Taula de continguts
55 les relacions: A New System of Chemical Philosophy, Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières, Aurora polar, Cartesianisme, Cercle cartesià, Champtercier, Charles Batteux, Cristina de Suècia, Cyrano de Bergerac, Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, Diògenes de Tars, El Químic Escèptic, Epicur, Epicureisme, Esperit, Experiment de la doble escletxa, Filosofia occidental, Gilles Personne de Roberval, Giulio Carlo Fagnano, Hisako Koyama, Història de l'ateisme, Il·lustració a Espanya, Ismael Boulliau, Jacques Alexandre Le Tenneur, Jean Picard, Joan Baptista Berní i Català, Joan Lluís Vives i March, Literatura colonial en castellà, Literatura occitana, Llei de conservació de la massa, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Llista de cràters de la Lluna: G-K, Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor, Lorenzo Magalotti, Mare Humorum, Mare Vaporum, Margaret Cavendish, Marguerite Hessein de La Sablière, Materialisme, Mateu Aimeric, Mercuri (planeta), Model atòmic de Dalton, Molière, Nicolas Malebranche, Nicolas-Claude Fabri de Peiresc, Pierre Humbert, Pornografia, Robert Fludd, Tabulae Rudolphinae, Teoria corpuscular de la llum, ... Ampliar l'índex (5 més) »
A New System of Chemical Philosophy
A New System of Chemical Philosophy, en català Un Nou Sistema de Filosofia Química és un llibre del químic anglès John Dalton (1766-1844), publicat a Manchester en dos volums entre 1808 i 1827, on s'exposa la primera teoria atòmica moderna.
Veure Pierre Gassendi і A New System of Chemical Philosophy
Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières
Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières (París, 1 de gener de 1638 - 17 de febrer de 1694) va ser una poetessa i filòsofa francesa.
Veure Pierre Gassendi і Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières
Aurora polar
Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.
Veure Pierre Gassendi і Aurora polar
Cartesianisme
''Principia philosophiae'', 1685 El cartesianisme o dualisme cartesià va ser un moviment intel·lectual suscitat pel pensament de René Descartis (Cartesius) especialment a partir del segle .
Veure Pierre Gassendi і Cartesianisme
Cercle cartesià
El cercle cartesià es refereix a l'argument fal·laç en què, segons l'opinió dels seus crítics, hauria incorregut en les Meditacions metafísiques el filòsof René Descartes quan intentà demostrar la veracitat i validesa de les «idees clares i diferents».
Veure Pierre Gassendi і Cercle cartesià
Champtercier
Champtercier (en francès Champtercier) és un municipi francès, situat al departament dels Alps de l'Alta Provença i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Pierre Gassendi і Champtercier
Charles Batteux
Portada de ''Les Beaux-Arts réduits à un même principe'', 1746 Charles Batteux (Vouziers, 6 de maig de 1713 - París, 14 de juliol de 1780) va ser un clergue i filòsof francès especialitzat en estètica que va crear l'expressió belles arts.
Veure Pierre Gassendi і Charles Batteux
Cristina de Suècia
, més tard coneguda com a Cristina Maria Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654.
Veure Pierre Gassendi і Cristina de Suècia
Cyrano de Bergerac
Cyrano de Bergerac Hercule-Savinien Cyrano, conegut com a Cyrano de Bergerac (nascut el 6 de març de 1619 a París i mort el 28 de juliol de 1655), fou un escriptor francès.
Veure Pierre Gassendi і Cyrano de Bergerac
Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo
El Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, en català Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com Galileu, publicada el 1632 a Florència i escrita en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor ataca el model geocèntric del sistema solar de Claudi Ptolemeu (circa 90-circa 168) i defensa el model heliocèntric de Nicolau Copèrnic (1473-1543).
Veure Pierre Gassendi і Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo
Diògenes de Tars
Diògenes de Tars (Diogenes) va ser un filòsof epicuri grec de qui parla Estrabó, que diu que era una persona intel·ligent quan escrivia tragèdies sense gaire preparació, amb improvisació.
Veure Pierre Gassendi і Diògenes de Tars
El Químic Escèptic
El Químic Escèptic, en la versió original The Sceptical Chymist: or Chymico-Physical Doubts & Paradoxes, és un llibre del científic irlandès Robert Boyle (1627-1691), publicat a Londres el 1661, on en forma de diàleg entre diversos personatges, l'autor qüestiona la naturalesa i el nombre de les substàncies químiques reconegudes aleshores com a elements químics.
Veure Pierre Gassendi і El Químic Escèptic
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Veure Pierre Gassendi і Epicur
Epicureisme
L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.
Veure Pierre Gassendi і Epicureisme
Esperit
Esperit és un concepte que es refereix a la part racional de l'ànima segons la filosofia de l'antiga Grècia.
Veure Pierre Gassendi і Esperit
Experiment de la doble escletxa
Dibuix original de Thomas Young que presenta els efectes d'interferència de dos focus de llum situats a l'esquerra Lexperiment de la doble escletxa o experiment de Young, és un experiment realitzat el 1801 pel físic anglès Thomas Young, amb l'objectiu de refusar la teoria corpuscular de la llum vigent a finals del i donar suport a la teoria ondulatòria de la llum.
Veure Pierre Gassendi і Experiment de la doble escletxa
Filosofia occidental
Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.
Veure Pierre Gassendi і Filosofia occidental
Gilles Personne de Roberval
Gilles Personne de Roberval (o Personier) fou un matemàtic i físic francès, professor al Collège de France.
Veure Pierre Gassendi і Gilles Personne de Roberval
Giulio Carlo Fagnano
Giulio Carlo comte de Fagnano, marquès dei Toschi e di Sant'Onorio va ser un matemàtic italià del.
Veure Pierre Gassendi і Giulio Carlo Fagnano
Hisako Koyama
Hisako Koyama (1916 – 6 d'abril del 1997) fou una astrònoma observadora solar.
Veure Pierre Gassendi і Hisako Koyama
Història de l'ateisme
Encara que el vocable ateisme s'origina al s. XVI basat en el terme del grec antic ('sense déu'), la seua admissió com a concepte positiu no es troba abans del, quan les idees atees i la seua influència filosòfica i política comencen a expandir-se.
Veure Pierre Gassendi і Història de l'ateisme
Il·lustració a Espanya
Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.
Veure Pierre Gassendi і Il·lustració a Espanya
Ismael Boulliau
Ismael Boulliau (o, llatinitzat, Bullialdus va ser un astrònom francès del.
Veure Pierre Gassendi і Ismael Boulliau
Jacques Alexandre Le Tenneur
Jacques Alexandre Le Tenneur va ser una matemàtic aficionat conegut per la seva correspondència polèmica amb Mersenne.
Veure Pierre Gassendi і Jacques Alexandre Le Tenneur
Jean Picard
Jean Picard (La Flèche, Sarthe, 21 de juliol de 1620 - París, 12 de juliol de 1682) va ser un astrònom francès del segle XVII conegut per haver fet una mesura molt precisa del radi de la Terra.
Veure Pierre Gassendi і Jean Picard
Joan Baptista Berní i Català
Joan Baptista Berní i Català (València, 25 de juny de 1705 - València, 8 de gener de 1738) fou un religiós dominic, doctor en teologia per la Universitat de València, catedràtic de filosofia de la mateixa universitat des del 1731, i notari del Sant Ofici.
Veure Pierre Gassendi і Joan Baptista Berní i Català
Joan Lluís Vives i March
Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Veure Pierre Gassendi і Joan Lluís Vives i March
Literatura colonial en castellà
La literatura colonial en castellà és la literatura que produeixen les colònies espanyoles.
Veure Pierre Gassendi і Literatura colonial en castellà
Literatura occitana
Els primers texts de la literatura occitana aparegueren al: una Passió i Vida de sent Léger a Clarmont d'Alvèrnia; lEvangèli de sent Joan a Llemotges; els Boecis i el Cicle de Roland, del qual no hi ha constància escrita.
Veure Pierre Gassendi і Literatura occitana
Llei de conservació de la massa
Antoine Laurent Lavoisier La llei de conservació de la massa és una de les lleis ponderals de la química segons la qual la massa dels productes d'una reacció química és igual a la massa dels reactius de la reacció.
Veure Pierre Gassendi і Llei de conservació de la massa
Llista cronològica de filòsofs occidentals
En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.
Veure Pierre Gassendi і Llista cronològica de filòsofs occidentals
Llista de cràters de la Lluna: G-K
Llista de cràters de la Lluna (G-K) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Veure Pierre Gassendi і Llista de cràters de la Lluna: G-K
Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
A continuació es mostra una llista de persones que es van donar els seus noms a cràters de la Lluna. La llista de noms aprovats al Gazetteer of Planetary Nomenclature mantingut per la Unió Astronòmica Internacional inclou la persona a qui es fa referència al cràter.
Veure Pierre Gassendi і Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
Lorenzo Magalotti
va ser un científic, literat i diplomàtic italià.
Veure Pierre Gassendi і Lorenzo Magalotti
Mare Humorum
Mare Humorum (el "Mar de la humitat") és un mar lunar.
Veure Pierre Gassendi і Mare Humorum
Mare Vaporum
Mare Vaporum (Mar dels Vapors) és una mar lunar, localitzada entre la vora sud-oest del Mare Serenitatis i la vora sud-est del Mare Imbrium, en la cara visible de la Lluna.
Veure Pierre Gassendi і Mare Vaporum
Margaret Cavendish
Margaret (Lucas) Cavendish, Duquessa de Newcastle (Colchester, 1623 − Nottinghamshire, Anglaterra, 15 de desembre de 1673), va ser una notable científica, filòsofa i escriptora anglesa.
Veure Pierre Gassendi і Margaret Cavendish
Marguerite Hessein de La Sablière
Marguerite Hessein, madame de la Sablière, batejada a París el 18 de març de 1640 i morta a París el 6 de gener de 1693, fou una salonnière francesa, mecenes de diversos artistes i estudiosos, moralista i filòsofa.
Veure Pierre Gassendi і Marguerite Hessein de La Sablière
Materialisme
El terme materialisme designa una disposició d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o "matèria" com a base del saber i el coneixement i, per extensió, d'una visió de la vida.
Veure Pierre Gassendi і Materialisme
Mateu Aimeric
Mateu Aimeric (Bordils, Gironès, 27 de febrer de 1715 - Ferrara, Itàlia, 1799) va ser un filòsof, historiador i humanista català.
Veure Pierre Gassendi і Mateu Aimeric
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Pierre Gassendi і Mercuri (planeta)
Model atòmic de Dalton
Primera pàgina del llibre ''A New System of Chemical Philosophy'' (1808) El model atòmic de Dalton és una teoria sobre la constitució de la matèria elaborada pel químic anglès John Dalton el 1808 que suposa que la matèria està constituïda per àtoms indivisibles i immutables.
Veure Pierre Gassendi і Model atòmic de Dalton
Molière
Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.
Veure Pierre Gassendi і Molière
Nicolas Malebranche
Nicolas Malebranche (5 d'agost de 1638 - 13 d'octubre de 1715) fou un filòsof racionalista francès, seguidor de Descartes i membre de l'Oratori, on va coincidir amb el seu amic Bernard Lamy.
Veure Pierre Gassendi і Nicolas Malebranche
Nicolas-Claude Fabri de Peiresc
Nicolau-Claudi Fabri de Peiresc (Beujanciá, Provença, 1 de desembre de 1580 - Ais de Provença, 24 de juny de 1637) va ser un astrònom i botànic francès.
Veure Pierre Gassendi і Nicolas-Claude Fabri de Peiresc
Pierre Humbert
va ser un matemàtic i historiador de la ciència francès.
Veure Pierre Gassendi і Pierre Humbert
Pornografia
El terme pornografia, o porno en la seva forma abreujada, fa referència a tot aquell material que representa actes sexuals o actes eròtics que tenen la finalitat de provocar l'excitació sexual del receptor.
Veure Pierre Gassendi і Pornografia
Robert Fludd
Robert Fludd, també conegut com a Robertus de Fluctibus (17 de gener de 1574 – 8 de setembre de 1637), va ser un important metge anglès seguidor de Paracels.
Veure Pierre Gassendi і Robert Fludd
Tabulae Rudolphinae
Uranienborg). Les Tabulae Rudolphinae consisteixen en un catàleg d'estrelles i taules planetàries publicades per Johannes Kepler el 1627, utilitzant dades d'observació recollides per Tycho Brahe (1546–1601).
Veure Pierre Gassendi і Tabulae Rudolphinae
Teoria corpuscular de la llum
En òptica, la teoria corpuscular de la llum, originalment postulada per Pierre Gassendi, exposa que la llum està composta per petites partícules discretes anomenades «corpusculars» que viatgen en una línia recta amb una velocitat finita i posseeixen energia cinètica.
Veure Pierre Gassendi і Teoria corpuscular de la llum
Tomàs Amorós i Cerdà
fou un matemàtic, filòsof, enginyer i jesuïta català.
Veure Pierre Gassendi і Tomàs Amorós i Cerdà
Trànsit de Mercuri
'''Trànsit de Mercuri''' del 8 de novembre del 2006 Un trànsit de Mercuri és el pas del planeta Mercuri per davant del Sol, vist des de la Terra.
Veure Pierre Gassendi і Trànsit de Mercuri
Velocitat del so
F18 de l'armada dels Estats Units trencant la barrera del so La velocitat del so és la velocitat de propagació de les ones de pressió longitudinals que constitueixen el so.
Veure Pierre Gassendi і Velocitat del so
Walter Charleton
Walter Charleton Walter Charleton, neix el 2 de febrer de 1619 i va morir el 24 d'abril de 1707, va ser un metge i naturalista britànic.
Veure Pierre Gassendi і Walter Charleton
William Derham
William Derham (Stoulton, 26 de novembre de 1657 - Upminster, 5 d'abril de 1735) va ser un clergue anglès, teòleg natural, científic i filòsof natural, membre de la Royal Society.
Veure Pierre Gassendi і William Derham
També conegut com Gassendi, P. Gassendi.