Taula de continguts
349 les relacions: A Ramon Berenguer III, Abd-Al·lah ibn Iyad, Agalbursa de Cervera, Agnès de Torroja, Ahnentafel, Aitona, Albesa, Alcoletge, Alcover, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Alfons Jordà, Alfons VII de Lleó, Algerri, Almodis (desambiguació), Almodis de Barcelona, Alt Penedès, Anglesola (llinatge), Arnau de Malla, Arnau de Palomar, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Tarragona, Arquitectura romànica, Art romànic a Catalunya, Art romànic de la Baixa Cerdanya, Arxiu Comarcal de l'Alt Camp, Aurenja, Balaguer, Bandera de Catalunya, Banderes de Catalunya, Batalla de Corbins, Batalla de Martorell (1114), Berengar de Narbona, Berenguer Dalmau, Berenguer Folc, Berenguer I de Queralt, Berenguer Ramon I de Provença, Berenguer Ramon II, Berenguer Sunifred, Berenguera de Barcelona, Bernat Ató IV Trencavell, Bernat de Bell-lloc, Bernat de Berga, Bernat Guillem I de Cerdanya, Bernat I de Queralt, Bernat III de Besalú, Bernat Ramon I de Pallars Jussà, Besalú, Boadella i les Escaules, Bovatge, ... Ampliar l'índex (299 més) »
A Ramon Berenguer III
A Ramon Berenguer III, també coneguda com a Estàtua eqüestre de Ramon Berenguer III o de Ramon Berenguer el Gran, és una escultura situada al Barri Gòtic de Barcelona (districte de Ciutat Vella), a la plaça que porta igualment el nom del cèlebre comte de Barcelona.
Veure Ramon Berenguer III і A Ramon Berenguer III
Abd-Al·lah ibn Iyad
Abd-Al·lah ibn Iyad fou un guerrer i governador andalusí de Múrsiya (1145-1147).
Veure Ramon Berenguer III і Abd-Al·lah ibn Iyad
Agalbursa de Cervera
Agalbursa de Cervera, coneguda també com a Galbors o Agalbursa de Bas, (c. 1140-1190) fou una dama catalana.
Veure Ramon Berenguer III і Agalbursa de Cervera
Agnès de Torroja
Agnès de Tarroja o Agnès de Torroja (1191 - 1243) fou comtessa de Cardona i senyora de la baronia d'Arbeca.
Veure Ramon Berenguer III і Agnès de Torroja
Ahnentafel
El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.
Veure Ramon Berenguer III і Ahnentafel
Aitona
Aitona és una vila i municipi de la comarca del Segrià, Catalunya.
Veure Ramon Berenguer III і Aitona
Albesa
Albesa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Veure Ramon Berenguer III і Albesa
Alcoletge
Alcoletge és un municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.
Veure Ramon Berenguer III і Alcoletge
Alcover
Alcover és una vila i municipi de Catalunya a la banda occidental de la comarca de l'Alt Camp, als peus de les Muntanyes de Prades.
Veure Ramon Berenguer III і Alcover
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Veure Ramon Berenguer III і Alfons el Bataller
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Ramon Berenguer III і Alfons el Cast
Alfons Jordà
Alfons Jordà (en occità: Anfós Jordan; 1103-1148) va ser comte de Roergue, després de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Veure Ramon Berenguer III і Alfons Jordà
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Veure Ramon Berenguer III і Alfons VII de Lleó
Algerri
Escut d'armes del Comu d'Algerri any 1772 Algerri és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Catalunya.
Veure Ramon Berenguer III і Algerri
Almodis (desambiguació)
* Almodis de la Marca, comtessa consort de Barcelona (Tolosa, 1020-Barcelona, 1071).
Veure Ramon Berenguer III і Almodis (desambiguació)
Almodis de Barcelona
Almodis de Barcelona, coneguda també com a Almodis de Bas, (1126 - 1164) fou infanta de Barcelona, vescomtessa consort de Bas.
Veure Ramon Berenguer III і Almodis de Barcelona
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Veure Ramon Berenguer III і Alt Penedès
Anglesola (llinatge)
Escut d'armes delllinatge dels Anglesola Els Anglesola eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens mitològics dels quals es remunten a la llegenda dels Nou Barons de la Fama, la qual és del s. XVIII.
Veure Ramon Berenguer III і Anglesola (llinatge)
Arnau de Malla
Arnau de Malla fou abat d'Amer (?-1102) i bisbe de Vic des del 1102 fins al 22 d'agost del 1109 data del seu decés.
Veure Ramon Berenguer III і Arnau de Malla
Arnau de Palomar
Arnau de Palomar (Barcelona, segle XII-Riudoms, 1183/88), fins fa poc que es considerava fundador de la vila de Riudoms, encara que noves investigacions ho posen en entredit.
Veure Ramon Berenguer III і Arnau de Palomar
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Veure Ramon Berenguer III і Arquebisbat de Barcelona
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Veure Ramon Berenguer III і Arquebisbat de Tarragona
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure Ramon Berenguer III і Arquitectura romànica
Art romànic a Catalunya
Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.
Veure Ramon Berenguer III і Art romànic a Catalunya
Art romànic de la Baixa Cerdanya
Santa Maria de Talló Lart romànic de la Baixa Cerdanya es dona principalment en l'arquitectura religiosa de les seves esglésies.
Veure Ramon Berenguer III і Art romànic de la Baixa Cerdanya
Arxiu Comarcal de l'Alt Camp
L'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp és un arxiu comarcal ubicat al Passeig dels Caputxins, 18 -Casa de Cultura- de Valls i membre de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya.
Veure Ramon Berenguer III і Arxiu Comarcal de l'Alt Camp
Aurenja
Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Ramon Berenguer III і Aurenja
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Veure Ramon Berenguer III і Balaguer
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Veure Ramon Berenguer III і Bandera de Catalunya
Banderes de Catalunya
Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions.
Veure Ramon Berenguer III і Banderes de Catalunya
Batalla de Corbins
La Batalla de Corbins va esdevindre el 1126 entre els exèrcits almoràvits i les forces de Ramon Berenguer III al municipi de Corbins, al Segrià.
Veure Ramon Berenguer III і Batalla de Corbins
Batalla de Martorell (1114)
La Batalla de Martorell de 1114 fou una batalla lluitada al congost de Martorell, entre Ramon Berenguer III i els comtats d'Urgell i Cerdanya contra els almoràvits.
Veure Ramon Berenguer III і Batalla de Martorell (1114)
Berengar de Narbona
Berengar o Berenguer de Narbona († 7 d'abril de 1162) fou arquebisbe de Narbona (20 de juliol de 1156 - 7 d'abril de 1162) fill del vescomte Eimeric I de Narbona (1105-1134) i de Mafalda de Pulla (fill de Robert Guiscard, duc de la Pulla) i germà uterí de Ramon Berenguer III de Barcelona.
Veure Ramon Berenguer III і Berengar de Narbona
Berenguer Dalmau
Berenguer Dalmau fou bisbe de Girona (1114-1146).
Veure Ramon Berenguer III і Berenguer Dalmau
Berenguer Folc
Berenguer Folc o Berenguer Bernat fou abat del monestir de Sant Cugat (1091-1103) i bisbe de Barcelona (1100-1106).
Veure Ramon Berenguer III і Berenguer Folc
Berenguer I de Queralt
Berenguer de Queralt (fl. 1113-1135), també anomenat Berenguer Bernat de Queralt, va ser un noble català, senyor de Queralt, Gurb i Sallent (entre altres llocs), fill de Bernat Guillem de Queralt i Teresa.
Veure Ramon Berenguer III і Berenguer I de Queralt
Berenguer Ramon I de Provença
Berenguer Ramon I de Provença (1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144) fou infant de Barcelona i comte de Provença (1131-1144).
Veure Ramon Berenguer III і Berenguer Ramon I de Provença
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Veure Ramon Berenguer III і Berenguer Ramon II
Berenguer Sunifred
Berenguer Sunifred —dit de Rosanes per estar a Castellví de Rosanes a la vegueria de Barcelona la seva casa solar— fou bisbe de Vic entre el 1075 i el 1099.
Veure Ramon Berenguer III і Berenguer Sunifred
Berenguera de Barcelona
Berenguera de Barcelona (Barcelona, 1108 - Palència, 1149) fou infanta de Barcelona, reina consort de Lleó (1126-1149) i emperadriu consort de Castella i LLeó (1135-1157) pel seu matrimoni amb Alfons VII de Lleó.
Veure Ramon Berenguer III і Berenguera de Barcelona
Bernat Ató IV Trencavell
Bernat Ató IV Trencavell († 1129) va ser vescomte d'Albi i de Nimes, de 1074 a 1129, i vescomte de Carcassona, de Besiers i d'Agde de 1099 a 1129.
Veure Ramon Berenguer III і Bernat Ató IV Trencavell
Bernat de Bell-lloc
Bernat de Bell-lloc (segles XII-XIII) fou un noble català, al servei de Ramon Berenguer III, de Ramon Berenguer IV i d'Alfons el Cast.
Veure Ramon Berenguer III і Bernat de Bell-lloc
Bernat de Berga
fou bisbe de Barcelona (1172-1188).
Veure Ramon Berenguer III і Bernat de Berga
Bernat Guillem I de Cerdanya
Bernat Guillem I de Cerdanya i II de Berga (1109 - 1117) fou comte de Cerdanya, Conflent i Berga (1094-1117).
Veure Ramon Berenguer III і Bernat Guillem I de Cerdanya
Bernat I de Queralt
Bernat Guillem de Queralt o Bernat I de Queralt per als genealogistes (?-1098/1111), va ser un noble català, senyor de Queralt, Gurb, Sallent i Oló.
Veure Ramon Berenguer III і Bernat I de Queralt
Bernat III de Besalú
Bernat III de Besalú (?,~1065 - ?, 1111) fou el darrer comte de Besalú i Ripoll (1097-1111).
Veure Ramon Berenguer III і Bernat III de Besalú
Bernat Ramon I de Pallars Jussà
Bernat Ramon I de Pallars Jussà (? - 1124) fou comte de Pallars Jussà (1113-1124).
Veure Ramon Berenguer III і Bernat Ramon I de Pallars Jussà
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Veure Ramon Berenguer III і Besalú
Boadella i les Escaules
Boadella i les Escaules és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.
Veure Ramon Berenguer III і Boadella i les Escaules
Bovatge
El bovatge era un impost que cobraven els reis normalment a l'inici del regnat.
Veure Ramon Berenguer III і Bovatge
Butlla d'Adrià IV (1158)
El Butlla d'Adrià IV fou una butlla emesa pel Sant Pare Adrià IV el 24 de juny del 1158.
Veure Ramon Berenguer III і Butlla d'Adrià IV (1158)
Camprodon
Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Ramon Berenguer III і Camprodon
Canònica de Santa Maria de Roca-rossa
Monestir de Roca-rossa és una obra del municipi de Tordera (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Ramon Berenguer III і Canònica de Santa Maria de Roca-rossa
Capcir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.
Veure Ramon Berenguer III і Capcir
Caravel·la
Rèplica de les anomenades «Tres Caravel·les» (en realitat dues caravel·les i una nau) al ''Muelle de las Carabelas'' de Palos de la Frontera. Caravel·la llatina, ''Boa Esperança'', de Portugal. Una caravel·la o calavera (com a denominació catalana clàssica), era un vaixell de vela utilitzat entre els segles XIV i XVII.
Veure Ramon Berenguer III і Caravel·la
Carladès
El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.
Veure Ramon Berenguer III і Carladès
Carmen Campidoctoris
El Carmen Campidoctoris és un poema escrit en llatí.
Veure Ramon Berenguer III і Carmen Campidoctoris
Carrer de Provença
El carrer de Provença és un carrer de Barcelona als districtes de l'Eixample i Sant Martí.
Veure Ramon Berenguer III і Carrer de Provença
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Veure Ramon Berenguer III і Casal d'Aragó
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Veure Ramon Berenguer III і Casal d'Urgell
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Ramon Berenguer III і Casal de Barcelona
Castell Berguedà
El Castell Berguedà o de Madrona és un castell del municipi de Berga situat al cim del turó més alt a ponent del santuari de Queralt, al tossal anomenat Castellberguedà.
Veure Ramon Berenguer III і Castell Berguedà
Castell cartoixa de Vallparadís
El castell cartoixa de Vallparadís és una antiga edificació de Terrassa, situada vora el torrent de Vallparadís.
Veure Ramon Berenguer III і Castell cartoixa de Vallparadís
Castell Comtal de Besalú
Restes del castell de Besalú.
Veure Ramon Berenguer III і Castell Comtal de Besalú
Castell d'Aitona
Castell d'Aitona és un castell del municipi d'Aitona (Segrià) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell d'Aitona
Castell d'Albesa
El Castell d'Albesa, també conegut com el castell del Cinto, és un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell d'Albesa
Castell d'Alcoletge
Les restes del castell d'Alcoletge són al capdamunt del tossal dels Morts, el punt més alt de la població d'Alcoletge.
Veure Ramon Berenguer III і Castell d'Alcoletge
Castell d'Algerri
El Castell d'Algerri és un castell d'Algerri a la Noguera declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell d'Algerri
Castell d'Amposta
El Castell d'Amposta era un castell de la vila d'Amposta, actualment un recinte arqueològic declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell d'Amposta
Castell d'Argimon
El castell termenat d'Argimon està situat a dalt d'un turó en un contrafort avançat de la Serralada Prelitoral, des d'on té un domini immediat sobre la vall de l'Esparra i la riera de Santa Coloma.
Veure Ramon Berenguer III і Castell d'Argimon
Castell d'Oló
El castell d'Oló és una fortificació medieval del terme municipal de Santa Maria d'Oló, de la comarca del Moianès.
Veure Ramon Berenguer III і Castell d'Oló
Castell d'Os
El castell d'Os és un castell termenat situat damunt del poble d'Os de Balaguer (Noguera), al cim d'un turó que controlava la part alta de la vall del riu Farfanya.
Veure Ramon Berenguer III і Castell d'Os
Castell de Barberà (Barberà de la Conca)
El Castell de Barberà és un castell del municipi de Barberà de la Conca (Conca de Barberà).
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Barberà (Barberà de la Conca)
Castell de Beuda
El Castell de Beuda, o Castellot de les Bruixes, és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Beuda
Castell de Brunyola
El castell termenat de Brunyola és una obra del municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Brunyola
Castell de Camarasa
El Castell de Camarasa és un castell termenat del municipi de Camarasa (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Camarasa
Castell de Carratalà
El castell de Carratalà i l'antic vilatge eren situats al cim i al vessant d'un tossal allargat que s'alça a 1 km de la població d'Aitona (Segrià).
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Carratalà
Castell de Cartellà
El Castell de Cartellà és un castell catalogat com a monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Cartellà
Castell de Castelldans
Les ruïnes del Castell de Castelldans són situades al cim d'un tossal allargassat que domina pel nord el poble de Castelldans.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Castelldans
Castell de Castellfollit de Riubregós
El castell de Castellfollit o de Castellfollit de Riubregós és un castell, és a dir, una fortificació, al municipi de Castellfollit de Riubregós, a la comarca de l'Anoia (Catalunya).
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Castellfollit de Riubregós
Castell de Coaner
Castell de Coaner és un castell del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Coaner
Castell de Corbins
El castell de Corbins, edifici declarat bé cultural d'interès nacional, s'alça a cim del turó que domina la població de Corbins des del nord, sobre la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, gairebé en la seva confluència amb el Segre.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Corbins
Castell de Cubelles
El castell de Cubelles, conegut com el casal dels marquesos d'Alfarràs, està situat al municipi de Cubelles, a la comarca del Garraf.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Cubelles
Castell de Ferran (Estaràs)
Castell de Ferran és un edifici del nucli de Ferran, al municipi d'Estaràs, declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Ferran (Estaràs)
Castell de Font-rubí
El castell de Font-rubí és un castell molt enrunat, si bé encara queden uns panys de paret i una torre rodona que corre perill de desaparèixer, si no s'actua a temps per conservar aquest patrimoni casteller.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Font-rubí
Castell de Gardeny
El castell de Gardeny és un conjunt monumental situat damunt del turó de Gardeny, un dels tres turons de la ciutat de Lleida juntament amb el Turó de la Seu Vella i el Turó de la Serreta.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Gardeny
Castell de Gósol
Castell de Gósol pertany al municipi de Gósol (Berguedà) i està declarat, junt amb l'església de Santa Maria, com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Gósol
Castell de Gebut
El Castell de Gebut és un monument del municipi de Soses (Segrià) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Gebut
Castell de Granyena
Les restes del Castell de Granyena són dalt del turó on hi ha el poble de Granyena de Segarra, en altres temps vila closa.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Granyena
Castell de la Ràpita (Noguera)
Castell de la Ràpita és una edificació d'origen àrab situat al poble de la Ràpita, municipi de Vallfogona de Balaguer (Noguera).
Veure Ramon Berenguer III і Castell de la Ràpita (Noguera)
Castell de les Escaules
El castell de les Escaules, o el baluard del castell de Llers, és una obra del poble de les Escaules, municipi de Boadella i les Escaules (Alt Empordà), declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de les Escaules
Castell de Llagostera
El Castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l'església de Sant Feliu i al costat de l'Ajuntament.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Llagostera
Castell de Llers
El Castell de Llers és una fortalesa del municipi de Llers (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Llers
Castell de Lluçà
El Castell de Lluçà és al cim d'un turó prop del poble de Lluçà, damunt mateix del monestir de Santa Maria de Lluçà.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Lluçà
Castell de Meranges
El Castell de Meranges és un monument del municipi de Meranges (Cerdanya) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Meranges
Castell de Montagut (Montagut i Oix)
El Castell de Montagut (o del Cós) és un castell termenat documentat el 1070 del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), concretament és dalt del turó de Montagut (612 m) i data del.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Montagut (Montagut i Oix)
Castell de Montoliu
El castell de Montoliu o de Santa Margarida, conegut popularment com el Castellot, és situat al mig del sector oriental de la plana de Tarragona, prop de la desembocadura del riu Gaià.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Montoliu
Castell de Peguera
Castell de Peguera és un castell termenat documentat el 1098 del municipi de Fígols (Berguedà).
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Peguera
Castell de Port
El Castell de Port és un castell enrunat situat al sud-oest de la muntanya de Montjuïc.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Port
Castell de Prades
El castell de Prades era a l'extrem nord-oest de la població de Prades.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Prades
Castell de Querbús
El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Querbús
Castell de Querol (Alt Camp)
El castell de Querol ocupa un peny de roca a 565 m. d'altitud sota del qual s'estructura el poble.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Querol (Alt Camp)
Castell de Sant Joan de Blanes
El castell de Sant Joan és un castell dalt del turó de Sant Joan a Blanes (la Selva) en estil romànic.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Sant Joan de Blanes
Castell de Santiga
Castell de Santiga és un castell del poble de Santiga, al municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Santiga
Castell de Tagamanent
El castell de Tagamanent fou construït dalt del penyal del Tagamanent, que s'alça a 1056 m en un entorn dominat per boscos d'alzinar, pinedes i rodals de roures als torrents.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Tagamanent
Castell de Tamarit
El castell de Tamarit està situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània, al terme municipal de Tarragona.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Tamarit
Castell de Tona
De l'antic castell de Tona resta només actualment una torre de defensa assentada directament damunt la roca.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Tona
Castell de Voltregà
El Castell de Voltregà és un castell del municipi de les Masies de Voltregà (Osona) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell de Voltregà
Castell del Catllar (Vilallonga de Ter)
El Catllar és un castell del poble del mateix nom, al municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès).
Veure Ramon Berenguer III і Castell del Catllar (Vilallonga de Ter)
Castell del Papiol
El castell del Papiol s'alça sobre la roca i la població, al Puig del Papiol.
Veure Ramon Berenguer III і Castell del Papiol
Castell i vilatge d'Escarp
Les restes de la torre del castell d'Escarp i l'antic vilatge són situades a l'est de la població de la Granja d'Escarp, al cim d'un turó anomenat Punta del Calvari.
Veure Ramon Berenguer III і Castell i vilatge d'Escarp
Castell Nou de Pontons
El castell Nou de Pontons és un edifici de Pontons (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Castell Nou de Pontons
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Ramon Berenguer III і Castelló d'Empúries
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Ramon Berenguer III і Catalans
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Ramon Berenguer III і Catalunya
Catalunya Nova
Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.
Veure Ramon Berenguer III і Catalunya Nova
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Veure Ramon Berenguer III і Catedral de Girona
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Veure Ramon Berenguer III і Catedral de Tarragona
Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya
Creu paté vermella de l'Orde del Temple. La Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya (en llatí: Militia Templi in Aragonia et Catalonia) fou la província de l'Orde del Temple que agrupava les comandes templeres d'Aragó, de Catalunya i de Navarra (temporalment, també la de Provença), al capdavant de la qual hi havia el Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya.
Veure Ramon Berenguer III і Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya
Cèntul II de Bigorra
Cèntul II († 1129) fou comte de Bigorra de 1113 a 1129, fill de Cèntul V, vescomte de Bearn i de Beatriu I comntessa de Bigorra.
Veure Ramon Berenguer III і Cèntul II de Bigorra
Centre històric de Querol
El Centre històric de Querol és un conjunt arquitectònic de Querol (Alt Camp) protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Ramon Berenguer III і Centre històric de Querol
Comanda de Carlat
Creu de l'Orde de l'Hospital La Comanda de Carlat se situava al poble de Carlat, al departament francès de Cantal, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Ramon Berenguer III і Comanda de Carlat
Comandes catalanes de l'orde del Temple
La creu patent roja fou la més utilitzada per l'orde del TempleL'orde religiosomilitar del Temple va néixer a Terra Santa a inicis del després que la Primera Croada hagués conquerit Síria i Palestina.
Veure Ramon Berenguer III і Comandes catalanes de l'orde del Temple
Comtat d'Avinyó
El comtat d'Avinyó (també anomenat Comtat de Provença-Avinyó) fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb capital a la ciutat d'Avinyó.
Veure Ramon Berenguer III і Comtat d'Avinyó
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Ramon Berenguer III і Comtat d'Empúries
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Ramon Berenguer III і Comtat d'Osona
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Ramon Berenguer III і Comtat de Barcelona
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Ramon Berenguer III і Comtat de Berga
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Ramon Berenguer III і Comtat de Besalú
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Ramon Berenguer III і Comtat de Cerdanya
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Ramon Berenguer III і Comtat de Conflent
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Veure Ramon Berenguer III і Comtat de Gavaldà
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Veure Ramon Berenguer III і Comtat de Pallars Jussà
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Veure Ramon Berenguer III і Comtat de Provença
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Ramon Berenguer III і Comtat de Ribagorça
Comtat de Ripoll
El comtat de Ripoll fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles a, que gairebé sempre va dependre del comtat de Besalú.
Veure Ramon Berenguer III і Comtat de Ripoll
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Ramon Berenguer III і Comtat del Rosselló
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Veure Ramon Berenguer III і Comtats catalans
Conjunt monumental d'Olèrdola
El Conjunt monumental d'Olèrdola, conegut també com a Ruïnes d'Olèrdola o Poblat d'Olèrdola és un enclavament arqueològic estratègic des del Bronze Antic fins a l'època medieval, amb llargs períodes d'abandó.
Veure Ramon Berenguer III і Conjunt monumental d'Olèrdola
Conquesta d'Almeria (1147)
Alfons VII, l'Emperador, realitzava feia alguns anys una vigorosa campanya a Andalusia.
Veure Ramon Berenguer III і Conquesta d'Almeria (1147)
Conquesta de Balaghí
La conquesta de Balaghí fou la presa de Balaguer per Ermengol VI d'Urgell als almoràvits en 1105.
Veure Ramon Berenguer III і Conquesta de Balaghí
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Veure Ramon Berenguer III і Conquesta de la ciutat de Balansiya
Conquesta del País Valencià
La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).
Veure Ramon Berenguer III і Conquesta del País Valencià
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Ramon Berenguer III і Corona d'Aragó
Crònica de Bernat Desclot
El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.
Veure Ramon Berenguer III і Crònica de Bernat Desclot
Creu d'Aïnsa
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.
Veure Ramon Berenguer III і Creu d'Aïnsa
Crist Majestat
Imatge de la Majestat Batlló. Un Crist Majestat o simplement una Majestat és una representació del Sant Crist molt característica de l'art romànic i especialment arrelada en l'art romànic català.
Veure Ramon Berenguer III і Crist Majestat
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Veure Ramon Berenguer III і Croada pisano-catalana
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Veure Ramon Berenguer III і Cronologia del catarisme
Cruïlles (vila)
Cruïlles és una vila del Baix Empordà que forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, del qual n'és el centre administratiu.
Veure Ramon Berenguer III і Cruïlles (vila)
Dalmau III de Rocabertí
Dalmau III de Rocabertí o de Carmençó fou vescomte de Rocabertí entre 1099 i 1137.
Veure Ramon Berenguer III і Dalmau III de Rocabertí
Denominacions del País Valencià
Les denominacions del País ValenciàNom usat en els diccionaris de català.
Veure Ramon Berenguer III і Denominacions del País Valencià
Destrer
batalla del Puig, el 1237. Atribuït inicialment a Marçal de Sax, i amb posterioritat a Miquel Alcanyís. Londres: Victoria and Albert Museum. Un destrer (a la dreta en primer pla), segons una miniatura de les Grandes Chroniques de France, de Jean Fouquet. El destrer era el tipus de cavall de guerra més valuós de l'època medieval.
Veure Ramon Berenguer III і Destrer
Districte de Sant Martí
Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.
Veure Ramon Berenguer III і Districte de Sant Martí
Dolça de Barcelona
Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.
Veure Ramon Berenguer III і Dolça de Barcelona
Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Veure Ramon Berenguer III і Dolça de Provença
Dominació musulmana de Catalunya
La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.
Veure Ramon Berenguer III і Dominació musulmana de Catalunya
Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV
Orde del Sant Sepulcre a Ramon Berenguer IV (16 de setembre del 1140) Íncipit: «''Universorum per orbem fidelium noticie pateat qualiter Adefonsus, inclitus aragonensium rex, in suo pleno sensu et memoria''» Orde del Sant Sepulcre a Ramon Berenguer IV (29 d'agost del 1141) Íncipit: «''In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, amen.
Veure Ramon Berenguer III і Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Veure Ramon Berenguer III і Duc
El Papiol
El Papiol és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, que s'estén entre els darrers contraforts de la serra de Collserola, el riu Llobregat i la riera de Rubí.
Veure Ramon Berenguer III і El Papiol
Els Prats de Rei
Els Prats de Rei és una vila i municipi català a la comarca de l'Anoia, però històricament pertanyent a l'Alta Segarra.
Veure Ramon Berenguer III і Els Prats de Rei
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Veure Ramon Berenguer III і Emirat de Balànsiya
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Veure Ramon Berenguer III і Emirat de Làrida
En (Nyer)
En és un antic poble a la comuna de Nyer, al Conflent, en la confluència de la Tet amb la Ribera de Mentet.
Veure Ramon Berenguer III і En (Nyer)
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Veure Ramon Berenguer III і En guàrdia!
Ermengarda de Carcassona
Ermengarda de Carcassona († 1099), vescomtessa de Carcassona, de Besiers i d'Agde, filla del comte Pere II de Carcassona i de Raingarda de la Marca.
Veure Ramon Berenguer III і Ermengarda de Carcassona
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Veure Ramon Berenguer III і Ermengol VI d'Urgell
Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Composició escultural a la portalada del pavelló de la Mercè. Heràldica, filigrana animals i detalls florals combinats L'escultura del recinte modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona és un extens conjunt d'obres que té un paper fonamental en el desplegament iconogràfic desitjat per Pau Gil, mecenes de l'hospital, interpretat i dissenyat per Domènech i Montaner.
Veure Ramon Berenguer III і Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Escultura romànica
Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria...
Veure Ramon Berenguer III і Escultura romànica
Escut d'Aitona
Escut oficial d'Aitona L'escut oficial d'Aitona té el següent blasonament: Escut caironat truncat i semipartit: 1r de sinople, un gall cantant d'or; 2n de gules, 8 besants d'or posats en 2 pals.; 3r d'or, 4 pals de gules.
Veure Ramon Berenguer III і Escut d'Aitona
Escut de les Franqueses del Vallès
Representació de l'escut heràldic municipal de les Franqueses del Vallès segons el seu blasonament oficial L'escut oficial de les Franqueses del Vallès té el següent blasonament.
Veure Ramon Berenguer III і Escut de les Franqueses del Vallès
Escut de Seròs
L'escut oficial de Seròs té el següent blasonament.
Veure Ramon Berenguer III і Escut de Seròs
Escut de Terrassa
L'escut oficial de Terrassa té el següent blasonament.
Veure Ramon Berenguer III і Escut de Terrassa
Església de Sant Esteve d'Olot
Sant Esteve d'Olot és una església parroquial a la ciutat d'Olot (la Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Església de Sant Esteve d'Olot
Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Les esglésies de Sant Pere de Terrassa (Seu d'Ègara) són un conjunt monumental format per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere de Terrassa, avui barri terrassenc.
Veure Ramon Berenguer III і Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Esparreguera
Esparreguera és una vila i municipi a la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.
Veure Ramon Berenguer III і Esparreguera
Espasa de Sant Martí
L'Espasa de Sant Martí del i pertanyent als comtes de Barcelona és l'única de les espases de virtut catalanes que se sap segur com és, atès que es troba al Musée de l'Armée de París.
Veure Ramon Berenguer III і Espasa de Sant Martí
Estefania de Provença
va ser una aristòcrata occitana, filla de Gerbert de Gavaldà i Gerberga de Provença.
Veure Ramon Berenguer III і Estefania de Provença
Exportació
Escena de port. Pintura d'Abraham Storck. Els deu principals països en el commerç internacional L'exportació és qualsevol bé o servei enviat a un altre país, normalment amb propòsits comercials, ja sigui a la mateixa part del món (per exemple de Catalunya cap a Suïssa) o a una altra part del món.
Veure Ramon Berenguer III і Exportació
Família Cruïlles
Armes de la família Cruïlles. ''De gules, sembrat de creus de plata.'' La Família Cruïlles és un llinatge noble originari del poble del mateix nom situat en el Baix Empordà, molt prop de la capital comarcal.
Veure Ramon Berenguer III і Família Cruïlles
Ferran de Flandes
Ferran de Flandes, també esmentat com Ferran de Portugal o Ferran de Borgonya —Dom Fernando— (24 de març de 1188 - Noyon, 4 de març o 26 de juliol de 1233) fou Infant de Portugal i comte de Flandes i d'Hainaut de 1212 a 1233 pel seu matrimoni amb la comtessa Joana de Flandes i d'Hainaut, dita Joana de Constantinoble.
Veure Ramon Berenguer III і Ferran de Flandes
Festes de Santa Tecla de Tarragona
Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.
Veure Ramon Berenguer III і Festes de Santa Tecla de Tarragona
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Veure Ramon Berenguer III і Feudalisme a Catalunya
Força de Cartellà
La Força de Cartellà és el nom que històricament ha tingut una masia coneguda actualment com a Mas Cartellà, situada al peu de la carretera Nacional II, al terme de Maçanet de la Selva amb el límit amb el de Vidreres.
Veure Ramon Berenguer III і Força de Cartellà
Galceran II de Pinós
Galceran II de Pinós fou un noble, senyor (1117-circa 1162) de les baronies i castells de Pinós, Vallmanya, l'Espà, Gósol, Saldes i Querforadat.
Veure Ramon Berenguer III і Galceran II de Pinós
Galera catalana
La Reial" Galera catalana navegant a un llarg maltesa, d'estil català La galera catalana (antigament galea) fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment llatines).
Veure Ramon Berenguer III і Galera catalana
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Veure Ramon Berenguer III і Gòtia
Gendre
El gendre o fill polític (del llatí, generu, d'idèntic significat) és, respecte d'una persona, el marit de el/la seu/seva fill/filla.
Veure Ramon Berenguer III і Gendre
Genealogia del Casal d'Aragó
La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.
Veure Ramon Berenguer III і Genealogia del Casal d'Aragó
Gerberga de Provença
Gerberga de Provença (? - ~1112) fou comtessa de Provença (1093-1112).
Veure Ramon Berenguer III і Gerberga de Provença
Gerbert de Gavaldà
Gilbert de Milhau o Gilbert o Gerbert de Gavaldà (Milhau, Llenguadoc 1055 + 1111), vescomte de Milhau, i de Lodeva, comte de Gavaldà i comte consort de Provença (vers 1073-1111).
Veure Ramon Berenguer III і Gerbert de Gavaldà
Gesta triumphalia per pisanos facta
La Gesta triumphalia per pisanos facta, és el nom abreujat d'una crònica pisana coneguda pel nom de Gesta triumphalia per pisanos facta, de captione Hierusalem et civitatis Maioricarum et aliarum civitatum et de triumpho habito contra Januenses (Gestes triomfals fetes pels pisans, la presa de Jerusalem i la ciutat de Mallorca i altres ciutats i del triomf tingut contra els genovesos).
Veure Ramon Berenguer III і Gesta triumphalia per pisanos facta
Gueralda de Guàrdia i de Cervera
Gueralda de Guàrdia i de Cervera, coneguda també com a Guerava o Gueraua, (Segarra, - Alguaire, 1285) fou una religiosa catalana, priora del monestir de Santa Maria d'Alguaire.
Veure Ramon Berenguer III і Gueralda de Guàrdia i de Cervera
Guerau Alemany II de Cervelló
Guerau Alemany II de Cervelló, descrit com a Guirart el Romano o Girardo Aleman a les cròniques del Cid, (−1097) fou senyor de Cervelló Fill de Guerau Alemany I de Cervelló, es casà amb Ponça de Tolosa, filla de Ponç II de Tolosa i Almodis de la Marca Guerau Alemany II de Cervelló va ser l'home de confiança de Berenguer Ramon II en les campanyes a l'emirat de Balansiya, participant en el setge de Xàtiva, i els setges de Balansiya de 1086 i 1087 al costat d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, emir de Turtuixa i Dàniyya, que volia impedir la consolidació de Yahya al-Qàdir com emir de Balansiya i aconseguir la seva pròpia continuïtat territorial.
Veure Ramon Berenguer III і Guerau Alemany II de Cervelló
Guerau II de Cabrera
Escut d'armes dels vescomtes d'Àger Guerau II de Cabrera (v.1066-1132), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.
Veure Ramon Berenguer III і Guerau II de Cabrera
Guerau IV de Cabrera
Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).
Veure Ramon Berenguer III і Guerau IV de Cabrera
Guerres baussenques
Les Guerres baussenques (1144-1162) van ser una sèrie de conflictes armats a la Provença entre la Senyoria dels Baus i el Casal de Barcelona que van acabar amb la incorporació de la senyoria als dominis del casal de Barcelona.
Veure Ramon Berenguer III і Guerres baussenques
Guigó de Forcalquier
Guigó I d'Urgell i de Forcalquier, mort el 1149, va ser comte de Forcalquier de 1129 a 1149.
Veure Ramon Berenguer III і Guigó de Forcalquier
Guillem de Peratallada
Guillem de Peratallada fou bisbe de Girona entre 1161 i 1168.
Veure Ramon Berenguer III і Guillem de Peratallada
Guillem I de Cerdanya
Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.
Veure Ramon Berenguer III і Guillem I de Cerdanya
Guillem III d'Urgell
el comtat de Forcalquer, entre el comtat i el marquesat de Provença Guillem d'Urgell o Guillem III (o V) de Forcalquer, simplement Guillem III d'Urgell i Forcalquer (? — Avinyó, 1129) fou comte de Forcalquer el 1129.
Veure Ramon Berenguer III і Guillem III d'Urgell
Guillem Ramon II de Castellvell
Guillem Ramon II de Castellvell o Guillem IV de Castellvell.
Veure Ramon Berenguer III і Guillem Ramon II de Castellvell
Guillem Umbert de Basella
Guillem Umbert de Basella, o a efectes dels cronologistes, Guillem Umbert II de Montseny (? - Girona, 31 de maig de 1151) fou un magnat català del, quart baró de Montseny.
Veure Ramon Berenguer III і Guillem Umbert de Basella
Guillem Umbert I de Montseny
Guillem Umbert I de Montseny (?-1112) va ser un noble català de la Baix edat mitjana, baró de Montseny i de Montpalau.
Veure Ramon Berenguer III і Guillem Umbert I de Montseny
Guillem V de Montpeller
Guilhèm V de Montpeller (en català: Guillem de Montpeller) (1075 – 1121) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.
Veure Ramon Berenguer III і Guillem V de Montpeller
Guillema I de Castellvell
Guillema de Castellvell i de Vilademuls (? - 1228).
Veure Ramon Berenguer III і Guillema I de Castellvell
Guislabert II de Barcelona
Guislabert II de Barcelona, també Gelabert o Udalard Gelabert († d. 1126), fou vescomte de Barcelona.
Veure Ramon Berenguer III і Guislabert II de Barcelona
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Veure Ramon Berenguer III і Heràldica
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Ramon Berenguer III і Història de Barcelona
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Ramon Berenguer III і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de Lleida
La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella).
Veure Ramon Berenguer III і Història de Lleida
Història de Tarragona
La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.
Veure Ramon Berenguer III і Història de Tarragona
Història dels vaixells
Rai modern de bambú. Comparable als rais prehistòrics. canoa monòxila amb foc i rascant amb petxines. Gravat de 1550. La bricbarca noruega ''Superb'' escurçant veles. És impossible estudiar la història dels humans sense considerar les diferents maneres que han emprat per a desplaçar-se sobre l'aigua.
Veure Ramon Berenguer III і Història dels vaixells
Historiografia de la Senyera Reial
La historiografia de la Senyera Reial és l'estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història de la Senyera Reial.
Veure Ramon Berenguer III і Historiografia de la Senyera Reial
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Ramon Berenguer III і Hodonímia de Barcelona
Hostalric
Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.
Veure Ramon Berenguer III і Hostalric
Hug I de Cervera
Hug I de Cervera, conegut també com a Hug I de Bas o Hug de Cervera i de Barcelona, (1149-1185) fou vescomte de Bas.
Veure Ramon Berenguer III і Hug I de Cervera
Hug II d'Empúries
Hug II d'Empúries (?, ca.1035 - ?, 1116) va ser comte d'Empúries des de 1078 fins a la seva mort el 1116.
Veure Ramon Berenguer III і Hug II d'Empúries
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Veure Ramon Berenguer III і Illes Orientals d'al-Àndalus
Jaciment de l'avinguda Antoni Maura
Pont Pisà (peu occidental) El jaciment de l'avinguda d'Antoni Maura de Palma és un jaciment arqueològic situat a l'Hort del Rei que fou destruït l'any 2004 per construir-hi un aparcament subterrani amb la connivència de l'Ajuntament de Palma, presidit aleshores per Catalina Cirer Adrover, del Partit Popular, i la del Consell Insular de Mallorca, aleshores presidit per Unió Mallorquina.
Veure Ramon Berenguer III і Jaciment de l'avinguda Antoni Maura
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Ramon Berenguer III і Jaume el Conqueridor
Joan de Mata
Joan de Mata (Faucon dau Caire o Faucon-de-Barcelonnette,: Situé près de Barcelonnette, Faucon est le village de naissance de Saint Jean de Matha, fondateur de l'ordre des Trinitaires en 1193. À l'altitude de 1150 mètres, c'est le plus vieux village de la vallée de l'Ubaye.
Veure Ramon Berenguer III і Joan de Mata
Jordà de Santmartí
Jordà de Santmartí (? - 1167), fou un noble català, senyor dels castells d'Olèrdola, Sant Martí Sarroca, Subirats, Lavit, Eramprunyà, Selma, Castellet i Montbui.
Veure Ramon Berenguer III і Jordà de Santmartí
La Ràpita (Montsià)
La Ràpita, durant segles anomenat oficialment Sant Carles de la Ràpita, és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Montsià.
Veure Ramon Berenguer III і La Ràpita (Montsià)
La Tallada d'Empordà
La Tallada d'Empordà és un municipi de la comarca del Baix Empordà, anomenat simplement la Tallada fins al 1984.
Veure Ramon Berenguer III і La Tallada d'Empordà
Ladislau III d'Hongria
Ladislau III d'Hongria (en hongarès III. László) (?, 1199 - Viena, 7 de maig de 1205), de la dinastia Árpád, fou rei d'Hongria entre el 1204 i el 1205). Fill d'Emeric I d'Hongria i la infanta Constança d'Aragó (1179 - 1222), filla d'Alfons I el Cast i Sança de Castella.
Veure Ramon Berenguer III і Ladislau III d'Hongria
Les Cases d'Alcanar
Les Cases d'Alcanar és una població costanera del municipi d'Alcanar, situada al sud de Catalunya, a la comarca del Montsià.
Veure Ramon Berenguer III і Les Cases d'Alcanar
Liber Maiolichinus
Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Veure Ramon Berenguer III і Liber Maiolichinus
Llívia
Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.
Veure Ramon Berenguer III і Llívia
Llúcia de la Marca
Llúcia de la Marca (? - c. 1090) fou comtessa de Pallars Sobirà (c. 1060-c. 1090) i pretesament de Besalú (1054).
Veure Ramon Berenguer III і Llúcia de la Marca
Llinatge dels Cardona
Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.
Veure Ramon Berenguer III і Llinatge dels Cardona
Llista de cavalls famosos
Ramsès II a la batalla de Kadesh Al llarg de la història hi ha hagut molts cavalls famosos per algun concepte.
Veure Ramon Berenguer III і Llista de cavalls famosos
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Veure Ramon Berenguer III і Llista de comtes d'Urgell
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Ramon Berenguer III і Llista de comtes de Barcelona
Llista de comtes de Besalú
El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.
Veure Ramon Berenguer III і Llista de comtes de Besalú
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Veure Ramon Berenguer III і Llista de comtes de Cerdanya
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Veure Ramon Berenguer III і Llista de comtes de Provença
Llista de l'art públic de Ciutat Vella (oest)
Llista de l'art públic de Ciutat Vella de Barcelona en el sector oest corresponent als barris del Gòtic i el Raval.
Veure Ramon Berenguer III і Llista de l'art públic de Ciutat Vella (oest)
Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.
Veure Ramon Berenguer III і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Veure Ramon Berenguer III і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Llista de parròquies del bisbat de Solsona
Les parròquies del Bisbat de Solsona són.
Veure Ramon Berenguer III і Llista de parròquies del bisbat de Solsona
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Ramon Berenguer III і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
Llista de quadres de Marià Fortuny
Retrat de Marià Fortuny realitzat per Vincenzo Gemito. Aquesta llista de quadres de Marià Fortuny és una selecció d'obres del pintor nascut l'11 de juny de 1838 a Reus i mort a Roma el 21 de novembre de 1874, als trenta-sis anys.
Veure Ramon Berenguer III і Llista de quadres de Marià Fortuny
Llo
Llo és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Veure Ramon Berenguer III і Llo
Mafalda
* Antroponímia.
Veure Ramon Berenguer III і Mafalda
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
Veure Ramon Berenguer III і Mafalda de Pulla-Calàbria
Majestat Batlló
La Majestat Batlló és una imatge tallada en fusta policromada de mitjans del que representa Crist crucificat en actitud de Crist Majestat o triomfant, sense rastres de sofriment.
Veure Ramon Berenguer III і Majestat Batlló
María Rodriguez
María Rodriguez (1080 - 1105) fou comtessa consort de Barcelona (1098-1105) pel seu matrimoni amb Ramon Berenguer III.
Veure Ramon Berenguer III і María Rodriguez
Mare de Déu d'Argimon
La Mare de Déu d'Argimon és una petita capella romànica que fou afegida al castell d'Argimon segurament ja al.
Veure Ramon Berenguer III і Mare de Déu d'Argimon
Marina de guerra catalana
Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. * La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes.
Veure Ramon Berenguer III і Marina de guerra catalana
Marquesa d'Urgell
Marquesa d'Urgell (s.XII - > 1209) fou una dama de la noblesa catalana de la Baixa edat mitjana.
Veure Ramon Berenguer III і Marquesa d'Urgell
Marquesa de la Guàrdia
o Marquesa de Cervera fou benefactora, pledejant, doble comanadora dels monestirs de Sant Joan de Cervera i Sant Joan d'Alguaire.
Veure Ramon Berenguer III і Marquesa de la Guàrdia
Martorell
Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.
Veure Ramon Berenguer III і Martorell
Meranges
Meranges és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.
Veure Ramon Berenguer III і Meranges
Millau
Millau (en Milhau; oficialment i en Millau) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània.
Veure Ramon Berenguer III і Millau
Moià
Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.
Veure Ramon Berenguer III і Moià
Monedatge
El monedatge era un impost cobrat pel monarca, en principi per cada foc, a canvi de comprometre's a no alterar la qualitat de la moneda.
Veure Ramon Berenguer III і Monedatge
Monells
Monells és una entitat de població al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, comarca del Baix Empordà.
Veure Ramon Berenguer III і Monells
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Veure Ramon Berenguer III і Monestir de Sant Cugat
Monestir de Sant Feliu de Guíxols
El monestir de Sant Feliu de Guíxols, està situat en la població de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.
Veure Ramon Berenguer III і Monestir de Sant Feliu de Guíxols
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Veure Ramon Berenguer III і Monestir de Santa Maria de Ripoll
Mont-roig del Camp
Mont-roig del Camp és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, situat al sector central de la comarca, entre la serra de Colldejou i la mar Mediterrània.
Veure Ramon Berenguer III і Mont-roig del Camp
Montalbà del Castell
Montalbà, dit tradicionalment Montalbà de la Frontera (en francès oficialment Montalba-le-Château, en occità Montalban) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Veure Ramon Berenguer III і Montalbà del Castell
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Veure Ramon Berenguer III і Montcada (llinatge)
Muhàmmad ibn Àïxa
Setge d'Aledo Muhàmmad ibn Àïxa —en àrab محمد بن عائشة, Muḥammad ibn ʿĀʾixa— (-) fou un general almoràvit, fill de Yússuf ibn Taixfín.
Veure Ramon Berenguer III і Muhàmmad ibn Àïxa
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Veure Ramon Berenguer III і Oleguer de Barcelona
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.
Veure Ramon Berenguer III і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure Ramon Berenguer III і Orde del Temple
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Veure Ramon Berenguer III і Palma
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Veure Ramon Berenguer III і Pau
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Veure Ramon Berenguer III і Pau i Treva de Déu
Pòrtic de Santa Maria de Ripoll
El Pòrtic de Santa Maria de Ripoll és un pòrtic situat a la façana que es va adossar sobre l'anterior del monestir de Santa Maria de Ripoll cap a mitjans del, per decorar l'entrada principal de l'església.
Veure Ramon Berenguer III і Pòrtic de Santa Maria de Ripoll
Pedro Ansúrez
Pedro Ansúrez (? - Valladolid, 1117), senyor de Valladolid, comte de Liébana, Saldaña i Carrión.
Veure Ramon Berenguer III і Pedro Ansúrez
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure Ramon Berenguer III і Pere el Catòlic
Pietro Moriconi
Pietro Moriconi (?-1119) fou arquebisbe de Pisa en el primer quart del.
Veure Ramon Berenguer III і Pietro Moriconi
Plaça de la Cinta
La plaça de la Cinta o plaça de Nostra Senyora de la Cinta és una plaça de traçat irregular a la que conflueixen els carrers Taules Velles, de la Rosa, de la Suda, Mercè i Nou del Vall a la ciutat de Tortosa.
Veure Ramon Berenguer III і Plaça de la Cinta
Plaça del Mercadal
La Plaça del Mercadal és una plaça pública del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Ramon Berenguer III і Plaça del Mercadal
Ponç I de Cabrera
Ponç Guerau de Cabrera o Ponç I de Cabrera (?-v.1105) fou un noble català de la Baixa edat mitjana, vescomte de Cabrera (1050-1105) i de Girona (1044-1104).
Veure Ramon Berenguer III і Ponç I de Cabrera
Ponç II d'Empúries
Ponç II d'Empúries o Ponç Hug I d'Empúries (ca. 1070 - 1154) fou comte d'Empúries de 1116 fins a la seva mort el 1154.
Veure Ramon Berenguer III і Ponç II d'Empúries
Ponç II de Cervera
Ponç II de Cervera, conegut també com a Ponç II de Bas, (-1155) fou castlà del castell de Cervera, senyor dels castells de Sant Esteve i l'Espluga de Francolí, i vescomte de Bas.
Veure Ramon Berenguer III і Ponç II de Cervera
Portopí
Portopí és un port de Palma que dona nom al barri homònim, situat entre el final del passeig Marítim i Cala Major, a ponent de la ciutat; es tracta d'una antiga cala llarga i estreta, arrecerada del vent per la serra de na Burguesa, acondicionada com a port.
Veure Ramon Berenguer III і Portopí
Prades
Prades (del llatí Pratum "prada") és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
Veure Ramon Berenguer III і Prades
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Veure Ramon Berenguer III і Primera Croada
Principat d'Aurenja
El principat d'Aurenja (Aurenja en occità, Orange en francès) fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (en francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).
Veure Ramon Berenguer III і Principat d'Aurenja
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Ramon Berenguer III і Principat de Catalunya
Principat de Tarragona
El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.
Veure Ramon Berenguer III і Principat de Tarragona
Principat de València
El Principat de València (en castellà medieval: Prinçipado de Valençia) fou l'estat independent establert per Rodrigo Díaz de Vivar amb capital a la ciutat de València que ocupava la major part de l'actual País Valencià, incloent-hi la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Ramon Berenguer III і Principat de València
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Ramon Berenguer III і Provença
Querol
Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud.
Veure Ramon Berenguer III і Querol
Ramon (nom)
Ramon és un nom propi masculí que prové etimològicament del germànic Ragin-mund, «el que protegeix pel consell» Molt popular, especialment a Catalunya, on es coneixen diverses formes que han acabat transcendint a la resta de l'Estat espanyol, com Raimon i Raimond o les formes antigues Raimund i Remismunt.
Veure Ramon Berenguer III і Ramon (nom)
Ramon Berenguer
* Ramon Berenguer I (1023 - 1076), comte de Barcelona.
Veure Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Veure Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II de Provença
Ramon Berenguer II (o III) de Provença (ca. 1135 - Niça, 1166) fou comte de Provença (1144-1166).
Veure Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer II de Provença
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV de Provença
Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).
Veure Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer IV de Provença
Ramon Bernat Trencavell
Mapa de situació del vescomtat d'Albi. Ramon Bernat, dit Trencavell († 1074) va ser vescomte d'Albi i de Nimes durant la segona meitat del segle XI.
Veure Ramon Berenguer III і Ramon Bernat Trencavell
Ramon Gaufred
Ramon Gaufred fou bisbe de Vic des del 1110 fins al 26 de novembre del 1146 data de la seva mort a la ciutat de Cardona.
Veure Ramon Berenguer III і Ramon Gaufred
Ramon Guillem (bisbe de Barcelona)
Ramon Guillem (?-1115) fou bisbe de Barcelona de 1106 al 1115.
Veure Ramon Berenguer III і Ramon Guillem (bisbe de Barcelona)
Ramon I (bisbe de Girona)
Ramon I fou bisbe de Girona des de 1112 fins al 1114 del que a penes hi ha notícies entre les que Étienne Baluze esmenta una donació que el comte Ramon Berenguer III feu a l'abat Oleguer i als canonges de l'abadia de Sant Ruf a Valença, documentada el 23 de novembre de 1111, confirmada el gener de l'any següent per Ramon, bisbe electe de Girona, que ho confirma en aquest termes: «Raymundus Dei gratia in Pontificem Sanctæ Gerundensi Ecclesiæ electus confirmo, salva obedientia nostræ Ecclesiæ».
Veure Ramon Berenguer III і Ramon I (bisbe de Girona)
Reial Monestir de Nostra Senyora de la Ràpita
El Reial Monestir de Nostra Senyora de la Ràpita és un antic monestir del qual en queden restes a la Ràpita (Montsià) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Ramon Berenguer III і Reial Monestir de Nostra Senyora de la Ràpita
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Veure Ramon Berenguer III і Rodrigo Díaz de Vivar
Roger Bernat I de Foix
Roger Bernat I de Foix, dit el Gras (Foix, 1130 - 1188) fou comte de Foix (1148-1188) i governador de Provença.
Veure Ramon Berenguer III і Roger Bernat I de Foix
Roger III de Foix
Roger III de Foix (? - 1148) fou comte de Foix (1124-1148).
Veure Ramon Berenguer III і Roger III de Foix
Saidí
Saidí és una vila i municipi aragonès del Baix Cinca, situat al marge esquerre del riu Cinca.
Veure Ramon Berenguer III і Saidí
San Pedro de Cardeña
El San Pedro de Cardeña és una abadia trapense al terme municipal de Castrillo del Val, a 10 km del centre de Burgos (Espanya), catalogat declarat Monument històric-artístic pertanyent al Tresor Artístic Nacional mitjançant decret de 3 de juny de 1931). avui dia rep la figura de protecció com a bé d'interès cultural (BIC).
Veure Ramon Berenguer III і San Pedro de Cardeña
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Veure Ramon Berenguer III і Sanç de Barcelona i d'Aragó
Sant Jaume de Vilafranca de Conflent
Sant Jaume de Vilafranca de Conflent és l'església parroquial, romànica, de la vila de Vilafranca de Conflent, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Veure Ramon Berenguer III і Sant Jaume de Vilafranca de Conflent
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Ramon Berenguer III і Sant Joan de les Abadesses
Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)
Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí situat al terme municipal de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del riu Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
Veure Ramon Berenguer III і Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants és una antiga abadia benedictina situada a la ciutat de Girona.
Veure Ramon Berenguer III і Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Santpedor
Sant Pere és una església parroquial romànica al nucli de Santpedor, al Bages, d'on és la parroquial.
Veure Ramon Berenguer III і Sant Pere de Santpedor
Sant Ramon del Pla de Santa Maria
Sant Ramon del Pla de Santa Maria és una església del Pla de Santa Maria (Alt Camp) sota l'advocació de sant Ramon de Penyafort.
Veure Ramon Berenguer III і Sant Ramon del Pla de Santa Maria
Senyal Reial (segle XIII)
Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC'').
Veure Ramon Berenguer III і Senyal Reial (segle XIII)
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Ramon Berenguer III і Senyera reial
Sepulcre del bisbe Oleguer
El sepulcre del bisbe Oleguer és l'urna sepulcral del que va ser bisbe de Barcelona, Oleguer Bonestruga, mort el 1137 i canonitzat el 1676.
Veure Ramon Berenguer III і Sepulcre del bisbe Oleguer
Sepulcres comtals de la catedral de Girona
Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).
Veure Ramon Berenguer III і Sepulcres comtals de la catedral de Girona
Setge d'Aurenja
Alfons Jordà va succeir el seu germà Bertran de Tolosa el 1112 i el 1113 els nobles de Tolosa van cridar Guillem IX d'Aquitània per lluitar contra el nou comte, que va ser educat al comtat de Sant Gèli del marquesat de Provença, ja que Tolosa havia estat ocupada per Guillem IX d'Aquitània, fins que Felipa de Tolosa el va abandonar el 1116 i es va retirar a l'abadia de Fontevraud, mentre Guillem es dirigia a la Península per lluitar contra els almoràvits al costat d'Alfons el Bataller a la batalla de Cutanda, i en la seva absència els nobles van revoltar-se, oferint el comtat a Alfons Jordà.
Veure Ramon Berenguer III і Setge d'Aurenja
Setge de Fraga (1133-1134)
El setge de Fraga de 1133-1134 fou una batalla entre el Regne d'Aragó i els almoràvits.
Veure Ramon Berenguer III і Setge de Fraga (1133-1134)
Setge de Làrida (1122)
El Setge de Làrida de 1122 fou un dels episodis de les campanyes d'Alfons el Bataller.
Veure Ramon Berenguer III і Setge de Làrida (1122)
Setge de Lleida
* Setge de Làrida (800),.
Veure Ramon Berenguer III і Setge de Lleida
Soriana
Soriana és un despoblat del municipi d'Estopanyà (Ribagorça) situat a uns 2,5 km al nord de la població, entre dues elevacions rocoses, sobre les que hi havia un castell àrab.
Veure Ramon Berenguer III і Soriana
Soses
Soses és un municipi del Segrià.
Veure Ramon Berenguer III і Soses
Szabolcs de Vajay
Szabolcs de Vajay (Budapest, 9 d'octubre de 1921 - Vevey, 6 de juliol de 2010) fou un prestigiós historiador hongarès, especialitzat en genealogia.
Veure Ramon Berenguer III і Szabolcs de Vajay
Tapís de la Creació
El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.
Veure Ramon Berenguer III і Tapís de la Creació
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Ramon Berenguer III і Tarragona
Taxa
Una taxa és una classe de tributs que poden establir les administracions públiques.
Veure Ramon Berenguer III і Taxa
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Veure Ramon Berenguer III і Tàrraco
Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats
Hipotètica senyera original de 1112 formada per tres ceptres (pals) daurats sobre fons roig, on cada ceptre (pal) daurat representaria un territori: el primer al comtat de Barcelona, el segon al comtat de Besalú, i el tercer al comtat de Provença. La Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats és una teoria interpretativa sobre el significat de la Senyera Reial elaborada el 1909 per l'historiador andalús Narciso Sentenach y Cabañas.
Veure Ramon Berenguer III і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats
Tisó
L'espasa Tisó és l'antiga espasa dels primers comtes d'Urgell, amb una fulla de 0,785 m de llarg per 0,045 m d'ample.
Veure Ramon Berenguer III і Tisó
Tombes dels comtes de Barcelona
Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.
Veure Ramon Berenguer III і Tombes dels comtes de Barcelona
Torre de Moja
La Torre de Moja és una torre del poble de Moja, al municipi d'Olèrdola (Alt Penedès), declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer III і Torre de Moja
Tossa de Mar
Tossa de Mar és una vila —i municipi— de la comarca de la Selva, anomenada simplement Tossa fins al 1985.
Veure Ramon Berenguer III і Tossa de Mar
Vergós
Vergós, o Vergós de Cervera és una entitat de població de Cervera, a la comarca de la Segarra.
Veure Ramon Berenguer III і Vergós
Vescomtat de Carcassona
El vescomtat de Carcassona sorgí el 1082.
Veure Ramon Berenguer III і Vescomtat de Carcassona
Vescomtat de Carlat
El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.
Veure Ramon Berenguer III і Vescomtat de Carlat
Vescomtat de Millau
El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.
Veure Ramon Berenguer III і Vescomtat de Millau
Vila fortificada de Tuïr
esquerra La Vila fortificada de Tuïr és la vila murada, fortificada, medieval d'estil romànic de la vila de Tuïr, a la comarca del Rosselló, Catalunya Nord.
Veure Ramon Berenguer III і Vila fortificada de Tuïr
Ximena Díaz
Representació a les festes de Burgos Ximena Díaz o Donya Ximena (cap al 1046 - 1116) fou l'esposa de Rodrigo Díaz de Vivar El Cid, princesa de València entre 1093 i 1102.
Veure Ramon Berenguer III і Ximena Díaz
Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar
Ximena d'Osona (1095 - ?) fou comtessa d'Osona (1107-1111), comtessa consort de Besalú (1107-1111) i comtessa consort de Foix (1124-1148).
Veure Ramon Berenguer III і Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Veure Ramon Berenguer III і Yússuf ibn Taixfín
1082
;Països Catalans.
Veure Ramon Berenguer III і 1082
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure Ramon Berenguer III і 11 de novembre
1108
;Països Catalans.
Veure Ramon Berenguer III і 1108
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Veure Ramon Berenguer III і 1112
1117
;Països Catalans.
Veure Ramon Berenguer III і 1117
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer III і 1127
1131
;Resta del món.
Veure Ramon Berenguer III і 1131
19 de juliol
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.
Veure Ramon Berenguer III і 19 de juliol
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Veure Ramon Berenguer III і 23 de gener
També conegut com Ramon Berenguer I de Provença, Ramon Berenguer III de Barcelona, Ramon Berenguer el Gran.
, Butlla d'Adrià IV (1158), Camprodon, Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, Capcir, Caravel·la, Carladès, Carmen Campidoctoris, Carrer de Provença, Casal d'Aragó, Casal d'Urgell, Casal de Barcelona, Castell Berguedà, Castell cartoixa de Vallparadís, Castell Comtal de Besalú, Castell d'Aitona, Castell d'Albesa, Castell d'Alcoletge, Castell d'Algerri, Castell d'Amposta, Castell d'Argimon, Castell d'Oló, Castell d'Os, Castell de Barberà (Barberà de la Conca), Castell de Beuda, Castell de Brunyola, Castell de Camarasa, Castell de Carratalà, Castell de Cartellà, Castell de Castelldans, Castell de Castellfollit de Riubregós, Castell de Coaner, Castell de Corbins, Castell de Cubelles, Castell de Ferran (Estaràs), Castell de Font-rubí, Castell de Gardeny, Castell de Gósol, Castell de Gebut, Castell de Granyena, Castell de la Ràpita (Noguera), Castell de les Escaules, Castell de Llagostera, Castell de Llers, Castell de Lluçà, Castell de Meranges, Castell de Montagut (Montagut i Oix), Castell de Montoliu, Castell de Peguera, Castell de Port, Castell de Prades, Castell de Querbús, Castell de Querol (Alt Camp), Castell de Sant Joan de Blanes, Castell de Santiga, Castell de Tagamanent, Castell de Tamarit, Castell de Tona, Castell de Voltregà, Castell del Catllar (Vilallonga de Ter), Castell del Papiol, Castell i vilatge d'Escarp, Castell Nou de Pontons, Castelló d'Empúries, Catalans, Catalunya, Catalunya Nova, Catedral de Girona, Catedral de Tarragona, Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya, Cèntul II de Bigorra, Centre històric de Querol, Comanda de Carlat, Comandes catalanes de l'orde del Temple, Comtat d'Avinyó, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Gavaldà, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Provença, Comtat de Ribagorça, Comtat de Ripoll, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, Conjunt monumental d'Olèrdola, Conquesta d'Almeria (1147), Conquesta de Balaghí, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta del País Valencià, Corona d'Aragó, Crònica de Bernat Desclot, Creu d'Aïnsa, Crist Majestat, Croada pisano-catalana, Cronologia del catarisme, Cruïlles (vila), Dalmau III de Rocabertí, Denominacions del País Valencià, Destrer, Districte de Sant Martí, Dolça de Barcelona, Dolça de Provença, Dominació musulmana de Catalunya, Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV, Duc, El Papiol, Els Prats de Rei, Emirat de Balànsiya, Emirat de Làrida, En (Nyer), En guàrdia!, Ermengarda de Carcassona, Ermengol VI d'Urgell, Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Escultura romànica, Escut d'Aitona, Escut de les Franqueses del Vallès, Escut de Seròs, Escut de Terrassa, Església de Sant Esteve d'Olot, Esglésies de Sant Pere de Terrassa, Esparreguera, Espasa de Sant Martí, Estefania de Provença, Exportació, Família Cruïlles, Ferran de Flandes, Festes de Santa Tecla de Tarragona, Feudalisme a Catalunya, Força de Cartellà, Galceran II de Pinós, Galera catalana, Gòtia, Gendre, Genealogia del Casal d'Aragó, Gerberga de Provença, Gerbert de Gavaldà, Gesta triumphalia per pisanos facta, Gueralda de Guàrdia i de Cervera, Guerau Alemany II de Cervelló, Guerau II de Cabrera, Guerau IV de Cabrera, Guerres baussenques, Guigó de Forcalquier, Guillem de Peratallada, Guillem I de Cerdanya, Guillem III d'Urgell, Guillem Ramon II de Castellvell, Guillem Umbert de Basella, Guillem Umbert I de Montseny, Guillem V de Montpeller, Guillema I de Castellvell, Guislabert II de Barcelona, Heràldica, Història de Barcelona, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Lleida, Història de Tarragona, Història dels vaixells, Historiografia de la Senyera Reial, Hodonímia de Barcelona, Hostalric, Hug I de Cervera, Hug II d'Empúries, Illes Orientals d'al-Àndalus, Jaciment de l'avinguda Antoni Maura, Jaume el Conqueridor, Joan de Mata, Jordà de Santmartí, La Ràpita (Montsià), La Tallada d'Empordà, Ladislau III d'Hongria, Les Cases d'Alcanar, Liber Maiolichinus, Llívia, Llúcia de la Marca, Llinatge dels Cardona, Llista de cavalls famosos, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Provença, Llista de l'art públic de Ciutat Vella (oest), Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de parròquies del bisbat de Solsona, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de quadres de Marià Fortuny, Llo, Mafalda, Mafalda de Pulla-Calàbria, Majestat Batlló, María Rodriguez, Mare de Déu d'Argimon, Marina de guerra catalana, Marquesa d'Urgell, Marquesa de la Guàrdia, Martorell, Meranges, Millau, Moià, Monedatge, Monells, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Mont-roig del Camp, Montalbà del Castell, Montcada (llinatge), Muhàmmad ibn Àïxa, Oleguer de Barcelona, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Palma, Pau, Pau i Treva de Déu, Pòrtic de Santa Maria de Ripoll, Pedro Ansúrez, Pere el Catòlic, Pietro Moriconi, Plaça de la Cinta, Plaça del Mercadal, Ponç I de Cabrera, Ponç II d'Empúries, Ponç II de Cervera, Portopí, Prades, Primera Croada, Principat d'Aurenja, Principat de Catalunya, Principat de Tarragona, Principat de València, Provença, Querol, Ramon (nom), Ramon Berenguer, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer II de Provença, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon Bernat Trencavell, Ramon Gaufred, Ramon Guillem (bisbe de Barcelona), Ramon I (bisbe de Girona), Reial Monestir de Nostra Senyora de la Ràpita, Rodrigo Díaz de Vivar, Roger Bernat I de Foix, Roger III de Foix, Saidí, San Pedro de Cardeña, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sant Jaume de Vilafranca de Conflent, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda), Sant Pere de Galligants, Sant Pere de Santpedor, Sant Ramon del Pla de Santa Maria, Senyal Reial (segle XIII), Senyera reial, Sepulcre del bisbe Oleguer, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Setge d'Aurenja, Setge de Fraga (1133-1134), Setge de Làrida (1122), Setge de Lleida, Soriana, Soses, Szabolcs de Vajay, Tapís de la Creació, Tarragona, Taxa, Tàrraco, Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats, Tisó, Tombes dels comtes de Barcelona, Torre de Moja, Tossa de Mar, Vergós, Vescomtat de Carcassona, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Millau, Vila fortificada de Tuïr, Ximena Díaz, Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar, Yússuf ibn Taixfín, 1082, 11 de novembre, 1108, 1112, 1117, 1127, 1131, 19 de juliol, 23 de gener.