Taula de continguts
39 les relacions: Acemhöyük, Akrotiri (Santorí), Aloïdes, Atuell d'enterrament, Època arcaica, Àmfora de Míkonos, Capsa de Pandora, Cavall de Troia, Ceràmica de Kamares, Ceràmica del període geomètric, Ceràmica grega, Ceràmica ibèrica, Ceràmica incisa, Cnossos, Col·lecció arqueològica d'Amorgós, Cova de Tràpeza, El Argar, Els Vilars (Arbeca), Fortalesa fenícia del cabeço petit de l'Estany, Furnu Korifí, Jaciment arqueològic de Chalandrianí-Kastrí, Kakóvatos, Khamezi, Matià, Mirsini, Onggi, Pandora, Piràmide d'Hel·linikon, Pithovirus, Plutó (mitologia), Religió minoica, Skarkos, Temple d'Apol·lo (Thermo), Tenalla, Tomba (Tessalònica), Urna ceràmica, Urna funerària, Vi en l'antiga Grècia, Zivania.
Acemhöyük
Acemhöyük és un jaciment arqueològic de Turquia.
Veure Pitos і Acemhöyük
Akrotiri (Santorí)
Jaciment arqueològic a Akrotiri Mapa d'Akrotiri durant l'edat del bronze Akrotiri és un jaciment arqueològic de la civilització minoica de l'edat del bronze a l'illa grega de Santorí (antigament, illa de Thera), a uns 100 km al nord de Creta.
Veure Pitos і Akrotiri (Santorí)
Aloïdes
Segons la mitologia grega, els aloïdes (en Ἀλωεῖδαι, Aloeîdai) o alòades (Ἀλωάδαι, Alōádai) van ser dos gegants bessons, anomenats Otos (Ὦτος) i Efialtes, que Posidó va tenir d'Ifimedia, filla de Tríopas.
Veure Pitos і Aloïdes
Atuell d'enterrament
Enterrament “argàric” en atuell, Museu Arqueològic Nacional (Madrid). El cadàver es col·loca en un atuell de fang gran que després s'enterrava Un atuell d'enterrament és un recipient de ceràmica usat per a guardar les restes d'un difunt després d'incinerar-lo.
Veure Pitos і Atuell d'enterrament
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886).
Veure Pitos і Època arcaica
Àmfora de Míkonos
Detall que mostra la representació més antiga coneguda del cavall de Troia. (Noteu els guerrers que treuen el cap a través dels ulls de bou al costat del cavall.) Làmfora de Míkonos és un pithos, i l'objecte més antic datat (de l'època arcaica, ca.
Veure Pitos і Àmfora de Míkonos
Capsa de Pandora
Pandora obre la capsa que li havia lliurat Zeus, alliberant així tots els mals del món. La capsa de Pandora és un mític recipient de la mitologia grega, pres de la història de Pandora, la primera dona, creada per Hefest per ordre de Zeus, el seu pare.
Veure Pitos і Capsa de Pandora
Cavall de Troia
El cavall de Troia va ser un enorme cavall de fusta, en el qual s'havien amagat els soldats grecs durant la Guerra de Troia, que els grecs van deixar, com una ofrena davant les portes de la ciutat assetjada de Troia.
Veure Pitos і Cavall de Troia
Ceràmica de Kamares
Vas de Kamares al Museu Arqueològic de Càndia, Creta La ceràmica de Kamares és un tipus distintiu de ceràmica produïda a Creta durant el període minoic, que es remunta a l'època del minoic antic o prepalatí (cap al 2100 aC.). És la primera ceràmica policroma de la civilització minoica, encara que les primeres expressions de decoració proto-Kamares són anteriors a la introducció del torn de terrissaire.
Veure Pitos і Ceràmica de Kamares
Ceràmica del període geomètric
Escena d'una cerimònia fúnebre en una àmfora del Mestre del Dípilon (Museu del Louvre, inv. A517) La ceràmica del període geomètric o ceràmica geomètrica és la producció d'atuells de terrissa de l'antiga Grècia a partir de la fi de l'edat fosca grega, aproximadament entre els anys 900 aC i el 700 aC.
Veure Pitos і Ceràmica del període geomètric
Ceràmica grega
Signatura del famós pintor Sòfilos: ''Sófilos m'egrafsen'' (Sòfilos em va pintar) La '''ceràmica''' grega reuneix el conjunt de recipients i pintura de gots grecs. Nascuda al Pròxim Orient, assolí en l'antiga Grècia un alt nivell de qualitat artística, i deixà una important informació sobre la vida i la cultura dels antics grecs.
Veure Pitos і Ceràmica grega
Ceràmica ibèrica
Ceràmica pintada del Castellet de Bernabé (Llíria, País Valencià) La ceràmica ibèrica és la denominació que en alguns contexts de recerca arqueològica engloba la producció ibera de terrissa elaborada amb torn ràpid, cuita a alta temperatura en forns oxidants, i datada entre del s.
Veure Pitos і Ceràmica ibèrica
Ceràmica incisa
Cassola del conjunt de Ciempozuelos. Elaborada en argila negra, polida amb una capa de fang fi i decorada amb motius geomètrics incisos farcits de pasta blanca La ceràmica incisa al·ludeix al conjunt de peces de terrissa que mostren exemples de tècniques decoratives fetes amb incisions al fang encara tendre.
Veure Pitos і Ceràmica incisa
Cnossos
Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός Knossós i Gnossós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no gaire lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.
Veure Pitos і Cnossos
Col·lecció arqueològica d'Amorgós
La Col·lecció arqueològica d'Amorgós és una col·lecció o museu de Grècia situada a l'illa d'Amorgós, a l'arxipèlag de les Cíclades.
Veure Pitos і Col·lecció arqueològica d'Amorgós
Cova de Tràpeza
La cova de Tràpeza (en grec, σπήλαιο Τράπεζας) o cova de Krónio (en grec, Κρόνιο Σπήλαιο) és una gruta situada a la vora nord-oest de l'altiplà de Lasithi, a 860 m d'altitud i prop del poble de Tzermiado, a l'illa de Creta (Grècia).
Veure Pitos і Cova de Tràpeza
El Argar
El Argar és un jaciment arqueològic a Antas (municipi d'Almeria).
Veure Pitos і El Argar
Els Vilars (Arbeca)
La Fortalesa dels Vilars d'Arbeca (775 aC - 325 aC) està situada en una zona de plana, a uns 4 km d'Arbeca (les Garrigues).
Veure Pitos і Els Vilars (Arbeca)
Fortalesa fenícia del cabeço petit de l'Estany
El jaciment arqueològic del cabeço petit de l'Estany és un xicotet nucli emmurallat de l'edat del ferro dels segles VIII i VII a. C., situat en un pujol, a la partida de la Raconada, sobre el marge dret del Segura, a uns 2 quilòmetres a l'oest de Guardamar del Segura (Baix Segura, País Valencià).
Veure Pitos і Fortalesa fenícia del cabeço petit de l'Estany
Furnu Korifí
Furnu Korifí o Mirtos Furnu Korifí (en grec, ΦούρνουΚορυφή) és un jaciment arqueològic de Grècia situat a la costa meridional de l'illa de Creta, en la unitat perifèrica de Lassithi i al municipi de Ieràpetra, prop del poble de Mirtos.
Veure Pitos і Furnu Korifí
Jaciment arqueològic de Chalandrianí-Kastrí
Chalandrianí-Kastrí (Χαλανδριανή-Καστρί) és un jaciment arqueològic situat al nord-est de l'illa de Siros, a Grècia.
Veure Pitos і Jaciment arqueològic de Chalandrianí-Kastrí
Kakóvatos
Kakóvatos (en grec, Κακόβατος) és un poble i un jaciment arqueològic d'Èlide (Grècia).
Veure Pitos і Kakóvatos
Khamezi
Khamezi (en grec, Χαμέζι) és un poblet de Grècia situat a l'illa de Creta.
Veure Pitos і Khamezi
Matià
Matià (en grec, Μαθιά) és un poblet de Grècia situat a l'illa de Creta.
Veure Pitos і Matià
Mirsini
Mirsini (en grec, Μυρσίνη) és un poble de Grècia situat a l'illa de Creta.
Veure Pitos і Mirsini
Onggi
Ceràmica Onggi coreana Onggi (Coreà: 옹기) és un tipus de ceràmica coreana molt utilitzada per a la vaixella així com en la realització grans contenidors d'emmagatzematge a Corea. Inclou un tipus de ceràmica no esmaltada cuita entre 600~700 °C i una ceràmica envernissada amb un esmalt marró fosc, cuita a més de 1100 °C.
Veure Pitos і Onggi
Pandora
''Pandora'', pintura de Jules Joseph Lefebvre, 1882 Pandora (en grec antic Πανδώρα, etimològicament "la que tot ho dona") és un personatge de la mitologia grega, conegut per haver portat tots els mals a la humanitat.
Veure Pitos і Pandora
Piràmide d'Hel·linikon
La piràmide d'Hel·linikon Les piràmides gregues, també conegudes com a piràmides d'Argòlida, són diverses estructures situades a la plana d'Argòlida a Grècia.
Veure Pitos і Piràmide d'Hel·linikon
Pithovirus
Pithovirus, descrit per primera vegada en un article de 2014, és un gènere de virus gegant conegut de dues espècies, Pithovirus sibericum (que infecta amebes) i Pithovirus massiliensis.
Veure Pitos і Pithovirus
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Veure Pitos і Plutó (mitologia)
Religió minoica
Fidels portant ofrenes, sarcòfag d'Hagia Triada, època neopalatina, Museu Arqueològic de Càndia. El concepte religió minoica fa referència als cultes practicats a l'illa de Creta per la civilització minoica.
Veure Pitos і Religió minoica
Skarkos
El jaciment de Skarkos (en grec, Σκάρκος) està situat al turó de Kambos, la zona més fèrtil de l'illa grega de Íos, a les Cíclades, aproximadament a 1 km al nord-est del port.
Veure Pitos і Skarkos
Temple d'Apol·lo (Thermo)
El temple d'Apol·lo de Thermo era un temple grec arcaic construït al s. VII aC en el santuari de la ciutat de Termos, a la regió d'Etòlia, que substituí al mègaron preexistent, conegut com a mègaron B, que s'amplià amb un peristil de columnes de fusta, sostingudes per bases de pedra.
Veure Pitos і Temple d'Apol·lo (Thermo)
Tenalla
Conca) Diferents tipus de tenalles Una tenalla (del llatí tina),Nom que rebia l'ampolla de vi de coll llarg i proveïda de tapadora.
Veure Pitos і Tenalla
Tomba (Tessalònica)
Tomba (en grec, Τούμπα) és un districte residencial on hi ha un jaciment arqueològic situat a l'est de la localitat de Tessalònica, a Grècia.
Veure Pitos і Tomba (Tessalònica)
Urna ceràmica
Tipus d'urnes ceràmiques durant el període de la cultura dels camps d'urnes Una urna ceràmica és un vas fet d'argila o fang cuit, i usat per a guardar les restes o cendres d'un difunt després de la seua incineració.
Veure Pitos і Urna ceràmica
Urna funerària
Urna funerària romana. Segle I, Museu arqueològic regional de Palerm Una urna funerària o cinerària (del llatí cinis, -eris, cendra) és un vas tancat de pedra, bronze, marbre, alabastre, ceràmica o vidre, en el qual els parents d'un difunt recullen les seves cendres després de la incineració.
Veure Pitos і Urna funerària
Vi en l'antiga Grècia
- El vi en l'antiga Grècia va ser important no només per a la indústria del vi grec sinó per al desenvolupament de quasi totes les regions vinícoles europees i per a la mateixa història del vi.
Veure Pitos і Vi en l'antiga Grècia
Zivania
Zivania o zivana (en grec, ζιβανία, ζιβάνα; en turc, Zibaniya) és un aiguardent d'origen xipriota elaborat a partir de la destil·lació d'una barreja d'orujo de raïm i vins secs locals elaborats amb raïms de les varietats Xynisteri i Mavro.
Veure Pitos і Zivania
També conegut com Pithos.