171, dues vegades regent del Regne de Jerusalem (1174-1177, 1184-1185).
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Ramon III de Trípoli · Veure més »
Renaixement del segle XII
Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Renaixement del segle XII · Veure més »
Robert II d'Alvèrnia
Robert II (+ 1096 o poc més tard), fou comte d'Alvèrnia i comte titular de Gavaldà per dret de la seva primera dona.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Robert II d'Alvèrnia · Veure més »
Robert II de Flandes
Robert II de Flandes (c. 1065 - voltants de Meaux, 5 d'octubre de 1111) fou comte de Flandes entre els anys 1093 i 1111.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Robert II de Flandes · Veure més »
Roger I de Sicília
Roger I de Sicília (1031? - 22 de juny de 1101), anomenat Bosso o el Gran Comte, va ser el darrer gran líder de la Conquesta normanda del Mezzogiorno, esdevenint el comte de Sicília des del 1071 fins a la seva mort.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Roger I de Sicília · Veure més »
Rotrou III de Perche
Rotrou III de Perche (abans de 1080 - † 20 de gener/6 de maig de 1144), de vegades conegut amb l'epítet de "el Gran", fou un noble normand, comte de Perche i de Mortagne des del 1099.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Rotrou III de Perche · Veure més »
Safita
Safita és una població del nord-oest de Síria, situada al sud-est de Tartús i al nord-oest del Crac dels Cavallers.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Safita · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Sanç Ramires · Veure més »
Sarvandikar
Sarvandikar (en armeni: Սարվանդիքար), en turc: Savranda Kalesi), també escrit Sarvanda k'ar, fou un castell de l'antic Regne d'Armènia Menor, situat en l'actual província turca d'Osmaniye, a uns 115 km a l'est d'Adana.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Sarvandikar · Veure més »
Savès
El Savès és una petita comarca de Gascunya al sud-est de Gers i sud-oest de l'Alta Garona.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Savès · Veure més »
Setge d'Antioquia (1097-1098)
El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Setge d'Antioquia (1097-1098) · Veure més »
Setge d'Ascaló
El Setge d'Ascaló fou un difícil episodi de les croades que va tenir lloc el 1153, en què el Regne de Jerusalem aconseguí conquerir la fortalesa fatimita d'Ascaló, que seria afegida al Comtat de Jaffa.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Setge d'Ascaló · Veure més »
Setge de Jerusalem (1099)
El Setge de Jerusalem va ser un setge que va tenir lloc entre el 7 de juny i el 15 de juliol de 1099 durant la Primera Croada.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Setge de Jerusalem (1099) · Veure més »
Setge de Maarat an-Numan
El setge de Marrat an-Numan va tenir lloc el desembre de 1098 durant l'anomenada Primera Croada i va ser mantingut per un exèrcit croat en contra d'aquesta ciutat de Síria, sota l'autoritat del Califat Fatimita.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Setge de Maarat an-Numan · Veure més »
Setge de Nicea (1097)
El Setge de Nicea va tenir lloc entre el 14 de maig i el 19 de juny de l'any 1097, durant la Primera Croada.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Setge de Nicea (1097) · Veure més »
Setge de Trípoli
El setge de Trípoli va tenir lloc durant el període posterior a la Primera Croada, i va durar des del 1102 fins al 12 de juliol del 1109.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Setge de Trípoli · Veure més »
Tartous
Tartús, coneguda en català medieval com Tortosa de Síria, és una ciutat costanera de Síria que compta amb el segon port del país, després de Latakia.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Tartous · Veure més »
Tractat de Devol
El Tractat de Devol (en grec: συνθήκη της Δεαβόλεως) va ser un acord signat el 1108 entre Bohemond I d'Antioquia i l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Tractat de Devol · Veure més »
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Trípoli (Líban) · Veure més »
Tudela
Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Tudela · Veure més »
Urbà II
Urbà II, (±1035 Châtillon-sur-Marne – Roma, 1099), nascut Otó de Chantillon o Eudes de Lagery, va ser el 159è papa de l'Església Catòlica durant onze anys entre 1088 i 1099.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Urbà II · Veure més »
Vescomtat de Marsella
Escut dels vescomtes de Marsella La Major de Marsella El vescomtat de Marsella fou una jurisdicció feudal de Provença a la regió de la ciutat de Marsella.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і Vescomtat de Marsella · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Ramon IV de Tolosa і 1105 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ramon I de Trípoli, Ramon IV de Sant Geli, Ramon IV de Sant Gèli, Ramon de Saint Gilles, Ramon de Sant Geli, Ramon de Sant Gèli.
