Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Policlet

Índex Policlet

Policlet o Policlet el Vell o Policlet de Sició (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos) (vers 480 aC-410 aC) va ser un dels escultors grecs més importants del món antic, conegut principalment pels seus treballs en bronze.

Taula de continguts

  1. 75 les relacions: Agèlades, Alexis de Sició, Antífanes d'Argos, Apoxiòmenos, Apoxiomen de Lísip, Arístides (escultor), Argos, Aristandre de Paros, Art, Art antic, Art de l'antiga Grècia, Art romà, Artemó d'Esparta, Asopodor, Atenodor de Clítor, August de Prima Porta, Àrgios, Bellesa, Bohemond I d'Antioquia, Cànon, Cànon estètic, Clàssic, Cleó de Sició, Contrapposto, Crèsiles, Criselefantí, Damees de Cleitor, David (Donatello), Diadumen, Diadumen Farnese, Diadumen Vaison, Dorífor, Dorífor (desambiguació), Efeb d'Anticitera, Escultura, Escultura d'Albània, Escultura etrusca, Escultura grega, Escultura grega clàssica, Escultura hel·lenística, Escultura romana, Fídies, Fradmó, Fris del Partenó, Gai Hei, Guerrers de Riace, Hera Farnese, Himeneu (Suñol), Hipònic III, Història de l'art, ... Ampliar l'índex (25 més) »

Agèlades

Agelades o Agèladas (en llatí Ageladas, en grec Άγελάδας) va ser un escultor grec nascut a Argos, segons diu Pausànias.

Veure Policlet і Agèlades

Alexis de Sició

Alexis de Sició(Alexis) fou un escultor grec nascut a Sició, deixeble de Policlet segons Plini el Vell. Pausànias esmenta un escultor del mateix nom, nascut a Sició, i diu que va ser el pare de l'escultor Càntar, però no se sap si eren persones diferents.

Veure Policlet і Alexis de Sició

Antífanes d'Argos

Antífanes d'Argos (Antiphanes) fou un escultor grec nadiu d'Argos.

Veure Policlet і Antífanes d'Argos

Apoxiòmenos

LApoxiòmenos (del grec ἀποξυόμενος, apoxyómenos, d'ἀποξύω, apoxýo, 'fregar, gratar') és una estàtua de marbre d'època romana que es troba als Museus Vaticans.

Veure Policlet і Apoxiòmenos

Apoxiomen de Lísip

LApoxiomen (en grec antic, 'el que es raspa') és una estàtua en marbre d'època romana que es troba en els museus Vaticans.

Veure Policlet і Apoxiomen de Lísip

Arístides (escultor)

Aristides (Aristeides) fou un escultor grec de carros de dos i quatre cavalls.

Veure Policlet і Arístides (escultor)

Argos

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

Veure Policlet і Argos

Aristandre de Paros

Aristànder de Paros (en llatí Aristander, en grec antic Άρίστανδρος) fou un escultor de l'illa de Paros.

Veure Policlet і Aristandre de Paros

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Veure Policlet і Art

Art antic

84-376-0194-0.

Veure Policlet і Art antic

Art de l'antiga Grècia

Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Veure Policlet і Art de l'antiga Grècia

Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.

Veure Policlet і Art romà

Artemó d'Esparta

Artemó d'Esparta (en llatí Artemon, en grec antic Ἀρτέμων) fou un espartà que va construir els aparells militars que Pèricles va utilitzar a la guerra contra Samos el 441 aC, segons Plutarc i Diodor de Sicília.

Veure Policlet і Artemó d'Esparta

Asopodor

Asopodor (Asopodorus) fou un escultor grec possiblement originari d'Argos.

Veure Policlet і Asopodor

Atenodor de Clítor

Atenodor de Clítor (Ἀθηνόδωρος) va ser un escultor grec nascut a Clítor, Arcàdia de final del.

Veure Policlet і Atenodor de Clítor

August de Prima Porta

August de Prima Porta amb policromia reconstruïda segons les restes de pigments trobats a l'estàtua La cuirassa en una còpia de bronze LAugust de Prima Porta és una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 20 d'abril de 1863 a la vil·la de Prima Porta pertanyent a Livia, a la ciutat de Roma.

Veure Policlet і August de Prima Porta

Àrgios

Àrgios (en llatí Argius, en grec antic) fou un escultor deixeble de Policlet que va florir cap al 388 aC segons diu Plini el Vell a la Naturalis Historia.

Veure Policlet і Àrgios

Bellesa

El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols La bellesa (o bellea) és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.

Veure Policlet і Bellesa

Bohemond I d'Antioquia

'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.

Veure Policlet і Bohemond I d'Antioquia

Cànon

* Cànon (música), composició de contrapunt en la qual diverses veus repeteixen successivament el que van cantar les anteriors.

Veure Policlet і Cànon

Cànon estètic

proporció àuria aplicada en una pintura El cànon estètic, cànon o norma estètica designa una regla de representació en l'art, com per exemple en pintura, escultura, arquitectura, música, dansa, teatre o literatura.

Veure Policlet і Cànon estètic

Clàssic

s. El terme clàssic fa referència a un conjunt difús i alhora ampli de conceptes estètics que abracen la majoria de disciplines artístiques considerades canòniques.

Veure Policlet і Clàssic

Cleó de Sició

Cleó de Sició (en llatí Cleon, en grec antic Κλέων "Kléon") era un escultor de Sició deixeble d'Antífanes d'Argos que ho va ser de Policlet.

Veure Policlet і Cleó de Sició

Contrapposto

''Hermes'', de Praxíteles Contrapposto és un terme italià per a designar l'oposició harmònica de les diferents parts del cos de la figura humana, cosa que proporciona un cert moviment i contribueix a trencar la llei de la frontalitat.

Veure Policlet і Contrapposto

Crèsiles

Bust de Pèricles. Crèsiles (Cresilas) fou un escultor atenès contemporani de Fídies i Policlet, segons que diu Plini el Vell quan explica que va obtenir el tercer premi en un concurs per l'estàtua d'una amàzona que s'havia de col·locar al Temple d'Àrtemis a Efes, on competia amb cinc artistes més, i que finalment va guanyar Policlet.

Veure Policlet і Crèsiles

Criselefantí

Delfos. La cara, que es veu actualment ennegrida pel foc o pel temps, és d'ivori El criselefantí (del grec χρυσός, khrisós, 'or', i ελεφάντινος, elefàntinos, 'vori') és una tècnica escultòrica apareguda a Grècia a l'entorn del, que es caracteritzava per la utilització de plaques de vori (generalment, per a representar la carn del cos humà) i pa d'or (per a representar la roba, els cabells, les armes, els guarniments, etc.), muntats sobre una armadura de fusta que quedava totalment coberta.

Veure Policlet і Criselefantí

Damees de Cleitor

Damees (en llatí Dameas, en grec antic Δαμέας "Daméas") o Dàmies fou un escultor grec nascut a Cleitor a Arcàdia, deixeble de Policlet.

Veure Policlet і Damees de Cleitor

David (Donatello)

El David de Donatello és una escultura exempta en bronze de 158 cm, realitzada cap a l'any 1440 (o cap al 1430 segons alguns experts) per encàrrec de Cosme el Vell, que la volia situar als jardins del seu palau a Florència.

Veure Policlet і David (Donatello)

Diadumen

El Diadumen és una estàtua dissenyada per Policlet al.

Veure Policlet і Diadumen

Diadumen Farnese

El Diadumen Farnese és una escultura del segle I. De dimensions lleugerament inferiors a la mida natural, es tracta d'una còpia romana en marbre del Diadumen de Policlet.

Veure Policlet і Diadumen Farnese

Diadumen Vaison

El Diadumen Vaison és una escultura de mida natural de marbre que representa un atleta, es tracta d'una còpia romana del Diadumen de Policlet.

Veure Policlet і Diadumen Vaison

Dorífor

El '''''Dorífor''''' del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, còpia romana de marbre El Dorífor (del grec δορυφόρος, doryphoros, 'el que porta la llança') és una escultura de Policlet, realitzada entre el 450 i el 445 aC, molt probablement una representació ideal del mític atleta o heroi, possiblement el jove Aquil·les.

Veure Policlet і Dorífor

Dorífor (desambiguació)

* Escultura.

Veure Policlet і Dorífor (desambiguació)

Efeb d'Anticitera

L'Efeb d'Anticitera és una estàtua en bronze d'un jove de lànguida elegància que va ser trobat el 1900 per pescadors d'esponges en l'àrea d'un antic naufragi prop de l'illa d'Anticitera, a Grècia.

Veure Policlet і Efeb d'Anticitera

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Veure Policlet і Escultura

Escultura d'Albània

Monument a la Independència, a Vlora L'escultura d'Albània és qualsevol manifestació artística en el terreny de la pràctica escultòrica, des de la prehistòria als nostres dies, realitzada pels escultors albanesos, escultures presents al territori d'Albània i escultures fora del país realitzades per persones albaneses.

Veure Policlet і Escultura d'Albània

Escultura etrusca

Luni, conservat al Museu Arqueològic Nacional de Florència L'escultura etrusca va ser una de les expressions artístiques més importants del poble etrusc, el qual va habitar la regió del nord i centre d'Itàlia, aproximadament entre els segles IX i I aC.

Veure Policlet і Escultura etrusca

Escultura grega

L'escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega: importància de l'home com a centre de l'univers i recerca d'un ideal de bellesa basat en l'equilibri i la proporció.

Veure Policlet і Escultura grega

Escultura grega clàssica

440, còpia romana de l'original de Policlet, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. L'escultura grega clàssica ha estat considerada durant molt de temps el punt més alt del desenvolupament de l'escultura|art escultòric de l'antiga Grècia, va eclipsar d'altres estils que es van cultivar a Grècia en la seva llarga història.

Veure Policlet і Escultura grega clàssica

Escultura hel·lenística

Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.

Veure Policlet і Escultura hel·lenística

Escultura romana

''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el i el.

Veure Policlet і Escultura romana

Fídies

II, de l'Atena del Partenó, atribuïda a Fídias Fídies o Fídias (del grec Pheidías), fill de Càrmides, (490 aC - 432 aC) va ser un escultor grec, considerat universalment com el millor escultor clàssic i probablement el millor de tots els temps.

Veure Policlet і Fídies

Fradmó

Fradmó (en Phradmon, en Φράδμων) va ser un escultor grec nadiu d'Argos.

Veure Policlet і Fradmó

Fris del Partenó

El fris del Partenó és un fris de 160 m de llarg que envoltava la part superior de la cel·la del Partenó d'Atenes.

Veure Policlet і Fris del Partenó

Gai Hei

Gai Hei, en llatí Caius Heius, fou un ciutadà notable de Messana, de la principal família de la ciutat i cap de la delegació enviada per la ciutat al judici de Verres, per donar testimoni a favor de l'acusat, que el mateix Verres va convèncer o va obligar els messanencs a formar quan va ser acusat per Ciceró.

Veure Policlet і Gai Hei

Guerrers de Riace

Els ''Guerrers de Riace'', ''Bronze A'' en primer pla i ''Bronze B'' en segon pla. Els Guerrers de Riace són una parella d'estàtues gregues d'estil sever que s'exposen al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria.

Veure Policlet і Guerrers de Riace

Hera Farnese

LHera Farnese és una escultura del.

Veure Policlet і Hera Farnese

Himeneu (Suñol)

El Himeneu és una escultura de Jeroni Suñol conservada al Museo del Prado que va guanyar el Premi a la millor obra a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de 1866 i una medalla de bronze a l'Exposició Universal de París de 1867.

Veure Policlet і Himeneu (Suñol)

Hipònic III

Hipònic III (en llatí Hipponicus, en grec antic Ἱππόνικος) era un militar atenenc fill de Càl·lies II i d'Elpinice, filla de Milcíades el Jove.

Veure Policlet і Hipònic III

Història de l'art

La història de l'art és una branca de les ciències socials que estudia l'evolució de l'art a través del temps.

Veure Policlet і Història de l'art

Història de l'escultura

La història de l'escultura és una part de la història de l'art que estudia l'evolució de l'escultura des dels seus principis tenint present les diferents cultures arreu del món i els períodes històrics que acostumen a coincidir amb els de la mateixa història de l'art.

Veure Policlet і Història de l'escultura

Història de l'estètica

''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.

Veure Policlet і Història de l'estètica

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Veure Policlet і Història del nu artístic

Johann Joachim Winckelmann

Johann Joachim Winckelmann (Stendal, Brandenburg, 1717 – Trieste, 1768) ha estat considerat el fundador de la història de l'art i de l'arqueologia com a disciplines modernes.

Veure Policlet і Johann Joachim Winckelmann

Lisip de Sició

- (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Lisip (Lysippus; Sició, c. 390 - 310 aC) va ser un escultor grec d'època clàssica, germà de Lisístrat i contemporani d'Escopes i de Praxíteles.

Veure Policlet і Lisip de Sició

Llista d'antics grecs

Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.

Veure Policlet і Llista d'antics grecs

Llista d'escultors de l'antiga Grècia

A continuació es presenta una llista dels escultors grecs més destacats de l'època clàssica.

Veure Policlet і Llista d'escultors de l'antiga Grècia

Lloret de Vistalegre

Lloret de Vistalegre (popularment també Llorito) és una vila i municipi situat al centre de l'illa de Mallorca, a la comarca del Pla.

Veure Policlet і Lloret de Vistalegre

Matemàtiques i art

Les matemàtiques i l'art estan relacionades de diverses maneres en molts àmbits.

Veure Policlet і Matemàtiques i art

Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.

Veure Policlet і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Veure Policlet і Museus Vaticans

Nu (art)

Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.

Veure Policlet і Nu (art)

Ortodòxia

Lortodòxia (del grec antic ὀρθός - Orthos, 'correcte' - i δόξα - doxa, literalment 'opinió recta i veritable') és la doctrina o ideologia que és sostinguda i defensada per la major part d'una societat, especialment en el terreny religiós, en contraposició a l'heterodòxia, o doctrina sostinguda per un grup menor o grups menors que no comparteixen aquesta doctrina o es mostren dissidents d'aquesta.

Veure Policlet і Ortodòxia

Papyrus Oxyrhynchus 222

El Papir d'Oxirrinc 222 (Papyrus Oxyrhynchus 222, P. Oxy. 222 o P. Oxy. II 222) és una llista d'antics vencedors olímpics d'un autor desconegut, escrita en grec.

Veure Policlet і Papyrus Oxyrhynchus 222

Parrasi

Parrasi (en llatí Parrhasius, en grec antic) fou un destacat pintor grec nadiu d'Efes, fill i deixeble d'Evenor, segons diu Plini el Vell.

Veure Policlet і Parrasi

Pederàstia a l'antiga Grècia

V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Veure Policlet і Pederàstia a l'antiga Grècia

Pitàgores de Règion

Pitàgores de Règion (Pythagoras. Règion, primera meitat del -) va ser un dels més famosos escultors de l'antiga Grècia.

Veure Policlet і Pitàgores de Règion

Policlet

Policlet o Policlet el Vell o Policlet de Sició (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos) (vers 480 aC-410 aC) va ser un dels escultors grecs més importants del món antic, conegut principalment pels seus treballs en bronze.

Veure Policlet і Policlet

Policlet (desambiguació)

* Policlet el Vell o Policlet de Sició, escultor de l'antiga Grècia del.

Veure Policlet і Policlet (desambiguació)

Policlet el Jove

El Teatre d'Epidaure (s. IV aC), dissenyat per Policlet el Jove. Policlet el Jove o Políclit el Jove (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos) (segle V - IV aC), conegut com "el Jove" per distingir-lo de l'il·lustre escultor Policlet, que fou un escultor i arquitecte grec de l'època clàssica, era nadiu d'Argos.

Veure Policlet і Policlet el Jove

Pompeia

Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Veure Policlet і Pompeia

Teòdot (navarc)

Teòdot (Theodotus) fou un almirall macedoni al servei d'Antígon el Borni.

Veure Policlet і Teòdot (navarc)

Telèfanes

Telèfanes (en Τηλεφάνης, en Telephanes) fou un escultor grec nascut a Focea (segons altres a la Fòcida) que va florir a Tessàlia, on treballava pels reis de Pèrsia o més probablement pels alèuades.

Veure Policlet і Telèfanes

Temple d'Àrtemis a Efes

El temple d'Àrtemis (Artemis Tapınağı), també conegut com el temple de Diana, va ser un temple grec dedicat a una forma antiga i local de la deessa Àrtemis (identificada amb Diana, una deessa romana).

Veure Policlet і Temple d'Àrtemis a Efes

Vil·la dels Papirs

La Vil·la dels Papirs (Villa dei Papiri o Villa dei Pisoni en italià) és una vil·la particular de la ciutat de l'antiga Roma d'Herculà (actualment, el municipi d'Ercolano).

Veure Policlet і Vil·la dels Papirs

També conegut com Cànon de Policlet, Policlet de Sició, Policlet el Vell, Políclit de Sició, Políclit el Vell.

, Història de l'escultura, Història de l'estètica, Història del nu artístic, Johann Joachim Winckelmann, Lisip de Sició, Llista d'antics grecs, Llista d'escultors de l'antiga Grècia, Lloret de Vistalegre, Matemàtiques i art, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Museus Vaticans, Nu (art), Ortodòxia, Papyrus Oxyrhynchus 222, Parrasi, Pederàstia a l'antiga Grècia, Pitàgores de Règion, Policlet, Policlet (desambiguació), Policlet el Jove, Pompeia, Teòdot (navarc), Telèfanes, Temple d'Àrtemis a Efes, Vil·la dels Papirs.