Comunicació

352 les relacions: A Ramon Berenguer III, Abd-Al·lah ibn Iyad, Agalbursa de Cervera, Agnès de Torroja, Ahnentafel, Aitona, Albesa, Alcoletge, Alcover, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Alfons Jordà, Alfons VII de Lleó, Algerri, Almodis (desambiguació), Almodis de Barcelona, Alt Penedès, Anglesola (llinatge), Arnau de Malla, Arnau de Palomar, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Tarragona, Arquitectura romànica, Art romànic a Catalunya, Art romànic de la Baixa Cerdanya, Arxiu Comarcal de l'Alt Camp, Aurenja, Balaguer, Bandera de Catalunya, Banderes de Catalunya, Batalla de Corbins, Batalla de Martorell (1114), Berengar de Narbona, Berenguer Dalmau, Berenguer Folc, Berenguer I de Queralt, Berenguer Ramon I de Provença, Berenguer Ramon II, Berenguer Sunifred, Berenguera de Barcelona, Bernat Ató IV Trencavell, Bernat de Bell-lloc, Bernat de Berga, Bernat Guillem I de Cerdanya, Bernat I de Queralt, Bernat III de Besalú, Bernat Ramon I de Pallars Jussà, Besalú, Boadella i les Escaules, Bovatge, ..., Butlla d'Adrià IV (1158), Camprodon, Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, Capcir, Caravel·la, Carladès, Carmen Campidoctoris, Carrer de Provença, Casal d'Aragó, Casal d'Urgell, Casal de Barcelona, Castell Berguedà, Castell cartoixa de Vallparadís, Castell Comtal de Besalú, Castell d'Aitona, Castell d'Albesa, Castell d'Alcoletge, Castell d'Algerri, Castell d'Amposta, Castell d'Argimon, Castell d'Oló, Castell d'Os, Castell de Barberà (Barberà de la Conca), Castell de Beuda, Castell de Brunyola, Castell de Camarasa, Castell de Carratalà, Castell de Cartellà, Castell de Castelldans, Castell de Castellfollit de Riubregós, Castell de Coaner, Castell de Corbins, Castell de Cubelles, Castell de Ferran (Estaràs), Castell de Font-rubí, Castell de Gardeny, Castell de Gósol, Castell de Gebut, Castell de Granyena, Castell de la Ràpita (Noguera), Castell de les Escaules, Castell de Llagostera, Castell de Llers, Castell de Lluçà, Castell de Meranges, Castell de Montagut (Montagut i Oix), Castell de Montoliu, Castell de Peguera, Castell de Port, Castell de Prades, Castell de Querbús, Castell de Querol (Alt Camp), Castell de Sant Joan de Blanes, Castell de Santiga, Castell de Tagamanent, Castell de Tamarit, Castell de Tona, Castell de Voltregà, Castell del Catllar (Vilallonga de Ter), Castell del Papiol, Castell i vilatge d'Escarp, Castell Nou de Pontons, Castelló d'Empúries, Catalans, Catalunya, Catalunya Nova, Catedral de Girona, Catedral de Tarragona, Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya, Cèntul II de Bigorra, Centre històric de Querol, Comanda de Carlat, Comandes catalanes de l'orde del Temple, Comtat d'Avinyó, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Gavaldà, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Provença, Comtat de Ribagorça, Comtat de Ripoll, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, Conjunt monumental d'Olèrdola, Conquesta d'Almeria (1147), Conquesta de Balaghí, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta del País Valencià, Corona d'Aragó, Crònica de Bernat Desclot, Creu d'Aïnsa, Crist Majestat, Croada pisano-catalana, Cronologia del catarisme, Cruïlles (vila), Dalmau III de Rocabertí, Denominacions del País Valencià, Destrer, Districte de Sant Martí, Dolça de Barcelona, Dolça de Provença, Dominació musulmana de Catalunya, Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV, Duc, El Papiol, Els Prats de Rei, Emirat de Balànsiya, Emirat de Làrida, En (Nyer), En guàrdia!, Ermengarda de Carcassona, Ermengol VI d'Urgell, Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Escultura romànica, Escut d'Aitona, Escut de les Franqueses del Vallès, Escut de Seròs, Escut de Terrassa, Església de Sant Esteve d'Olot, Esglésies de Sant Pere de Terrassa, Esparreguera, Espasa de Sant Martí, Estefania de Provença, Exportació, Família Cruïlles, Ferran de Flandes, Festes de Santa Tecla de Tarragona, Feudalisme a Catalunya, Força de Cartellà, Galceran II de Pinós, Galera catalana, Gòtia, Gendre, Genealogia del Casal d'Aragó, Gerberga de Provença, Gerbert de Gavaldà, Gesta triumphalia per pisanos facta, Gueralda de Guàrdia i de Cervera, Guerau Alemany II de Cervelló, Guerau II de Cabrera, Guerau IV de Cabrera, Guerres baussenques, Guigó de Forcalquier, Guillem de Peratallada, Guillem I de Cerdanya, Guillem III d'Urgell, Guillem Ramon II de Castellvell, Guillem Umbert de Basella, Guillem Umbert I de Montseny, Guillem V de Montpeller, Guillema I de Castellvell, Guislabert II de Barcelona, Heràldica, Història de Barcelona, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Lleida, Història de Tarragona, Història dels vaixells, Historiografia de la Senyera Reial, Hodonímia de Barcelona, Hostalric, Hug I de Cervera, Hug II d'Empúries, Illes Orientals d'al-Àndalus, Jaciment de l'avinguda Antoni Maura, Jaume el Conqueridor, Joan de Mata, Jordà de Santmartí, La Ràpita (Montsià), La Tallada d'Empordà, Ladislau III d'Hongria, Les Cases d'Alcanar, Liber Maiolichinus, Llívia, Llúcia de la Marca, Llinatge dels Cardona, Llista de cavalls famosos, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Provença, Llista de l'art públic de Ciutat Vella (oest), Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de parròquies del bisbat de Solsona, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de quadres de Marià Fortuny, Llo, Mafalda, Mafalda de Pulla-Calàbria, Majestat Batlló, María Rodriguez, Mare de Déu d'Argimon, Marina de guerra catalana, Marquesa d'Urgell, Marquesa de la Guàrdia, Martorell, Meranges, Millau, Moià, Monedatge, Monells, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Mont-roig del Camp, Montalbà del Castell, Montcada (llinatge), Muhàmmad ibn Àïxa, Oleguer de Barcelona, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Palma, Pau, Pau i Treva de Déu, Pòrtic de Santa Maria de Ripoll, Pedro Ansúrez, Pere el Catòlic, Pietro Moriconi, Plaça de la Cinta, Plaça del Mercadal, Ponç I de Cabrera, Ponç II d'Empúries, Ponç II de Cervera, Portopí, Prades, Primera Croada, Principat d'Aurenja, Principat de Catalunya, Principat de Tarragona, Principat de València, Provença, Querol, Ramon (nom), Ramon Berenguer, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer II de Provença, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon Bernat Trencavell, Ramon Gaufred, Ramon Guillem (bisbe de Barcelona), Ramon I (bisbe de Girona), Reial Monestir de Nostra Senyora de la Ràpita, Rodrigo Díaz de Vivar, Roger Bernat I de Foix, Roger III de Foix, Saidí, San Pedro de Cardeña, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sant Jaume de Vilafranca de Conflent, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda), Sant Pere de Galligants, Sant Pere de Santpedor, Sant Ramon del Pla de Santa Maria, Senyal Reial (segle XIII), Senyera reial, Sepulcre del bisbe Oleguer, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Setge d'Aurenja, Setge de Fraga (1133-1134), Setge de Làrida (1122), Setge de Lleida, Soriana, Soses, Szabolcs de Vajay, Tapís de la Creació, Tarragona, Taxa, Tàrraco, Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats, Tisó, Tombes dels comtes de Barcelona, Torre de Moja, Tossa de Mar, Vergós, Vescomtat de Carcassona, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Millau, Vila fortificada de Tuïr, Ximena Díaz, Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar, Yússuf ibn Taixfín, 1082, 11 de novembre, 1105, 1108, 1112, 1114, 1117, 1118, 1127, 1131, 19 de juliol, 23 de gener. Ampliar l'índex (302 més) » « Shrink índex

A Ramon Berenguer III

A Ramon Berenguer III, també coneguda com a Estàtua eqüestre de Ramon Berenguer III o de Ramon Berenguer el Gran, és una escultura situada al Barri Gòtic de Barcelona (districte de Ciutat Vella), a la plaça que porta igualment el nom del cèlebre comte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і A Ramon Berenguer III · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Iyad

Abd-Al·lah ibn Iyad fou un guerrer i governador andalusí de Múrsiya (1145-1147).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Abd-Al·lah ibn Iyad · Veure més »

Agalbursa de Cervera

Agalbursa de Cervera, coneguda també com a Galbors o Agalbursa de Bas, (c. 1140-1190) fou una dama catalana.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Agalbursa de Cervera · Veure més »

Agnès de Torroja

Agnès de Tarroja o Agnès de Torroja (1191 - 1243) fou comtessa de Cardona i senyora de la baronia d'Arbeca.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Agnès de Torroja · Veure més »

Ahnentafel

El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ahnentafel · Veure més »

Aitona

Aitona és una vila i municipi de la comarca del Segrià, Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Aitona · Veure més »

Albesa

Albesa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Albesa · Veure més »

Alcoletge

Alcoletge és un municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Alcoletge · Veure més »

Alcover

Alcover és una vila i municipi de Catalunya a la banda occidental de la comarca de l'Alt Camp, als peus de les Muntanyes de Prades.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Alcover · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons Jordà

Alfons Jordà (en occità: Anfós Jordan; 1103-1148) va ser comte de Roergue, després de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Alfons Jordà · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Algerri

Escut d'armes del Comu d'Algerri any 1772 Algerri és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Algerri · Veure més »

Almodis (desambiguació)

* Almodis de la Marca, comtessa consort de Barcelona (Tolosa, 1020-Barcelona, 1071).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Almodis (desambiguació) · Veure més »

Almodis de Barcelona

Almodis de Barcelona, coneguda també com a Almodis de Bas, (1126 - 1164) fou infanta de Barcelona, vescomtessa consort de Bas.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Almodis de Barcelona · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Alt Penedès · Veure més »

Anglesola (llinatge)

Escut d'armes delllinatge dels Anglesola Els Anglesola eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens mitològics dels quals es remunten a la llegenda dels Nou Barons de la Fama, la qual és del s. XVIII.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Anglesola (llinatge) · Veure més »

Arnau de Malla

Arnau de Malla fou abat d'Amer (?-1102) i bisbe de Vic des del 1102 fins al 22 d'agost del 1109 data del seu decés.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Arnau de Malla · Veure més »

Arnau de Palomar

Arnau de Palomar (Barcelona, segle XII-Riudoms, 1183/88), fins fa poc que es considerava fundador de la vila de Riudoms, encara que noves investigacions ho posen en entredit.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Arnau de Palomar · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Arquitectura romànica · Veure més »

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Art romànic a Catalunya · Veure més »

Art romànic de la Baixa Cerdanya

Santa Maria de Talló Lart romànic de la Baixa Cerdanya es dona principalment en l'arquitectura religiosa de les seves esglésies.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Art romànic de la Baixa Cerdanya · Veure més »

Arxiu Comarcal de l'Alt Camp

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp és un arxiu comarcal ubicat al Passeig dels Caputxins, 18 -Casa de Cultura- de Valls i membre de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Arxiu Comarcal de l'Alt Camp · Veure més »

Aurenja

Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Aurenja · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Balaguer · Veure més »

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Bandera de Catalunya · Veure més »

Banderes de Catalunya

Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Banderes de Catalunya · Veure més »

Batalla de Corbins

La Batalla de Corbins va esdevindre el 1126 entre els exèrcits almoràvits i les forces de Ramon Berenguer III al municipi de Corbins, al Segrià.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Batalla de Corbins · Veure més »

Batalla de Martorell (1114)

La Batalla de Martorell de 1114 fou una batalla lluitada al congost de Martorell, entre Ramon Berenguer III i els comtats d'Urgell i Cerdanya contra els almoràvits.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Batalla de Martorell (1114) · Veure més »

Berengar de Narbona

Berengar o Berenguer de Narbona († 7 d'abril de 1162) fou arquebisbe de Narbona (20 de juliol de 1156 - 7 d'abril de 1162) fill del vescomte Eimeric I de Narbona (1105-1134) i de Mafalda de Pulla (fill de Robert Guiscard, duc de la Pulla) i germà uterí de Ramon Berenguer III de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Berengar de Narbona · Veure més »

Berenguer Dalmau

Berenguer Dalmau fou bisbe de Girona (1114-1146).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Berenguer Dalmau · Veure més »

Berenguer Folc

Berenguer Folc o Berenguer Bernat fou abat del monestir de Sant Cugat (1091-1103) i bisbe de Barcelona (1100-1106).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Berenguer Folc · Veure més »

Berenguer I de Queralt

Berenguer de Queralt (fl. 1113-1135), també anomenat Berenguer Bernat de Queralt, va ser un noble català, senyor de Queralt, Gurb i Sallent (entre altres llocs), fill de Bernat Guillem de Queralt i Teresa.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Berenguer I de Queralt · Veure més »

Berenguer Ramon I de Provença

Berenguer Ramon I de Provença (1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144) fou infant de Barcelona i comte de Provença (1131-1144).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Berenguer Ramon I de Provença · Veure més »

Berenguer Ramon II

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Berenguer Ramon II · Veure més »

Berenguer Sunifred

Berenguer Sunifred —dit de Rosanes per estar a Castellví de Rosanes a la vegueria de Barcelona la seva casa solar— fou bisbe de Vic entre el 1075 i el 1099.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Berenguer Sunifred · Veure més »

Berenguera de Barcelona

Berenguera de Barcelona (Barcelona, 1108 - Palència, 1149) fou infanta de Barcelona, reina consort de Lleó (1126-1149) i emperadriu consort de Castella i LLeó (1135-1157) pel seu matrimoni amb Alfons VII de Lleó.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Berenguera de Barcelona · Veure més »

Bernat Ató IV Trencavell

Bernat Ató IV Trencavell († 1129) va ser vescomte d'Albi i de Nimes, de 1074 a 1129, i vescomte de Carcassona, de Besiers i d'Agde de 1099 a 1129.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Bernat Ató IV Trencavell · Veure més »

Bernat de Bell-lloc

Bernat de Bell-lloc (segles XII-XIII) fou un noble català, al servei de Ramon Berenguer III, de Ramon Berenguer IV i d'Alfons el Cast.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Bernat de Bell-lloc · Veure més »

Bernat de Berga

fou bisbe de Barcelona (1172-1188).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Bernat de Berga · Veure més »

Bernat Guillem I de Cerdanya

Bernat Guillem I de Cerdanya i II de Berga (1109 - 1117) fou comte de Cerdanya, Conflent i Berga (1094-1117).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Bernat Guillem I de Cerdanya · Veure més »

Bernat I de Queralt

Bernat Guillem de Queralt o Bernat I de Queralt per als genealogistes (?-1098/1111), va ser un noble català, senyor de Queralt, Gurb, Sallent i Oló.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Bernat I de Queralt · Veure més »

Bernat III de Besalú

Bernat III de Besalú (?,~1065 - ?, 1111) fou el darrer comte de Besalú i Ripoll (1097-1111).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Bernat III de Besalú · Veure més »

Bernat Ramon I de Pallars Jussà

Bernat Ramon I de Pallars Jussà (? - 1124) fou comte de Pallars Jussà (1113-1124).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Bernat Ramon I de Pallars Jussà · Veure més »

Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Besalú · Veure més »

Boadella i les Escaules

Boadella i les Escaules és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Boadella i les Escaules · Veure més »

Bovatge

El bovatge era un impost que cobraven els reis normalment a l'inici del regnat.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Bovatge · Veure més »

Butlla d'Adrià IV (1158)

El Butlla d'Adrià IV fou una butlla emesa pel Sant Pare Adrià IV el 24 de juny del 1158.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Butlla d'Adrià IV (1158) · Veure més »

Camprodon

Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Camprodon · Veure més »

Canònica de Santa Maria de Roca-rossa

Monestir de Roca-rossa és una obra del municipi de Tordera (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Canònica de Santa Maria de Roca-rossa · Veure més »

Capcir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Capcir · Veure més »

Caravel·la

Rèplica de les anomenades «Tres Caravel·les» (en realitat dues caravel·les i una nau) al ''Muelle de las Carabelas'' de Palos de la Frontera. Caravel·la llatina, ''Boa Esperança'', de Portugal. Una caravel·la o calavera (com a denominació catalana clàssica), era un vaixell de vela utilitzat entre els segles XIV i XVII.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Caravel·la · Veure més »

Carladès

El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Carladès · Veure més »

Carmen Campidoctoris

El Carmen Campidoctoris és un poema escrit en llatí.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Carmen Campidoctoris · Veure més »

Carrer de Provença

El carrer de Provença és un carrer de Barcelona als districtes de l'Eixample i Sant Martí.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Carrer de Provença · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Casal d'Urgell · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell Berguedà

El Castell Berguedà o de Madrona és un castell del municipi de Berga situat al cim del turó més alt a ponent del santuari de Queralt, al tossal anomenat Castellberguedà.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell Berguedà · Veure més »

Castell cartoixa de Vallparadís

El castell cartoixa de Vallparadís és una antiga edificació de Terrassa, situada vora el torrent de Vallparadís.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell cartoixa de Vallparadís · Veure més »

Castell Comtal de Besalú

Restes del castell de Besalú.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell Comtal de Besalú · Veure més »

Castell d'Aitona

Castell d'Aitona és un castell del municipi d'Aitona (Segrià) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell d'Aitona · Veure més »

Castell d'Albesa

El Castell d'Albesa, també conegut com el castell del Cinto, és un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell d'Albesa · Veure més »

Castell d'Alcoletge

Les restes del castell d'Alcoletge són al capdamunt del tossal dels Morts, el punt més alt de la població d'Alcoletge.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell d'Alcoletge · Veure més »

Castell d'Algerri

El Castell d'Algerri és un castell d'Algerri a la Noguera declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell d'Algerri · Veure més »

Castell d'Amposta

El Castell d'Amposta era un castell de la vila d'Amposta, actualment un recinte arqueològic declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell d'Amposta · Veure més »

Castell d'Argimon

El castell termenat d'Argimon està situat a dalt d'un turó en un contrafort avançat de la Serralada Prelitoral, des d'on té un domini immediat sobre la vall de l'Esparra i la riera de Santa Coloma.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell d'Argimon · Veure més »

Castell d'Oló

El castell d'Oló és una fortificació medieval del terme municipal de Santa Maria d'Oló, de la comarca del Moianès.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell d'Oló · Veure més »

Castell d'Os

El castell d'Os és un castell termenat situat damunt del poble d'Os de Balaguer (Noguera), al cim d'un turó que controlava la part alta de la vall del riu Farfanya.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell d'Os · Veure més »

Castell de Barberà (Barberà de la Conca)

El Castell de Barberà és un castell del municipi de Barberà de la Conca (Conca de Barberà).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Barberà (Barberà de la Conca) · Veure més »

Castell de Beuda

El Castell de Beuda, o Castellot de les Bruixes, és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Beuda · Veure més »

Castell de Brunyola

El castell termenat de Brunyola és una obra del municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Brunyola · Veure més »

Castell de Camarasa

El Castell de Camarasa és un castell termenat del municipi de Camarasa (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Camarasa · Veure més »

Castell de Carratalà

El castell de Carratalà i l'antic vilatge eren situats al cim i al vessant d'un tossal allargat que s'alça a 1 km de la població d'Aitona (Segrià).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Carratalà · Veure més »

Castell de Cartellà

El Castell de Cartellà és un castell catalogat com a monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Cartellà · Veure més »

Castell de Castelldans

Les ruïnes del Castell de Castelldans són situades al cim d'un tossal allargassat que domina pel nord el poble de Castelldans.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Castelldans · Veure més »

Castell de Castellfollit de Riubregós

El castell de Castellfollit o de Castellfollit de Riubregós és un castell, és a dir, una fortificació, al municipi de Castellfollit de Riubregós, a la comarca de l'Anoia (Catalunya).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Castellfollit de Riubregós · Veure més »

Castell de Coaner

Castell de Coaner és un castell del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Coaner · Veure més »

Castell de Corbins

El castell de Corbins, edifici declarat bé cultural d'interès nacional, s'alça a cim del turó que domina la població de Corbins des del nord, sobre la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, gairebé en la seva confluència amb el Segre.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Corbins · Veure més »

Castell de Cubelles

El castell de Cubelles, conegut com el casal dels marquesos d'Alfarràs, està situat al municipi de Cubelles, a la comarca del Garraf.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Cubelles · Veure més »

Castell de Ferran (Estaràs)

Castell de Ferran és un edifici del nucli de Ferran, al municipi d'Estaràs, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Ferran (Estaràs) · Veure més »

Castell de Font-rubí

El castell de Font-rubí és un castell molt enrunat, si bé encara queden uns panys de paret i una torre rodona que corre perill de desaparèixer, si no s'actua a temps per conservar aquest patrimoni casteller.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Font-rubí · Veure més »

Castell de Gardeny

El castell de Gardeny és un conjunt monumental situat damunt del turó de Gardeny, un dels tres turons de la ciutat de Lleida juntament amb el Turó de la Seu Vella i el Turó de la Serreta.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Gardeny · Veure més »

Castell de Gósol

Castell de Gósol pertany al municipi de Gósol (Berguedà) i està declarat, junt amb l'església de Santa Maria, com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Gósol · Veure més »

Castell de Gebut

El Castell de Gebut és un monument del municipi de Soses (Segrià) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Gebut · Veure més »

Castell de Granyena

Les restes del Castell de Granyena són dalt del turó on hi ha el poble de Granyena de Segarra, en altres temps vila closa.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Granyena · Veure més »

Castell de la Ràpita (Noguera)

Castell de la Ràpita és una edificació d'origen àrab situat al poble de la Ràpita, municipi de Vallfogona de Balaguer (Noguera).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de la Ràpita (Noguera) · Veure més »

Castell de les Escaules

El castell de les Escaules, o el baluard del castell de Llers, és una obra del poble de les Escaules, municipi de Boadella i les Escaules (Alt Empordà), declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de les Escaules · Veure més »

Castell de Llagostera

El Castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l'església de Sant Feliu i al costat de l'Ajuntament.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Llagostera · Veure més »

Castell de Llers

El Castell de Llers és una fortalesa del municipi de Llers (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Llers · Veure més »

Castell de Lluçà

El Castell de Lluçà és al cim d'un turó prop del poble de Lluçà, damunt mateix del monestir de Santa Maria de Lluçà.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Lluçà · Veure més »

Castell de Meranges

El Castell de Meranges és un monument del municipi de Meranges (Cerdanya) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Meranges · Veure més »

Castell de Montagut (Montagut i Oix)

El Castell de Montagut (o del Cós) és un castell termenat documentat el 1070 del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), concretament és dalt del turó de Montagut (612 m) i data del.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Montagut (Montagut i Oix) · Veure més »

Castell de Montoliu

El castell de Montoliu o de Santa Margarida, conegut popularment com el Castellot, és situat al mig del sector oriental de la plana de Tarragona, prop de la desembocadura del riu Gaià.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Montoliu · Veure més »

Castell de Peguera

Castell de Peguera és un castell termenat documentat el 1098 del municipi de Fígols (Berguedà).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Peguera · Veure més »

Castell de Port

El Castell de Port és un castell enrunat situat al sud-oest de la muntanya de Montjuïc.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Port · Veure més »

Castell de Prades

El castell de Prades era a l'extrem nord-oest de la població de Prades.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Prades · Veure més »

Castell de Querbús

El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Querbús · Veure més »

Castell de Querol (Alt Camp)

El castell de Querol ocupa un peny de roca a 565 m. d'altitud sota del qual s'estructura el poble.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Querol (Alt Camp) · Veure més »

Castell de Sant Joan de Blanes

El castell de Sant Joan és un castell dalt del turó de Sant Joan a Blanes (la Selva) en estil romànic.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Sant Joan de Blanes · Veure més »

Castell de Santiga

Castell de Santiga és un castell del poble de Santiga, al municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Santiga · Veure més »

Castell de Tagamanent

El castell de Tagamanent fou construït dalt del penyal del Tagamanent, que s'alça a 1056 m en un entorn dominat per boscos d'alzinar, pinedes i rodals de roures als torrents.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Tagamanent · Veure més »

Castell de Tamarit

El castell de Tamarit està situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània, al terme municipal de Tarragona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Tamarit · Veure més »

Castell de Tona

De l'antic castell de Tona resta només actualment una torre de defensa assentada directament damunt la roca.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Tona · Veure més »

Castell de Voltregà

El Castell de Voltregà és un castell del municipi de les Masies de Voltregà (Osona) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Voltregà · Veure més »

Castell del Catllar (Vilallonga de Ter)

El Catllar és un castell del poble del mateix nom, al municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell del Catllar (Vilallonga de Ter) · Veure més »

Castell del Papiol

El castell del Papiol s'alça sobre la roca i la població, al Puig del Papiol.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell del Papiol · Veure més »

Castell i vilatge d'Escarp

Les restes de la torre del castell d'Escarp i l'antic vilatge són situades a l'est de la població de la Granja d'Escarp, al cim d'un turó anomenat Punta del Calvari.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell i vilatge d'Escarp · Veure més »

Castell Nou de Pontons

El castell Nou de Pontons és un edifici de Pontons (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell Nou de Pontons · Veure més »

Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Castelló d'Empúries · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Catalans · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Catalunya · Veure més »

Catalunya Nova

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Catalunya Nova · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Catedral de Girona · Veure més »

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Catedral de Tarragona · Veure més »

Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya

Creu paté vermella de l'Orde del Temple. La Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya (en llatí: Militia Templi in Aragonia et Catalonia) fou la província de l'Orde del Temple que agrupava les comandes templeres d'Aragó, de Catalunya i de Navarra (temporalment, també la de Provença), al capdavant de la qual hi havia el Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya · Veure més »

Cèntul II de Bigorra

Cèntul II († 1129) fou comte de Bigorra de 1113 a 1129, fill de Cèntul V, vescomte de Bearn i de Beatriu I comntessa de Bigorra.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Cèntul II de Bigorra · Veure més »

Centre històric de Querol

El Centre històric de Querol és un conjunt arquitectònic de Querol (Alt Camp) protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Centre històric de Querol · Veure més »

Comanda de Carlat

Creu de l'Orde de l'Hospital La Comanda de Carlat se situava al poble de Carlat, al departament francès de Cantal, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comanda de Carlat · Veure més »

Comandes catalanes de l'orde del Temple

La creu patent roja fou la més utilitzada per l'orde del TempleL'orde religiosomilitar del Temple va néixer a Terra Santa a inicis del després que la Primera Croada hagués conquerit Síria i Palestina.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comandes catalanes de l'orde del Temple · Veure més »

Comtat d'Avinyó

El comtat d'Avinyó (també anomenat Comtat de Provença-Avinyó) fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb capital a la ciutat d'Avinyó.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat d'Avinyó · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Besalú · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Conflent · Veure més »

Comtat de Gavaldà

''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Gavaldà · Veure més »

Comtat de Pallars Jussà

El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Provença · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Ripoll

El comtat de Ripoll fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles  a, que gairebé sempre va dependre del comtat de Besalú.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Ripoll · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtats catalans · Veure més »

Conjunt monumental d'Olèrdola

El Conjunt monumental d'Olèrdola, conegut també com a Ruïnes d'Olèrdola o Poblat d'Olèrdola és un enclavament arqueològic estratègic des del Bronze Antic fins a l'època medieval, amb llargs períodes d'abandó.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Conjunt monumental d'Olèrdola · Veure més »

Conquesta d'Almeria (1147)

Alfons VII, l'Emperador, realitzava feia alguns anys una vigorosa campanya a Andalusia.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Conquesta d'Almeria (1147) · Veure més »

Conquesta de Balaghí

La conquesta de Balaghí fou la presa de Balaguer per Ermengol VI d'Urgell als almoràvits en 1105.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Conquesta de Balaghí · Veure més »

Conquesta de la ciutat de Balansiya

La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »

Conquesta del País Valencià

La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Conquesta del País Valencià · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Corona d'Aragó · Veure més »

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »

Creu d'Aïnsa

La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Creu d'Aïnsa · Veure més »

Crist Majestat

Imatge de la Majestat Batlló. Un Crist Majestat o simplement una Majestat és una representació del Sant Crist molt característica de l'art romànic i especialment arrelada en l'art romànic català.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Crist Majestat · Veure més »

Croada pisano-catalana

La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Croada pisano-catalana · Veure més »

Cronologia del catarisme

Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Cronologia del catarisme · Veure més »

Cruïlles (vila)

Cruïlles és una vila del Baix Empordà que forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, del qual n'és el centre administratiu.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Cruïlles (vila) · Veure més »

Dalmau III de Rocabertí

Dalmau III de Rocabertí o de Carmençó fou vescomte de Rocabertí entre 1099 i 1137.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Dalmau III de Rocabertí · Veure més »

Denominacions del País Valencià

Les denominacions del País ValenciàNom usat en els diccionaris de català.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Denominacions del País Valencià · Veure més »

Destrer

batalla del Puig, el 1237. Atribuït inicialment a Marçal de Sax, i amb posterioritat a Miquel Alcanyís. Londres: Victoria and Albert Museum. Un destrer (a la dreta en primer pla), segons una miniatura de les Grandes Chroniques de France, de Jean Fouquet. El destrer era el tipus de cavall de guerra més valuós de l'època medieval.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Destrer · Veure més »

Districte de Sant Martí

Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Districte de Sant Martí · Veure més »

Dolça de Barcelona

Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Dolça de Barcelona · Veure més »

Dolça de Provença

Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Dolça de Provença · Veure més »

Dominació musulmana de Catalunya

La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »

Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV

Orde del Sant Sepulcre a Ramon Berenguer IV (16 de setembre del 1140) Íncipit: «''Universorum per orbem fidelium noticie pateat qualiter Adefonsus, inclitus aragonensium rex, in suo pleno sensu et memoria''» Orde del Sant Sepulcre a Ramon Berenguer IV (29 d'agost del 1141) Íncipit: «''In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, amen. Universis sancte ecclesie pateat filiis quod Adefonsus, rex aragonensium inclitus, in suo pleno sensu et memoria''» Les Cessió dels Ordes militars són els tres tractats pels quals els Ordes militars cediren el 1140 i el 1141 a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, els drets que havien rebut sobre les terres del difunt rei Alfons I «el Bataller» i que aquest els havia cedit.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Duc · Veure més »

El Papiol

El Papiol és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, que s'estén entre els darrers contraforts de la serra de Collserola, el riu Llobregat i la riera de Rubí.

Nou!!: Ramon Berenguer III і El Papiol · Veure més »

Els Prats de Rei

Els Prats de Rei és una vila i municipi català a la comarca de l'Anoia, però històricament pertanyent a l'Alta Segarra.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Els Prats de Rei · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Emirat de Làrida

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Emirat de Làrida · Veure més »

En (Nyer)

En és un antic poble a la comuna de Nyer, al Conflent, en la confluència de la Tet amb la Ribera de Mentet.

Nou!!: Ramon Berenguer III і En (Nyer) · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Ramon Berenguer III і En guàrdia! · Veure més »

Ermengarda de Carcassona

Ermengarda de Carcassona († 1099), vescomtessa de Carcassona, de Besiers i d'Agde, filla del comte Pere II de Carcassona i de Raingarda de la Marca.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ermengarda de Carcassona · Veure més »

Ermengol VI d'Urgell

''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ermengol VI d'Urgell · Veure més »

Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Composició escultural a la portalada del pavelló de la Mercè. Heràldica, filigrana animals i detalls florals combinats L'escultura del recinte modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona és un extens conjunt d'obres que té un paper fonamental en el desplegament iconogràfic desitjat per Pau Gil, mecenes de l'hospital, interpretat i dissenyat per Domènech i Montaner.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Veure més »

Escultura romànica

Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria... Reflíctese aquí, pois, o xermolo do gótico, o gótico temperán ou protogótico, no que aínda aparecen elementos da tradición románica..."'' Sicart Giménez, Ángel. "GÓTICO" in Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada. Lescultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Escultura romànica · Veure més »

Escut d'Aitona

Escut oficial d'Aitona L'escut oficial d'Aitona té el següent blasonament: Escut caironat truncat i semipartit: 1r de sinople, un gall cantant d'or; 2n de gules, 8 besants d'or posats en 2 pals.; 3r d'or, 4 pals de gules.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Escut d'Aitona · Veure més »

Escut de les Franqueses del Vallès

Representació de l'escut heràldic municipal de les Franqueses del Vallès segons el seu blasonament oficial L'escut oficial de les Franqueses del Vallès té el següent blasonament.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Escut de les Franqueses del Vallès · Veure més »

Escut de Seròs

L'escut oficial de Seròs té el següent blasonament.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Escut de Seròs · Veure més »

Escut de Terrassa

L'escut oficial de Terrassa té el següent blasonament.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Escut de Terrassa · Veure més »

Església de Sant Esteve d'Olot

Sant Esteve d'Olot és una església parroquial a la ciutat d'Olot (la Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Església de Sant Esteve d'Olot · Veure més »

Esglésies de Sant Pere de Terrassa

Les esglésies de Sant Pere de Terrassa (Seu d'Ègara) són un conjunt monumental format per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere de Terrassa, avui barri terrassenc.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Esglésies de Sant Pere de Terrassa · Veure més »

Esparreguera

Esparreguera és una vila i municipi a la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Esparreguera · Veure més »

Espasa de Sant Martí

L'Espasa de Sant Martí del i pertanyent als comtes de Barcelona és l'única de les espases de virtut catalanes que se sap segur com és, atès que es troba al Musée de l'Armée de París.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Espasa de Sant Martí · Veure més »

Estefania de Provença

va ser una aristòcrata occitana, filla de Gerbert de Gavaldà i Gerberga de Provença.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Estefania de Provença · Veure més »

Exportació

Escena de port. Pintura d'Abraham Storck. Els deu principals països en el commerç internacional L'exportació és qualsevol bé o servei enviat a un altre país, normalment amb propòsits comercials, ja sigui a la mateixa part del món (per exemple de Catalunya cap a Suïssa) o a una altra part del món.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Exportació · Veure més »

Família Cruïlles

Armes de la família Cruïlles. ''De gules, sembrat de creus de plata.'' La Família Cruïlles és un llinatge noble originari del poble del mateix nom situat en el Baix Empordà, molt prop de la capital comarcal.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Família Cruïlles · Veure més »

Ferran de Flandes

Ferran de Flandes, també esmentat com Ferran de Portugal o Ferran de Borgonya —Dom Fernando— (24 de març de 1188 - Noyon, 4 de març o 26 de juliol de 1233) fou Infant de Portugal i comte de Flandes i d'Hainaut de 1212 a 1233 pel seu matrimoni amb la comtessa Joana de Flandes i d'Hainaut, dita Joana de Constantinoble.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ferran de Flandes · Veure més »

Festes de Santa Tecla de Tarragona

Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Festes de Santa Tecla de Tarragona · Veure més »

Feudalisme a Catalunya

El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Feudalisme a Catalunya · Veure més »

Força de Cartellà

La Força de Cartellà és el nom que històricament ha tingut una masia coneguda actualment com a Mas Cartellà, situada al peu de la carretera Nacional II, al terme de Maçanet de la Selva amb el límit amb el de Vidreres.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Força de Cartellà · Veure més »

Galceran II de Pinós

Galceran II de Pinós fou un noble, senyor (1117-circa 1162) de les baronies i castells de Pinós, Vallmanya, l'Espà, Gósol, Saldes i Querforadat.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Galceran II de Pinós · Veure més »

Galera catalana

La Reial" Galera catalana navegant a un llarg maltesa, d'estil català La galera catalana (antigament galea) fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment llatines).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Galera catalana · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Gòtia · Veure més »

Gendre

El gendre o fill polític (del llatí, generu, d'idèntic significat) és, respecte d'una persona, el marit de el/la seu/seva fill/filla.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Gendre · Veure més »

Genealogia del Casal d'Aragó

La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Genealogia del Casal d'Aragó · Veure més »

Gerberga de Provença

Gerberga de Provença (? - ~1112) fou comtessa de Provença (1093-1112).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Gerberga de Provença · Veure més »

Gerbert de Gavaldà

Gilbert de Milhau o Gilbert o Gerbert de Gavaldà (Milhau, Llenguadoc 1055 + 1111), vescomte de Milhau, i de Lodeva, comte de Gavaldà i comte consort de Provença (vers 1073-1111).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Gerbert de Gavaldà · Veure més »

Gesta triumphalia per pisanos facta

La Gesta triumphalia per pisanos facta, és el nom abreujat d'una crònica pisana coneguda pel nom de Gesta triumphalia per pisanos facta, de captione Hierusalem et civitatis Maioricarum et aliarum civitatum et de triumpho habito contra Januenses (Gestes triomfals fetes pels pisans, la presa de Jerusalem i la ciutat de Mallorca i altres ciutats i del triomf tingut contra els genovesos).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Gesta triumphalia per pisanos facta · Veure més »

Gueralda de Guàrdia i de Cervera

Gueralda de Guàrdia i de Cervera, coneguda també com a Guerava o Gueraua, (Segarra, - Alguaire, 1285) fou una religiosa catalana, priora del monestir de Santa Maria d'Alguaire.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Gueralda de Guàrdia i de Cervera · Veure més »

Guerau Alemany II de Cervelló

Guerau Alemany II de Cervelló, descrit com a Guirart el Romano o Girardo Aleman a les cròniques del Cid, (−1097) fou senyor de Cervelló Fill de Guerau Alemany I de Cervelló, es casà amb Ponça de Tolosa, filla de Ponç II de Tolosa i Almodis de la Marca Guerau Alemany II de Cervelló va ser l'home de confiança de Berenguer Ramon II en les campanyes a l'emirat de Balansiya, participant en el setge de Xàtiva, i els setges de Balansiya de 1086 i 1087 al costat d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, emir de Turtuixa i Dàniyya, que volia impedir la consolidació de Yahya al-Qàdir com emir de Balansiya i aconseguir la seva pròpia continuïtat territorial.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Guerau Alemany II de Cervelló · Veure més »

Guerau II de Cabrera

Escut d'armes dels vescomtes d'Àger Guerau II de Cabrera (v.1066-1132), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Guerau II de Cabrera · Veure més »

Guerau IV de Cabrera

Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Guerau IV de Cabrera · Veure més »

Guerres baussenques

Les Guerres baussenques (1144-1162) van ser una sèrie de conflictes armats a la Provença entre la Senyoria dels Baus i el Casal de Barcelona que van acabar amb la incorporació de la senyoria als dominis del casal de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Guerres baussenques · Veure més »

Guigó de Forcalquier

Guigó I d'Urgell i de Forcalquier, mort el 1149, va ser comte de Forcalquier de 1129 a 1149.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Guigó de Forcalquier · Veure més »

Guillem de Peratallada

Guillem de Peratallada fou bisbe de Girona entre 1161 i 1168.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Guillem de Peratallada · Veure més »

Guillem I de Cerdanya

Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Guillem I de Cerdanya · Veure més »

Guillem III d'Urgell

el comtat de Forcalquer, entre el comtat i el marquesat de Provença Guillem d'Urgell o Guillem III (o V) de Forcalquer, simplement Guillem III d'Urgell i Forcalquer (? — Avinyó, 1129) fou comte de Forcalquer el 1129.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Guillem III d'Urgell · Veure més »

Guillem Ramon II de Castellvell

Guillem Ramon II de Castellvell o Guillem IV de Castellvell.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Guillem Ramon II de Castellvell · Veure més »

Guillem Umbert de Basella

Guillem Umbert de Basella, o a efectes dels cronologistes, Guillem Umbert II de Montseny (? - Girona, 31 de maig de 1151) fou un magnat català del, quart baró de Montseny.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Guillem Umbert de Basella · Veure més »

Guillem Umbert I de Montseny

Guillem Umbert I de Montseny (?-1112) va ser un noble català de la Baix edat mitjana, baró de Montseny i de Montpalau.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Guillem Umbert I de Montseny · Veure més »

Guillem V de Montpeller

Guilhèm V de Montpeller (en català: Guillem de Montpeller) (1075 – 1121) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Guillem V de Montpeller · Veure més »

Guillema I de Castellvell

Guillema de Castellvell i de Vilademuls (? - 1228).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Guillema I de Castellvell · Veure més »

Guislabert II de Barcelona

Guislabert II de Barcelona, també Gelabert o Udalard Gelabert († d. 1126), fou vescomte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Guislabert II de Barcelona · Veure més »

Heràldica

XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Heràldica · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Història de Barcelona · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de Lleida

La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Història de Lleida · Veure més »

Història de Tarragona

La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Història de Tarragona · Veure més »

Història dels vaixells

Rai modern de bambú. Comparable als rais prehistòrics. canoa monòxila amb foc i rascant amb petxines. Gravat de 1550. La bricbarca noruega ''Superb'' escurçant veles. És impossible estudiar la història dels humans sense considerar les diferents maneres que han emprat per a desplaçar-se sobre l'aigua.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Història dels vaixells · Veure més »

Historiografia de la Senyera Reial

La historiografia de la Senyera Reial és l'estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història de la Senyera Reial.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Historiografia de la Senyera Reial · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Hostalric

Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Hostalric · Veure més »

Hug I de Cervera

Hug I de Cervera, conegut també com a Hug I de Bas o Hug de Cervera i de Barcelona, (1149-1185) fou vescomte de Bas.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Hug I de Cervera · Veure més »

Hug II d'Empúries

Hug II d'Empúries (?, ca.1035 - ?, 1116) va ser comte d'Empúries des de 1078 fins a la seva mort el 1116.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Hug II d'Empúries · Veure més »

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »

Jaciment de l'avinguda Antoni Maura

Pont Pisà (peu occidental) El jaciment de l'avinguda d'Antoni Maura de Palma és un jaciment arqueològic situat a l'Hort del Rei que fou destruït l'any 2004 per construir-hi un aparcament subterrani amb la connivència de l'Ajuntament de Palma, presidit aleshores per Catalina Cirer Adrover, del Partit Popular, i la del Consell Insular de Mallorca, aleshores presidit per Unió Mallorquina.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Jaciment de l'avinguda Antoni Maura · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan de Mata

Joan de Mata (Faucon dau Caire o Faucon-de-Barcelonnette,: Situé près de Barcelonnette, Faucon est le village de naissance de Saint Jean de Matha, fondateur de l'ordre des Trinitaires en 1193. À l'altitude de 1150 mètres, c'est le plus vieux village de la vallée de l'Ubaye. Provença, França, 23 de juny de 1160? - Roma, Itàlia, 17 de desembre de 1213) fou un frare provençal, fundador de l'Orde Trinitari.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Joan de Mata · Veure més »

Jordà de Santmartí

Jordà de Santmartí (? - 1167), fou un noble català, senyor dels castells d'Olèrdola, Sant Martí Sarroca, Subirats, Lavit, Eramprunyà, Selma, Castellet i Montbui.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Jordà de Santmartí · Veure més »

La Ràpita (Montsià)

La Ràpita, durant segles anomenat oficialment Sant Carles de la Ràpita, és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Montsià.

Nou!!: Ramon Berenguer III і La Ràpita (Montsià) · Veure més »

La Tallada d'Empordà

La Tallada d'Empordà és un municipi de la comarca del Baix Empordà, anomenat simplement la Tallada fins al 1984.

Nou!!: Ramon Berenguer III і La Tallada d'Empordà · Veure més »

Ladislau III d'Hongria

Ladislau III d'Hongria (en hongarès III. László) (?, 1199 - Viena, 7 de maig de 1205), de la dinastia Árpád, fou rei d'Hongria entre el 1204 i el 1205). Fill d'Emeric I d'Hongria i la infanta Constança d'Aragó (1179 - 1222), filla d'Alfons I el Cast i Sança de Castella. Ladislau fou coronat rei en vida del seu pare, el 26 d'agost de 1204, per tal d'assegurar així la successió. El germà d'Emeric, Andreu II d'Hongria prometé protegir el nen i actuar de regent del regne mentre aquest fou menor. Però quan el rei Emeric va morir, la seva vídua, Constança, temé que Andreu fes matar Ladislau per obtenir el tron. La mare se'l va emportar de fugida a Viena i es van refugiar a la cort del duc Leopold VI d'Àustria, però al cap de poc de temps Ladislau morí, a Viena. Fou enterrat a Székesfehérvár (Hongria), i Andreu II fou coronat oficialment rei d'Hongria aquell mateix any. Constança d'Aragó no tornà mai més a Hongria, i es casà el 1210 a Messina amb l'emperador Frederic II. D'aquesta nova unió nasqué Enric VII d'Alemanya (1211-1235), duc de Suàbia.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ladislau III d'Hongria · Veure més »

Les Cases d'Alcanar

Les Cases d'Alcanar és una població costanera del municipi d'Alcanar, situada al sud de Catalunya, a la comarca del Montsià.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Les Cases d'Alcanar · Veure més »

Liber Maiolichinus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Liber Maiolichinus · Veure més »

Llívia

Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Llívia · Veure més »

Llúcia de la Marca

Llúcia de la Marca (? - c. 1090) fou comtessa de Pallars Sobirà (c. 1060-c. 1090) i pretesament de Besalú (1054).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Llúcia de la Marca · Veure més »

Llinatge dels Cardona

Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Llinatge dels Cardona · Veure més »

Llista de cavalls famosos

Ramsès II a la batalla de Kadesh Al llarg de la història hi ha hagut molts cavalls famosos per algun concepte.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de cavalls famosos · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Besalú

El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de comtes de Besalú · Veure més »

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Llista de l'art públic de Ciutat Vella (oest)

Llista de l'art públic de Ciutat Vella de Barcelona en el sector oest corresponent als barris del Gòtic i el Raval.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de l'art públic de Ciutat Vella (oest) · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »

Llista de parròquies del bisbat de Solsona

Les parròquies del Bisbat de Solsona són.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de parròquies del bisbat de Solsona · Veure més »

Llista de personatges històrics medievals a l'òpera

A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »

Llista de quadres de Marià Fortuny

Retrat de Marià Fortuny realitzat per Vincenzo Gemito. Aquesta llista de quadres de Marià Fortuny és una selecció d'obres del pintor nascut l'11 de juny de 1838 a Reus i mort a Roma el 21 de novembre de 1874, als trenta-sis anys.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de quadres de Marià Fortuny · Veure més »

Llo

Llo és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Llo · Veure més »

Mafalda

* Antroponímia.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Mafalda · Veure més »

Mafalda de Pulla-Calàbria

Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Mafalda de Pulla-Calàbria · Veure més »

Majestat Batlló

La Majestat Batlló és una imatge tallada en fusta policromada de mitjans del que representa Crist crucificat en actitud de Crist Majestat o triomfant, sense rastres de sofriment.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Majestat Batlló · Veure més »

María Rodriguez

María Rodriguez (1080 - 1105) fou comtessa consort de Barcelona (1098-1105) pel seu matrimoni amb Ramon Berenguer III.

Nou!!: Ramon Berenguer III і María Rodriguez · Veure més »

Mare de Déu d'Argimon

La Mare de Déu d'Argimon és una petita capella romànica que fou afegida al castell d'Argimon segurament ja al.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Mare de Déu d'Argimon · Veure més »

Marina de guerra catalana

Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. * La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes. Galiota d'estil català (galera petita). Icona de Sant Joan Crisòstom de Kímolos. La marina de guerra catalana –amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)– a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la Mediterrània des dels seus orígens fins a Ferran el Catòlic.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Marina de guerra catalana · Veure més »

Marquesa d'Urgell

Marquesa d'Urgell (s.XII - > 1209) fou una dama de la noblesa catalana de la Baixa edat mitjana.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Marquesa d'Urgell · Veure més »

Marquesa de la Guàrdia

o Marquesa de Cervera fou benefactora, pledejant, doble comanadora dels monestirs de Sant Joan de Cervera i Sant Joan d'Alguaire.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Marquesa de la Guàrdia · Veure més »

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Martorell · Veure més »

Meranges

Meranges és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Meranges · Veure més »

Millau

Millau (en Milhau; oficialment i en Millau) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Millau · Veure més »

Moià

Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Moià · Veure més »

Monedatge

El monedatge era un impost cobrat pel monarca, en principi per cada foc, a canvi de comprometre's a no alterar la qualitat de la moneda.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Monedatge · Veure més »

Monells

Monells és una entitat de població al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Monells · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Sant Feliu de Guíxols

El monestir de Sant Feliu de Guíxols, està situat en la població de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Monestir de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Mont-roig del Camp

Mont-roig del Camp és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, situat al sector central de la comarca, entre la serra de Colldejou i la mar Mediterrània.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Mont-roig del Camp · Veure més »

Montalbà del Castell

Montalbà, dit tradicionalment Montalbà de la Frontera (en francès oficialment Montalba-le-Château, en occità Montalban) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Montalbà del Castell · Veure més »

Montcada (llinatge)

Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Montcada (llinatge) · Veure més »

Muhàmmad ibn Àïxa

Setge d'Aledo Muhàmmad ibn Àïxa —en àrab محمد بن عائشة, Muḥammad ibn ʿĀʾixa— (-) fou un general almoràvit, fill de Yússuf ibn Taixfín.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Muhàmmad ibn Àïxa · Veure més »

Oleguer de Barcelona

Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Oleguer de Barcelona · Veure més »

Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Orde del Temple · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Palma · Veure més »

Pau

La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Pau · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pòrtic de Santa Maria de Ripoll

El Pòrtic de Santa Maria de Ripoll és un pòrtic situat a la façana que es va adossar sobre l'anterior del monestir de Santa Maria de Ripoll cap a mitjans del, per decorar l'entrada principal de l'església.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Pòrtic de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Pedro Ansúrez

Pedro Ansúrez (? - Valladolid, 1117), senyor de Valladolid, comte de Liébana, Saldaña i Carrión.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Pedro Ansúrez · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Pere el Catòlic · Veure més »

Pietro Moriconi

Pietro Moriconi (?-1119) fou arquebisbe de Pisa en el primer quart del.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Pietro Moriconi · Veure més »

Plaça de la Cinta

La plaça de la Cinta o plaça de Nostra Senyora de la Cinta és una plaça de traçat irregular a la que conflueixen els carrers Taules Velles, de la Rosa, de la Suda, Mercè i Nou del Vall a la ciutat de Tortosa.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Plaça de la Cinta · Veure més »

Plaça del Mercadal

La Plaça del Mercadal és una plaça pública del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Plaça del Mercadal · Veure més »

Ponç I de Cabrera

Ponç Guerau de Cabrera o Ponç I de Cabrera (?-v.1105) fou un noble català de la Baixa edat mitjana, vescomte de Cabrera (1050-1105) i de Girona (1044-1104).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ponç I de Cabrera · Veure més »

Ponç II d'Empúries

Ponç II d'Empúries o Ponç Hug I d'Empúries (ca. 1070 - 1154) fou comte d'Empúries de 1116 fins a la seva mort el 1154.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ponç II d'Empúries · Veure més »

Ponç II de Cervera

Ponç II de Cervera, conegut també com a Ponç II de Bas, (-1155) fou castlà del castell de Cervera, senyor dels castells de Sant Esteve i l'Espluga de Francolí, i vescomte de Bas.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ponç II de Cervera · Veure més »

Portopí

Portopí és un port de Palma que dona nom al barri homònim, situat entre el final del passeig Marítim i Cala Major, a ponent de la ciutat; es tracta d'una antiga cala llarga i estreta, arrecerada del vent per la serra de na Burguesa, acondicionada com a port.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Portopí · Veure més »

Prades

Prades (del llatí Pratum "prada") és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Prades · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Primera Croada · Veure més »

Principat d'Aurenja

El principat d'Aurenja (Aurenja en occità, Orange en francès) fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (en francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Principat d'Aurenja · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Principat de Catalunya · Veure més »

Principat de Tarragona

El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Principat de Tarragona · Veure més »

Principat de València

El Principat de València (en castellà medieval: Prinçipado de Valençia) fou l'estat independent establert per Rodrigo Díaz de Vivar amb capital a la ciutat de València que ocupava la major part de l'actual País Valencià, incloent-hi la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Principat de València · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Provença · Veure més »

Querol

Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Querol · Veure més »

Ramon (nom)

Ramon és un nom propi masculí que prové etimològicament del germànic Ragin-mund, «el que protegeix pel consell» Molt popular, especialment a Catalunya, on es coneixen diverses formes que han acabat transcendint a la resta de l'Estat espanyol, com Raimon i Raimond o les formes antigues Raimund i Remismunt.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ramon (nom) · Veure més »

Ramon Berenguer

* Ramon Berenguer I (1023 - 1076), comte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer II de Provença

Ramon Berenguer II (o III) de Provença (ca. 1135 - Niça, 1166) fou comte de Provença (1144-1166).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer II de Provença · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Berenguer IV de Provença

Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer IV de Provença · Veure més »

Ramon Bernat Trencavell

Mapa de situació del vescomtat d'Albi. Ramon Bernat, dit Trencavell († 1074) va ser vescomte d'Albi i de Nimes durant la segona meitat del segle XI.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ramon Bernat Trencavell · Veure més »

Ramon Gaufred

Ramon Gaufred fou bisbe de Vic des del 1110 fins al 26 de novembre del 1146 data de la seva mort a la ciutat de Cardona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ramon Gaufred · Veure més »

Ramon Guillem (bisbe de Barcelona)

Ramon Guillem (?-1115) fou bisbe de Barcelona de 1106 al 1115.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ramon Guillem (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Ramon I (bisbe de Girona)

Ramon I fou bisbe de Girona des de 1112 fins al 1114 del que a penes hi ha notícies entre les que Étienne Baluze esmenta una donació que el comte Ramon Berenguer III feu a l'abat Oleguer i als canonges de l'abadia de Sant Ruf a Valença, documentada el 23 de novembre de 1111, confirmada el gener de l'any següent per Ramon, bisbe electe de Girona, que ho confirma en aquest termes: «Raymundus Dei gratia in Pontificem Sanctæ Gerundensi Ecclesiæ electus confirmo, salva obedientia nostræ Ecclesiæ».

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ramon I (bisbe de Girona) · Veure més »

Reial Monestir de Nostra Senyora de la Ràpita

El Reial Monestir de Nostra Senyora de la Ràpita és un antic monestir del qual en queden restes a la Ràpita (Montsià) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Reial Monestir de Nostra Senyora de la Ràpita · Veure més »

Rodrigo Díaz de Vivar

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »

Roger Bernat I de Foix

Roger Bernat I de Foix, dit el Gras (Foix, 1130 - 1188) fou comte de Foix (1148-1188) i governador de Provença.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Roger Bernat I de Foix · Veure més »

Roger III de Foix

Roger III de Foix (? - 1148) fou comte de Foix (1124-1148).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Roger III de Foix · Veure més »

Saidí

Saidí és una vila i municipi aragonès del Baix Cinca, situat al marge esquerre del riu Cinca.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Saidí · Veure més »

San Pedro de Cardeña

El San Pedro de Cardeña és una abadia trapense al terme municipal de Castrillo del Val, a 10 km del centre de Burgos (Espanya), catalogat declarat Monument històric-artístic pertanyent al Tresor Artístic Nacional mitjançant decret de 3 de juny de 1931). avui dia rep la figura de protecció com a bé d'interès cultural (BIC). El monestir probablement es fundà abans de l'any 902, quan el comte de Lantarón i de Cerezo de Río Tirón, Gonzalo Téllez i la seva muller Flámula van realitzar la primera donació documentada al cenobi el 24 de setembre d'aquell any d'una serna a Pedernales i unes eres de sal.

Nou!!: Ramon Berenguer III і San Pedro de Cardeña · Veure més »

Sanç de Barcelona i d'Aragó

miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »

Sant Jaume de Vilafranca de Conflent

Sant Jaume de Vilafranca de Conflent és l'església parroquial, romànica, de la vila de Vilafranca de Conflent, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Sant Jaume de Vilafranca de Conflent · Veure més »

Sant Joan de les Abadesses

Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Sant Joan de les Abadesses · Veure més »

Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)

Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí situat al terme municipal de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del riu Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda) · Veure més »

Sant Pere de Galligants

Sant Pere de Galligants és una antiga abadia benedictina situada a la ciutat de Girona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Sant Pere de Galligants · Veure més »

Sant Pere de Santpedor

Sant Pere és una església parroquial romànica al nucli de Santpedor, al Bages, d'on és la parroquial.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Sant Pere de Santpedor · Veure més »

Sant Ramon del Pla de Santa Maria

Sant Ramon del Pla de Santa Maria és una església del Pla de Santa Maria (Alt Camp) sota l'advocació de sant Ramon de Penyafort.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Sant Ramon del Pla de Santa Maria · Veure més »

Senyal Reial (segle XIII)

Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Senyera reial · Veure més »

Sepulcre del bisbe Oleguer

El sepulcre del bisbe Oleguer és l'urna sepulcral del que va ser bisbe de Barcelona, Oleguer Bonestruga, mort el 1137 i canonitzat el 1676.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Sepulcre del bisbe Oleguer · Veure més »

Sepulcres comtals de la catedral de Girona

Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Sepulcres comtals de la catedral de Girona · Veure més »

Setge d'Aurenja

Alfons Jordà va succeir el seu germà Bertran de Tolosa el 1112 i el 1113 els nobles de Tolosa van cridar Guillem IX d'Aquitània per lluitar contra el nou comte, que va ser educat al comtat de Sant Gèli del marquesat de Provença, ja que Tolosa havia estat ocupada per Guillem IX d'Aquitània, fins que Felipa de Tolosa el va abandonar el 1116 i es va retirar a l'abadia de Fontevraud, mentre Guillem es dirigia a la Península per lluitar contra els almoràvits al costat d'Alfons el Bataller a la batalla de Cutanda, i en la seva absència els nobles van revoltar-se, oferint el comtat a Alfons Jordà.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Setge d'Aurenja · Veure més »

Setge de Fraga (1133-1134)

El setge de Fraga de 1133-1134 fou una batalla entre el Regne d'Aragó i els almoràvits.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Setge de Fraga (1133-1134) · Veure més »

Setge de Làrida (1122)

El Setge de Làrida de 1122 fou un dels episodis de les campanyes d'Alfons el Bataller.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Setge de Làrida (1122) · Veure més »

Setge de Lleida

* Setge de Làrida (800),.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Setge de Lleida · Veure més »

Soriana

Soriana és un despoblat del municipi d'Estopanyà (Ribagorça) situat a uns 2,5 km al nord de la població, entre dues elevacions rocoses, sobre les que hi havia un castell àrab.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Soriana · Veure més »

Soses

Soses és un municipi del Segrià.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Soses · Veure més »

Szabolcs de Vajay

Szabolcs de Vajay (Budapest, 9 d'octubre de 1921 - Vevey, 6 de juliol de 2010) fou un prestigiós historiador hongarès, especialitzat en genealogia.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Szabolcs de Vajay · Veure més »

Tapís de la Creació

El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Tapís de la Creació · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Tarragona · Veure més »

Taxa

Una taxa és una classe de tributs que poden establir les administracions públiques.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Taxa · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Tàrraco · Veure més »

Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats

Hipotètica senyera original de 1112 formada per tres ceptres (pals) daurats sobre fons roig, on cada ceptre (pal) daurat representaria un territori: el primer al comtat de Barcelona, el segon al comtat de Besalú, i el tercer al comtat de Provença. La Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats és una teoria interpretativa sobre el significat de la Senyera Reial elaborada el 1909 per l'historiador andalús Narciso Sentenach y Cabañas.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats · Veure més »

Tisó

L'espasa Tisó és l'antiga espasa dels primers comtes d'Urgell, amb una fulla de 0,785 m de llarg per 0,045 m d'ample.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Tisó · Veure més »

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »

Torre de Moja

La Torre de Moja és una torre del poble de Moja, al municipi d'Olèrdola (Alt Penedès), declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Torre de Moja · Veure més »

Tossa de Mar

Tossa de Mar és una vila —i municipi— de la comarca de la Selva, anomenada simplement Tossa fins al 1985.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Tossa de Mar · Veure més »

Vergós

Vergós, o Vergós de Cervera és una entitat de població de Cervera, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Vergós · Veure més »

Vescomtat de Carcassona

El vescomtat de Carcassona sorgí el 1082.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Vescomtat de Carcassona · Veure més »

Vescomtat de Carlat

El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Vescomtat de Carlat · Veure més »

Vescomtat de Millau

El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Vescomtat de Millau · Veure més »

Vila fortificada de Tuïr

esquerra La Vila fortificada de Tuïr és la vila murada, fortificada, medieval d'estil romànic de la vila de Tuïr, a la comarca del Rosselló, Catalunya Nord.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Vila fortificada de Tuïr · Veure més »

Ximena Díaz

Representació a les festes de Burgos Ximena Díaz o Donya Ximena (cap al 1046 - 1116) fou l'esposa de Rodrigo Díaz de Vivar El Cid, princesa de València entre 1093 i 1102.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ximena Díaz · Veure més »

Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar

Ximena d'Osona (1095 - ?) fou comtessa d'Osona (1107-1111), comtessa consort de Besalú (1107-1111) i comtessa consort de Foix (1124-1148).

Nou!!: Ramon Berenguer III і Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar · Veure més »

Yússuf ibn Taixfín

Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.

Nou!!: Ramon Berenguer III і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »

1082

;Països Catalans.

Nou!!: Ramon Berenguer III і 1082 · Veure més »

11 de novembre

L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramon Berenguer III і 11 de novembre · Veure més »

1105

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer III і 1105 · Veure més »

1108

;Països Catalans.

Nou!!: Ramon Berenguer III і 1108 · Veure més »

1112

L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.

Nou!!: Ramon Berenguer III і 1112 · Veure més »

1114

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer III і 1114 · Veure més »

1117

;Països Catalans.

Nou!!: Ramon Berenguer III і 1117 · Veure més »

1118

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer III і 1118 · Veure més »

1127

El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Ramon Berenguer III і 1127 · Veure més »

1131

;Resta del món.

Nou!!: Ramon Berenguer III і 1131 · Veure més »

19 de juliol

El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramon Berenguer III і 19 de juliol · Veure més »

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Nou!!: Ramon Berenguer III і 23 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ramon Berenguer I de Provença, Ramon Berenguer III de Barcelona, Ramon Berenguer el Gran.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant