Taula de continguts
30 les relacions: Aldrin (cràter), Astrogeology Research Program, Collins (cràter), Curi, Cursa espacial, Espectròmetre de rajos X de partícules alfa, Exploració de la Lluna, Gambart (cràter), Henry E. Holt, Història del vol espacial, Lluna, Lunar Orbiter 1, NASA, Nau espacial no tripulada, Programa Apollo, Programa espacial dels Estats Units, Programa Lunar Orbiter, Programa Ranger, Programa Surveyor, Sinus Aestuum, Sinus Medii, Surveyor 1, Surveyor 2, Surveyor 3, Surveyor 4, Surveyor 5, Surveyor 6, Surveyor 7, Thomas Gold, 2020 SO.
Aldrin (cràter)
Armstrong. Aldrin és un petit cràter d'impacte de tan sols 3,4 km de diàmetre, que es localitza a la zona Sud del Mare Tranquillitatis, cap a l'est del cràter Sabine.
Veure Programa Surveyor і Aldrin (cràter)
Astrogeology Research Program
El Centre de Ciències d'Astrogeologia és l'entitat de l'Estudi Geològic dels Estats Units dedicada a l'estudi de la geologia planetària i la cartografia planetària.
Veure Programa Surveyor і Astrogeology Research Program
Collins (cràter)
Apol·lo 10 Collins és un petit cràter d'impacte lunar situat en la part sud del Mare Tranquillitatis, a uns 25 quilòmetres al nord del lloc d'allunatge de l'Apol·lo 11.
Veure Programa Surveyor і Collins (cràter)
Curi
El curi és l'element químic de símbol Cm i nombre atòmic 96.
Veure Programa Surveyor і Curi
Cursa espacial
La cursa espacial, Space Race, Космическая гонка Kosmítxeskaia gonka, fou una intensa competició en el camp de l'exploració espacial entre dos adversaris de la Guerra Freda, la Unió Soviètica (URSS) i els Estats Units d'Amèrica (EUA), per aconseguir una capacitat de vol espacial superior.
Veure Programa Surveyor і Cursa espacial
Espectròmetre de rajos X de partícules alfa
Un espectròmetre de rajos X de partícules alfa (o APXS per les seves sigles en anglès: alpha particle X-ray spectrometer) és un espectròmetre que analitza la composició d'elements químics d'una mostra de les partícules alfa disperses i els rajos X fluorescents després de la mostra s'irradia amb partícules d'alfa i rajos X de fonts radioactives.
Veure Programa Surveyor і Espectròmetre de rajos X de partícules alfa
Exploració de la Lluna
L'astronauta Buzz Aldrin a la superfície de la Lluna (1969). En astronàutica, les missions lunars són les que tenen per objectiu l'exploració de la Lluna.
Veure Programa Surveyor і Exploració de la Lluna
Gambart (cràter)
Apol·lo 12 Apol·lo 16 Gambart és una petit cràter d'impacte situat al Mare Insularum, prop de la regió central de la Lluna.
Veure Programa Surveyor і Gambart (cràter)
Henry E. Holt
Henry E. Holt (nascut 1929)Darling, David.
Veure Programa Surveyor і Henry E. Holt
Història del vol espacial
L'astronauta Piers Sellers durant la tercera activitat extravehicular de la missió STS-121 La història del vol espacial comprèn els intents de l'ésser humà d'explorar l'univers i els objectes celestes del sistema solar mitjançant l'enviament de dispositius robòtics (satèl·lits, sondes i robots) o naus espacials controlades pels equips humans a l'espai.
Veure Programa Surveyor і Història del vol espacial
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Programa Surveyor і Lluna
Lunar Orbiter 1
El Lunar Orbiter 1 va ser una sonda espacial robòtica (no tripulada) com a part del Programa Lunar Orbiter, va ser la primera sonda americana en orbitar la Lluna.
Veure Programa Surveyor і Lunar Orbiter 1
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Programa Surveyor і NASA
Nau espacial no tripulada
ISS. Galileo, abans de la sortida de l'òrbita de la Terra el 1989 Buran va ser llançat, va orbitar la Terra, i va aterrar com una nau espacial no tripulada en el 1988 (mostrat aquí en una exhibició aèria) La nau de subministrament no tripulada Progress M-06M Una nau espacial no tripulada és una nau espacial sense persones a bord, utilitzada per al vol espacial no tripulat.
Veure Programa Surveyor і Nau espacial no tripulada
Programa Apollo
El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70.
Veure Programa Surveyor і Programa Apollo
Programa espacial dels Estats Units
El programa espacial dels Estats Units és el més gran del món financerament.
Veure Programa Surveyor і Programa espacial dels Estats Units
Programa Lunar Orbiter
El Programa Lunar Orbiter va ser una sèrie de cinc missions d'orbitadors lunars no tripulats llançades pels Estats Units del 1966 al 1967.
Veure Programa Surveyor і Programa Lunar Orbiter
Programa Ranger
Primera imatge de la Lluna enviada per una missió Ranger (Ranger 7 en el 1964)El programa Ranger va ser una sèrie de missions espacials no tripulades dels Estats Units en la dècada de 1960 que tenien com a objectiu obtenir imatges detallades de la superfície de la Lluna.
Veure Programa Surveyor і Programa Ranger
Programa Surveyor
Fotografia de la nau Surveyor 3 descansant sobre la superfície de la Lluna, presa pels astronautes de l'Apollo 12 (descripcions afegides). No es mostren els retrocoets principals i la unitat de radar, que van ser expulsades abans d'aterrar. (NASA) El programa Surveyor de la NASA és un programa d'exploració de la Lluna per mitjà de màquines automàtiques que van tenir un paper important en la preparació de les missions del programa Apollo.
Veure Programa Surveyor і Programa Surveyor
Sinus Aestuum
Sinus Aestuum és una badia lunar, més precisament, una formació basàltica d'estructura similar a una mare que es troba a l'àrea central de la cara visible de la Lluna.
Veure Programa Surveyor і Sinus Aestuum
Sinus Medii
Oppolzer a dalt a l'esquerra El Sinus Medii ("Badia del Mig") és una petita mar lunar.
Veure Programa Surveyor і Sinus Medii
Surveyor 1
Surveyor 1 va ser el primer mòdul de descens suau lunar del programa Surveyor de la National Aeronautics and Space Administration (NASA, Estats Units).
Veure Programa Surveyor і Surveyor 1
Surveyor 2
La Surveyor 2 anava a ser el segon mòdul d'allunatge al Programa Surveyor no tripulat per explorar la Lluna.
Veure Programa Surveyor і Surveyor 2
Surveyor 3
mòdul lunar (LEM) de l'Apol·lo 12. La Surveyor 3 va ser la tercera sonda del programa Surveyor a posar-se sobre la Lluna.
Veure Programa Surveyor і Surveyor 3
Surveyor 4
El Surveyor 4 va ser la cambra lander piga al Programa Surveyor no tripulat enviat per explorar la superfície de la Lluna.
Veure Programa Surveyor і Surveyor 4
Surveyor 5
La Surveyor 5 va ser la cinquena missió del Programa Surveyor.
Veure Programa Surveyor і Surveyor 5
Surveyor 6
El Surveyor 6 va ser el sisè lander lunar al Programa Surveyor no tripulat enviat per explorar la superfície de la Lluna.
Veure Programa Surveyor і Surveyor 6
Surveyor 7
Surveyor 7 va ser el setè i últim mòdul d'allunatge lunar del programa nord-americà Surveyor no tripulat enviat per explorar la superfície lunar.
Veure Programa Surveyor і Surveyor 7
Thomas Gold
Thomas Gold (22 de maig de 1920—22 de juny de 2004) va ser un astrofísic austríac.
Veure Programa Surveyor і Thomas Gold
2020 SO
2020 SO és un petit objecte proper a la Terra, identificat com a restes del tram accelerador Centaur de la nau espacial Surveyor 2 llançat a l'espai el 20 de setembre de 1966, involucrat a les missions espacials del programa Surveyor.
Veure Programa Surveyor і 2020 SO
També conegut com Sondes Surveyor, Surveyor.