Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Porfiri

Índex Porfiri

Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.

Taula de continguts

  1. 107 les relacions: Abu-s-Salt ad-Daní, Adrast d'Afrodísias, Al·logenes, Amèlios, Ammoni (fill d'Hèrmies), Ammoni Sacas, Antíoc l'astrònom, Antic Roca, Apol·linar de Laodicea, Apol·lodor d'Atenes, Arètades de Cnidos, Aristòclia, Arquitectura de Portugal, Arrideu de Macedònia, Asclepíades, Aspasi (filòsof), Ateneu (filòsof), Averrois, Òrganon, Berenice IV, Boeci, Boet (filòsof platònic), Calcidi, Carnisme, Cassi Longí (filòsof), Caulònia, Cels (filòsof), Cleòpatra Trifena, Contribucions islàmiques a l'Europa medieval, Corneli Labeó, Croni, David de Nerken, Déus de la mar de la mitologia grega, Dídim el Músic, De scientia venandi per aves, Diagrama, Diòfanes de Mitilene, Elements d'Euclides, Elies el Filòsof, Ennèades, Escola de Chartres, Esperit, Filó Heracliotes, Filosofia, Filosofia hel·lenística, Gai (filòsof), Giacomo Leopardi, Hermann Alexander Diels, Hermanubis, Hesiqui d'Apamea, ... Ampliar l'índex (57 més) »

Abu-s-Salt ad-Daní

Abu-s-Salt Umayya ibn Abd-al-Aziz ibn Abi-s-Salt al-Andalussí ad-Daní, conegut com a Abu-s-Salt Umayya o Abu-s-Salt ad-Daní o de Dénia (Dénia, 1067 - Mahdia, 23 d'octubre de 1134), fou un filòsof andalusí, un dels primers a desenvolupar el saber filosòfic a l'Àndalus.

Veure Porfiri і Abu-s-Salt ad-Daní

Adrast d'Afrodísias

Adrast d'Afrodísies (en llatí Adrastus, en grec antic "Adrastos"), fou un filòsof peripatètic grec que va viure al.

Veure Porfiri і Adrast d'Afrodísias

Al·logenes

Al·logenes (del grec ἀλλογενὴς "allogenés", l'estranger o el nascut fora), és el tercer llibre del còdex XI dels Manuscrits de Nag Hammadi.

Veure Porfiri і Al·logenes

Amèlios

Amèlios o Ameli fou un filòsof platònic que a les Suides se'l fa nascut a Apamea (Síria), però de qui Porfiri diu que va néixer a la Toscana.

Veure Porfiri і Amèlios

Ammoni (fill d'Hèrmies)

Ammoni (en Ἀμμώνιος, en Ammonius) fou un escriptor i filòsof grec fill d'Hèrmies i d'Edèsia.

Veure Porfiri і Ammoni (fill d'Hèrmies)

Ammoni Sacas

Ammoni Sacas (Ammṓnios Sakkás), és a dir, Σακκοφόρος ('transportista de sacs'), perquè la seva feina oficial consistia en el transport dels sacs de gra que arribaven o sortien de la ciutat d'Alexandria, havia nascut de pares cristians.

Veure Porfiri і Ammoni Sacas

Antíoc l'astrònom

Antíoc l'astrònom (en grec antic Ἀντίοχος, Antiochus) fou un astrònom i astròleg grec de data incerta, però es creu que va viure entre els anys 150 i 200 dC, ja que cita en els seus escrits a Claudi Ptolemeu i a Doroteu de Sidó.

Veure Porfiri і Antíoc l'astrònom

Antic Roca

Antic Roca (a vegades escrit Antich Roca o Rocha) va ser un professor universitari, actiu a Barcelona en el.

Veure Porfiri і Antic Roca

Apol·linar de Laodicea

Apol·linar fou bisbe de Laodicea de mar, nascut probablement a Alexandria la segona meitat del, va anar a Laodicea amb el seu pare, Apol·linar, que fou prevere allí.

Veure Porfiri і Apol·linar de Laodicea

Apol·lodor d'Atenes

Apol·lodor d'Atenes, dit també el Gramàtic (Apollodorus), fou un gramàtic atenès, fill de cert Asclepíades i deixeble d'Aristarc de Samotràcia, de Paneci de Rodes, i de Diògenes el Babiloni.

Veure Porfiri і Apol·lodor d'Atenes

Arètades de Cnidos

Arètades (Aretades) fou un historiador grec nadiu de Cnidos d'època incerta.

Veure Porfiri і Arètades de Cnidos

Aristòclia

Aristòclia (en grec Άριστόκλεια) fou una sacerdotessa de Delfos del de la qual Pitàgores diu haver rebut molts dels seus preceptes, sobretot les doctrines morals, segons explica Porfiri.

Veure Porfiri і Aristòclia

Arquitectura de Portugal

consulta.

Veure Porfiri і Arquitectura de Portugal

Arrideu de Macedònia

Arrideu (en grec antic Ἀρριδαῖος) és el nom d'un suposat rei de Macedònia durant el període d'anarquia del 279 aC.

Veure Porfiri і Arrideu de Macedònia

Asclepíades

* Asclepíades (família), nissaga de l'illa de Cos.

Veure Porfiri і Asclepíades

Aspasi (filòsof)

Aspasi (en llatí Aspasius, en grec antic Ἀσπάσιος) va ser un filòsof peripatètic romà que va viure als segles I i II.

Veure Porfiri і Aspasi (filòsof)

Ateneu (filòsof)

Ateneu, en llatí Athenaeus, en grec antic Ἀθήναιος, fou un filòsof estoic que Porfiri menciona en la seva vida de Plotí.

Veure Porfiri і Ateneu (filòsof)

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Veure Porfiri і Averrois

Òrganon

Òrganon (del grec Ὄργανον) és el nom amb què són coneguts els tractats de lògica d'Aristòtil.

Veure Porfiri і Òrganon

Berenice IV

Berenice IV (Βερενίκη) fou reina d'Egipte del 57 aC al 55 aC.

Veure Porfiri і Berenice IV

Boeci

Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.

Veure Porfiri і Boeci

Boet (filòsof platònic)

Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un filòsof platònic i gramàtic grec que va viure al.

Veure Porfiri і Boet (filòsof platònic)

Calcidi

Manuscrit Medieval de la traducció del ''Timeu'' feta per Calcidi Calcidi va ser un filòsof neoplatònic del segle IV o potser començaments del.

Veure Porfiri і Calcidi

Carnisme

El carnisme és un concepte que s'utilitza per plantejar-se la relació de la humanitat amb altres animals, definit com una ideologia dominant en les persones que donen suport a l'ús i el consum de productes animals, especialment la carn.

Veure Porfiri і Carnisme

Cassi Longí (filòsof)

Cassi Longí (Cassius Longinus; Κάσσιος Λογγῖνος) (213-273) va ser un destacat filòsof grec del.

Veure Porfiri і Cassi Longí (filòsof)

Caulònia

Caulònia (Caulonia) fou una ciutat de la costa est del Bruti situada entre Locres i el golf d'Escilaceu, a la costa italiana de la mar Jònica.

Veure Porfiri і Caulònia

Cels (filòsof)

Cels (grec: Κέλσος) fou un filòsof grec que va viure en el.

Veure Porfiri і Cels (filòsof)

Cleòpatra Trifena

Cleòpatra Trifena (en Cleopatra Tryphaena), o simplement Trifena, fou una princesa egípcia filla de Ptolemeu VIII Evèrgetes i de la seva neboda i esposa Cleòpatra III.

Veure Porfiri і Cleòpatra Trifena

Contribucions islàmiques a l'Europa medieval

Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.

Veure Porfiri і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval

Corneli Labeó

Corneli Labeó (en llatí Cornelius Labeo) va ser un filòsof neoplatònic autor de nombroses obres sobre endevinació de les quals només se'n conserven alguns fragments.

Veure Porfiri і Corneli Labeó

Croni

Croni (en llatí Cronius, en grec antic Κρόνιος) va ser un filòsof pitagòric, segons Porfiri i Eusebi de Cesarea.

Veure Porfiri і Croni

David de Nerken

David de Nerken (en armeni Դավիթ Անհաղթ, 'David l'invencible') va ser un important filòsof neoplatònic armeni, comentador d'Aristòtil i Plató, parent de Moisès de Khoren.

Veure Porfiri і David de Nerken

Déus de la mar de la mitologia grega

Els antics grecs tenien una gran quantitat de déus de la mar.

Veure Porfiri і Déus de la mar de la mitologia grega

Dídim el Músic

Dídim el Músic va ser un teòric de la música a Alexandria en el que va combinar elements de les aproximacions teòriques més primerenques amb una apreciació de l'aspecte de la interpretació.

Veure Porfiri і Dídim el Músic

De scientia venandi per aves

De scientia venandi per aves ("La ciència de caça amb ocells") és el títol de la versió llatina d'un tractat àrab sobre falconeria, el Kitāb al-mutawakkilī, obra d'un cert Moamin (o Moamyn), sobre el qual hi ha poques dades.

Veure Porfiri і De scientia venandi per aves

Diagrama

Models d'arbre de Porfiri, dissenyat per Porfiri en ''Isagoge'' (268-270). pàgines.

Veure Porfiri і Diagrama

Diòfanes de Mitilene

Diòfanes de Mitilene (en grec Διοφάνης Diofánes) va ser un distingit retòric grec del temps dels Gracs, al.

Veure Porfiri і Diòfanes de Mitilene

Elements d'Euclides

Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.

Veure Porfiri і Elements d'Euclides

Elies el Filòsof

Elies el Filòsof (en grec Ἠλίας) fou un escriptor grec d'època incerta, però probablement del segle VI, conegut com a comentarista de Porfiri i d'Aristòtil.

Veure Porfiri і Elies el Filòsof

Ennèades

Miniatura medieval representant Plotí i Porfiri. Les Sis Ennèades, o les Ennèades (en grec: Ἐννεάδες) és el nom que rep el recull dels escrits del filòsof neoplatònic alexandrí Plotí, editades i compilades pel seu deixeble Porfiri vers l'any 270.

Veure Porfiri і Ennèades

Escola de Chartres

L'Escola de Chartres és un corrent de la filosofia medieval desenvolupat als segles  i al voltant de Chartres.

Veure Porfiri і Escola de Chartres

Esperit

Esperit és un concepte que es refereix a la part racional de l'ànima segons la filosofia de l'antiga Grècia.

Veure Porfiri і Esperit

Filó Heracliotes

Filó Heracliotes (Philon) fou un escriptor grec.

Veure Porfiri і Filó Heracliotes

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Veure Porfiri і Filosofia

Filosofia hel·lenística

La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic.

Veure Porfiri і Filosofia hel·lenística

Gai (filòsof)

Gai (Gaius) fou un filòsof platònic grec.

Veure Porfiri і Gai (filòsof)

Giacomo Leopardi

El comte Giacomo Leopardi, nascut Giacomo Taldegardo Francesco di Sales Saverio Pietro Leopardi (Recanati, 29 de juny del 1798–Nàpols, 14 de juny del 1837) va ser un poeta, filòsof, escriptor i filòleg italià.

Veure Porfiri і Giacomo Leopardi

Hermann Alexander Diels

Hermann Alexander Diels (Biebrich, barri de Wiesbaden, 18 de maig de 1848 - Berlin-Dahlem 4 de juny de 1922), filòleg hel·lenista i historiador de filosofia especialitzat en filòsofs presocràtics, pare del botànic Friedrich Ludwig Emil Diels.

Veure Porfiri і Hermann Alexander Diels

Hermanubis

Hermanubis (grec antic: Ἑρμανοῦβις; romanitzat Hermanoubis) és un déu greco-egipci que condueix les ànimes dels morts a l'inframón.

Veure Porfiri і Hermanubis

Hesiqui d'Apamea

Hesiqui d'Apamea (Hesychius) fou un bisbe d'Apamea.

Veure Porfiri і Hesiqui d'Apamea

Història de l'estètica

''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.

Veure Porfiri і Història de l'estètica

Iàmblic de Calcis

Iàmblic de Calcis (-) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis, a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom (Iàmblic de Babilònia).

Veure Porfiri і Iàmblic de Calcis

Isagogè

La Isagogè (en grec Εἰσαγωγή), títol complet Introducció a les Categories d'Aristòtil (en grec Εἰσαγωγὴ εἰς τὰς Ἀριστοτέλους κατηγορίας), és un text escrit pel filòsof neoplatònic Porfiri i traduït del grec al llatí per Boeci, esdevingué el manual estàndard sobre lògica durant almenys un mil·lenni després de la mort de l'Estagirita.

Veure Porfiri і Isagogè

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Veure Porfiri і Jesús de Natzaret

Joan Argiròpul

Joan Argiròpul (Joannes Argyropulus) (Constantinoble vers 1400/1410- Florència vers 1478) fou un dels romans d'Orient que van anar a Europa occidental al i van contribuir al Renaixement.

Veure Porfiri і Joan Argiròpul

Joan Italià

Joan Italià (en llatí Joannes Italus, en grec), fou un filòsof i heretge que va viure fins al regnat d'Aleix I Comnè (1081-1118).

Veure Porfiri і Joan Italià

Joan Salaia

Lastra funerària del doctor Joan de Salaia, Museu de Belles Arts de València. Joan Llorenç de Salaia (València, ca. 1490 - València, 5 de desembre de 1558) fou un filòsof, físic, matemàtic, cosmòleg i teòleg valencià, pertanyent a l'escola nominalista inspirada per John Mair, que des de París mantingué una forta influència en el pensament europeu en els primers decennis del.

Veure Porfiri і Joan Salaia

Juan Sánchez Cotán

Juan Sánchez Cotán (Orgaz, província de Toledo, 1560 – Granada, 8 de setembre de 1627) va ser un pintor espanyol deixeble de Blas de Prado i influït per alguns artistes que van treballar al monestir de l'Escorial, com Luca Cambiaso o Juan Fernández de Navarrete.

Veure Porfiri і Juan Sánchez Cotán

Julià el Mag

Julià el Mag (Julianus Theurgus) va ser un teürg que va viure en temps de l'emperador Marc Aureli, el dC.

Veure Porfiri і Julià el Mag

L'escola d'Atenes

L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael.

Veure Porfiri і L'escola d'Atenes

Leònides d'Alexandria (sant)

Orígenes, fill de Leònides Leònides d'Alexandria (grec: Λεωνίδης) va ser un màrtir i sant cristià que va viure al i va morir circa 202 d.C. La festivitat de Leònides se celebra el 22 d'abril.

Veure Porfiri і Leònides d'Alexandria (sant)

Literatura romana d'Orient

La literatura romana d'Orient comprèn tota la literatura de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Porfiri і Literatura romana d'Orient

Lleó Magentí

Lleó Magentè o Lleó Magentí (en llatí Leo o Leon Megentenus o Magentinus, en grec Λεών Μαγεντῆνος o Μαγεντῖνος) fou un escriptor romà d'Orient comentarista d'Aristòtil que va florir durant la primera meitat del.

Veure Porfiri і Lleó Magentí

Llista cronològica de filòsofs occidentals

En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.

Veure Porfiri і Llista cronològica de filòsofs occidentals

Llista d'antics grecs

Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.

Veure Porfiri і Llista d'antics grecs

Llista d'historiadors grecs

A continuació es presenta una llista dels historiadors grecs més destacats de l'època clàssica.

Veure Porfiri і Llista d'historiadors grecs

Lorenzo Da Ponte

Lorenzo Da Ponte (Cèneda, Vittorio Veneto, Treviso, 10 de març de 1749 - Nova York, 17 d'agost de 1838) fou un poeta i llibretista italià conegut sobretot per haver estat l'autor dels llibrets de tres grans òperes de Mozart.

Veure Porfiri і Lorenzo Da Ponte

Luci Anneu Cornut

Luci Anneu Cornut (en llatí Lucius Annaeus Cornutus, en grec Ἀνναῖος Κορνοῦτος) va ser un filòsof romà, comentarista d'Aristòtil.

Veure Porfiri і Luci Anneu Cornut

Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 15 aC)

Luci Calpurni Pisó Cesoní (Lucius Calpurnius L. F. L. N. Piso Caesoninus) va ser un magistrat romà fill del cònsol de l'any 58 aC Luci Calpurni Pisó Cesoní.

Veure Porfiri і Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 15 aC)

Macari Magnes

Macari Magnes o Macari Magnetes (en llatí Macarius, en grec) va ser un escriptor grec.

Veure Porfiri і Macari Magnes

Magus

El terme ''magus'' va evolucionar adquirint diferents accepcions, una d'elles la de «home savi», emprada als evangelis. Magus (plural magī) és un terme trobat en textos llatins, però que sembla que és de procedència oriental (persa) i era emprat per designar alguns sacerdots del zoroastrisme.

Veure Porfiri і Magus

Malc

* Àcid màlic, àcid orgànic.

Veure Porfiri і Malc

Martí de Braga

Martí de Braga o de Dumium (Pannònia, Regne dels Ostrogots c. 520 - Braga, Regne dels sueus, c. 580) va ésser un teòleg i bisbe, una de les principals personalitats de l'Església visigòtica.

Veure Porfiri і Martí de Braga

Màxim de Tir

Màxim de Tir (Maximus Tyrius) fou un filòsof platònic grec nadiu de Tir de l'època dels Antonins.

Veure Porfiri і Màxim de Tir

Mònada

Mònada (del grec μονάς, "unitat, un, sol, únic") és un concepte filosòfic que al·ludeix a la font, a l'Un, d'acord amb els pitagòrics, fou un terme per a Déu o el primer ésser o la unitat originària, o per a la totalitat de tots els éssers, amb el significat de «sense divisió».

Veure Porfiri і Mònada

Mitraisme

''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment.

Veure Porfiri і Mitraisme

Neoplatonisme

El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles  i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.

Veure Porfiri і Neoplatonisme

Numeni d'Apamea

Numeni d'Apamea (Numenius; c. 150 - c. 200) fou un filòsof grec nascut a Apamea, Síria.

Veure Porfiri і Numeni d'Apamea

Orígenes el Pagà

Orígenes (Origenes) fou un filòsof platònic grec d'època incerta.

Veure Porfiri і Orígenes el Pagà

Panenteisme

El panenteisme (del grec grec (pân) «tots»; «en»; i (theós) «Déu»; "tot està en déu") és una concepció que considera que tot el cosmos té presència divina.

Veure Porfiri і Panenteisme

Pere Abelard

Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.

Veure Porfiri і Pere Abelard

Pere Joan Nunyes

Pere Joan Nunyes, conegut per les seves obres com Petro Ioanne Nunnesio valentino (València, 1522/1529 — València, 12 de març de 1602), fou un humanista valencià que destacà com a filòsof, filòleg i rètor, però sobretot, com a pedagog.

Veure Porfiri і Pere Joan Nunyes

Persecució cristiana dels pagans sota Teodosi I

La mal anomenada persecució cristiana del paganisme sota Teodosi I fa referència al conjunt d'edictes que l'emperador Teodosi I va publicar juntament amb els seus companys Flavi Gracià i Valentinià II, i després amb els seus fills Flavi Honori i Arcadi, continuant amb els esforços iniciats ja en temps de la República Romana d'acabar amb certes pràctiques i rituals, considerats tant per cristians com per grecoromans (Porfiri i Filòstrat el Jove ja havien mostrat la seva repulsa als sacrificis i el repudi a les ciutats que eren conegudes per ser on es duien a terme), com salvatges i avorribles.

Veure Porfiri і Persecució cristiana dels pagans sota Teodosi I

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes.

Veure Porfiri і Persecució de Dioclecià

Piero Vettori

Piero Vettori (Florència, Toscana, 3 juliol de 1499 - 19 desembre de 1585), anomenat Petrus Victorius en llatí, és un filòleg i humanista italià, filòsof moral i notable editor dels autors clàssics antics.

Veure Porfiri і Piero Vettori

Pierre Hadot

Pierre Hadot (nascut el 21 de gener de 1922 a Reims - mort el 24 d'abril de 2010 a Orsay) va ser un filòsof i historiador de la filosofia de nacionalitat francesa, especialitzat en la filosofia antiga i, més particularment, en el neoplatonisme i en Plotí.

Veure Porfiri і Pierre Hadot

Pirros

Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.

Veure Porfiri і Pirros

Pitàgores

Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Veure Porfiri і Pitàgores

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Veure Porfiri і Plató

Platonisme

El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.

Veure Porfiri і Platonisme

Plotí

Plotí (Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.

Veure Porfiri і Plotí

Potamó d'Alexandria

Potamó d'Alexandria (en llatí Potamon, en grec antic) fou un filòsof grec d'Alexandria D'aquest filòsof se'n te notícia a partir de Diògenes Laerci, Porfiri i Suides.

Veure Porfiri і Potamó d'Alexandria

Predicable

S'entén per predicable o categorama les diferents maneres de relació que es donen entre el subjecte i el predicat d'una proposició lògica.

Veure Porfiri і Predicable

Problema dels universals

En el curs de la filosofia medieval, el debat sobre els universals és un bon reflex de les dificultats per dotar de nous sentits les velles aspiracions sobre el coneixement.

Veure Porfiri і Problema dels universals

Ptolemaida de Cirene

Ptolemaida de Cirene (en grec antic: Πτολεμαῒς ἡ Κυρηναία) va ser una filòsofa i teòrica de l'harmonia musical, autora de Πυθαγορικὴ τῆς μουσικῆς στοιχείωσις («Principis pitagòrics de Música»).

Veure Porfiri і Ptolemaida de Cirene

Quadrívium

El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.

Veure Porfiri і Quadrívium

Queremó d'Alexandria

Queremó d'Alexandria (en grec antic Χαιρήμων Kerémon) va ser un astròleg, escriptor, historiadori filòsof estoic, cap de la biblioteca d'Alexandria o almenys de la part situada al temple de Serapis, durant el.

Veure Porfiri і Queremó d'Alexandria

Reposacaps (moble)

Reposacap egipci. Heteferes I. Un reposacap, en l'antiguitat, és un utensili en el qual es recolza el cap quan hom és al llit en el llit.

Veure Porfiri і Reposacaps (moble)

Roscelin de Compiègne

Roscelin de Compiègne, en llatí Roscellinus Compendiensis (~1050 - ~1122), va ser un filòsof i teòleg francès, considerat habitualment com a fundador del nominalisme, davant del problema dels universals.

Veure Porfiri і Roscelin de Compiègne

Sòstenes de Macedònia

Sòstenes (en llatí Sosthenes, en grec antic Σωσθένης) fou un general macedoni de naixement noble però sense relació directa amb la família reial que va obtnir la direcció del país en el període confús que va seguir a la invasió dels gals.

Veure Porfiri і Sòstenes de Macedònia

Tòpics (Aristòtil)

Els Tòpics de la dialèctica (en grec: Τοπικά; en llatí: Topica; abreujat en Top) és un tractat d'Aristòtil sobre la construcció d'arguments vàlids, i les inferències probables, en lloc de les certes.

Veure Porfiri і Tòpics (Aristòtil)

Teano (filòsofa)

Teano (Theano) fou la més cèlebre de les dones filòsofes de l'escola pitagòrica, suposadament la dona de Pitàgores i mare amb aquest de Damo, Telauges, Mnèsarc, Mia i Arignota (hi ha, però, diverses versions que la fan filla de Pitonax de Creta, o de Brontí de Crotona, o esposa de Brontí i una deixebla de Pitàgores).

Veure Porfiri і Teano (filòsofa)

Teodor Asineu

Teodor Asineu (Theodorus Asinaeus) fou un filòsof neoplatònic grec nadiu d'Àsine, un dels neoplatònics més destacats de l'època tardana.

Veure Porfiri і Teodor Asineu

Transmissió dels textos clàssics grecs

Rafael, es van perdre en part pels europeus occidentals durant segles. La transmissió dels clàssics grecs a l'Europa occidental llatina durant l'edat mitjana va ser un factor clau en el desenvolupament de la vida intel·lectual a l'Europa occidental.

Veure Porfiri і Transmissió dels textos clàssics grecs

Tràsil de Rodes

Tràsil de Rodes (en grec antic Thrasyllos, Thrasylos), conegut també com a Tiberius Claudius Thrasyllus, va ser un astròleg grec nadiu d'Alexandria i instal·lat a Rodes, que es va fer amic de Tiberi mentre aquest estava exiliat a l'illa.

Veure Porfiri і Tràsil de Rodes

Xarxa semàntica

Exemple de xarxa semàntica. La xarxa semàntica és una forma de representació de les relacions semàntiques entre conceptes en una xarxa.

Veure Porfiri і Xarxa semàntica

205

El 205 (CCV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Porfiri і 205

També conegut com Arbre de Porfiri, Asclepíades de Xipre, Isagogé, Malc de Tir.

, Història de l'estètica, Iàmblic de Calcis, Isagogè, Jesús de Natzaret, Joan Argiròpul, Joan Italià, Joan Salaia, Juan Sánchez Cotán, Julià el Mag, L'escola d'Atenes, Leònides d'Alexandria (sant), Literatura romana d'Orient, Lleó Magentí, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Llista d'antics grecs, Llista d'historiadors grecs, Lorenzo Da Ponte, Luci Anneu Cornut, Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 15 aC), Macari Magnes, Magus, Malc, Martí de Braga, Màxim de Tir, Mònada, Mitraisme, Neoplatonisme, Numeni d'Apamea, Orígenes el Pagà, Panenteisme, Pere Abelard, Pere Joan Nunyes, Persecució cristiana dels pagans sota Teodosi I, Persecució de Dioclecià, Piero Vettori, Pierre Hadot, Pirros, Pitàgores, Plató, Platonisme, Plotí, Potamó d'Alexandria, Predicable, Problema dels universals, Ptolemaida de Cirene, Quadrívium, Queremó d'Alexandria, Reposacaps (moble), Roscelin de Compiègne, Sòstenes de Macedònia, Tòpics (Aristòtil), Teano (filòsofa), Teodor Asineu, Transmissió dels textos clàssics grecs, Tràsil de Rodes, Xarxa semàntica, 205.