Taula de continguts
42 les relacions: Alcalà de Xivert, Arquebisbat de Florència, Art cristià, Basílica Santuari de Nostra Senyora de Meritxell, Bisbat de Verona, Carrer Major (Darnius), Casa Calvet, Caterina de Siena, Cerler, Cesena, Convent de Santa Caterina (Barcelona), Dionís Vidal, Escaldes-Engordany, Església de Sant Miquel Arcàngel (l'Alcúdia de Veo), Església de Sant Nicolau (València), Església parroquial de Sant Pere Màrtir de Costur, Festes de Primavera, Fra Angelico, Iconografia dels sants, Jacomart, Joan Fort, La Temprança (tarot), La Verge dels Reis Catòlics, Lluís Borrassà, Pablo de Rojas, Pedro Berruguete, Pere de Castellet i d'Icart, Piazza del Duomo (Florència), Pietro Martire Vermigli, Ramon Nonat, San Pablo de Valladolid, Sant patró, Sant Pere (desambiguació), Sant Pere Màrtir, Sant Pere Màrtir d'Olot, Santi Domenico e Sisto, Sueños y discursos, Valls de Torroella, 1252, 29 de juny, 4 de juny, 6 d'abril.
Alcalà de Xivert
Alcalà de Xivert és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Pere de Verona і Alcalà de Xivert
Arquebisbat de Florència
Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Veure Pere de Verona і Arquebisbat de Florència
Art cristià
Tapís de la Creació Miquel Àngel L'Arca de Noé'', de Paolo Uccello ''La torre de Babel'', de Pieter Brueghel el Vell '' Lot i les seves filles'' (al fons, la destrucció de Sodoma i Gomorra), de Lucas van Leyden Ghiberti '' Esaú i Jacob'', de Matthias Stom Velázquez Rembrandt '' David i Goliath'', de Caravaggio p.
Veure Pere de Verona і Art cristià
Basílica Santuari de Nostra Senyora de Meritxell
La Mare de Déu de Meritxell és un santuari i una talla que es troben a la parròquia andorrana de Canillo, concretament al poble de Meritxell.
Veure Pere de Verona і Basílica Santuari de Nostra Senyora de Meritxell
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Pere de Verona і Bisbat de Verona
Carrer Major (Darnius)
El carrer Major de Darnius (Alt Empordà) és un conjunt històric inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, així com diverses cases del carrer.
Veure Pere de Verona і Carrer Major (Darnius)
Casa Calvet
La Casa Calvet és un edifici al carrer de Casp, 48 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Pere de Verona і Casa Calvet
Caterina de Siena
Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347-Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec.
Veure Pere de Verona і Caterina de Siena
Cerler
Cerler Cerler (en benasquès, Sarllé) és un poble de la Vall de Benasc amb una població aproximada de 250 habitants.
Veure Pere de Verona і Cerler
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Veure Pere de Verona і Cesena
Convent de Santa Caterina (Barcelona)
El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.
Veure Pere de Verona і Convent de Santa Caterina (Barcelona)
Dionís Vidal
Detall dels frescs de la volta de l'Església de Sant Nicolás de Bari i Sant Pere Màrtir de València. Capella de la Verge de la Cinta de la Catedral de Tortosa, pintada al fresc per Dionís Vidal i Josep Medina. Dionís Vidal (València c. 1670 - Tortosa, després de 1719), va ser un pintor barroc valencià, deixeble d'Antonio Palomino.
Veure Pere de Verona і Dionís Vidal
Escaldes-Engordany
Escaldes-Engordany, o les Escaldes i Engordany segons l'IEC, és una ciutat i la setena parròquia d'Andorra, creada el 1978 a partir de l'antic quart homònim de la parròquia d'Andorra la Vella.
Veure Pere de Verona і Escaldes-Engordany
Església de Sant Miquel Arcàngel (l'Alcúdia de Veo)
Lesglésia de sant Miquel Arcàngel és un temple catòlic a la localitat de l'Alcúdia de Veo, a la comarca de la Plana Baixa i en ple cor de la serra d'Espadà.
Veure Pere de Verona і Església de Sant Miquel Arcàngel (l'Alcúdia de Veo)
Església de Sant Nicolau (València)
L'església de Sant Nicolau, de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir, ja apareix al Llibre del Repartiment el 1239.
Veure Pere de Verona і Església de Sant Nicolau (València)
Església parroquial de Sant Pere Màrtir de Costur
L'Església parroquial de Sant Pere Màrtir de Costur, a la comarca de l'Alcalatén, és un temple catòlic catalogat de forma genèrica Bé de Rellevància Local, amb codi 12.04.049-001, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm.
Veure Pere de Verona і Església parroquial de Sant Pere Màrtir de Costur
Festes de Primavera
Nit del Foc de les Festes de Primavera de l'Hospitalet de Llobregat Les festes de primavera són unes festes que es realitzen en diversos països durant l'equinocci de primavera, que varia entre el 20 i el 21 de març per a l'hemisferi nord, i entre el 22 i el 23 de setembre per a l'hemisferi sud.
Veure Pere de Verona і Festes de Primavera
Fra Angelico
Fra Angelico (c. 1395-18 de febrer de 1455), nat Guido di Pietro, va ser un pintor del primer Renaixement italià, referit a les Vides d'Artistes de Vasari com posseïdor d'un «rar i perfecte talent».
Veure Pere de Verona і Fra Angelico
Iconografia dels sants
''Rosenhagmadonna'' de Stephan Lochner La iconografia dels sants presenta i inventaria les característiques dels atributs que identifiquen els Sants, com són la seva roba tradicional, objectes típics o animals de companyia.
Veure Pere de Verona і Iconografia dels sants
Jacomart
Jaume Baco, Baçó o Mestre de la Porciúncula (València, 1411- 1461) fou un pintor valencià del.
Veure Pere de Verona і Jacomart
Joan Fort
Joan Fort (Albocàsser, Alt Maestrat, 5 de setembre de 1406 - Escaladei, Priorat, 14 de maig de 1464) fou un monjo cartoixà i autor místic valencià.
Veure Pere de Verona і Joan Fort
La Temprança (tarot)
La Temprança, el catorzè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella La Temprança (XIIII) és el catorzè trumfo o Arcà major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Pere de Verona і La Temprança (tarot)
La Verge dels Reis Catòlics
La Verge dels Reis Catòlics, procedent del Reial Monestir de San Tomás d'Àvila i actualment en el Museu del Prado, és un quadre al tremp d'ou sobre taula de 123 × 112 cm, i la seva data s'estableix entre 1491 i 1493.
Veure Pere de Verona і La Verge dels Reis Catòlics
Lluís Borrassà
Taula representant el davallament de la creu, que fa de predel·la al ''Retaule del Sant Esperit'' de Pere Serra, a la Seu de Manresa Detall del retaule de Sant Pere a Terrassa Lluís Borrassà (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426) fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.
Veure Pere de Verona і Lluís Borrassà
Pablo de Rojas
Pablo de Rojas (Alcalá la Real, Jaén, 1549 – Granada, 1611) fou un escultor andalús.
Veure Pere de Verona і Pablo de Rojas
Pedro Berruguete
group.
Veure Pere de Verona і Pedro Berruguete
Pere de Castellet i d'Icart
Pere de Castellet i d'Icart (Tarragona, ? — ~1571) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Veure Pere de Verona і Pere de Castellet i d'Icart
Piazza del Duomo (Florència)
Vista del costat sud de la plaça des del Campanar de Giotto. La Piazza del Duomo (en català: Plaça de la Catedral) és una plaça situada en ple centre històric de Florència, Itàlia.
Veure Pere de Verona і Piazza del Duomo (Florència)
Pietro Martire Vermigli
Pietro Martire Vermigli (8 de setembre de 1499, Florència - 12 de novembre de 1562, Zúric) fou un teòleg italià protestant.
Veure Pere de Verona і Pietro Martire Vermigli
Ramon Nonat
Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) fou un religiós mercedari, cardenal.
Veure Pere de Verona і Ramon Nonat
San Pablo de Valladolid
San Pablo (en castellà Iglesia conventual de San Pablo), de l'orde dels dominics, és un dels temples més representatius de la ciutat de Valladolid (Castella i Lleó).
Veure Pere de Verona і San Pablo de Valladolid
Sant patró
Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.
Veure Pere de Verona і Sant patró
Sant Pere (desambiguació)
Sant Pere fou un dels apòstols de Jesús.
Veure Pere de Verona і Sant Pere (desambiguació)
Sant Pere Màrtir
* Sant Pere Màrtir (Betsaida, Galilea, ? - Roma, ~64/67), Apòstol de Jesús martiritzat a Roma.
Veure Pere de Verona і Sant Pere Màrtir
Sant Pere Màrtir d'Olot
Sant Pere Màrtir d'Olot és una església del municipi d'Olot protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Pere de Verona і Sant Pere Màrtir d'Olot
Santi Domenico e Sisto
Santi Domenico e Sisto és una església de Roma seu del títol cardenalici des de 2003.
Veure Pere de Verona і Santi Domenico e Sisto
Sueños y discursos
Sueños y discursos de verdades descubridoras de abusos, vicios y engaños en todos los oficios y estados del mundo (títol original castellà; literalment, 'Somnis i discursos de veritats descobridores d'abusos, vicis i enganys en tots els oficis i estats del món'), més conegut abreujadament amb el nom de Sueños y discursos, és l'obra filosòfica més famosa de Francisco de Quevedo.
Veure Pere de Verona і Sueños y discursos
Valls de Torroella
Valls de Torroella és un poble de Sant Mateu de Bages (Bages), al nord-est del terme municipal, de 347 habitants (2015), el qual es va originar a partir de la creació de la Colònia Valls, per part de la família d'industrials Valls.
Veure Pere de Verona і Valls de Torroella
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Pere de Verona і 1252
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Pere de Verona і 29 de juny
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Pere de Verona і 4 de juny
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Pere de Verona і 6 d'abril
També conegut com Pere Màrtir, Pere Veronès, Sant Pere Màrtir (sant), Sant Pere de Verona.