Atena

Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.

Taula de continguts

602 les relacions: Acadèmia platònica, Acròlit, Acròpoli d'Atenes, Acrefias, Aetós, Afaia, Afrodita, Agatoclea de Bactriana, Agis IV, Aglaia, Aglauros, Agoràcrit de Paros, Agrigent, Alalcomen, Alèia, Alcàmenes d'Atenes, Alcioneu, Alcmena, Aliates II, Altar d'Atena, Altar de Zeus a Pèrgam, Altar dels dotze déus, Amfiarau, Amficcíon, Amicleu, Amintes Nicàtor, Andròmeda (mitologia), Andrea Palladio, Antènor, Antíoc (escultor), Antiga Atenes, Antiga Corint, Antioquia de l'Orontes, Apatúria, Apol·lòdot II, Apol·lòfanes Soter, Aquil·les, Aracne, Aranyes, Aranyes en la cultura popular, Arc de Triomf de Barcelona, Ares, Argo, Argonautes, Argos (mestre d'aixa), Ariadna, Aristòmenes de Messènia, Arquitectura de l'antiga Grècia, Arrèfores, Arrefòria, ... Ampliar l'índex (552 més) » « Shrink índex

Acadèmia platònica

Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.

Veure Atena і Acadèmia platònica

Acròlit

d'Antínous deïficat. En l'antiguitat, un acròlit (en grec: ἀκρόλιθος/ akrolithos) era una estàtua que tenia el tors de fusta i les extremitats (cap, mans o només els dits, i peus) de marbre.

Veure Atena і Acròlit

Acròpoli d'Atenes

Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.

Veure Atena і Acròpoli d'Atenes

Acrefias

Beòcia. Acrefias és a l'est del llac Copais Acrefias, Acrefia, Acrefion o Acrefnion (en grec, Ἀκραιφίαι, Άκραίϕια, Ἀκραίφιον, Ἀκραίφνιον) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia.

Veure Atena і Acrefias

Aetós

Aetós, també anomenat Piso Aetós ((Πίσω) Αετός), és el segon port de l'illa d'Ítaca (l'altre és el de la capital, Vathí).

Veure Atena і Aetós

Afaia

Temple d'Afea a l'illa d'Egina. En la mitologia grega Afaia o Afea (en grec Ἀφαία, "sense llum") era una deessa grega de la llum, filla de Leto i per tant, germanastra d'Apol·lo i Àrtemis.

Veure Atena і Afaia

Afrodita

En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.

Veure Atena і Afrodita

Agatoclea de Bactriana

Agatoclea de Bactriana o Agathokleia Theotropa (Theotropa vol dir Com una deessa) fou una reina indogrega que va governar en parts del nord de l'Índia com a regent del seu fill Estrató I.

Veure Atena і Agatoclea de Bactriana

Agis IV

Agis IV (en grec antic Ἄγις) fou rei d'Esparta, el fill gran d'Eudàmides II.

Veure Atena і Agis IV

Aglaia

Aglàïe,El mot és tetrasil·làbic en llatí. L'adaptació al català, doncs, ha d'ésser: Aglàïa una de les Càrites En la mitologia grega, Aglàïe o Aglàïa (en grec antic Ἀγλαΐα -ΐας, Ἀγλαΐη -ΐης 'la que brilla', 'l'esplendorosa', 'l'esplèndida'; llatí Aglaia -ae, Aglaiē -ēs) era la més jove i bella de les tres Càrites.

Veure Atena і Aglaia

Aglauros

Aglauros i les seves germanes troben Erictoni. Pintura de Jacob Jordaens, vers el 1640, Kunsthistorisches Museum, Viena. Segons la mitologia grega, Aglauros de vegades també Agraulos, (en grec antic Άγλαυρος o Άγραυλος) va ser una princesa atenenca, filla de Cècrops i d'Agraulos.

Veure Atena і Aglauros

Agoràcrit de Paros

Agoràcrit de Paros (en llatí Agoracritus, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Paros, que va viure al segle V aC.

Veure Atena і Agoràcrit de Paros

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.

Veure Atena і Agrigent

Alalcomen

Alalcomen (en grec antic Ἀλαλκομένιον) era una antiga ciutat de Beòcia situada al peu del mont Tilphossion una mica a l'est de Coronea i prop del llac Copais.

Veure Atena і Alalcomen

Alèia

Alèia (en grec antic Ἀλέαια) eren uns jocs que se celebraven cada any al festival en honor de la deessa Atena anomenada Alèia, que es feia a Tegea, a la rodalia d'un gran temple dedicat tanmateix a aquesta deïtat, on a més dels jocs se celebraven concursos que només es coneixen per la breu descripció que en fa Pausànies a partir de les inscripcions que es conservaven en aquell lloc a la seva època.

Veure Atena і Alèia

Alcàmenes d'Atenes

Còpia romana d'un Hermes (o potser Hefest) atribuït a Alcàmenes Alcàmenes (Alcamenes) fou un escultor de l'antiga Grècia contemporani de Fídies (segona meitat del). Segons la font és considerat nascut a Atenes o a Lemnos.

Veure Atena і Alcàmenes d'Atenes

Alcioneu

s). Alcioneu (en grec antic Άλκυονεύς) va ser, segons la mitologia grega, un gegant, fill de Gea (la Terra) i d'Urà (el Cel).

Veure Atena і Alcioneu

Alcmena

En la mitologia grega Alcmena (en grec antic Άλκμήνη) era l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Hèracles.

Veure Atena і Alcmena

Aliates II

Aliates II (en llatí Alyattes, en grec antic Ἀλυάττης) era rei de Lídia.

Veure Atena і Aliates II

Altar d'Atena

Laltar d'Atena està situat a l'Acròpoli d'Atenes, a l'est de l'antic temple d'Atena, aixecat en honor d'Atena i Erecteu, rei d'Atenes (fill de Pandíon).

Veure Atena і Altar d'Atena

Altar de Zeus a Pèrgam

Laltar de Zeus a Pèrgam és un monument religiós aixecat en l'època hel·lenística sobre l'acròpoli de la ciutat de Pèrgam, sens dubte al començament del regnat Èumenes II (197-159 aC).

Veure Atena і Altar de Zeus a Pèrgam

Altar dels dotze déus

L'altar dels dotze déus era un altar i potser un santuari que es trobava a l'àgora d'Atenes i estava dedicat als dotze déus Olímpics adorats a l'antiga Grècia: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes.

Veure Atena і Altar dels dotze déus

Amfiarau

En la mitologia grega, Amfiarau o Amfiareu (en grec antic, Ἀμφιάρᾱος Amphiáraos o Ἀμφιάρεως Amphiáreōs “el doblement maleït” en llatí, Amphiarāus), era fill d'Ecles (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα), filla de Testi.

Veure Atena і Amfiarau

Amficcíon

Amficcíon (en grec antic Ἀμφικτύων), va ser un rei de l'Àtica, el fill segon de Deucalió de Phtia i de Pirra.

Veure Atena і Amficcíon

Amicleu

Amicleu (Amyclaeus) fou un escultor grec nascut a Corint que, juntament a Diïl·los, va esculpir en bronze un grup que els focis van dedicar com ofrena a Delfos després de la seva victòria sobre els tessalis al començament de les Guerres Mèdiques l'any 480 aC, segons Pausànies.

Veure Atena і Amicleu

Amintes Nicàtor

Amintes o Amintas Nicàtor (Amyntas Nikator) fou un rei indogrec del qual s'han trobar monedes al Panjab i Afganistan el que indica que va governar un considerable territori probablement Gandhara, Aracòsia i part del Panjab.

Veure Atena і Amintes Nicàtor

Andròmeda (mitologia)

Andròmeda (en grec antic Άνδρομέδη) era, segons la mitologia grega, la filla de Cefeu, rei d'Etiòpia, i de Cassiopea.

Veure Atena і Andròmeda (mitologia)

Andrea Palladio

Andrea da Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.

Veure Atena і Andrea Palladio

Antènor

Segons la mitologia grega, Antènor (en Άντήνωρ; en Antenor) va ser un rei de Tràcia que participà en la Guerra de Troia, i que fou un dels millors consellers del Rei Príam.

Veure Atena і Antènor

Antíoc (escultor)

Antíoc (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou un escultor atenenc el nom del qual apareix a una notable estàtua d'Atena que es trobava a la Vil·la Ludovisi de Roma.

Veure Atena і Antíoc (escultor)

Antiga Atenes

El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.

Veure Atena і Antiga Atenes

Antiga Corint

Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.

Veure Atena і Antiga Corint

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Atena і Antioquia de l'Orontes

Apatúria

Apatúria (en grec antic Ἀπατούρια) era una festa política que els atenesos tenien en comú amb tots els grecs jonis a excepció d'Efes i Colofó, segons Heròdot.

Veure Atena і Apatúria

Apol·lòdot II

Moneda d'Apol·lòdot II (80-65 aC). Apol·lòdot II Soter (Απολλόδοτος) fou un rei indogrec que va regnar a l'est i oest del Panjab.

Veure Atena і Apol·lòdot II

Apol·lòfanes Soter

Apol·lòfanes Soter (en Ἀπολλοφάνης Σώτηρ 'Apol·lòfanes el Salvador'; en Apollophanes Soter) fou un rei indogrec a la zona del Panjab oriental.

Veure Atena і Apol·lòfanes Soter

Aquil·les

Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.

Veure Atena і Aquil·les

Aracne

Diego Velázquez, ''Les filadores'', que representa el mite d'Aracne, 1644-1648, museu del Prado Aracne, nascuda a Lidia i filla del tintorer Idmó, era, segons la mitologia grega una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler.

Veure Atena і Aracne

Aranyes

''Araneus diadematus'' Les aranyes (Araneae) són un ordre d'artròpodes quelicerats adaptats al medi aeri, amb vuit cames i un parell de quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí.

Veure Atena і Aranyes

Aranyes en la cultura popular

Imatge precolombina d'una aranya realitzada en una petxina en el jaciment arqueològic Great Mound a Spiro, Oklahoma. Al llarg de la història, són moltes les mostres de les aranyes en la cultura popular, ja sigui en propis relats històrics, mitològics, simbòlics etc.

Veure Atena і Aranyes en la cultura popular

Arc de Triomf de Barcelona

LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.

Veure Atena і Arc de Triomf de Barcelona

Ares

En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.

Veure Atena і Ares

Argo

Segons la mitologia grega, Argo (Ἀργώ) fou el vaixell en la qual es van embarcar Jàson i els argonautes quan sortiren de Iolcos a la recerca del velló d'or.

Veure Atena і Argo

Argonautes

''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

Veure Atena і Argonautes

Argos (mestre d'aixa)

D'acord amb la mitologia grega, Argos (Ἄργος) és l'heroi epònim del vaixell Argo.

Veure Atena і Argos (mestre d'aixa)

Ariadna

Ariadna amb Dionís, representats en ceràmica grega d'entorn a 380–370 aC Ariadna (grec antic: Ἀριάδνη; grec modern: Αριάδνη) va ser, en la mitologia grega, la filla del rei de Creta Minos i de Pasífae.

Veure Atena і Ariadna

Aristòmenes de Messènia

Aristòmenes de Messènia o Aristòmenes d'Andània (en grec antic Ἀριστομένης), va ser un líder messeni de la segona guerra messènica (685 - 668 aC).

Veure Atena і Aristòmenes de Messènia

Arquitectura de l'antiga Grècia

La stoà d'Àtal restaurada, Atenes. L'arquitectura de l'antiga Grècia va fixar les bases de l'arquitectura del món occidental durant segles.

Veure Atena і Arquitectura de l'antiga Grècia

Arrèfores

Les arrèfores eren quatre noies verges d'entre set i onze anys que vivien a la Casa de les Arrèfores (Acròpoli d'Atenes).

Veure Atena і Arrèfores

Arrefòria

Arrefòria (en llatí Arrhephoria en grec antic ἀρρηφόρια) era el nom que portava una festa que se celebrava a l'Àtica dedicada a la deessa Atena (deessa de la fertilitat).

Veure Atena і Arrefòria

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Veure Atena і Art de Catalunya

Art de l'antiga Grècia

Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Veure Atena і Art de l'antiga Grècia

Art grecobudista

Art grecobudista és la manifestació artística del grecobudisme, una forma de sincretisme cultural entre la Grècia clàssica i el budisme.

Veure Atena і Art grecobudista

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.

Veure Atena і Asclepi

Asopos

Asopos (en grec antic Ἀσωπός) era una antiga ciutat de Lacònia.

Veure Atena і Asopos

Association Guillaume Budé

LAssociation Guillaume Budé és una associació francesa (société savante) reconeguda d'interès públic, que té per objectiu la difusió de les humanitats.

Veure Atena і Association Guillaume Budé

Atànades

Atànades (Athānádās, derivat d'Ἀθάνα, forma dòrica d'Ἀθηνᾶ, 'Atena') fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre el territori de l'Ambràcia, que ens és conegut gràcies a un escoli a Antoní Liberal.

Veure Atena і Atànades

Atena Àlea

Àlea (Grec antic) era un epítet de la deessa grega Atena, amb rellevància en la mitologia arcàdia, sota el qual era venerada a Àlea, Mantinea i Tègea.

Veure Atena і Atena Àlea

Atena i Febos

Model de daidala de terracota provinent del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, en el qual es van basar per crear les mascotes. Atena i Febos (en grec: Αθηνά, Φοίβος) són les mascotes olímpiques dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 celebrats a la ciutat d'Atenes (Grècia).

Veure Atena і Atena i Febos

Atena Lèmnia

L'Atena Lèmnia era una estàtua de bronze realitzada per Fídies al i que va estar situada a l'Acròpoli d'Atenes.

Veure Atena і Atena Lèmnia

Atena Pàrtenos

Atena Pàrtenos (en grec antic Παρθένος Ἀθηνᾶ, Atena la verge) és el nom de la majestuosa escultura criselefantina de la deessa grega Atena, obra de Fídies.

Veure Atena і Atena Pàrtenos

Atena pensativa

L'Atena pensativa és un relleu que data de l'any 460 aC i que va ser esculpit per algun artista dels tallers del'Àtica, regió de l'antiga Grècia, durant el Període clàssic de Grècia, seguint aquesta representació els cànons de l'estil sever, preàmbul del classicisme atenenc.

Veure Atena і Atena pensativa

Atenaida

Atenaida (en Ἀθηναΐς Athēnaís; en Athenais) és un prenom femení grec referit a la deessa Atena o bé a la ciutat d'Atenes.

Veure Atena і Atenaida

Ateneïta

Lateneïta, de vegades també atheneïta, és un rar mineral de pal·ladi, mercuri i arsènic.

Veure Atena і Ateneïta

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Veure Atena і Atenes

Ateneu

L'Ateneu de València Un ateneu és un tipus d'associació cultural d'iniciativa privada que organitza xerrades, conferències, cursos o altres activitats d'interès per als seus associats amb l'objectiu de difondre la ciència i la cultura modernes.

Veure Atena і Ateneu

Athena

* Athena o Atena, deessa de la saviesa i de l'artesania en la mitologia grega.

Veure Atena і Athena

Auge

Hèracles i Auge. Tresor de Rogozen Segons la mitologia grega, Auge (en grec antic Αύγη), va ser una sacerdotessa d'Atena, filla d'Àleu, rei de Tegea, a l'Arcàdia, i de Neera, filla de Pereu.

Veure Atena і Auge

Aulos

Laulos (en grec antic αὐλός) és un instrument musical de vent de fusta.

Veure Atena і Aulos

Ítonos

Ítonos (en grec antic Ἴτωνος) o Itó (Ἴτων) era una ciutat de Tessàlia, al districte de Ftiotis que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on diu que formava part dels territoris governats per Protesilau.

Veure Atena і Ítonos

Ègida

Una ègida (aegis) era una peça protectora que s'usava en combat sobre el pit a l'antiga Grècia, originàriament una pell d'animal i posteriorment com a part d'una armadura, ornamentada segons el rang del guerrer.

Veure Atena і Ègida

Ègion

Ègion (del Aegium) o Égio (del grec modern Αίγιο) és una ciutat del nord-est d'Acaia, Grècia, amb una població de 20.422 habitants en 2011.

Veure Atena і Ègion

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886).

Veure Atena і Època arcaica

Èritres de Jònia

Èritres (Erythrae) era una de les dotze ciutats de la Jònia.

Veure Atena і Èritres de Jònia

Àgora romana d'Atenes

A l'antiga Grècia, l'àgora (grec ἀγορά) era el lloc de mercat i reunió d'una ciutat.

Veure Atena і Àgora romana d'Atenes

Àiax (Sòfocles)

Àjax preparant-se pel suïcidi. Àiax o Àjax (en Αίας) és una tragèdia clàssica grega escrita per Sòfocles el.

Veure Atena і Àiax (Sòfocles)

Àiax el Major

En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill de Telamó, és un heroi grec rei de l'illa de Salamina que va participar en la Guerra de Troia capitanejant dotze naus.

Veure Atena і Àiax el Major

Àiax el Menor

440), Museu del Louvre En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill d'Oileu, és un heroi grec rei de la Lòcrida que va participar en la Guerra de Troia capitanejant quaranta naus.

Veure Atena і Àiax el Menor

Àleu

Segons la mitologia grega, Àleu (en grec antic Ἀλεός) va ser un rei de Tegea, fill d'Afidant i net d'Arcas.

Veure Atena і Àleu

Àmfora panatenaica

Representació d'Atena en una àmfora panatenaica de 332/331 aC trobada a Càpua, Itàlia (Museu Britànic). Làmfora panatenaica és una mena d'atuell gran de ceràmica que contenia l'oli que s'oferia com a premi a la Panatenea.

Veure Atena і Àmfora panatenaica

Àsea

Àsea (en grec antic Ἀσέα, gentilici Ἀσεάτης, català aseata) era una antiga ciutat d'Arcàdia del districte de Menàlia situada prop de la frontera amb Lacònia, a la via que anava de Megalòpolis a Pal·làntion i a Tègea.

Veure Atena і Àsea

Àsia (desambiguació)

* Geografia.

Veure Atena і Àsia (desambiguació)

Baralla francesa

Baralla estàndard de 32 cartes del patró de París La baralla francesa és un conjunt de naips o cartes, format per 52 cartes repartides en quatre pals: cors, diamants, trèvols i piques.

Veure Atena і Baralla francesa

Batracomiomàquia

La Batracomiomàquia (en grec Βατραχομυομαχία, de βάτραχος ‘granota’, μῦς ‘ratolí’ i μάχη ‘batalla’) o la batalla de les granotes i els ratolins és un poema epicoburlesc en forma de paròdia de la Ilíada, atribuïda a Homer pels romans, però segons Plutarc és obra de Pigres d'Halicarnàs, el germà (o fill) d'Artemisia I de Cària i aliada de Xerxes.

Veure Atena і Batracomiomàquia

Bístons

Els bístons (en llatí bistones, en grec antic Βίστονες) eren un poble traci que ocupava el territori entre Abdera i Dicea, prop del llac Bistonis, segons Heròdot i Estrabó.

Veure Atena і Bístons

Bòreas

Segons la mitologia grega, Bòreas o Bòrees (en grec antic Βορέας), era la personificació del vent del nord i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

Veure Atena і Bòreas

Beòcia

Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.

Veure Atena і Beòcia

Bel·lerofont

Pegàs. D'acord amb la mitologia grega, Bel·lerofont (en grec antic Βελλεροφῶν), va ser un heroi grec, fill de Glaucos, rei de Corint, i d'Eurímede.

Veure Atena і Bel·lerofont

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, ubicada al municipi de Vilanova i la Geltrú, va ser fundada l'any 1884 per Víctor Balaguer.

Veure Atena і Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Bogna Burska

Bogna Burska (nascuda el 1974) és una dramaturga i artista visual polonesa. El seu art es presenta des d'una perspectiva feminista.

Veure Atena і Bogna Burska

Boibe

Boibe (en llatí Boebe, en grec antic Βοίβη) era una ciutat del districte de Magnèsia a Tessàlia, que menciona Homer al «Catàleg de les naus» a la Ilíada, situada a la riba oriental del llac anomenat Βοιβηΐς λίμνη (Boebeis Lacus).

Veure Atena і Boibe

Bosc sagrat

Monòlits al bosc sagrat de Mawphlang (Índia) Un bosc sagrat és un petit espai dins d'un bosc considerat d'importància religiosa en una determinada cultura.

Veure Atena і Bosc sagrat

Briàreu

Briareu 1795 En la mitologia grega Briàreu (en grec Βριάρεως Briareôs, Βριάρηος Briarêos o Οβριάρεως, Obriareôs, «fort») és un dels Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, fills d'Urà i Gea.

Veure Atena і Briàreu

Butes (fill de Pandíon)

Segons la mitologia grega, Butes (en grec antic Βούτης), va ser un sacerdot atenenc, fill de Pandíon i de Zeuxipe.

Veure Atena і Butes (fill de Pandíon)

Cadme

Cadme matant el dragó Segons la mitologia grega, Cadme (en grec antic Κάδμος), va ser un heroi, fill d'Agenor, rei de Fenícia, i de Telefaassa (o segons altres tradicions d'Argíope).

Veure Atena і Cadme

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Veure Atena і Calígula

Cal·límac (artista)

Cal·límac (en llatí Callimacus, en grec antic Καλλίμαχος) fou un artista grec a qui s'atribueix l'invent de la columna coríntia, segons diu Vitruvi.

Veure Atena і Cal·límac (artista)

Cal·lístia

Cal·lístia en grec antic καλλιστεῖα (de l'adjectiu καλος, bell, maco) fou un festival bellesa o una part d'un festival que se celebrava a diverses parts de la Grècia Antiga.

Veure Atena і Cal·lístia

Cal·lístrat d'Atenes

Cal·lístrat (en llatí Callistratus, en grec antic Καλλίστρατος) fou un cavaller atenenc.

Veure Atena і Cal·lístrat d'Atenes

Cal·ló d'Egina

Cal·ló d'Egina (Callon) fou un artista escultor nascut a l'illa d'Egina deixeble d'Angelió i de Tecteu, que al seu torn eren deixebles de Dipè i Escil·lis, segons que diu Pausànies.

Veure Atena і Cal·ló d'Egina

Calcant

Calcant (a la dreta) conduint Ifigenia al sacrifici, fresc sobre guix de Pompeia, després del 62 d. C., Museu nacional arqueològic de Nàpols En mitologia grega, Calcant o Calcas (en grec antic Κάλχας / Kálkhas), és un endeví grec, de Micenes o potser de Mègara, que apareix en els relats de la guerra de Troia, sobretot en la Ilíada.

Veure Atena і Calcant

Calcees

Les Calcees (en Χαλκεῖα, Khalkêia) eren un festival celebrat a Atenes associat als treballadors del bronze i als déus Atena i Hefest.

Veure Atena і Calcees

Calciòcia

Calciòcia Chalcioicia era un festival anyal que celebraven els espartans en honor d'Atena de renom Χαλκίοικος, és a dir, la deessa de la casa de bronze, explica Pausànias.

Veure Atena і Calciòcia

Calcoteca

La Calcoteca pertany al conjunt d'edificis de l'Acròpoli d'Atenes, construït el 380- 370 aC, al costat del mur oriental del santuari d'Àrtemis Braurònia.

Veure Atena і Calcoteca

Calendari àtic

El calendari àtic en vigor a totes les ciutats de l'Àtica, va ser el que es va fer servir durant tota l'antiguitat clàssica (segles VIII aC al IV aC), però que encara estava en ús al segle II com així ho demostra el fet de posar el nom de l'emperador romà Adrià a un dels mesos.

Veure Atena і Calendari àtic

Calendari hel·lènic

El terme calendari hel·lènic designa els diferents calendaris utilitzats durant l'era clàssica grega, dels quals el calendari àtic és el més conegut.

Veure Atena і Calendari hel·lènic

Calipso (mitologia)

Ulisses i Calipso segons Jan Brueghel el Vell (1616) Calipso (en grec antic Καλυψώ, “la que dissimula”) és, segons algunes fonts, una oceànide, però segons Homer, una nimfa, filla d'Atles i Plèione, que vivia a la part occidental de la Mediterrània.

Veure Atena і Calipso (mitologia)

Canya (planta)

Canya de sant Joan a Macarella (Menorca) La canya és la tija de diferents poàcies (antigament gramínies) lignificades.

Veure Atena і Canya (planta)

Cardàmila

Cardàmila (Καρδαμύλη) era una antiga ciutat de Messènia, un dels set llocs que Agamèmnon va oferir a Aquil·les, segons la Ilíada.

Veure Atena і Cardàmila

Cariclo (filla d'Oceà)

D'acord amb la mitologia grega, Cariclo (en grec antic Χαρικλώ) va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis (però alguns la creuen filla d'Apol·lo).

Veure Atena і Cariclo (filla d'Oceà)

Carro de guerra

El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra.

Veure Atena і Carro de guerra

Casc corinti

Casc corinti de bronze, vers l'any 500 aC Staatliche Antikensammlungen (inv. 4330) El casc corinti (en grec antic, κόρυς κορινθίη, i en grec κάσκα κορινθιακή) va ser un model de casc de bronze originat a l'antiga Grècia i que pren el seu nom de l'àrea de Corint.

Veure Atena і Casc corinti

Cassandra

Àiax i Cassandra En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.

Veure Atena і Cassandra

Catedral de Sigüenza

La catedral de Sigüenza està dedicada a Santa María la Mayor, patrona de la ciutat de Sigüenza, situada a la província de Guadalajara, a Castella - la Manxa.

Veure Atena і Catedral de Sigüenza

Caucons

Els caucons (en Καύκωνες) van ser un antic poble que Homer esmenta en la Ilíada juntament amb els lèleges i els pelasgs com a aliats dels Troians.

Veure Atena і Caucons

Cavall alat

Cavalls alats de Tarquínia, art etrusc, exposats al Museu Nacional de Tarquínia Un cavall alat és un cavall amb un parell d'ales, generalment amb plomes i inspirat en els ocells.

Veure Atena і Cavall alat

Càrites (mitologia)

s). D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites (en grec antic Χάριτες) van ser unes divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome.

Veure Atena і Càrites (mitologia)

Cècrops

Representació de Cècrops I Cècrops (Cecrops, Kékrops, Κέκρωψ) fou un mític primer rei de l'Àtica.

Veure Atena і Cècrops

Cèrber

En la mitologia grega, el ca Cèrber (en Κέρβερος; en Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern).

Veure Atena і Cèrber

Cefisòdot el vell

Cefisòdot el vell (en llatí Cefisodotos, en grec antic Κηφισόδοτος "Kephisódotos") fou un cèlebre escultor atenenc.

Veure Atena і Cefisòdot el vell

Ceos (fill d'Urà)

En la mitologia grega, Ceos (en grec antic Κοῖος Koĩos, "intel·ligència") era el tità de la intel·ligència.

Veure Atena і Ceos (fill d'Urà)

Ceramic

El Ceramic (en Cĕrămīcus) fou un dem de l'antiga Atenes situat al nord-oest de l'Acròpoli que conformava el barri de terrissaires de la ciutat.

Veure Atena і Ceramic

Ceràmica protoàtica

Pintor d'Analat (atr.) contorn de lutròfor protoàtic, inicis del s. VII ae, altura 80 cm. París, Museu del Louvre, inv. CA2985 La ceràmica protoàtica és una classe de terrissa àtica produïda entre el 700 i el 610 ae, entre l'estil geomètric i la ceràmica àtica de figures negres.

Veure Atena і Ceràmica protoàtica

Charles Nicolle

Charles Jules Henri Nicolle (Rouen, França 1866 - Tunis 1936) fou un metge i microbiòleg francès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1928.

Veure Atena і Charles Nicolle

Cièrion

Cièrion (en grec antic Κιέριον) era una antiga ciutat de Tessàlia que segons Esteve de Bizanci es va construir en el lloc on hi havia hagut la ciutat d'Arne, citada per Homer, la ciutat principal dels beocis a Tessàlia des d'on van emigrar a Beòcia.

Veure Atena і Cièrion

Cicne (fill d'Ares)

Cicne i Hèracles. Louvre F385 Segons la mitologia grega, Cicne (en Κύκνος) va ser un bandit, fill d'Ares i de Pelopea, una filla de Pèlias, o també de Pirene.

Veure Atena і Cicne (fill d'Ares)

Ciló (polític)

Ciló (en llatí Cylon, en grec antic Κύλων "Kílon") fou un noble atenenc que va guanyar un premi a la doble carrera (δίαυλος) als jocs olímpics del 640 aC, i es va casar amb la filla de Teàgenes el tirà de Mègara.

Veure Atena і Ciló (polític)

Ciparíssia

Ciparíssia (Kυπαρισσία) és una vila i antic municipi de Grècia de la unitat perifèrica de Messènia.

Veure Atena і Ciparíssia

Clítor (ciutat)

Clítor (Κλείτωρ) fou una antiga ciutat d'Arcàdia.

Veure Atena і Clítor (ciutat)

Cleantes de Corint

Cleantes de Corint (en llatí Cleanthes, en grec antic "Kleánthes") fou un pintor grec nascut a Corint que Plini el Vell diu que va ser un dels inventors de l'art de la pintura i el mateix diu Atenàgores d'Atenes.

Veure Atena і Cleantes de Corint

Cleomedes d'Astipalea

Cleomedes (Cleomedes) va ser un atleta grec d'Astipalea del qual Plutarc i Pausànies recorden una llegenda referida a la 72a olimpíada (492 aC): es diu que llavors va matar el seu rival Icos d'Epidaure en un combat de boxa, i els jutges el van acusar d'haver lluitat de manera deslleial i el van castigar amb la pèrdua del triomf.

Veure Atena і Cleomedes d'Astipalea

Cleotera

Cleotera (en grec antic Κλεοθήρα) era, segons la mitologia grega, una de les filles de Pandàreu i Harmòtoe, germana d'Aèdon i Mèrope.

Veure Atena і Cleotera

Clidem

Clidem (en llatí Cleidemus, en grec Κλείδημος) fou un antic autor atenenc que va escriure sobre la història d'Àtica.

Veure Atena і Clidem

Colom de la pau

Colom de la pau El colom de la pau és un emblema que representa la pau com un colom amb una branqueta d'olivera al bec.

Veure Atena і Colom de la pau

Concepción Silva Bélinzon

va ser una poeta uruguaiana.

Veure Atena і Concepción Silva Bélinzon

Constel·lació de la Verge

La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.

Veure Atena і Constel·lació de la Verge

Cora d'Antenor

La Cora d'Antenor (en grec antic: Κόρη τουΑντήνορος, Filla d'Antenoros) és una antiga estàtua grega representativa del període arcaic esculpida en marbre de Paros que es trobà entre les ruïnes de l'Acròpoli d'Atenes, molt prop del Moscòfor.

Veure Atena і Cora d'Antenor

Coreb (mitologia)

Coreb, o Corebos (en grec antic Κόροιβος) és el nom d'un príncep frigi, fill de Mígdon, que va oferir el seu ajut a Príam per lluitar contra els grecs si aquest li concedia la mà de la seva filla Cassandra.

Veure Atena і Coreb (mitologia)

Coronea

Coronea (Κορώνεια) era una ciutat grega de Beòcia que formava part de la Lliga Beòcia i que Estrabó situa en una altura propera a la muntanya d'Helicó.

Veure Atena і Coronea

Coroneu

Segons la mitologia grega, Coroneu (Κορωναῖος), rei de la Fòcida, fou el pare de Coronis, convertida en cornella per Atena quan fugia de Posidó.

Veure Atena і Coroneu

Coronis (filla de Coroneu)

D'acord amb la mitologia grega, Coronis (en grec antic Κορωνίς) va ser una princesa focea, filla de Coroneu.

Veure Atena і Coronis (filla de Coroneu)

Costums de l'antiga Grècia

Els costums de l'antiga Grècia són les rutines diàries dels habitants, les ciutats, els oficis, l'economia, les seues necessitats i els seus beneficis.

Veure Atena і Costums de l'antiga Grècia

Cotis I

Cotis I (Cotys, Κότυς), fou rei dels odrisis de Tràcia del 382 aC al 358 aC (segons Suides que li assigna un regnat de 24 anys, altres fonts el situen entre 384 aC i 359 aC).

Veure Atena і Cotis I

Cotos

En la mitologia grega, Cotos (en grec: Κοττος; en llatí: Cottus) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Gies.

Veure Atena і Cotos

Cràntor de Solos

Cràntor de Solos (Crantor) fou un filòsof nascut a Cilícia que va deixar el seu país natal i se'n va anar a Atenes, on fou deixeble de Xenòcrates de Calcedònia i amic de Polemó d'Atenes, i un dels més distingits seguidors de la vella acadèmia platònica (a la segona meitat del, car Xenòcrates va morir el 315 aC).

Veure Atena і Cràntor de Solos

Crítias (diàleg)

Plató. Crítias, o L'Atlàntida és un dels últims diàlegs de Plató.

Veure Atena і Crítias (diàleg)

Crònica de Lindos

La Crònica de Lindos és una inscripció en grec de l'any trobada a Lindos (Rodes), que mostra les dedicacions que es van fer al temple d'Atena de Lindos abans de la destrucció del temple original cap al.

Veure Atena і Crònica de Lindos

Creu dels Àngels

La Creu dels Àngels és una creu-relicari en forma de creu grega, que es troba dipositada en la Càmera Santa de la Catedral de San Salvador d'Oviedo, al Principat d'Astúries, Espanya.

Veure Atena і Creu dels Àngels

Cronologia egípcia convencional

La cronologia egípcia convencional representa el consens dels experts sobre la cronologia dels governants de l'antic Egipte, tenint en compte els estudis acceptats durant el, però sense incloure cap de les principals propostes de revisió que també s'han fet durant aquest temps.

Veure Atena і Cronologia egípcia convencional

Damees de Cleitor

Damees (en llatí Dameas, en grec antic Δαμέας "Daméas") o Dàmies fou un escultor grec nascut a Cleitor a Arcàdia, deixeble de Policlet.

Veure Atena і Damees de Cleitor

Danaides

Escultura d'una '''danaide''', obra de Johannes Schilling a Dresden D'acord amb la mitologia grega, les danaides (en grec antic Δαναΐδες) van ser les cinquanta filles del rei Dànau que va tenir amb diferents dones i que el van acompanyar quan marxà d'Egipte per por dels cinquanta fills del seu germà Egipte, advertit per un oracle.

Veure Atena і Danaides

Dànau

Dànau (en grec antic Δαναός Danaós), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Belos (Belus) i d'Anquínoe (Anchinoë), i net de Posidó i de Líbia.

Veure Atena і Dànau

Dàrdan

Segons la mitologia grega, Dàrdan o Dàrdanos (en Dardanus) va ser el fundador de la ciutat de Dàrdan, antecessora de la mítica ciutat de Troia.

Veure Atena і Dàrdan

Dàulida

Dàulida (Δαυλίς, Daulís) fou una antiga ciutat de la Fòcida a la frontera amb Beòcia, al camí entre Orcomen i Queronea fins a Delfos.

Veure Atena і Dàulida

Dèdal

Dèdal i Pasífae. Fresc romà a la casa dels Vettii, Pompeia, segle I dC En la mitologia grega, Dèdal (en grec Δαίδαλος, Daidalos) era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta.

Veure Atena і Dèdal

Déu de la guerra

Una estàtua de Neith, la deessa de la guerra de l'antic Egipte. A la corona porta la cobra de Wadjet. El déu (o deessa) de la guerra és el nom genèric de la divinitat que regeix la guerra, la violència o l'oposició entre contraris.

Veure Atena і Déu de la guerra

Dípters

Els dípters (Diptera, compost a partir del grec di, 'dues' i pteron, 'ala'; 'dues ales') són un ordre d'insectes de la subclasse Pterygota.

Veure Atena і Dípters

Dòric

Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.

Veure Atena і Dòric

Dea Roma

Estàtua que representa la dea '''Roma''', a la font de la Piazza del Popolo de la capital italiana En la mitologia romana, Roma era una divinitat que personificava l'estat Romà, o una personificació en l'art de la ciutat de Roma (com es pot observar a la columna d'Antoní Pius).

Veure Atena і Dea Roma

Deífob

Història Antiga fins a Cèsar. Representació de la proesa de Deífob. Segons la mitologia grega, Deífob (en grec antic Δηΐφοβος) fou un heroi, fill de Príam i d'Hècuba i el germà preferit d'Hèctor.

Veure Atena і Deífob

Deïtat tutelar

Una deïtat tutelar és un esperit o deïtat a càrrec de ser guardià, patró o protector d'un lloc particular, accident geogràfic, persona, llinatge, nació, cultura o professió en una religió politeista o animista.

Veure Atena і Deïtat tutelar

Demèter

En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.

Veure Atena і Demèter

Demetri (escultor)

Demetri (Demetrius, Δημήτριος) fou un escultor grec.

Veure Atena і Demetri (escultor)

Demofont

Segons la mitologia grega, Demofont (Demophon) va ser un heroi, fill de Teseu i de Fedra.

Veure Atena і Demofont

Diana

Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.

Veure Atena і Diana

Diàgores de Ialisos

Diàgores (Diagoras), fill de Damaget, de la família dels eràtides de Ialisos (Rodes), fou un esportista molt famós a l'antiga Grècia.

Veure Atena і Diàgores de Ialisos

Diògenes de Babilònia

Diògenes de Babilònia o Diògenes Babiloni （en grec Διογένης) va ser un filòsof estoic nascut a Selèucia, que era a Babilònia, d'on li va venir el seu renom, aplicat per distingir-lo d'altres filòsofs anomenats Diògenes i especialment de Diògenes de Selèucia.

Veure Atena і Diògenes de Babilònia

Dionisi de Mitilene

Dionisi de Mitilene (en Dionysius), també conegut com a Dionisi Escitobràquion (Σκυτοβραχίων, 'de braç de cuir'), va ser un gramàtic de l'antiga Grècia que va viure al que va escriure sobre temàtica mitològica, racionalitzant, en la manera d'Evèmer, els déus i herois de la mitologia com a personatges històrics reals i mortals.

Veure Atena і Dionisi de Mitilene

Dionisi Soter

Dionisi Soter (Διονύσιος Σωτήρ, 'el Salvador') fou un rei indogrec del Panjab oriental Segons Osmund Bopearachchi va regnar vers 65 a 55 aC i va heretar la part oriental del regne del seu probable pare Apol·lòdot II amb el qual el rei comparteix l'epítet i utilitzen a les monedes el revers comú de Pal·las Atena, cosa que fa plausible una relació estreta encara que el parentiu exacte no pugui ser determinat, ja que les úniques fonts són les monedes.

Veure Atena і Dionisi Soter

Dipè

Dipè (Dipoenus) va ser un escultor grec molt antic que sempre apareix esmentat conjuntament amb Escil·lis.

Veure Atena і Dipè

Dones a Atenes

Veure Atena і Dones a Atenes

Dones en l'antiga Esparta

Les dones espartanes eren famoses a l'antiga Grècia per tenir més llibertat que les dones en altres llocs del món grec.

Veure Atena і Dones en l'antiga Esparta

Dones guerreres en la literatura i en la cultura

''Britomart Redeems Faire Amoret'' (''Britomartis redimeix la fada Amoret''), William Etty (1833) La manera com són descrites les dones guerreres a la literatura i la cultura popular és un tema d'estudi en història, estudis literaris, estudis de pel·lícules, folklore i mitologia, estudis de gènere, i estudis culturals.

Veure Atena і Dones guerreres en la literatura i en la cultura

Dorieu d'Esparta

Doreu (en llatí Dorieus, en grec antic Δωριεύς) fou un príncep espartà, fill gran d'Anaxàndrides II i pare de Eurianax.

Veure Atena і Dorieu d'Esparta

Dougga

Dougga o, segons l'antic nom llatí, Thugga és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk.

Veure Atena і Dougga

Dracma

La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmés, o δραχμαί, drakhmé, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Pròxim durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.

Veure Atena і Dracma

Edos (divinitat)

Edos (en grec Αἰδώς Aidṓs; literalment 'vergonya', 'pudor') en la mitologia grega era la deessa de la vergonya, la modèstia i la humilitat, essent alhora la deïtat que representava el sentiment de la dignitat humana, com una qualitat de reverència o vergonya que reprimeix els homes de fer el que és inapropiat.

Veure Atena і Edos (divinitat)

Egíal

Egíal (en grec antic Αιγιαλός, que significa 'litoral', 'vora de la mar') era una ciutat grega que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Veure Atena і Egíal

Egina

Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

Veure Atena і Egina

El judici de Paris (Rubens)

El Juí o judici de Paris és una pintura a l'oli del pintor Peter Paul Rubens, en general considerada la seva darrera feina.

Veure Atena і El judici de Paris (Rubens)

El judici de Paris (Simonet)

El judici de Paris és una pintura a l'oli sobre llenç que representa el mite grec sobre el judici de Paris.

Veure Atena і El judici de Paris (Simonet)

El rapte d'Hèlena

El rapte d’Hèlena (en grec antic Ἐλένης ἁρπαγή) narra el fet mitològic del rapte d'Hèlena de Troia a mans de Paris, príncep d'Ílion, acte que desencadenarà el conflicte de la Guerra de Troia.

Veure Atena і El rapte d'Hèlena

Elatea

Elatea (en llatí Elateia o Elatia, en grec antic Ἐλάτεια) era una ciutat de Fòcida, la més important del país després de Delfos.

Veure Atena і Elatea

El·lòtia

El·lòtia o Hel·lòtia (en grec antic ἐλλώτια o ἑλλώτια) era un festival amb carreres de torxes que se celebrava cada any a Corint en honor d'Atena venerada com a deessa del foc, segons Ateneu de Nàucratis i lEtymologicum Magnum.

Veure Atena і El·lòtia

Elea (Eòlia)

Elea (en Ἐλαία 'olivera'; en Elaea) fou una ciutat d'Eòlia, a l'Àsia Menor, de localització desconeguda i que funcionà com a port reial de Pèrgam.

Veure Atena і Elea (Eòlia)

Elis

La ciutat d'Elis (en àtic ἡ Ἦλις, dòric Ἆλις) fou la capital de l'Èlida.

Veure Atena і Elis

Elm d'Hades

''The Arming of Perseus'' 1885 Edward Burne-Jones. Una nimfa dona un casc a Perseu L'elm d'Hades o casc d'Hades (grec antic: ἡ Ἄϊδος κυνέη o κυν&#8134) és una arma pertanyent a la mitologia grega.

Veure Atena і Elm d'Hades

Els amors de Paris i Hèlena

Els amors de Paris i Hèlena (en francés: Les Amours de Pâris et d'Hélène) és un oli sobre llenç, obra de Jacques-Louis David.

Veure Atena і Els amors de Paris i Hèlena

Els déus de Grècia

Els déus de Grècia (en alemany: Die Götter Griechenlands: Das Bild des Göttlichen im Spiegel des griechischen Geistes) és una obra sobre mitologia grega escrita el 1929 per Walter F. Otto.

Veure Atena і Els déus de Grècia

Els dotze treballs d'Hèracles

Els dotze treballs d'Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera.

Veure Atena і Els dotze treballs d'Hèracles

Encèlad

Encèlad (en grec clàssic Ἐγκέλαδος, Enkelados; en llatí Enceladus) va ser un gegant, fill de Gea nascut de la sang d'Urà vessada per la castració d'aquest a mans de Cronos.

Veure Atena і Encèlad

Endeu

Endeu (Endoeus) fou un escultor atenès deixeble de Dèdal al que va acompanyar quan va fugir a Creta.

Veure Atena і Endeu

Enio

Enio (en grec Ένυώ, «horror») era, en la mitologia grega, una antiga deessa coneguda amb l'epítet «destructora de ciutats» i freqüentment representada coberta de sang i portant les armes de guerra en actituds violentes.

Veure Atena і Enio

Eos

En la mitologia grega, Eos (en grec, ἡ Ἠώς -Ēṓs-, gen. Ἠοῦς ‘aurora') era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol.

Veure Atena і Eos

Epandre

Epandre (Ἔπανδρος) fou un rei indogrec, possiblement parent de Menandre I; pel lloc on s'han trobat monedes seves sembla que governava al Panjab.

Veure Atena і Epandre

Epígon (escultor)

Epígon (en llatí Epigonus, en grec antic Ἐπίγονος) fou un escultor grec que va imitar a altres artistes.

Veure Atena і Epígon (escultor)

Epeu (fill de Panopeu)

Epeu (en grec antic Ἐπειός), segons la mitologia grega va ser un heroi grec, fill de Panopeu.

Veure Atena і Epeu (fill de Panopeu)

Epidaure

Epidaure (Epidaurus; gentilici Ἐπιδαύριος, epidauri) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès.

Veure Atena і Epidaure

Epidaure Limera

Epidaure Limera (en grec antic Ἐπίδαυρος ή Λιμηρά) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia al Peloponès, situada a l'inici d'una badia formada pel cap Kremidhi al nord, i el cap de Monembasia al sud.

Veure Atena і Epidaure Limera

Erectèon

L'Erectèon (en grec antic: Έρέχθειον, Erékhtheion; en grec modern: Ερέχθειο, Erékhtio) és un temple grec consagrat a Erecteu, d'ordre jònic i situat a l'Acròpolis d'Atenes, al nord del Partenó.

Veure Atena і Erectèon

Erecteu

L'Erectèon a Atenes Segons la mitologia grega, Erecteu (en grec antic Ἐρεχθεύς), va ser el primer rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Zeuxipe, i germà, per tant, de Butes, Procne i Filomela.

Veure Atena і Erecteu

Ergí (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Ergí (en grec antic Έργίνος) va ser rei dels minies d'Orcomen, fill de Climen.

Veure Atena і Ergí (mitologia)

Erictoni

Segons la mitologia grega, Erictoni era el segon fill de Dàrdanos, rei de Dardània, i la seva muller Batia, filla de Teucre.

Veure Atena і Erictoni

Erictoni (fill d'Hefest)

Gea ofereix Erictoni a Atena. A la dreta, Cècrops Erictoni, (en grec antic Ἐριχθόνιος), va ser un dels primers reis d'Atenes.

Veure Atena і Erictoni (fill d'Hefest)

Eris (filla de Nix)

Eris (en grec antic Ἔρις) és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla segons la mitologia grega.

Veure Atena і Eris (filla de Nix)

Erycius Puteanus

Erycius Puteanus, nom llatinitzat dEric de Put (Venlo, 4 de novembre de 1574 - Lovaina, 17 de setembre de 1646) fou un humanista, filòleg i polígraf flamenc.

Veure Atena і Erycius Puteanus

Escamandre (fill d'Oceà)

Escamandre (en grec antic Σκάμανδρος), va ser, segons la mitologia grega, un déu fluvial fill d'Oceà i de Tetis.

Veure Atena і Escamandre (fill d'Oceà)

Escil·lis

Escil·lis Scyllis) va ser un escultor grec molt antic que sempre apareix esmentat conjuntament amb Dipè. La llegenda els feia deixebles de Dèdal, i el seu estil rebia el nom de dedalià. Tot i això, no hi ha dubte que eren personatges reals, i no pas simples personatges mitològics.

Veure Atena і Escil·lis

Escopes de Paros

''Ares Ludovisi'', còpia d'una escultura d''''Escopes''' conservada al palau Altemps de Roma Escopes de Paros (en grec: Σκόπας, Skópas, en llatí: Scopas) (illa de Paros, abans del 395 aC - després del 350 aC) va ser un escultor i arquitecte grec d'època clàssica de l'escola àtica moderna, contemporani de Lisip i Praxíteles.

Veure Atena і Escopes de Paros

Escultura grega clàssica

440, còpia romana de l'original de Policlet, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. L'escultura grega clàssica ha estat considerada durant molt de temps el punt més alt del desenvolupament de l'escultura|art escultòric de l'antiga Grècia, va eclipsar d'altres estils que es van cultivar a Grècia en la seva llarga història.

Veure Atena і Escultura grega clàssica

Escultura hel·lenística

Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.

Veure Atena і Escultura hel·lenística

Escut de Grècia

L'escut de Grècia (en grec Εθνόσημο της Ελλάδας, Ethnósimo tis Elladas) és d'atzur amb una creu plena d'argent, voltat per dos rams de llorer de sinople.

Veure Atena і Escut de Grècia

Esparts

D'acord amb la mitologia grega, els Esparts (en grec antic Σπαρτοί "els homes sembrats") van ser els que van néixer de les dents del drac mort per Cadme al lloc on més endavant s'aixecaria la ciutat de Tebes.

Veure Atena і Esparts

Estèrope (filla de Cefeu)

Estèrope (en grec antic Στερόπη), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Cefeu, rei de Tegea.

Veure Atena і Estèrope (filla de Cefeu)

Estrató I

Estrató I (Strato I Στράτων Α΄) fou un rei indogrec fill d'Agatoclea i potser de Menandre I. Agatoclea va actuar com a regent durant la seva minoria, als primers anys que haurien seguit a la mort de Menandre si és que aquest fou el seu pare.

Veure Atena і Estrató I

Estrató II

Estrató II Sòter (Strato II Soter, el Salvador) fou un rei indogrec del Panjab oriental.

Veure Atena і Estrató II

Estrígids

La família dels estrígids forma part de l'ordre dels estrigiformes (Strigiformes) i comprèn alguns ocells rapinyaires nocturns, anomenats genèricament mussols, però que inclou el duc, el xot i el gamarús, a més de les diferents espècies de mussols.

Veure Atena і Estrígids

Estrela argèada

Lestrela argèada (també coneguda com a «Sol de Vergina») és un estel o sol simbòlic de setze raigs.

Veure Atena і Estrela argèada

Estrigiformes

Els estrigiformes (Strigiformes) són un ordre d'ocells rapinyaires nocturns.

Veure Atena і Estrigiformes

Etna

LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.

Veure Atena і Etna

Etra

de fons blanc, ''c''. 470–460 ae Etra (grec antic Αἴθρα, 'cel lluminós'), en la mitologia grega, pot referir-se a dos personatges: la mare de Teseu o una de les Oceànides, filla d'Oceà i Tetis.

Veure Atena і Etra

Etra (filla de Piteu)

Laurent de La Hyre - Teseu i Etra Etra (en grec antic Αἴθρα), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Piteu, rei de Trezè i neta de Pèlops.

Veure Atena і Etra (filla de Piteu)

Eubúlides de Cròpia

Eubúlides de Cròpia (en llatí Eubulides, en grec antic Εὐβουλίδης) fou un escultor atenenc de la demos de Cròpia, que va esculpir una gran ofrena votiva constituïda per un grup de tretze estàtues entre les quals Atena, Peònia, Zeus, Mnemòsine, les nou Muses, i Apol·lo, que la ciutat d'Atenes va oferir al temple de Dionís al Ceramicos.

Veure Atena і Eubúlides de Cròpia

Eufròsine

Talia. Eufròsine (del grec Εὐφροσύνη), segons la mitologia grega, és una de les CàritesDiccionario de mitología clásica (en castellà), C. Falcón, E. Fernández-Galiano y R. López Melero, Alianza Editorial.

Veure Atena і Eufròsine

Eumel (mitologia)

Eumel (en grec antic Εὔμηλος), va ser un heroi, fill d'Admet i d'Alcestis.

Veure Atena і Eumel (mitologia)

Eumeu

Odisseu i Eumeu amb Telèmac Eumeu (Eumaeus, Εὔμαιος) fou, segons Homer a lOdissea, el porquer d'Odisseu, que s'havia mantingut fidel al seu senyor, i que, a les possessions que aquest tenia a Ítaca s'esforçava tant com podia per conservar els seus béns.

Veure Atena і Eumeu

Eurínome (filla de Nisos)

D'acord amb la mitologia grega, Eurínome o Eurimede (en grec antic, Εὐρυνόμη Eurynome o Εὐρυμήδη Eurymede; en llatí, Eurynŏme o Eurymēdē) fou esposa de Glauc i mare de Bel·lerofont.

Veure Atena і Eurínome (filla de Nisos)

Eurípides

'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.

Veure Atena і Eurípides

Exèrcit micènic

L'exèrcit micènic era l'exèrcit de la Grècia micènica (ca. 1600–1100 aC) que va permetre l'expansió d'aquesta civilització pel mar Egeu i la part occidental d'Anatòlia.

Veure Atena і Exèrcit micènic

Excavacions arqueològiques d'Estàbia

Les excavacions arqueològiques d'Estàbia han retornat les restes de l'antiga ciutat d'Estàbia (Stabiae), a la zona de l'actual Castellammare di Stabia, prop del turó de Varano, així com un conjunt d'edificis que formaven part del seu ager.

Veure Atena і Excavacions arqueològiques d'Estàbia

Falèron

Falèron (en llatí Phalerum, en grec antic Φάληρον) era un demos de l'Àtica situat a uns 8 km d'Atenes, a la costa occidental.

Veure Atena і Falèron

Faselis

Faselis (en Phaselis, Φάσηλις; etnònim Φασηλίτης, català faselita) era una ciutat marítima de Lícia, al golf de Pamfília.

Veure Atena і Faselis

Fàlanx

Fàlanx (en grec antic Φάλαγξ), va ser, segons la mitologia grega, un atenès germà d'Aracne.

Veure Atena і Fàlanx

Fèneos

Fèneos (en llatí Pheneus, en grec antic Φένεος Pheneos) era una ciutat del nord-est d'Arcàdia que tenia al nord Egira i Pal·lene, a l'est Estimfal, a l'oest Kleitor i al sud Cafiatis i Orcomen.

Veure Atena і Fèneos

Fídies

II, de l'Atena del Partenó, atribuïda a Fídias Fídies o Fídias (del grec Pheidías), fill de Càrmides, (490 aC - 432 aC) va ser un escultor grec, considerat universalment com el millor escultor clàssic i probablement el millor de tots els temps.

Veure Atena і Fídies

Fòrum Triangular

El Fòrum Triangular és un fòrum de l'època romana, sepultat per l'erupció del Vesuvi l'any 79 i descobert durant les excavacions arqueològiques realitzades en l'antiga Pompeia.

Veure Atena і Fòrum Triangular

Febus (mitologia)

Febus (en Phoebus) és un sobrenom o epítet que rebia el déu solar Apol·lo en la mitologia clàssica.

Veure Atena і Febus (mitologia)

Filòcor

Filòcor (Philochorus, Philókhoros) fou un endeví i escriptor atenenc autor d'obres sobre llegendes, antiguitats i històries d'Àtica.

Veure Atena і Filòcor

Firòmac

Firòmac (Phyromachus)), també Piròmac, identificat com el Vell, fou un escultor atenenc que va executar els baixos relleus del temple d'Atenea Pòlies vers el 415 aC.

Veure Atena і Firòmac

Font de l'Aurora

La Font de l'Aurora és un monument escultòric situat inicialment als Jardinets de Gràcia de Barcelona, i posteriorment disgregat en diverses peces repartides entre el Turó Park, l'Avinguda de Vallcarca, el Passeig de Santa Madrona, la Plaça de Joaquim Folguera i el Zoo de Barcelona.

Veure Atena і Font de l'Aurora

Fradmó

Fradmó (en Phradmon, en Φράδμων) va ser un escultor grec nadiu d'Argos.

Veure Atena і Fradmó

Frínic (poeta tràgic)

Frínic (en llatí Phrynicus, en grec antic Φρύνιχος) fill de Polifradmó o segons d'altres, de Minires, va ser un dels poetes atenencs a qui s'atribueix la invenció de la tragèdia.

Veure Atena і Frínic (poeta tràgic)

Frixa

Frixa (Φρίξα) era una antiga ciutat de Trifília, districte de l'Èlida, situada a la riba esquerra del riu Alfeu, a 30 estadis d'Olímpia, segons que diuen Estrabó i Esteve de Bizanci.

Veure Atena і Frixa

Frontons del Partenó

Els frontons del Partenó són dos conjunts d'estàtues (al voltant de cinquanta) de marbre pentèlic localitzades originàriament a les façanes est i oest del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.

Veure Atena і Frontons del Partenó

Gèl·lies

Gèl·lies (Gellias) o Tèl·lies (Tellias) fou un ciutadà d'Acragant molt ric i que duia un gran tren de vida i era molt hospitalari.

Veure Atena і Gèl·lies

Gefjon

A la mitologia nòrdica, Gefjon o Gefjun (amb la paraula alternativa Gefion) és una deessa associada amb l'arada, l'illa de Sjælland a Dinamarca, el llegendari rei suec Gylfi, el llegendàri rei danès Skjöldr, la profecia i la virginitat.

Veure Atena і Gefjon

Gegant (mitologia)

Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.

Veure Atena і Gegant (mitologia)

Gens Minúcia

La gens Minúcia (en llatí Minucia gens) va ser una gens romana patrícia i plebea.

Veure Atena і Gens Minúcia

Gens Rènia

La gens Rènia (en llatí Renia gens) va ser una gens romana coneguda només per les monedes.

Veure Atena і Gens Rènia

Gies

En la mitologia grega Gies i de vegades Giges (en grec: Γύης o Γύγης) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Cotos.

Veure Atena і Gies

Gigantomàquia

Dionís lluitant contra el gegant Èurit. Louvre La Gigantomàquia (del grec antic γιγαντo-μαχια, literalment "guerra dels gegants") va ser, en mitologia grega, la història de la lluita entre els gegants i els déus, i la seva derrota.

Veure Atena і Gigantomàquia

Gitíon

Gitíon o Gitèon (en Gytheum o Gythium) va ser una ciutat de Lacònia situada a prop del golf Lacònic, al sud-oest de la desembocadura del riu Eurotes, a uns 40 km d'Esparta.

Veure Atena і Gitíon

Gitiades

Gitiades (en llatí Gitiadas, en grec antic Γιτιάδας) va ser un arquitecte, escultor i poeta espartà.

Veure Atena і Gitiades

Gneu Bebi Tàmfil (pretor)

Gneu Bebi Tàmfil (en llatí Cnaeus Baebius Tamphilus) va ser un magistrat romà.

Veure Atena і Gneu Bebi Tàmfil (pretor)

God of War (videojoc de 2005)

God of War és un videojoc per a la consola PlayStation 2 comercialitzat a partir del 22 de maig de 2005.

Veure Atena і God of War (videojoc de 2005)

God of War (videojoc de 2018)

God of war és un videojoc de violència, aventura, acció i habilitat, desenvolupar per SCE Santa Monica Studio i oficialment publicat per Sony Interactive Entertainment, el 20 d'abril del 2018.

Veure Atena і God of War (videojoc de 2018)

Gorgoneu

Panell de fusta d'una porta que ha de protegir la casa d'hostes indesitjats (Thomas Regnaudin, ca. 1660) A l'antiga Grècia, un gorgoneu (en Gorgoneion) era un amulet apotropaic que representava el cap de la Gòrgona per induir horror.

Veure Atena і Gorgoneu

Gos

El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.

Veure Atena і Gos

Grees

''Perseu retorna l'ull a les Grees'', per Johann Heinrich Füssli. Les Grees (en grec antic Γραῖαι Graĩai, «dones velles») eren divinitats preolímpiques, tres germanes (algunes versions en compten dues) filles de Forcis, un dels aspectes de l'ancià home del mar (halios geron) i Ceto, essent de vegades considerades divinitats marines, personificacions de l'escuma del mar.

Veure Atena і Grees

Guardó Nacional Alemany de les Arts i Ciències

El Guardó Nacional Alemany de les Arts i Ciències (alemany: Deutscher Nationalpreis für Kunst und Wissenschaft) és un guardó creat per Adolf Hitler el 30 de gener de 1937 i atorgat anualment als alemanys que destaquessin als camps de l'art i les ciències.

Veure Atena і Guardó Nacional Alemany de les Arts i Ciències

Guerra a l'antiga Grècia

Hoplites grecs La guerra a l'antiga Grècia es refereix a la guerra entre les polis gregues (les ciutats estat de l'antiga Grècia), entre la revolució hoplita del i l'emergència de l'Imperi macedoni al.

Veure Atena і Guerra a l'antiga Grècia

Guerra de Creta

La guerra de Creta o guerra cretenca (205 aC - 200 aC) va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques —especialment Olunt (actual Elunda) i Hieràpitna (actual Ieràpetra)— i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos.

Veure Atena і Guerra de Creta

Guerra de Troia

La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.

Veure Atena і Guerra de Troia

Guerra dels set Cabdills

La guerra dels set Cabdills és un dels episodis més dramàtics i coneguts de la mitologia grega.

Veure Atena і Guerra dels set Cabdills

Guerrers de Riace

Els ''Guerrers de Riace'', ''Bronze A'' en primer pla i ''Bronze B'' en segon pla. Els Guerrers de Riace són una parella d'estàtues gregues d'estil sever que s'exposen al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria.

Veure Atena і Guerrers de Riace

Gustav Klimt

Gustav Klimt (Baumgarten, 14 de juliol del 1862 – Viena, 6 de febrer del 1918) fou un pintor simbolista austríac.

Veure Atena і Gustav Klimt

Haliees

Haliees (en Ἁλιεῖς; gentilici Ἁλικός, hàlic) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la Península Argòlica, a la costa oriental del golf Argòlic.

Veure Atena і Haliees

Halirroti

Halirroti (Ἁλιρρόθιος, que significa «el soroll del mar») va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó i de la nimfa Èurite.

Veure Atena і Halirroti

Harmodi i Aristogitó

Museu Arqueològic Nacional de Nàpols (còpia romana de marbre de la versió atenenca de Críties i Nesiotes) Harmodi (en Ἁρμόδιος, 'Harmódios') i Aristogitó, o Aristogíton (Ἀριστογείτων, Aristogeíton), també coneguts com els Tiranicides, van ser els assassins d'Hiparc, germà del tirà Hípies, l'any 514 aC.

Veure Atena і Harmodi i Aristogitó

Harmonia (mitologia)

En la mitologia grega, segons les versions de Samotràcia, Harmonia o Harmònia (en grec antic: Ἁρμονία; en llatí: Harmŏnĭa) és filla de Zeus i Electra, una de les filles d'Atlas, i per tant era germana de Còrit, Dàrdan i Jasió.

Veure Atena і Harmonia (mitologia)

Harpe

Lharpe (grec antic: ἅρπη) era un tipus d'espasa o de falç; una espasa amb una protrusió de falç en una vora prop de l'extrem de la fulla.

Veure Atena і Harpe

Hèctor

Hèctor s'acomiada d'Andròmaca i d'Astíanax. Albert Maignan En la mitologia grega, Hèctor (en grec antic Ἕκτωρ) era príncep de Troia i un dels herois que van lluitar en la Guerra de Troia.

Veure Atena і Hèctor

Hècuba

Hècuba amb Príam i Hèctor La reina Hècuba p. 64 o Hècabe (Hecuba o Hecabe era, segons una tradició de la mitologia grega, filla de Dimant de Frígia, o bé filla de Cisseu, un rei de Tràcia. La tradició de la Ilíada és la que la fa filla de Dimant.

Veure Atena і Hècuba

Hègies

Hègies (en llatí Hegias, en grec antic) fou un escultor grec que sempre es menciona juntament o amb relació a Hegèsies.

Veure Atena і Hègies

Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Veure Atena і Hèracles

Hípias major

LHípias major, també conegut com Què és el bell? (en grec: Ιππίας Μείζων), és un diàleg de Plató.

Veure Atena і Hípias major

Hecatombe

Bous portats al sacrifici. A l'antiga Grècia, una hecatombe (del grec antic ἑκατόμβη) era un sacrifici als déus de cent bous (ἑκατόν "hecatón" cent i βοῦς "boús" bou).

Veure Atena і Hecatombe

Hecatonquir

"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.

Veure Atena і Hecatonquir

Hefest

En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.

Veure Atena і Hefest

Hekatómpedon

LHekatómpedon (Ἑκαρτόμπεδον) també anomenat antic Partenó o Prepartenó constitueix el primer intent per edificar un santuari per a Atena Pàrtenos al lloc on es troba l'actual Partenó d'Atenes.

Veure Atena і Hekatómpedon

Hel·lenotami

Hel·lenotami (en grec antic Ἑλληνοταμίαι) equivalent a tresorers, eren uns magistrats d'Atenes a l'antiga Grècia nomenats per rebre les contribucions dels estats aliats.

Veure Atena і Hel·lenotami

Helena (Eurípides)

''Helena'' ''de Troia'', per Evelyn De Morgan Helena o Hèlena (Ελένη) és el títol d'una de les tragèdies d'Eurípides que està datada en l'any 412 aC.

Veure Atena і Helena (Eurípides)

Heliea

L'Heliea (en grec antic: Ήλιαία, en grec: Ηλιαία) era el tribunal suprem de l'antiga Atenes.

Veure Atena і Heliea

Hera

En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Veure Atena і Hera

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Veure Atena і Hermes

Hermip d'Atenes

Hermip d'Atenes (en llatí Hermippus, en grec antic) fou un poeta còmic atenenc de la vella comèdia fill de Lisis i germà del poeta còmic Mirtil.

Veure Atena і Hermip d'Atenes

Herse

Jasper van der Laanen Aglauros, Pàndrosos i Herse Herse (en grec antic Ἕρση), segons la mitologia grega, fou una princesa atenenca, filla de Cècrops i d'Agraulos.

Veure Atena і Herse

Hesíode

Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Veure Atena і Hesíode

Hespèrides (nimfes)

''El jardí de les hespèrides'' de Frederic Leighton (1892) Les Hespèrides (Hesperides), en la mitologia grega, eren les "nimfes del crepuscle" i eren filles d'Atles i d'Hèsperis (però també han estat considerades filles de Nix, o de Forcis i de Ceto, o de Zeus i de Temis).

Veure Atena і Hespèrides (nimfes)

Het schilder-boeck

El Llibre de la pintura o El llibre dels pintors (Schilder-boeck) és un llibre d'història de l'art que conté la vida i l'obra d'artistes de la zona dels Països Baixos, holandesos i flamencs.

Veure Atena і Het schilder-boeck

Hidra de Lerna

''Hèracles i l'Hidra'', mosaic romà de Llíria (Camp de Túria) En la mitologia grega, l'Hidra de Lerna era un antic i despietat monstre aquàtic ctònic amb forma de serp policèfala (el nombre dels seus caps va des de 5 fins a 100 i fins i tot 10.000 segons la font) i amb alè verinós (Higí, 30) a la qual Hèracles va matar en un dels seus dotze treballs.

Veure Atena і Hidra de Lerna

Hilaïra

Segons la mitologia grega, Hilaïra (en grec antic Ἱλάειρα) va ser filla de Leucip i de Filòdice, una de les Leucípides.

Veure Atena і Hilaïra

Himne homèric

Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.

Veure Atena і Himne homèric

Hipatodor

Hipatodor (Hypatodorus) fou un escultor grec natural de la ciutat de Tebes de Beòcia que va florir en temps de Policles el Vell, Cefisòdot el vell i Leòcares, vers el 372 aC, segons Plini el Vell.

Veure Atena і Hipatodor

Hipòstrat Soter

Hipòstrat Soter (Ἱππόστρατος Σωτήρ, 'el Salvador') fou un rei indogrec que va governar a la part central i nord-occidental del Panjab i Pushkalavati.

Veure Atena і Hipòstrat Soter

Hippotis

Hippotis (en grec antic Ἱππόται) era una antiga polis (ciutat estat) de Beòcia.

Veure Atena і Hippotis

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Veure Atena і Història de Creta

Hoplita

Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.

Veure Atena і Hoplita

Ió (Eurípides)

Delfos Ió (Ίων) és una de les tragèdies d'Eurípides datada a l'entorn dels anys 413-412 aC.

Veure Atena і Ió (Eurípides)

Ictí

Ictí (Iktinos) fou un arquitecte grec contemporani de Pèricles.

Veure Atena і Ictí

Ifigenia entre els taures

Ifigenia entre els taures o Ifigenia a Tàurida (en grec antic, Ιφιγένεια εν Ταύροις) és el títol d’una tragèdia d'Eurípides datada l’any 414 a.C.

Veure Atena і Ifigenia entre els taures

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Veure Atena і Ilíada

Iliupersis

La Iliupersis o La presa d'Ílion (del grec antic Ἰλίουπέρσις, 'el saqueig de Troia') és un poema èpic de la literatura grega arcaica actualment perdut, que forma part del cicle èpic.

Veure Atena і Iliupersis

Ilos

Segons la mitologia grega, Ilos (en grec antic Ἶλος), era fill de Tros i de la nimfa Cal·lírroe, i va ser el fundador de la ciutat d'Ilion (Troia) a la regió de Troade, que portava el nom del seu pare, Tros.

Veure Atena і Ilos

Immortals (pel·lícula)

Immortals és una pel·lícula d'acció dels Estats Units de 2011 dirigida per Tarsem Singh i protagonitzada per Henry Cavill, Stephen Dorff, Luke Evans, John Hurt, Isabel Lucas, Kellan Lutz, Freida Pinto, Daniel Sharman i Mickey Rourke.

Veure Atena і Immortals (pel·lícula)

Indicets

Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.

Veure Atena і Indicets

Infern - Cant vint-i-sisè

Dante i Virgili en la vuitena fossa de Malebolge. Gustave Doré El Cant d'Ulisses és el cant vint-i-sisè de l'Infern de Dante Alighieri.

Veure Atena і Infern - Cant vint-i-sisè

Iodama

Iodama (en grec antic Ἰοδάμα), segons la mitologia grega, és filla de l'atenenc Itonos, i per tant neta d'Amficcíon, de l'estirp de Deucalió.

Veure Atena і Iodama

Irene Worth

Irene Worth CBE (23 de juny de 1916 – 9 de març de 2002) va ser una actriu teatral, cinematogràfica i televisiva de nacionalitat estatunidenca, estrella destacada de l'escena britànica i estatunidenca.

Veure Atena і Irene Worth

Isistèria

Isistèria foren uns sacrificis que el senat atenenc oferia abans de cada sessió, en honor de Zeus i Atenea.

Veure Atena і Isistèria

Ismene

En la mitologia grega, Ismene (Ἰσμήνη) és una filla del matrimoni incestuós d'Èdip i Jocasta i germana per tant d'Etèocles, Polinices i Antígona.

Veure Atena і Ismene

Isquis

Isquis (en grec antic Ἰσχύς, Ischys) va ser un heroi arcadi, fill d'Èlat i net d'Arcas.

Veure Atena і Isquis

Itonos

Itonos (en grec antic Ἴτωνος) va ser un heroi, fill d'Amficcíon, rei de l'Àtica, i de l'estirp de Deucalió.

Veure Atena і Itonos

Jardí de les Hespèrides

El Jardí de les Hespèrides fou un lloc mitològic situat, segons alguns, en els límits d'Occident; segons d'altres, més enllà del deserts de Líbia o bé al llunyà nord; sempre més enllà dels límits coneguts, on només els herois s'aventuraven a la recerca de la immortalitat.

Veure Atena і Jardí de les Hespèrides

Jàson

Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.

Veure Atena і Jàson

Jean Dewever

Jean Dewever (París, 3 de desembre de 1927 - 21 d'abril de 2010) és un director de cinema francès.

Veure Atena і Jean Dewever

Jo, Claudi

Jo, Claudi (en anglès: I, Claudius) és una adaptació de la BBC de les novel·les de Robert Graves I, Claudius i Claudius the God.

Veure Atena і Jo, Claudi

Judici de Paris

El Judici de Paris és un episodi de la mitologia grecoromana antiga estretament relacionat amb el relat mític de la guerra de Troia.

Veure Atena і Judici de Paris

Kea

Port de Kea. Kea (Κέα; ocasionalment també és usada la variant més popular Τζια, Tzia), a l'antiguitat anomenada Ceos (Κέως, Keos), és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més pròxima a Atenes de les illes d'aquest arxipèlag.

Veure Atena і Kea

Kore amb el peple

Dues reconstruccions possibles de la Kore amb el peple, a l'esquerra com la deessa Artemisa i a la dreta com a Atena. L'anomenada kore amb el peple, o kore del peple, és una kore de marbre de Paros d'1,21 m d'alçada i realitzada cap al 505 aC.

Veure Atena і Kore amb el peple

L'Expulsió dels mercaders (Washington)

L'expulsió dels mercaders del temple és una obra d'El Greco, datada entre 1567 i 1570 durant el seu període venecià.

Veure Atena і L'Expulsió dels mercaders (Washington)

La batalla de Marató

La batalla de Marató (títol original en italià: La battaglia di Maratona) és una pel·lícula franco-italiana de Jacques Tourneur estrenada el 1959.

Veure Atena і La batalla de Marató

La Légende de la fileuse

La Légende de la fileuse (o La Sirène o també Le Songe du pêcheur) és una pel·lícula muda francès dirigida per Louis Feuillade, produïd per Société des établissements Gaumont i estrenada el 16 de març de 1908.

Veure Atena і La Légende de la fileuse

La petita Polon

, és una sèrie anime musical de televisió basada en la mitologia grega i en la sèrie de manga de 1977 per Hideo Azuma.

Veure Atena і La petita Polon

La Sagesse des mythes

La Sagesse des mythes (La saviesa dels mites&#x27) és una sèrie de còmics francesos basats en la mitologia grega.

Veure Atena і La Sagesse des mythes

Labris

Joia votiva representant un labris. (Trobada a la cova d'Archalokori. 1700-1450 aC). La labris és una destral de guerra de doble tall coneguda pels antics grecs com a pelekys o sagaris i bipennis pels romans.

Veure Atena і Labris

Lamprocles d'Atenes

Lamprocles (en llatí Lamprocles, en grec antic) fou un poeta ditiràmbic i músic atenenc del segle VI aC i potser principis del segle V aC.

Veure Atena і Lamprocles d'Atenes

Laocoont

Laocoont, (en grec antic Λᾱοκόων), segons la mitologia grega, fou un sacerdot d'Apol·lo Timbri troià, fill d'Antènor.

Veure Atena і Laocoont

Laocoont i els seus fills

Laocoont i els seus fills (o Laocont) és un grup escultòric del període hel·lenístic grec.

Veure Atena і Laocoont i els seus fills

Las

Las o Laas (en grec antic Λᾶς Λάας) era una de les ciutats més antigues de Lacònia, situada a la costa oest del golf de Lacònia.

Veure Atena і Las

Lècit (ciutat)

Lècit (en grec antic Λἠκυθος, en llatí Lecythus) era una ciutat a la península de Sitònia (Sithonia) a la Calcídia, no lluny de Torone, amb un temple d'Atena.

Veure Atena і Lècit (ciutat)

Lòcrida

La Lòcrida (en grec antic Λοκρίς) era una regió del centre de Grècia entre el Golf de Corint i l'estret d'Eubea.

Veure Atena і Lòcrida

Leònides II

Leònides II (en llatí Leonidas, en grec antic Λεωνίδας), fou rei d'Esparta del 254 aC al 235 aC.

Veure Atena і Leònides II

Les eumènides

''El remordiment d'Orestes'', de William-Adolphe Bouguereau Les eumènides -Ευμενίδες - és la darrera obra de L'Orestea d'Èsquil.

Veure Atena і Les eumènides

Les fenícies

Eurípides, creador de ''Les fenícies'' Les fenícies (en grec: Φοίνισσαι) és una tragèdia del dramaturg grec Eurípides, datada el 410 aC.

Veure Atena і Les fenícies

Les filadores

Les Filadores (Las Hilanderas o la Faula d'Aracne) és un quadre pintat per Diego Velázquez, que es troba al Museo del Prado de Madrid.

Veure Atena і Les filadores

Les tres Gràcies (Rafael)

Les tres Gràcies és un quadre de mida petita pintat per Rafael durant la seva època florentina, entre 1500-1505, i actualment exposat al museu Condé.

Veure Atena і Les tres Gràcies (Rafael)

Les troianes

Ulisses tira Astíanax de les muralles davant la impotència d'Andròmaca Les troianes (en grec: Τρωάδες) és una tragèdia escrita pel dramaturg grec Eurípides.

Veure Atena і Les troianes

Lessa

Lessa (grec Λῆσσα) fou una població de l'antiga Grècia situada al districte de l'Argòlida, a la frontera amb Epidaure, al peu de les muntanyes Aracnèon.

Veure Atena і Lessa

Leucòtea

Odisseu i Leucòtea, per Alessandro Allori Leucòtea (en grec antic Λευκοθέα, Leucothéa) és el nom d'una deessa marina de la mitologia grega.

Veure Atena і Leucòtea

Leuctra de Messènia

Leuctra o Lèuctron (Λεῦκτρα o Λεῦκτρον, Leuctrum) era una ciutat de Lacònia a la part oriental del golf de Messènia, situada a 20 estadis al nord de Pefnos i al sud de Cardàmila.

Veure Atena і Leuctra de Messènia

Licurg

Licurg (Lycurgus) fou un polític i legislador espartà de caràcter mig històric, mig llegendari, al qual s'atribueix l'autoria de la constitució espartana.

Veure Atena і Licurg

Lindos

Lindos, a Rodes, amb l'acròpoli, la ciutat i una cala Inscripció en grec Lindos (en Λίνδος) és una població de l'illa de Rodes que antigament havia estat una de les principals ciutats de l'illa.

Veure Atena і Lindos

Lleó de Nèmea

s). Segons la mitologia grega, el Lleó de Nèmea (en grec antic ὁ λέων τῆς Νεμέας; en llatí Leo Nemaeus) fou una fera que infonia terror als camps de Nèmea, a l'Argòlida.

Veure Atena і Lleó de Nèmea

Lliga Beòcia

La Lliga Beòcia va ser una confederació de 15 ciutats-estat de Beòcia fundada cap al.

Veure Atena і Lliga Beòcia

Lliga de Delos

La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.

Veure Atena і Lliga de Delos

Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Europa

Ubicació d'Europa al món. La llista següent inclou cinquanta-sis estats sobirans, sis dels quals tenen un reconeixement internacional limitat, que estan situats a Europa i/o formen part d'organitzacions europees.

Veure Atena і Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Europa

Llista de déus grecs

Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.

Veure Atena і Llista de déus grecs

Llista de dones al Heritage Floor

La llista compila les 999 biografies de dones rellevants que apareixen escrites al Heritage Floor com a part de l'obra d'art The Dinner Party, una instal·lació artística de Judy Chicago de 1979 que es conserva actualment a l'Elizabeth A. Sackler Center for Feminist Art del Museu de Brooklyn, a Nova York.

Veure Atena і Llista de dones al Heritage Floor

Lloret de Vistalegre

Lloret de Vistalegre (popularment també Llorito) és una vila i municipi situat al centre de l'illa de Mallorca, a la comarca del Pla.

Veure Atena і Lloret de Vistalegre

Lluís Masriera i Rosés

Lluís Masriera i Rosés (Barcelona, 17 de gener de 1872 - 21 d'octubre de 1958) orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral, va ser el membre més rellevant de la nissaga Masriera, ja que va donar notorietat i fama internacional a la firma.

Veure Atena і Lluís Masriera i Rosés

Lluita

Lluitadors La lluita és un esport en el qual cada participant intenta derrotar el seu rival sense l'ús de cops.

Veure Atena і Lluita

Lluita de titans (pel·lícula de 1981)

Lluita de titans és una pel·lícula del 1981 dirigida per Desmond Davis, adaptada del mite de Perseu i la seva lluita contra la Medusa per salvar la ciutat de Joppa i la princesa Andròmeda.

Veure Atena і Lluita de titans (pel·lícula de 1981)

Lluita de titans (pel·lícula de 2010)

Lluita de titans (títol original en anglès, Clash of the Titans) és un pèplum britànico-estatunidenc dirigit per Louis Leterrier el 2010, protagonitzada per Sam Worthington, Liam Neeson i Ralph Fiennes.

Veure Atena і Lluita de titans (pel·lícula de 2010)

Locres Epizefiris

Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.

Veure Atena і Locres Epizefiris

Ma (deessa)

Ma (en grec antic Μᾶ) era una deessa venerada sobretot a Comana, a Capadòcia.

Veure Atena і Ma (deessa)

Maclis

Els maclis (Machlyes, Μάχλυες) foren un poble libi de la regió de la Bizacena, a la vora del riu Tritó i separats pel llac Tritònide del poble dels lotòfags, però que com aquests menjaven flors de lotus.

Veure Atena і Maclis

Magarsa

miniatura Magarsa o Magarsus o Megarsus (en grec antic Μάγαρσα, Μάγαρσος, Μέγαρσος) era una ciutat situada a l'est de Cilícia sobre un turó proper a la desembocadura del riu Piramos (Pyramus), segons diu Estrabó.

Veure Atena і Magarsa

Mansana de la Discòrdia

La mansana de la DiscòrdiaAl seu Tratado General de la Urbanización de 1867, Ildefons Cerdà dedica dues pàgines a la justificació etimològica del terme «mansana» com una denominació catalana derivada de manso que al seu cop prové del llatí mansio, mansionis.

Veure Atena і Mansana de la Discòrdia

Marbres d'Elgin

Els marbres d'Elgin, marbres del Partenó o escultures del Partenó, exposats al Museu Britànic, són una col·lecció d'escultures de marbre que formaven part del Partenó, a Atenes.

Veure Atena і Marbres d'Elgin

Maria Mercè Marçal i Serra

fou una poetessa, narradora, editora i traductora, a més d'activista política, cultural i feminista, catalana.

Veure Atena і Maria Mercè Marçal i Serra

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Atena і Marsella

Mascota olímpica

La mascota olímpica és el personatge que s'associa a cada edició dels Jocs Olímpics i que la diferencien de la resta, juntament amb l'emblema oficial.

Veure Atena і Mascota olímpica

Maud Gonne

Maud Gonne MacBride (irlandès: Maud Nic Ghoinn Bean Mac Giolla Bhríghde, 21 desembre 1866 – 27 April 1953) fou una revolucionària irlandesa, d'origen anglès, sufragista i actriu, especialment recordada per la seva relació turbulenta amb el poeta William Butler Yeats.

Veure Atena і Maud Gonne

Màrsies

Màrsies o també Màrsias (en grec antic Μαρσύας Marsyas) va ser un sàtir que va néixer a Celea (Frígia), a la font principal del riu Meandre.

Veure Atena і Màrsies

Mègacles I

Mègacles I (en grec Μεγακλῆς) fou un membre de la nissaga dels Alcmeònides, pare d'Alcmeó i avi de Mègacles II.

Veure Atena і Mègacles I

Mègacles II

Mègacles II (Μεγακλῆς), fill d'Alcmeó, de la família dels Alcmeònides, fou un polític atenès opositor a Pisístrat, el.

Veure Atena і Mègacles II

Mègara (mitologia)

Mègara Mègara, segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Creont.

Veure Atena і Mègara (mitologia)

Mèntor

Mèntor i Telèmac Mèntor (en grec antic Μέντωρ), és un personatge de lOdissea, amic d'Odisseu.

Veure Atena і Mèntor

Mèropis

Mèropis (en grec antic Μεροπίς) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Eumel, un fill de Mèrops.

Veure Atena і Mèropis

Mètopes del Partenó

Les mètopes del Partenó són un conjunt de noranta-dues plaques quadrades (mètopes) esculpides en marbre pentèlic, que eren sobre les columnes del peristil del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.

Veure Atena і Mètopes del Partenó

Mígdon

Mígdon (en grec antic Μύγδων) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Frígia.

Veure Atena і Mígdon

Míndar

Míndar (en llatí Mindarus, en grec antic Μίνδαρος "Míndaros") fou un almirall espartà que va manar la flota durant la Guerra del Peloponès.

Veure Atena і Míndar

Mírmex

Mírmex (en grec antic Μύρμηξ) va ser, segons la mitologia grega, una jove atenesa que degut als seus bons costums i a la seva habilitat manual va guanyar-se l'amor de la deessa Atena.

Veure Atena і Mírmex

Medont d'Esparta

Medont (Medon) fou un escultor espartà del.

Veure Atena і Medont d'Esparta

Medusa (mitologia)

''Medusa'', per Arnold Böcklin Medusa (Μέδουσα, Médousa, de μέδω 'manar', 'regnar') era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament.

Veure Atena і Medusa (mitologia)

Melanip

Melanip (en grec antic Μελάνιππος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi de Tebes, fill d'Àstac.

Veure Atena і Melanip

Membres de la Lliga de Delos

La Lliga de Delos abans de la Guerra del Peloponès, l'any 431 aC. Els membres de la Lliga de Delos (c. 478-404 aC) es poden classificar en dos grups: els estats aliats (symmachoi) reportats a les tauletes de pedra de les llistes de tributs atenesos (454-409 aC), que contribuïen al symmachikos foros ("impost aliat") en diners, i altres aliats, informats ja sigui en epigrafia o historiografia, la contribució de la qual consistia en vaixells, fusta, gra i ajuda militar; membres propis i ocasionals, membres súbdits i aliats genuïns.

Veure Atena і Membres de la Lliga de Delos

Menandre I

Menandre I o Menandre I Sòter (també esmentat com Menandre de Bactriana i a les fonts índies com Milinda) (Menander) fou rei indogrec (sembla que mai va governar a tota Bactriana) vers 150 aC a 135 aC.

Veure Atena і Menandre I

Menandre II

Moneda de Menandre II Oficial indogrec en una moneda de Menandre II), vers 90 aC. Menandre II "el Just" (Menander Dikaios) fou un rei indogrec que va governar a Aracòsia i Gandhara al nord del modern Pakistan.

Veure Atena і Menandre II

Menelau

Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.

Veure Atena і Menelau

Menrva

Menrva o també Menerva va ser, segons la mitologia etrusca, una deessa de la guerra, l'art, la saviesa i la medicina.

Veure Atena і Menrva

Mentoria

Atenea, tranfigurada com Mèntor, guia Telèmac La mentoria és una relació de desenvolupament personal en la qual una persona més experimentada o de coneixement més gran ajuda a una altra menys experimentada o amb menor coneixement.

Veure Atena і Mentoria

Metamorfosi (mitologia)

finlandès ''Kalevala'' de Elias Lönnrot.(''La defensa del Sampo'', Akseli Gallen-Kallela, 1896) En la mitologia i el folklore la metamorfosi és la capacitat de transformar-se físicament mitjançant una capacitat inherentment sobrehumana, la intervenció divina, la manipulació demoníaca, la bruixeria, els encanteris o haver heretat la capacitat.

Veure Atena і Metamorfosi (mitologia)

Metíoque i Menipa

Metíoque (en grec antic Μητιόχη) i Menipa (Μενίππη) van ser, segons la mitologia grega, dues filles del gegant Orió.

Veure Atena і Metíoque i Menipa

Metis (filla d'Oceà)

Metis com al·legoria de la prudència; Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Metis (en grec antic Μῆτις), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Veure Atena і Metis (filla d'Oceà)

Metis (satèl·lit)

Metis és el satèl·lit més intern de Júpiter.

Veure Atena і Metis (satèl·lit)

Micenes

Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.

Veure Atena і Micenes

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Veure Atena і Minerva

Minerva (estàtua)

Minerva és una estàtua d'argila provinent del Temple d'Atena, trobada durant les excavacions arqueològiques de l'antiga ciutat d'Estàbia (l'actual Castellammare di Stabia) i conservada a l'Antiquarium stabiano.

Veure Atena і Minerva (estàtua)

Mite

gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.

Veure Atena і Mite

Mite fundacional

Un mite fundacional és el mite que explica els orígens d'un poble, ja sigui a partir de la creació del món, com de la fundació de l'assentament del centre de la pàtria o terra original.

Veure Atena і Mite fundacional

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.

Veure Atena і Mitologia

Mitologia amaziga

La mitologia amaziga és el conjunt d'antigues creences i deïtats del poble amazic als seus territoris històrics a l'Àfrica del Nord.

Veure Atena і Mitologia amaziga

Mitologia bretona

La mitologia bretona és la base de les creences de Bretanya.

Veure Atena і Mitologia bretona

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Veure Atena і Mitologia etrusca

Mitologia fenícia

La mitologia fenícia és una de les mitologies conegudes més antigues del Mar Mediterrani.

Veure Atena і Mitologia fenícia

Mitologia grecoromana

Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.

Veure Atena і Mitologia grecoromana

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Veure Atena і Mitologia grega

Mitologia micènica

Pintura trobada a la Casa de la Ciutadella de Micenes que podria representar una divinitat. L'element religiós és difícil d'identificar a la civilització micènica (c. 1600-1100 aC), especialment pel que fa als jaciments arqueològics, on és difícil trobar els espais de culte.

Veure Atena і Mitologia micènica

Mnèsicles

Mnèsicles (en llatí Mnesicles, en grec antic) fou un dels grans artistes atenencs del temps de Pèricles.

Veure Atena і Mnèsicles

Moneda a l'Imperi Selèucida

Antíoc IV Alexandre I Balas La moneda a l'Imperi Selèucida es basava en la moneda d'Alexandre el Gran, que al seu torn estava basada en la moneda atenenca de pes àtic.

Veure Atena і Moneda a l'Imperi Selèucida

Monedes de la seca Untikesken d'Empúries, s. II a.C

Les monedes que s'encunyaren amb la llegenda ibèrica Untikesken fan referència a l'ètnia indígena que habitava a la ciutat i al seu territori i significa, per tant, "dels indiketes".

Veure Atena і Monedes de la seca Untikesken d'Empúries, s. II a.C

Mosaics de Delos

Els mosaics de Delos són un conjunt significatiu de paviments realitzats amb la tècnica del mosaic durant el període de l'antiga Grècia que provenen de Delos, una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.

Veure Atena і Mosaics de Delos

Mosca (nom comú)

labium; '''27''': labellum; 28:seudotráquea. miasis. Les mosques són un grup espècies d'insectes, sobretot les pertanyents a l'ordre dels dípters (Diptera), i en especial les del subordre dels braquícers.

Veure Atena і Mosca (nom comú)

Moscòfor

Fotografia entre les runes de l'Acròpoli d'Atenes de l'any 1866. El Moscòfor o portador del vedell (en grec: Μοσχοφόρος), és una escultura tipus kouros que data de l'any 570 aC i que va ser esculpida per algun artista dels tallers d'Àtica, regió de l'antiga Grècia, amb marbre del Mont Himet, i incrustacions de pedra als ulls, és considerada com una de les obres mestres del Període arcaic de Grècia.

Veure Atena і Moscòfor

Museu Arqueològic d'Olímpia

Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.

Veure Atena і Museu Arqueològic d'Olímpia

Museu Arqueològic de Dénia

El Museu Arqueològic de la ciutat de Dénia (Marina Alta) condueix per la història de la ciutat, des dels inicis de la seua aventura urbana, s. II aC, fins al.

Veure Atena і Museu Arqueològic de Dénia

Museu Arqueològic de Delfos

El Museu Arqueològic de Delfos (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Δελφών) és un dels principals museus de Grècia i un dels més visitats del país.

Veure Atena і Museu Arqueològic de Delfos

Museu Arqueològic de Queronea

El Museu Arqueològic de Queronea és un museu de Grècia situat a Queronea, una localitat de Beòcia.

Veure Atena і Museu Arqueològic de Queronea

Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.

Veure Atena і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

Museu Britànic

El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.

Veure Atena і Museu Britànic

Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)

El Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona (MAC Barcelona) és un museu ubicat a l'antic Palau d'Arts Gràfiques, dins del Parc de Montjuïc.

Veure Atena і Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)

Museu d'Història de l'Art de Viena

El Museu d'Història de l'Art de Viena, oficialment i en alemany Kunsthistorisches Museum, és un museu situat a l'avinguda Ringstraße de Viena.

Veure Atena і Museu d'Història de l'Art de Viena

Museu de l'Acròpoli d'Atenes

El Museu de l'Acròpoli d'Atenes va ser fundat per exhibir totes les restes arqueològiques de d'Acròpoli, la «ciutat alta» d'Atenes.

Veure Atena і Museu de l'Acròpoli d'Atenes

Museu Monogràfic d'Empúries

El Museu Monogràfic d'Empúries (MAC-Empúries) és un museu situat dins del jaciment arqueològic d'Empúries creat en 1932 i actualment integrat al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC).

Veure Atena і Museu Monogràfic d'Empúries

Museu Pius-Clementí

El Museu Pius-Clementí (Museu Pio-Clementino) forma part dels Museus Vaticans de Roma.

Veure Atena і Museu Pius-Clementí

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Veure Atena і Museus Vaticans

Mussol comú

El mussol comú o mussol (Catalunya) o miula (Illes Balears) (Athene noctua) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Atena і Mussol comú

Mussol d'Atena

Mussol d'Atena en una moneda Mussol comú europeu (''Athene noctua'') El mussol d'Atena és, en la mitologia grega, l'au que acompanya Atena, deessa de la saviesa, les arts i les tècniques de la guerra, a més de la protectora de la ciutat d'Atenes i la patrona dels artesans; la deessa romana corresponent és Minerva.

Veure Atena і Mussol d'Atena

Naixement miraculós

El naixement miraculós és un relat sobre naixements (incloent-hi la concepció) sobrenaturals o amb esdeveniments extraordinaris i que es lliguen a déus i herois per indicar el caràcter excepcional del nadó.

Veure Atena і Naixement miraculós

Naucrària

Naucrària (en grec antic ναυκραρία), és el nom d'una subdivisió dels habitants de l'Àtica que es va fer en els primers temps, amb la finalitat de pagar tributs per les despeses militars.

Veure Atena і Naucrària

Nausica

'''Odisseu i Nausica''' — de Charles Gleyre En la mitologia grega, Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Areté.

Veure Atena і Nausica

Nàucratis

Nàucratis fou una colònia grega fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil a Egipte, entre Memfis i Alexandria, propera a Sais.

Veure Atena і Nàucratis

Nícies Soter

Nícies Soter (Νικίας Σωτήρ) fou un rei indogrec que va governar els Paropamisades.

Veure Atena і Nícies Soter

Neith

Neith, també escrit Nit, Net o Neit, és una de les primeres deesses del panteó egipci, la primera i principal creadora de l'univers, tot el que conté i la que regeix com funciona, «Jo soc les coses que són, que seran, i que han estat...».

Veure Atena і Neith

Neohel·lenisme

Neo-hel·lenisme Cerimònia de culte hel·lènic el 2010.Temple hel·lènic modern a Tessalònica. El neohel·lenisme, també simplement hel·lenisme, reconstruccionisme hel·lènic, neopaganisme hel·lènic o dodecateisme és una modalitat de neopaganisme centrada en les divinitats, creences i pràctiques de la religió de l'antiga Grècia, així com en la recuperació de les antigues tradicions i filosofia precristianes.

Veure Atena і Neohel·lenisme

Nicòdam

Nicòdam (Nicodamus, Nikódamos) fou un escultor grec nadiu de Menelau a Arcàdia.

Veure Atena і Nicòdam

Nice (filla d'Estix)

Pedra gravada de la deessa Nice, trobada a les ruïnes de l'antiga ciutat grega d'Efes, a Turquia Nice o Niké, (en grec antic Νίκη), segons la mitologia grega, va ser una divinitat, filla del tità Pal·lant i de l'oceànide Estix.

Veure Atena і Nice (filla d'Estix)

Nictímene

Nictímene va ser, segons la mitologia grega, una filla del rei de Lesbos Epopeu o, segons una altra tradició, filla d'un rei d'Etiòpia anomenat Nicteu.

Veure Atena і Nictímene

Nu (art)

Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.

Veure Atena і Nu (art)

Ocells del llac Estimfal

Els ocells del llac Estimfal o aus estimfàlides, segons la mitologia grega, eren uns ocells consagrats al déu Ares que causaven grans danys: atacaven els homes amb els seus becs de bronze i les seves plomes de metall que usaven com a arma, a qui devoraven després de morts; arruïnaven les collites amb els seus excrements tòxics i impedien que els altres animals prosperessin.

Veure Atena і Ocells del llac Estimfal

Odissea

LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.

Veure Atena і Odissea

Odisseu

En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.

Veure Atena і Odisseu

Ogígia

Hermes ordena a Calipso que deixi partir Odisseu. Ogígia és una illa esmentada a L'Odissea d'Homer.

Veure Atena і Ogígia

Olímpics

Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.

Veure Atena і Olímpics

Olimp

El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.

Veure Atena і Olimp

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Veure Atena і Olivera

Onates d'Egina

Onates (Onatas) fou un escultor i pintor grec nadiu d'Egina, contemporani de Polignot, Agèlades i Hègies.

Veure Atena і Onates d'Egina

Oracle d'Amfiarau

Plànol del santuari d'Amfiarau a Oropos Loracle d'Amfiarau, també Temple d'Amfiarau (en Άμφιαρείον Ωρωπού), era un temple situat vora la ciutat d'Oropos, entre Beòcia i Àtica, on hi havia un oracle i es rendia culte a l'heroi Amfiarau, convertit en déu.

Veure Atena і Oracle d'Amfiarau

Orestea (Èsquil)

Clitemnestra vacil·lant abans de matar Agamèmnon (oli de P.N.Guérin, 1819). LOrestea (Ὀρέστεια) és una trilogia d'obres dramàtiques de la Grècia antiga escrita per Èsquil, l'única que es conserva del teatre grec antic.

Veure Atena і Orestea (Èsquil)

Orestes (mitologia)

''Orestes perseguit per les Erínies'' de William-Adolphe Bouguereau. Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.

Veure Atena і Orestes (mitologia)

Oscofòria

Oscofòria (en grec ὀσχοφόρια o ὠσχοφόρια) era un antic festival àtic, una festa de la verema que es feia en honor de Dionís i d'Atena, els que donaven el vi i l'oli, i al mateix temps honorava a Teseu i a Ariadna, segons Plutarc.

Veure Atena і Oscofòria

Paestum

Temple d'Atena, abans conegut com a ''temple de Ceres'' Paestum, o Pèstum, (en llatí Paestum, en grec antic Παῖστον) va ser una antiga ciutat de la Lucània prop de la mar Tirrena, a uns 7 km al sud de la desembocadura del Silarus.

Veure Atena і Paestum

Palazzo Pubblico

El Palazzo Pubblico ('palau públic' en català) de la ciutat italiana de Siena (la Toscana) es troba en la famosa Piazza del Campo.

Veure Atena і Palazzo Pubblico

Pal·ladi

* Pal·ladi (element), element químic.

Veure Atena і Pal·ladi

Pal·ladi (estàtua)

Ajax el petit arrossega a Cassandra agafada al Pal·ladi. Detall d'un fresc romà de l'atri de la Casa del Menandre (I 10, 4) en Pompeia. El Pal·ladi (en grec: Παλλάδιον; Palládion), en la mitologia grecoromana, era una estàtua arcaica de fusta que representava la deessa Atena i es conservava a Troia des dels temps de la seva fundació. Segons la tradició, Eneas va fugir fins a Roma amb el Pal·ladi, allà es conservava al temple de Vesta.

Veure Atena і Pal·ladi (estàtua)

Pal·lant (fill de Crios)

Segons la mitologia grega, Pal·lant (en grec antic Παλλάς), va ser un tità, fill de Crios i d'Euríbia.

Veure Atena і Pal·lant (fill de Crios)

Pal·las (desambiguació)

* Atena, divinitat de la mitologia grega.

Veure Atena і Pal·las (desambiguació)

Pal·las (filla de Tritó)

En la mitologia grega, Pal·las (en grec antic: Παλλάς) era la filla de Tritó, fill de Posidó i missatger dels mars.

Veure Atena і Pal·las (filla de Tritó)

Pal·las dominant el Centaure

Pallas i el Centaure, també coneguda com a Pal·las dominant el Centaure, es una pintura del pintor renaixentista italià, Sandro Botticelli, c. 1482.

Veure Atena і Pal·las dominant el Centaure

Pal·làncion

Pal·làncion (Παλλάντιον, Pallantium) fou una ciutat d'Arcàdia del districte de Menàlia, suposadament fundada per Pal·les, el fill de Licàon.

Veure Atena і Pal·làncion

Pal·les

* Pal·les Atena, sobrenom ritual («donzella») de la deessa grega Atena; vegeu.

Veure Atena і Pal·les

Paleta de pedra

-, Sirkap. Les paletes de pedra són paletes rodones, trobades a les zones de Bàctria i Gandhara, que representen escenes de la mitologia grega.

Veure Atena і Paleta de pedra

Pambeòcies

Les Pambeòcies (παμβοιώτια) foren un festival celebrat a l'antiga Grècia pels beocis, que els historiadors comparen amb les Panatenees dels àtics i les Paniònies dels jonis.

Veure Atena і Pambeòcies

Panatenees

Representació de les Panatenees en un vas grec Les Panatenees (en grec antic τὰ Παναθήναια) era el més gran festival de l'Àtica en honor d'Atena Pòlias, protectora de la ciutat.

Veure Atena і Panatenees

Panè

Panè (en Panaenus, en Πάναινος) fou un destacat pintor atenenc que va florir segons Plini el Vell a l'olimpíada 83, equivalent al 448 aC.

Veure Atena і Panè

Pandàreu

''Les filles de '''Pandàreu''''' (obra de Johann Heinrich Füssli, ca. 1795). Pandàreu (en grec antic Πανδάρεως), va ser, segons la mitologia grega, un personatge relacionat amb mites obscurs que semblen procedents de Creta o de l'Àsia Menor.

Veure Atena і Pandàreu

Pandora

''Pandora'', pintura de Jules Joseph Lefebvre, 1882 Pandora (en grec antic Πανδώρα, etimològicament "la que tot ho dona") és un personatge de la mitologia grega, conegut per haver portat tots els mals a la humanitat.

Veure Atena і Pandora

Pandròsion

L'olivera on es trobava el '''Pandrósion''', amb l'Erectèon al fons El Pandròsion era un santuari construït en temps de Pèricles cap a l'any 421 aC al costat nord-oest de l'Erectèon vora l'Antic temple d'Atena, a l'acròpoli d'Atenes, en honor de Pàndrosos, filla de Cècrops i d'Agraulos.

Veure Atena і Pandròsion

Pandros

Pandros (Πάνδροσος), va ser, segons la mitologia grega, una princesa atenesa, una de les tres filles de Cècrops i d'Agraulos.

Veure Atena і Pandros

Panopeu

Panopeu (en grec antic Πανοπεύς), va ser un heroi grec, fill de Focos i d'Astèria.

Veure Atena і Panopeu

Panteó egipci

El panteó egipci és el panteó de l'antic Egipte on practicaven el politeisme (hi va haver multitud de déus).

Veure Atena і Panteó egipci

Parenostre

El Parenostre (del llatí Pater Noster) és la pregària central del cristianisme, puix que, segons el Nou Testament, a diferència d'altres oracions, va ser directament ensenyada per Jesús; els Evangelis expliquen que quan els seus deixebles li van demanar com havien de pregar, Jesús els va ensenyar aquesta pregària.

Veure Atena і Parenostre

Paride ed Elena

Paride ed Elena (títol original en italià, Paris i Elena) és un dramma per musica en cinc actes amb música de Christoph Willibald Gluck, la tercera de les seves òperes de reforma italianes, posterior a Orfeu ed Euridice i Alceste.

Veure Atena і Paride ed Elena

Paris de Troia

Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.

Veure Atena і Paris de Troia

Partenó

El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.

Veure Atena і Partenó

Pausànies d'Esparta

Pausànies d'Esparta o Pausànias (en llatí Pausanias, en grec antic Παυσανίας), fill de Pleistoànax i net de Pausànies, regent d'Esparta, va ser rei d'Esparta del 444 aC al 395 aC de la línia dels Agíades.

Veure Atena і Pausànies d'Esparta

Pàndar

Pàndar (en grec antic Πάνδαρος) és un personatge de la Ilíada d'Homer que va participar en la guerra de Troia.

Veure Atena і Pàndar

Pèrdix

Pèrdix (en grec antic Πέρδιξ), fill de Pèrdix, germana de Dèdal, l'havien fet aprenent al costat del seu oncle, i ja el superava en habilitat i invents.

Veure Atena і Pèrdix

Pèricles

Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.

Veure Atena і Pèricles

Pòrtic

Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.

Veure Atena і Pòrtic

Pótnia Theron

Dona asseguda de Çatalhöyük amb dos lleons als seus costats; creada durant el neolític (cap al 6000-5500 aC.), a Çatalhöyük, es troba al Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia, a Ankara (Turquia) Pótnia Therôn (en Πότνια Θηρῶν, 'senyora dels animals') és un epítet de la deessa Àrtemis usat per Homer en la Ilíada, i també que ha estat aplicat modernament a representacions de deesses de la civilització minoica i a altres deesses olímpiques quan aquestes apareixen representades amb animals.

Veure Atena і Pótnia Theron

Peessa

Peessa (Poiêssa) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a l'illa de Ceos.

Veure Atena і Peessa

Pegàs (mitologia)

En la mitologia grega, Pegàs, Pegas o Pègasos (en Πήγασος, Pégasos) era el cavall alat nascut del coll tallat de la Medusa, i aquí es relaciona amb el mite de Perseu.

Veure Atena і Pegàs (mitologia)

Pel·lene

Pel·lene (Πελλήνη, en dòric Πελλάνα, Pellene; gentilici Πελληνεύς, català pel·leneu) era una ciutat d'Acaia, la més oriental de les dotze ciutats originals de la Lliga Aquea.

Veure Atena і Pel·lene

Penèlope

Penèlope (en grec: Πηνελόπεια o Πηνελόπη) és un personatge de lOdissea, un dels dos grans poemes èpics atribuïts a Homer.

Veure Atena і Penèlope

Pentesilea

Pentesilea, en grec: Πενθεσίλεια o "Penthesilea", segons la mitologia grega, fou la reina de les guerreres amazones, i les va dirigir en la Guerra de Troia.

Veure Atena і Pentesilea

Percy Jackson & the Olympians: The Lightning Thief

Percy Jackson & the Olympians: The Lightning Thief és una pel·lícula canadencoestatunidenca de fantasia i aventures dirigida per Chris Columbus.

Veure Atena і Percy Jackson & the Olympians: The Lightning Thief

Percy Jackson i els déus de l'Olimp

Percy Jackson i els déus de l'Olimp és una sèrie de llibres juvenils, publicada en versió original anglesa com a Percy Jackson & the Olympians per l'escriptor dels Estats Units Rick Riordan.

Veure Atena і Percy Jackson i els déus de l'Olimp

Periclimen (fill de Neleu)

D'acord amb la mitologia grega, Periclimen (en grec antic Περικλύμενος, Periclímenos), va ser un heroi grec, fill de Neleu i de Cloris.

Veure Atena і Periclimen (fill de Neleu)

Persèfone

En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.

Veure Atena і Persèfone

Perseu (heroi grec)

Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.

Veure Atena і Perseu (heroi grec)

Petalidi

Petalidi (Πεταλίδι) és una vila i antic municipi de la Unitat perifèrica de Messènia, i actualment fa part del municipi de Messini.

Veure Atena і Petalidi

Petita Ilíada

La Petita Ilíada (en Ilias parva) és un poema èpic de la literatura grega actualment perdut, que pertany al cicle troià i era atribuït a diversos autors, principalment Lesques i Cinetó.

Veure Atena і Petita Ilíada

Peucestes de Mieza

Peucestes de Mieza (Peucestas), fill d'Alexandre, fou un militar macedoni nadiu de Mieza a Macedònia.

Veure Atena і Peucestes de Mieza

Pianèpsia

Pianèpsia o Pianòpsia (en grec antic πυανέψια, πυανόψια) era un festival celebrat cada any a Atenes el dia 7 del mes de Pyanepsion.

Veure Atena і Pianèpsia

Pignora imperii

Les pignora imperii (penyores de l'imperi) eren els set objectes que, segons les creences dels antics romans, garantien el poder de la nació romana.

Veure Atena і Pignora imperii

Pintor d'Àmasis

El Pintor d'Àmasis és la denominació historiogràfica d'un pintor grec de ceràmica de figures negres, vinculat al ceramista atenès Àmasis.

Veure Atena і Pintor d'Àmasis

Piromància

Piromància La piromància, del llatí pyromantĭa, i aquest del grec πυρο- (piro-, relatiu al foc) i -μαντεία (-mancia, endivinació, predicció), consisteix en l'endevinació per l'observació del foc.

Veure Atena і Piromància

Pirros (escultor)

Pirros (en llatí Pyrrhus, en grec antic) fou un escultor grec que Plini el Vell menciona, i diu que feia estàtues de bronze especialment d'Higiea (filla d'Asclepi) i Minerva.

Veure Atena і Pirros (escultor)

Piti de Priene

Piti (Πύθιος), Píteos (Πυθεός) o Pitis (Πύθις) va ser un dels arquitectes més notables de l'antiga Grècia de l'època postclàssica.

Veure Atena і Piti de Priene

Planetes en l'astrologia

El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.

Veure Atena і Planetes en l'astrologia

Plintèria

Plintèria (en grec antic πλυντήρια) era un festival celebrat a Atenes cada any el 22 de Thargelion (que correspondria al mes de maig), en honor d'Atena, encara que alguns autors, com ara Plutarc, diuen que durava diversos dies, del 21 al 25.

Veure Atena і Plintèria

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Veure Atena і Plutó (mitologia)

Pluto

Segons la mitologia grega, Pluto (en grec antic Πλουτω) va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Veure Atena і Pluto

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Veure Atena і Politeisme

Polixen Epífanes Soter

Moneda de Polixè Polixen Epífanes Soter (Πολύξενος ὁ Ἐπιφανῆς ὁ Σωτήρ, 'Políxen l'Il·lustre i Salvador') fou un rei indogrec que va governar breument al Panjab occidental o Gandhara.

Veure Atena і Polixen Epífanes Soter

Poma

Borrons, fruits, i fulles de la pomera (''Malus domestica'') miniatura La poma, maçana o mançana és el fruit del tipus pom de la pomera, que és l'espècie Malus domestica de la família de les rosàcies.

Veure Atena і Poma

Poma de la Discòrdia

J. M. W. Turner, "The Goddess of Discord Choosing the Apple of Contention in the Garden of the Hesperides" La Poma de la Discòrdia fa referència a un relat de la mitologia grega en el qual la deessa Eris (Ἔρις) va llançar aquesta poma daurada al centre del banquet dels déus celebrat pel casament de Peleu i Tetis com a premi a la més bella.

Veure Atena і Poma de la Discòrdia

Pomera comuna

La pomera comuna (Malus domestica), o simplement la pomera, és una espècie de planta del gènere Malus (el gènere de les pomeres) i és l'espècie de pomera més cultivada a tot el món.

Veure Atena і Pomera comuna

Pont Maurício de Nassau

El Pont Maurício de Nassau (en portuguès: Ponte Maurício de Nassau) es localitza en la ciutat de Recife i connecta el barri antic de Recife amb el de Santo Antônio.

Veure Atena і Pont Maurício de Nassau

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.

Veure Atena і Posidó

Pràsies

Pràsies (en llatí Prasiae o Brasiae, en grec antic Πρασιαί o Βρασιαί) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia que Pausànies descriu com la més allunyada de les ciutats d'Eleutero-Lacònia en aquesta part del país, i a uns 200 estadis per mar de Cifant.

Veure Atena і Pràsies

Premi Joan Crexells de narrativa

El Premi Joan Crexells de narrativa és un premi literari que atorga l'Ateneu Barcelonès a la millor obra de narrativa en català publicada durant l'any anterior.

Veure Atena і Premi Joan Crexells de narrativa

Priene

Santuari d'Atena Priene (Priḗnē) fou una ciutat de la Jònia a prop de la costa de Cària, als contraforts sud-est de les muntanyes de Mícale, a la vora d'un riu anomenat Gesó o Gesos.

Veure Atena і Priene

Prometees

Les Prometees (en Promḗtheia) eren les festes que se celebraven a Atenes en honor d'Atena, protectora de la ciutat, i de Prometeu, per commemorar que havia concedit el foc a la humanitat.

Veure Atena і Prometees

Prometeu (mitologia)

''Prometeu'', de Gustave Moreau. Imatge de Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el fetge. Prometeu (en grec Προμηθεύς, 'previsió', 'prospecció') és una divinitat de la mitologia grega.

Veure Atena і Prometeu (mitologia)

Puteal de la Moncloa

El Puteal de la Moncloa, també conegut com a Puteal de Madrid, és un brocal de pou -puteal en llatí- realitzat a l'antiga Roma en el segle I i pertanyent als fons del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya a Madrid on té el número d'inventari 2691.

Veure Atena і Puteal de la Moncloa

Qüestió homèrica

Bust d'Homer, còpia romana d'un original grec del segle III aC.La qüestió homèrica és el debat en Filologia clàssica sobre la identitat del poeta Homer.

Veure Atena і Qüestió homèrica

Quilonis

Quilonis (en llatí Cheilonis, en grec antic Χιλονίς "Chilonis") fou una princesa espartana, filla de Leònides II i Cratesiclea i esposa de Cleombrot II.

Veure Atena і Quilonis

Quimera

"Quimera d'Arezzo". Estàtua de bronze etrusca. En la mitologia grega, Quimera (en grec, Χιμαιρα Khimaira) era un monstre que tenia forma de lleó, amb un cap de cabra enmig del dors i cua de serp o potes de drac, i que treia foc per la boca.

Veure Atena і Quimera

Quionis de Corint

Quionis de Corint (Chionis) fou un escultor nascut a Corint que va executar, juntament amb Amicleu i Diïl·los, un grup escultòric que els focis van dedicar al temple de Delfos després de la seva victòria sobre els tessalis al començament de les Guerres Mèdiques l'any 480 aC, i en el qual Quionis va fer les estàtues d'Atena i Artemisa, segons explica Pausànies (Descripció de Grècia X, 13,4).

Veure Atena і Quionis de Corint

Regio VIII (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio VIII de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Veure Atena і Regio VIII (Pompeia)

Religió hel·lenística

Egipte Hel·lenístic La Religió hel·lenística és qualsevol dels diversos sistemes de creences i pràctiques de les persones que van viure sota la influència de cultura grega antiga durant el període hel·lenístic i l'Imperi Romà (c.

Veure Atena і Religió hel·lenística

Religió minoica

Fidels portant ofrenes, sarcòfag d'Hagia Triada, època neopalatina, Museu Arqueològic de Càndia. El concepte religió minoica fa referència als cultes practicats a l'illa de Creta per la civilització minoica.

Veure Atena і Religió minoica

Retorns

Els Retorns (en Nóstoi, literalment 'Retorns a casa') és un poema èpic de la literatura grega, avui perdut, que formava part del cicle troià.

Veure Atena і Retorns

Sailor Moon

, també traduït al català com a Marinera Lluna, és un manga shojo creat per Naoko Takeuchi el 1991.

Veure Atena і Sailor Moon

Saint Seiya

, és un manga i que posteriorment ha estat adaptat a diversos animes.

Veure Atena і Saint Seiya

Saint Seiya: The Lost Canvas – The Myth of Hades

Saint Seiya: The Lost Canvas, és un manga spin-off de Saint Seiya, escrit i il·lustrat per Shiori Teshirogi, sobre el treball original de Masami Kurumada.

Veure Atena і Saint Seiya: The Lost Canvas – The Myth of Hades

Sangari

En la mitologia grega, Sangari (en Sangarius) va ser una divinitat fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, segons diu Hesíode (Teogonia, 344), on l'anomena «el gran Sangari».

Veure Atena і Sangari

Sarcòfag de Husillos

El Sarcòfag de Husillos, datat a mitjan, és una peça importada de Roma i trobada a Husillos (província de Palència).

Veure Atena і Sarcòfag de Husillos

Saviesa

iota subscrita marcant el datiu en la primera paraula, s'interpreta com «A la saviesa de Celso». Prudència, saviesa i coneixement al segle XV La saviesa o sapiència és un atribut de l'ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció; és un caràcter que es desenvolupa amb l'aplicació de la intel·ligència a l'experiència pròpia, obtenint conclusions que ens donen un major enteniment, que al seu torn ens capaciten per a reflexionar, traient conclusions que ens donen discerniment de la veritat, sobre el que és bo i el que és dolent.

Veure Atena і Saviesa

Sòstrat de Quios

Sòstrat de Quios (en llatí Sòstratus, en grec antic Σώστρατος) va ser un escultor grec nascut a Quios, mestre de Panties i el sisè d'una sèrie de set artistes iniciada per Arístocles de Sició i acabada per Panties, segons diu Pausànias.

Veure Atena і Sòstrat de Quios

Segell de Califòrnia

El Gran Segell de l'Estat de Califòrnia és el segell oficial de l'Estat de Califòrnia, Estats Units.

Veure Atena і Segell de Califòrnia

Segle de Pèricles

El segle de Pèricles és el nom donat al període històric comprès entre el setge de Samos per part dels atenencs (439 aC) i la derrota dels grecs a la batalla de Queronea davant l'exèrcit macedoni de Filip II (338 aC).

Veure Atena і Segle de Pèricles

Segona guerra messènica

La segona guerra messènica va enfrontar al regne de Messènia i al regne d'Esparta.

Veure Atena і Segona guerra messènica

Selinunt

Mapa de la Sicília arcaica amb la localització de Selinunt, a l'oest de l'illa Selinunt (Σελινοῦς, Selinus, italià Selinunte, també Torre dei Pulci) fou una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest, a la desembocadura del riu Selinunt, a uns 6 km a l'oest d'Hipses (Belici).

Veure Atena і Selinunt

Setge de Lindos

Un grec i un persa lluiten, en una imatge del segle V aC. El setge de Lindos va ser el principi del primer intent dels perses d'envair Grècia, en el marc de les Guerres Mèdiques.

Veure Atena і Setge de Lindos

Side

Side o Sida és un poble turc a la província d'Antalya, organitzat com un mahalle del districte de Manavgat.

Veure Atena і Side

Sikelgaita

Sikelgaita (1040 – 16 d'abril del 1090) fou una princesa llombarda, filla de Guaimar IV, príncep de Salern, i segona muller de Robert Guiscard, duc de la Pulla.

Veure Atena і Sikelgaita

Simbologia astronòmica

La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.

Veure Atena і Simbologia astronòmica

Simbologia i adoració del foc

L'adoració del foc és l'acció de retre culte a aquest element, considerant-lo sagrat o representant d'alguna divinitat.

Veure Atena і Simbologia i adoració del foc

Sinó

Príam i Sinó davant del Cavall de Troia. Il·lustració de l'''Eneida''. 1502 En la mitologia grega, Sinó (en grec antic Σίνων), va ser un guerrer que els grecs van deixar com a espia prop dels troians, cap al final de la Guerra de Troia, quan van fer veure que aixecaven el campament i marxaven amb totes les seves naus.

Veure Atena і Sinó

Socles

Socles fou un escultor grec nadiu de l'Àtica a la demos d'Alopece.

Veure Atena і Socles

Sorrento

Sorrento és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Nàpols que té uns 17.000 habitants.

Veure Atena і Sorrento

Sosípatre de Solos

Sosípatre (en Sosipater) fou un escultor grec nadiu de Solos de Cilícia.

Veure Atena і Sosípatre de Solos

Soter

Soter（Σωτήρ; en majúscules ΣΩΤΗΡ, en femení Σώτειρα, Sóteira; en llatí Sospes o Servator) és un terme grec que significa 'salvador', i que tengué diversos usos.

Veure Atena і Soter

Tafis

Els tafis (Taphii) foren un poble de l'antiga Grècia que apareixen sovint en la mitologia com a pirates a la zona de la mar Jònica.

Veure Atena і Tafis

Tègea

Atena Alea a Tègea. Tègea (Τεγέα; gentilici Τεγεάτης, català tegeata) era la ciutat principal d'Arcàdia a l'antiga Grècia.

Veure Atena і Tègea

Tönet, ihr Pauken! Erschallet, Trompeten!, BWV 214

Tönet, ihr Pauken! Erschallet, Trompeten!, BWV 214 (Soneu, timbals! Esclateu, trompetes!), és una cantata profana de Johann Sebastian Bach, en honor de Maria Josepa, reina de Polònia, estrenada a Leipzig el 8 de desembre de 1733.

Veure Atena і Tönet, ihr Pauken! Erschallet, Trompeten!, BWV 214

Teano (Tràcia)

D'acord amb la mitologia grega, Teano (en grec antic Θεανώ), era una princesa tràcia que actuà com a sacerdotessa d'Atenea durant la guerra de Troia.

Veure Atena і Teano (Tràcia)

Teòfil el Just

Bust d'Hèrcules amb cornucòpia al revers. Teòfil el Just (Θεόφιλος Δίκαιος) fou un rei indogrec que va governar durant un temps als Paropamisades.

Veure Atena і Teòfil el Just

Tebes de la Ftiòtida

Tebes de la Ftiòtida (Thebai Fthiótides) o Tebes de Tessàlia (Θῆβαι Θεσσαλικαἰ, Thebai Thessalikai) fou una polis de l'antiga Tessàlia (Grècia), situada al nord del llogaret modern de Microtibes.

Veure Atena і Tebes de la Ftiòtida

Telèmac

Antonio Canova. ''Ritorno di Telemaco'' En la mitologia grega Telèmac (en grec antic Τηλέμαχος Telémakhos, «lluitador llunyà», en al·lusió al seu pare) fou un heroi i fill d'Odisseu i Penèlope, i un personatge de L'Odissea d'Homer.

Veure Atena і Telèmac

Telegonia

La Telegonia (en Telegonia) és un poema èpic de l'antiga Grècia, actualment perdut, que formava part de l'anomenat cicle troià.

Veure Atena і Telegonia

Temple d'Afea

Maqueta del temple d'Afea a la Gliptoteca de Múnic. El temple d'Afea, d'ordre dòric (un dels ordres clàssics), és un dels tres temples del triangle sagrat, juntament amb el Partenó i el temple de Posidó del Cap Súnion.

Veure Atena і Temple d'Afea

Temple d'Apol·lo (Delfos)

El temple d'Apol·lo a Delfos va ser un temple d'estil dòric perípter, que es remunta al.

Veure Atena і Temple d'Apol·lo (Delfos)

Temple d'Ares

Plànol estimat de la planta baixa original del temple d'Ares amb un altar El temple d'Ares (en grec antic: ναός τουΆρη) era un edifici que es trobava a l'àgora d'Atenes.

Veure Atena і Temple d'Ares

Temple d'Atena

El temple d'Atena Poliàs era un edifici situat a l'Acròpoli d'Atenes, construït abans del 625 aC en pedra i envoltat per un pòrtic de columnes de fusta, que substituí un important santuari dedicat a Atena del edificat alhora sobre un palau micènic.

Veure Atena і Temple d'Atena

Temple d'Eshmun

El temple d'Eshmun és un antic lloc de culte dedicat a Eshmun, el déu fenici del guariment.

Veure Atena і Temple d'Eshmun

Temple d'Hefest

Costat sud del temple El temple d'Hefest (en grec: Ναός Ηφαίστου) és un temple dòric perípter dedicat a Hefest i a Atena, situat al nord-est de l'àgora d'Atenes, al cim del pujol de Kolonos Agoraios.

Veure Atena і Temple d'Hefest

Temple de Nike Àptera

El temple de Nike Àptera ('Victòria sense ales') o d'Atena Nike ('Atena la victoriosa') és un temple jònic d'estil grec clàssic del, consagrat a la dea Atena sobre l'acròpoli d'Atenes, al costat dels Propileus, o entrada monumental al recinte.

Veure Atena і Temple de Nike Àptera

Temple grec

Visió frontal del Partenó (Atenes) Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina.

Veure Atena і Temple grec

Temple romà

'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).

Veure Atena і Temple romà

Teseu

Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.

Veure Atena і Teseu

Tesprotis

Tribus de l'Epir en l'antiguitat Els tesprotis (en llatí thesproti o thesprotii grec Θεσπρωτοί) eren una tribu de l'Epir que habitava la part central de la costa de l'Epir i cap a l'interior fins al riu Aractos, deixant al sud als cassopis.

Veure Atena і Tesprotis

Tessera (exogeologia)

En astrogeologia, tessera (plural tesserae, abr. TE) és una paraula llatina que significa «peça d'un mosaic» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar formacions geològiques particulars pròpies del planeta Venus, caracteritzades per la presència de terres fragmentades irregularment, que aparentment s'assemblen a una sèrie de rajoles o, de fet, a un mosaic amb les característiques tessel·les.

Veure Atena і Tessera (exogeologia)

Tetis (mare d'Aquil·les)

Segons la mitologia grega, Tetis (en grec, Θέτις Thétis) és una de les nereides, més coneguda per ser la mare d'Aquil·les, l'heroi que va lluitar en la Guerra de Troia.

Veure Atena і Tetis (mare d'Aquil·les)

Tetradracma

La tetradracma, també anomenada stater, era una antiga moneda grega equivalent a 4 dracmes, i amb un pes de 17,24 grams.

Veure Atena і Tetradracma

Teucre (fill de Telamó)

En la mitologia grega, Teucre (Τεύκρος) va ser un heroi grec fill de Telamó i de la seva segona esposa Hesíone (filla de Laomedont), i germanastre d'Àyax.

Veure Atena і Teucre (fill de Telamó)

Teumessos

Teumessos (en grec antic Τευμησσός) era una antiga ciutat de Beòcia situada a la plana de Tebes sobre un turó rocós que tenia el mateix nom.

Veure Atena і Teumessos

Teutis

Teutis (en grec antic Τεῦθις, «Teûthis») era una antiga ciutat al centre d'Arcàdia.

Veure Atena і Teutis

The Lightning Thief

El lladre del llampec (títol original en anglès The Lightning Thief) és el primer llibre de la col·lecció Percy Jackson i els déus de l'Olimp.

Veure Atena і The Lightning Thief

Tideu

Segons la mitologia grega, Tideu (en grec antic Τυδεύς), va ser un heroi, fill d'Eneu i de Peribea.

Veure Atena і Tideu

Tifó (mitologia)

Tifó en un mural etrusc. En la mitologia grega, Tifó, Tifeu o Tifoeu (en grec antic Τυφών, Τυφεύς o Τυφωεύς) era un monstre engendrat per Gea després d'haver-se unit amb el Tàrtar.

Veure Atena і Tifó (mitologia)

Tifis

Argos Tifis (Τίφυς) va ser, segons la mitologia grega, el primer timoner de la nau Argo, que transportà els argonautes.

Veure Atena і Tifis

Tillia tepe

Tillia tepe, Tilia tepe, Tillya tepe, o Tillā tapa ('el túmul d'or», o 'el pujol d'or') és un jaciment arqueològic afganés de la província de Jowzjān, a prop de Xibarghan.

Veure Atena і Tillia tepe

Timàrquides

Timàrquides (en llatí Timarchides, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Atenes.

Veure Atena і Timàrquides

Timòcaris

Timòcaris (en llatí Timocharis, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Eleuterna a Creta.

Veure Atena і Timòcaris

Timeo danaos et dona ferentes

Timeo Danaos et dona ferentes és una frase llatina de lEneida de Virgili (llibre II, 49).

Veure Atena і Timeo danaos et dona ferentes

Timocles d'Atenes

Timocles (en llatí Timocles, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Atenes.

Veure Atena і Timocles d'Atenes

Tirèsias

Tirèsies, a l'esquerra, amb OdisseuEn la mitologia grega, Tirèsias o Tirèsies, (en grec) és un endeví cec de Tebes.

Veure Atena і Tirèsias

Tirint

Tirint (en Τίρυνς, gen. Τίρυνθος; gentilici Τιρύνθιος, tirinti) fou de les més ciutats gregues més antigues i protagonista de diversos mites molt populars.

Veure Atena і Tirint

Titane

Títana (en Titana) fou una població de l'antiga Grècia situada al territori de Sició, a l'esquerra del riu Asop, entre Fliünt i Sició.

Veure Atena і Titane

Tità

Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.

Veure Atena і Tità

Tomba del capbussador

La tomba del Capbussador (en italià: tomba del Tuffatore) és un objecte de l'art funerari de la Magna Grècia, provinent de l'àrea arqueològica de Paestum.

Veure Atena і Tomba del capbussador

Topless

El topless fa referència a l'estat en què els pits d'una dona, incloses les arèoles i els mugrons, estan exposats, especialment en un lloc públic o en un mitjà visual.

Veure Atena і Topless

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Veure Atena і Toponímia

Trasó Indogrec

Trasó (Thraso, grec ΘΡΑΣΟΝΟΣ) fou un rei indogrec al Panjab central i occidental.

Veure Atena і Trasó Indogrec

Trasibul de Milet

Trasibul de Milet (en llatí Thrasybulus, en grec antic Θρασύβουλος) fou tirà de Milet durant el.

Veure Atena і Trasibul de Milet

Trenta peces de plata

trair Jesús, de János Pentelei Molnár, de 1909. Trenta peces de plata va ser el preu pel qual Judes Iscariot va trair Jesús, segons un relat a l'Evangeli de Mateu 26:15 al Nou Testament.

Veure Atena і Trenta peces de plata

Trezè

Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.

Veure Atena і Trezè

Trident de Posidó

Posidó amb el seu trident, placa de Corint, 550–525 BC El trident de Posidó i el seu equivalent romà, Neptú, ha estat l'atribut diví tradicional que apareix en moltes representacions antigues.

Veure Atena і Trident de Posidó

Trisquela

Trisqueles a la tomba megalítica de Newgrange (Irlanda) micènica (s.XVI a.C) decorada amb trisqueles espiralades, al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Estàter d'argent d'Aspendos (Pamfília), representant un foner i una trisquela amb cames humanes Dracma de Siracusa amb Ares en una cara i la trisquela a l'altra (s.IV a.C) Moneda dels celtes del Rin del tipus "copa d'arc iris", associant els símbols solars de la trisquela i el disc puntuat Disc celta de bronze amb trisqueles encaixades (Derry, Irlanda del Nord) Trisquela de serps en una pedra pintada vikinga (Gotland) Una trisquela és un motiu iconogràfic format per tres espirals, tres línies corbades o tres cames humanes flexionades, unides en el centre i disposades amb simetria rotacional.

Veure Atena і Trisquela

Tritó (mitologia)

Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.

Veure Atena і Tritó (mitologia)

Tritea

Tritea (Τριταία, Tritaea; gentilici Τριταιεύς, català triteu) era una ciutat d'Acaia, la més interior de les dotze ciutats dels aqueus.

Veure Atena і Tritea

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Veure Atena і Troia

Trompeta

La trompeta és un instrument musical de vent, pertanyent a la família dels instruments de vent-metall o metalls, fabricat en un aliatge de metall.

Veure Atena і Trompeta

Vabalat

Luci Juli Aureli Septimi Vabalat Atenodor, conegut simplement com a Vabalat (Vabalathus, Οὐαβαλλάθος; arameu palmirià: 75x75px; tr, ‘regal de Al·lat’), va ser rei de Palmira.

Veure Atena і Vabalat

Via Panatenaica

Plànol de l'Àgora d'Atenes: la '''Via Panatenaica''' la creua de nord-oest a sud-est La Via Panatenaica era el carrer principal de l'antiga Atenes.

Veure Atena і Via Panatenaica

Victòria de Samotràcia

La Victòria de Samotràcia (en grec: Νίκη τῆς Σαμοθράκης, Niki tis Samothrákis o Níke tes Samothrákes) és una escultura de marbre de l'antiga Grècia que representa la deessa Atena Nike (Atena portant la victòria), pertanyent a l'escola de Rodes del període hel·lenístic.

Veure Atena і Victòria de Samotràcia

Wonder Woman

Wonder Woman, anglicisme de la Dona Meravella, és un personatge de ficció de còmic i una de les superheroïnes més poderoses de l'univers DC.

Veure Atena і Wonder Woman

Xerxes d'Armènia

Xerxes (Շավարշ – Šavarš, Ξέρξης – Xérxēs) va ser rei d'Armènia Sofene amb seu a Arsamosata (armeni Shimshat), regne que comprenia bàsicament el país de Kharpurt (Hanzith o Anzitene).

Veure Atena і Xerxes d'Armènia

Zaleuc

Zaleuc (en Ζάλευκος) fou un legislador grec.

Veure Atena і Zaleuc

Zenó de Solos

Zenó (en Zenon) fou un escultor grec nadiu de Solos de Cilícia.

Veure Atena і Zenó de Solos

Zerreißet, zersprenget, zertrümmert die Gruft, BWV 205

Zerreißet, zersprenget, zertrümmert die Gruft, BWV 205 (Truqueu, trossegeu, enderroqueu l'avenç), és una cantata profana de Johann Sebastian Bach d'homenatge al professor de la Universitat de Leipzig, August Friedrich Müller, estrenada en aquesta ciutat el 3 d'agost de 1725.

Veure Atena і Zerreißet, zersprenget, zertrümmert die Gruft, BWV 205

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Veure Atena і Zeus

Zoilos II

Zoilos II Sòter (Ζωΐλος Σωτήρ) fou un rei indogrec que va governar la part oriental del Panjab.

Veure Atena і Zoilos II

(149) Medusa

(149) Medusa és l'asteroide número 149 de la sèrie, descobert el 21 de setembre de 1875 des de Tolosa per Henri Joseph Perrotin (1845-1904).

Veure Atena і (149) Medusa

(2) Pal·les

(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres) que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan.

Veure Atena і (2) Pal·les

2001: una odissea de l'espai

2001: una odissea de l'espai (títol original en anglès: 2001: A Space Odyssey) és una pel·lícula de ciència-ficció del 1968, dirigida per Stanley Kubrick, escrita per ell mateix i per Arthur C. Clarke.

Veure Atena і 2001: una odissea de l'espai

També conegut com Atenea, Palas Atenea, Pal·las, Pal·las Atena, Pal·las Atenea, Pal·les Atena, Pal·les Atenea.

, Art de Catalunya, Art de l'antiga Grècia, Art grecobudista, Asclepi, Asopos, Association Guillaume Budé, Atànades, Atena Àlea, Atena i Febos, Atena Lèmnia, Atena Pàrtenos, Atena pensativa, Atenaida, Ateneïta, Atenes, Ateneu, Athena, Auge, Aulos, Ítonos, Ègida, Ègion, Època arcaica, Èritres de Jònia, Àgora romana d'Atenes, Àiax (Sòfocles), Àiax el Major, Àiax el Menor, Àleu, Àmfora panatenaica, Àsea, Àsia (desambiguació), Baralla francesa, Batracomiomàquia, Bístons, Bòreas, Beòcia, Bel·lerofont, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Bogna Burska, Boibe, Bosc sagrat, Briàreu, Butes (fill de Pandíon), Cadme, Calígula, Cal·límac (artista), Cal·lístia, Cal·lístrat d'Atenes, Cal·ló d'Egina, Calcant, Calcees, Calciòcia, Calcoteca, Calendari àtic, Calendari hel·lènic, Calipso (mitologia), Canya (planta), Cardàmila, Cariclo (filla d'Oceà), Carro de guerra, Casc corinti, Cassandra, Catedral de Sigüenza, Caucons, Cavall alat, Càrites (mitologia), Cècrops, Cèrber, Cefisòdot el vell, Ceos (fill d'Urà), Ceramic, Ceràmica protoàtica, Charles Nicolle, Cièrion, Cicne (fill d'Ares), Ciló (polític), Ciparíssia, Clítor (ciutat), Cleantes de Corint, Cleomedes d'Astipalea, Cleotera, Clidem, Colom de la pau, Concepción Silva Bélinzon, Constel·lació de la Verge, Cora d'Antenor, Coreb (mitologia), Coronea, Coroneu, Coronis (filla de Coroneu), Costums de l'antiga Grècia, Cotis I, Cotos, Cràntor de Solos, Crítias (diàleg), Crònica de Lindos, Creu dels Àngels, Cronologia egípcia convencional, Damees de Cleitor, Danaides, Dànau, Dàrdan, Dàulida, Dèdal, Déu de la guerra, Dípters, Dòric, Dea Roma, Deífob, Deïtat tutelar, Demèter, Demetri (escultor), Demofont, Diana, Diàgores de Ialisos, Diògenes de Babilònia, Dionisi de Mitilene, Dionisi Soter, Dipè, Dones a Atenes, Dones en l'antiga Esparta, Dones guerreres en la literatura i en la cultura, Dorieu d'Esparta, Dougga, Dracma, Edos (divinitat), Egíal, Egina, El judici de Paris (Rubens), El judici de Paris (Simonet), El rapte d'Hèlena, Elatea, El·lòtia, Elea (Eòlia), Elis, Elm d'Hades, Els amors de Paris i Hèlena, Els déus de Grècia, Els dotze treballs d'Hèracles, Encèlad, Endeu, Enio, Eos, Epandre, Epígon (escultor), Epeu (fill de Panopeu), Epidaure, Epidaure Limera, Erectèon, Erecteu, Ergí (mitologia), Erictoni, Erictoni (fill d'Hefest), Eris (filla de Nix), Erycius Puteanus, Escamandre (fill d'Oceà), Escil·lis, Escopes de Paros, Escultura grega clàssica, Escultura hel·lenística, Escut de Grècia, Esparts, Estèrope (filla de Cefeu), Estrató I, Estrató II, Estrígids, Estrela argèada, Estrigiformes, Etna, Etra, Etra (filla de Piteu), Eubúlides de Cròpia, Eufròsine, Eumel (mitologia), Eumeu, Eurínome (filla de Nisos), Eurípides, Exèrcit micènic, Excavacions arqueològiques d'Estàbia, Falèron, Faselis, Fàlanx, Fèneos, Fídies, Fòrum Triangular, Febus (mitologia), Filòcor, Firòmac, Font de l'Aurora, Fradmó, Frínic (poeta tràgic), Frixa, Frontons del Partenó, Gèl·lies, Gefjon, Gegant (mitologia), Gens Minúcia, Gens Rènia, Gies, Gigantomàquia, Gitíon, Gitiades, Gneu Bebi Tàmfil (pretor), God of War (videojoc de 2005), God of War (videojoc de 2018), Gorgoneu, Gos, Grees, Guardó Nacional Alemany de les Arts i Ciències, Guerra a l'antiga Grècia, Guerra de Creta, Guerra de Troia, Guerra dels set Cabdills, Guerrers de Riace, Gustav Klimt, Haliees, Halirroti, Harmodi i Aristogitó, Harmonia (mitologia), Harpe, Hèctor, Hècuba, Hègies, Hèracles, Hípias major, Hecatombe, Hecatonquir, Hefest, Hekatómpedon, Hel·lenotami, Helena (Eurípides), Heliea, Hera, Hermes, Hermip d'Atenes, Herse, Hesíode, Hespèrides (nimfes), Het schilder-boeck, Hidra de Lerna, Hilaïra, Himne homèric, Hipatodor, Hipòstrat Soter, Hippotis, Història de Creta, Hoplita, Ió (Eurípides), Ictí, Ifigenia entre els taures, Ilíada, Iliupersis, Ilos, Immortals (pel·lícula), Indicets, Infern - Cant vint-i-sisè, Iodama, Irene Worth, Isistèria, Ismene, Isquis, Itonos, Jardí de les Hespèrides, Jàson, Jean Dewever, Jo, Claudi, Judici de Paris, Kea, Kore amb el peple, L'Expulsió dels mercaders (Washington), La batalla de Marató, La Légende de la fileuse, La petita Polon, La Sagesse des mythes, Labris, Lamprocles d'Atenes, Laocoont, Laocoont i els seus fills, Las, Lècit (ciutat), Lòcrida, Leònides II, Les eumènides, Les fenícies, Les filadores, Les tres Gràcies (Rafael), Les troianes, Lessa, Leucòtea, Leuctra de Messènia, Licurg, Lindos, Lleó de Nèmea, Lliga Beòcia, Lliga de Delos, Llista d'estats sobirans i territoris dependents d'Europa, Llista de déus grecs, Llista de dones al Heritage Floor, Lloret de Vistalegre, Lluís Masriera i Rosés, Lluita, Lluita de titans (pel·lícula de 1981), Lluita de titans (pel·lícula de 2010), Locres Epizefiris, Ma (deessa), Maclis, Magarsa, Mansana de la Discòrdia, Marbres d'Elgin, Maria Mercè Marçal i Serra, Marsella, Mascota olímpica, Maud Gonne, Màrsies, Mègacles I, Mègacles II, Mègara (mitologia), Mèntor, Mèropis, Mètopes del Partenó, Mígdon, Míndar, Mírmex, Medont d'Esparta, Medusa (mitologia), Melanip, Membres de la Lliga de Delos, Menandre I, Menandre II, Menelau, Menrva, Mentoria, Metamorfosi (mitologia), Metíoque i Menipa, Metis (filla d'Oceà), Metis (satèl·lit), Micenes, Minerva, Minerva (estàtua), Mite, Mite fundacional, Mitologia, Mitologia amaziga, Mitologia bretona, Mitologia etrusca, Mitologia fenícia, Mitologia grecoromana, Mitologia grega, Mitologia micènica, Mnèsicles, Moneda a l'Imperi Selèucida, Monedes de la seca Untikesken d'Empúries, s. II a.C, Mosaics de Delos, Mosca (nom comú), Moscòfor, Museu Arqueològic d'Olímpia, Museu Arqueològic de Dénia, Museu Arqueològic de Delfos, Museu Arqueològic de Queronea, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Museu Britànic, Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona), Museu d'Història de l'Art de Viena, Museu de l'Acròpoli d'Atenes, Museu Monogràfic d'Empúries, Museu Pius-Clementí, Museus Vaticans, Mussol comú, Mussol d'Atena, Naixement miraculós, Naucrària, Nausica, Nàucratis, Nícies Soter, Neith, Neohel·lenisme, Nicòdam, Nice (filla d'Estix), Nictímene, Nu (art), Ocells del llac Estimfal, Odissea, Odisseu, Ogígia, Olímpics, Olimp, Olivera, Onates d'Egina, Oracle d'Amfiarau, Orestea (Èsquil), Orestes (mitologia), Oscofòria, Paestum, Palazzo Pubblico, Pal·ladi, Pal·ladi (estàtua), Pal·lant (fill de Crios), Pal·las (desambiguació), Pal·las (filla de Tritó), Pal·las dominant el Centaure, Pal·làncion, Pal·les, Paleta de pedra, Pambeòcies, Panatenees, Panè, Pandàreu, Pandora, Pandròsion, Pandros, Panopeu, Panteó egipci, Parenostre, Paride ed Elena, Paris de Troia, Partenó, Pausànies d'Esparta, Pàndar, Pèrdix, Pèricles, Pòrtic, Pótnia Theron, Peessa, Pegàs (mitologia), Pel·lene, Penèlope, Pentesilea, Percy Jackson & the Olympians: The Lightning Thief, Percy Jackson i els déus de l'Olimp, Periclimen (fill de Neleu), Persèfone, Perseu (heroi grec), Petalidi, Petita Ilíada, Peucestes de Mieza, Pianèpsia, Pignora imperii, Pintor d'Àmasis, Piromància, Pirros (escultor), Piti de Priene, Planetes en l'astrologia, Plintèria, Plutó (mitologia), Pluto, Politeisme, Polixen Epífanes Soter, Poma, Poma de la Discòrdia, Pomera comuna, Pont Maurício de Nassau, Posidó, Pràsies, Premi Joan Crexells de narrativa, Priene, Prometees, Prometeu (mitologia), Puteal de la Moncloa, Qüestió homèrica, Quilonis, Quimera, Quionis de Corint, Regio VIII (Pompeia), Religió hel·lenística, Religió minoica, Retorns, Sailor Moon, Saint Seiya, Saint Seiya: The Lost Canvas – The Myth of Hades, Sangari, Sarcòfag de Husillos, Saviesa, Sòstrat de Quios, Segell de Califòrnia, Segle de Pèricles, Segona guerra messènica, Selinunt, Setge de Lindos, Side, Sikelgaita, Simbologia astronòmica, Simbologia i adoració del foc, Sinó, Socles, Sorrento, Sosípatre de Solos, Soter, Tafis, Tègea, Tönet, ihr Pauken! Erschallet, Trompeten!, BWV 214, Teano (Tràcia), Teòfil el Just, Tebes de la Ftiòtida, Telèmac, Telegonia, Temple d'Afea, Temple d'Apol·lo (Delfos), Temple d'Ares, Temple d'Atena, Temple d'Eshmun, Temple d'Hefest, Temple de Nike Àptera, Temple grec, Temple romà, Teseu, Tesprotis, Tessera (exogeologia), Tetis (mare d'Aquil·les), Tetradracma, Teucre (fill de Telamó), Teumessos, Teutis, The Lightning Thief, Tideu, Tifó (mitologia), Tifis, Tillia tepe, Timàrquides, Timòcaris, Timeo danaos et dona ferentes, Timocles d'Atenes, Tirèsias, Tirint, Titane, Tità, Tomba del capbussador, Topless, Toponímia, Trasó Indogrec, Trasibul de Milet, Trenta peces de plata, Trezè, Trident de Posidó, Trisquela, Tritó (mitologia), Tritea, Troia, Trompeta, Vabalat, Via Panatenaica, Victòria de Samotràcia, Wonder Woman, Xerxes d'Armènia, Zaleuc, Zenó de Solos, Zerreißet, zersprenget, zertrümmert die Gruft, BWV 205, Zeus, Zoilos II, (149) Medusa, (2) Pal·les, 2001: una odissea de l'espai.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Atena

Taula de continguts