Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Quantificador universal

Índex Quantificador universal

En lògica matemàtica, es fa servir el símbol \forall, anomenat quantificador universal, anteposat a una variable per dir que "per a tot" element d'un cert conjunt es compleix la proposició donada a continuació.

Taula de continguts

  1. 18 les relacions: Aprenentatge relacional estadístic, Àlgebra universal, Conjunt buit, Conjunt de mesura nul·la, Conseqüència, Contraexemple, Forma normal de Skolem, Funció fitada, Inferència, JML, Lògica algebraica, Lògica de primer ordre, Lògica temporal, Quantificador (lògica), Quantificador existencial, Relació antisimètrica, Sil·logisme, Taula de símbols matemàtics.

Aprenentatge relacional estadístic

L'aprenentatge relacional estadístic (SRL) és una subdisciplina de la intel·ligència artificial i l'aprenentatge automàtic que s'ocupa dels models de domini que presenten tant incertesa (que es pot tractar amb mètodes estadístics) com una estructura relacional complexa.

Veure Quantificador universal і Aprenentatge relacional estadístic

Àlgebra universal

Làlgebra universal (de vegades anomenada àlgebra general) és la branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les idees comunes a totes les estructures algebraiques per si mateixes, no exemples ("models") d'estructures algebraiques.

Veure Quantificador universal і Àlgebra universal

Conjunt buit

Símbol per al conjunt buit El conjunt buit és el conjunt matemàtic que no té cap element.

Veure Quantificador universal і Conjunt buit

Conjunt de mesura nul·la

En matemàtiques, i més específicament en la teoria de la integració, un conjunt de mesura nul·la o conjunt de mesura zero és un conjunt que és negligible en un sentit que cal precisar, però que té a veure amb el fet que ocupa un espai insignificant.

Veure Quantificador universal і Conjunt de mesura nul·la

Conseqüència

La conseqüència, fonamental a la lògica, és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions (premisses) i una altra proposició darrera (conclusió) quan aquesta "se segueix" de les primeres.

Veure Quantificador universal і Conseqüència

Contraexemple

En lògica, especialment en les seves aplicacions a matemàtiques i filosofia, un contraexemple és una excepció a una regla general proposada, és a dir, un cas específic de la falsedat d'una quantificació universal (un "per a tot").

Veure Quantificador universal і Contraexemple

Forma normal de Skolem

En lògica matemàtica, la reducció a la forma normal de Skolem (FNS) és un mètode per eliminar els quantificadors existencials dels enunciats de lògica, i sovint aquest és un primer pas en la demostració automàtica de teoremes.

Veure Quantificador universal і Forma normal de Skolem

Funció fitada

Una il·lustració esquemàtica d'una funció fitada (vermell) i una no fitada (blau). Intuïtivament, el gràfic d'una funció fitada es queda dins d'una banda horitzontal, mentre que el gràfic d'una funció no fitada no ho fa.

Veure Quantificador universal і Funció fitada

Inferència

La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.

Veure Quantificador universal і Inferència

JML

El Llenguatge de Modelatge per Java (JML, Java Modeling Language) és un llenguatge d'especificació que s'utilitza per documentar formalment el comportament dels mòduls de programes en Java.

Veure Quantificador universal і JML

Lògica algebraica

Dins la lògica matemàtica, la lògica algebraica és el raonament obtingut mitjançant la manipulació d'equacions amb variables lliures.

Veure Quantificador universal і Lògica algebraica

Lògica de primer ordre

La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.

Veure Quantificador universal і Lògica de primer ordre

Lògica temporal

La lògica temporal és un tipus de lògica modal usada per a descriure un sistema de regles i simbolismes per a la representació i el raonament sobre proposicions en les quals té presència el factor temps.

Veure Quantificador universal і Lògica temporal

Quantificador (lògica)

A lògica i teoria de conjunts, un quantificador s'utilitza per indicar quants elements d'un conjunt donat compleixen amb certa propietat.

Veure Quantificador universal і Quantificador (lògica)

Quantificador existencial

En lògica matemàtica, es fa servir el símbol: \exists, anomenat quantificador existencial, anteposat a una variable per dir que hi ha almenys un element del conjunt a què fa referència la variable, que compleix la proposició escrita a continuació.

Veure Quantificador universal і Quantificador existencial

Relació antisimètrica

A la matemàtica, una relació binària R d'un conjunt X és antisimètrica si no hi ha cap parell d'elements diferents de X que estiguin relacionats per R simètricament en els dos sentits.

Veure Quantificador universal і Relació antisimètrica

Sil·logisme

Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).

Veure Quantificador universal і Sil·logisme

Taula de símbols matemàtics

Símbols matemàtics s'utilitzen en matemàtica dins les fórmules i les proposicions.

Veure Quantificador universal і Taula de símbols matemàtics

També conegut com Per a tot, Per tot.