Taula de continguts
21 les relacions: Accident de Txornòbil, Bruno Pontecorvo, Cadena de desintegració, Contaminació, Contaminació radioactiva, Enginyeria nuclear, Estabilitat del nucli atòmic, Hélène Langevin-Joliot, Nobeli, Partícula β, Període de semidesintegració, Química nuclear, Radiació gamma, Radiació ionitzant, Radiació X, Radioactivitat, Radionúclid, Radioquímica, Radiotoxicitat, Tiroïditis, Vida mitjana.
Accident de Txornòbil
Mir. Es pot veure la central al nord de la ciutat de Txornòbil i al costat de la de Prípiat. (en anglès) Laccident de Txornòbil fou un accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la Central Nuclear de Txornòbil a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986.
Veure Radioactivitat artificial і Accident de Txornòbil
Bruno Pontecorvo
va ser un físic nuclear italià i soviètic, un dels primers assistents d'Enrico Fermi i autor de nombrosos estudis de física d'altes energies, especialment sobre neutrins.
Veure Radioactivitat artificial і Bruno Pontecorvo
Cadena de desintegració
Les quatre cadenes radioactives naturals principals Cadena radioactiva de l'urani 235. La cadena de desintegració, sèrie radioactiva o mode de decaïment és el camí que segueix un radioisòtop inestable fins que acaba convertint-se en un isòtop estable.
Veure Radioactivitat artificial і Cadena de desintegració
Contaminació
Contaminació del sòl Contaminació de l'aire Riu contaminat a causa del drenatge de mines Contaminació a Maracaibo Anoxia, o manca d'oxigen, a causa de contaminants Contaminació lumínica Contaminació acústica La contaminació o pol·lucióGabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, a El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen el terme «pol·lució», a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans, que diu: «en alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus de contaminació/pol·lució».
Veure Radioactivitat artificial і Contaminació
Contaminació radioactiva
L'urani és un contaminant radiactiu La contaminació radioactiva és la contaminació consistent en la presència no desitjada de radioactivitat natural o artificial.
Veure Radioactivitat artificial і Contaminació radioactiva
Enginyeria nuclear
L'enginyeria nuclear és l'aplicació pràctica del nucli atòmic tractat pels principis de la tecnologia, química, física nuclear, etc.
Veure Radioactivitat artificial і Enginyeria nuclear
Estabilitat del nucli atòmic
L'estabilitat d'un nucli atòmic és la tendència que aquest té a romandre sencer, sense "trencar-se", és a dir, la tendència que l'energia d'enllaç dels nucleons (neutrons i protons) que formen el nucli atòmic sigui prou estable perquè no produeixi la separació d'aquests (fissió nuclear).
Veure Radioactivitat artificial і Estabilitat del nucli atòmic
Hélène Langevin-Joliot
Hélène Langevin-Joliot (París, França, 19 de setembre de 1927) és una física nuclear francesa.
Veure Radioactivitat artificial і Hélène Langevin-Joliot
Nobeli
El nobeli és l'element químic sintètic de símbol No i nombre atòmic 102.
Veure Radioactivitat artificial і Nobeli
Partícula β
Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.
Veure Radioactivitat artificial і Partícula β
Període de semidesintegració
Isòtops, representats pel seu nombre de neutrons N enfront del seu nombre de protons Z. El períodes de semidesintegració es representen amb escala de colors. El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida, t_o T_, d'un radionúclid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de radionúclid determinada decaigui (es transformi) en un altre nucli diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.
Veure Radioactivitat artificial і Període de semidesintegració
Química nuclear
reprocessament el 95% del combustible gastat podria ser reciclat per ser retornat pel seu ús en una central nuclear (4). La química nuclear és la part de la química que estudia les propietats i aplicacions dels nuclis atòmics mitjançant mètodes químics.
Veure Radioactivitat artificial і Química nuclear
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Radioactivitat artificial і Radiació gamma
Radiació ionitzant
Senyal de perill per radiació. Una radiació ionitzant és aquella radiació que té prou energia per provocar l'excitació i la ionització dels àtoms de la matèria al seu pas.
Veure Radioactivitat artificial і Radiació ionitzant
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Radioactivitat artificial і Radiació X
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Radioactivitat artificial і Radioactivitat
Radionúclid
Dibuix representant un radionúclid emetent radioactivitat alfa Un núclid radioactiu o radionúclid és un núclid inestable, i que per tant degenera emetent radiacions ionitzants.
Veure Radioactivitat artificial і Radionúclid
Radioquímica
Marie Skłodowska-Curie (7 novembre 1867 – 4 juliol 1934) La radioquímica és una part de la química nuclear que té per objectiu general l'estudi de les propietats químiques dels materials radioactius i, en particular, la producció de radionúclids i els seus composts mitjançant el processament de materials irradiats o materials radioactius naturals, l'aplicació de tècniques químiques pels estudis del nucli atòmic, i l'aplicació de la radioactivitat a la investigació química, bioquímica i biomèdica.
Veure Radioactivitat artificial і Radioquímica
Radiotoxicitat
La radiotoxicitat o toxicitat nuclear és la toxicitat potencial de qualsevol tipus de material radioactiu a causa de la seva absorció, inhalació o ingestió.
Veure Radioactivitat artificial і Radiotoxicitat
Tiroïditis
La tiroïditis és la inflamació de la glàndula tiroide.
Veure Radioactivitat artificial і Tiroïditis
Vida mitjana
El temps de vida mitjà o vida mitjana d'una partícula a una mostra de partícules és el temps que transcorre entre un instant de temps de referència i l'instant de temps al qual ocorre la desaparició completa d'aquella partícula de la mostra.
Veure Radioactivitat artificial і Vida mitjana
També conegut com Radiació artificial, Radiactivitat artificial.