Comunicació

533 les relacions: Abant, Abant (heroi), Abants, Acestes, Acròpoli d'Atenes, Acrocorint, Acteó, Afrodita, Agamede, Agamedes, Agènor (fill de Posidó), Age of Empires, Age of Mythology, Agis IV, Alalcomen, Alalcomenia, Alcínous (rei), Alcíone (Plèiade), Alcmeònides, Alikí, Aloïdes, Aloeu, Altar dels dotze déus, Amfímac (fill de Ctèat), Amfiarau, Amfitrite, Amimone, Anceu (fill de Licurg), Andròmeda (mitologia), Antímac I, Antíope, Anteu (mitologia), Anthaeus, Anthas, Antiga Corint, Aqueus, Aranyes en la cultura popular, Aríon (cavall), Arcadis, Areòpag, Ares, Arete (mitologia), Argonautes, Aristó (explorador), Aristeu (mitologia), Arne, Art grecobudista, Artemísion, Asop (fill d'Oceà), Aspledó, ..., Aspledon, Asterió (déu), Astipalea, Astipalea (filla de Fènix), Atena, Atlàntida, Atles (mitologia), Atos, Augies (Lacònia), Azes I, Íam, Ínac, Ístmia, Ítac, Èac, Ègion, Èlida, Èol (fill d'Hípotes), Èol (fill d'Hel·lè), Èpit (fill d'Èlat), Èpit (fill d'Hipòtou), Època arcaica, Èrix, Èurit (fill de Posidó), Èurite, Ògig, Çatalca, Àgora, Àiax el Major, Àiax el Menor, Àlope, Àmic, Àrquias de Túrios, Àrtemis, Àsea, Àstac (fill de Posidó), Àstacos de Bitínia, Bali (cavall), Bèbrices (Pont), Belos (fill de Posidó), Beot, Beykoz, Bibliotheca Alexandrina, Bisaltes, Bisaltes (mitologia), Bizanci, Bizant (mitologia), Brau de Creta, Briàreu, Brontes, Buccina, Busiris (fill de Posidó), Butes (fill de Pandíon), Cadmeus, Cal·lírroe (filla d'Oceà), Calendari àtic, Calendaris hel·lènics, Camir (fill de Cèrcaf), Cap Matapan, Cap Súnion, Caribdis, Cassandra, Cassiopea (mitologia), Cavall alat, Cavall blanc (mitologia), Cànace, Cècrops, Cècrops II, Cèncrees, Cízic (heroi), Celeno (Plèiade), Ceneu, Ceròesa, Cerció, Cercira, Ceto, Ciència planetària, Ciclop, Cicne (fill de Posidó), Cicne (pare de Tenes), Cicreu, Cilicis, Cimòdoce (nereida), Cimopolea, Circe, Cirene (filla d'Hipseu), Civilització micènica, Climen, Clinis, Codros, Colom de la pau, Colones, Columna de les serps, Cometo, Constel·lació de la Balena, Coper, Corfú, Corfú (ciutat), Coroneu, Coronis (filla de Coroneu), Cotos, Crítias (diàleg), Crònica de Paros, Creteu, Crisàor, Cromió, Cronos, Ctèat, Curos del cap Súnion, Damees de Cleitor, Dànae, Dànau, Dèdal, Déu del cap Artemísion, Déus de la mar de la mitologia grega, Delfos (ciutat), Delfos (fill d'Apol·lo), Delos, Demèter, Demòstenes, Despina, Despina (satèl·lit), Dia de la Mare, Dionísies, Doros, Eòlice, Efialtes (mitologia), Eges (Eubea), Egesta (filla d'Hípotes), Egeu (fill de Pandíon), Egipte (fill de Belos), El, Eleusis (ciutat), Els dotze treballs d'Hèracles, Els Quatre-cents, Enòmau (fill d'Ares), Enees, Enipeu, Eolis, Epopeu, Erectèon, Erecteu, Ergí (mitologia), Erisícton, Escil·la (filla de Forcis), Esciró, Escites, Esclavitud a l'antiga Grècia, Espàrtoc V, Espeo, Esquèria, Estrela argèada, Etna, Etra (filla de Piteu), Etusa (mitologia), Eubea, Eufem, Eufem (fill de Posidó), Eufrànor d'Atenes, Eumolp, Eurínome (filla de Nisos), Eurípil (fill d'Astipalea), Eurípil (fill de Celeno), Europa (filla de Tici), Evadne, Evadne (filla d'Èpit), Evandre, Evè, Far antic, Fèax, Fèneos, Feacis, Fedra, Fengari, Fenicis, Fineu (pare de Pandíon), Fira dels eginetes, Font de Pirene, Forca (estri), Foroneu, Fris del Partenó, Frontons del Partenó, Ftios, Funtana Meiga, Galene, Garbell (agricultura), Gea, Gies, Gigantomàquia, Gitíon, Gitiades, Glauc (fill de Posidó), Glauc d'Argos, Grec àtic, Grecs, Guants de boxa, Guerra de Troia, Guerra dels set Cabdills, Hades, Halirroti, Halmos, Hàlia (mitologia), Hèlice (ciutat), Hèstia, Híerax, Hípia, Hecatonquir, Hel·le, Helissont, Hera, Hermíona, Hesíone, Hexamílion, Hexàpolis dòrica, Hieromnemones, Himne homèric, Hios (cràter), Hipòlit, Hipòtoe, Hipòtous, Hipocamp (mitologia), Hipotoont, Hirieu, Història de Creta, Història de Grècia, Història de la meteorologia, Història de les Cíclades, Hoplita, Iàmides, Idas, Idomeneu (fill de Deucalió), Ifimedia, Ilíada, Illa de les Serps (Mar Negre), Illa de Rodes, Immortals (pel·lícula), Imperi Cartaginès, Industrial Light & Magic, Infern - Cant Dotzè, Infern - Cant Novè, Ira de titans, Jardineria del Barroc, Jàson, Jesús camina sobre l'aigua, Jocs Ístmics, Jocs panhel·lènics, Kadıköy, Kevin McKidd, La guerra de Troia, La petita Polon, La Sagesse des mythes, Laocoont, Laocoonte, Laomedont de Troia, Larissa, Larissa (satèl·lit), Làmia (mitologia), Lèlex (fill de Posidó), Líbia (filla d'Èpaf), Leitos, Les oceànides, Les suplicants (Èsquil), Les troianes, Leucòtea, Leucip (mitologia), Licos (fill de Posidó), Lisianassa, Lliga Amficciònica, Lliga Aquea, Lliga Beòcia, Lliga de Delos, Llista de cràters de (433) Eros, Llista de cràters de Tetis, Llista de déus grecs, Llista de personatges de la mitologia egípcia, Lluita de titans (pel·lícula de 1981), Lluita de titans (pel·lícula de 2010), Macistos, Mar, Marbres d'Elgin, Marpessa, Mègara, Mèlite (nereida), Mètopes del Partenó, Mínias, Mínies, Medalla del Servei Distingit a la Marina, Medusa (mitologia), Megareu, Melanipe, Melanto (filla de Deucalió), Mero, Mestra (mitologia), Metamorfosi (mitologia), Metapont (rei), Metídrion, Metíoque i Menipa, Micenes, Minos, Minotaure, Mite fundacional, Mitologia, Mitologia amaziga, Mitologia bretona, Mitologia etrusca, Mitologia fenícia, Mitologia grecoromana, Mitologia micènica, Molícrion, Molíone, Moliònides, Muntanyes sagrades, Museu (mitologia), Museu Arqueològic d'Ístmia, Museu Arqueològic d'Olímpia, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Naupacte, Naupli (fill de Posidó), Nausítous, Nàiades (mitologia), Nàuplia, Nèrites, Nèstor (mitologia), Níssiros, Neleu, Neptú (mitologia), Neptú (planeta), Neptunàlia, Nereides, Nereu, Nesoi, Nethuns, Nicteu, Nomenclatura dels satèl·lits naturals, O Brother, Where Art Thou?, Ocèan, Oceà i Tetis, Odissea, Odisseu, Olímpics, Olimp, Onquestos (Beòcia), Oracle d'Amfiarau, Orcomen (Arcàdia), Orcomen (Beòcia), Orestes (mitologia), Orió (mitologia), Otris, Paestum, Palau de Topkapı, Pal·las (filla de Tritó), Paleta de pedra, Pamfos, Pandròsion, Paniònia, Paniònion, Panteó (mitologia), Parc del Laberint d'Horta, Pare Noel, Parnàs, Parnàs (mitologia), Partenó, Pasífae, Pasífae (escultura), Pasífae (satèl·lit), Pausànies (general), Paxos, Pànope, Pèlias, Pèlops, Pínakes de Penteskouphia, Pítane, Pítia, Pítica VI, Pòrtic, Pótnia Theron, Pederàstia, Pederàstia a l'antiga Grècia, Pegàs (mitologia), Pelasg, Peleu, Percy Jackson & the Olympians: The Lightning Thief, Percy Jackson i els déus de l'Olimp, Peribea (filla d'Eurimedont), Periclimen, Periclimen (fill de Neleu), Periclimen (fill de Posidó), Perimele (filla d'Hipodamant), Perseu (heroi grec), Perseu i Andròmeda (Leighton), Pintor d'Àmasis, Pirates of the Caribbean: Dead Men Tell No Tales, Pirene (nàiade), Pitó (mitologia), Planetes en l'astrologia, Plèiades (mitologia), Plutó (mitologia), Polibotes, Polifem (fill d'Èlat), Polifem (fill de Posidó), Politeisme, Posidònia, Protesilau, Proteu, Proteu (satèl·lit), Protrigea, Pterelau, Quadriga, Quíone (filla de Bòreas), Quilonis, Rea (mitologia), Religió de l'antiga Grècia, Religió minoica, Rode (nimfa), Roques Gires, Salamina, Salamina (mitologia), Satèl·lits de Neptú, Sàmicon, Selí, Sileu, Silly Symphonies, Sime (Dodecanès), Sime (mitologia), Sinis, Soter, Subiluliuma I, Tafi (heroi grec), Tafis, Talia (nereida), Tàrtar (mitologia), Tènar, Tènar (població), Teano (esposa de Metapont), Teàgenes de Règion, Teòfane, Tegiri, Telamó, Telefaassa, Telesies (escultor), Telquins, Tempe, Temple d'Afea, Temple d'Eshmun, Temple de Posidó a Súnion, Temple grec, Tenàries, Tenes (fill de Cicne), Terambo, Terratrèmol, Teseu, Tetis (mare d'Aquil·les), The Lightning Thief, Thiasos, Tia (nimfa), Tiberi Juli Sauromates, Tilos, Tinge, Tinos, Tirèsias, Tiro, Titanomàquia, Toosa, Torone, Tríopas, Tríopas (helíade), Trezè, Trident, Trident de Posidó, Tritó (mitologia), Tritó (satèl·lit), Triturus, Trofoni, Troia, Vall dels Temples, Velló d'or, Venus Anadyomene, Vili i Vé, Wilusa, Xantos (cavall), Yam (déu), Zeus, (149) Medusa. Ampliar l'índex (483 més) » « Shrink índex

Abant

* Abant (rei), rei llegendari d'Argos.

Nou!!: Posidó і Abant · Veure més »

Abant (heroi)

Abant (en grec antic Ἄβας) fou un heroi grec, fill de Posidó i de la nimfa Aretusa, divinitat d'una font prop de Calcis.

Nou!!: Posidó і Abant (heroi) · Veure més »

Abants

Els abants (Ἄβαντες) eren un poble pregrec, de vegades considerat grec, establert a Eubea i que va migrar a diverses regions de Grècia.

Nou!!: Posidó і Abants · Veure més »

Acestes

Acestes i de vegades Egestes (en grec Αἴγεστης) és el fill del déu-riu sicilià Crimís i d'una dona troiana anomenada Egesta o Segesta.

Nou!!: Posidó і Acestes · Veure més »

Acròpoli d'Atenes

Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.

Nou!!: Posidó і Acròpoli d'Atenes · Veure més »

Acrocorint

Acrocorint (en grec antic Ακροκόρινθος) és una elevació de roca a tocar de l'antiga ciutat de Corint, que antigament era l'acròpoli de la ciutat.

Nou!!: Posidó і Acrocorint · Veure més »

Acteó

1.

Nou!!: Posidó і Acteó · Veure més »

Afrodita

En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.

Nou!!: Posidó і Afrodita · Veure més »

Agamede

En la mitologia grega, Agameda o Agamede (en grec antic Ἀγαμήδη) era una sàvia fetillera, filla primogènita d'Augias, rei de l'Èlide, i d'Epicaste.

Nou!!: Posidó і Agamede · Veure més »

Agamedes

Segons la mitologia grega, Agamedes (en grec antic Άγαμήδης) va ser un arquitecte molt famós, fill d'Ergí, rei d'Orcomen (o d'Estímfal, un net d'Arcas).

Nou!!: Posidó і Agamedes · Veure més »

Agènor (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Agènor (en grec Ἀγήνωρ, en llatí Ăgēnōr) va ser un rei de Fenícia, fill de Posidó i de Líbia.

Nou!!: Posidó і Agènor (fill de Posidó) · Veure més »

Age of Empires

Age of Empires (coneguda també per les sigles AOE) és una sèrie de videojocs d'estratègia en temps real per a ordinadors personals, desenvolupada per Ensemble Studios i publicada per Microsoft Game Studios.

Nou!!: Posidó і Age of Empires · Veure més »

Age of Mythology

Age of Mythology (comunament abreviat com AoM) és un videojoc per a ordinador personal d'estratègia en temps real en base mitològica desenvolupat per Ensemble Studios i publicat per Microsoft Game Studios.

Nou!!: Posidó і Age of Mythology · Veure més »

Agis IV

Agis IV (en grec antic Ἄγις) fou rei d'Esparta, el fill gran d'Eudàmides II.

Nou!!: Posidó і Agis IV · Veure més »

Alalcomen

Alalcomen (en grec antic Ἀλαλκομένιον) era una antiga ciutat de Beòcia situada al peu del mont Tilphossion una mica a l'est de Coronea i prop del llac Copais.

Nou!!: Posidó і Alalcomen · Veure més »

Alalcomenia

Alalcomenia (en Ἀλαλκομενία) era un personatge de la mitologia grega, una de les tres filles del rei Ògig de Beòcia, un fill de Posidó.

Nou!!: Posidó і Alalcomenia · Veure més »

Alcínous (rei)

A la mitologia grega, Alcínous (en grec Ἀλκίνοος Alkínoös, 'ment poderosa') va ser rei dels feacis, fill de Fèax (o de Nausítous, segons altres).

Nou!!: Posidó і Alcínous (rei) · Veure més »

Alcíone (Plèiade)

Segons la mitologia grega, Alcíone (Alcyone) va ser una de les Plèiades, filla d'Atlas i de Plèione.

Nou!!: Posidó і Alcíone (Plèiade) · Veure més »

Alcmeònides

Els alcmeònides (Alcmaeonidae) eren un família noble d'Atenes, una branca dels Neleides o descendents de Neleu (l'heroi fill de Posidó), que van ocupar un paper destacat a la història d'Atenes del 1100 aC al 400 aC.

Nou!!: Posidó і Alcmeònides · Veure més »

Alikí

Localització d'Alikí a Tassos Plànol de les pedreres de la península d'Alikí Alikí (Aλική) és una península de la costa sud de l'illa de Tasos, on es troben les principals pedreres de marbre de l'illa explotades durant l'antiguitat.

Nou!!: Posidó і Alikí · Veure més »

Aloïdes

Segons la mitologia grega, els aloïdes (en Ἀλωεῖδαι, Aloeîdai) o alòades (Ἀλωάδαι, Alōádai) van ser dos gegants bessons, anomenats Otos (Ὦτος) i Efialtes, que Posidó va tenir d'Ifimedia, filla de Tríopas.

Nou!!: Posidó і Aloïdes · Veure més »

Aloeu

Aloeu (en grec antic Ἀλωεύς) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó i de Cànace.

Nou!!: Posidó і Aloeu · Veure més »

Altar dels dotze déus

L'altar dels dotze déus era un altar i potser un santuari que es trobava a l'àgora d'Atenes i estava dedicat als dotze déus Olímpics adorats a l'antiga Grècia: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes.

Nou!!: Posidó і Altar dels dotze déus · Veure més »

Amfímac (fill de Ctèat)

Amfímac (en grec antic Ἀμφίμαχος), cap dels epeus, que juntament amb el seu germà Talpi van ser dos dels quatre cabdills que van dirigir els contingents d'Èlida a la guerra de Troia, segons Homer narra al "Catàleg de les naus" al cant II de la Ilíada. Era també un dels pretendents d'Helena.

Nou!!: Posidó і Amfímac (fill de Ctèat) · Veure més »

Amfiarau

En la mitologia grega, Amfiarau o Amfiareu (en grec antic, Ἀμφιάρᾱος Amphiáraos o Ἀμφιάρεως Amphiáreōs “el doblement maleït” en llatí, Amphiarāus), era fill d'Ecles (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα), filla de Testi.

Nou!!: Posidó і Amfiarau · Veure més »

Amfitrite

Amfitrite (1866), per François Théodore Devaulx (1808–1870). Façana nord del ''Cour Carrée'' del palau del Louvre (París). Amfitrite (Ἀμφιτρίτη, 'el tercer que envolta ') és, en la mitologia grega, la deessa de les aigües tranquil·les.

Nou!!: Posidó і Amfitrite · Veure més »

Amimone

Posidó i Amimone Segons la mitologia grega, Amimone (en grec antic Ἀμυμώνη) va ser una de les Danaides, una de les cinquanta filles del rei Dànau.

Nou!!: Posidó і Amimone · Veure més »

Anceu (fill de Licurg)

Segons la mitologia grega, Anceu (Ἀγκαῖος) va ser un heroi, fill de Licurg (o de Posidó) i d'Astipalea.

Nou!!: Posidó і Anceu (fill de Licurg) · Veure més »

Andròmeda (mitologia)

Andròmeda (en grec antic Άνδρομέδη) era, segons la mitologia grega, la filla de Cefeu, rei d'Etiòpia, i de Cassiopea.

Nou!!: Posidó і Andròmeda (mitologia) · Veure més »

Antímac I

Antímac I (en grec antic Ἀντίμαχος Α΄) va ser un rei grec de Bactriana, amb un regnat generalment situat entre l'any 180 aC i el 170 aC.

Nou!!: Posidó і Antímac I · Veure més »

Antíope

Antíope (en grec antic Άντίοπη), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Èol.

Nou!!: Posidó і Antíope · Veure més »

Anteu (mitologia)

Segons la mitologia grega, Anteu (grec antic: Ἀνταῖος, Antaios, llatí Antaeus) era un gegant, fill de Posidó i de Gea.

Nou!!: Posidó і Anteu (mitologia) · Veure més »

Anthaeus

* Anteu fou un escultor grec.

Nou!!: Posidó і Anthaeus · Veure més »

Anthas

Anthas（en grec antic Ἀνθάς) era el fill de Posidó i Alcione, la filla d'Atles. Era germà d'Hiperes. Els dos germans van fundar dues ciutats anomenades Anthea i Hiperea, i van regnar sobre aquells territoris. Després les dues ciutats es van unir i van prendre el nom de Trezè, on Anthas va regnar. i és suposadament el constructor de la ciutat d'Antheia a Beòcia i també la d'Anthedon, però d'aquesta es diu també que va ser fundada per la nimfa Anthedon. Els descendents d'Anthas van fundar colònies a Cària: Halicarnàs i Mindos. Estrabó però, diu que Halicarnàs va ser fundada pel mateix Anthas. Esteve de Bizanci anomena als habitants d'Halicarnàs, "anthèadas", descendents d'Anthas.

Nou!!: Posidó і Anthas · Veure més »

Antiga Corint

Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.

Nou!!: Posidó і Antiga Corint · Veure més »

Aqueus

Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.

Nou!!: Posidó і Aqueus · Veure més »

Aranyes en la cultura popular

Imatge precolombina d'una aranya realitzada en una petxina en el jaciment arqueològic Great Mound a Spiro, Oklahoma. Al llarg de la història, són moltes les mostres de les aranyes en la cultura popular, ja sigui en propis relats històrics, mitològics, simbòlics etc.

Nou!!: Posidó і Aranyes en la cultura popular · Veure més »

Aríon (cavall)

Segons la mitologia grega, Aríon (en Ἀρείων) va ser un cavall que va salvar la vida d'Adrast en la primera expedició dels Set Cabdills contra Tebes.

Nou!!: Posidó і Aríon (cavall) · Veure més »

Arcadis

Els arcadis (en grec antic Αρκάδες) eren el poble que vivia a la regió d'Arcàdia a Grècia.

Nou!!: Posidó і Arcadis · Veure més »

Areòpag

L'Areòpag (en grec: Areios Pagos, Άρειος Πάγος; «el turó d'Ares») era la cort criminal d'Atenes i el lloc on es reunia el Consell.

Nou!!: Posidó і Areòpag · Veure més »

Ares

En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.

Nou!!: Posidó і Ares · Veure més »

Arete (mitologia)

A la mitologia grega, la reina Arete (en grec antic Ἀρήτη "Aréte", 'virtut' o 'aquella per la qual es prega'), filla de Rexènor era casada amb el seu oncle Alcínous, rei dels mítics feacis, famosos per les seves naus, a Esqueria.

Nou!!: Posidó і Arete (mitologia) · Veure més »

Argonautes

''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

Nou!!: Posidó і Argonautes · Veure més »

Aristó (explorador)

Aristó (en Ἀρίστων) va ser un explorador grec nascut a Egipte.

Nou!!: Posidó і Aristó (explorador) · Veure més »

Aristeu (mitologia)

Segons la mitologia grega, Aristeu (Aristaeus) va ser un fill de la nimfa Cirene, filla d'Hipseu, rei dels làpites.

Nou!!: Posidó і Aristeu (mitologia) · Veure més »

Arne

Arne (en grec antic Ἄρνη) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Èol.

Nou!!: Posidó і Arne · Veure més »

Art grecobudista

Art grecobudista és la manifestació artística del grecobudisme, una forma de sincretisme cultural entre la Grècia clàssica i el budisme.

Nou!!: Posidó і Art grecobudista · Veure més »

Artemísion

Bronze d'Artemísion LArtemísion o Artemisi (Αρτεμίσιο) és un cap de la costa nord de l'illa d'Eubea, a Grècia, enfront de la Magnèsia de Tessàlia, vora l'antiga ciutat d'Òreos o Histiea.

Nou!!: Posidó і Artemísion · Veure més »

Asop (fill d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Asop (en grec antic Ἀσωπός, Asopos) va ser un déu fluvial, fill de Posidó i de Pero, o de Zeus i Eurínome, o, com tots els rius, d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Posidó і Asop (fill d'Oceà) · Veure més »

Aspledó

Aspledó (en grec antic Ασπληδών) era una deïtat grega que alguns deien que va ser fill de Posidó i la nimfa Mídia, altres el fan fill d'Orcomen, i altres fill de Presbó i Esterope.

Nou!!: Posidó і Aspledó · Veure més »

Aspledon

Aspledon (en grec antic Ἀσπληδών) era una antiga ciutat de Beòcia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, situada a 20 estadis de distància d'Orcomen.

Nou!!: Posidó і Aspledon · Veure més »

Asterió (déu)

Asterió (en Ἀστερίων) va ser, segons la mitologia grega, un déu-riu d'Argos.

Nou!!: Posidó і Asterió (déu) · Veure més »

Astipalea

Astipalea (en Ἀστυπάλαια) és una illa grega del grup del Dodecanès.

Nou!!: Posidó і Astipalea · Veure més »

Astipalea (filla de Fènix)

Astipalea (en llatí Astypalaea, en grec antic Ἀστυπάλαια) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Fènix i Perimede, una filla d'Eneu.

Nou!!: Posidó і Astipalea (filla de Fènix) · Veure més »

Atena

Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.

Nou!!: Posidó і Atena · Veure més »

Atlàntida

El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida. L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat una illa o un continent enfonsat sota les aigües en temps remots a causa d'un terratrèmol.

Nou!!: Posidó і Atlàntida · Veure més »

Atles (mitologia)

Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.

Nou!!: Posidó і Atles (mitologia) · Veure més »

Atos

El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.

Nou!!: Posidó і Atos · Veure més »

Augies (Lacònia)

Augies (en grec antic Αὐγειαί) era una antiga ciutat grega de Lacònia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Posidó і Augies (Lacònia) · Veure més »

Azes I

Moneda d'Azes I (57-35 aC) Azes I — Azou en grec— fou un rei indoescita, considerat per alguns historiadors d'arrel parta i per altres escita.

Nou!!: Posidó і Azes I · Veure més »

Íam

D'acord amb la mitologia grega, Íam (en grec antic Ἴαμος, Íamos) fou un endeví, fill d'Apol·lo i d'Evadne, i el mític avantpassat de la casta sacerdotal dels Iàmides.

Nou!!: Posidó і Íam · Veure més »

Ínac

D'acord amb la mitologia grega, Ínac (en grec antic Ἴναχος Ínakhos) va ser un déu fluvial de l'Argòlida, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Posidó і Ínac · Veure més »

Ístmia

Ístmia (grec: Ισθμια) és un jaciment, antic santuari de Posidó, situat al nord-est del Peloponnès (Grècia), prop de l'istme de Corint, on en l'antiguitat es feien els Jocs Ístmics (grec: Ἰσθμιάδες - Isthmiades).

Nou!!: Posidó і Ístmia · Veure més »

Ítac

Ítac (en grec antic Ἴθακος) és l'heroi grec epònim de l'illa d'Ítaca.

Nou!!: Posidó і Ítac · Veure més »

Èac

D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.

Nou!!: Posidó і Èac · Veure més »

Ègion

Ègion (del Aegium) o Égio (del grec modern Αίγιο) és una ciutat del nord-est d'Acaia, Grècia, amb una població de 20.422 habitants en 2011.

Nou!!: Posidó і Ègion · Veure més »

Èlida

L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.

Nou!!: Posidó і Èlida · Veure més »

Èol (fill d'Hípotes)

A la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος) va ser un heroi, fill d'Hípotes (o bé de Posidó i d'Arne, o de Melanipe, segons altres genealogies).

Nou!!: Posidó і Èol (fill d'Hípotes) · Veure més »

Èol (fill d'Hel·lè)

Segons la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος; en llatí Aeolus) va ser un rei de Magnèsia del Meandre, fill d'Hel·len i Orseis i per tant, net de Deucalió i de Pirra.

Nou!!: Posidó і Èol (fill d'Hel·lè) · Veure més »

Èpit (fill d'Èlat)

Segons la mitologia grega, Èpit (en grec antic Αἴπυτος Aipotos) va ser un rei d'Arcàdia, fill d'Èlat i de Laòdice.

Nou!!: Posidó і Èpit (fill d'Èlat) · Veure més »

Èpit (fill d'Hipòtou)

Segons la mitologia grega, Èpit (en Àipytos) va ser un rei d'Arcàdia, fill d'Hipòtous i pare de Cípsel.

Nou!!: Posidó і Èpit (fill d'Hipòtou) · Veure més »

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').

Nou!!: Posidó і Època arcaica · Veure més »

Èrix

Èrix (en grec antic Έρυξ) és un heroi grec que va donar nom a la muntanya siciliana d'Erix, famosa pel santuari d'Afrodita que hi havia al seu cim.

Nou!!: Posidó і Èrix · Veure més »

Èurit (fill de Posidó)

Èurit, (en grec antic Εὔρυτος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó i Molíone.

Nou!!: Posidó і Èurit (fill de Posidó) · Veure més »

Èurite

Èurite (Εὐρύτη) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa que amb Posidó va tenir un fill, Halirroti, personatge que té relació amb l'origen del nom de l'Areòpag d'Atenes.

Nou!!: Posidó і Èurite · Veure més »

Ògig

Segons la mitologia grega, Ògig (en grec antic Ὤγυγος, Ogigos) va ser un rei de la Beòcia, fill de Posidó (tot i que alguns el fan fill de l'heroi Beot, que va donar nom a Beòcia) i d'Alistra.

Nou!!: Posidó і Ògig · Veure més »

Çatalca

Çatalca (antigament Čatalca, pronunciat "Txataldja") és un districte rural i una ciutat de la província d'Istanbul a Tràcia, a la Regió de la Màrmara, Turquia.

Nou!!: Posidó і Çatalca · Veure més »

Àgora

Stoà de l'antiga '''àgora''' de Tessalònica Làgora (del grec ἀγορά 'assemblea' i també 'mercat') era la plaça pública de les ciutats estat gregues (les polis).

Nou!!: Posidó і Àgora · Veure més »

Àiax el Major

En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill de Telamó, és un heroi grec rei de l'illa de Salamina que va participar en la Guerra de Troia capitanejant dotze naus.

Nou!!: Posidó і Àiax el Major · Veure més »

Àiax el Menor

440), Museu del Louvre En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill d'Oileu, és un heroi grec rei de la Lòcrida que va participar en la Guerra de Troia capitanejant quaranta naus.

Nou!!: Posidó і Àiax el Menor · Veure més »

Àlope

Segons la mitologia grega, Àlope (en Ἀλοπή) va ser una filla de Cercíon, un bandoler que regnava a Eleusis.

Nou!!: Posidó і Àlope · Veure més »

Àmic

Àmic encadenat pels argonautes Àmic (en grec antic Ἄμυκος "el que dessagna"), va ser, segons la mitologia grega, un gegant fill de Posidó.

Nou!!: Posidó і Àmic · Veure més »

Àrquias de Túrios

Àrquias de Túrios (en Archias) fou un actor grec i després militar.

Nou!!: Posidó і Àrquias de Túrios · Veure més »

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.

Nou!!: Posidó і Àrtemis · Veure més »

Àsea

Àsea (en grec antic Ἀσέα, gentilici Ἀσεάτης, català aseata) era una antiga ciutat d'Arcàdia del districte de Menàlia situada prop de la frontera amb Lacònia, a la via que anava de Megalòpolis a Pal·làntion i a Tègea.

Nou!!: Posidó і Àsea · Veure més »

Àstac (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Àstac (Astacus) fou un fill de Posidó i la nimfa Òlbia.

Nou!!: Posidó і Àstac (fill de Posidó) · Veure més »

Àstacos de Bitínia

Àstacos (Astacus) era una ciutat de Bitínia situada al golf homònim.

Nou!!: Posidó і Àstacos de Bitínia · Veure més »

Bali (cavall)

Bali (en grec antic Βαλίος), va ser un dels cavalls d'Aquil·les, nascut de Zèfir i de l'harpia Podarge.

Nou!!: Posidó і Bali (cavall) · Veure més »

Bèbrices (Pont)

Els bèbrices o bebrics (en llatí Bebrici, en grec antic Βέβρυκες) eren una nació del Pont.

Nou!!: Posidó і Bèbrices (Pont) · Veure més »

Belos (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Belos (en grec antic Βῆλος) va ser un rei d'Egipte, un dels dos bessons, fills de Posidó i de Líbia.

Nou!!: Posidó і Belos (fill de Posidó) · Veure més »

Beot

Beot (en grec antic Βοιωτός), segons la mitologia grega, fou un heroi, fill d'Itonos, rei de Tessàlia (o, segons altres, de Posidó), i de Melanipe (o Arne).

Nou!!: Posidó і Beot · Veure més »

Beykoz

Beykoz és un districte de la província d'Istanbul, Turquia, situat en l'extrem nord del Bòsfor, en la part anatòlia de la ciutat.

Nou!!: Posidó і Beykoz · Veure més »

Bibliotheca Alexandrina

La Bibliotheca Alexandrina (en àrab: مكتبة الإسكندرية الجديدة - Nova Biblioteca d'Alexandria) és un centre cultural ubicat al barri d'al-Shatibi, a la ciutat d'Alexandria, Egipte.

Nou!!: Posidó і Bibliotheca Alexandrina · Veure més »

Bisaltes

Els bisaltes (en llatí bisaltae, en grec antic Βισάλτης) eren un poble traci que habitava la regió de Bisàltia, situada entre Macedònia i Tràcia.

Nou!!: Posidó і Bisaltes · Veure més »

Bisaltes (mitologia)

Bisaltes (en grec antic Βισάλτης) va ser, segons la mitologia grega, un heroi fill d'Hèlios i Gea.

Nou!!: Posidó і Bisaltes (mitologia) · Veure més »

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Posidó і Bizanci · Veure més »

Bizant (mitologia)

Bizant, (en grec antic Βύζας, Βύζαντας) segons la mitologia grega, és el fill de Posidó i de Ceròesa.

Nou!!: Posidó і Bizant (mitologia) · Veure més »

Brau de Creta

El Brau de Creta és un ésser fantàstic de la mitologia grega.

Nou!!: Posidó і Brau de Creta · Veure més »

Briàreu

Briareu 1795 En la mitologia grega Briàreu (en grec Βριάρεως Briareôs, Βριάρηος Briarêos o Οβριάρεως, Obriareôs, «fort») és un dels Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, fills d'Urà i Gea.

Nou!!: Posidó і Briàreu · Veure més »

Brontes

D'acord amb la mitologia grega, Brontes fou un dels ciclops Urànides.

Nou!!: Posidó і Brontes · Veure més »

Buccina

Mosaic de l'any 200 amb dos '''''bucinatores''''' asseguts. Una buccina o també bucina (que es podria traduir per botzina) (en grec antic βυκάνη) és un instrument de vent en forma de corn que tocava un trompeter de l'antic exèrcit romà anomenat en llatí buccinator.

Nou!!: Posidó і Buccina · Veure més »

Busiris (fill de Posidó)

Heracles i Busiris Segons la mitologia grega, Busiris (en grec antic Βούσιρις), fou un rei d'Egipte, fill de Posidó i de Lisianassa (o de Líbia, segons altres versions).

Nou!!: Posidó і Busiris (fill de Posidó) · Veure més »

Butes (fill de Pandíon)

Segons la mitologia grega, Butes (en grec antic Βούτης), va ser un sacerdot atenenc, fill de Pandíon i de Zeuxipe.

Nou!!: Posidó і Butes (fill de Pandíon) · Veure més »

Cadmeus

En la mitologia grega, els cadmeons o cadmeus (en Καδμείωνες o Καδμεῖοι) foren el poble de Cadme, que poblaren Cadmea i el seu territori, Beòcia, després de fer-ne fora els seus habitants originals, els hiantes.

Nou!!: Posidó і Cadmeus · Veure més »

Cal·lírroe (filla d'Oceà)

Cal·lírroe (en grec antic Καλλιρρόη), va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, filla d'Oceà i Tetis.

Nou!!: Posidó і Cal·lírroe (filla d'Oceà) · Veure més »

Calendari àtic

El calendari àtic en vigor a totes les ciutats de l'Àtica, va ser el que es va fer servir durant tota l'antiguitat clàssica (segles VIII aC al IV aC), però que encara estava en ús al segle II com així ho demostra el fet de posar el nom de l'emperador romà Adrià a un dels mesos.

Nou!!: Posidó і Calendari àtic · Veure més »

Calendaris hel·lènics

Els calendaris hel·lènics es componien inicialment de dues estacions, hivern i estiu, al que després es van afegir períodes transitoris.

Nou!!: Posidó і Calendaris hel·lènics · Veure més »

Camir (fill de Cèrcaf)

Camir (en grec antic Κάμειρον) va ser un heroi de la mitologia grega, fill de Cèrcaf i Cidipa la filla d'Òquim, un dels helíades, que va ser rei de l'illa de Rodes.

Nou!!: Posidó і Camir (fill de Cèrcaf) · Veure més »

Cap Matapan

El cap Matapan (Κάβο Ματαπάς, Kavo Matapàs), a l'antiguitat anomenat cap Tènar (en Taenarum, Taenaron o Taenaros), és un cap que marca l'extrem meridional de la Grècia continental, i el segon d'Europa després de Tarifa.

Nou!!: Posidó і Cap Matapan · Veure més »

Cap Súnion

Temple de Posidó El cap Súnion (en grec, Aκρωτήριο Σούνιο, Akrotírio Súnio; en grec antic, Άκρον Σούνιον, Àkron Súnion; en llatí, Suni promontorium; en venecià, Capo Colonne; en català antic, cap de les Columnes) és un cap situat a 69 quilòmetres per carretera al SSE d'Atenes, a l'extrem sud de la península de l'Àtica, a Grècia.

Nou!!: Posidó і Cap Súnion · Veure més »

Caribdis

Caribdis p. 80 (en grec antic Χάρυϐδις Khárubdis, "xuclador", llatí Charibdis) va ser una nimfa, filla de Posidó i Gea, i durant la seva vida humana havia mostrat sempre una gran voracitat.

Nou!!: Posidó і Caribdis · Veure més »

Cassandra

Àiax i Cassandra En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.

Nou!!: Posidó і Cassandra · Veure més »

Cassiopea (mitologia)

Cassiopea representada com a constel·lació lligada a la cadira. Hyginus, ''Poeticon Astronomicon''. "U.S. Naval Observatory Library" Segons la mitologia grega, Cassiopea (Cassiepeia o Cassiopeia, Κασσιέπεια o Κασσιόπεια) era l'esposa de Cefeu, rei d'Etiòpia (l'Etiòpia mitològica no correspon amb el país actual i era probablement a les costes orientals del Mediterrani), i mare d'Andròmeda.

Nou!!: Posidó і Cassiopea (mitologia) · Veure més »

Cavall alat

Cavalls alats de Tarquínia, art etrusc, exposats al Museu Nacional de Tarquínia Un cavall alat és un cavall amb un parell d'ales, generalment amb plomes i inspirat en els ocells.

Nou!!: Posidó і Cavall alat · Veure més »

Cavall blanc (mitologia)

De 3,000 anys d'antiguitat, el Cavall blanc d'Uffington com una figura de turó a Anglaterra. Els cavalls blancs tenen una importància especial en les mitologies de cultures de tot el món.

Nou!!: Posidó і Cavall blanc (mitologia) · Veure més »

Cànace

Suïcidi de Cànace. BnF Segons la mitologia grega, Cànace (en grec antic Κανάκη) va ser una heroïna, filla d'Èol, rei de Magnèsia, i d'Enàrete.

Nou!!: Posidó і Cànace · Veure més »

Cècrops

Representació de Cècrops I Cècrops (Cecrops, Kékrops, Κέκρωψ) fou un mític primer rei de l'Àtica.

Nou!!: Posidó і Cècrops · Veure més »

Cècrops II

Cècrops (en grec antic Κέκροψ, "Kékrops") va ser el setè rei llegendari o semi-llegendari d'Atenes.

Nou!!: Posidó і Cècrops II · Veure més »

Cèncrees

Mapa de l'Istme de Corint. Cèncrees (Cenchreae) fou un dels dos ports de l'Antiga Corint, a Grècia.

Nou!!: Posidó і Cèncrees · Veure més »

Cízic (heroi)

Cízic (en grec antic Κύζικος), va ser, segons la mitologia grega, un heroi de la Propòntida, a la costa asiàtica.

Nou!!: Posidó і Cízic (heroi) · Veure més »

Celeno (Plèiade)

D'acord amb la mitologia grega, Celeno (en grec Κελαινό, "fosca") era una de les Plèiades, filla d'Atlas i de Plèione.

Nou!!: Posidó і Celeno (Plèiade) · Veure més »

Ceneu

Krauss - Posidó i Cenis Ceneu (Kainéus) d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Èlat, rei dels làpites.

Nou!!: Posidó і Ceneu · Veure més »

Ceròesa

Ceròesa (en grec antic Κερόεσσα Keroessa), segons la mitologia grega, és filla de Io i de Zeus.

Nou!!: Posidó і Ceròesa · Veure més »

Cerció

Cerció (en grec antic Κερκυών), va ser, segons la mitologia grega, un bandit eleusí, fill de Posidó o d'Hefest i d'una filla d'Amficcíon, o també fill de Brancos i de la nimfa Argio.

Nou!!: Posidó і Cerció · Veure més »

Cercira

Cercira o també Corcira, (en grec antic Κέρκυρα) va ser una nimfa, una de les filles del déu-riu Asop i de Metope.

Nou!!: Posidó і Cercira · Veure més »

Ceto

Vas Corinti que representa Perseu, Andròmeda i Ceto Segons la mitologia grega, Ceto (en grec antic Κητώ) era una deessa marina, filla de Pontos, el Mar, concebut com a ésser masculí, i de Gea, la Terra.

Nou!!: Posidó і Ceto · Veure més »

Ciència planetària

Aristarc. Missió Apollo 15. Les ciències planetàries, també anomenades planetologia i estretament lligades a l'astronomia planetària, són el conjunt de matèries interdisciplinars implicades en l'estudi dels planetes, o sistemes planetaris, incloent-hi tant el sistema solar, del qual hi ha moltes dades sobre els seus planetes, i per tant, els seus models són més elaborats, com també els planetes extrasolars.

Nou!!: Posidó і Ciència planetària · Veure més »

Ciclop

Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.

Nou!!: Posidó і Ciclop · Veure més »

Cicne (fill de Posidó)

D'acord amb la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος), va ser un heroi, fill de Posidó i de Càlice.

Nou!!: Posidó і Cicne (fill de Posidó) · Veure més »

Cicne (pare de Tenes)

Cicne (en grec antic Κύκνος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó, però a diferència d'un altre Cicne, també fill de Posidó i mort per Aquil·les, aquest era fill d'Escamandròcide.

Nou!!: Posidó і Cicne (pare de Tenes) · Veure més »

Cicreu

Cicreu (en grec antic Κυχρεύς) va ser un heroi, fill de Posidó i de Salamina, filla d'Asop.

Nou!!: Posidó і Cicreu · Veure més »

Cilicis

Els cilicis en grec antic Κίλικες) eren un poble que va habitar la regió de Cilícia. Segons Heròdot s'anomenaven hipaquis, en una època molt antiga i després van rebre el nom de cilicis de Cílix, el fill d'Agènor i net de Posidó. Segons aquesta tradició eren d'ètnia fenícia. Els cilicis, segons Estrabó, eren d'origen pelàsgic amb influències de la cultura micènica, i es van hel·lenitzar a partir del, i especialment al sota domini selèucida. Es considera que la regió havia estat poblada pels hitites, (els hipaquis que menciona Heròdot) que en aquella part parlaven la llengua luvita. Eren un poble mariner, i durant la invasió de Grècia per Xerxes I de Pèrsia, van proporcionar 100 naus per a l'atac, comandades pel seu rei Siennesis II. Més tard, es van fer famosos per la seva activitat com a pirates, els famosos pirates cilicis, que van començar la seva activitat després del 140 aC i no es va acabar fins després del 67 aC. Ciceró l'any 50 aC els situa només a les zones muntanyoses del país i diu que la resta s'havia hel·lenitzat. Van desaparèixer a la plana però van sobreviure a les muntanyes occidentals unificant-se amb els isauris.

Nou!!: Posidó і Cilicis · Veure més »

Cimòdoce (nereida)

Cimòdoce (en grec antic Κυμοδόκη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que mencionen Homer, Hesíode i Gai Juli Higí en les llistes que donen de les nereides.

Nou!!: Posidó і Cimòdoce (nereida) · Veure més »

Cimopolea

A la mitologia grega Cimopolea o Cimopòlia (en grec antic Κυμοπολεια) era una nimfa filla de Posidó i Amfitrite.

Nou!!: Posidó і Cimopolea · Veure més »

Circe

Circe p. 80 (Kírke, Κίρκη) fou una maga mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del déu Hèlios i de Perseis.

Nou!!: Posidó і Circe · Veure més »

Cirene (filla d'Hipseu)

Segons la mitologia grega, Cirene (en Κυρήνη) fou una filla d'Hipseu, rei dels làpites, que la nàiade Creüsa, filla d'Ocèan i de Gea havia engendrat amb el déu-riu Peneu.

Nou!!: Posidó і Cirene (filla d'Hipseu) · Veure més »

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Nou!!: Posidó і Civilització micènica · Veure més »

Climen

Segons la mitologia grega, Climen (en Clýmenos), fill de Presbó, va ser un rei d'Orcomen, que regnà després del rei d'aquest nom.

Nou!!: Posidó і Climen · Veure més »

Clinis

Clinis (en grec antic Κλεῖνις) va ser, segons la mitologia grega, un babiloni pietós i ric estimat per Apol·lo i Àrtemis.

Nou!!: Posidó і Clinis · Veure més »

Codros

Segons la mitologia grega, Codros (en grec antic Κόδρος), va ser un rei d'Atenes, fill de Melant i descendent de Neleu i per tant, del llinatge de Posidó.

Nou!!: Posidó і Codros · Veure més »

Colom de la pau

Colom de la pau El colom de la pau és un emblema que representa la pau com un colom amb una branqueta d'olivera al bec.

Nou!!: Posidó і Colom de la pau · Veure més »

Colones

Colones (en llatí Colonae, en grec antic Κολωναί) era una ciutat de la Tròade o de Mísia situada a 150 estadis de Troia, i prop de la ciutat de Làmpsac, segons diu Estrabó.

Nou!!: Posidó і Colones · Veure més »

Columna de les serps

Museu arqueològic d'Istanbul. La Columna de les Serps, també coneguda com la Columna Serpentina, el Trípode de Delfos o el Trípode de Platea, és una antiga columna de bronze situada en l'Hipòdrom de Constantinoble, conegut com a «plaça dels cavalls» - Atmeydanı - durant el període otomà. Actualment el lloc és conegut com la «Plaça Sultà Ahmet» d'Istanbul, Turquia.

Nou!!: Posidó і Columna de les serps · Veure més »

Cometo

D'acord amb la mitologia grega, Cometo (en grec antic Κομαιθώ) va ser una filla de Pterelau, rei dels tafis, contra els quals estava en guerra Amfitrió.

Nou!!: Posidó і Cometo · Veure més »

Constel·lació de la Balena

La Balena (Cetus) és una constel·lació de l'hemisferi sud, en la regió coneguda com l'aigua, a prop d'altres constel·lacions aquàtiques com Aquari, Pisces, i Eridanus.

Nou!!: Posidó і Constel·lació de la Balena · Veure més »

Coper

kilix en la seva esquerra. Representat en un kilix àtic c. 460-450 a. C. Coper era un oficial o encarregat d'alt rang en les corts reals, la tasca de les quals era servir les begudes en la taula.

Nou!!: Posidó і Coper · Veure més »

Corfú

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.

Nou!!: Posidó і Corfú · Veure més »

Corfú (ciutat)

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira) és la ciutat principal de l'illa de Corfú al nord-oest de Grècia.

Nou!!: Posidó і Corfú (ciutat) · Veure més »

Coroneu

Segons la mitologia grega, Coroneu (Κορωναῖος), rei de la Fòcida, fou el pare de Coronis, convertida en cornella per Atena quan fugia de Posidó.

Nou!!: Posidó і Coroneu · Veure més »

Coronis (filla de Coroneu)

D'acord amb la mitologia grega, Coronis (en grec antic Κορωνίς) va ser una princesa focea, filla de Coroneu.

Nou!!: Posidó і Coronis (filla de Coroneu) · Veure més »

Cotos

En la mitologia grega, Cotos (en grec: Κοττος; en llatí: Cottus) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Gies.

Nou!!: Posidó і Cotos · Veure més »

Crítias (diàleg)

Plató. Crítias, o L'Atlàntida és un dels últims diàlegs de Plató.

Nou!!: Posidó і Crítias (diàleg) · Veure més »

Crònica de Paros

Fragment de la part conservada al Museu Arqueològic de Paros La Crònica de Paros (Χρονικὸν Πάριον) és un document epigràfic que conté una relació cronològica d'esdeveniments llegendaris, polítics i culturals ocorreguts al món grec en sincronia amb els diversos reis i arconts atenesos.

Nou!!: Posidó і Crònica de Paros · Veure més »

Creteu

Segons la mitologia grega, Creteu (en grec antic Κρηθεύς) va ser un rei de Tessàlia, fill d'Èol i d'Enàrete.

Nou!!: Posidó і Creteu · Veure més »

Crisàor

Naixement de Pegàs i Crisàor 1876-1885. Edward Burne-Jones Segons la mitologia grega, Crisàor (en grec antic Χρυσάωρ "l'home de l'espasa d'or") va ser un heroi, fill de Posidó i de Medusa.

Nou!!: Posidó і Crisàor · Veure més »

Cromió

Mapa de l'istme de Corint on s'aprecia la possible ubicació de Cromió Cromió és el nom d'una antiga ciutat grega, que segons l'època pertangué a Coríntia o a Megaris.

Nou!!: Posidó і Cromió · Veure més »

Cronos

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.

Nou!!: Posidó і Cronos · Veure més »

Ctèat

Ctèat (en grec antic Κτέατος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó i Molíone.

Nou!!: Posidó і Ctèat · Veure més »

Curos del cap Súnion

Curos del cap Súnion El curos del cap Súnion és una colossal estàtua votiva, de 3,05 metres d'alçària,David Gill,.

Nou!!: Posidó і Curos del cap Súnion · Veure més »

Damees de Cleitor

Damees (en llatí Dameas, en grec antic Δαμέας "Daméas") o Dàmies fou un escultor grec nascut a Cleitor a Arcàdia, deixeble de Policlet.

Nou!!: Posidó і Damees de Cleitor · Veure més »

Dànae

'''''Dànae''''' (obra de Ticià inspirada en ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi, on es representa el moment en què Zeus, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seua cambra). Segons la mitologia grega, Dànae (en grec Δανάη, en llatí Dănăē) era una princesa argòlida, filla del rei Acrisi i d'Eurídice, filla de Lacedèmon, rei d'Esparta.

Nou!!: Posidó і Dànae · Veure més »

Dànau

Dànau (en grec antic Δαναός Danaós), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Belos (Belus) i d'Anquínoe (Anchinoë), i net de Posidó i de Líbia.

Nou!!: Posidó і Dànau · Veure més »

Dèdal

Dèdal i Pasífae. Fresc romà a la casa dels Vettii, Pompeia, segle I dC En la mitologia grega, Dèdal (en grec Δαίδαλος, Daidalos) era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta.

Nou!!: Posidó і Dèdal · Veure més »

Déu del cap Artemísion

Vista frontal Vista lateral Una altra vista de l'estàtua Detall del tors i el cap -, es pot apreciar que sosté un feix de llamps segons la iconografia del moment. El Déu del cap Artemísion és una estàtua grega de bronze del, de 2,09 m d'alçada i 2,10 d'amplada, que pertany a l'anomenat estil sever o arcaic final, el període de transició entre l'arcaisme i el classicisme.

Nou!!: Posidó і Déu del cap Artemísion · Veure més »

Déus de la mar de la mitologia grega

Els antics grecs tenien una gran quantitat de déus de la mar.

Nou!!: Posidó і Déus de la mar de la mitologia grega · Veure més »

Delfos (ciutat)

Delfos (Delphi) fou una ciutat de la Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.

Nou!!: Posidó і Delfos (ciutat) · Veure més »

Delfos (fill d'Apol·lo)

Segons la mitologia grega, Delfos (en grec antic Δέλφος) va ser un heroi que donà nom a la ciutat de Delfos, a la Fòcida, cèlebre pel santuari i l'oracle d'Apol·lo.

Nou!!: Posidó і Delfos (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Delos

Delos (grec: Δήλος, pronunciat Dilos a la moderna i Delos a l'antiga) és una de les illes més petites de les Cíclades, a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.

Nou!!: Posidó і Delos · Veure més »

Demèter

En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.

Nou!!: Posidó і Demèter · Veure més »

Demòstenes

fou un orador i estatista atenenc.

Nou!!: Posidó і Demòstenes · Veure més »

Despina

Despina o Despena (en llatí Despoena, en grec antic Δέσποινα) ("La senyora"), d'acord amb la mitologia grega, va ser filla de Posidó i de Demèter.

Nou!!: Posidó і Despina · Veure més »

Despina (satèl·lit)

Despina és un satèl·lit de Neptú, també anomenat Neptú V, és una monòtona lluna gelada entre moltes altres.

Nou!!: Posidó і Despina (satèl·lit) · Veure més »

Dia de la Mare

El Dia de la Mare és una celebració per a honorar les mares que se celebra en dies diferents depenent del lloc.

Nou!!: Posidó і Dia de la Mare · Veure més »

Dionísies

Les Dionísies (en Διονύσια) van ser uns festivals celebrats a diversos indrets de Grècia en honor de Dionís, que incloïen representacions dramàtiques.

Nou!!: Posidó і Dionísies · Veure més »

Doros

Doros（Dorus, Δῶπος en grec antic) és l'heroi que donà nom als doris, un dels pobles de l'estirp hel·lènica. Dues llegendes diferents es relacionen amb aquest nom: la primera fa de Doros fill d'Hel·len amb la nimfa Orseis, per tant, net de Deucalió. És germà de Xutos i Èol, l'heroi epònim dels eolis, una altra gran branca dels hel·lens. En aquesta versió, Doros i els seus descendents, després d'haver viscut a la Ftiòtida, a Tessàlia, van emigrar a la regió de l'Olimp i l'Ossa, i després cap a la regió de Pindos, cap a l'interior, abans de tornar a marxar cap a l'Eta i finalment establir-se al Peloponès. Una altra versió fa de Doros fill d'Apol·lo i de Ftia i germà de Laòdoc i Polipetes. Els tres germans van ser assassinats per Etol, que els va prendre el seu reialme d'Etòlia, a la que donà nom, al nord del golf de Corint. Servi (Servius) diu que fou fill de Posidó i que va reunir el poble que va agafar el seu nom a la vora del mont Parnassos. Egimi va ser fill seu.

Nou!!: Posidó і Doros · Veure més »

Eòlice

Eòlice (en grec antic Οἰολύκη), també anomenada Deilice (Δειλύκη), era una nimfa de la mitologia grega.

Nou!!: Posidó і Eòlice · Veure més »

Efialtes (mitologia)

Efialtes (en llatí Ephialtes, en grec antic Ἐφιάλτης), segons la mitologia grega, és el nom de dos gegants: 1.

Nou!!: Posidó і Efialtes (mitologia) · Veure més »

Eges (Eubea)

Eges (en Aegae, en Αἰγαί) era una antiga ciutat d'Eubea, situada a la seva costa occidental.

Nou!!: Posidó і Eges (Eubea) · Veure més »

Egesta (filla d'Hípotes)

Segons la mitologia grega, Egesta o també Segesta (en grec antic Αιγέστα) fou una filla d'Hípotes, heroi troià.

Nou!!: Posidó і Egesta (filla d'Hípotes) · Veure més »

Egeu (fill de Pandíon)

440-430 aC). Segons la mitologia grega, Egeu (en grec antic Αἰγεύς) va ser un rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Pília.

Nou!!: Posidó і Egeu (fill de Pandíon) · Veure més »

Egipte (fill de Belos)

Egipte (en grec antic ΑἴγυπτοςAigyptos) va ser segons la mitologia grega un fill de Belos i Anquinoe o Aquiroe.

Nou!!: Posidó і Egipte (fill de Belos) · Veure més »

El

Imatge d''''El''' lluitant amb dos lleons. El era el déu principal de la mitologia cananea, també pertanyent a la mitologia fenícia.

Nou!!: Posidó і El · Veure més »

Eleusis (ciutat)

Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era una ciutat de l'Àtica situada en una altura a poca distància del mar, enfront de l'illa de Salamina.

Nou!!: Posidó і Eleusis (ciutat) · Veure més »

Els dotze treballs d'Hèracles

Els dotze treballs d'Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera.

Nou!!: Posidó і Els dotze treballs d'Hèracles · Veure més »

Els Quatre-cents

Consell dels Cinc-cents, on els polítics es posaven dempeus mentre parlaven. Al fons hi ha l'Acròpoli d'Atenes Els Quatre-cents (en grec antic οἱ τετρακόσιοι, hoi tetrakósioi) va ser una institució creada a Atenes després de la revolució oligàrquica de l'any 411 aC, durant la Guerra de Decèlia, darrera fase de la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Posidó і Els Quatre-cents · Veure més »

Enòmau (fill d'Ares)

Enomau, Zeus i Pèlops Enòmau va ser, d'acord amb la mitologia grega, un rei de Pisa (Èlide), fill d'Ares i d'una de les filles del déu riu Àsop, Harpinna.

Nou!!: Posidó і Enòmau (fill d'Ares) · Veure més »

Enees

Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.

Nou!!: Posidó і Enees · Veure més »

Enipeu

Segons la mitologia grega, Enipeu (en grec antic Ενιπεύς), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Posidó і Enipeu · Veure més »

Eolis

Els eolis (en Aeolii o Aeoles, Αἰολεῖς) eren una de les quatre tribus en què s'acostumava a dividir els hel·lens.

Nou!!: Posidó і Eolis · Veure més »

Epopeu

D'acord amb la mitologia grega, Epopeu (en grec antic Ἐπωπεύς), va ser un rei de Sició, fill d'Àleu (o de Posidó, segons altres versions) i de Cànace.

Nou!!: Posidó і Epopeu · Veure més »

Erectèon

L'Erectèon (en grec antic: Έρέχθειον, Erékhtheion; en grec modern: Ερέχθειο, Erékhtio) és un temple grec consagrat a Erecteu, d'ordre jònic i situat a l'Acròpolis d'Atenes, al nord del Partenó.

Nou!!: Posidó і Erectèon · Veure més »

Erecteu

L'Erectèon a Atenes Segons la mitologia grega, Erecteu (en grec antic Ἐρεχθεύς), va ser el primer rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Zeuxipe, i germà, per tant, de Butes, Procne i Filomela.

Nou!!: Posidó і Erecteu · Veure més »

Ergí (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Ergí (en grec antic Έργίνος) va ser rei dels minies d'Orcomen, fill de Climen.

Nou!!: Posidó і Ergí (mitologia) · Veure més »

Erisícton

Bauer - Erisícton venent la seva filla Mestra D'acord amb la mitologia grega, Erisícton (en grec antic Ἐρυσίχθων), va ser un rei de Tessàlia, fill de Tríopas.

Nou!!: Posidó і Erisícton · Veure més »

Escil·la (filla de Forcis)

crater del Louvre, 450-425 aC En la mitologia grega, Escil·la p. 80 (en grec Σκύλλα) era una jove que va ser transformada mitjançant un encís en una criatura marina de sis caps condemnada a guardar l'Estret de Messina.

Nou!!: Posidó і Escil·la (filla de Forcis) · Veure més »

Esciró

'''Esciró''' abatut per Teseu, vas de tipus àtic, 500–490 aC, Museu del Louvre (G 104). Esciró (en grec antic Skiron o Skeiron) va ser segons la mitologia grega un corinti fill de Pèlops, o potser de Posidó que s'havia establert en territori de Mègara en un lloc anomenat Roques Esciròniques, per on passava el camí que corria vora la costa.

Nou!!: Posidó і Esciró · Veure més »

Escites

s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Posidó і Escites · Veure més »

Esclavitud a l'antiga Grècia

estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.

Nou!!: Posidó і Esclavitud a l'antiga Grècia · Veure més »

Espàrtoc V

Espàrtoc V o Espàrtac V (Spartocus o Spartacus) va ser un rei del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Posidó і Espàrtoc V · Veure més »

Espeo

Espeo (en grec antic Σπειώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Posidó і Espeo · Veure més »

Esquèria

Esqueria és un lloc esmentat a l'Odissea.

Nou!!: Posidó і Esquèria · Veure més »

Estrela argèada

Lestrela argèada (també coneguda com a «Sol de Vergina») és un estel o sol simbòlic de setze raigs.

Nou!!: Posidó і Estrela argèada · Veure més »

Etna

LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.

Nou!!: Posidó і Etna · Veure més »

Etra (filla de Piteu)

Laurent de La Hyre - Teseu i Etra Etra (en grec antic Αἴθρα), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Piteu, rei de Trezè i neta de Pèlops.

Nou!!: Posidó і Etra (filla de Piteu) · Veure més »

Etusa (mitologia)

Etusa (en grec Αἵθουσα) va ser a la mitologia grega una filla de Posidó i Alcíone, a qui Apol·lo va seduir.

Nou!!: Posidó і Etusa (mitologia) · Veure més »

Eubea

Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.

Nou!!: Posidó і Eubea · Veure més »

Eufem

* Història grega: Eufem (militar), militar atenenc que fou enviat pel govern d'Atenes a Sicília.

Nou!!: Posidó і Eufem · Veure més »

Eufem (fill de Posidó)

D'acord amb la mitologia grega, Eufem (en grec antic Εύφημος), va ser un heroi, fill de Posidó i de la nimfa Europa, filla de Tici.

Nou!!: Posidó і Eufem (fill de Posidó) · Veure més »

Eufrànor d'Atenes

Eufrànor (Euphranor) fou un escultor i pintor grec, segons Quintilià un dels grans mestres de la pintura i escultura grega.

Nou!!: Posidó і Eufrànor d'Atenes · Veure més »

Eumolp

Segons la mitologia grega, Eumolp (en grec antic Εὔμολπος) va ser un heroi, fill de Posidó i de Quíone, filla de Bòreas.

Nou!!: Posidó і Eumolp · Veure més »

Eurínome (filla de Nisos)

D'acord amb la mitologia grega, Eurínome o Eurimede (en grec antic, Εὐρυνόμη Eurynome o Εὐρυμήδη Eurymede; en llatí, Eurynŏme o Eurymēdē) fou esposa de Glauc i mare de Bel·lerofont.

Nou!!: Posidó і Eurínome (filla de Nisos) · Veure més »

Eurípil (fill d'Astipalea)

Segons la mitologia grega, Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος) va ser un rei de Cos, fill de Posidó i d'Astipalea.

Nou!!: Posidó і Eurípil (fill d'Astipalea) · Veure més »

Eurípil (fill de Celeno)

D'acord amb la mitologia grega, Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος) va ser un rei de Cirene, fill de Posidó i de Celeno.

Nou!!: Posidó і Eurípil (fill de Celeno) · Veure més »

Europa (filla de Tici)

Segons la mitologia grega, Europa (en grec antic Εὐρώπη Európe) va ser una nimfa, filla de Tici, un gegant fill de Zeus.

Nou!!: Posidó і Europa (filla de Tici) · Veure més »

Evadne

* Evadne (filla d'Èpit), filla d'Èpit (altres genealogies n'atribueixen la paternitat a Posidó o Ares) i de Pítane.

Nou!!: Posidó і Evadne · Veure més »

Evadne (filla d'Èpit)

Segons la mitologia grega, Evadne (en grec antic Εὐάδνη) va ser una filla d'Èpit (altres genealogies n'atribueixen la paternitat a Posidó o Ares) i de Pítane.

Nou!!: Posidó і Evadne (filla d'Èpit) · Veure més »

Evandre

Segons la mitologia grega, Evandre (en grec antic Εὔανδρος, home bo o home fort) va ser un heroi, originari de la ciutat de Pal·làntion.

Nou!!: Posidó і Evandre · Veure més »

Evè

D'acord amb la mitologia grega, Evè o Evenos (en Εὔηνος, Èuēnos) va ser un rei d'Etòlia, fill d'Ares i de Demonice.

Nou!!: Posidó і Evè · Veure més »

Far antic

Els fars antics són les primeres senyalitzacions de foc marítimes que van aparéixer amb el desenvolupament de la marina.

Nou!!: Posidó і Far antic · Veure més »

Fèax

Fèax (en grec antic Φαίαξ Faíax) va ser un heroi, fill de Posidó i de Cercira, una nimfa filla d'Asop que el déu havia raptat.

Nou!!: Posidó і Fèax · Veure més »

Fèneos

Fèneos (en llatí Pheneus, en grec antic Φένεος Pheneos) era una ciutat del nord-est d'Arcàdia que tenia al nord Egira i Pal·lene, a l'est Estimfal, a l'oest Kleitor i al sud Cafiatis i Orcomen.

Nou!!: Posidó і Fèneos · Veure més »

Feacis

Corfú Els feacis (Φαίακες) foren un poble mític de l'illa d'Esquèria (probablement l'actual Corfú).

Nou!!: Posidó і Feacis · Veure més »

Fedra

Fedra (en grec antic Φαίδρα) és la filla de Minos i Pasífae, germana d'Ariadna.

Nou!!: Posidó і Fedra · Veure més »

Fengari

Fengari, també coneguda com a Saos (en grec: Σάος o Φεγγάρι) és la muntanya més alta de l'illa egea de Samotràcia, Grècia, amb una altitud de 1.611 metres.

Nou!!: Posidó і Fengari · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Posidó і Fenicis · Veure més »

Fineu (pare de Pandíon)

Fineu (en grec antic Фινεύς Fineus) fou un rei de Tràcia segons la mitologia grega.

Nou!!: Posidó і Fineu (pare de Pandíon) · Veure més »

Fira dels eginetes

Fira dels eginetes (en grec antic Αἰγινητῶν ἑορτή) era un festival en honor de Posidó que durava setze dies i en el qual les famílies que ho celebraven prenien els seus àpats absolutament soles, sense poder admetre cap esclau ni convidar ningú.

Nou!!: Posidó і Fira dels eginetes · Veure més »

Font de Pirene

La font de Pirene era una font que es trobava a l'Acrocorint, l'acròpoli de Corint, segons diu Pausànias, que la descriu, i explica que estava guarnida amb marbre blanc.

Nou!!: Posidó і Font de Pirene · Veure més »

Forca (estri)

Forca al costat d'un munt de compost Una forca és un estri amb un mànec llarg i amb llargues puntes en nombre generalment de 2 a 6 separades.

Nou!!: Posidó і Forca (estri) · Veure més »

Foroneu

Segons la mitologia grega, Foroneu (en grec antic Φορωνεύς), va ser, en les llegendes del Peloponès, el primer home, fill del déu-riu Ínac i d'una nimfa, Mèlia, nom que recorda el dels freixes.

Nou!!: Posidó і Foroneu · Veure més »

Fris del Partenó

El fris del Partenó és un fris de 160 m de llarg que envoltava la part superior de la cel·la del Partenó d'Atenes.

Nou!!: Posidó і Fris del Partenó · Veure més »

Frontons del Partenó

Els frontons del Partenó són dos conjunts d'estàtues (al voltant de cinquanta) de marbre pentèlic localitzades originàriament a les façanes est i oest del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.

Nou!!: Posidó і Frontons del Partenó · Veure més »

Ftios

Ftios (en grec antic Φθίος) segons la mitologia grega és l'heroi epònim de la Ftiòtida, a Tessàlia.

Nou!!: Posidó і Ftios · Veure més »

Funtana Meiga

Funtana Meiga és un poble costaner que pertany a l'ajuntament de Cabras, a la província d'Oristany.

Nou!!: Posidó і Funtana Meiga · Veure més »

Galene

Galene (en grec antic Γαλήνη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Posidó і Galene · Veure més »

Garbell (agricultura)

Garbellatge amb forques a l'antic Egipte Garbellar amb el vent és un mètode agrícola desenvolupat per les cultures antigues per separar el grans dels cereals de les pellofes.

Nou!!: Posidó і Garbell (agricultura) · Veure més »

Gea

Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Nou!!: Posidó і Gea · Veure més »

Gies

En la mitologia grega Gies i de vegades Giges (en grec: Γύης o Γύγης) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Cotos.

Nou!!: Posidó і Gies · Veure més »

Gigantomàquia

Dionís lluitant contra el gegant Èurit. Louvre La Gigantomàquia (del grec antic γιγαντo-μαχια, literalment "guerra dels gegants") va ser, en mitologia grega, la història de la lluita entre els gegants i els déus, i la seva derrota.

Nou!!: Posidó і Gigantomàquia · Veure més »

Gitíon

Gitíon o Gitèon (en Gytheum o Gythium) va ser una ciutat de Lacònia situada a prop del golf Lacònic, al sud-oest de la desembocadura del riu Eurotes, a uns 40 km d'Esparta.

Nou!!: Posidó і Gitíon · Veure més »

Gitiades

Gitiades (en llatí Gitiadas, en grec antic Γιτιάδας) va ser un arquitecte, escultor i poeta espartà.

Nou!!: Posidó і Gitiades · Veure més »

Glauc (fill de Posidó)

Escil·la'', 1580-1582, Kunsthistorisches Museum (Viena) D'acord amb la mitologia grega, Glaucos — o Glauc— p. 80 (en grec antic Γλαῦκος Glaukos) va ser un pescador beoci, que, entre altres genealogies se'l fa fill de Posidó i una nàiade.

Nou!!: Posidó і Glauc (fill de Posidó) · Veure més »

Glauc d'Argos

Glauc d'Argos (en llatí Glaucus, en grec antic Γλαῦκος, Glaukos) fou un escultor que conjuntament amb Dionís va fer unes estàtues dedicades per Mícit a Olímpia.

Nou!!: Posidó і Glauc d'Argos · Veure més »

Grec àtic

jònic, estretament relacionatEl grec àtic era el dialecte de prestigi del grec antic.

Nou!!: Posidó і Grec àtic · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Posidó і Grecs · Veure més »

Guants de boxa

Guants de boxa. Els guants de boxa són els guants encoixinats que els combatents fan servir per suavitzar l'impacte durant els combats de boxa.

Nou!!: Posidó і Guants de boxa · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Posidó і Guerra de Troia · Veure més »

Guerra dels set Cabdills

La guerra dels set Cabdills és un dels episodis més dramàtics i coneguts de la mitologia grega.

Nou!!: Posidó і Guerra dels set Cabdills · Veure més »

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Nou!!: Posidó і Hades · Veure més »

Halirroti

Halirroti (Ἁλιρρόθιος, que significa «el soroll del mar») va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó i de la nimfa Èurite.

Nou!!: Posidó і Halirroti · Veure més »

Halmos

Segons la mitologia grega, Halmos (Ἅλμος) va ser un heroi, fill de Sísif i de Mèrope, i germà de Glauc, d'Ornició i de Tersandre.

Nou!!: Posidó і Halmos · Veure més »

Hàlia (mitologia)

Hàlia (en grec antic Άλια) és, en la mitologia grega, una nereida o una nimfa germana dels Telquines i filla de Pontos i Thalassa.

Nou!!: Posidó і Hàlia (mitologia) · Veure més »

Hèlice (ciutat)

Hèlice (Ἑλίκη, Helice; gentilici Ἡλικήσιος, català helicesi) era una antiga ciutat d'Acaia, una de les dotze ciutats aquees, situada a la costa entre els rius Selinunt i Cerinites, i no gaire lluny d'Ègion.

Nou!!: Posidó і Hèlice (ciutat) · Veure més »

Hèstia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Nou!!: Posidó і Hèstia · Veure més »

Híerax

Segons la mitologia grega, Híerax (en Ἱέραξ, 'el falcó') va ser un ric propietari del país dels mariandins, a la regió de Bitínia, al nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Posidó і Híerax · Veure més »

Hípia

Híppia i Hippi (Hippia i Hippus), són les deïtats gregues equivalents en llatí a Equester i Equestris i fou el sobrenom de diverses divinitats incloent Hera, la dona de Zeus, Tegea, Olímpia i Posidó, i a Roma de Fortuna i de Venus. L'activitat hípica deriva d'aquestes deïtats.

Nou!!: Posidó і Hípia · Veure més »

Hecatonquir

"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.

Nou!!: Posidó і Hecatonquir · Veure més »

Hel·le

Segons la mitologia grega, Hel·le (en grec antic Έλλη) va ser una heroïna, filla d'Atamant, rei d'Orcomen, i de Nèfele.

Nou!!: Posidó і Hel·le · Veure més »

Helissont

Helissont (en grec antic Ἑλισσών) era una ciutat d'Arcàdia del districte de Menàlia, vora la serra de Mènal, situada al districte de Mantinea.

Nou!!: Posidó і Helissont · Veure més »

Hera

En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Nou!!: Posidó і Hera · Veure més »

Hermíona

Hermíona (o Hermíone; en Hermione), localment Hermíon (en Ἑρμιών; gentilici Ἑρμιονεύς, hermioneu), fou una polis de la part sud de l'Argòlida.

Nou!!: Posidó і Hermíona · Veure més »

Hesíone

Segons la mitologia grega, Hesíone (en grec Hesión) fou una princesa troiana a qui l'heroi Hèracles va salvar la vida i posteriorment va segrestar i endur cap a Salamina.

Nou!!: Posidó і Hesíone · Veure més »

Hexamílion

Posició geogràfica de l'Hexamílion miniatura L'Hexamílion (en grec antic: Εξαμίλιον τείχος 'muralla de sis milles') és una muralla situada en l'istme de Corint (Grècia) i va ser construïda per l'emperador romà d'Orient Teodosi II per poder fer front a les invasions bàrbares dels segles  i, encara que ja hi havia hagut intents per construir-la des de l'època micènica.

Nou!!: Posidó і Hexamílion · Veure més »

Hexàpolis dòrica

L'Hexàpolis Dòrica va ser una lliga (Lliga Amficciònica) de ciutats de la costa de Cària i algunes illes properes formada per sis ciutats: Cnidos i Halicarnàs a Cària, l'illa de Cos (Cos) i les tres ciutats de Rodes (Lindos, Ialisos, i Camir o Camiros) Tenia una constitució aristocràtica que va passar per alternatives de períodes democràtics i oligàrquics segons les hegemonies d'Atenes o d'Esparta, i va prosperar gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte.

Nou!!: Posidó і Hexàpolis dòrica · Veure més »

Hieromnemones

Hieromnemones fou una classe de representants de l'antiga Grècia, la més honorable de les dues classes que componien el consell de l'amfictionia.

Nou!!: Posidó і Hieromnemones · Veure més »

Himne homèric

Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.

Nou!!: Posidó і Himne homèric · Veure més »

Hios (cràter)

Hios és un cràter de l'asteroide del tipus Amor (433) Eros, situat amb el sistema de coordenades planetocèntriques a -9.4 ° de latitud nord i 130.9 ° de longitud est.

Nou!!: Posidó і Hios (cràter) · Veure més »

Hipòlit

''La mort d'Hipòlit'', de Lawrence Alma-Tadema (1836–1912). A la mitologia grega, Hipòlit (en grec antic Ἱππόλυτος / Hippólutos, d'ἵππος / híppos, 'cavall' i de λύειν / lúein, 'desfermar' o 'deslligar', i que significa 'el desfermador de cavalls'), va ser fill de l'heroi tebà Teseu i de la seva muller Hipòlita, reina de les amazones, o, en una altra versió del mite, fill d'Antíope, germana d'Hipòlita.

Nou!!: Posidó і Hipòlit · Veure més »

Hipòtoe

Segons la mitologia grega, Hipòtoe (Ἱπποθόη) va ser una heroïna filla de Mèstor (fill de Perseu i Andròmeda) i de Lisídice, filla de Pèlops.

Nou!!: Posidó і Hipòtoe · Veure més »

Hipòtous

Hipòtous (Ἱπόθοος) és el nom de diversos personatges de la mitologia grega.

Nou!!: Posidó і Hipòtous · Veure més »

Hipocamp (mitologia)

Hipocamp d'un dibuix de Pompeia. L'hipocamp (del grec: ἵπποκαμπος: ippokampos, literalment "cavall monstruós"; de ἵππος, "cavall" i κάμπος, "monstre") és una criatura mitològica compartida pels fenicis i els grecs.

Nou!!: Posidó і Hipocamp (mitologia) · Veure més »

Hipotoont

Segons la mitologia grega, Hipotoont (en Ἱπποθόων) va ser un heroi fill de Posidó i d'Àlope, la filla del malvat Cerció.

Nou!!: Posidó і Hipotoont · Veure més »

Hirieu

D'acord amb la mitologia grega, Hirieu fou un rei d'Híria, a la Beòcia, fill de Posidó i de la plèiade Alcíone.

Nou!!: Posidó і Hirieu · Veure més »

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Nou!!: Posidó і Història de Creta · Veure més »

Història de Grècia

Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primera civilització i probablement on es desenvolupà la primera cultura neolítica autòctona.

Nou!!: Posidó і Història de Grècia · Veure més »

Història de la meteorologia

Meteorología és un terme que deriva del llibre d'Aristòtil Meteorologica, que va ser escrit cap a l'any 340 aC.

Nou!!: Posidó і Història de la meteorologia · Veure més »

Història de les Cíclades

Mapa històric de les Cíclades, del llibre ''Els viatges d'Anacarsis el Jove'' Les Cíclades (en grec: Κυκλάδες, Kykládes) són unes illes gregues situades a la part sud de la mar Egea.

Nou!!: Posidó і Història de les Cíclades · Veure més »

Hoplita

Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.

Nou!!: Posidó і Hoplita · Veure més »

Iàmides

Els iàmides (Ἰαμίδαι) foren una família o genos d'endevins originària d'Olímpia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Posidó і Iàmides · Veure més »

Idas

Idas raptant Marpessa D'acord amb la mitologia grega, Idas (en grec antic Ἴδας), va ser un heroi, "el més fort i el més atrevit dels homes", segons la Ilíada.

Nou!!: Posidó і Idas · Veure més »

Idomeneu (fill de Deucalió)

Segons la mitologia grega, Idomeneu (en grec antic Ἰδομενεύς), va ser un rei de Creta, fill de Deucalió i net de Minos.

Nou!!: Posidó і Idomeneu (fill de Deucalió) · Veure més »

Ifimedia

Segons la mitologia grega, Ifimedia (en Ἰφιμέδεια, Ifimèdeia) va ser una heroïna filla de Tríopas i de l'estirp de Cànace.

Nou!!: Posidó і Ifimedia · Veure més »

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Nou!!: Posidó і Ilíada · Veure més »

Illa de les Serps (Mar Negre)

Fidonixi al mapa de MercatorL'Illa de les Serps (en, en i en grec: Φιδονήσι Fidonísi), és una illa ucraïnesa que es troba a la Mar Negra, prop del Delta del Danubi.

Nou!!: Posidó і Illa de les Serps (Mar Negre) · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: Posidó і Illa de Rodes · Veure més »

Immortals (pel·lícula)

Immortals és una pel·lícula d'acció dels Estats Units de 2011 dirigida per Tarsem Singh i protagonitzada per Henry Cavill, Stephen Dorff, Luke Evans, John Hurt, Isabel Lucas, Kellan Lutz, Freida Pinto, Daniel Sharman i Mickey Rourke.

Nou!!: Posidó і Immortals (pel·lícula) · Veure més »

Imperi Cartaginès

L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Posidó і Imperi Cartaginès · Veure més »

Industrial Light & Magic

Industrial Light & Magic (ILM) és una empresa dedicada a produir efectes visuals i gràfics generats per ordinador per a pel·lícules.

Nou!!: Posidó і Industrial Light & Magic · Veure més »

Infern - Cant Dotzè

El minotaure imaginat per Gustave Doré El dotzè cant de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la primera secció (cercle menor, "girone") de les tres en què es divideix el setè cercle.

Nou!!: Posidó і Infern - Cant Dotzè · Veure més »

Infern - Cant Novè

''Virgili parla amb els dimonis, Giovanni Stradano'' El cant novè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el sisè cercle a la ciutat de Dite, on són castigats els heretges; ens trobem a l'alba del 9 abril de 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes el 26 març de1300.

Nou!!: Posidó і Infern - Cant Novè · Veure més »

Ira de titans

Ira de titans (títol original en anglès: Wrath of the Titans) és una pel·lícula estatunidenca de fantasia, seqüela de Lluita de titans.

Nou!!: Posidó і Ira de titans · Veure més »

Jardineria del Barroc

Jardins de Versalles, vista des de la ''Place d'Armes''. La jardineria del Barroc es va desenvolupar a Europa des del segle XVII fins a mitjan.

Nou!!: Posidó і Jardineria del Barroc · Veure més »

Jàson

Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.

Nou!!: Posidó і Jàson · Veure més »

Jesús camina sobre l'aigua

Lluís Borrassà 1411 L'esdeveniment en què Jesús camina sobre l'aigua és un dels miracles de Jesús recollits a tres dels Evangelis:, i. La història explica com, després del miracle de l'alimentació dels cinc mil, Jesús va enviar els deixebles en vaixell a l'altre costat del llac de Tiberíades o de Galilea, mentre ell romania darrere, sol, per pregar.

Nou!!: Posidó і Jesús camina sobre l'aigua · Veure més »

Jocs Ístmics

Els Jocs Ístmics o Istmia (en grec antic Ἴσθμια) eren uns jocs que se celebraven cada dos anys a l'Antiga Corint.

Nou!!: Posidó і Jocs Ístmics · Veure més »

Jocs panhel·lènics

Els jocs panhel·lènics (certamina) era el nom genèric que designava les competicions esportives i també artístiques que es realitzaven de forma regular a l'antiguitat en diverses ciutats gregues.

Nou!!: Posidó і Jocs panhel·lènics · Veure més »

Kadıköy

Kadıköy és un vast districte cosmopolita i comercial en la part asiàtica de la ciutat d'Istanbul -a Turquia- amb una població de 521.005 habitants (2012).

Nou!!: Posidó і Kadıköy · Veure més »

Kevin McKidd

Kevin McKidd (Elgin, Moray, Escòcia, 9 d'agost de 1973) és un actor, director televisiu i cantant escocès.

Nou!!: Posidó і Kevin McKidd · Veure més »

La guerra de Troia

La guerra de Troia (títol original en italià: La guerra di Troia) és una pel·lícula (pèplum) franco-italiana dirigida per Giorgio Ferroni el 1961.

Nou!!: Posidó і La guerra de Troia · Veure més »

La petita Polon

, és una sèrie anime musical de televisió basada en la mitologia grega i en la sèrie de manga de 1977 per Hideo Azuma.

Nou!!: Posidó і La petita Polon · Veure més »

La Sagesse des mythes

La Sagesse des mythes (La saviesa dels mites&#x27) és una sèrie de còmics francesos basats en la mitologia grega.

Nou!!: Posidó і La Sagesse des mythes · Veure més »

Laocoont

Laocoont, (en grec antic Λᾱοκόων), segons la mitologia grega, fou un sacerdot d'Apol·lo Timbri troià, fill d'Antènor.

Nou!!: Posidó і Laocoont · Veure més »

Laocoonte

Laocoonte és una obra d'El Greco, realitzada a l'oli sobre tela entre 1608 i 1614, durant el seu darrer període toledà.

Nou!!: Posidó і Laocoonte · Veure més »

Laomedont de Troia

Segons la mitologia grega, Laomedont (Laomédōn, -ontos) fou el rei mític de Troia que va bastir les famoses muralles inexpugnables de la ciutat.

Nou!!: Posidó і Laomedont de Troia · Veure més »

Larissa

365); l'anvers representa Larissa. Larissa o Larisa (Lārīsa, menys sovint Λάρῑσσα / Larissa) va ser, segons la mitologia grega, una heroïna que tan aviat es considera de l'Argòlida com de Tessàlia, així com el nom de diverses ciutats.

Nou!!: Posidó і Larissa · Veure més »

Larissa (satèl·lit)

Larissa, també anomenat Neptú VII, és un satèl·lit natural del vuitè i últim planeta, Neptú.

Nou!!: Posidó і Larissa (satèl·lit) · Veure més »

Làmia (mitologia)

En la mitologia grega, Làmia (Λάμια) era un monstre femení que raptava nens per xuclar-los la sang.

Nou!!: Posidó і Làmia (mitologia) · Veure més »

Lèlex (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Lèlex (en grec antic Λέλεξ) fou un heroi, fill de Posidó i de Líbia, segons s'explica a les llegendes megarenques.

Nou!!: Posidó і Lèlex (fill de Posidó) · Veure més »

Líbia (filla d'Èpaf)

D'acord amb la mitologia grega, Líbia (en grec antic Λιβύη, Libié) va ser una nimfa filla d'Èpaf, rei d'Egipte, i de Memfis.

Nou!!: Posidó і Líbia (filla d'Èpaf) · Veure més »

Leitos

Segons la mitologia grega, Leitos o Leit (en Λήϊτος) va ser un cabdill tebà fill d'Alèctor.

Nou!!: Posidó і Leitos · Veure més »

Les oceànides

Les oceànides (títol en finlandès: Aallottaret, que significa «nimfes de les ones» o «esperits de les ones»; títol de l'obra original Rondeau der Wellen), op.

Nou!!: Posidó і Les oceànides · Veure més »

Les suplicants (Èsquil)

''Les danaides'', John William Waterhouse, 1903 Les suplicants (en grec Ικέτιδες) és una tragèdia d'Èsquil datada al voltant del 466 i 463 aC.

Nou!!: Posidó і Les suplicants (Èsquil) · Veure més »

Les troianes

Ulisses tira Astíanax de les muralles davant la impotència d'Andròmaca Les troianes (en grec: Τρωάδες) és una tragèdia escrita pel dramaturg grec Eurípides.

Nou!!: Posidó і Les troianes · Veure més »

Leucòtea

Odisseu i Leucòtea, per Alessandro Allori Leucòtea (en grec antic Λευκοθέα, Leucothéa) és el nom d'una deessa marina de la mitologia grega.

Nou!!: Posidó і Leucòtea · Veure més »

Leucip (mitologia)

Leucip (en grec antic Λεύκιππος) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Galatea, filla d'Eurici, i Lampros, fill de Pandíon.

Nou!!: Posidó і Leucip (mitologia) · Veure més »

Licos (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop") va ser un heroi, fill de Posidó i de Celeno.

Nou!!: Posidó і Licos (fill de Posidó) · Veure més »

Lisianassa

Lisianassa (en grec antic Λυσιάνασσα) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Posidó і Lisianassa · Veure més »

Lliga Amficciònica

Una amficcionia o lliga amficciònica (del grec antic ἀμφικτυονεῖα, 'lliga de veïns') era una confederació de polis o pobles, inicialment amb una finalitat religiosa, i posteriorment també de naturalesa política.

Nou!!: Posidó і Lliga Amficciònica · Veure més »

Lliga Aquea

La Lliga Aquea (Κοινὸν τῶν Ἀχαιῶν, Koinón tôn Akhaiôn) fou una federació de polis gregues que va néixer a la regió d'Acaia a primers del i es va estendre a altres polis d'arreu del Peloponnès.

Nou!!: Posidó і Lliga Aquea · Veure més »

Lliga Beòcia

La Lliga Beòcia va ser una confederació de 15 ciutats-estat de Beòcia fundada cap al.

Nou!!: Posidó і Lliga Beòcia · Veure més »

Lliga de Delos

La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.

Nou!!: Posidó і Lliga de Delos · Veure més »

Llista de cràters de (433) Eros

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (433) Eros, un asteroide que forma part dels asteroides Amor, descobert per l'astrònom alemany Carl Gustav Witt (1866-1946) el 1898.

Nou!!: Posidó і Llista de cràters de (433) Eros · Veure més »

Llista de cràters de Tetis

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tetis, una de les moltes llunes de Saturn, descoberta el 1684 per Giovanni Cassini (1625-1712).

Nou!!: Posidó і Llista de cràters de Tetis · Veure més »

Llista de déus grecs

Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.

Nou!!: Posidó і Llista de déus grecs · Veure més »

Llista de personatges de la mitologia egípcia

La mitologia egípcia és la pròpia de la religió que es va practicar durant mil·lennis a l'antic Egipte i que va subsistir fins a l'arribada del cristianisme.

Nou!!: Posidó і Llista de personatges de la mitologia egípcia · Veure més »

Lluita de titans (pel·lícula de 1981)

Lluita de titans és una pel·lícula del 1981 dirigida per Desmond Davis, adaptada del mite de Perseu i la seva lluita contra la Medusa per salvar la ciutat de Joppa i la princesa Andròmeda.

Nou!!: Posidó і Lluita de titans (pel·lícula de 1981) · Veure més »

Lluita de titans (pel·lícula de 2010)

Lluita de titans (títol original en anglès, Clash of the Titans) és un pèplum britànico-estatunidenc dirigit per Louis Leterrier el 2010, protagonitzada per Sam Worthington, Liam Neeson i Ralph Fiennes.

Nou!!: Posidó і Lluita de titans (pel·lícula de 2010) · Veure més »

Macistos

Macistos (Μάκιστος o Μάκιστον, en Macistus o Macistum; gentilici Μακίστιος, en català macisti) era una ciutat del nord de Trifília, a l'Èlida.

Nou!!: Posidó і Macistos · Veure més »

Mar

La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.

Nou!!: Posidó і Mar · Veure més »

Marbres d'Elgin

Els marbres d'Elgin, marbres del Partenó o escultures del Partenó, exposats al Museu Britànic, són una col·lecció d'escultures de marbre que formaven part del Partenó, a Atenes.

Nou!!: Posidó і Marbres d'Elgin · Veure més »

Marpessa

Zeus, al centre, separa Apol·lo, que va acompanyat d'Àrtemis, a l'esquerra, d'Idas i Marpessa, a la dreta Segons la mitologia grega, Marpessa (en grec antic Μάρπησσα) va ser una filla d'Evè, rei d'Etòlia, i neta d'Ares.

Nou!!: Posidó і Marpessa · Veure més »

Mègara

Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).

Nou!!: Posidó і Mègara · Veure més »

Mèlite (nereida)

Mèlite (en grec antic Μελίτη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Posidó і Mèlite (nereida) · Veure més »

Mètopes del Partenó

Les mètopes del Partenó són un conjunt de noranta-dues plaques quadrades (mètopes) esculpides en marbre pentèlic, que eren sobre les columnes del peristil del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.

Nou!!: Posidó і Mètopes del Partenó · Veure més »

Mínias

Segons la mitologia grega, Mínias fou un heroi, fill de Crises i de Crisogenia (o, segons altres, de Posidó i de Cal·lírroe).

Nou!!: Posidó і Mínias · Veure més »

Mínies

Els mínies (en Minyae) foren un poble semillegendari de l'antiga Grècia, relacionats principalment amb Beòcia i la ciutat d'Orcomen.

Nou!!: Posidó і Mínies · Veure més »

Medalla del Servei Distingit a la Marina

La Medalla del Servei Distingit a la Marina (anglès:Navy Distinguished Service Medal) és una condecoració de la Marina dels Estats Units i del Cos de Marines dels Estats Units creada el 4 de febrer de 1919 per Woodrow Wilson.

Nou!!: Posidó і Medalla del Servei Distingit a la Marina · Veure més »

Medusa (mitologia)

''Medusa'', per Arnold Böcklin Medusa (Μέδουσα, Médousa, de μέδω 'manar', 'regnar') era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament.

Nou!!: Posidó і Medusa (mitologia) · Veure més »

Megareu

Megareu (en grec antic Μεγαρεύς), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill de Posidó (o d'Egeu, o fins i tot d'Apol·lo, segons altres variants) i d'Ènope, que era filla d'Epopeu.

Nou!!: Posidó і Megareu · Veure més »

Melanipe

Melanipe (en grec antic Μελανίππη), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna, filla d'Èol, rei de Magnèsia.

Nou!!: Posidó і Melanipe · Veure més »

Melanto (filla de Deucalió)

Segons la mitologia grega, Melanto (en grec antic Μελανθώ), va ser una heroïna, filla de Deucalió i de Pirra.

Nou!!: Posidó і Melanto (filla de Deucalió) · Veure més »

Mero

Mero o Miro (en llatí Mero o Myro, en grec antic) fou una poetessa del període hel·lenístic nascuda a Bizanci.

Nou!!: Posidó і Mero · Veure més »

Mestra (mitologia)

Bauer Mestra venuda per Erisícton Mestra (en grec antic Μήστρα), va ser, en mitologia grega, la filla d'Erisícton, un rei de Tessàlia que va destruir un bosc consagrat a Demèter.

Nou!!: Posidó і Mestra (mitologia) · Veure més »

Metamorfosi (mitologia)

finlandès ''Kalevala'' de Elias Lönnrot.(''La defensa del Sampo'', Akseli Gallen-Kallela, 1896) En la mitologia i el folklore la metamorfosi és la capacitat de transformar-se físicament mitjançant una capacitat inherentment sobrehumana, la intervenció divina, la manipulació demoníaca, la bruixeria, els encanteris o haver heretat la capacitat.

Nou!!: Posidó і Metamorfosi (mitologia) · Veure més »

Metapont (rei)

Metapont (en grec antic Μετάποντος) va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de la ciutat de Metapont, a la Magna Grècia.

Nou!!: Posidó і Metapont (rei) · Veure més »

Metídrion

Metídrion (Μεθύδριον, Methýdrion 'entre aigües') era el nom d'una ciutat situada al centre d'Arcàdia a uns 170 estadis al nord de Megalòpolis, entre els rius Maleta i Milaont, d'on li venia el nom, segons que diu Pausànies.

Nou!!: Posidó і Metídrion · Veure més »

Metíoque i Menipa

Metíoque (en grec antic Μητιόχη) i Menipa (Μενίππη) van ser, segons la mitologia grega, dues filles del gegant Orió.

Nou!!: Posidó і Metíoque i Menipa · Veure més »

Micenes

Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.

Nou!!: Posidó і Micenes · Veure més »

Minos

Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.

Nou!!: Posidó і Minos · Veure més »

Minotaure

Teseu derrotant el Minotaure dins el laberint El minotaure (del grec Μινόταυρος) era un monstre amb cos d'home i cap de bou.

Nou!!: Posidó і Minotaure · Veure més »

Mite fundacional

Un mite fundacional és el mite que explica els orígens d'un poble, ja sigui a partir de la creació del món, com de la fundació de l'assentament del centre de la pàtria o terra original.

Nou!!: Posidó і Mite fundacional · Veure més »

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.

Nou!!: Posidó і Mitologia · Veure més »

Mitologia amaziga

La mitologia amaziga és el conjunt d'antigues creences i deïtats del poble amazic als seus territoris històrics a l'Àfrica del Nord.

Nou!!: Posidó і Mitologia amaziga · Veure més »

Mitologia bretona

La mitologia bretona és la base de les creences de Bretanya.

Nou!!: Posidó і Mitologia bretona · Veure més »

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Nou!!: Posidó і Mitologia etrusca · Veure més »

Mitologia fenícia

La mitologia fenícia és una de les mitologies conegudes més antigues del Mar Mediterrani.

Nou!!: Posidó і Mitologia fenícia · Veure més »

Mitologia grecoromana

Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.

Nou!!: Posidó і Mitologia grecoromana · Veure més »

Mitologia micènica

Pintura trobada a la Casa de la Ciutadella de Micenes que podria representar una divinitat. L'element religiós és difícil d'identificar a la civilització micènica (c. 1600-1100 aC), especialment pel que fa als jaciments arqueològics, on és difícil trobar els espais de culte.

Nou!!: Posidó і Mitologia micènica · Veure més »

Molícrion

Molícrion o Molicrea (en grec antic Μολύκρειον, Μολύκρεια) era una ciutat d'Etòlia situada prop de la costa i a poca distància del cap Antirrhium (Ῥίον τὸ Μολυκρικόν), segons Tucídides.

Nou!!: Posidó і Molícrion · Veure més »

Molíone

Segons la mitologia grega, Molíone fou una filla de Molos, heroi cretenc.

Nou!!: Posidó і Molíone · Veure més »

Moliònides

Possible representació primitiva dels Moliònides (Bronze) Segons la mitologia grega, els Moliònides són la denominació conjunta dels germans Èurit i Ctèat, fills de Posidó i de Molíone, adoptats per Àctor, germà d'Augias.

Nou!!: Posidó і Moliònides · Veure més »

Muntanyes sagrades

Les muntanyes sagrades són el centre de certes religions i són objecte de moltes llegendes.

Nou!!: Posidó і Muntanyes sagrades · Veure més »

Museu (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Museu (en grec antic Μουσαῖος Mousaios) va ser un poeta, sacerdot, endeví i músic grec, fill d'Eumolp i de Selene.

Nou!!: Posidó і Museu (mitologia) · Veure més »

Museu Arqueològic d'Ístmia

El Museu Arqueològic d'Ístmia és un museu de Grècia proper al jaciment arqueològic d'Ístmia, situat a la regió de Coríntia.

Nou!!: Posidó і Museu Arqueològic d'Ístmia · Veure més »

Museu Arqueològic d'Olímpia

Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.

Nou!!: Posidó і Museu Arqueològic d'Olímpia · Veure més »

Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.

Nou!!: Posidó і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes · Veure més »

Naupacte

Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.

Nou!!: Posidó і Naupacte · Veure més »

Naupli (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Naupli (en grec antic Ναύπλιος), va ser un heroi, fill de Posidó i d'Amimone, una de les cinquanta filles de Dànau.

Nou!!: Posidó і Naupli (fill de Posidó) · Veure més »

Nausítous

Nausítous (en grec Ναυσίθοος), va ser un rei dels feacis, fill de Posidó i de Peribea, filla del rei Eurimedont, que regnava sobre un poble de gegants.

Nou!!: Posidó і Nausítous · Veure més »

Nàiades (mitologia)

En la mitologia grega, les nàiades (en singular, nàiada o nàiade, del grec Ναϊάς, Ναϊάδες) són unes divinitats menors, categoritzades com a nimfes, que personificaven l'aigua de brolladors, llacs i fonts.

Nou!!: Posidó і Nàiades (mitologia) · Veure més »

Nàuplia

Nàuplia (Ναύπλιο, Nàfplio; en Ναύπλια, Nàuplia; en grec bizantí Anáplion; en turc Anabolu; en italià, antigament Napoli di Romania) és una ciutat de Grècia, capital del nomós de l'Argòlida, amb 16.113 habitants segons el cens del 2001.

Nou!!: Posidó і Nàuplia · Veure més »

Nèrites

Nèrites (en grec antic Νηρίτης), va ser, segons la mitologia grega, l'únic fill mascle de Nereu i de Doris.

Nou!!: Posidó і Nèrites · Veure més »

Nèstor (mitologia)

Nèstor (en grec antic Νέστωρ) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Pilos, a Messènia, fill de Neleu i de Cloris.

Nou!!: Posidó і Nèstor (mitologia) · Veure més »

Níssiros

Vista aèria de Níssiros Níssiros o Nisiros (en Νίσυρος) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Nou!!: Posidó і Níssiros · Veure més »

Neleu

Segons la mitologia grega, Neleu (en grec antic Νηλεύς), va ser un heroi grec, fill de Posidó i de Tiro.

Nou!!: Posidó і Neleu · Veure més »

Neptú (mitologia)

Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.

Nou!!: Posidó і Neptú (mitologia) · Veure més »

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Posidó і Neptú (planeta) · Veure més »

Neptunàlia

Neptunàlia va ser una festa dedicada al déu Neptú que se celebrava a Roma i de la qual molt pocs detalls són coneguts.

Nou!!: Posidó і Neptunàlia · Veure més »

Nereides

Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau En la mitologia grega, les nereides p. 13 (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris.

Nou!!: Posidó і Nereides · Veure més »

Nereu

grec, circa 590 aC, Museu del Louvre, París). Nereu p. 13 (en grec antic Νηρεύς) va ser un déu marí, fill de Pontos, l'ona marina, i de Gea, la Terra, i per tant germà de Taumant, de Forcis, de Ceto i d'Euríbia.

Nou!!: Posidó і Nereu · Veure més »

Nesoi

A la mitologia grega, les Nesoi eren les deesses de les illes.

Nou!!: Posidó і Nesoi · Veure més »

Nethuns

Nethuns a l'antiga mitologia etrusca era un déu dels pous i de les fonts.

Nou!!: Posidó і Nethuns · Veure més »

Nicteu

Segons la mitologia grega, Nicteu (en Νυκτεύς) va ser un rei de Tebes, fill d'Hirieu i de Clònia, i germà de Licos.

Nou!!: Posidó і Nicteu · Veure més »

Nomenclatura dels satèl·lits naturals

L'assignació oficial dels noms dels satèl·lits naturals és responsabilitat, des de 1973, de la Unió Astronòmica Internacional (en anglès International Astronomical Union o IAU), en concret, d'un comitè per a la nomenclatura del sistema planetari (actualment, el Grup de Treball per a la Nomenclatura del Sistema Planetari, en anglès, Working Group for Planetary System Nomenclature, conegut per les seves sigles WGPSN).

Nou!!: Posidó і Nomenclatura dels satèl·lits naturals · Veure més »

O Brother, Where Art Thou?

O Brother, Where Art Thou? és una pel·lícula d'aventures dirigida el 2000 per Joel i Ethan Coen.

Nou!!: Posidó і O Brother, Where Art Thou? · Veure més »

Ocèan

En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.

Nou!!: Posidó і Ocèan · Veure més »

Oceà i Tetis

Oceà i Tetis és un mosaic del procedent dels jaciments romans al voltant de la ciutat turca de Zeugma.

Nou!!: Posidó і Oceà i Tetis · Veure més »

Odissea

LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.

Nou!!: Posidó і Odissea · Veure més »

Odisseu

En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.

Nou!!: Posidó і Odisseu · Veure més »

Olímpics

Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.

Nou!!: Posidó і Olímpics · Veure més »

Olimp

El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.

Nou!!: Posidó і Olimp · Veure més »

Onquestos (Beòcia)

Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia, situada entre Haliart i Tebes,''Ilíada'', FBM, Traducció de Montserrat Ros, nota 61, pàgina 74, de Joan Alberich i Mariné esmentada per Homer en el Catàleg de les naus de la Ilíada.,«Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida; i els qui posseïen la ciutat ben bastida d'Hipotebes, la sagrada Onquest, l'esplèndit bosc dedicat a Posidó...». ''Ilíada'', II, 495-506. Traducció de Montserrat Ros, pàg.

Nou!!: Posidó і Onquestos (Beòcia) · Veure més »

Oracle d'Amfiarau

Plànol del santuari d'Amfiarau a Oropos Loracle d'Amfiarau, també Temple d'Amfiarau (en Άμφιαρείον Ωρωπού), era un temple situat vora la ciutat d'Oropos, entre Beòcia i Àtica, on hi havia un oracle i es rendia culte a l'heroi Amfiarau, convertit en déu.

Nou!!: Posidó і Oracle d'Amfiarau · Veure més »

Orcomen (Arcàdia)

Orcomen o Orcòmenos (Ὀρχομενός, en Orchomenus) és una ciutat d'Arcàdia (Grècia), situada en una plana envoltada de muntanyes.

Nou!!: Posidó і Orcomen (Arcàdia) · Veure més »

Orcomen (Beòcia)

Orcomen (Ορχομενός) és una vila i municipi del nord de la unitat perifèrica de Beòcia, a la regió de la Grècia Central.

Nou!!: Posidó і Orcomen (Beòcia) · Veure més »

Orestes (mitologia)

''Orestes perseguit per les Erínies'' de William-Adolphe Bouguereau. Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.

Nou!!: Posidó і Orestes (mitologia) · Veure més »

Orió (mitologia)

Orió (en grec antic: Ὠρίων ó Ωαρίων) era un gegant de la mitologia grega.

Nou!!: Posidó і Orió (mitologia) · Veure més »

Otris

L'Otris (Όθρυς, Óthrys) és una serralada del centre de Grècia situada al nord-est de la Ftiòtida i el sud de Magnèsia.

Nou!!: Posidó і Otris · Veure més »

Paestum

Temple d'Atena, abans conegut com a ''temple de Ceres'' Paestum, o Pèstum, (en llatí Paestum, en grec antic Παῖστον) va ser una antiga ciutat de la Lucània prop de la mar Tirrena, a uns 7 km al sud de la desembocadura del Silarus.

Nou!!: Posidó і Paestum · Veure més »

Palau de Topkapı

El palau de Topkapı és un dels més grans palaus de la ciutat d'Istanbul a Turquia.

Nou!!: Posidó і Palau de Topkapı · Veure més »

Pal·las (filla de Tritó)

En la mitologia grega, Pal·las (en grec antic: Παλλάς) era la filla de Tritó, fill de Posidó i missatger dels mars.

Nou!!: Posidó і Pal·las (filla de Tritó) · Veure més »

Paleta de pedra

-, Sirkap. Les paletes de pedra són paletes rodones, trobades a les zones de Bàctria i Gandhara, que representen escenes de la mitologia grega.

Nou!!: Posidó і Paleta de pedra · Veure més »

Pamfos

Pamfos (en llatí Pamphos) va ser un poeta grec molt antic, que Pausànias situa com a posterior a Olen, i anterior a Homer.

Nou!!: Posidó і Pamfos · Veure més »

Pandròsion

L'olivera on es trobava el '''Pandrósion''', amb l'Erectèon al fons El Pandròsion era un santuari construït en temps de Pèricles cap a l'any 421 aC al costat nord-oest de l'Erectèon vora l'Antic temple d'Atena, a l'acròpoli d'Atenes, en honor de Pàndrosos, filla de Cècrops i d'Agraulos.

Nou!!: Posidó і Pandròsion · Veure més »

Paniònia

Paniònia (en grec antic πανιώνια) era el gran panegiris nacional dels jonis que es feia al mont Mycale, prop de Priene entre Efes i Milet, on el seu déu nacional, Posidó Heliconi tenia el santuari anomenat Paniònion, segons diuen Heròdot i Estrabó.

Nou!!: Posidó і Paniònia · Veure més »

Paniònion

El Paniònion (Paniṓnion) era el santuari central, i punt de concentració de la Lliga Jònica, dedicat a Posidó Heliconi a la costa oest d'Anatòlia (Turquia), a la província d'Esmirna.

Nou!!: Posidó і Paniònion · Veure més »

Panteó (mitologia)

Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Un panteó (o bé pantèon) és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.

Nou!!: Posidó і Panteó (mitologia) · Veure més »

Parc del Laberint d'Horta

El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.

Nou!!: Posidó і Parc del Laberint d'Horta · Veure més »

Pare Noel

Il·lustració de Thomas Nast (1881) que, amb Clement Clarke Moore ajudava a crear la imatge moderna de Pare Noël. El Pare Noel, Pare Nadal, Santa Claus o Sant Nicolau és un personatge mitològic present a molts països que porta regals de Nadal.

Nou!!: Posidó і Pare Noel · Veure més »

Parnàs

Delfos El Parnàs (en Παρνασσός, Parnassós) és una serralada de Grècia de pedra calcària situada a la regió de la Fòcida, prop de Delfos, al nord del golf de Corint.

Nou!!: Posidó і Parnàs · Veure més »

Parnàs (mitologia)

Parnàs (en grec antic Παρνασσός) va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de la muntanya del Parnàs, que estava consagrada a Apol·lo.

Nou!!: Posidó і Parnàs (mitologia) · Veure més »

Partenó

El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.

Nou!!: Posidó і Partenó · Veure més »

Pasífae

Dèdal i Pasífae (pintura al fresc, Pompeia, ''circa'' segle I) Pasífae (en grec Πασιφάη) va ser, en la mitologia grega, una heroïna, filla d'Hèlios i de Perseis.

Nou!!: Posidó і Pasífae · Veure més »

Pasífae (escultura)

miniatura Pasífae és una escultura en bronze feta per l'artista Òscar Estruga i Andreu i signada el 1988-1989.

Nou!!: Posidó і Pasífae (escultura) · Veure més »

Pasífae (satèl·lit)

Pasífae (en grec: Πασιφάη) és un satèl·lit retrògrad i irregular de Júpiter.

Nou!!: Posidó і Pasífae (satèl·lit) · Veure més »

Pausànies (general)

Pausànies o Pausànias (Pausanias) fou un general espartà del, fou regent d'Esparta de la branca agída de la família reial lacedemònica, fill de Cleombrot d'Esparta i Alcatea o Alcitea; i nebot de Leònides I.

Nou!!: Posidó і Pausànies (general) · Veure més »

Paxos

El port de Gaios Paxos (en grec: Παξός, pronunciat Paxós) és la més petita de les illes Jòniques (en grec Ιόνια Νησιά, Iónia Nisià).

Nou!!: Posidó і Paxos · Veure més »

Pànope

Pànope (en grec antic Πανόπη) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Posidó і Pànope · Veure més »

Pèlias

''Jàson donant a '''Pèlias''' el Velló d'Or'' (ca. 340 aC-330 aC, Museu del Louvre, París, França). Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser un heroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma).

Nou!!: Posidó і Pèlias · Veure més »

Pèlops

Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).

Nou!!: Posidó і Pèlops · Veure més »

Pínakes de Penteskouphia

Representació d'Amfítrite. Museu del Louvre. París Els pínakes (gr.: Πίνακες) de Penteskouphia són un conjunt de pintures sobre tauletes de ceràmica amb inscripcions votives que reben el seu nom de la localitat de Penteskouphia, a la regió de Corint, on varen ser trobades.

Nou!!: Posidó і Pínakes de Penteskouphia · Veure més »

Pítane

Segons la mitologia grega, Pítane (en Πιτάνη) va ser una nimfa, filla del déu-riu Eurotes.

Nou!!: Posidó і Pítane · Veure més »

Pítia

A la religió de l'antiga Grècia la Pítia (en grec antic Πυθία), que també s'anomenava Pitonissa, era l'oracle del temple d'Apol·lo a Delfos.

Nou!!: Posidó і Pítia · Veure més »

Pítica VI

La Pítica VI és un epinici que se'ns conserva del poeta grec Píndar.

Nou!!: Posidó і Pítica VI · Veure més »

Pòrtic

Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.

Nou!!: Posidó і Pòrtic · Veure més »

Pótnia Theron

Dona asseguda de Çatalhöyük amb dos lleons als seus costats; creada durant el neolític (cap al 6000-5500 aC.), a Çatalhöyük, es troba al Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia, a Ankara (Turquia) Pótnia Therôn (en Πότνια Θηρῶν, 'senyora dels animals') és un epítet de la deessa Àrtemis usat per Homer en la Ilíada, i també que ha estat aplicat modernament a representacions de deesses de la civilització minoica i a altres deesses olímpiques quan aquestes apareixen representades amb animals.

Nou!!: Posidó і Pótnia Theron · Veure més »

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Nou!!: Posidó і Pederàstia · Veure més »

Pederàstia a l'antiga Grècia

V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Nou!!: Posidó і Pederàstia a l'antiga Grècia · Veure més »

Pegàs (mitologia)

En la mitologia grega, Pegàs, Pegas o Pègasos (en Πήγασος, Pégasos) era el cavall alat nascut del coll tallat de la Medusa, i aquí es relaciona amb el mite de Perseu.

Nou!!: Posidó і Pegàs (mitologia) · Veure més »

Pelasg

Pelasg (Pelasgus), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe.

Nou!!: Posidó і Pelasg · Veure més »

Peleu

'''Peleu''', Aquil·les i Quiró (circa 500 aC, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Peleu (en grec Πηλεύς Pêleús) segons la mitologia grega, fou un heroi grec que fou pare d'Aquil·les.

Nou!!: Posidó і Peleu · Veure més »

Percy Jackson & the Olympians: The Lightning Thief

Percy Jackson & the Olympians: The Lightning Thief és una pel·lícula canadencoestatunidenca de fantasia i aventures dirigida per Chris Columbus.

Nou!!: Posidó і Percy Jackson & the Olympians: The Lightning Thief · Veure més »

Percy Jackson i els déus de l'Olimp

Percy Jackson i els déus de l'Olimp és una sèrie de llibres juvenils, publicada en versió original anglesa com a Percy Jackson & the Olympians per l'escriptor dels Estats Units Rick Riordan.

Nou!!: Posidó і Percy Jackson i els déus de l'Olimp · Veure més »

Peribea (filla d'Eurimedont)

Segons la mitologia grega, Peribea (en grec antic Περίβοια, Periboia) va ser una filla d'Eurimedont, cabdill de Paros.

Nou!!: Posidó і Peribea (filla d'Eurimedont) · Veure més »

Periclimen

* Periclimen, fill de Neleu.

Nou!!: Posidó і Periclimen · Veure més »

Periclimen (fill de Neleu)

D'acord amb la mitologia grega, Periclimen (en grec antic Περικλύμενος, Periclímenos), va ser un heroi grec, fill de Neleu i de Cloris.

Nou!!: Posidó і Periclimen (fill de Neleu) · Veure més »

Periclimen (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Periclimen (en grec antic Περικλύμενος), va ser un heroi, fill de Posidó i de Cloris, la filla de Tirèsias.

Nou!!: Posidó і Periclimen (fill de Posidó) · Veure més »

Perimele (filla d'Hipodamant)

Segons la mitologia grega, Perimele (en Περιμήλη) va ser una filla d'Hipodamant, cabdill etoli.

Nou!!: Posidó і Perimele (filla d'Hipodamant) · Veure més »

Perseu (heroi grec)

Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.

Nou!!: Posidó і Perseu (heroi grec) · Veure més »

Perseu i Andròmeda (Leighton)

Perseu i Andròmeda és una pintura a l'oli d'estil prerafaelita obra de sir Frederic Leighton.

Nou!!: Posidó і Perseu i Andròmeda (Leighton) · Veure més »

Pintor d'Àmasis

El Pintor d'Àmasis és la denominació historiogràfica d'un pintor grec de ceràmica de figures negres, vinculat al ceramista atenès Àmasis.

Nou!!: Posidó і Pintor d'Àmasis · Veure més »

Pirates of the Caribbean: Dead Men Tell No Tales

Geoffrey Rush interpreta al capità Barbossa Pirates del Carib: La venjança de Salazar és una pel·lícula nord-americana d'acció de 2017, el cinquè lliurament de la reeixida sèrie cinematogràfica Pirates del Carib.

Nou!!: Posidó і Pirates of the Caribbean: Dead Men Tell No Tales · Veure més »

Pirene (nàiade)

La font de Pirene segons Göttling Segons la mitologia grega, Pirene (en Πειρήνη) va ser una nàiada filla del déu-riu Asop, o bé d'Aqueloos, també un fill d'Oceà o Gea, i fins i tot d'Èbal, fill de Cinortes.

Nou!!: Posidó і Pirene (nàiade) · Veure més »

Pitó (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, la serp gegantina i nascuda directament de Gea fou anomenada Pitó (en grec antic Πύθων).

Nou!!: Posidó і Pitó (mitologia) · Veure més »

Planetes en l'astrologia

El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.

Nou!!: Posidó і Planetes en l'astrologia · Veure més »

Plèiades (mitologia)

Segons la mitologia grega, les Plèiades (Πληίαδες, segons Pierre Grimal. Πέλειαι, -ων αἱ, segons José M. Pabón S. de Urbina) foren nimfes, filles d'Atlas i de Plèione.

Nou!!: Posidó і Plèiades (mitologia) · Veure més »

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Nou!!: Posidó і Plutó (mitologia) · Veure més »

Polibotes

475-470 aC., descoberta a Vulci, Etrúria). Polibotes (en grec antic Πολυβώτης), va ser, segons la mitologia grega, un gegant, fill d'Urà i de Gea.

Nou!!: Posidó і Polibotes · Veure més »

Polifem (fill d'Èlat)

Polifem (en grec antic Πολύφημος), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Èlat, rei dels làpites, i d'Higia.

Nou!!: Posidó і Polifem (fill d'Èlat) · Veure més »

Polifem (fill de Posidó)

A la mitologia grega, Polifem (grec antic: Πολύφημο&#962) era un ciclop, és a dir, un gegant d'un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa, filla de Forcis.

Nou!!: Posidó і Polifem (fill de Posidó) · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: Posidó і Politeisme · Veure més »

Posidònia

Posidònia (Poseidonia) fou un festival anual celebrat a l'illa d'Egina en honor del deu Posidó.

Nou!!: Posidó і Posidònia · Veure més »

Protesilau

Segons la mitologia grega, Protesilau (en Πρωτεσίλαος) fou un heroi grec d'origen tessali, fill d'Íficle i d'Astíoque.

Nou!!: Posidó і Protesilau · Veure més »

Proteu

Proteu, (grec antic: Πρωτεύ&#962) d'acord amb la mitologia grega, fou un déu marí, fill d'Oceà i de Tetis (però també se'l fa fill de Posidó).

Nou!!: Posidó і Proteu · Veure més »

Proteu (satèl·lit)

Proteu, també anomenat Neptú VIII, és un satèl·lit natural del vuitè planeta del sistema solar.

Nou!!: Posidó і Proteu (satèl·lit) · Veure més »

Protrigea

Protrigea (en grec antic προτρύγαια) era un festival grec probablement relacionat amb la verema, que se celebrava en honor de Dionís anomenat Protriges, i de Posidó en diferents llocs de Grècia i de l'Àsia menor, segons Claudi Elià.

Nou!!: Posidó і Protrigea · Veure més »

Pterelau

D'acord amb la mitologia grega, Pterelau (en grec Πτερέλαος), va ser un heroi pertanyent a l'estirp de Perseu.

Nou!!: Posidó і Pterelau · Veure més »

Quadriga

Quadriga sobre la Porta de Brandenburg, a Berlín s procedent de Cízic, Museu Arqueològic d'Istanbul. Fresc mostrant una quadriga. Tomba tràcia prop de Kazanlak (Bulgària). Una quadriga (del llatí, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjançant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en línia.

Nou!!: Posidó і Quadriga · Veure més »

Quíone (filla de Bòreas)

Segons la mitologia grega, Quíone (en grec antic Χιονη, "neu") va ser una filla de Bòreas (de qui, de vegades, també es deia que era esposa), el vent del Nord (també considerat déu de l'hivern) i d'Oritia, la senyora de les tempestes a la muntanya.

Nou!!: Posidó і Quíone (filla de Bòreas) · Veure més »

Quilonis

Quilonis (en llatí Cheilonis, en grec antic Χιλονίς "Chilonis") fou una princesa espartana, filla de Leònides II i Cratesiclea i esposa de Cleombrot II.

Nou!!: Posidó і Quilonis · Veure més »

Rea (mitologia)

En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.

Nou!!: Posidó і Rea (mitologia) · Veure més »

Religió de l'antiga Grècia

Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.

Nou!!: Posidó і Religió de l'antiga Grècia · Veure més »

Religió minoica

Fidels portant ofrenes, sarcòfag d'Hagia Triada, època neopalatina, Museu Arqueològic de Càndia. El concepte religió minoica fa referència als cultes practicats a l'illa de Creta per la civilització minoica.

Nou!!: Posidó і Religió minoica · Veure més »

Rode (nimfa)

Rode (en grec antic Ῥόδη) va ser una nimfa, tan aviat considerada filla d'Afrodita i d'un pare del que no se sap el nom, com de Posidó i d'Hàlia (o d'Amfítitre, segons altres versions).

Nou!!: Posidó і Rode (nimfa) · Veure més »

Roques Gires

Roques Gires. Les Roques Gires (Γῦραι) són un promontori rocós enfront de la badia de l'illa Salamina al mar Egeu.

Nou!!: Posidó і Roques Gires · Veure més »

Salamina

Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.

Nou!!: Posidó і Salamina · Veure més »

Salamina (mitologia)

Salamina (en grec antic Σαλαμίνα), va ser una de les nombroses filles del rei Asop, fill d'Oceà, que va tenir amb Mètope.

Nou!!: Posidó і Salamina (mitologia) · Veure més »

Satèl·lits de Neptú

Tritó (a sota), tres dies després del sobrevol de la ''Voyager 2'' el 1989 Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú, que són anomenats en referència a deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.

Nou!!: Posidó і Satèl·lits de Neptú · Veure més »

Sàmicon

Sàmicon (Σαμικόν, en Samicum) era una ciutat de Trifília, a l'Èlida, situada prop de la costa entre la desembocadura del riu Alfeu i la del Neda.

Nou!!: Posidó і Sàmicon · Veure més »

Selí

D'acord amb la mitologia grega, Selí (en grec antic Σέλινος) o Selinunt va ser un rei d'Acaia fill de Posidó.

Nou!!: Posidó і Selí · Veure més »

Sileu

Hèracles i Sileu Louvre G210 n2 Sileu (en grec antic Συλεύς), va ser, segons la mitologia grega, un personatge del cercle d'Hèracles.

Nou!!: Posidó і Sileu · Veure més »

Silly Symphonies

Les Silly Symphonies són una sèrie de curtmetratges produïts per Walt Disney Productions entre els anys 1929 i 1939.

Nou!!: Posidó і Silly Symphonies · Veure més »

Sime (Dodecanès)

Localització de l'illa de Simi Simi Sime (en grec antic Σύμη) és una illa grega del Dodecanès, situada a la costa de Cària, al nord-oest de Rodes.

Nou!!: Posidó і Sime (Dodecanès) · Veure més »

Sime (mitologia)

Sime (en grec antic Σύμη) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Ialis i de Dotis, epònima de l'illa de Sime.

Nou!!: Posidó і Sime (mitologia) · Veure més »

Sinis

Segons la mitologia grega, Sinis (en grec antic Σίνις), o Siris, va ser, segons la mitologia grega, un bandit, a vegades descrit com si fos un gegant.

Nou!!: Posidó і Sinis · Veure més »

Soter

Soter（Σωτήρ; en majúscules ΣΩΤΗΡ, en femení Σώτειρα, Sóteira; en llatí Sospes o Servator) és un terme grec que significa 'salvador', i que tengué diversos usos.

Nou!!: Posidó і Soter · Veure més »

Subiluliuma I

Subiluliuma I era un rei hitita que va regnar potser entre els anys 1344 aC i 1320 aC.

Nou!!: Posidó і Subiluliuma I · Veure més »

Tafi (heroi grec)

Tafi (en grec antic Τάφιος), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill de Posidó i d'Hipòtoe.

Nou!!: Posidó і Tafi (heroi grec) · Veure més »

Tafis

Els tafis (Taphii) foren un poble de l'antiga Grècia que apareixen sovint en la mitologia com a pirates a la zona de la mar Jònica.

Nou!!: Posidó і Tafis · Veure més »

Talia (nereida)

Talia (en grec antic Θάλεια) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Posidó і Talia (nereida) · Veure més »

Tàrtar (mitologia)

Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.

Nou!!: Posidó і Tàrtar (mitologia) · Veure més »

Tènar

Tènar, adaptat també com a Tènaron o Tènaros (Ταίναρον, Ταίναρος), pot fer referència a.

Nou!!: Posidó і Tènar · Veure més »

Tènar (població)

Tènar (Ταίναρον o Ταίναρος) fou una població de Lacònia situada al cap Tènar, que era un dels indrets on es deia que hi havia l'entrada a l'Inframon.

Nou!!: Posidó і Tènar (població) · Veure més »

Teano (esposa de Metapont)

Teano (en grec antic Θεανώ) va ser, segons la mitologia grega, l'esposa del rei Metapont, que regnava a la Magna Grècia.

Nou!!: Posidó і Teano (esposa de Metapont) · Veure més »

Teàgenes de Règion

Teàgenes de Règion (Theagenes) va ser un escriptor grec que va viure a la part final del.

Nou!!: Posidó і Teàgenes de Règion · Veure més »

Teòfane

Teòfane (en grec antic Θεοφάνη), va ser, segons la mitologia grega, una filla del rei Bisaltes que estava dotada d'una extraordinària bellesa.

Nou!!: Posidó і Teòfane · Veure més »

Tegiri

Tegiri (en grec antic Τεγύριος) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Tràcia.

Nou!!: Posidó і Tegiri · Veure més »

Telamó

Per a altres usos de telamó, vegeu Telamó (desambiguació).

Nou!!: Posidó і Telamó · Veure més »

Telefaassa

Segons la mitologia grega, Telefaassa (en grec antic Τηλέφαασσα) fou una nimfa, filla de Posidó i de Líbia.

Nou!!: Posidó і Telefaassa · Veure més »

Telesies (escultor)

Telesies (en llatí Telesias, en grec antic Τελεσίας) fou un escultor grec nascut a Atenes en època desconeguda.

Nou!!: Posidó і Telesies (escultor) · Veure més »

Telquins

En la mitologia grega, els telquins (Telkhines) eren unes divinitats marines amb l'aspecte de personatges amfibis, meitat terrestres i meitat marins, que tenien la part inferior del cos en forma de peix, o de serp, o tenien els peus palmats.

Nou!!: Posidó і Telquins · Veure més »

Tempe

La vall de Tempe (en Τέμπη; AFI: en grec modern, en grec antic) és un congost al nord-est de Tessàlia, entre els monts Olimp i Ossa, pel qual passa el riu Peneu fins a desembocar al Golf Termaic.

Nou!!: Posidó і Tempe · Veure més »

Temple d'Afea

Maqueta del temple d'Afea a la Gliptoteca de Múnic. El temple d'Afea, d'ordre dòric (un dels ordres clàssics), és un dels tres temples del triangle sagrat, juntament amb el Partenó i el temple de Posidó del Cap Súnion.

Nou!!: Posidó і Temple d'Afea · Veure més »

Temple d'Eshmun

El temple d'Eshmun és un antic lloc de culte dedicat a Eshmun, el déu fenici del guariment.

Nou!!: Posidó і Temple d'Eshmun · Veure més »

Temple de Posidó a Súnion

L'antic temple grec de Posidó al cap Súnion, construït entre 444–440 aC, és un dels principals monuments de l'edat d'or d'Atenes.

Nou!!: Posidó і Temple de Posidó a Súnion · Veure més »

Temple grec

Visió frontal del Partenó (Atenes) Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina.

Nou!!: Posidó і Temple grec · Veure més »

Tenàries

Les Tenàries (en Ταινάρια) foren un festival de l'antiga Grècia que celebraven els lacedemonis al Cap Tènar en honor de Posidó, déu de la mar, que rebia l'epítet de Poseidó Tenari (Ταινάριος Ποσειδών).

Nou!!: Posidó і Tenàries · Veure més »

Tenes (fill de Cicne)

Tenes (en grec antic Τένης), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de l'illa de Tenedos, davant de la costa de Troia.

Nou!!: Posidó і Tenes (fill de Cicne) · Veure més »

Terambo

Terambo (en grec antic Τέραμβος) va ser un cèlebre músic segons la mitologia grega.

Nou!!: Posidó і Terambo · Veure més »

Terratrèmol

dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).

Nou!!: Posidó і Terratrèmol · Veure més »

Teseu

Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.

Nou!!: Posidó і Teseu · Veure més »

Tetis (mare d'Aquil·les)

Segons la mitologia grega, Tetis (en grec, Θέτις Thétis) és una de les nereides, més coneguda per ser la mare d'Aquil·les, l'heroi que va lluitar en la Guerra de Troia.

Nou!!: Posidó і Tetis (mare d'Aquil·les) · Veure més »

The Lightning Thief

El lladre del llampec (títol original en anglès The Lightning Thief) és el primer llibre de la col·lecció Percy Jackson i els déus de l'Olimp.

Nou!!: Posidó і The Lightning Thief · Veure més »

Thiasos

figures vermelles, 520-510 aC (Museu del Louvre). El thiasos (en grec antic thíasos), era una comitiva extàtica de Dionís, sovint descrita com a borratxos fent gresca, que està present en les reproduccions artístiques de la mitologia grega.

Nou!!: Posidó і Thiasos · Veure més »

Tia (nimfa)

Tia (en grec antic Θυία), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa del país de Delfos, filla del déu-riu Cefís, o de l'heroi Castali, fill de Castàlia, un dels primers habitants de Delfos.

Nou!!: Posidó і Tia (nimfa) · Veure més »

Tiberi Juli Sauromates

Tiberi Juli Sauromates (de nom Tiberius Julius Sauromates Philocaesar Philoromaios Eusebes Τιβέριος Ἰούλιος Σαυροματης Φιλόκαισαρ Φιλορώμαίος Eυσεbής) va ser un rei del Bòsfor que va regnar de l'any 93 al 123, quan va morir.

Nou!!: Posidó і Tiberi Juli Sauromates · Veure més »

Tilos

Tilos, antigament Telos (en grec antic Τῆλος), és una petita i rocosa illa grega del grup del Dodecanès, situada entre l'illa de Rodes i Níssiros.

Nou!!: Posidó і Tilos · Veure més »

Tinge

Tinge (de vegades Tingis) (en grec antic Τίγγη) va ser, segons la mitologia grega i amaziga, l'esposa del gegant Anteu, un fill de Posidó i de Gea.

Nou!!: Posidó і Tinge · Veure més »

Tinos

Port de la ciutat de '''Tinos''', la capital de l'illa Tinos (en Τήνος, Tinos) o Tenos (en Τῆνος, Tênos), en català medieval Tin, és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Posidó і Tinos · Veure més »

Tirèsias

Tirèsies, a l'esquerra, amb OdisseuEn la mitologia grega, Tirèsias o Tirèsies, (en grec) és un endeví cec de Tebes.

Nou!!: Posidó і Tirèsias · Veure més »

Tiro

Tiro (en grec antic Τυρώ), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Salmoneu i d'Alcídice.

Nou!!: Posidó і Tiro · Veure més »

Titanomàquia

''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).

Nou!!: Posidó і Titanomàquia · Veure més »

Toosa

Toosa (en grec antic Θόωσα) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa filla de Forcis i de Ceto i germana de les Gorgones.

Nou!!: Posidó і Toosa · Veure més »

Torone

Torone (en grec antic: Τορώνη, Toróne, pronunciació moderna Toróni) és una ciutat de Calcídia a Macedònia, al sud-oest de la península de Sithònia.

Nou!!: Posidó і Torone · Veure més »

Tríopas

Segons la mitologia grega, Tríopas o Tríops (en grec antic Τριόπας), és el nom d'un heroi de genealogia incerta, que tan aviat surt a les llegendes tessàlies com a les argives.Se'l considera de vegades fill d'Èol i de Cànace.

Nou!!: Posidó і Tríopas · Veure més »

Tríopas (helíade)

Tríopas (en grec antic Τριόπας) va ser, segons la mitologia grega, un dels helíades, fill d'Hèlios i la nimfa Rode.

Nou!!: Posidó і Tríopas (helíade) · Veure més »

Trezè

Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.

Nou!!: Posidó і Trezè · Veure més »

Trident

Trident és una llança de tres puntes.

Nou!!: Posidó і Trident · Veure més »

Trident de Posidó

Posidó amb el seu trident, placa de Corint, 550–525 BC El trident de Posidó i el seu equivalent romà, Neptú, ha estat l'atribut diví tradicional que apareix en moltes representacions antigues.

Nou!!: Posidó і Trident de Posidó · Veure més »

Tritó (mitologia)

Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.

Nou!!: Posidó і Tritó (mitologia) · Veure més »

Tritó (satèl·lit)

Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.

Nou!!: Posidó і Tritó (satèl·lit) · Veure més »

Triturus

Triturus (de Tritó, fill de Posidó, i del grec: ura, 'cua') és un gènere d'amfibis urodels de la família Salamandridae.

Nou!!: Posidó і Triturus · Veure més »

Trofoni

D'acord amb la mitologia grega, Trofoni (en grec antic Τροφώνιος), era conegut com a arquitecte i per ser l'oracle de Lebadea, a Beòcia.

Nou!!: Posidó і Trofoni · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Nou!!: Posidó і Troia · Veure més »

Vall dels Temples

La Vall dels Temples (Valle dei Templi) és un conjunt arqueològic a prop d'Agrigent (Acragant), al sud de Sicília.

Nou!!: Posidó і Vall dels Temples · Veure més »

Velló d'or

vermell de la Pulla, c. 340-330 aC En la mitologia grega, el velló d'or era el velló del moltó alat Crisomal·los (Χρυσομαλλος).

Nou!!: Posidó і Velló d'or · Veure més »

Venus Anadyomene

Mural de Pompeia de Venus Anadyomene Venus Anadyomene o 'Venus eixint de la mar' és una representació iconogràfica de la dea Afrodita, feta famosa pel pintor Apel·les. La representació originària va desaparèixer, però apareix descrita en la Naturalis Historia de Plini: s'hi esmenta com a anècdota que el pintor va usar Campaspe, concubina d'Alexandre el Gran, com a model.

Nou!!: Posidó і Venus Anadyomene · Veure més »

Vili i Vé

A la mitologia nòrdica, Vili i Vé són els germans d'Odin, fills de Bestla, filla de Bölþorn; i Borr, fill de Buri: En antic nòrdic Vili significa "voluntat".

Nou!!: Posidó і Vili i Vé · Veure més »

Wilusa

Wilusa o Wiluša era una ciutat (o potser un regne) de la regió de la Tròade que les fonts hitites de finals del trobades a la ciutat d'Hattusa, diuen que formava part d'una confederació anomenada Assuwa.

Nou!!: Posidó і Wilusa · Veure més »

Xantos (cavall)

D'acord amb la mitologia grega, Xantos (en grec antic Ξάνθος), va ser un cavall immortal, fill del Zèfir i de Podarge.

Nou!!: Posidó і Xantos (cavall) · Veure més »

Yam (déu)

Yam és un déu cananeu fill d'El, de la llengua cananea (en hebreu ים) significa "mar", és un nom d'Ugarit, déu dels rius i el mar.

Nou!!: Posidó і Yam (déu) · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Posidó і Zeus · Veure més »

(149) Medusa

(149) Medusa és l'asteroide número 149 de la sèrie, descobert el 21 de setembre de 1875 des de Tolosa per Henri Joseph Perrotin (1845-1904).

Nou!!: Posidó і (149) Medusa · Veure més »

Redirigeix aquí:

Asphalios, Asphalius, Poseidó, Possidó.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant