Obrir a Google MapsTaula de continguts
428 les relacions: Agricultura de Catalunya, Aigua de Valls, Alt Empordà, Alt Pirineu i Aran, Alt-Aragonès Medieval, Alta Garrotxa, Alta Ribagorça, Àguila daurada, Baix Camp, Baixa Cerdanya, Baixa Ribagorça, Ballester comú, Bellver de Cerdanya, Benavarri, Berga, Berguedà, Bolet de greix, Bruguerola, Buñero, Cabusset comú, Cal Nuix, Calassanç (Osca), Calorades de l'estiu de 2003 a Catalunya, Camí de Cambrils a Oliana, Camp d'internament de Vernet d'Arièja, Camporan, Canardia garonnensis, Canarill de Claverol, Canyissar de la Noguera Ribagorçana, Cap del Bosc de Llania, Cap del Solà de la Coma d'Orient, Capsot d'esquena roja, Cardener, Casa es de Bernard, Casa es de Vidala, Castellnou d'Oluges, Catalunya, Cavall hispà-bretó, Central hidroelèctrica, Cercavores alpí, Cinca, Cinglo Alt, Cinglo del Paborde, Cirerer, Cirerola, Clamosa, Clavell punxent, Clima de Catalunya, Climatologia a Catalunya el 2012, Climatologia a Catalunya el 2013, ... Ampliar l'índex (378 més) »
Agricultura de Catalunya
Lagricultura de Catalunya es caracteritza per un predomini de les explotacions petites i mitjanes en què predominen els herbacis i els guarets.
Veure Prepirineus і Agricultura de Catalunya
Aigua de Valls
L'Aigua de Valls és un petit riu del Prepirineu que passa per les comarques del Berguedà i del Solsonès.
Veure Prepirineus і Aigua de Valls
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Veure Prepirineus і Alt Empordà
Alt Pirineu i Aran
Alt Pirineu i Aran L'Alt Pirineu (en aranès: Naut Pirenèu e Aran) és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Veure Prepirineus і Alt Pirineu i Aran
Alt-Aragonès Medieval
L'Alt-Aragonès Medieval o Aragonès medieval de l'Alt Aragó és el conjunt de varietats del navarrès-aragonès que es van parlar a l'edat mitjana a l'Alt Aragó.
Veure Prepirineus і Alt-Aragonès Medieval
Alta Garrotxa
L'Alta Garrotxa és un ample territori situat al Prepirineu oriental, que té la consideració de subcomarca.
Veure Prepirineus і Alta Garrotxa
Alta Ribagorça
L'Alta Ribagorça és una comarca pirinenca situada al sud de la Vall d'Aran, a l'oest del Pallars Sobirà i al nord del Jussà.
Veure Prepirineus і Alta Ribagorça
Àguila daurada
Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà) L'àguila daurada Rev.
Veure Prepirineus і Àguila daurada
Baix Camp
El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.
Veure Prepirineus і Baix Camp
Baixa Cerdanya
Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.
Veure Prepirineus і Baixa Cerdanya
Baixa Ribagorça
La Baixa Ribagorça és una comarca de la Franja de Ponent, situada al voltant de Benavarri, que n'és la capital i principal centre de serveis.
Veure Prepirineus і Baixa Ribagorça
Ballester comú
Ballester Enregistrament sonor del ballester. Estol de falzies reials El ballester comú, ballester gros, ballester de ventre blanc, avió, falzia reial a les Balears o falcia de panxa blanca al País Valencià (Tachymarptis melba, anteriorment Apus melba), és un ocell de l'ordre dels apodiformes i més gros que el falciot negre.
Veure Prepirineus і Ballester comú
Bellver de Cerdanya
Bellver de Cerdanya és una vila i municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya, i pertany a la província de Lleida.
Veure Prepirineus і Bellver de Cerdanya
Benavarri
Benavarri (en castellà i oficialment Benabarre) és una vila cap del municipi espanyol homònim de la comarca de la Ribagorça, a la província d'Osca, Aragó.
Veure Prepirineus і Benavarri
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Veure Prepirineus і Berga
Berguedà
El Berguedà és una comarca de Catalunya.
Veure Prepirineus і Berguedà
Bolet de greix
Bolets de greix. El bolet de greix (Gyromitra esculenta, del grec gyrós -arrodonit- i mítra, que fa referència a la forma d'aquest bolet. La paraula llatina esculenta correspon a "comestible") és un bolet de curiós aspecte que surt a la primavera.
Veure Prepirineus і Bolet de greix
Bruguerola
La bruguerola, bruga, bronsa o sap (Calluna vulgaris) és l'única espècie del gènere Calluna de la família de les ericàcies.
Veure Prepirineus і Bruguerola
Buñero
El Buñero és una muntanya de 1.109 metres a la província d'Osca (Aragó).
Veure Prepirineus і Buñero
Cabusset comú
El cabusset (Tachybaptus ruficollis), anomenat cabussonet o soterí petit a les illes i setmesó al País Valencià, malgrat els seus hàbits aquàtics i la convergència adaptativa que això comporta en els ocells d'aquest medi, cal distingir-lo dels ànecs, amb els quals no l'uneix cap vincle sistemàtic.
Veure Prepirineus і Cabusset comú
Cal Nuix
Cal Nuix, és una casa pairal de la vila d'Ivorra, a la comarca de la Segarra.
Veure Prepirineus і Cal Nuix
Calassanç (Osca)
Calassanç (Calasanz, en castellà) és un lloc de la vila de Peralta i Calassanç, a la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent (província d'Osca, Aragó).
Veure Prepirineus і Calassanç (Osca)
Calorades de l'estiu de 2003 a Catalunya
Les calorades de l'estiu de 2003 van significar a Catalunya l'estiu més càlid almenys dels anteriors 100 anys, amb anomalies de temperatura mitjana de l'aire superiors als 4 °C respecte a la mitjana climàtica 1961-1990.
Veure Prepirineus і Calorades de l'estiu de 2003 a Catalunya
Camí de Cambrils a Oliana
El Camí de Cambrils a Oliana és un camí de bast d'Odèn (Solsonès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Prepirineus і Camí de Cambrils a Oliana
Camp d'internament de Vernet d'Arièja
Estació de ferrocarril de Vernet (placa) El camp de Vernet (1918 - 1944) va ser un camp de presoners de guerra situat en els prepirineus occitans, entre els pobles de lo Vernet i Savardun, al País de Foix.
Veure Prepirineus і Camp d'internament de Vernet d'Arièja
Camporan
Camporan és una serra que fa de termenal entre els termes municipals de Conca de Dalt (antic terme de Toralla i Serradell) i el Pont de Suert (antic terme de Viu de Llevata); per tant, aquesta serra és també termenal entre el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça.
Veure Prepirineus і Camporan
Canardia garonnensis
Ossos de les extremitats Canardia garonnensis és una espècie extinta de dinosaure lambeosaurí aralosaurini, conegut a partir de material fòssil trobat a la formació de Marnes d'Auzas (Maastrichtià de l'Alta Garona, al sud de França. L'espècie fou descrita per Albert Prieto-Márquez, Fabio M.
Veure Prepirineus і Canardia garonnensis
Canarill de Claverol
El Canarill de Claverol és una serra interna del municipi de Conca de Dalt, antigament de l'antic terme de Claverol.
Veure Prepirineus і Canarill de Claverol
Canyissar de la Noguera Ribagorçana
El Canyissar de la Noguera Ribagorçana és una zona humida al marge de la Noguera Ribagorçanaals municipis d'Alfarràs i Ivars de Noguera.
Veure Prepirineus і Canyissar de la Noguera Ribagorçana
Cap del Bosc de Llania
El Cap del Bosc de Llania és una muntanya de 1.030,8 metres d'altitud situada al terme municipal de Conca de Dalt (antic terme d'Hortoneda de la Conca), del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Cap del Bosc de Llania
Cap del Solà de la Coma d'Orient
El Cap del Solà de la Coma d'Orient és una muntanya del terme municipal de Conca de Dalt, al Pallars Jussà, dins de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, en terres dels Masos de la Coma.
Veure Prepirineus і Cap del Solà de la Coma d'Orient
Capsot d'esquena roja
El capsot d'esquena roja, capsigrany roig, escorxador comú o roquer (Lanius collurio) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que és un bon exemple d'espècie de caràcter medioeuropea, és a dir, amplament repartida per l'Europa central i atlàntica, que a Ibèria solament ocupa la cornisa càntabro-pirenaica, constituint aquesta sanefa el límit meridional de la seua distribució, que per altra banda és típicament paleàrtica.
Veure Prepirineus і Capsot d'esquena roja
Cardener
El Cardener és un riu de Catalunya del Prepirineu.
Veure Prepirineus і Cardener
Casa es de Bernard
La Casa es de Bernard és un monument del municipi d'Es Bòrdes inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Prepirineus і Casa es de Bernard
Casa es de Vidala
La Casa es de Vidala és un monument del municipi d'Es Bòrdes inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Prepirineus і Casa es de Vidala
Castellnou d'Oluges
Castellnou d'Oluges és una entitat de població del municipi de Cervera, a la comarca de la Segarra.
Veure Prepirineus і Castellnou d'Oluges
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Prepirineus і Catalunya
Cavall hispà-bretó
El cavall hispà-bretó és una raça de cavall que va ser creada per satisfer les necessitats agràries en les zones muntanyoses creuant el cavall espanyol amb la raça del cavall bretó portada de França, però amb la mecanització del camp en els anys 60 del va deixar d'utilitzar-se per treballar al camp.
Veure Prepirineus і Cavall hispà-bretó
Central hidroelèctrica
Esquema de funcionament d'una central hidroelèctrica Turbina d'una central hidroelèctrica Una central hidroelèctrica és una instal·lació dissenyada per a generar electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell més alt que la central.
Veure Prepirineus і Central hidroelèctrica
Cercavores alpí
El cercavores alpío senzillament cercavores (Prunella collaris), dit també muntanyà, muntanyès, xalambrí de muntanya (Balears) o bardisser (País Valencià) és un ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).
Veure Prepirineus і Cercavores alpí
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Veure Prepirineus і Cinca
Cinglo Alt
El Cinglo Alt és un dels cims de la Serra de la Campaneta.
Veure Prepirineus і Cinglo Alt
Cinglo del Paborde
El Cinglo del Paborde és una cinglera a cavall dels municipis de Castell de Mur, a l'antic terme de Guàrdia de Tremp, dins de l'àmbit del poble de Cellers, i Sant Esteve de la Sarga, en terres de Moror, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Cinglo del Paborde
Cirerer
El cirerer o cirer (Prunus avium) és un arbre originari d'Europa, Àsia occidental i nord d'Àfrica, que pertany al gènere Prunus, de la família Rosaceae.
Veure Prepirineus і Cirerer
Cirerola
La cirerola, agrassó de muntanya, riber de muntanya, riber dels Alps o encara gaixiver(a) de muntanya (Ribes alpinum) és una planta pròpia de les bardisses, matollars i marges dels boscos caducifolis de l'estatge subalpí i de l'estatge montà per damunt dels 1.000 m (Pirineus, Prepirineus -des de la Vall d'Aran fins a l'Alt Ripollès-, la Garrotxa i el Montseny).
Veure Prepirineus і Cirerola
Clamosa
Clamosa és un nucli de població del Sobrarb, situat al Prepirineu, 21 km al SSO de La Fova, municipi al qual pertany.
Veure Prepirineus і Clamosa
Clavell punxent
El clavell punxent, Dianthus pungens és una espècie de clavell (Dianthus) dins la família Cariofil·làcia.
Veure Prepirineus і Clavell punxent
Clima de Catalunya
Estany Gento al Pirineu, on el 1956 hi va haver la temperatura més baixa enregistrada, fins a l'any 2020, a la península Ibèrica. El clima de Catalunya és d'hiverns amb temperatures suaus i estius calorosos i secs, característiques del clima mediterrani, amb l'excepció de la Vall d'Aran, d'hiverns freds i plujosos i estius frescos i relativament humits, i per tant de clima atlàntic.
Veure Prepirineus і Clima de Catalunya
Climatologia a Catalunya el 2012
La climatologia a Catalunya el 2012 va resultar càlida a pràcticament tot el país, especialment a la Catalunya Central i al Prepirineu.
Veure Prepirineus і Climatologia a Catalunya el 2012
Climatologia a Catalunya el 2013
La climatologia a Catalunya el 2013 va ser termomètricament normal a la majoria de comarques, lleugerament fred a zones del Pirineu i Prepirineu, a la serra de Pinós i als Ports, i en canvi lleugerament càlid a zones del litoral, prelitoral i de l'interior.
Veure Prepirineus і Climatologia a Catalunya el 2013
Coll de Jau (estació d'esquí)
Xalet de l'estació d'esquí abandonada, ara refugi de muntanya L'estació d'esquí abandonada del Coll de Jau és a l'extrem nord-oest del terme de Mosset), a prop del límit amb el terme de Conòsol, del País de Sault (Llenguadoc - País de Foix, Occitània).
Veure Prepirineus і Coll de Jau (estació d'esquí)
Coll de la Croqueta d’Ovarra
El coll de la Croqueta d'Ovarra és un pas enlairat que està situat en la serra de Vallabriga, dins del municipi de Beranui, a la vora dreta del riu Isàvena i dalt del Congost d'Ovarra de la Baixa Ribagorça, en el camí que va des de Vallabriga (Beranui) a les Paüls.
Veure Prepirineus і Coll de la Croqueta d’Ovarra
Coll de Pendís
El Coll de Pendís és un coll o depressió de 1.781 metres, situat a la serralada que separa la Baixa Cerdanya (Bellver de Cerdanya) del Berguedà (Guardiola de Berguedà), entre la Serra de la Moixa, a l'oest, i la Serra del Moixeró, a l'est.
Veure Prepirineus і Coll de Pendís
Comunidor
El comunidor de Sant Vicenç d'A Buerda, del qual es conserven les paraules de la cerimònia d'exconjura. El Conjurador de Serrallonga Un comunidor, també anomenat conjurador, és un petit edifici amb funcions religioses que es troba obert als quatre vents, situat prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades.
Veure Prepirineus і Comunidor
Congost (hidrografia)
El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua.
Veure Prepirineus і Congost (hidrografia)
Congost d'Ovarra
El Congost d'Ovarra (també rep el nom de congost de la Croqueta i congustro d'Ovarra) és un pas estret o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües del riu Isàvena que separa els municipis de Les Paüls amb el de Beranui, situat entre el Turbó i la serra de Sis, a la comarca de la Ribagorça d'Aragó, dins de la Vall de l'Isàvena.
Veure Prepirineus і Congost d'Ovarra
Conjurador de Serrallonga
El Conjurador de Serrallonga és un comunidor del poble vallespirenc de Serrallonga, a la Catalunya del Nord.
Veure Prepirineus і Conjurador de Serrallonga
Corberes
Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.
Veure Prepirineus і Corberes
Cotiella
Cotiella és el nom d'un massís del Prepirineu i alhora del seu cim més alt, de 2,912 m d'altitud.
Veure Prepirineus і Cotiella
Cova de l'Arbreda
La Cova de l'Arbreda és un jaciment arqueològic de cronologia prehistòrica, la més important de les diverses cavitats que hi ha al paratge del Reclau, al municipi de Serinyà.
Veure Prepirineus і Cova de l'Arbreda
Crocus nevadensis
El "safrà blanc de muntanya" és una planta liliòpsida, de la família de les iridàcies, endèmica de la Península Ibérica, i NW d'Àfrica.
Veure Prepirineus і Crocus nevadensis
Dag Shang Kagyü
Entrada al temple des de la carretera HUV-6441. Dag Shang Kagyü és un temple budista ubicat al nord de la província d'Osca, a la localitat de Panillo, que pertany a la branca del budisme tibetà vinculada als llinatges Dagpo i Shangpa Kagyü, més concretament Karma Kagyü, del budisme Vajrayāna.
Veure Prepirineus і Dag Shang Kagyü
Denominació d'Origen Pla de Bages
La Denominació d'Origen Pla de Bages protegeix els vins produïts al Pla de Bages.
Veure Prepirineus і Denominació d'Origen Pla de Bages
Depressió Central
El Pla de Bages, dins la Depressió Central, amb Montserrat al fons. La Depressió Central és una unitat de relleu a Catalunya.
Veure Prepirineus і Depressió Central
Diego Pontac
Diego Pontac (Loarre, 1603 - Madrid, 1654) va ser un intèrpret i compositor espanyol.
Veure Prepirineus і Diego Pontac
El Camí
Logotíp d'El CamíMarina Baixa El Camí és un itinerari senyalitzat de senderisme cultural que recorre les terres de parla catalana per fomentar la cohesió social i l'autoconeixement de tots aquests territoris.
Veure Prepirineus і El Camí
El Catllaràs
La Serra del Catllaràs o massís del Catllaràs o simplement el Catllaràs és una serra del nord de Catalunya situada als Prepirineus.
Veure Prepirineus і El Catllaràs
El Mont (Albanyà)
La serra del Mont o simplement el Mont és un massís muntanyós del Prepirineu, fronterer entre les comarques de l'Alt Empordà i la Garrotxa, a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà), i al nord del de Beuda (Garrotxa).
Veure Prepirineus і El Mont (Albanyà)
El Mu
El Mu és una muntanya de 718 metres que es troba entre els municipis d'Alòs de Balaguer i de Camarasa, a la comarca catalana de la Noguera.
Veure Prepirineus і El Mu
El Port del Comte
El Port del Comte és una de les tres entitats de població del municipi de La Coma i la Pedra, a la comarca catalana del Solsonès.
Veure Prepirineus і El Port del Comte
El Puig de Rialb
El Puig de Rialb és un nucli de població del municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.
Veure Prepirineus і El Puig de Rialb
El Rialb
El Rialb (o riu Alb o Riaup) és un riu afluent del Segre que té la naixença sota mateix, al sud, del poble de Bóixols, pertanyent al terme municipal d'Abella de la Conca, de la comarca del Pallars Jussà, i tot seguit davalla cap a la comarca de la Noguera, en el terme municipal de la Baronia de Rialb, després de passar un breu tram pel terme municipal de Coll de Nargó, a la comarca de l'Alt Urgell.
Veure Prepirineus і El Rialb
El Salt del Sastre
El Salt del Sastre és un cim de 2.591,5 metres d'altitud de la Serra del Cadí, al Prepirineu Català.
Veure Prepirineus і El Salt del Sastre
El Turbó
El Turbó vist des del pantà de Barasona El Turbó és un massís dels Prepirineus aragonesos, a la comarca de la Ribagorça, que té el seu cim a 2.492 metres.
Veure Prepirineus і El Turbó
Eleccions municipals catalanes de 1934
Les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 van celebrades únicament a Catalunya, ja que la competència d'eleccions locals va ser transferida a la Generalitat de Catalunya amb l'Estatut de 1932.
Veure Prepirineus і Eleccions municipals catalanes de 1934
Els Bessons (les Borges Blanques)
Els Bessons és una muntanya de 593 metres que es troba al municipi de les Borges Blanques, a la comarca catalana de les Garrigues.
Veure Prepirineus і Els Bessons (les Borges Blanques)
Els Serrats (la Torre de Cabdella)
Els Serrats és una serra de l'interior del terme municipal de la Torre de Cabdella, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Els Serrats (la Torre de Cabdella)
Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Entença, Entenza o Antenza és un nucli de població de la Ribagorça, situat al Prepirineu, 10 km a l'est de Benavarri, municipi al qual pertany.
Veure Prepirineus і Entença
Escurçó pirinenc
L'escurçó pirinenc (Vipera aspis) és una espècie de serp verinosa i ovovivípar de la família dels vipèrids que viu al sud-oest d'Europa.
Veure Prepirineus і Escurçó pirinenc
Espai Natural Protegit de Bellmunt-Almenara
Bellmunt-Almenara, sector del pilar d'Almenara. Canal d'Urgell sortint de la trinxera de la Serra d'Almenara. L'Espai Natural Protegit de Bellmunt-Almenara és una àrea natural situada al límit nord de la Depressió Central, entre el Pla d'Urgell i les terres de la Noguera.
Veure Prepirineus і Espai Natural Protegit de Bellmunt-Almenara
Esport a Catalunya
Catalunya-Euskadi (2006) Lesport té una important incidència a Catalunya, des dels seus inicis a finals del.
Veure Prepirineus і Esport a Catalunya
Estadella
Estadella, respecte del terme d'Abella de la Conca Estadella és un turó amb dos cims, de 1.474 i 1.472 m. alt., situat a l'extrem nord-est del terme municipal d'Isona i Conca Dellà, pertanyent a l'antic terme d'Isona.
Veure Prepirineus і Estadella
Fageda de la Grevolosa
Camí de pas de la Fageda de la Grevolosa La Fageda de la Grevolosa és un bosc de faigs situat dins la vall de la finca de la Grevolosa, dins el terme municipal de Sant Pere de Torelló.
Veure Prepirineus і Fageda de la Grevolosa
Fallopia japonica
La fallopia japonica és una planta herbàcia perenne de la família Poligonàcia.
Veure Prepirineus і Fallopia japonica
Festes populars i religioses a la Baronia de Rialb
Les festes populars i religioses a la Baronia de Rialb fan referència a les festivitats que s'ha anat celebrant al llarg de la història en el conjunt de pobles que comprenen aquest municipi del Prepirineu català.
Veure Prepirineus і Festes populars i religioses a la Baronia de Rialb
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Veure Prepirineus і Figueres
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Veure Prepirineus і Franja de Ponent
Gat salvatge
''Gat salvatge africà'' Gat salvatge Pell del ''gat salvatge asiàtic'' Segell de Moldàvia Gat salvatge europeu a la Serra del Montsec El gat salvatge (Felis silvestris) és una espècie de mamífer carnívor salvatge de la família dels fèlids que habita Euràsia i Àfrica.
Veure Prepirineus і Gat salvatge
Gat salvatge europeu
Gat salvatge europeu El gat salvatge europeu, gat fer, gat fagí, gat vaire, gat feréstec, gat del bosc o gat bornaix (Felis silvestris silvestris) és una subespècie del gat salvatge (Felis silvestris).
Veure Prepirineus і Gat salvatge europeu
Geografia d'Espanya
Mapa del relleu de la península Ibèrica Espanya (nom oficial: "Regne d'Espanya") és un estat transcontinental situat a l'Europa meridional - Europa Occidental i al nord d'Àfrica.
Veure Prepirineus і Geografia d'Espanya
Geografia de Catalunya
Imatge de satèl·lit de Catalunya La geografia de Catalunya descriu el relleu i com afecta aquest a les relacions humanes (comerç, demografia, transport) que s'estableixen sobre el territori de Catalunya, en el sentit de la comunitat autònoma, té una superfície aproximada de 32.000 km².
Veure Prepirineus і Geografia de Catalunya
Geografia dels Països Catalans
Territoris dels Països Catalans Els Països Catalans són una entitat lingüística que abasta quatre zones diferenciades administrativament.
Veure Prepirineus і Geografia dels Països Catalans
Gerd
El gerd, gerdó, gerdonera, cordonera o ru en alguerés (Rubus idaeus) és un arbust de la família de les rosàcies.
Veure Prepirineus і Gerd
Goiat
Goiat (Eslovènia, 2004) és un mascle d'os bru procedent de la Reserva de Caça de Jelen, a Eslovènia, que fou alliberat al Pirineu català per la Generalitat de Catalunya el 2016.
Veure Prepirineus і Goiat
GR 1
El GR 1 o Sender Històric és un sender de gran recorregut que uneix la població de Sant Martí d'Empúries a l'Alt Empordà amb la de Fisterra a Galícia.
Veure Prepirineus і GR 1
Gralla becvermella
Enregistrament sonor d'una gralla de bec vermell Silueta de la gralla de bec vermell en vol La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.
Veure Prepirineus і Gralla becvermella
Gryllus campestris
Gryllus campestris, nom vulgar en català grill de camp, és un ortòpter de la família dels gríl·lids.
Veure Prepirineus і Gryllus campestris
Guaso
Exconjurador a Guaso. Al fons, la Penya Montanyesa. Guaso és un nucli de població del Baix Sobrarb, situat al Prepirineu, 16 km al SSE d'Ainsa.
Veure Prepirineus і Guaso
Guixers
Guixers és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a la Casa Nova de Valls i, alhora, una de les 7 entitats de població o pobles que hi ha al municipi.
Veure Prepirineus і Guixers
Heretat de Guàrdia
Heretat de Guàrdia o simplement Guàrdia és un mas típic català situat al municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, en ple Prepirineu.
Veure Prepirineus і Heretat de Guàrdia
Història de l'Aragó
Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.
Veure Prepirineus і Història de l'Aragó
Història de l'electricitat a Catalunya
Xemeneies al Paral·lel de Barcelona d'una antiga central de AEG que fou comprada per la Barcelona Traction. Ara s'hi troben les oficines de FECSA. Durant tot el l'electricitat va ser un dels sectors bàsics del sistema energètic i un autèntic pilar de la industrialització moderna.
Veure Prepirineus і Història de l'electricitat a Catalunya
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Veure Prepirineus і Ilergets
Isard pirinenc
Isard (conegut com a sarrio a l'Aragó). Jacetània. Pirineu d'Osca Lisard (Rupicapra pyrenaica) (en aragonés: sarrio, chizardo, ixarzo o ixarso, en asturià: robecu, robezu, en castellà: rebeco, en èuscar: Pirinioetako sarrio, en occità aranès i occità general: isard, sarri, craba per la femella, en francès: chamois des Pyrénées, isard, i en italià: camoscio, camoscio pirenaico o camoscio dei Pirenei), de vegades anomenat isard pirinenc per distingir-lo de l'isard alpí (R. rupicapra), és un bòvid freqüent als Pirineus.
Veure Prepirineus і Isard pirinenc
Isàvena
Isàvena (en aragonès Isabana i en castellà Isábena) és un municipi de la comarca aragonesa de la Ribagorça.
Veure Prepirineus і Isàvena
Jaciment arqueològic de la Balma de Guilanyà
El jaciment prehistòric de la Balma de Guilanyà és un abric natural de petites dimensions que es troba dins el període Paleolític Superior i el Mesolític, situada en la formació de la serra de Busa, en una ramificació secundària dels cims del Port del Comte i Rasos de Peguera.
Veure Prepirineus і Jaciment arqueològic de la Balma de Guilanyà
Joan Rosell i Sanuy
Joan Rosell i Sanuy (Àger, Noguera, 1936) és un geòleg català, germà de l'artista Benet Rossell.
Veure Prepirineus і Joan Rosell i Sanuy
L'Esquena d'Ase
L'Esquena d'Ase és una serra de l'Alta Ribagorça que fa de termenal entre els termes municipals del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, Sopeira, de la mateixa comarca, però en terres d'administració aragonesa, i de Tremp, municipi del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і L'Esquena d'Ase
La Baronia de Rialb
La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).
Veure Prepirineus і La Baronia de Rialb
La Bòfia
La Bòfia (també dit el Forat de la Bòfia) és un pou natural produït per l'ensorrament de la part superior d'una cova d'origen càrstic que es troba a 2.060 m. d'altitud al nord del serrat de la Bòfia i al sud-oest de La Ginebrosa al massís del Port del Comte.
Veure Prepirineus і La Bòfia
La Canal de Berdún
La Canal de Berdún és una depressió orogràfica del Prepirineu que es troba entre Jaca i Esa.
Veure Prepirineus і La Canal de Berdún
La Cornassa
La Cornassa és una serra del municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà, dins del terme antic de Mur.
Veure Prepirineus і La Cornassa
La Corona (Montsec)
La Corona és el pic més alt del Serrat de la Corona a 1.566,5 msnm d'altitud.
Veure Prepirineus і La Corona (Montsec)
La Corona (Siall)
La Corona és un turó de 1.462 situat a l'extrem nord-est del terme municipal d'Isona i Conca Dellà, pertanyent a l'antic terme d'Isona, a prop de l'extrem sud-oriental del d'Abella de la Conca, en territori de la Rua.
Veure Prepirineus і La Corona (Siall)
La Costa (Tremp)
La Costa és una serra del municipi de Tremp administrativament a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і La Costa (Tremp)
La Panadella
La Panadella és un nucli de població considerat com a entitat de població situat al municipi de Montmaneu, a l'Anoia, dalt de coll de la Panadella, a uns 710 metres d'altitud dalt de l'altiplà de la Segarra, a mig camí entre Barcelona i Lleida.
Veure Prepirineus і La Panadella
La Pobla de Segur
Escut no oficial La Pobla de Segur és el segon municipi en importància de la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і La Pobla de Segur
La Rebollera (Sant Esteve de la Sarga)
La Rebollera és una serra del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і La Rebollera (Sant Esteve de la Sarga)
La Serra (Conca de Dalt)
La Serra és una serra interna del municipi de Conca de Dalt, antigament del de Claverol, just a llevant del poble de Claverol (Conca de Dalt).
Veure Prepirineus і La Serra (Conca de Dalt)
La Serreta (Mur)
La Serreta és un serrat del municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà, dins del terme antic de Mur.
Veure Prepirineus і La Serreta (Mur)
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Veure Prepirineus і La Seu d'Urgell
Límit arbori
Límit arbori a Sant Moritz, Suïssa. Maig de 2009 El límit arbori, límit de creixement dels arbres o línia arbrada és la línia que forma l'hàbitat on els arbres són capaços de créixer.
Veure Prepirineus і Límit arbori
Línia Lleida - la Pobla de Segur
La línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur uneix Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur com a nuclis més importants connectant el Pla de Lleida i el Prepirineu.
Veure Prepirineus і Línia Lleida - la Pobla de Segur
Les Avellanes
Les Avellanes és una vila i capital administrativa del municipi de les Avellanes i Santa Linya, a la Noguera.
Veure Prepirineus і Les Avellanes
Les Paüls
Les Paüls (a la localitat, las Paüls o Laspaúls) és una vila i municipi de la comarca de la Ribagorça d'Aragó.
Veure Prepirineus і Les Paüls
Linx nòrdic
El linx nòrdic, gat cerver, gat cerval, llop cerver, llop cerval o gatillop (Lynx lynx) és un fèlid de mida mitjana natiu dels boscos d'Europa i Sibèria.
Veure Prepirineus і Linx nòrdic
Llista d'ocells sedentaris del Solsonès
L'àguila cuabarrada és un rapinyaire emblemàtic de la regió mediterrània que requereix ambients oberta amb cingleres i abundància de perdius i conills.
Veure Prepirineus і Llista d'ocells sedentaris del Solsonès
Llista de carnívors del Solsonès
Els mamífers carnívors del Solsonès pertanyen a cinc famílies: els cànids, els mustèlids, els úrsids, els vivèrrids i els fèlids.
Veure Prepirineus і Llista de carnívors del Solsonès
Llista de cascades de Catalunya
En la següent llista es mostren les cascades més destacades de Catalunya.
Veure Prepirineus і Llista de cascades de Catalunya
Llista de cims dels Prepirineus
Cim Cotiella, vist des de la Serra del Jordal Un cim és la part més alta d'un turó o muntanya.
Veure Prepirineus і Llista de cims dels Prepirineus
Llista de colls dels Prepirineus meridionals
Un coll o collada és una depressió que es troba entre dos cims.
Veure Prepirineus і Llista de colls dels Prepirineus meridionals
Llista de jaciments arqueològics de Catalunya
Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.
Veure Prepirineus і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya
Llista de muntanyes de Catalunya
Aquesta és una llista de les muntanyes catalanes.
Veure Prepirineus і Llista de muntanyes de Catalunya
Llista de rius dels Prepirineus
Riu Blanc, Ribagorça Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat, de cabal variable, que desemboca en un altre riu, en un llac o al mar.
Veure Prepirineus і Llista de rius dels Prepirineus
Llitera (comarca històrica)
La Llitera (Lhitèra en occità, Lythère en francès i Litera en aragonès i castellà) és una comarca natural i històrica, que formà part dels comtats catalans.
Veure Prepirineus і Llitera (comarca històrica)
Lluçanès
Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.
Veure Prepirineus і Lluçanès
Lo Coscoll (Montsec)
Lo Coscoll és un dels pics que formen el Montsec d'Ares, a la part anomenada Montsec de Sant Llorenç.
Veure Prepirineus і Lo Coscoll (Montsec)
Lo Morral (Abella de la Conca)
Lo Morral, respecte del terme d'Abella de la Conca Lo Morral és un cim de 1.274,8 metres d'altitud del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Lo Morral (Abella de la Conca)
Lo Palomar
Lo Palomar és una serra situada al municipi d'Alòs de Balaguer a la comarca de la Noguera, amb una elevació màxima de 695 metres.
Veure Prepirineus і Lo Palomar
Lo Raller de la Santa
Lo Raller de la Santa és un serrat de l'Alta Ribagorça a l'antic terme del Pont de Suert, dins de l'antic enclavament de Cellers.
Veure Prepirineus і Lo Raller de la Santa
Lo Serrat (el Meüll)
Lo Serrat és una petita serra del municipi de Castell de Mur situada a l'antic terme de Mur.
Veure Prepirineus і Lo Serrat (el Meüll)
Lo Serrat Pla
Lo Serrat Pla és un serrat de la zona central-nord de l'antic terme de Toralla i Serradell, actualment de Conca de Dalt, al Pallars Jussà, en territori del poble de Serradell.
Veure Prepirineus і Lo Serrat Pla
Los Serrats (Llania)
Los Serrats és una serra de l'interior del terme municipal de Conca de Dalt, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Los Serrats (Llania)
Mallos de Riglos
Els Mallos de Riglos és una formació muntanyosa del Prepirineu.
Veure Prepirineus і Mallos de Riglos
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Veure Prepirineus і Manresa
Massís de Plantaurel
El massís de Plantaurel és una serralada del Prepirineu a la zona de l'Arieja, França.
Veure Prepirineus і Massís de Plantaurel
Massís del Montgrí
El massís del Montgrí és un massís muntanyós calcari a la vora del mar Mediterrani al nord-est de la comarca del Baix Empordà i que, de fet, constitueix la separació natural entre aquesta i la de l'Alt Empordà.
Veure Prepirineus і Massís del Montgrí
Matagalls
El Matagalls és una muntanya de 1.698 metres del massís del Montseny que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a Osona, i el del Montseny al Vallès Oriental.
Veure Prepirineus і Matagalls
Merla de pit blanc
La merla de pit blanc i tord flassader, tord de collaret, merla de pit blanc (o de collaret; merla collerada a Gandesa) a les Balears (Turdus torquatus) és una espècie d'ocell distribuïda per les serralades alpines i les àrees boreals d'Europa, que als Països Catalans només cria als Pirineus, en nombre no gaire elevat.
Veure Prepirineus і Merla de pit blanc
Miralpeix (Tiurana)
Miralpeix és una entitat de població, actualment despoblada, del terme municipal de Tiurana (Noguera), al Prepirineu.
Veure Prepirineus і Miralpeix (Tiurana)
Mirambell (Bassella)
Mirambell és un poble del municipi de Bassella, a l'extrem sud de l'Alt Urgell.
Veure Prepirineus і Mirambell (Bassella)
Montsec d'Alsamora
El Montsec d'Alsamora és una serra del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Montsec d'Alsamora
Montsec d'Alzina
El Montsec d'Alzina és una serra del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Montsec d'Alzina
Montsec d'Ares
El Montsec d'Ares és el sector central de la Serra del Montsec, que separa la Conca de Tremp, al Pallars Jussà, de la vall d'Àger, a la Noguera.
Veure Prepirineus і Montsec d'Ares
Montsec de Castellnou
El Montsec de Castellnou és una serra del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Montsec de Castellnou
Montsec de Sant Esteve
El Montsec de Sant Esteve o de Sant Esteve de la Sarga és una serra al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga (el Pallars Jussà).
Veure Prepirineus і Montsec de Sant Esteve
Montsechia
Montsechia (nom derivat de Montsec) és un gènere extint d'angiospermes aquàtiques que conté una unica espècie, Montsechia vidalii, descoberta a Catalunya (Santa Maria de Meià).
Veure Prepirineus і Montsechia
Morcat
Morcat és un nucli de població abandonat del Baix Sobrarb, al Prepirineu, 7 km al sud-oest de Boltanya, municipi al qual pertany.
Veure Prepirineus і Morcat
Muntanya d'Adons
La Muntanya d'Adons és una serra de l'Alta Ribagorça que fa de termenal entre els termes municipals del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça i de Tremp, municipi del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Muntanya d'Adons
Muntanya de Sant Mamet
La Muntanya de Sant Mamet és una serra dels prepirineus catalans situada a cavall dels municipis d'Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Vilanova de Meià i Camarasa, a la comarca de la Noguera, amb una elevació màxima de 1.391 metres.
Veure Prepirineus і Muntanya de Sant Mamet
Muntanyesa comuna
La muntanyesa comuna (Erebia meolans) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Veure Prepirineus і Muntanyesa comuna
Muntanyesa tardana
La muntanyesa tardana (Erebia neoridas) és un lepidòpter ropalòcer de la família dels nimfàlids que es troba en serralades del sud-oest d'Europa.
Veure Prepirineus і Muntanyesa tardana
Museu Francesc Boncompte
El Museu Francesc Boncompte, o simplement Museu Boncompte es troba al carrer de Sant Cristòfol de la vila de Ponts, al Prepirineu.
Veure Prepirineus і Museu Francesc Boncompte
Navès
Navès és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les nou entitats de població o pobles que hi ha al municipi.
Veure Prepirineus і Navès
Noel Llopis i Lladó
Noel Llopis i Lladó (Barcelona, Barcelonès, 1911 - Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 15 de febrer de 1968) va ser un geòleg, excursionista, alpinista i espeleòleg català.
Veure Prepirineus і Noel Llopis i Lladó
Nu Drama
Ricard Soler i Roger, conegut pels seus àlies artístics Nu Drama i antigament també Drakir (Sant Joan de les Abadesses, 11 d'abril de 1994) és un traductor, poeta, raper, cantant, beatmaker i actor català.
Veure Prepirineus і Nu Drama
Ofita
Les ofites són roques magmàtiques hipoabissals que es creu que han tingut un origen subvolcànic, és a dir, s'han originat quan un magma ha cristal·litzat en esquerdes i cavitats just abans d'arribar a la superfície.
Veure Prepirineus і Ofita
Oma
L'oma (Ulmus glabra) és un arbre caducifoli de la família de les ulmàcies que habita gran part de l'Europa del Nord i central, oest d'Àsia així com zones muntanyoses del sud d'Europa (Pirineus, Apenins…).
Veure Prepirineus і Oma
Orcau
El poble d'Orcau era el cap de l'antic municipi d'Orcau, de la comarca del Pallars Jussà, un dels cinc termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau i Sant Romà d'Abella).
Veure Prepirineus і Orcau
Orcau (antic municipi)
L'antic municipi d'Orcau és un dels cinc termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau i Sant Romà d'Abella).
Veure Prepirineus і Orcau (antic municipi)
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Veure Prepirineus і Osona
Pa de fetge
El pa de fetge —o la coca de fetge o el formatge de fetge— és una modalitat dels patés de campanya francesos que ha arribat adaptada a la comarca de la Cerdanya i s'ha estès per la resta de comarques dels Pirineus (el Berguedà, el Ripollès, l'Alt Urgell i l'Alta Ribagorça).
Veure Prepirineus і Pa de fetge
Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.
Veure Prepirineus і Pallars Sobirà
Pallerols de Rialb
Pallerols de Rialb és un poble disseminat situat a l'extrem nord-est del municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.
Veure Prepirineus і Pallerols de Rialb
Palomí
El palomí (Russula grisea) és un bolet típic del Prepirineu.
Veure Prepirineus і Palomí
Pantà de Rialb
El pantà de Rialb és un embassament que pertany als rius Segre, Rialb i Ribera Salada, al Prepirineu català occidental.
Veure Prepirineus і Pantà de Rialb
Parc Natural del Cadí-Moixeró
left El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai d'interès natural de Catalunya, que comprèn el conjunt de serres prepirinenques del Cadí i de Moixeró.
Veure Prepirineus і Parc Natural del Cadí-Moixeró
Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans
El Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans (en francès: Parc Naturel Régional des Pyrénées Ariégeoises) és un parc natural situat a Gascunya i País de Foix, a Occitània.
Veure Prepirineus і Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans
Pas de la Lloba
El Pas de la Lloba és una collada situada a 1.092,4 metres d'altitud en el límit dels termes municipals de Camarasa, a la Noguera, i de Llimiana, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Pas de la Lloba
Pela-roques
El pela-roques (Tichodroma muraria), anomenat també aranyer i picaaranyes, és l'únic habitant característic i gairebé exclusiu de les parets, tallats i espadats de les muntanyes pirinenques (en el sentit d'espècie rupícola amb residència i explotació tròfica de l'hàbitat).
Veure Prepirineus і Pela-roques
Període iber a Catalunya
El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.
Veure Prepirineus і Període iber a Catalunya
Peu de muntanya
El peu de muntanya o peu de mont, conegut també com a raiguer, samontà o piemont és la plana al peu de la muntanya, creada per dipòsit glacial, erosió, acumulació o tots els processos.
Veure Prepirineus і Peu de muntanya
Pic de Costa Cabirolera
El Pic de Costa Cabirolera és un cim de la Serra del Cadí, al Prepirineu català.
Veure Prepirineus і Pic de Costa Cabirolera
Picot negre eurasiàtic
El picot negre, formiguer o cap-roig (Dryocopus martius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus, i és el símbol i l'espècie emblemàtica del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom dEl picot negre.
Veure Prepirineus і Picot negre eurasiàtic
Picota Alta (Cellers)
La Picota Alta és una prominència de 717,4 metres d'altitud situat en el terme municipal de Castell de Mur, dins de l'antic municipi de Guàrdia de Tremp, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Picota Alta (Cellers)
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Prepirineus і Pirineus
Pirineus (desambiguació)
Orografia.
Veure Prepirineus і Pirineus (desambiguació)
Pirocroids
Els pirocroids o pirocròids (Pyrochroidae) són una família de coleòpters polífags de la superfamília dels tenebrionoïdeus.
Veure Prepirineus і Pirocroids
Poblat ibèric del Cogulló
El turó del Cogulló, al terme municipal de Sallent, el Bages, és el lloc d'assentament d'un poblat d'època ibèrica que constitueix el jaciment preromà més important d'entre els coneguts fins ara a la comarca del Bages.
Veure Prepirineus і Poblat ibèric del Cogulló
Ponts
Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.
Veure Prepirineus і Ponts
Port del Comte
El Port del Comte és un massís del Prepirineu català, situat a cavall de les comarques del Solsonès i l'Alt Urgell.
Veure Prepirineus і Port del Comte
Port del Comte (desambiguació)
* Geografia.
Veure Prepirineus і Port del Comte (desambiguació)
Portada/article agost 12
Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.
Veure Prepirineus і Portada/article agost 12
Prepirineus aragonesos
Serres prepirenaiques d'Aragó: Serra de Sis, del municipi d'Isàvena. El llogaret que es veu baix a la dreta és El Barri de Serradui. A l'esquerra la serra del Jordal. Darrere de Sis i a la dreta El Turbó. Entre El Jordal i El Turbó, La Vall de Lierp, i les terres de Vilacarle i Tor-la-ribera; i al fons el Cotiella.
Veure Prepirineus і Prepirineus aragonesos
Prepirineus catalans
Els Prepinineus catalans, habitualment reduïts a Prepirineus, és una unitat de relleu a Catalunya.
Veure Prepirineus і Prepirineus catalans
Província de Lleida
La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.
Veure Prepirineus і Província de Lleida
Prunel·la hissopifòlia
La prunel·la hissopifòlia (Prunella hyssopifolia) és una espècie herbàcia de la família de les lamiàcies autòctona dels Països Catalans.
Veure Prepirineus і Prunel·la hissopifòlia
Pui de Cinca
Pui de Cinca és un nucli de població del Ribagorça, als Prepirineus, uns 5 km al NNO del nucli de Secastella, municipi al qual pertany.
Veure Prepirineus і Pui de Cinca
Pui de les Canals
El Pui de les Canals, és una muntanya de 1.594,4 m d'altitud situada al límit dels termes municipals de Senterada i el Pont de Suert, dins de l'antic terme de Viu de Llevata i, per tant, fa de límit entre el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça.
Veure Prepirineus і Pui de les Canals
Puig de Cortils
El Puig de Cortils és una muntanya de 1.196 metres que es troba al municipi de Tavertet, a la comarca d'Osona.
Veure Prepirineus і Puig de Cortils
Puig de Sant Jordi
El Puig de Sant Jordi és una muntanya de 679 metres que es troba al municipi de Camarasa, a la comarca catalana de la Noguera.
Veure Prepirineus і Puig de Sant Jordi
Puig Roig (Torroella de Montgrí)
El Puig Roig és una muntanya de 258,6 metres al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.
Veure Prepirineus і Puig Roig (Torroella de Montgrí)
Puig Segaler
El Puig Segaler és una muntanya de 1.025 metres que es troba al municipi de Tavertet, a la comarca d'Osona.
Veure Prepirineus і Puig Segaler
Quer (orografia)
Castell de Querbús Un quer és un accident geogràfic de menor o major envergadura constituït per un promontori rocós.
Veure Prepirineus і Quer (orografia)
Reina dels prats
La ulmària o reina dels prats (Filipendula ulmaria) és una planta amb flor, de la família de les rosàcies.
Veure Prepirineus і Reina dels prats
Relleu d'Espanya
El relleu d'Espanya és el conjunt d'accidents geogràfics d'Espanya.
Veure Prepirineus і Relleu d'Espanya
Repte dels 100 cims/essencials
Categoria:Llistes de geografia.
Veure Prepirineus і Repte dels 100 cims/essencials
Repte dels 100 cims/no essencials
Categoria:Llistes de geografia.
Veure Prepirineus і Repte dels 100 cims/no essencials
Ribagorça (comarca històrica)
La Ribagorça (Ribagòrça en occità, Rives Gorces en francès i Ribagorza en aragonès i castellà) és una comarca natural i històrica, la part meridional del comtat de Ribagorça.
Veure Prepirineus і Ribagorça (comarca històrica)
Ribesaltes (Ribes de Freser)
Ribesaltes és una entitat de població del municipi de Ribes de Freser a la comarca del Ripollès.
Veure Prepirineus і Ribesaltes (Ribes de Freser)
Ripollès
El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).
Veure Prepirineus і Ripollès
Riu Blanc
La conca hidrogràfica de l'Isàvena i els nuclis i municipis que abraça El riu Blanc o barranc d'Espés és un afluent del riu Isàvena, situat al municipi de Les Paüls, de la Baixa Ribagorça, a la Franja de Ponent de l'Aragó.
Veure Prepirineus і Riu Blanc
Riu de Vilacarle
La conca hidrogràfica del riu Isàvena, Prepirineus. El riu de Vilacarle (o rierol de Vilacarle) és un riu d'Aragó poc cabalós i afluent del riu Isàvena.
Veure Prepirineus і Riu de Vilacarle
Roc de la Guàrdia (Balenyà)
El Roc de la Guàrdia, també conegut com el Roc Gros, és un turó de 891 metres d'altura, i la muntanya emblemàtica d'Hostalets de Balenyà, a la comarca catalana d'Osona.
Veure Prepirineus і Roc de la Guàrdia (Balenyà)
Roca del Vinyer
La Roca del Vinyer, és una muntanya de 1.058,9 m. alt.
Veure Prepirineus і Roca del Vinyer
Roca dels Bous
La Roca dels Bous és un jaciment arqueològic del paleolític mitjà situat a Sant Llorenç de Montgai, als Prepirineus catalans.
Veure Prepirineus і Roca dels Bous
Roques de Castellnou
Les Roques de Castellnou és una serreta de la part oriental del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà, dins de l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça.
Veure Prepirineus і Roques de Castellnou
Roques del Castellet
Les Roques del Castellet és un conjunt de formacions rocoses formant cinglera situades a prop i al sud-est del poble de Castellet, i una mica més lluny i al sud del d'Espluga de Serra, tots dos pertanyents a l'antic terme d'Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça, agregat des del 1970 al de Tremp, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Roques del Castellet
Roques Pelades
Roques Pelades és una serra o serrat que separa els termes municipals de Salàs de Pallars (nord) i Talarn (sud), tots dos del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Roques Pelades
Roques Peronyes
Les Roques Peronyes és una formació rocosa en forma de serra que forma una cinglera (Cingle de les Peronyes) del mateix nom del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Roques Peronyes
Roure
El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).
Veure Prepirineus і Roure
Ruta dels Orígens
La Ruta dels Orígens és un itinerari científic-turístic pel Pirineu i Prepirineu català i francès sobre el tema dels Orígens: de l'Univers, de la Terra, de les Espècies i de la Humanitat.
Veure Prepirineus і Ruta dels Orígens
Salamandra comuna
La salamandra, salamandra comuna o salamàndria (Salamandra salamandra) és una espècie amfibi urodel de la família dels salamàndrids (Salamandridae), en la qual estan inclosos la majoria dels urodels europeus.
Veure Prepirineus і Salamandra comuna
Saldes
Saldes és un municipi del nord de la comarca del Berguedà, situat al peu del Pedraforca, a la banda est de la muntanya, enmig de les Serres del Cadí i d'Ensija.
Veure Prepirineus і Saldes
Samitier
La font de les calaveres a Samitier. Samitier, Sant Mitier o San Metier és un nucli de població del Baix Sobrarb, situat al Prepirineu, 16 km al SSE de l'Aïnsa.
Veure Prepirineus і Samitier
Sant Corneli
Sant Corneli és una muntanya i serra de 1.351,4 metres que es troba entre els municipis de la Conca de Dalt (antic terme d'Aramunt).
Veure Prepirineus і Sant Corneli
Sant Julià de Cerdanyola
Sant Julià de Cerdanyola és un municipi de la comarca del Berguedà.
Veure Prepirineus і Sant Julià de Cerdanyola
Sant Just d'Odèn
Sant Just d'Odèn és una església d'Odèn (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Prepirineus і Sant Just d'Odèn
Sant Miquel del Soler de Dalt
Sant Miquel del Soler de Dalt, és una església romànica del municipi d'Odèn, a la comarca del Solsonès.
Veure Prepirineus і Sant Miquel del Soler de Dalt
Sant Pere Sasserra
Sant Pere Sasserra és una església romànica del municipi de Biosca, a la comarca de la Segarra.
Veure Prepirineus і Sant Pere Sasserra
Sant Sadurní de Gallifa
Sant Sadurní de Gallifa és una ermita romànica al municipi de Gallifa, al Vallès Occidental.
Veure Prepirineus і Sant Sadurní de Gallifa
Santa Linya
Santa Linya és una vila del municipi de les Avellanes i Santa Linya, a la Noguera.
Veure Prepirineus і Santa Linya
Santa Maria d'Ovarra
Santa Maria d'Ovarra és un monestir romànic situat al Prepirineu, al peu de l'extrem occidental de la serra de Sis.
Veure Prepirineus і Santa Maria d'Ovarra
Santa Pau
Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Prepirineus і Santa Pau
Saxifraga longifolia
Saxifraga longifolia, de nom vulgar corona de rei, és una espècie de planta fanerògama que pertany a la família Saxifragaceae, autóctona del Pirineu i Prepirineu.
Veure Prepirineus і Saxifraga longifolia
Segre Mitjà
Localització del Segre Mitjà històric Segre Mitjà més la proposta de divisió comarcal El Segre Mitjà (conegut també com a Mig Segre o Ribera del Segre i, històricament, com Urgell Mitjà) és una contrada prepirinenca de Catalunya.
Veure Prepirineus і Segre Mitjà
Seira
Seira és un municipi de la comarca de la Ribagorça d'Osca, situat al sud de la serra de Gia, al costat i curs alt del riu Éssera (vall de l'Éssera), aigua avall del congosto de Ventamillo (Congustro del Bentamillo en benasquès).
Veure Prepirineus і Seira
Sender de gran recorregut
Marca de Sender de Gran Recorregut Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km, utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d'interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.
Veure Prepirineus і Sender de gran recorregut
Senet
Senet de Barravés (o Senet, com se sol dir comunament en l'actualitat) és un poble del nord del terme municipal de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça, que es va constituir en entitat municipal descentralitzada.
Veure Prepirineus і Senet
Sepulcre megalític de la Cabana de Perauba
El sepulcre megalític de la Cabana de Perauba o de Peralba està situat al sud de la comarca del Pallars Sobirà al terme municipal de Baix Pallars, a 1306 msnm, a la vessant nord de la Serra de Peracalç (1478 m), al final del contrafort muntanyós amb el qual limita pel nord i on comença el pla de corts, una zona de plana que comunica d'est a oest la vall de la Noguera Pallaresa amb la conca fluvial del Flamicell.
Veure Prepirineus і Sepulcre megalític de la Cabana de Perauba
Serra Cabirolera
La Serra Cabirolera és una serra del Prepirineu.
Veure Prepirineus і Serra Cabirolera
Serra Carbonera
La Serra Carbonera és una serra dels Prepirineus situada als municipis de Camarasa i Alòs de Balaguer, a la comarca de la Noguera, amb una elevació màxima de 789 metres.
Veure Prepirineus і Serra Carbonera
Serra d'Alzina
La Serra d'Alzina és una serra del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà, situada a ponent del poble d'Alzina, al nord-est de Beniure i de Sant Esteve de la Sarga.
Veure Prepirineus і Serra d'Alzina
Serra de Boumort
La serra de Boumort és una muntanya calcària que emergeix al nord-est de la Conca de Dalt i de la mateixa comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serra de Boumort
Serra de Busa
La serra de Busa és una de les serres del Prepirineu situada al sud de la serra dels Bastets, a la comarca del Solsonès.
Veure Prepirineus і Serra de Busa
Serra de Cal Mestre
La Serra de Cal Mestre, respecte del terme d'Abella de la Conca La Serra de Cal Mestre és una serra del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, en territori del poble de Bóixols.
Veure Prepirineus і Serra de Cal Mestre
Serra de Cantellet
La Serra de Cantellet és una serra del municipi de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situada just al sud del poble d'Hortoneda.
Veure Prepirineus і Serra de Cantellet
Serra de Carboneres
La Serra de Carboneres és una serra interna del municipi de Llimiana, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serra de Carboneres
Serra de Carreu
La Serra de Carreu, respecte del terme d'Abella de la Conca La serra de Carreu és una serra del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, però amb una petita part -l'occidental- en el terme de Conca de Dalt, en el seu antic terme d'Hortoneda de la Conca, també del Pallars Jussà, i una altra petita part -l'oriental- que entra a l'antic terme de Montanissell, actualment de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell.
Veure Prepirineus і Serra de Carreu
Serra de Castelltallat
Castelltallat La Serra de Castelltallat està situada entre l'est de l'Anoia i el sud del Solsonès.
Veure Prepirineus і Serra de Castelltallat
Serra de Cinto
La Serra de Cinto és una serra termenal entre els municipis de Castell de Mur i Tremp (a l'antic enclavament de Claret), al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serra de Cinto
Serra de Coll de Neda
La Serra de Coll de Neda és una serra del terme de Conca de Dalt, al Pallars Jussà, dins de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, en l'àmbit del poble d'Hortoneda, a l'antic límit amb l'enclavament dels Masos de Baiarri, pertanyent a l'antic terme de Claverol, actualment també integrat a Conca de Dalt.
Veure Prepirineus і Serra de Coll de Neda
Serra de Guara
La Serra de Guara és una serralada del Prepirineu.
Veure Prepirineus і Serra de Guara
Serra de l'Andreu
La Serra de l'Andreu, respecte del terme d'Abella de la Conca La Serra de l'Andreu és una serra del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, situada a la vall de Carreu.
Veure Prepirineus і Serra de l'Andreu
Serra de l'Empedrat
La Serra de l'Empedrat és un serrat del municipi de Tremp, situat al sud del terme, dins de l'antic enclavament de Claret, pertanyent al terme originari de Tremp.
Veure Prepirineus і Serra de l'Empedrat
Serra de l'Estall
La Serra de l'Estall és una de les serres que delimiten les comarques de l'Alta Ribagorça, a ponent, i del Pallars Jussà, a llevant, tot i que administrativament ha quedat inclosa del tot dins de la segona, d'aquestes comarques.
Veure Prepirineus і Serra de l'Estall
Serra de l'Obac (Bages)
La serra de l'Obac està situada entre les comarques del Bages i el Vallès Occidental.
Veure Prepirineus і Serra de l'Obac (Bages)
Serra de la Conca
La Serra de la Conca és una serra limítrof entre l'actual terme municipal d'Isona i Conca Dellà, pertanyent a l'antic municipi de Benavent de Tremp, al Pallars Jussà, i el de la Baronia de Rialb, de la comarca de la Noguera.
Veure Prepirineus і Serra de la Conca
Serra de la Mata Negra
La Serra de la Mata Negra és una serra del municipi de Castell de Mur situada a l'extrem sud-oest del terme, a prop del límit amb Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serra de la Mata Negra
Serra de la Torre (Sant Esteve de la Sarga)
La Serra de la Torre és una serra del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serra de la Torre (Sant Esteve de la Sarga)
Serra de la Travessa
La Serra de la Travessa és una serra del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situada a la part de llevant de l'antic terme.
Veure Prepirineus і Serra de la Travessa
Serra de la Vall de Llimiana
La Serra de la Vall de Llimiana és una serra del municipi de Llimiana, que en la part central fa de límit entre aquest municipi i el de Gavet de la Conca, a l'antic terme d'Aransís, i acaba, en el seu extrem de llevant, dins del terme de Gavet de la Conca.
Veure Prepirineus і Serra de la Vall de Llimiana
Serra de Leire
Foz de Lumbier.La Serra de Leire o de Leyre és una serralada muntanyenca del prepirineu del nord-est de Navarra.
Veure Prepirineus і Serra de Leire
Serra de les Carboneres
La Serra de les Carboneres, respecte del terme d'Abella de la Conca La Serra de les Carboneres és un serrat dels termes municipals d'Abella de la Conca i d'Isona i Conca Dellà (antic terme d'Isona), a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serra de les Carboneres
Serra de les Raconades
La Serra de les Raconades és una serra del municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà, dins del terme antic de Guàrdia de Tremp, en territori del poble de Cellers.
Veure Prepirineus і Serra de les Raconades
Serra de Mont-roig (Noguera)
La Serra de Mont-roig, o simplement el Mont-roig, és una serra dels prepirineus situada als municipis de Camarasa i de les Avellanes i Santa Linya, a la comarca de la Noguera, amb una elevació màxima de 949 metres.
Veure Prepirineus і Serra de Mont-roig (Noguera)
Serra de Montllobar
La Serra de Montllobar és una serra del terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà, dins de l'antic terme de Fígols de Tremp.
Veure Prepirineus і Serra de Montllobar
Serra de Palasí
La Serra de Palasí és una serra del municipi de Tremp a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serra de Palasí
Serra de Palles
La Serra de Palles és una serra interna del municipi de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situada a la part nord i de llevant de l'antic terme.
Veure Prepirineus і Serra de Palles
Serra de Peracalç
La Serra de Peracalç és una serra situada en el terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme de Montcortès de Pallars.
Veure Prepirineus і Serra de Peracalç
Serra de Pi
La Serra de Pi és una serra del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, en territori del poble de Bóixols.
Veure Prepirineus і Serra de Pi
Serra de Picancel
La serra de Picancel és una serra situada al municipi de la Quar a la comarca del Berguedà, amb una elevació màxima de 1.172 metres.
Veure Prepirineus і Serra de Picancel
Serra de Plandestàs
La Serra de Plandestàs és una serra de la part central nord de l'antic terme de Benés, a l'Alta Ribagorça, actualment del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serra de Plandestàs
Serra de Planell Ras
La Serra de Planell Ras és una serra del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, en terres de l'antic poble de Perauba.
Veure Prepirineus і Serra de Planell Ras
Serra de Salàs
La Serra de Salàs és una serra, paradoxalment, del terme municipal de Tremp (nord-oest), dins de l'antic terme de Gurp de la Conca, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serra de Salàs
Serra de Sant Adrià
La Serra de Sant Adrià és una serra del terme municipal de Tremp, antigament del de Gurp de la Conca, a l'antic termenal amb el terme de Sapeira.
Veure Prepirineus і Serra de Sant Adrià
Serra de Sant Quilis
La serra de Sant Quilis és una serra del Prepirineu situada al sud-est de la serra de la Corrodella, entre la Baixa Ribagorça i la Llitera.
Veure Prepirineus і Serra de Sant Quilis
Serra de Santa Cristina (Carreu)
La Serra de Santa Cristina, respecte del terme d'Abella de la Conca La Serra de Santa Cristina és una serra del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, situada a la vall de Carreu.
Veure Prepirineus і Serra de Santa Cristina (Carreu)
Serra de Santa Engràcia
La Serra de Santa Engràcia és una serra del terme municipal de Tremp, antigament del de Gurp de la Conca.
Veure Prepirineus і Serra de Santa Engràcia
Serra de Sis
La serra de Sis (o serra del Cis) és una serralada del Prepirineu.
Veure Prepirineus і Serra de Sis
Serra del Banyader
La Serra del Banyader és una serra interna del municipi de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situada just a migdia del poble d'Hortoneda.
Veure Prepirineus і Serra del Banyader
Serra del Batlle
La Serra del Batlle és una serra del terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà, dins de l'antic terme de Fígols de Tremp.
Veure Prepirineus і Serra del Batlle
Serra del Cadí
La serra del Cadí o el Cadí és una serra del nord de Catalunya situada als Prepirineus.
Veure Prepirineus і Serra del Cadí
Serra del Castell (el Meüll)
La Serra del Castell és un serrat del municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà, dins del terme antic de Mur.
Veure Prepirineus і Serra del Castell (el Meüll)
Serra del castell de Llaguarres
Serra del castell de Llaguarres La serra del castell de Llaguarres està situada a la Baixa Ribagorça d'Aragó.
Veure Prepirineus і Serra del castell de Llaguarres
Serra del Castellet
La Serra del Castellet és una serra del terme municipal de Tremp, antigament termenal entre Gurp de la Conca i Espluga de Serra, tot i que en un punt el terme de Salàs de Pallars arriba des de llevant fins a la mateixa carena.
Veure Prepirineus і Serra del Castellet
Serra del Codó
La Serra del Codó és una serra del terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà, antigament del de Sapeira, de l'Alta Ribagorça.
Veure Prepirineus і Serra del Codó
Serra del Jordal
Margues a l'obaga de la '''Serra del Jordal''', sota La Quadreta i el riu de Vilacarle; i al nord-est de la Penya de Rin de la Carrasca (Prepirineus) Serra del Jordal vista des de la serra de Sis. A l'esquerra es veu també la serra d'Esdolomada i els prats de cultiu d'Esdolomada.
Veure Prepirineus і Serra del Jordal
Serra del Magre (Gavet de la Conca)
La Serra del Magre és una serra del municipi de Gavet de la Conca, que feia de límit entre els antics termes d'Aransís i de Sant Serni.
Veure Prepirineus і Serra del Magre (Gavet de la Conca)
Serra del Montsec
El Montsec és la serralada més meridional del Prepirineu català, i s'estén d'est a oest per les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça.
Veure Prepirineus і Serra del Montsec
Serra del Pi (Perauba)
La Serra del Pi és una petita serra del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situada a la part nord i de llevant de l'antic terme.
Veure Prepirineus і Serra del Pi (Perauba)
Serra del Pico Fred
La Serra del Pico Fred és una serra del terme municipal de Conca de Dalt, al Pallars Jussà, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situada a la part central de l'antic terme, en terres dels pobles de Pessonada i Herba-savina.
Veure Prepirineus і Serra del Pico Fred
Serra del Plan de Toralla
La Serra del Plan de Toralla és una serra de l'interior del terme municipal de la Torre de Cabdella, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serra del Plan de Toralla
Serra del Sastret
La Serra del Sastret és una serra del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serra del Sastret
Serra del Verd
La Serra del Verd des de Sant Llorenç de Morunys La serra del Verd és una serra del Prepirineu al sud-oest de Gósol.
Veure Prepirineus і Serra del Verd
Serra dels Arners
La Serra dels Arners (de vegades esmentat en els mapes com a Serra de les Arnes) és una serra del terme municipal de Tremp, antigament del de Sapeira, de l'Alta Ribagorça, però unit administrativament al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serra dels Arners
Serra dels Avellaners
La Serra dels Avellaners és una serra del municipi de Castell de Mur situada a l'extrem sud-oest del terme, a prop del límit amb Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serra dels Avellaners
Serra dels Bastets
La Serra dels Bastets és una serra del Prepirineu formada per conglomerat montserratins i situada a la Vall de Lord que s'estén d'oest a est al llarg d'un 6 km de longitud entre els rius Cardener (a l'oest), Aigua d'Ora (a l'est) i Aigua de Valls (al nord) i la serra de Busa (al sud).
Veure Prepirineus і Serra dels Bastets
Serra dels Crestells
La Serra dels Crestells (Serra des Crestells, segons la parla local) és una serra del terme municipal de la Torre de Cabdella, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serra dels Crestells
Serra dels Nerets
La Serra dels Nerets és una serra bàsicament del terme de Tremp (antic terme de Vilamitjana, però al límit amb els termes d'Isona i Conca Dellà (antic terme d'Orcau) i Talarn, de manera que els vessants nord-est i nord es troben, respectivament en aquests dos altres termes.
Veure Prepirineus і Serra dels Nerets
Serra dels Obacs (Gavet de la Conca)
La Serra dels Obacs és una serra situada als límits del municipi de Llimiana, en el seu enclavament dels Obacs de Llimiana i de Gavet de la Conca, a l'antic terme d'Aransís.
Veure Prepirineus і Serra dels Obacs (Gavet de la Conca)
Serra dels Solans (la Torre de Cabdella)
La Serra del Plan de Toralla és una serra de l'interior del terme municipal de la Torre de Cabdella, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serra dels Solans (la Torre de Cabdella)
Serra Mitjana (Isona i Conca Dellà)
La Serra Mitjana, respecte del terme d'Abella de la Conca La Serra Mitjana és una serra del terme municipal d'Isona i Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà, que pertanyia a l'antic municipi d'Isona, tot i que a l'extrem nord-occidental, arriba a tocar el terme del veí municipi d'Abella de la Conca.
Veure Prepirineus і Serra Mitjana (Isona i Conca Dellà)
Serradet del Far
El Serradet del Far és una serra del terme municipal de la Torre de Cabdella, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serradet del Far
Serrat (Sant Joan de Vinyafrescal)
El Serrat, així, sense complement del nom, és un serrat del Pallars Jussà, a cavall dels municipis de Conca de Dalt, antigament del de Toralla i Serradell, a l'àmbit del poble de Torallola, i de la Pobla de Segur, en territori del poble de Sant Joan de Vinyafrescal). Està situat al sud-est de Torallola, i al sud-oest de Sant Joan de Vinyafrescal, a l'extrem sud-oriental del terme de Conca de Dalt, en el seu enclavament de Toralla i Serradell.
Veure Prepirineus і Serrat (Sant Joan de Vinyafrescal)
Serrat Curt (Aramunt)
El Serrat Curt és un serrat contrafort de la muntanya de Sant Corneli, pel seu vessant nord, en el terme municipal de Conca de Dalt, en el seu vell terme d'Aramunt.
Veure Prepirineus і Serrat Curt (Aramunt)
Serrat Curt (Cellers)
El Serrat Curt és un serrat del terme municipal de Castell de Mur, del Pallars Jussà, en l'àmbit del poble de Cellers.
Veure Prepirineus і Serrat Curt (Cellers)
Serrat de Cabicerans
El Serrat de Cabicerans és un serrat del municipi de Tremp, situat al sud del terme, dins de l'enclavament de Claret, pertanyent al terme originari de Tremp.
Veure Prepirineus і Serrat de Cabicerans
Serrat de Cal Calafí
El Serrat de Cal Calafí és un serrat del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de Cal Calafí
Serrat de Castellets
El Serrat de Castellets és un serrat del municipi de Conca de Dalt, antigament del de Toralla i Serradell, situada en l'àmbit del poble de Torallola, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de Castellets
Serrat de Castilló
El Serrat de Castilló és un serrat del municipi de Conca de Dalt, antigament de l'antic terme de Claverol, en terres de l'enclavament dels Masos de Baiarri.
Veure Prepirineus і Serrat de Castilló
Serrat de Curan
El Serrat de Curan és una serra de l'Alta Ribagorça que fa de termenal entre els termes municipals del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, Sopeira, a la comarca aragonesa de Ribagorça, i de Tremp, municipi del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de Curan
Serrat de Fontfreda
El Serrat de Fontfreda és un serrat termenal dels municipis de Castell de Mur, del Pallars Jussà, dins de l'antic terme de Guàrdia de Tremp, i Àger, de la Noguera, situada a l'extrem sud del terme pallarès.
Veure Prepirineus і Serrat de Fontfreda
Serrat de Gavarnes
El Serrat de Gavarnes és un serrat del municipi de Conca de Dalt, antigament del de Toralla i Serradell, situada en l'àmbit del poble de Torallola, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de Gavarnes
Serrat de l'Agranador
El Serrat de l'Agranador és un serrat del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situat a cavall de les terres de l'antic poble d'Herba-savina i del sector de Segan d'Hortoneda.
Veure Prepirineus і Serrat de l'Agranador
Serrat de l'Extrem (Salàs de Pallars)
El Serrat de l'Extrem és un serrat del terme municipal de Salàs de Pallars, al límit amb el de Conca de Dalt, en l'antic terme de Toralla i Serradell, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de l'Extrem (Salàs de Pallars)
Serrat de l'Oriol (Herba-savina)
El Serrat de l'Oriol és un serrat del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situat en terres de l'antic poble d'Herba-savina.
Veure Prepirineus і Serrat de l'Oriol (Herba-savina)
Serrat de la Cabanera (Carreu)
El Serrat de la Cabanera, respecte del terme d'Abella de la Conca El Serrat de la Cabanera és un serrat del terme d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, situat a la vall de Carreu.
Veure Prepirineus і Serrat de la Cabanera (Carreu)
Serrat de la Cabanera (la Torre de Tamúrcia)
El Serrat de la Cabanera és un dels contraforts de la Serra de Sant Gervàs, i està situada cap a la meitat d'aquesta serra, a ponent de l'ermita de Sant Gervàs i dels Corrals de Sallants, actualment abandonats.
Veure Prepirineus і Serrat de la Cabanera (la Torre de Tamúrcia)
Serrat de la Collada
El Serrat de la Collada és un serrat del terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà, antigament del terme d'Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça.
Veure Prepirineus і Serrat de la Collada
Serrat de la Comassa
El Serrat de la Comassa és un serrat del municipi de Castell de Mur situada a l'extrem sud-oest del terme, a prop del límit amb Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de la Comassa
Serrat de la Feixa
El Serrat de la Feixa és un serrat del municipi de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, a l'àmbit del poble d'Hortoneda.
Veure Prepirineus і Serrat de la Feixa
Serrat de la Font de la O
El Serrat de la Font de la O és un serrat contrafort de la muntanya de Sant Corneli, pel seu vessant nord, al municipi de Conca de Dalt en el seu vell terme d'Aramunt.
Veure Prepirineus і Serrat de la Font de la O
Serrat de la Gavarnera
El Serrat de la Gavarnera, respecte del terme d'Abella de la Conca El Serrat de la Gavarnera és un serrat del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de la Gavarnera
Serrat de la Guàrdia
El serrat de la Guàrdia és un serrat del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situat en terres de l'antic poble del Mas de Vilanova, o Vilanoveta.
Veure Prepirineus і Serrat de la Guàrdia
Serrat de la Malallau
El Serrat de la Malallau és un serrat del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situat en terres de l'antic poble d'Herba-savina, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de la Malallau
Serrat de la Pera
El Serrat de la Pera és una serra del terme municipal de Conca de Dalt, del Pallars Jussà, dins de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, en terres dels antics pobles de Senyús i dels Masos de la Coma.
Veure Prepirineus і Serrat de la Pera
Serrat de la Rebollera (Rivert)
El Serrat de la Rebollera és un serrat de l'antic terme de Toralla i Serradell, actualment en el terme municipal de Conca de Dalt, en l'àmbit del poble de Rivert, al Pallars Jussà. Està situat a ponent de Rivert, al nord del barranc del Balç i al sud del barranc de Palomera.
Veure Prepirineus і Serrat de la Rebollera (Rivert)
Serrat de la Roureda
El Serrat de la Roureda és un serrat del terme municipal de Tremp, antigament del de Fígols de Tremp, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de la Roureda
Serrat de la Sarga
El Serrat de la Sarga és un serrat del terme municipal de Tremp que antigament feia de termenal dels antics termes municipals de Fígols de Tremp, al Pallars Jussà i Sapeira, de l'Alta Ribagorça, però agregat administrativament al Pallars Jussà des de la seva annexió a Tremp, el 1970.
Veure Prepirineus і Serrat de la Sarga
Serrat de la Sella
El serrat de la Sella és una serra del Prepirineu el vessant nord de la qual pertany al municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell) i el vessant sud al de la Coma i la Pedra (Solsonès), amb una elevació màxima a la Roca de Migdia de 1.870,3 metres.
Veure Prepirineus і Serrat de la Sella
Serrat de la Solana
El Serrat de la Solana és un serrat del terme municipal de Castell de Mur, a la comarca del Pallars Jussà, dins del terme antic de Mur.
Veure Prepirineus і Serrat de la Solana
Serrat de la Torreta
El Serrat de la Torreta és una serra del terme municipal de Conca de Dalt, del Pallars Jussà, dins de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, en terres de l'antiga caseria dels Masos de la Coma.
Veure Prepirineus і Serrat de la Torreta
Serrat de la Traïna
El Serrat de la Traïna és un serrat contrafort de la muntanya de Sant Corneli, pel seu vessant nord, en el terme municipal de Conca de Dalt, en el seu vell terme d'Aramunt.
Veure Prepirineus і Serrat de la Traïna
Serrat de la Tualdeta
El Serrat de la Tualdeta és un serrat situat en el municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà).
Veure Prepirineus і Serrat de la Tualdeta
Serrat de Ladres
El Serrat de Ladres és un serrat l'extrem nord-oest del qual és termenal entre els termes municipals de Tremp (antic terme d'Espluga de Serra, a l'Alta Ribagorça) i Conca de Dalt, (antic terme de Toralla i Serradell, tots dos actualment inclosos en el Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de Ladres
Serrat de les Alzineres (Abella de la Conca)
El Serrat de les Alzineres, respecte del terme d'Abella de la Conca El Serrat de les Alzineres és un serrat del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de les Alzineres (Abella de la Conca)
Serrat de les Bancalades
El Serrat de les Bancalades és un serrat del municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà, dins del terme antic de Mur.
Veure Prepirineus і Serrat de les Bancalades
Serrat de les Barses
El Serrat de les Barses és un serrat del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de les Barses
Serrat de les Comelletes
El Serrat de les Comelletes és una serra del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situada a cavall dels antics pobles del Mas de Vilanova, o Vilanoveta, i d'Herba-savina.
Veure Prepirineus і Serrat de les Comelletes
Serrat de les Coves
El Serrat de les Coves és una serra del municipi de Conca de Dalt, antigament del de Toralla i Serradell, situada en l'àmbit del poble de Rivert.
Veure Prepirineus і Serrat de les Coves
Serrat de les Marrades (Montsec)
El Serrat de les Marrades és un serrat a cavall dels municipis de Castell de Mur, a l'antic terme de Guàrdia de Tremp, dins de l'àmbit del poble de Cellers, i Sant Esteve de la Sarga, en terres de Moror, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de les Marrades (Montsec)
Serrat de les Serretes
El Serrat de les Serretes és un serrat del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situat en terres de l'antic poble d'Herba-savina.
Veure Prepirineus і Serrat de les Serretes
Serrat de Moixerolers
El Serrat de Moixerolers, respecte del terme d'Abella de la Conca El Serrat de Moixerolers és un serrat del terme municipal d'Abella de la Conca, quasi a l'extrem nord del terme, a la vall de Carreu, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de Moixerolers
Serrat de Narçà
El Serrat de Narçà és actualment una serra interna del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà, a l'antic terme d'Aramunt.
Veure Prepirineus і Serrat de Narçà
Serrat de Pena (Cellers)
El Serrat de Pena és un serrat del terme municipal de Castell de Mur, del Pallars Jussà, en l'àmbit del poble de Cellers.
Veure Prepirineus і Serrat de Pena (Cellers)
Serrat de Penalta
El Serrat de Penalta és una serra del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situada a la part nord i de llevant de l'antic terme.
Veure Prepirineus і Serrat de Penalta
Serrat de Picoi
El Serrat de Picoi, respecte del terme d'Abella de la Conca El Serrat de Picoi és un serrat del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de Picoi
Serrat de Piconiller
El Serrat de Piconiller és un serrat de l'actual terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà, dins de l'antic terme d'Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça). És a dir, el serrat pertany geogràficament a l'Alta Ribagorça i administrativament al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de Piconiller
Serrat de Planers
El Serrat de Planers és un serrat del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situat en terres de l'antic poble d'Herba-savina.
Veure Prepirineus і Serrat de Planers
Serrat de Redoneda
El Serrat de Redoneda és un serrat del terme municipal de Tremp, antigament del de Gurp de la Conca.
Veure Prepirineus і Serrat de Redoneda
Serrat de Resteria
El Serrat de Resteria és un serrat del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situat en terres de l'antic poble d'Herba-savina.
Veure Prepirineus і Serrat de Resteria
Serrat de Romers
El Serrat de Romers és un serrat del municipi de Conca de Dalt, antigament del de Toralla i Serradell, en l'àmbit del poble d'Erinyà.
Veure Prepirineus і Serrat de Romers
Serrat de Salitó
El Serrat de Salitó és un serrat del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de Salitó
Serrat de Sant Martí (Salàs de Pallars)
El Serrat de Sant Martí és una serra del terme municipal de Salàs de Pallars, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat de Sant Martí (Salàs de Pallars)
Serrat de Sant Roc
El Serrat de Sant Roc és una serra termenal entre els municipis de Conca de Dalt, en el seu antic terme de Toralla i Serradell, i Senterada, al Pallars Jussà en el seu tros més elevat, però que entra en el terme de Senterada, per on discorre la major part del seu recorregut.
Veure Prepirineus і Serrat de Sant Roc
Serrat de Santa Eulàlia (Serradell)
El Serrat de Santa Eulàlia és una serra del municipi de Conca de Dalt, antigament del de Toralla i Serradell, situada a ponent del poble de Serradell.
Veure Prepirineus і Serrat de Santa Eulàlia (Serradell)
Serrat de Segan
El Serrat de Segan és un serrat del municipi de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situada just al sud-est del poble d'Hortoneda, en l'àmbit del poble de Segan.
Veure Prepirineus і Serrat de Segan
Serrat del Boixeguer
El Serrat del Boixeguer és un serrat del sector central de la Serra del Montsec, pertanyent als termes municipals d'Àger, a la Noguera, i de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat del Boixeguer
Serrat del Castell (Tavèrnoles)
El Serrat del Castell és una muntanya de 681 metres que es troba al municipi de Tavèrnoles, a la comarca catalana d'Osona.
Veure Prepirineus і Serrat del Castell (Tavèrnoles)
Serrat del Cuquerlo
El Serrat del Cuquerlo és un serrat del terme d'Abella de la Conca, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat del Cuquerlo
Serrat del Dogat
El Serrat del Dogat és un serrat del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat del Dogat
Serrat del Gargallar
El Serrat del Gargallar és una serra del municipi de Conca de Dalt, antigament del de Toralla i Serradell, situada en l'àmbit del poble de Rivert, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat del Gargallar
Serrat del Joquer
El Serrat del Joquer és un serrat del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situat en terres de l'antic poble d'Herba-savina.
Veure Prepirineus і Serrat del Joquer
Serrat del Magí
El Serrat del Magí és un serrat del municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà, dins del terme antic de Mur.
Veure Prepirineus і Serrat del Magí
Serrat del Negre
El Serrat del Negre és un serrat del municipi de Gavet de la Conca, que feia de límit entre els antics termes d'Aransís i de Sant Serni.
Veure Prepirineus і Serrat del Negre
Serrat del Nenot
El Serrat del Nenot és un petit serrat del municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà, dins del terme antic de Mur.
Veure Prepirineus і Serrat del Nenot
Serrat del Patxot
El Serrat del Patxot, anomenat Purredó en alguns mapes, és un serrat situat al límit dels municipis de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Toló, i d'Isona i Conca Dellà, dins de l'antic terme de Conques.
Veure Prepirineus і Serrat del Patxot
Serrat del Pletiu
El Serrat del Pletiu és un serrat del terme municipal d'Isona i Conca Dellà (antic terme de Benavent de Tremp), dins de l'enclavament de Montadó.
Veure Prepirineus і Serrat del Pletiu
Serrat del Pou
El Serrat del Pou és un serrat del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situat en terres de l'antic poble d'Herba-savina.
Veure Prepirineus і Serrat del Pou
Serrat del Puit (Tremp)
El Serrat del Puit, o del Pui, és un serrat del terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà, dins de l'antic terme de Fígols de Tremp.
Veure Prepirineus і Serrat del Puit (Tremp)
Serrat del Qüell
El serrat del Qüell és un serrat del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situat en terres de l'antic poble del Mas de Vilanova, o Vilanoveta.
Veure Prepirineus і Serrat del Qüell
Serrat del Rata
El Serrat del Rata, respecte del terme d'Abella de la Conca El serrat del Rata és un serrat del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat del Rata
Serrat del Rei
El Serrat del Rei és un serrat que, de fet, és tot el coster sud-est de lo Tossal, entre els pobles dels Masos de Tamúrcia i la Torre de Tamúrcia, a l'actual terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà, dins de l'antic terme d'Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça).
Veure Prepirineus і Serrat del Rei
Serrat del Roure (Carreu)
El Serrat del Roure és un serrat del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, situat a la vall de Carreu.
Veure Prepirineus і Serrat del Roure (Carreu)
Serrat del Tossal (Torallola)
El Serrat del Tossal és una serrat del municipi de Conca de Dalt, antigament del de Toralla i Serradell, a l'àmbit del poble de Torallola.
Veure Prepirineus і Serrat del Tossal (Torallola)
Serrat del Víctor
El Serrat del Víctor, respecte del terme d'Abella de la Conca El Serrat del Víctor és un serrat del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat del Víctor
Serrat dels Anganets
El Serrat dels Anganets és una serra on es troben els termes municipals de Salàs de Pallars (nord), Talarn (sud i Tremp (nord-oest), aquest darrer en l'antic terme de Gurp de la Conca, tots tres del Pallars Jussà. Està situat a quasi 2 quilòmetres a ponent del nucli de població de Salàs de Pallars, i uns 650 metres al sud-oest de l'ermita de Sant Pere Màrtir, davant per davant d'aquesta capella, a l'altra banda del barranc de les Bruixes.
Veure Prepirineus і Serrat dels Anganets
Serrat dels Boix de la Serra
El Serrat dels Boix de la Serra és una serra del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situada a la part de llevant de l'antic terme.
Veure Prepirineus і Serrat dels Boix de la Serra
Serrat dels Collars
El Serrat dels Collars és un serrat del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat dels Collars
Serrat dels Corralets
El Serrat dels Corralets és un serrat de la part nord-est de l'antic terme de Benés, a l'Alta Ribagorça, actualment del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat dels Corralets
Serrat dels Corrals (Conca de Dalt)
El Serrat dels Corrals és un serrat contrafort de la muntanya de Sant Corneli, pel seu vessant nord, en el terme municipal de Conca de Dalt, en el seu vell terme d'Aramunt.
Veure Prepirineus і Serrat dels Corrals (Conca de Dalt)
Serrat dels Corrals (Sarroca de Bellera)
El Serrat dels Corrals és un serrat que de la part nord-occidental de l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça, ara del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat dels Corrals (Sarroca de Bellera)
Serrat dels Portells
El Serrat dels Portells és un serrat de la part occidental del municipi de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat dels Portells
Serrat dels Pous (Tremp)
El Serrat dels Pous és un serrat del terme municipal de Tremp, antigament del de Fígols de Tremp.
Veure Prepirineus і Serrat dels Pous (Tremp)
Serrat dels Trossos dels Arrendadors
El Serrat dels Trossos dels Arrendadors és un serrat del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situada a la part de llevant de l'antic terme.
Veure Prepirineus і Serrat dels Trossos dels Arrendadors
Serrat des Bigues
El Serrat des Bigues és un serrat del terme municipal de Conca de Dalt, antigament del d'Hortoneda de la Conca, situat en terres de l'antic poble d'Herba-savina.
Veure Prepirineus і Serrat des Bigues
Serrat Estret
El Serrat Estret és un serrat del municipi de Llimiana, del Pallars Jussà, a prop del límit sud-est, termenal amb Gavet de la Conca.
Veure Prepirineus і Serrat Estret
Serrat Molar
El Serrat Molar és un serrat del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrat Molar
Serrat Pelat
El Serrat Pelat és un serrat del municipi de Conca de Dalt, antigament de l'antic terme de Claverol, en terres de l'enclavament dels Masos de Baiarri.
Veure Prepirineus і Serrat Pelat
Serrat Rodó (Vilamolat de Mur)
El Serrat Rodó és una serra del municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà, dins del terme antic de Mur.
Veure Prepirineus і Serrat Rodó (Vilamolat de Mur)
Serrats de la Font de Bufal
Els Serrats de la Font de Bufal, respecte del terme d'Abella de la Conca Els Serrats de la Font de Bufal és un conjunt de serrats del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Serrats de la Font de Bufal
Sistema Mediterrani Català
El Sistema Mediterrani Català, també conegut com les Serralades Costaneres, és un sistema dual d'alineacions muntanyoses més o menys paral·leles, la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral.
Veure Prepirineus і Sistema Mediterrani Català
Sit negre
El sit negre, hortolà negre, hortolà cellard, xitxit o sitroc/sitroc llis (Emberiza cia) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.
Veure Prepirineus і Sit negre
Sobremonestero
Sobremonestero és una serra situada en el límit del terme municipal de la Torre de Cabdella, a la comarca del Pallars Jussà, dins de l'antic terme primigeni de la Torre de Cabdella, i el d'Espot, al Pallars Sobirà. Està situada al nord del terme municipal de la Torre de Cabdella, i al sud-oest del d'Espot.
Veure Prepirineus і Sobremonestero
Solsonès
El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.
Veure Prepirineus і Solsonès
Son Torrella (Escorca)
Son Torrella és una possessió del terme d'Escorca situada al peu del Puig Major.
Veure Prepirineus і Son Torrella (Escorca)
Subpirineu
Mapa Catalunya Mapa geogràfic de Catalunya assenyalant els principals sistemes morfològicsFronteres orientatives segons articles de la Enciclopèdia Catalana Nostra Senyora de Bellmunt'' a Sant Pere de Torelló dins de la zona del Subpirineu El Subpirineu és una zona muntanyosa a Catalunya.
Veure Prepirineus і Subpirineu
Tallarol gros
El tallarol gros, busqueret gros o busquereta mosquitera (Sylvia borin) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids. Nidifica a la major part d'Europa i al Paleàrtic fins a l'oest de Sibèria i passa l'hivern a l'Àfrica subsahariana.El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
Veure Prepirineus і Tallarol gros
Te de roca
El te de roca, te de roquer o te d'Aragó (Jasonia glutinosa) és una planta herbàcia, aromàtica, de la família de les asteràcies o compostes de tacte viscós.
Veure Prepirineus і Te de roca
Tor-la-ribera
Tor-la-ribera (en castellà, Torre la Ribera) és un municipi de la Baixa Ribagorça, estès sota els peus del massís d'El Turbó (2 556 m) fins a la Vall de l'Isàvena.
Veure Prepirineus і Tor-la-ribera
Tora blava
La tora blava, acònit, matallops o napel (Aconitum napellus), és una planta verinosa de la família de les ranunculàcies del gènere Aconitum.
Veure Prepirineus і Tora blava
Tortellà
Tortellà és un municipi de la comarca de la Garrotxa, situat a l'Alta Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Prepirineus і Tortellà
Tossal de Codó
El Tossal de Codó, és un cim de 1.754,1 metres d'altitud situat al límit dels termes de Sarroca de Bellera, a l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça i del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, dins de l'antic terme de Malpàs.
Veure Prepirineus і Tossal de Codó
Tossal de la Cassola
El Tossal de la Cassola és el cim més alt, 698,6 m. alt., del Mont de Conques, a l'antic terme de Conques, actualment pertanyent al municipi d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Tossal de la Cassola
Tossal de la Creu del Codó
El Tossal de la Creu del Codó és una muntanya de 1.530 metres que és el cim més alt de la Serra de la Creu del Codó.
Veure Prepirineus і Tossal de la Creu del Codó
Tossal de les Tres Muntanyes
El Tossal de les Tres Muntanyes és una muntanya de 2.462,6 m. alt.
Veure Prepirineus і Tossal de les Tres Muntanyes
Tossal de les Viudes (Artesa de Segre)
El Tossal de les Viudes és una muntanya de 403 metres que es troba al sud del poble d'Alentorn, dins del municipi d'Artesa de Segre, a la comarca catalana de la Noguera.
Veure Prepirineus і Tossal de les Viudes (Artesa de Segre)
Tossal de Prat d'Hort
El tossal de Prat d'Hort és una muntanya de 1.526,6 metres d'altitud situat al sud-oest del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Tossal de Prat d'Hort
Tossal de Sarviscué
El Tossal de Sarviscué, és un cim de 2.057,3 metres d'altitud situat al límit dels termes de Sarroca de Bellera, a l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça i del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, dins de l'antic terme de Malpàs.
Veure Prepirineus і Tossal de Sarviscué
Tossal de Velart
El Tossal de Velart (anomenat Tossal de Belart o Belard en alguns mapes), és una muntanya del terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Fígols de Tremp.
Veure Prepirineus і Tossal de Velart
Tossal del Vigatà
El Tossal del Vigatà és un dels cims de la Serra de la Campaneta, de la qual en constitueix l'extrem meridional.
Veure Prepirineus і Tossal del Vigatà
Tossal Ras
El Tossal Ras és una muntanya del terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Sapeira.
Veure Prepirineus і Tossal Ras
Tossalets (Gavet de la Conca)
Tossalets és una muntanya amb dos cims bessons, de 1.145,7 i 1.150,9 m. altitud, situat a l'extrem nord-oest de La Serra, que és la continuació cap al sud-est de la Serra dels Obacs, al límit dels antics termes d'Aransís i de Sant Salvador de Toló, pertanyents actualment tots dos al terme municipal de Gavet de la Conca, del Pallars Jussà.
Veure Prepirineus і Tossalets (Gavet de la Conca)
Tremp
El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.
Veure Prepirineus і Tremp
Tritó pirinenc
El tritó pirinenc (Calotriton asper) és una espècie d'amfibi urodel de la família dels salamàndrids.
Veure Prepirineus і Tritó pirinenc
Turó de Collsapalomera
El Turó de Collsapalomera és una muntanya de 660 metres que es troba al municipi de Sant Sadurní d'Osormort, a la comarca d'Osona.
Veure Prepirineus і Turó de Collsapalomera
Turisme rural
Casa rural de Lituània. El turisme rural o agroturisme és l'activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menys de 1.000 o 2.000 habitants) o fora del nucli urbà en localitats d'una mida més gran.
Veure Prepirineus і Turisme rural
Uncastillo
Uncastillo (Uncastiello en aragonès) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas i situada a uns 115 kilòmetres de la capital aragonesa.
Veure Prepirineus і Uncastillo
Urbasa
Urbasa és un altiplà muntanyenc o una serra (la serra d'Urbasa) situat al nord-oest de Navarra que presenta una altitud mitjana d'uns 1000 msnm.
Veure Prepirineus і Urbasa
Vall de l'Isàvena
Vista de la Vall de l'Isàvena des de Beranui La Vall de l'Isàvena és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda pel riu Isàvena.
Veure Prepirineus і Vall de l'Isàvena
Vall del Ges
El santuari de Bellmunt La Vall del Ges és una vall situada al nord de la comarca d'Osona, dins la subcomarca de la Plana de Vic, i la tanca la Serra de Bellmunt.
Veure Prepirineus і Vall del Ges
Vallcebre
Vallcebre és un municipi de la comarca del Berguedà, situat al seu nord-oest i, per tant, a l'Alt Berguedà, en les serres muntanyoses del Prepirineu.
Veure Prepirineus і Vallcebre
Vara d'or
La vara d'or (Solidago virgaurea), també coneguda com a herba judaica, herba pagana, vara de Sant Josep, cercavinya o consolda sarrahinesca, és una planta herbàcia de la família de les Asteràcies que brota a la primavera.
Veure Prepirineus і Vara d'or
Vegetació dels Països Catalans
Roureda a la Font del Racó (Barcelona) La vegetació dels Països Catalans comprèn la cobertura vegetal, tant l'espontània com la conreada, d'aquest territori que ocupa una superfície d'uns 70.000 km².
Veure Prepirineus і Vegetació dels Països Catalans
Vil·la romana del Romeral
La vil·la romana del Romeral és un jaciment arqueològic situat cronològicament entre els segles IV i V dC, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i descobert casualment l'any 1961, a causa d'unes obres per instal·lar una conducció de reg en una finca que fins aquell moment havia estat terreny de secà.
Veure Prepirineus і Vil·la romana del Romeral
Voltor comú
Voltor comú volant. Cap del voltor comú. El voltor comú (Gyps fulvus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar a la península Ibèrica que supera en envergadura (fins a 260 cm) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.
Veure Prepirineus і Voltor comú
Vulturó
El Vulturó, també anomenat Puig de la Canal Baridana, de 2.649 metres, és el cim més alt de la serra del Cadí i del Prepirineu català.
Veure Prepirineus і Vulturó
També conegut com Pre-Pirineu, Pre-Pirineus, Prepirineu.
, Coll de Jau (estació d'esquí), Coll de la Croqueta d’Ovarra, Coll de Pendís, Comunidor, Congost (hidrografia), Congost d'Ovarra, Conjurador de Serrallonga, Corberes, Cotiella, Cova de l'Arbreda, Crocus nevadensis, Dag Shang Kagyü, Denominació d'Origen Pla de Bages, Depressió Central, Diego Pontac, El Camí, El Catllaràs, El Mont (Albanyà), El Mu, El Port del Comte, El Puig de Rialb, El Rialb, El Salt del Sastre, El Turbó, Eleccions municipals catalanes de 1934, Els Bessons (les Borges Blanques), Els Serrats (la Torre de Cabdella), Entença, Escurçó pirinenc, Espai Natural Protegit de Bellmunt-Almenara, Esport a Catalunya, Estadella, Fageda de la Grevolosa, Fallopia japonica, Festes populars i religioses a la Baronia de Rialb, Figueres, Franja de Ponent, Gat salvatge, Gat salvatge europeu, Geografia d'Espanya, Geografia de Catalunya, Geografia dels Països Catalans, Gerd, Goiat, GR 1, Gralla becvermella, Gryllus campestris, Guaso, Guixers, Heretat de Guàrdia, Història de l'Aragó, Història de l'electricitat a Catalunya, Ilergets, Isard pirinenc, Isàvena, Jaciment arqueològic de la Balma de Guilanyà, Joan Rosell i Sanuy, L'Esquena d'Ase, La Baronia de Rialb, La Bòfia, La Canal de Berdún, La Cornassa, La Corona (Montsec), La Corona (Siall), La Costa (Tremp), La Panadella, La Pobla de Segur, La Rebollera (Sant Esteve de la Sarga), La Serra (Conca de Dalt), La Serreta (Mur), La Seu d'Urgell, Límit arbori, Línia Lleida - la Pobla de Segur, Les Avellanes, Les Paüls, Linx nòrdic, Llista d'ocells sedentaris del Solsonès, Llista de carnívors del Solsonès, Llista de cascades de Catalunya, Llista de cims dels Prepirineus, Llista de colls dels Prepirineus meridionals, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Llista de muntanyes de Catalunya, Llista de rius dels Prepirineus, Llitera (comarca històrica), Lluçanès, Lo Coscoll (Montsec), Lo Morral (Abella de la Conca), Lo Palomar, Lo Raller de la Santa, Lo Serrat (el Meüll), Lo Serrat Pla, Los Serrats (Llania), Mallos de Riglos, Manresa, Massís de Plantaurel, Massís del Montgrí, Matagalls, Merla de pit blanc, Miralpeix (Tiurana), Mirambell (Bassella), Montsec d'Alsamora, Montsec d'Alzina, Montsec d'Ares, Montsec de Castellnou, Montsec de Sant Esteve, Montsechia, Morcat, Muntanya d'Adons, Muntanya de Sant Mamet, Muntanyesa comuna, Muntanyesa tardana, Museu Francesc Boncompte, Navès, Noel Llopis i Lladó, Nu Drama, Ofita, Oma, Orcau, Orcau (antic municipi), Osona, Pa de fetge, Pallars Sobirà, Pallerols de Rialb, Palomí, Pantà de Rialb, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans, Pas de la Lloba, Pela-roques, Període iber a Catalunya, Peu de muntanya, Pic de Costa Cabirolera, Picot negre eurasiàtic, Picota Alta (Cellers), Pirineus, Pirineus (desambiguació), Pirocroids, Poblat ibèric del Cogulló, Ponts, Port del Comte, Port del Comte (desambiguació), Portada/article agost 12, Prepirineus aragonesos, Prepirineus catalans, Província de Lleida, Prunel·la hissopifòlia, Pui de Cinca, Pui de les Canals, Puig de Cortils, Puig de Sant Jordi, Puig Roig (Torroella de Montgrí), Puig Segaler, Quer (orografia), Reina dels prats, Relleu d'Espanya, Repte dels 100 cims/essencials, Repte dels 100 cims/no essencials, Ribagorça (comarca històrica), Ribesaltes (Ribes de Freser), Ripollès, Riu Blanc, Riu de Vilacarle, Roc de la Guàrdia (Balenyà), Roca del Vinyer, Roca dels Bous, Roques de Castellnou, Roques del Castellet, Roques Pelades, Roques Peronyes, Roure, Ruta dels Orígens, Salamandra comuna, Saldes, Samitier, Sant Corneli, Sant Julià de Cerdanyola, Sant Just d'Odèn, Sant Miquel del Soler de Dalt, Sant Pere Sasserra, Sant Sadurní de Gallifa, Santa Linya, Santa Maria d'Ovarra, Santa Pau, Saxifraga longifolia, Segre Mitjà, Seira, Sender de gran recorregut, Senet, Sepulcre megalític de la Cabana de Perauba, Serra Cabirolera, Serra Carbonera, Serra d'Alzina, Serra de Boumort, Serra de Busa, Serra de Cal Mestre, Serra de Cantellet, Serra de Carboneres, Serra de Carreu, Serra de Castelltallat, Serra de Cinto, Serra de Coll de Neda, Serra de Guara, Serra de l'Andreu, Serra de l'Empedrat, Serra de l'Estall, Serra de l'Obac (Bages), Serra de la Conca, Serra de la Mata Negra, Serra de la Torre (Sant Esteve de la Sarga), Serra de la Travessa, Serra de la Vall de Llimiana, Serra de Leire, Serra de les Carboneres, Serra de les Raconades, Serra de Mont-roig (Noguera), Serra de Montllobar, Serra de Palasí, Serra de Palles, Serra de Peracalç, Serra de Pi, Serra de Picancel, Serra de Plandestàs, Serra de Planell Ras, Serra de Salàs, Serra de Sant Adrià, Serra de Sant Quilis, Serra de Santa Cristina (Carreu), Serra de Santa Engràcia, Serra de Sis, Serra del Banyader, Serra del Batlle, Serra del Cadí, Serra del Castell (el Meüll), Serra del castell de Llaguarres, Serra del Castellet, Serra del Codó, Serra del Jordal, Serra del Magre (Gavet de la Conca), Serra del Montsec, Serra del Pi (Perauba), Serra del Pico Fred, Serra del Plan de Toralla, Serra del Sastret, Serra del Verd, Serra dels Arners, Serra dels Avellaners, Serra dels Bastets, Serra dels Crestells, Serra dels Nerets, Serra dels Obacs (Gavet de la Conca), Serra dels Solans (la Torre de Cabdella), Serra Mitjana (Isona i Conca Dellà), Serradet del Far, Serrat (Sant Joan de Vinyafrescal), Serrat Curt (Aramunt), Serrat Curt (Cellers), Serrat de Cabicerans, Serrat de Cal Calafí, Serrat de Castellets, Serrat de Castilló, Serrat de Curan, Serrat de Fontfreda, Serrat de Gavarnes, Serrat de l'Agranador, Serrat de l'Extrem (Salàs de Pallars), Serrat de l'Oriol (Herba-savina), Serrat de la Cabanera (Carreu), Serrat de la Cabanera (la Torre de Tamúrcia), Serrat de la Collada, Serrat de la Comassa, Serrat de la Feixa, Serrat de la Font de la O, Serrat de la Gavarnera, Serrat de la Guàrdia, Serrat de la Malallau, Serrat de la Pera, Serrat de la Rebollera (Rivert), Serrat de la Roureda, Serrat de la Sarga, Serrat de la Sella, Serrat de la Solana, Serrat de la Torreta, Serrat de la Traïna, Serrat de la Tualdeta, Serrat de Ladres, Serrat de les Alzineres (Abella de la Conca), Serrat de les Bancalades, Serrat de les Barses, Serrat de les Comelletes, Serrat de les Coves, Serrat de les Marrades (Montsec), Serrat de les Serretes, Serrat de Moixerolers, Serrat de Narçà, Serrat de Pena (Cellers), Serrat de Penalta, Serrat de Picoi, Serrat de Piconiller, Serrat de Planers, Serrat de Redoneda, Serrat de Resteria, Serrat de Romers, Serrat de Salitó, Serrat de Sant Martí (Salàs de Pallars), Serrat de Sant Roc, Serrat de Santa Eulàlia (Serradell), Serrat de Segan, Serrat del Boixeguer, Serrat del Castell (Tavèrnoles), Serrat del Cuquerlo, Serrat del Dogat, Serrat del Gargallar, Serrat del Joquer, Serrat del Magí, Serrat del Negre, Serrat del Nenot, Serrat del Patxot, Serrat del Pletiu, Serrat del Pou, Serrat del Puit (Tremp), Serrat del Qüell, Serrat del Rata, Serrat del Rei, Serrat del Roure (Carreu), Serrat del Tossal (Torallola), Serrat del Víctor, Serrat dels Anganets, Serrat dels Boix de la Serra, Serrat dels Collars, Serrat dels Corralets, Serrat dels Corrals (Conca de Dalt), Serrat dels Corrals (Sarroca de Bellera), Serrat dels Portells, Serrat dels Pous (Tremp), Serrat dels Trossos dels Arrendadors, Serrat des Bigues, Serrat Estret, Serrat Molar, Serrat Pelat, Serrat Rodó (Vilamolat de Mur), Serrats de la Font de Bufal, Sistema Mediterrani Català, Sit negre, Sobremonestero, Solsonès, Son Torrella (Escorca), Subpirineu, Tallarol gros, Te de roca, Tor-la-ribera, Tora blava, Tortellà, Tossal de Codó, Tossal de la Cassola, Tossal de la Creu del Codó, Tossal de les Tres Muntanyes, Tossal de les Viudes (Artesa de Segre), Tossal de Prat d'Hort, Tossal de Sarviscué, Tossal de Velart, Tossal del Vigatà, Tossal Ras, Tossalets (Gavet de la Conca), Tremp, Tritó pirinenc, Turó de Collsapalomera, Turisme rural, Uncastillo, Urbasa, Vall de l'Isàvena, Vall del Ges, Vallcebre, Vara d'or, Vegetació dels Països Catalans, Vil·la romana del Romeral, Voltor comú, Vulturó.