Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Buixatli, Buixatli Mustafà Paixà, Campanya dels Balcans (1914-1918), Copa kosovar de futbol, Districte de Gjakovë, Districte de Prizren (Sèrbia), Districtes de Sèrbia, Dragash, Església de la Mare de Déu de Ljeviš, Església Ortodoxa Sèrbia, Esteve Uroš IV de Sèrbia, Gitanos de Romania, Història de Kosovo, Invasió de Iugoslàvia, Kosovo, Lezhë, Llista de carreteres europees de classe B, Llista de ciutats de Kosovo, Metòkhia, Monestir de Gračanica, Monestir de Visoki Dečani, Municipis i ciutats de Sèrbia, Osijek, Patriarca Irineu, Pep Bonet, Plaques de matrícula de Iugoslàvia, Plaques de matrícula de Kosovo, Plaques de matrícula de Sèrbia, Pristina, Regions geogràfiques de Sèrbia, República de Mirdita, República de Ragusa, Rumèlia, Shkodër, Superlliga de futbol de Kosovo, Teresa de Calcuta, Theranda, Torlac, Turcs, Turquia, Yemişçi Hasan Paixà.
Buixatli
Els Buixatli foren una notable família albanesa que va exercir el poder al sandjak de Shkodër del 1750 al 1831.
Nou!!: Prizreni і Buixatli · Veure més »
Buixatli Mustafà Paixà
Buixatli Mustafà Paixà —en algunes fonts Bushatli Mustafa Pasha, Mustafa Reshit Pasha Bushati— (Scutari en una data incerta - Medina 27 de maig de 1860) fou un polític otomà d'origen albanès, fill de Mehmed Asaf Paixà i nebot del famós Kara Mahmud Paixà de la familia dels Buixatli.
Nou!!: Prizreni і Buixatli Mustafà Paixà · Veure més »
Campanya dels Balcans (1914-1918)
La Campanya del Balcans es va dur a terme durant la Primera Guerra Mundial, del 28 de juliol de 1914 fins al 29 de setembre de 1918, en el teatre d'operacions dels Balcans, incloent Romania.
Nou!!: Prizreni і Campanya dels Balcans (1914-1918) · Veure més »
Copa kosovar de futbol
La copa kosovar de futbol (Digitalb Kupa e Kosovës) és la competició de futbol per eliminatòries de Kosovo.
Nou!!: Prizreni і Copa kosovar de futbol · Veure més »
Districte de Gjakovë
El Districte de Gjakovë també denominat districte de Đakovica (en serbi: Ђаковички округ, Đakovički okrug), és un dels 7 Districtes que componen Kosovo.
Nou!!: Prizreni і Districte de Gjakovë · Veure més »
Districte de Prizren (Sèrbia)
El Districte de Prizren (en serbi: Призренски округ/Prizrenski okrug, en albanès: Distrikti i Prizrenit) fou un districte de la província sèrbia de Kosovo i Metohija entre 1990 i 1999.
Nou!!: Prizreni і Districte de Prizren (Sèrbia) · Veure més »
Districtes de Sèrbia
Mapa dels districtes de Sèrbia Els districtes (en serbi: Окрузи, Okruzi), anomenats oficialment districtes administratius (управни окрузи, upravni okruzi) són les unitats administratives de Sèrbia, cadascun dels quals comprèn diversos municipis i ciutats.
Nou!!: Prizreni і Districtes de Sèrbia · Veure més »
Dragash
Vista de Dragaš, Dragash. Dragash (en albanès Dragash o Sharri; en serbi Драгаш) és una ciutat situada al sud de Kosovo, i és el centre administratiu del Municipi de Dragash.
Nou!!: Prizreni і Dragash · Veure més »
Església de la Mare de Déu de Ljeviš
Lesglésia de la Mare de Déu de Ljeviš, del, és a la ciutat de Prizren, a Kosovo.
Nou!!: Prizreni і Església de la Mare de Déu de Ljeviš · Veure més »
Església Ortodoxa Sèrbia
L'Església Ortodoxa Sèrbia (en serbi: Српска православна црква/Srpska pravoslavna crkva), és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Nou!!: Prizreni і Església Ortodoxa Sèrbia · Veure més »
Esteve Uroš IV de Sèrbia
Esteve Uroš IV Dušan, en llengua sèrbia: Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν (26 de juliol de 1308 – 20 de desembre de 1355) va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels romans de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski.
Nou!!: Prizreni і Esteve Uroš IV de Sèrbia · Veure més »
Gitanos de Romania
Els gitanos (gitanos; rom, tradicionalment Țigani, "gitanos") constitueixen una de les minories més grans de Romania.
Nou!!: Prizreni і Gitanos de Romania · Veure més »
Història de Kosovo
dàrdans comparat amb les fronteres actuals Bandera dels antics iugoslaus (després serbis) de llengua albanesa La història de Kosovo fa al·lusió al context històric de Kosovo, als Balcans.
Nou!!: Prizreni і Història de Kosovo · Veure més »
Invasió de Iugoslàvia
La Invasió de Iugoslàvia (nom en clau: Directiva 25), també coneguda com a Guerra d'Abril (hongarès:Travanjski rat; serbi: Aprilski rat; eslovè: aprilska vojna) va ser l'atac de l'Eix contra el Regne de Iugoslàvia el 6 d'abril de 1941, durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Prizreni і Invasió de Iugoslàvia · Veure més »
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Nou!!: Prizreni і Kosovo · Veure més »
Lezhë
Vista de Lezhë Lezhë (Albanès: Lezha o Lezhë; italià: Alessio) és una ciutat del nord-oest d'Albània, al districte i comtat del mateix nom a 30 km al sud de Scutari (Shkodër).
Nou!!: Prizreni і Lezhë · Veure més »
Llista de carreteres europees de classe B
Aquesta és la llista de carreteres europees de classe B. Les carreteres de classe B són els eixos secundaris de la xarxa europea de carreteres.
Nou!!: Prizreni і Llista de carreteres europees de classe B · Veure més »
Llista de ciutats de Kosovo
Ciutats importants dins Kosovo Pristina, la ciutat més gran dins Kosovo Prizren, la segona ciutat més gran Gjilan, la tercera ciutat més gran Peja, la quarta ciutat més gran Mitrovica, la cinquena ciutat més gran Ferizaj, sisena ciutat més gran Gjakova, la setena ciutat més gran Aquesta és la llista d'un total de 37 ciutats i pobles en el territori de Kosovo.
Nou!!: Prizreni і Llista de ciutats de Kosovo · Veure més »
Metòkhia
Mapa de Metòkhia dins de Kosovo. Estan assenyalades les ciutats més grans. Metòkhia o Metòquia (en serbi: Метохија/Metohija, albanès: Rrafshi i Dukagjinit), de vegades anomenada com a Metòhia, és el nom de la regió que cobreix la part sud-oest de Kosovo.
Nou!!: Prizreni і Metòkhia · Veure més »
Monestir de Gračanica
El monestir de Gračanica (en serbi: Манастир Грачаница, en albanès: Manastiri i Graçanicës) és un monestir ortodox serbi situat a Gračanica, Kosovo, a 5 km al sud-est de Pristina.
Nou!!: Prizreni і Monestir de Gračanica · Veure més »
Monestir de Visoki Dečani
El monestir de Visoki Dečani (en serbi: Манастир Високи Дечани) és un monestir ortodox serbi situat a Dečani, Kosovo, a 12 km al sud de la ciutat de Peć.
Nou!!: Prizreni і Monestir de Visoki Dečani · Veure més »
Municipis i ciutats de Sèrbia
Municipis i ciutats de Sèrbia. Sèrbia es divideix en 150 municipis (en serbi:opštine) i 24 ciutats (gradovi), que són les unitats bàsiques de l'autogovern local.
Nou!!: Prizreni і Municipis i ciutats de Sèrbia · Veure més »
Osijek
Osijek (Mursa, llatí Essec, hongarès Eszék, alemany Esseg, turc Ösek) és la quarta ciutat de Croàcia, i és la capital del comtat d'Osijek-Baranja i la ciutat més gran de la regió d'Eslavònia.
Nou!!: Prizreni і Osijek · Veure més »
Patriarca Irineu
Irineu El Patriarca Irineu (en serbi: ПатријархИринеј, Patrijarh Irinej), nascut el 28 d'agost 1930 prop de Vidova (Čačak), Regne de Iugoslàvia i mort a Belgrad el 20 de novembre de 2020, fou el 45è patriarca de l'Església Ortodoxa Sèrbia des del 22 de gener de 2010.
Nou!!: Prizreni і Patriarca Irineu · Veure més »
Pep Bonet
Pep Bonet és un director de cinema documental i fotoperiodista mallorquí especialitzat en fotoreportatge i cofundador de l'agència Noor.
Nou!!: Prizreni і Pep Bonet · Veure més »
Plaques de matrícula de Iugoslàvia
Les plaques de matrícula dels vehicles de l'antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia es componien d'un sistema de numeració alfanumèric format per dues lletres que indicaven el codi regional, i mostrava el lloc on estava matriculat el vehicle que els portava, seguit d'una estrella vermella i dos grups de dígits que podien contenir dues o tres lletres, per exemple: BG 12- 34, BG 123-45 o BG 123-456.
Nou!!: Prizreni і Plaques de matrícula de Iugoslàvia · Veure més »
Plaques de matrícula de Kosovo
Model de matrícula actual. Les plaques de matrícula dels vehicles de Kosovo són emeses pel Ministeri de l'Interior i des de l'1 de juny de 2012.
Nou!!: Prizreni і Plaques de matrícula de Kosovo · Veure més »
Plaques de matrícula de Sèrbia
Matrícula de Sèrbia Les plaques de matrícula dels vehicles de Sèrbia es componen d'un sistema de numeració alfanumèric format per dues lletres que indiquen el codi regional, seguit de tres xifres i dues lletres separades per un guinet (per exemple, Non-EU-section-with-SRB-2011 AB 123-AB).
Nou!!: Prizreni і Plaques de matrícula de Sèrbia · Veure més »
Pristina
Estàtua de "Skanderbeg" a Pristina. Pristina (Prishtinë o Prishtina en albanès, Приштина, Priština en serbi) és la capital i la ciutat més gran de Kosovo, territori de facto independent des de la seva declaració d'independència del febrer de 2008.
Nou!!: Prizreni і Pristina · Veure més »
Regions geogràfiques de Sèrbia
Les regions geogràfiques de Sèrbia (en serbi: Региони Србије, Regioni Srbije) són les principals àrees geogràfiques, i en menor mesura històriques i tradicionals, de Sèrbia.
Nou!!: Prizreni і Regions geogràfiques de Sèrbia · Veure més »
República de Mirdita
'''Escut de Mirdita''' República de Mirdita (Fou una república no reconeguda de curta durada, declarada al nord d'Albània per Marka Gjoni i els seus seguidors. Va existir entre el 17 de juliol i 20 de novembre 1921. Rebel·lió de Mirdites contra els otomans Mirdita és una important regió del centre i el nord d'Albània. Pobla la part meridional de la regió muntanyosa que ocupa el Drin central i que a Munela assoleix una altura de 2.000 m. El país, que porta el nom de Mirdita i que està limitat al nord pel Dukadschin, a l'est per Valmor, al sud pel mont Salkota (1.714) i a l'oest pels monts fronterers a la Mar Adriàtica, correspon una extensió de 1.400 km², que en el temps de la seva independència contava entre 20 i 25 mil habitants catòlics, que posaren en peu de guerra un exèrcit de 6.000 homes. No hi ha cap ciutat, i la seva població més important és Orosi, amb escoles i un gran temple que en el seu temps fou residència del cap espiritual (un abat mitrat). Parlant el dialecte gego. Des de principis del estaven governats per prínceps de la sang, anomenats capitans, el fundador dels quals fou Dchon Marku. El país està dividit en cinc barjaks, à saber: Orosi, Spaci, Kusneni, Fani i Dibri, cadascun dels quals està governat per un barjaktar (abanderat), el qual acabdilla al poble en la guerra i en temps de pau recolza els consellers municipals. Els tractats amb Turquia i amb les tribus circumveïnes se sotmetien a la deliberació de l'assemblea popular, que es reunia tots els anys en l'església de Sen Pal, d'Orosi. La vida social es regulava d'acord amb les Kanuni Leck Dukadchinit, o sigui, certes lleis en vigència des de quatre-cents anys, les infraccions de les quals es castigaven amb la confiscació del bestiar, ja que el bestiar, a manca de moneda, constituïa el recurs general de l'intercanvi. Per això, els mirdites eren tinguts per lladres de bestiar, que molestaven sens parar als tractants que feien la ruta de la carretera de Shkodër i Prizren, entorpint a vegades el tràfic setmanes senceres. Soldat Mirdita El furt fora del seu territori manca de sanció; per contra, la venjança sagnant era reprimida fortament. La principal activitat dels mirdites és l'agricultura i la cria de bestiar; vestien com els habitants del centre d'Albània, o sigui un vestit llarg de franel·la subjectat per un cinturó vermell, calces de lli i avarques. Són catòlics, però quant a pràctiques externes no tenen més que desdejuni i les processons. Vivien en miserables barraques de pedra. Fora de Orosi, no hi havia escoles més que a Kacinjeti i a Spaci. Mai un mirdita es casa amb dona de la seva tribu, mirant-se entre ells aquesta boda com una espècie d'incest. La costum general consisteix a raptar una dona de les tribus musulmanes properes, batejar-la i després celebrar el matrimoni d'acord amb el ritu catòlic. Els mahometans no solen oposar-se al rapte, perquè és ben sabut entre ells que després serà remunerat el pare de la raptada. Les dones contrauen matrimoni amb els albanesos d'altres tribus. L'adúltera era sepultada sota una pila de pedres pel seu parent més proper, i el cap de l'amant s'enviava al marit per a notificar-li el càstig. La instrucció era nul·la.
Nou!!: Prizreni і República de Mirdita · Veure més »
República de Ragusa
La República de Ragusa (croat: Dubrovačka Republika) fou un estat que va existir amb aquest nom del 1403 al 1808.
Nou!!: Prizreni і República de Ragusa · Veure més »
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Nou!!: Prizreni і Rumèlia · Veure més »
Shkodër
Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.
Nou!!: Prizreni і Shkodër · Veure més »
Superlliga de futbol de Kosovo
La Raiffeisen Superliga e Futbollit të Kosovës (Superlliga Raiffeisen de futbol de Kosovo, en català) és la primera divisió de la lliga de futbol de Kosovo.
Nou!!: Prizreni і Superlliga de futbol de Kosovo · Veure més »
Teresa de Calcuta
Teresa de Calcuta (Uskub, Imperi Otomà — actual Skopje, Macedònia del Nord —, 26 d'agost de 1910 - Calcuta, Índia, 5 de setembre de 1997), de nom secular Agnes Gonxha Bojaxhiu (pronunciat), fou una monja catòlica d'ètnia albanesa, naturalitzada índia, que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950.
Nou!!: Prizreni і Teresa de Calcuta · Veure més »
Theranda
Theranda o Suva Reka (Theranda, Сува Река transcrit: Suva Reka), és una ciutat i municipi del districte de Prizreni, al sud de Kosovo.
Nou!!: Prizreni і Theranda · Veure més »
Torlac
El Torlac (tɔ̌rlaːk) és un grup de dialectes eslaus meridionals parlats entre el sud-est de Sèrbia (Prizren), el nord de Macedònia del Nord (dialectes de Kumanovo, Kratovo i Kriva Palanka) i l'oest de Bulgària (Belogradchik–Godech–Tran-Breznik), que és intermedi entre els idiomes serbocroat, búlgar i macedònic.
Nou!!: Prizreni і Torlac · Veure més »
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Nou!!: Prizreni і Turcs · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Prizreni і Turquia · Veure més »
Yemişçi Hasan Paixà
Yemişçi Hasan Paşa (1535 - 1603) fou un dels grans visirs de Mehmet III durant la guerra contra el Sant Imperi.
Nou!!: Prizreni і Yemişçi Hasan Paixà · Veure més »
