Taula de continguts
17 les relacions: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Alí ibn Abi-Tàlib, Batalla de Nahrawan, Batalla de Siffín, Batalla del Camell, Batalla dels Pals, Cisma, Corrents de l'islam, Edat d'or de l'islam, Fitna, Guerres arabo-romanes, Història de la civilització islàmica, Imperi Romà d'Orient, Kharigisme, Segle VII, Tema (circumscripció administrativa), Xiisme.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.
Veure Primera fitna і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Veure Primera fitna і Alí ibn Abi-Tàlib
Batalla de Nahrawan
La batalla de Nahrawan fou un combat lliurat el 658 a Jisr an-Nahrawan (Pont de Nahrawan, moderna Sifwa) a la regió de Diyala, a l'est del Tigris, Iraq.
Veure Primera fitna і Batalla de Nahrawan
Batalla de Siffín
La batalla de Siffín (maig - juliol de 657) és una batalla que tingué lloc durant la primera fitna i fou l'enfrontament bèl·lic que decidí la sort del dos pretendents al califat: Muàwiya ibn Abi-Sufyan, futur fundador de la dinastia dels omeies, i Alí ibn Abi-Tàlib, gendre del profeta Muhàmmad.
Veure Primera fitna і Batalla de Siffín
Batalla del Camell
La batalla del Camell fou un combat lliurat el 4 de desembre del 656 prop de Bàssora entre, d'un costat, el califa Alí ibn Abi-Tàlib i, de l'altre, la vídua del profeta, Àïxa bint Abi-Bakr, i alguns "companys del Profeta" (sahaba) com Talha ibn Ubayd-Al·lah at-Taymí i az-Zubayr ibn al-Awwam, aquests darrers considerats com els musulmans més influents després del mateix califa.
Veure Primera fitna і Batalla del Camell
Batalla dels Pals
La batalla dels Pals o batalla de dhat as-sawari o batalla de Fènix va ser una crucial batalla naval que va tenir lloc el 654 entre els àrabs musulmans dirigits per Abu-l-Àwar i la flota romana d'Orient comandada personalment per l'emperador Constant II.
Veure Primera fitna і Batalla dels Pals
Cisma
obra.
Veure Primera fitna і Cisma
Corrents de l'islam
Esquema de les branques actuals de l'islam Els diferents corrents de l'islam van començar a perfilar-se immediatament després de la mort de Muhàmmad, el profeta de l'islam, l'any 632.
Veure Primera fitna і Corrents de l'islam
Edat d'or de l'islam
Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.
Veure Primera fitna і Edat d'or de l'islam
Fitna
Fitna —— és un mot àrab que es pot traduir com la divisió o la guerra civil en el si de l'islam.
Veure Primera fitna і Fitna
Guerres arabo-romanes
Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Primera fitna і Guerres arabo-romanes
Història de la civilització islàmica
La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.
Veure Primera fitna і Història de la civilització islàmica
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Primera fitna і Imperi Romà d'Orient
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Veure Primera fitna і Kharigisme
Segle VII
El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.
Veure Primera fitna і Segle VII
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Primera fitna і Tema (circumscripció administrativa)
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Primera fitna і Xiisme
També conegut com Primera guerra civil islàmica.