Taula de continguts
34 les relacions: Animalística, Aranyerra, Ars magna, Astarot, Bertomeu, l'as dels ganduls, Catolicisme, Daeva, Dante Alighieri, Deunoro Sardui Enbeita, Doctrina de l'Església Catòlica, Dones a l'edat mitjana, Escala al Paradís, Eugenèsia nazi, Ferdinando Galiani, Força major, Gats (pel·lícula), Grima Llenguadeserp, Jump scare, Kanamaré, L'hèroe, La cigala i la formiga (La Fontaine), Macunaíma, Municipis de Grècia, Pare d'orfes, Pecat capital, Plaques de matrícula de Suècia, Purgatori (La Divina Comèdia), Roman de Fauvel, Sôber, Seven, Taula dels set pecats capitals, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Tots tres surten per l'Ozama, Valencià central.
Animalística
''Moltó dels matolls'', procedent d'Ur (ca. 2500 aC), Museu Britànic a Londres. Animalística és la representació artística de animals.
Veure Peresa і Animalística
Aranyerra
LAranyerra és un dimoni de ficció en forma d'aranya gegant dEl Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien.
Veure Peresa і Aranyerra
Ars magna
LArs magna (títol complet: Ars magna, generalis et ultima, ca. 1305) és la versió més llarga de lArs lul·lià.
Veure Peresa і Ars magna
Astarot
Segell d'Astarot Astarot, Aixtarot o Astaroth és un dels dimonis cristians (proclamat al concili de Braga), que té la jerarquia de duc de l'Infern.
Veure Peresa і Astarot
Bertomeu, l'as dels ganduls
Bertomeu, l'as dels ganduls va ser una sèrie de còmics autoconclusius creada en 1950 per Josep Palop Gómez per a la revista Jaimito de l'Editorial Valenciana, una de les més populars de la publicació.
Veure Peresa і Bertomeu, l'as dels ganduls
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Peresa і Catolicisme
Daeva
XI. Daeva (daēuua, daāua, daeva) és el terme en idioma avèstic per a designar un tipus particular d'entitat sobrenatural amb característiques desagradables.
Veure Peresa і Daeva
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure Peresa і Dante Alighieri
Deunoro Sardui Enbeita
Deunoro Sardui Enbeita, conegut pel nom artístic d'«Alper» (en català: "gandul"), (Muxika, 1 de gener de 1934) és un escriptor i bertsolari basc.
Veure Peresa і Deunoro Sardui Enbeita
Doctrina de l'Església Catòlica
La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.
Veure Peresa і Doctrina de l'Església Catòlica
Dones a l'edat mitjana
Les dones a l'edat mitjana reflectien la piràmide social general de l'edat mitjana i, per tant, tenien vides ben diferents segons l'estament i la funció a què estiguessin destinades, però en general adoptaven un rol subordinat respecte a l'home, quedant relegades a la llar o a la vida religiosa.
Veure Peresa і Dones a l'edat mitjana
Escala al Paradís
Escala al Paradís (Κλίμαξ a l'original, Climax Paradisi o Scala en llatí) és una obra escrita per Joan Clímac als voltants de l'any 600 que mostra el camí per assolir una correcta vida religiosa per part dels monjos, representada amb una escala de trenta graons que puja al Paradís.
Veure Peresa і Escala al Paradís
Eugenèsia nazi
L'eugenèsia nazi va consistir en una sèrie de polítiques socials que es van centrar en la millora de la raça per mitjà de l'eugenèsia en el centre de les seves preocupacions.
Veure Peresa і Eugenèsia nazi
Ferdinando Galiani
va ser un economista italià, una de les principals figures italianes de la Il·lustració.
Veure Peresa і Ferdinando Galiani
Força major
La força major o causa major, també conegut com a mà de Déu o en llatí vis maior, és un fet que no es pot evitar i tampoc es pot preveure. Té gran importància, en Dret, a l'hora d'establir la responsabilitat pels danys.
Veure Peresa і Força major
Gats (pel·lícula)
Gats és una pel·lícula d'animació de fantasia xinesa del 2018 dirigida i escrita per Gary Wang, produïda pels estudis Light Chaser Animation.
Veure Peresa і Gats (pel·lícula)
Grima Llenguadeserp
Grima, anomenat el Llenguadeserp, és un personatge de ficció a El Senyor dels Anells de.
Veure Peresa і Grima Llenguadeserp
Jump scare
Un jump scare o salt per esglai (sovint escurçat com jumpscare) és una tècnica que s'utilitza sovint en pel·lícules de terror, atraccions embruixades, videojocs i crits d'Internet, destinat a espantar el públic sorprenent-los amb un canvi brusc d'imatge o d'esdeveniment, habitualment ocorregut amb un so aterridor, majoritàriament crit.
Veure Peresa і Jump scare
Kanamaré
El kanamaré (canamirim, canamary) és una llengua extingida (o una varietat de yine) de la família lingüistica arawak parlada al riu Iaco, um afluent dwl riu Purus (von Spix 1819).
Veure Peresa і Kanamaré
L'hèroe
L'hèroe: drama en tres actes, conegut simplement com a L'hèroe, és una obra teatral en català de Santiago Rusiñol i Prats.
Veure Peresa і L'hèroe
La cigala i la formiga (La Fontaine)
La cigala i la formiga és la primera faula del ''Llibre I de les Faules'' de Jean de La Fontaine, editat per primera vegada el 1668.
Veure Peresa і La cigala i la formiga (La Fontaine)
Macunaíma
Macunaíma: O herói sem nenhum caráter (en català, Macunaíma, l'heroi sense cap caràcter), és una novel·la publicada l'any 1928 per Mário de Andrade, gran figura del modernisme brasiler.
Veure Peresa і Macunaíma
Municipis de Grècia
Els municipis (δήμοι, dimi) són les divisions administratives de quart ordre de Grècia.
Veure Peresa і Municipis de Grècia
Pare d'orfes
El pare d'orfes era una figura jurídica dels Països Catalans a la baixa edat mitjana i a l'edat moderna.
Veure Peresa і Pare d'orfes
Pecat capital
Els set pecats capitals són una classificació dels vicis esmentats en les primeres ensenyances cristianes catòliques per a educar i instruir els seguidors sobre moralitat.
Veure Peresa і Pecat capital
Plaques de matrícula de Suècia
Model de matrícula sueca a partir 2014 (sense adhesiu). Matrícula amb l'adhesiu obligatori (de 2001 a 2013). Les plaques de matrícula dels vehicles de Suècia segueixen des del 2004 un sistema alfanumèric format per tres lletres i tres xifres separades per un espai, però des del 2019 es va canviar de manera que l'última xifra també pot ser una lletra (passant de EU-section-with-S ABC 123 a EU-section-with-S ABC 12D), de color negre sobre un fons blanc.
Veure Peresa і Plaques de matrícula de Suècia
Purgatori (La Divina Comèdia)
Dant contemplant el Mont Purgatori El Purgatori (Il Purgatorio) és el segon dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri.
Veure Peresa і Purgatori (La Divina Comèdia)
Roman de Fauvel
La col·lecció del Roman de Fauvel representa un dels exemples per excel·lència de l'al·legoria tardana medieval, amb una visible predilecció per la satírica.
Veure Peresa і Roman de Fauvel
Sôber
Sôber és una banda espanyola de rock/metal alternatiu.
Veure Peresa і Sôber
Seven
Seven (a vegades estilitzada com Se7en) és un thriller estatunidenc de 1995, amb elements de terror i de cinema negre, escrit per Andrew Kevin Walker, dirigida per David Fincher, i distribuïda per New Line Cinema.
Veure Peresa і Seven
Taula dels set pecats capitals
La Taula dels set pecats capitals és un quadre de Hieronymus Bosch el Bosch o, potser, d'un seguidor del mestre.
Veure Peresa і Taula dels set pecats capitals
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Reconstrucció de les escoles NA.
Veure Peresa і Temple Expiatori de la Sagrada Família
Tots tres surten per l'Ozama
Tots tres surten per l'Ozama és una novel·la de Vicenç Riera i Llorca, publicada a Mèxic (1946) i a Barcelona (1967).
Veure Peresa і Tots tres surten per l'Ozama
Valencià central
El valencià central (conegut popularment com a valencià apitxat) és un subdialecte del valencià que es parla a les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria, la major part de la Ribera Alta i a la ciutat d'Onda (la Plana Baixa).
Veure Peresa і Valencià central
També conegut com Accídia, Acídia, Galvana, Gandul, Mandra.