Taula de continguts
7 les relacions: Bonaventura de Bagnoregio, Crist acomiadant-se de la seva Mare, Francesc Eiximenis, Hans Memling, Llista de quadres de Hans Memling, Meditationes Vitae Christi, Vida de Jesucrist.
Bonaventura de Bagnoregio
Bonaventura de Bagnoregio Bonaventura 1221 - 15 de juliol de 1274), nascut Giovanni di Fidanza, fou un franciscà italià medieval, teòleg i filòsof escolàstic. El setè ministre general de l'Orde dels Frares Menors, fou també cardenal bisbe d'Albano.
Veure Pseudo-Bonaventura і Bonaventura de Bagnoregio
Crist acomiadant-se de la seva Mare
El tema de Crist acomiadant-se de la seva Mare degué ser poc corrent en el corpus pictòric d'El Greco, tenint em compte que només s'esmenta una vegada en els dos Inventaris fets després de la mort d'aquest artista, i que només han arribat fins a l'actualitat dues obres considerades autògrafes d'aquesta temática.
Veure Pseudo-Bonaventura і Crist acomiadant-se de la seva Mare
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Veure Pseudo-Bonaventura і Francesc Eiximenis
Hans Memling
fou un pintor de la segona meitat del de l'escola dels primitius flamencs establert a Bruges.
Veure Pseudo-Bonaventura і Hans Memling
Llista de quadres de Hans Memling
Els quadres de Hans Memling (1440-1494) segueixen les petjades dels creadors del moviment dels primitius flamencs: Jan van Eyck, el Mestre de Flémalle i Rogier van der Weyden, el seu mestre.
Veure Pseudo-Bonaventura і Llista de quadres de Hans Memling
Meditationes Vitae Christi
El Meditationes Vitae Christi, també conegut com el Meditationes de Vita Christi ("Meditacions en la Vida de Crist") és un popular i important text religiós del.
Veure Pseudo-Bonaventura і Meditationes Vitae Christi
Vida de Jesucrist
Inici del manuscrit de la ''Vida de Jesucrist'' de Francesc Eiximenis de la Biblioteca Universitària de València (Ms. 209. F. 1r). La Vida de Jesucrist és un llibre escrit possiblement entre 1399 i 1406, tot i que l'eminent estudiós Albert Hauf el data en 23 de juny de 1403, per Francesc Eiximenis en català a València i dedicat a Pere d'Artés, mestre racional de la Corona d'Aragó, a qui Eiximenis ja havia dedicat el Llibre dels àngels.