Taula de continguts
46 les relacions: Alipia, Antemi, Antemi (prefecte del pretori), Antemiol, Arvande, Aspar (militar), Assentament del poble got a Aquitània, Èlia Ariadna, Basilisc (emperador), Batalla de Déols, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Clodoveu I, Codi Teodosià, Cronologia de l'antiga Roma, Emperadrius romanes, Epifani de Pavia, Fòrum Romà, Genseric, Guerres civils romanes, Guerres romano-perses, Il·los, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Libi Sever, Lleòncia (filla de Lleó I), Lleó I el Traci, Lleó II (emperador), Llista d'emperadors romans, Marcià, Marcià (usurpador), Màrcia Eufèmia, Olibri, Placídia, Procopi, Província d'Aydın, Ròmul (fill d'Antemi), Regne Visigot, Rellotge de sol, Ricimer, Riothamus, Sever Retòric, Sidoni Apol·linar, Soissons, Visigots federats, Zenó, 12 d'abril.
Alipia
Alípia (Alypia) va ser una dama romana, filla de l'emperador romà d'Occident Procopi Antemi.
Veure Procopi Antemi і Alipia
Antemi
* Antemi de Tral·les, arquitecte grec.
Veure Procopi Antemi і Antemi
Antemi (prefecte del pretori)
Antemi (en llatí) va ser prefecte pretorià de l'Imperi d'Orient sota l'emperador Arcadi i l'home més important amb Teodosi II, ja que en va exercir la regència durant la minoria d'edat i després en va ser conseller.
Veure Procopi Antemi і Antemi (prefecte del pretori)
Antemiol
Antemiol, en llatí Anthemiolus, (mort l'any 471) era fill de l'emperador romà d'Occident Procopi Antemi (467-472) i de Màrcia Eufèmia, filla de l'emperador romà d'Orient Marcià.
Veure Procopi Antemi і Antemiol
Arvande
Arvande (en llatí Arvandus) va ser prefecte (governador) de les Gàl·lies al.
Veure Procopi Antemi і Arvande
Aspar (militar)
Aspar o Flavi Ardabur Aspar (en Flavius Ardabur Aspar) va ser un patrici d'ascendència alana i goda.
Veure Procopi Antemi і Aspar (militar)
Assentament del poble got a Aquitània
Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.
Veure Procopi Antemi і Assentament del poble got a Aquitània
Èlia Ariadna
Èlia Ariadna o simplement Ariadna, en llatí Aelia Ariadne, va ser emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient en dues ocasions, primer pel seu casament amb l'emperador Zenó i després amb Anastasi I. Era filla de Lleó I i d'Èlia Verina.
Veure Procopi Antemi і Èlia Ariadna
Basilisc (emperador)
Flavi Basilisc August (Flavius Basiliscus Augustus; Βασιλίσκος, mort el 476/477) fou emperador romà d'Orient durant els anys 475 i 476.
Veure Procopi Antemi і Basilisc (emperador)
Batalla de Déols
La batalla de Déols va ser una batalla de l'antiga Roma esdevinguda a la Gàl·lia en el, possiblement el 469(o potser el 470 o el 471).
Veure Procopi Antemi і Batalla de Déols
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Procopi Antemi і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Veure Procopi Antemi і Clodoveu I
Codi Teodosià
El Codi Teodosià (en llatí Codex Theodosianus) era una compilació de lleis de l'Imperi Romà, iniciat en temps de l'emperador Teodosi II.
Veure Procopi Antemi і Codi Teodosià
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Veure Procopi Antemi і Cronologia de l'antiga Roma
Emperadrius romanes
Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà.
Veure Procopi Antemi і Emperadrius romanes
Epifani de Pavia
Epifani de Pavia (438–496), venerat com a sant, fou bisbe de Pavia del 466 fins a la seva mort el 496.
Veure Procopi Antemi і Epifani de Pavia
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Veure Procopi Antemi і Fòrum Romà
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Veure Procopi Antemi і Genseric
Guerres civils romanes
Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.
Veure Procopi Antemi і Guerres civils romanes
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).
Veure Procopi Antemi і Guerres romano-perses
Il·los
Il·los (Illus) (nascut vers 435 – mort el 488) fou un destacat personatge bizantí del regnat de Zenó (474-491).
Veure Procopi Antemi і Il·los
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Procopi Antemi і Imperi Romà
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Procopi Antemi і Imperi Romà d'Occident
Libi Sever
Libi Sever (en llatí) fou emperador romà del 461 al 465.
Veure Procopi Antemi і Libi Sever
Lleòncia (filla de Lleó I)
Lleòncia, en llatí Leontia Porphyrogenita, nascuda el 457 i morta el 479 amb 22 anys, era filla de l'emperador romà d'Orient Lleó I el Traci i de la seva esposa Èlia Verina.
Veure Procopi Antemi і Lleòncia (filla de Lleó I)
Lleó I el Traci
Flavi Valeri Lleó més conegut com a Lleó I o Lleó el Traci (Tràcia, 401 – 18 de gener del 474), va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 457 fins a la seva mort.
Veure Procopi Antemi і Lleó I el Traci
Lleó II (emperador)
Lleó II (en grec: Leon) (467 - 17 de novembre de 474) va ser emperador romà d'Orient, amb només set anys.
Veure Procopi Antemi і Lleó II (emperador)
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Veure Procopi Antemi і Llista d'emperadors romans
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Veure Procopi Antemi і Marcià
Marcià (usurpador)
Marcià, en llatí Flavius Marcianus, va ser un usurpador de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la Dinastia tràcia, que es va rebel·lar contra l'emperador Zenó (474 -491).
Veure Procopi Antemi і Marcià (usurpador)
Màrcia Eufèmia
Màrcia Eufèmia, en llatí, Aelia Marcia Euphemia, fou una emperadriu romana consort, esposa de l'emperador romà d'Occident, Procopi Antemi.
Veure Procopi Antemi і Màrcia Eufèmia
Olibri
Anici Olibri (en llatí:, en grec) fou un dels emperadors romans d'Occident de l'any 472.
Veure Procopi Antemi і Olibri
Placídia
Placídia va ser una emperadriu consort romana, esposa de l'emperador romà d'Occident, Olibri.
Veure Procopi Antemi і Placídia
Procopi
* Procopi (emperador), emperador romà.
Veure Procopi Antemi і Procopi
Província d'Aydın
Aydın és una província del sud-oest de Turquia, situada a la Regió de l'Egeu.
Veure Procopi Antemi і Província d'Aydın
Ròmul (fill d'Antemi)
Ròmul, en llatí Romulus, era un noble romà.
Veure Procopi Antemi і Ròmul (fill d'Antemi)
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Veure Procopi Antemi і Regne Visigot
Rellotge de sol
Rellotge de sol de la Casa Barbey (la Garriga) la Vall d'Albaida) Un rellotge de sol és un instrument de mesura que assenyala les hores mitjançant l'ombra d'un gnòmon clavat dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries.
Veure Procopi Antemi і Rellotge de sol
Ricimer
Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus; ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, net del rei visigot Vàlia.
Veure Procopi Antemi і Ricimer
Riothamus
Riothamus (també Riothame, Riothime, Riotime) és un personatge del.
Veure Procopi Antemi і Riothamus
Sever Retòric
Sever Retòric (en llatí Severus Rhetor) va ser un escriptor grec oriental.
Veure Procopi Antemi і Sever Retòric
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Veure Procopi Antemi і Sidoni Apol·linar
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Veure Procopi Antemi і Soissons
Visigots federats
Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.
Veure Procopi Antemi і Visigots federats
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Veure Procopi Antemi і Zenó
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Veure Procopi Antemi і 12 d'abril
També conegut com Flavi Procopi Antemi.