Accés més ràpid que el navegador!
123 les relacions: Agrupació Socialista Madrilenya, AIT, Aliança de la Democràcia Socialista, Aliança Internacional de la Democràcia Socialista, Anarcocol·lectivisme, Anarcosindicalisme, Anarquisme, Anarquisme a Espanya, Anarquisme a Itàlia, Anna Rocas Abrich, Anticomunisme, Antoni Marsal i Anglora, Associació Internacional de Treballadors, Associació Internacional del Poble Treballador, Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya, Ateisme marxista–leninista, Atemptats contra Alfons XII, Ateneu Enciclopèdic Popular, August Bebel, Autodeterminació, Élisée Reclus, B'nai B'rith, Baldomer Lostau i Prats, Berna, Bernardo Iglesias Tineo, Cantonalisme, Casa, Charles Delescluze, Comitè de vigilància de Montmartre, Comuna de Besançon, Comunisme, Comunisme llibertari, Congrés de la Haia de 1872, Congrés Obrer de 1870, Congrés obrer de 1888, Cootehill, David Riazànov, Dia Internacional dels Treballadors, Edat contemporània, Eduardo Pérez Pujol, Educació, El Chornaler, El Orden, Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872, Enric de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies, Enrique Borrel Mateo, Eugène Pottier, Eugène Varlin, Federació de les Tres Classes de Vapor, Federació del Jura, ..., Federació Regional Espanyola, Federació Regional Espanyola de l'AIT, Fermín Salvochea Álvarez, Festa alternativa, Francesc Roca i Hernández, Francesc Tomàs Oliver, Francisco de Paula Candau Acosta, Friedrich Engels, Germinal (pel·lícula de 1993), Giuseppe Fanelli, Hijos del pueblo, Història d'Espanya, Història de Barcelona, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història del comunisme, Hodonímia de Barcelona, III Internacional, Inicis del moviment feminista a Mallorca, Institut Marx-Engels-Lenin, Internacional, Internacional de Saint-Imier, Internacionalisme proletari, IV Internacional, James Guillaume, Jarosław Dąbrowski, Jornada de vuit hores, José García Viñas, José Polo de Bernabé y Borrás, Josep Llunas i Pujals, Josep Miquel i Clapés, Josep Rubau Donadeu i Corcellés, Juan Serrano Oteiza, Jules Humbert-Droz, Karl Marx, La conquesta del pa, La Federación, La Federación Igualadina, La Revista Blanca, La Revista Social, La Solidaridad, Laura Marx, Lliga dels Comunistes, Marxisme, Marxisme als Països Catalans, Michael A. Lebowitz, Mikhaïl Bakunin, Milícies Confederals de la CNT de Llevant, Moviment obrer, Moviment obrer a Espanya, Mur dels federats, Nadejda Súslova, Partida de la Porra, Partit Obrer Belga, Partit Socialdemòcrata dels Treballadors (Països Baixos), Paul Brousse, Paul Lafargue, Paul Robin, Paule Minck, Pierre-Joseph Proudhon, Piotr Kropotkin, Primer Congrés Internacional Sindicalista, Rafael Farga i Pellicer, Revolució Industrial, Robert Robert i Casacuberta, Segona Internacional, Serguei Netxàiev, Sindicalisme, Sindicalisme revolucionari, Socialisme marxista, Tomás González Morago, Triple Entesa, Vera Fígner, Vera Zassúlitx. Ampliar l'índex (73 més) »
Agrupació Socialista Madrilenya
Agrupació Socialista Madrilenya va ser la denominació que va tenir la primera secció socialista-marxista a Espanya, en temps de la I Internacional.
Nou!!: Primera Internacional і Agrupació Socialista Madrilenya · Veure més »
AIT
* Associació Internacional dels Treballadors o Primera Internacional, primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països, es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.
Nou!!: Primera Internacional і AIT · Veure més »
Aliança de la Democràcia Socialista
LAliança de la Democràcia Socialista fou una organització clandestina anarquista que va néixer a Barcelona el 1870 a imatge i semblança de l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista fundada per Mikhaïl Bakunin a Ginebra dos anys abans, el 1868.
Nou!!: Primera Internacional і Aliança de la Democràcia Socialista · Veure més »
Aliança Internacional de la Democràcia Socialista
Document acreditatiu de ser membre de la ''Aliança'' LAliança Internacional de la Democràcia Socialista va ser una organització de caràcter anarquista fundada el 25 de setembre de 1868 per Mikhaïl Bakunin a Ginebra, Suïssa.
Nou!!: Primera Internacional і Aliança Internacional de la Democràcia Socialista · Veure més »
Anarcocol·lectivisme
Lanarcocol·lectivisme o anarquisme col·lectivista és una de les escoles clàssiques de l'anarquisme.
Nou!!: Primera Internacional і Anarcocol·lectivisme · Veure més »
Anarcosindicalisme
Lanarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari.
Nou!!: Primera Internacional і Anarcosindicalisme · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Primera Internacional і Anarquisme · Veure més »
Anarquisme a Espanya
Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.
Nou!!: Primera Internacional і Anarquisme a Espanya · Veure més »
Anarquisme a Itàlia
Símbol anarquista Lanarquisme a Itàlia es va constituir com un moviment a partir de l'Aliança de Revolucionaris Socialistes, una societat secreta fundada per Mikhail Bakunin.
Nou!!: Primera Internacional і Anarquisme a Itàlia · Veure més »
Anna Rocas Abrich
va ser considerada una heroïna pel fet d'haver ajudat voluntàriament a atendre als ferits de guerra durant la Insurrecció republicana del dia 6 d'octubre de l'any 1869 a la Bisbal d'Empordà, conflicte bèl·lic conegut amb el nom de Foc de la Bisbal.
Nou!!: Primera Internacional і Anna Rocas Abrich · Veure més »
Anticomunisme
Lanticomunisme és l'oposició al comunisme.
Nou!!: Primera Internacional і Anticomunisme · Veure més »
Antoni Marsal i Anglora
també conegut com a Sarro Magallán, fou un activista obrer, lliurepensador i ateu català, maquinista de professió, i el primer català a participar en un congrés de la Primera Internacional (AIT), el tercer, realitzat a Brussel·les al setembre 1868.
Nou!!: Primera Internacional і Antoni Marsal i Anglora · Veure més »
Associació Internacional de Treballadors
LAssociació internacional del treball és una federació obrera intencional constituïda a Berlín el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la Carta d'Amiens així com la dependència de partits polítics, tant comunistes (Internacional Sindical Roja) com a socialdemòcrates (Federació Sindical Internacional).
Nou!!: Primera Internacional і Associació Internacional de Treballadors · Veure més »
Associació Internacional del Poble Treballador
L'Associació Internacional del Poble Treballador o IWPA per les seves sigles en anglès, de vegades coneguda com la Internacional Negra, va ser una organització política anarquista internacional establerta el 1881 en una convenció celebrada a Londres.
Nou!!: Primera Internacional і Associació Internacional del Poble Treballador · Veure més »
Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya
LAssociació Lliure de Sindicats d'AlemanyaL'adjectiu (en aquest cas Frei, "Lliure": Free, en anglès) —posat en la posició del nostre epítet— a vegades es diu que pot fer referència a qualsevol dels noms, depèn de si creiem que és un complement de un nom, o de tots els noms de la frase.
Nou!!: Primera Internacional і Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya · Veure més »
Ateisme marxista–leninista
Unió Soviètica En la filosofia marxista, l'ateisme marxista-leninista (també anomenat ateisme científic marxista-leninista) és l'element irreligiós i anticlerical del marxisme-leninisme, la ideologia estatal oficial de la Unió Soviètica.
Nou!!: Primera Internacional і Ateisme marxista–leninista · Veure més »
Atemptats contra Alfons XII
Gravat de l'època que reprodueix el moment en què l'obrer anarquista Joan Oliva Moncasi dispara contra el rei Alfons XII d'Espanya el 25 d'octubre de 1878. Els dos atemptats contra Alfons XII, rei d'Espanya, van tenir lloc a l'octubre de 1878, el primer, i al desembre de 1879, el segon.
Nou!!: Primera Internacional і Atemptats contra Alfons XII · Veure més »
Ateneu Enciclopèdic Popular
LAteneu Enciclopèdic Popular (AEP) - Centre de Documentació Històrica i Social (CDHS) és una associació civil cultural fundada a Barcelona l'any 1903 per un grup d'intel·lectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipació sense cap mena de filiació política o ideològica.
Nou!!: Primera Internacional і Ateneu Enciclopèdic Popular · Veure més »
August Bebel
August Bebel (Deutz, actual Colònia, Alemanya, 1840 - Passugg, Suïssa, 1913) fou un teòric i dirigent socialista marxista alemany.
Nou!!: Primera Internacional і August Bebel · Veure més »
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Nou!!: Primera Internacional і Autodeterminació · Veure més »
Élisée Reclus
Élisée Reclus (Senta Fe, Gironda, Aquitània, 15 de març de 1830 - Torhout, Flandes occidental, 14 de juliol de 1905) fou un geògraf i anarquista francès, membre de la Primera Internacional.
Nou!!: Primera Internacional і Élisée Reclus · Veure més »
B'nai B'rith
Certificat de pertinença a B'nai B'rith, 1876. L'Orde Independent dels B'nai B'rith (en hebreu: בני ברית) (en català: "Els fills de l'Aliança") és l'organització jueva més antiga que segueix activa en el món.
Nou!!: Primera Internacional і B'nai B'rith · Veure més »
Baldomer Lostau i Prats
Baldomer Lostau i Prats (Barcelona, 1846 - Barcelona, 13 d'octubre de 1896) fou un polític català d'idees republicanes i federalistes.
Nou!!: Primera Internacional і Baldomer Lostau i Prats · Veure més »
Berna
Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.
Nou!!: Primera Internacional і Berna · Veure més »
Bernardo Iglesias Tineo
Bernardo Iglesias Tineo (Astorga, 22 de febrer de 1815 - Madrid, 20 de març de 1882) va ser un comerciant, periodista i polític espanyol, diputat a Corts per la circumscripció de Lleó en les eleccions a Corts constituents de 1854..
Nou!!: Primera Internacional і Bernardo Iglesias Tineo · Veure més »
Cantonalisme
Principals focus del cantonalisme. El cantonalisme és un moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del Regne de València, Andalusia i Cartagena (Múrcia) l'any 1873.
Nou!!: Primera Internacional і Cantonalisme · Veure més »
Casa
''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.
Nou!!: Primera Internacional і Casa · Veure més »
Charles Delescluze
Charles Delescluze (Dreux, Eure i Loir, 2 d'octubre de 1809 - París, Illa de França, 25 de maig de 1871) fou un periodista i membre molt actiu de la Comuna de París.
Nou!!: Primera Internacional і Charles Delescluze · Veure més »
Comitè de vigilància de Montmartre
Una barricada a la revolta del 18 de març de 1871. El Comité de Vigilància de Montmartre també anomenat Comité de Vigilance du XVIIIe arrondissement era una associació política amb domicili a la rue de Clignancourt poc abans del setge de París, actiu durant la Comuna de París.
Nou!!: Primera Internacional і Comitè de vigilància de Montmartre · Veure més »
Comuna de Besançon
La Comuna de Besançon (en francès Commune de Besançon) va ser un moviment revolucionari concebut i desenvolupat el 1871, amb l'objectiu de proclamar un poder autònom local basat en les experiències de Lió i París.
Nou!!: Primera Internacional і Comuna de Besançon · Veure més »
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Nou!!: Primera Internacional і Comunisme · Veure més »
Comunisme llibertari
El comunisme llibertari, també conegut com a anarcocomunisme, comunisme anarquista o comunisme lliure és una ideologia política relacionada amb el socialisme llibertari, però que no s'hauria de confondre amb aquest.
Nou!!: Primera Internacional і Comunisme llibertari · Veure més »
Congrés de la Haia de 1872
El Congrés de la Haia de 1872, o V Congrés de l'AIT, es va celebrar a la ciutat neerlandesa de La Haia del 2 al 7 de setembre de 1872.
Nou!!: Primera Internacional і Congrés de la Haia de 1872 · Veure més »
Congrés Obrer de 1870
El Congrés Obrer de 1870 fou el primer congrés obrer d'àmbit estatal i celebrat a Barcelona entre el 18 i el 25 de juny de 1870.
Nou!!: Primera Internacional і Congrés Obrer de 1870 · Veure més »
Congrés obrer de 1888
El Congrés Obrer de Barcelona de 1888 es va celebrar a Barcelona entre el 12 i el 14 d'agost de 1888, durant la Regència de María Cristina d'Habsburg, i en ell es va constituir la Unió General de Treballadors, la central sindical vinculada al PSOE que nou dies després va celebrar el seu I Congrés.
Nou!!: Primera Internacional і Congrés obrer de 1888 · Veure més »
Cootehill
Cootehill, anomenat des de la Colonització de l'Ulster com a Munnilly (en gaèlic irlandès Muinchille) és una vila d'Irlanda, al comtat de Cavan, a la província de l'Ulster.
Nou!!: Primera Internacional і Cootehill · Veure més »
David Riazànov
David Riazànov (rus: Дави́д Ряза́нов), nascut David Boríssovitx Goldendach (rus: Дави́д Бори́сович Гольдендах), (Odessa, 10 de març de 1870 - 21 de gener de 1938), va ser un polític revolucionari, teòric marxista i arxiver.
Nou!!: Primera Internacional і David Riazànov · Veure més »
Dia Internacional dels Treballadors
El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.
Nou!!: Primera Internacional і Dia Internacional dels Treballadors · Veure més »
Edat contemporània
Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
Nou!!: Primera Internacional і Edat contemporània · Veure més »
Eduardo Pérez Pujol
Placa que indica la casa on va morir Eduardo Perez Pujol al carrer d'Eixarchs de València. Eduardo Pérez Pujol (Salamanca, 6 de març de 1830 - València, 9 de març de 1894) va ser un jurista, historiador i sociòleg krausista espanyol.
Nou!!: Primera Internacional і Eduardo Pérez Pujol · Veure més »
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).
Nou!!: Primera Internacional і Educació · Veure més »
El Chornaler
El Chornaler va ser un setmanari obrer d'orientació anarcocomunista amb seu a València i distribució al País Valencià i Catalunya.
Nou!!: Primera Internacional і El Chornaler · Veure més »
El Orden
El Orden va ser un periòdic anarquista editat a Madrid entre 1875 i 1878, publicant-se 65 nombres.
Nou!!: Primera Internacional і El Orden · Veure més »
Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872
Manuel Ruiz Zorrilla, cap del Partit Radical Francesc Pi i Margall, cap dels republicans federals El rei Amadeu I. La seva abdicació va provocar la proclamació de la Primera República Les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872 foren convocades el 24 d'agost de 1872 sota sufragi universal masculí.
Nou!!: Primera Internacional і Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872 · Veure més »
Enric de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Enric de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies (Sevilla 1823 - Alarcón, 12 de març de 1870) va ser un infant d'Espanya i duc de Sevilla.
Nou!!: Primera Internacional і Enric de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies · Veure més »
Enrique Borrel Mateo
Enrique Borrel Mateo fou un dirigent obrer espanyol.
Nou!!: Primera Internacional і Enrique Borrel Mateo · Veure més »
Eugène Pottier
Partitura de ''La Internationale'' Eugène Edine Pottier (4 d'octubre de 1816 - 6 de novembre de 1887) va ser un revolucionari francès, poeta, francmaçó i sindicalista.
Nou!!: Primera Internacional і Eugène Pottier · Veure més »
Eugène Varlin
Eugène Varlin Louis Eugène Varlin (Claye, 5 d'octubre de 1833 - París, 28 de maig de 1871) fou un militant socialista i llibertari francès, membre de la Comuna de París i la Primera Internacional.
Nou!!: Primera Internacional і Eugène Varlin · Veure més »
Federació de les Tres Classes de Vapor
La Federació de les Tres Classes de Vapor (Tres Classes eren tres oficis i vapor perquè es tractava d'oficis que treballaven amb màquines mogudes per vapor) fou una organització obrera que es va formar a Barcelona l'agost de 1869 amb la federació de les Societats de Teixidors Mecànics, Filadors i Jornalers de les empreses del tèxtil de Barcelona.
Nou!!: Primera Internacional і Federació de les Tres Classes de Vapor · Veure més »
Federació del Jura
La Federació del Jura fou la secció anarquista més important de la Primera Internacional basada principalment en el rellotgers de la serralada del Jura, a Suïssa.
Nou!!: Primera Internacional і Federació del Jura · Veure més »
Federació Regional Espanyola
La Federació Regional Espanyola va ser una organització obrera que es va constituir com a secció espanyola de la Primera Internacional en 1870 i en la que convivien dues tendències, la marxisme i la bakunista.
Nou!!: Primera Internacional і Federació Regional Espanyola · Veure més »
Federació Regional Espanyola de l'AIT
La Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT) es va constituir a Barcelona entre el 19 i 25 de juny de 1870.
Nou!!: Primera Internacional і Federació Regional Espanyola de l'AIT · Veure més »
Fermín Salvochea Álvarez
Fermín Salvochea Álvarez Fermín Salvochea y Álvarez (Cadis, 1 de març de 1842 - 27 de setembre de 1907) fou un polític i pensador andalús.
Nou!!: Primera Internacional і Fermín Salvochea Álvarez · Veure més »
Festa alternativa
Una festa alternativa és un model de festa urbana amb festes i activitats parafestives al carrer que incorporen una forta càrrega ideològica i reivindicativa i que contenen elements i estructura semblant a les festes tradicionals sense que se’n pugui atribuir una adscripció territorial concreta més enllà del poble, la ciutat o del barri on se celebren.
Nou!!: Primera Internacional і Festa alternativa · Veure més »
Francesc Roca i Hernández
Francesc Roca i Hernández (Palma 1851-1917).
Nou!!: Primera Internacional і Francesc Roca i Hernández · Veure més »
Francesc Tomàs Oliver
Francesc Tomàs Oliver (Selva, Mallorca, 1848 - Madrid, 1902) fou un dirigent anarquista mallorquí de caràcter anarco-col·lectivista.
Nou!!: Primera Internacional і Francesc Tomàs Oliver · Veure més »
Francisco de Paula Candau Acosta
Francisco de Paula Candau Acosta (El Coronil, 3 de març de 1823 - Sevilla, 24 de desembre de 1883) va ser un polític espanyol del, ministre durant el sexenni democràtic.
Nou!!: Primera Internacional і Francisco de Paula Candau Acosta · Veure més »
Friedrich Engels
Alemanya de l'Est Friedrich Engels (Barmen, 28 de novembre de 1820 - Londres, 5 d'agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i cofundador, conjuntament amb Karl Marx, del socialisme científic.
Nou!!: Primera Internacional і Friedrich Engels · Veure més »
Germinal (pel·lícula de 1993)
Germinal és una pel·lícula francobelga, adaptació de la novel·la homònima d'Émile Zola, dirigida per Claude Berri i estrenada el 1993.
Nou!!: Primera Internacional і Germinal (pel·lícula de 1993) · Veure més »
Giuseppe Fanelli
Giuseppe Fanelli (Nàpols, 13 d'octubre de 1827 – Nocera Inferiore, 5 de gener de 1877) fou un arquitecte i enginyer anarquista italià, també francmaçó.
Nou!!: Primera Internacional і Giuseppe Fanelli · Veure més »
Hijos del pueblo
Hijos del pueblo és una cançó popular relacionada amb el moviment obrer, especialment el d'inspiració anarcosindicalista.
Nou!!: Primera Internacional і Hijos del pueblo · Veure més »
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Nou!!: Primera Internacional і Història d'Espanya · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Primera Internacional і Història de Barcelona · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Primera Internacional і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història del comunisme
''El capital'' La història del comunisme està summament unida al pensament que el filòsof alemany Karl Marx va delinear en el.
Nou!!: Primera Internacional і Història del comunisme · Veure més »
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Primera Internacional і Hodonímia de Barcelona · Veure més »
III Internacional
La Internacional Comunista, també coneguda com la Tercera Internacional, així com per la seva abreviatura en rus Komintern (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический интернационал, "Internacional Comunista") o Comintern (abreviatura de l'anglès: Communist International) va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolxevic), que agrupava els Partits Comunistes dels diferents països, i l'objectiu de la qual era lluitar per la superació del capitalisme, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava en els seus primers estatuts.
Nou!!: Primera Internacional і III Internacional · Veure més »
Inicis del moviment feminista a Mallorca
Aquest article explora els inicis del moviment feminista a Mallorca, és a dir, totes aquelles activitats, raonaments i accions de caràcter feminista que es van dur a terme a la dita illa de les Balears des de finals del fins a l'esclat de la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Primera Internacional і Inicis del moviment feminista a Mallorca · Veure més »
Institut Marx-Engels-Lenin
L'Institut Marx-Engels-Lenin, fundat a Moscou el 1919 com a Institut Marx-Engels (rus: Институт К. Маркса и Ф. Энгельса),John Barber (1981).
Nou!!: Primera Internacional і Institut Marx-Engels-Lenin · Veure més »
Internacional
* Internacional (política), interacció entre nacions.
Nou!!: Primera Internacional і Internacional · Veure més »
Internacional de Saint-Imier
La Internacional de Saint-Imier, també coneguda com a Internacional Antiautoritària i com Internacional Anarquista, va ser una organització anarquista internacional formada en 1872 quan la secció anarquista va ser expulsada de la Primera Internacional després del Congrés de la Haia (1872).
Nou!!: Primera Internacional і Internacional de Saint-Imier · Veure més »
Internacionalisme proletari
L'internacionalisme proletari és un concepte marxista basat en la idea que el capitalisme és un sistema global, i que per tant la classe obrera ha d'actuar també com a classe social mundial.
Nou!!: Primera Internacional і Internacionalisme proletari · Veure més »
IV Internacional
La Quarta Internacional és una organització internacional de partits comunistes seguidors de les idees de Marx, Lenin i Trotski, qui a més va ser el seu principal dirigent.
Nou!!: Primera Internacional і IV Internacional · Veure més »
James Guillaume
James Guillaume (Londres 16 de febrer de 1844 - París 20 de novembre de 1916) va ser un líder de la Federació del Jura de la Primera Internacional, l'ala anarquista de la internacional, i un dels teòrics de l'anarcocol·lectivisme.
Nou!!: Primera Internacional і James Guillaume · Veure més »
Jarosław Dąbrowski
(en francès «Dombrowski»), anomenat « Łokietek », va ser un revolucionari polonès nascut a Jitòmir (Imperi Rus) el 12 de novembre de 1836 i morí a París el 23 de maig de 1871.
Nou!!: Primera Internacional і Jarosław Dąbrowski · Veure més »
Jornada de vuit hores
Pancarta exigint la jornada de treball màxima de 8 hores, Melbourne, 1856 La jornada de vuit hores (en anglès Eight-hour day) fa referència a la reivindicació del moviment obrer per la reducció de la jornada de treball i l'establiment de les vuit hores de treball diàries o 40 hores a la setmana, també conegut com el moviment per la jornada reduïda (en anglès Short-Time Working), que va tenir el seu origen en les penoses condicions de treball de la Revolució Industrial a Gran Bretanya a mitjan.
Nou!!: Primera Internacional і Jornada de vuit hores · Veure més »
José García Viñas
José García Viñas (Màlaga, 3 de desembre de 1848 - Melilla, 7 de setembre de 1931) fou un dirigent sindicalista Internacionalista, membre de la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors (FRE de l'AIT, 1870-1881) i de la bakuninista Aliança Internacional de la Democràcia Socialista (1869-1872).
Nou!!: Primera Internacional і José García Viñas · Veure més »
José Polo de Bernabé y Borrás
José Polo de Bernabé y Borrás (Quartell, 12 de desembre de 1812 - Vila-real, 4 d'octubre de 1889) fou un polític i empresari valencià.
Nou!!: Primera Internacional і José Polo de Bernabé y Borrás · Veure més »
Josep Llunas i Pujals
va ser un dels principals protagonistes del moviment obrerista a Catalunya durant la segona meitat del, alhora també obertament reconegut com a maçó, lliurepensador, catalanista i un dels pioners de l’anarcosindicalisme a Catalunya.
Nou!!: Primera Internacional і Josep Llunas i Pujals · Veure més »
Josep Miquel i Clapés
Josep Miquel i Clapés (Sabadell, 1859 - 19 de desembre de 1931) fou un militant anarquista i teixidor d'ofici, conegut com lavi Miquel.
Nou!!: Primera Internacional і Josep Miquel i Clapés · Veure més »
Josep Rubau Donadeu i Corcellés
Josep Rubau Donadeu i Corcellés (Figueres, Alt Empordà, 1841 - Madrid, Castella, 1916) fou un escriptor i polític català, diputat a les Corts espanyoles durant el sexenni democràtic.
Nou!!: Primera Internacional і Josep Rubau Donadeu i Corcellés · Veure més »
Juan Serrano Oteiza
Juan Serrano Oteiza, de vegades també conegut com a Juan Serrano y Oteyza (Madrid, 6 de maig de 1837 - 26 de març del 1886) fou un jurista, escriptor i polític espanyol, considerat com un dels primers intel·lectuals anarquistes d'Espanya.
Nou!!: Primera Internacional і Juan Serrano Oteiza · Veure més »
Jules Humbert-Droz
Jules Humbert-Droz va ser un sacerdot protestant i periodista militant del Partit Comunista Suís, nascut i mort a La Chaux-de-Fonds (23 de setembre de 1891-16 d'octubre de 1971).
Nou!!: Primera Internacional і Jules Humbert-Droz · Veure més »
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Nou!!: Primera Internacional і Karl Marx · Veure més »
La conquesta del pa
La conquesta del pa (en rus Khleb i volja, "Pa i llibertat"; en ortografia contemporània), també conegut col·loquialment com El llibre del pa, és un llibre de 1892 de l'anarcocomunista rus Peter Kropotkin.
Nou!!: Primera Internacional і La conquesta del pa · Veure més »
La Federación
La Federación: órgano del centro Federal de las Sociedades Obreras fou un setmanari obrerista que sortia els diumenges, durant el Sexenni Democràtic, en plena efervescència del moviment obrer.
Nou!!: Primera Internacional і La Federación · Veure més »
La Federación Igualadina
La Federación Igualadina era una publicació setmanal anarquista, publicada a Igualada entre 1883 i 1885.
Nou!!: Primera Internacional і La Federación Igualadina · Veure més »
La Revista Blanca
La Revista Blanca fou una publicació quinzenal de sociologia, ciències i arts que publicaren a Madrid Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo) del juliol del 1898 a l'any 1905, i a Barcelona de l'1 de juny de 1923 al 15 d'agost de 1936.
Nou!!: Primera Internacional і La Revista Blanca · Veure més »
La Revista Social
La Revista Social va ser un periòdic anarquista espanyol publicat setmanalment entre 1872 i 1884.
Nou!!: Primera Internacional і La Revista Social · Veure més »
La Solidaridad
La Solidaridad va ser un setmanari anarquista de Madrid fundat per Anselmo Lorenzo en 1870.
Nou!!: Primera Internacional і La Solidaridad · Veure més »
Laura Marx
Jenny Laura Marx (Brussel·les, 26 de setembre de 1845 - Draveil, 26 de novembre de 1911) fou una activista política relacionada amb el moviment obrer francès, filla de Karl Marx i Jenny von Westphalen.
Nou!!: Primera Internacional і Laura Marx · Veure més »
Lliga dels Comunistes
Karl Marx i Friedrich Engels cap el 1860. La Lliga dels Comunistes o Lliga comunista va ser una organització revolucionària fundada a Londres el juny de 1847, com a resultat de la reconversió de la Lliga dels Justos per tal d'allunyar-se d'orientacions religioses i utòpiques, formada majoritàriament per obrers i artesans alemanys exiliats que aspiraven a establir-hi una societat de béns, i integrar el Comitè de Correspondència Comunista fundat a Brussel·les a principis de 1846 per Karl Marx i Friedrich Engels.
Nou!!: Primera Internacional і Lliga dels Comunistes · Veure més »
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Nou!!: Primera Internacional і Marxisme · Veure més »
Marxisme als Països Catalans
El marxisme als Països Catalans va tenir una implantació inicial més aviat reduïda i tardana, menor a la que obtingueren altres tendències obreristes com l'anarquisme bakuninista.
Nou!!: Primera Internacional і Marxisme als Països Catalans · Veure més »
Michael A. Lebowitz
fou un economista estatunidenc naturalitzat canadenc, conegut pels seus treballs sobre el marxisme.
Nou!!: Primera Internacional і Michael A. Lebowitz · Veure més »
Mikhaïl Bakunin
va ser un pensador i activista anarquista rus, socialista, fundador de l'anarquisme col·lectivista.
Nou!!: Primera Internacional і Mikhaïl Bakunin · Veure més »
Milícies Confederals de la CNT de Llevant
Les Milícies Confederals de la CNT de Llevant són les milícies reclutades per la CNT a les seccions del País Valencià, Regió de Múrcia i Albacete que lluitaren durant la guerra civil espanyola.
Nou!!: Primera Internacional і Milícies Confederals de la CNT de Llevant · Veure més »
Moviment obrer
200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Nou!!: Primera Internacional і Moviment obrer · Veure més »
Moviment obrer a Espanya
El moviment obrer a Espanya es va iniciar a Catalunya en les dècades de 1830 i 1840 encara que va ser en el Sexenni Democràtic quan neix realment amb la fundació al Congrés Obrer de Barcelona de 1870 de la Federació Regional Espanyola de la Primera Internacional (FRE-AIT).
Nou!!: Primera Internacional і Moviment obrer a Espanya · Veure més »
Mur dels federats
El mur l'any 1900, foto de Eugène Atget. ''Monument a les víctimes de les Revolucions'', construït a la plaça Samuel-de-Champlain al llarg del cementiri de Père-Lachaise, amb les pedres del mur original. El mur dels federats és una part del recinte del cementiri del Père-Lachaise, a París, davant del qual, el dia de maig de 1871, 147 federats, combatents de la Comuna, van ser afusellats i tirats a una fossa oberta al peu del mur pels versallesos de l'exèrcit regular.
Nou!!: Primera Internacional і Mur dels federats · Veure més »
Nadejda Súslova
Nadejda Prokófievna Súslova (Наде́жда Проко́фьевна Су́слова; 1 de setembre de 1843 - 20 d'abril de 1918) fou la primera dona russa a obtenir el títol de doctor en medicina, cirurgia i obstetrícia.
Nou!!: Primera Internacional і Nadejda Súslova · Veure més »
Partida de la Porra
La Partida de la Porra va ser un grup repressor violent d'agitadors al servei del Partit Progressista espanyol que va començar a actuar pels voltants del 1870 per defensar al monarca Amadeu I.
Nou!!: Primera Internacional і Partida de la Porra · Veure més »
Partit Obrer Belga
El Partit Obrer Belga (en francès: Parti Ouvrier Belge, en neerlandès: Belgische Werkliedenpartij), fou un partit polític belga d'ideologia socialista, fundat el 1885.
Nou!!: Primera Internacional і Partit Obrer Belga · Veure més »
Partit Socialdemòcrata dels Treballadors (Països Baixos)
Partit Socialdemòcrata dels Treballadors (neerlandès Sociaal Democratische Arbeiders Partij, SDAP) fou un partit polític neerlandès fundat a Zwolle el 1894, d'ideologia socialista, per membres de la Lliga Socialdemòcrata (SDB), després del conflicte entre les fraccions anarquista i reformista a la Conferència de Groningen de 1893, per Piter Jelles Troelstra i altres militants procedents de Frísia, Groningen, Amsterdam i Rotterdam, així com advocats, vicaris i mestres.
Nou!!: Primera Internacional і Partit Socialdemòcrata dels Treballadors (Països Baixos) · Veure més »
Paul Brousse
Paul Brousse (Montpeller, Llenguadoc-Rosselló 1844 -París 1912) fou un metge i polític socialista francès.
Nou!!: Primera Internacional і Paul Brousse · Veure més »
Paul Lafargue
Paul Lafargue Paul Lafargue (Santiago de Cuba, 15 de gener de 1842 - Draveil, 26 de novembre de 1911) va ser un periodista, metge, teòric polític i revolucionari francès.
Nou!!: Primera Internacional і Paul Lafargue · Veure més »
Paul Robin
Retrat per Félix Vallotton Paul Robin (Toló, 3 d'abril de 1837 - París, 31 d'agost de 1912) fou un pedagog anarquista francès difusor del neomalthusianisme.
Nou!!: Primera Internacional і Paul Robin · Veure més »
Paule Minck
, de nom de soltera Adèle Paulina Mekarska, fou una escriptora, periodista i activista revolucionària feminista i socialista de l'estat francés.
Nou!!: Primera Internacional і Paule Minck · Veure més »
Pierre-Joseph Proudhon
va ser un dels pares de l'anarquisme modern.
Nou!!: Primera Internacional і Pierre-Joseph Proudhon · Veure més »
Piotr Kropotkin
El príncep va ser geògraf i zoòleg, a banda de pensador polític rus, considerat un dels principals teòrics del moviment anarquista, en el qual va defensar la tesi del comunisme llibertari.
Nou!!: Primera Internacional і Piotr Kropotkin · Veure més »
Primer Congrés Internacional Sindicalista
Primer Congrés Internacional Sindicalista El Primer Congrés Internacional Sindicalista va ser una trobada de sindicats i altres organitzacions sindicalistes d'Europa i Amèrica que es va fer a Londres, del 27 de setembre al 2 d'octubre de 1913.
Nou!!: Primera Internacional і Primer Congrés Internacional Sindicalista · Veure més »
Rafael Farga i Pellicer
Mikhaïl Bakunin parla a la Primera Internacional, retratat per Rafael Farga. Rafael Farga i Pellicer (Barcelona, 12 d'agost de 1844 - 14 d'agost de 1890) també conegut pel pseudònim Justo Pastor de Pellico, fou un sindicalista català, tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d'Antoni Pellicer i Paraire.
Nou!!: Primera Internacional і Rafael Farga i Pellicer · Veure més »
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Nou!!: Primera Internacional і Revolució Industrial · Veure més »
Robert Robert i Casacuberta
Robert Robert i Casacuberta (Barcelona, 12 de setembre de 1827 (1830 segons altres fonts) - Madrid, 1873) fou un polític, periodista i poeta català.
Nou!!: Primera Internacional і Robert Robert i Casacuberta · Veure més »
Segona Internacional
La Segona Internacional va ser una organització creada el 1889 pels partits socialistes i socialdemòcrates que desitjaven coordinar l'activitat internacional del moviment obrer que s'havien format en gran part dels països europeus.
Nou!!: Primera Internacional і Segona Internacional · Veure més »
Serguei Netxàiev
Serguei Guennàdievitx Netxàiev (en rus: Серге́й Генна́диевич Неча́ев) (Ivànovo. 2 d'octubre de 1847 – Sant Petersburg. 21 de novembre o 3 de desembre de 1882) va ser un revolucionari rus associat amb el moviment nihilista, conegut per la seva indestructible recerca de la revolució per qualsevol mitjà que pogués ser necessari, incloent la violència política.
Nou!!: Primera Internacional і Serguei Netxàiev · Veure més »
Sindicalisme
El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.
Nou!!: Primera Internacional і Sindicalisme · Veure més »
Sindicalisme revolucionari
En sentit estricte, el sindicalisme revolucionari és un corrent sindical històric inspirat en Georges Sorel i Arturo Labriola, on el sindicat era la institució clau per protegir els treballadors dels seus patrons i de l'Estat (o de qualsevol abús), així com per organitzar la vida productiva i administrativa de la societat.
Nou!!: Primera Internacional і Sindicalisme revolucionari · Veure més »
Socialisme marxista
El socialisme marxista és un corrent ideològic que aplicà al camp del socialisme clàssic les teories filosòfiques, polítiques i econòmiques de Karl Marx i Friedrich Engels per a la construcció d'una nova societat des dels seus fonaments.
Nou!!: Primera Internacional і Socialisme marxista · Veure més »
Tomás González Morago
Tomás González Morago (Madrid, ? - Granada, 1885) va ser un militant anarquista espanyol de la Primera Internacional.
Nou!!: Primera Internacional і Tomás González Morago · Veure més »
Triple Entesa
Aliances militars europees el 1914, abans de la Primera Guerra Mundial Aliances militars europees durant la Primera Guerra mundial, 1914-1918 La Triple Entesa o Triple Entente (del francès entente, 'amistat, comprensió, acord') va ser l'entesa que va unir l'Imperi Rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.
Nou!!: Primera Internacional і Triple Entesa · Veure més »
Vera Fígner
Vera Nikolàievna Fígner (Ве́ра Никола́евна Фи́гнер, per matrimoni Filíppova, Фили́ппова; al vilatge de Nikífórovo, uiezd de Tetiúixi, gubèrnia de Kazan-15 de juny de 1942 a Moscou) fou una revolucionària russa, membre del Comitè Executiu de "Naródnaia Vólia" i més endavant eserista.
Nou!!: Primera Internacional і Vera Fígner · Veure més »
Vera Zassúlitx
Vera Ivànovna Zassúlitx (Ве́ра Ива́новна Засу́лич, gubèrnia de Smolensk, llavors Imperi Rus, -Petrograd, RSFSR, 8 de maig de 1919) fou una escriptora i revolucionària marxista russa, membre fundadora del grup Emancipació del Treball.
Nou!!: Primera Internacional і Vera Zassúlitx · Veure més »
Redirigeix aquí:
I Internacional, International Workingmen's Association.
