Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Pere de Cardona (arquebisbe)

Índex Pere de Cardona (arquebisbe)

Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).

Taula de continguts

  1. 39 les relacions: Alfons d'Aragó (bisbe), Antonio de Zúñiga y Guzmán, Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona, Berenguer de Sos, Cardona, Castell de Guissona, Castell de Vila-seca, Catedral de Tarragona, Commentaria super Usaticis Barchinone, Copríncep d'Andorra, Damià Forment, Enric de Cardona i Enríquez, Germania de Mallorca, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Joan d'Espés, Joan Ramon Folc II de Cardona, Joan Ramon Folc III de Cardona, Llinatge dels Cardona, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Lloctinent de Catalunya, Lluís de Cardona i Enríquez, Mestre de la Seu d'Urgell, Museu Diocesà de Tarragona, Onofre de Copons i de Vilafranca, Palau de Fluvià, Pere de Cardona, Pere Francesc de Montanyans, Ponç Andreu de Vilar, President de la Generalitat de Catalunya, Roderic de Borja i Escrivà, Salou, Santa Maria de Lavaix, Saqueig de Barenys, Torre Vella de Salou, Vila-seca, 1530.

Alfons d'Aragó (bisbe)

Alfons d'Aragó (València 1455-Tarragona 1514).

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Alfons d'Aragó (bisbe)

Antonio de Zúñiga y Guzmán

Antonio de Zuñiga en la decoració ceràmica del claustre de la Capitania General de Barcelona Antonio de Zúñiga i Guzmán (Plasencia, c. 1480 - 1533), noble espanyol de la Casa de Zúñiga, Gran prior de Castella de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, avui Orde de Malta, General de l'Exèrcit Imperial en la lluita contra la rebel·lió dels Comuneros, coneguda com la Guerra de les Comunitats de Castella en temps de l'Emperador del Sacre Imperi Carlos V i Virrei de Catalunya del 1523 al 1525.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Antonio de Zúñiga y Guzmán

Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona

Proa de la Casa de l'Arxiconfraria amb l'escut d'armes de la institució (any 1613)La Reial i Il·lustre Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist és una institució caritativa fundada a la ciutat de Barcelona a principis del i dedicada a l'acompanyament espiritual dels condemnats a mort per la justícia.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona

Berenguer de Sos

Berenguer de Sos va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1479 i 1482.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Berenguer de Sos

Cardona

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Cardona

Castell de Guissona

El castell de Guissona està situat a Guissona (Segarra).

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Castell de Guissona

Castell de Vila-seca

El Castell de Vila-seca o Castell de Solcina és a tocar de l'estació de Vila-seca, vila i municipi de la comarca del Tarragonès, dins d'un extens terreny clos.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Castell de Vila-seca

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Catedral de Tarragona

Commentaria super Usaticis Barchinone

Consellers de Barcelona Commentaria super Usaticis Barchinone és una obra del jurista català Jaume Marquilles sobre els Usatges de Barcelona.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Commentaria super Usaticis Barchinone

Copríncep d'Andorra

Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Copríncep d'Andorra

Damià Forment

Damià Forment (València, entre 1475 i 1480 - Santo Domingo de la Calzada, Logronyo, 22 de desembre de 1540) fou un escultor valencià.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Damià Forment

Enric de Cardona i Enríquez

Enric de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca, 1485 - Roma 1530).

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Enric de Cardona i Enríquez

Germania de Mallorca

La Germania de Mallorca fou una revolta que va enfrontar els menestrals i el poble de la ciutat de Mallorca, aliats amb la Part Forana de l'illa, amb l'alta noblesa i altres estaments ciutadans privilegiats.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Germania de Mallorca

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Joan d'Espés

Joan d'Espés o Despés (Saragossa, ? — la Seu d'Urgell, 24 d'octubre de 1530) fou bisbe de Girona (1507-1508) i d'Urgell (1515 - 1530).

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Joan d'Espés

Joan Ramon Folc II de Cardona

Joan Ramon Folc II de Cardona (1400 - 1471) fou comte de Cardona i vescomte de Vilamur (1441-1471).

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Joan Ramon Folc II de Cardona

Joan Ramon Folc III de Cardona

Joan Ramon Folc III de Cardona i II de Prades (9 de gener de 1418 - Comtat de Pallars, 18 de juny de 1486) fou comte de Cardona (1471-1486), comte de Prades i baró d'Entença (1441-1486) i vescomte de Vilamur (1471-1486).

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Joan Ramon Folc III de Cardona

Llinatge dels Cardona

Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Llinatge dels Cardona

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Llista d'arquebisbes de Tarragona

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Llista de bisbes d'Urgell

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans

Llista de personatges històrics medievals a l'òpera

A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Lloctinent de Catalunya

Lluís de Cardona i Enríquez

Lluís de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca, 1488 - Tarragona, 1532).

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Lluís de Cardona i Enríquez

Mestre de la Seu d'Urgell

Taula de santa Magdalena de les puertes de l'orgue de la catedral de la Seu d'Urgell (c.1495-1498). Conservades al MNAC El Mestre de la Seu d'Urgell fou un pintor d'identitat actualment desconeguda, actiu a Catalunya a finals dels Segle XV.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Mestre de la Seu d'Urgell

Museu Diocesà de Tarragona

El Museu Diocesà de Tarragona és un museu de l'Arquebisbat de Tarragona, situat al conjunt catedralici de la Catedral de Tarragona.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Museu Diocesà de Tarragona

Onofre de Copons i de Vilafranca

Onofre de Copons i de Vilafranca (? - 1552) fou canonge de Tarragona i procurador de Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Onofre de Copons i de Vilafranca

Palau de Fluvià

Fluvià, Obra de Fluvià, palau de Fluvià o Obra de Santa Llúcia és un palau goticorenaixentista que es va deixar inacabat ja a inicis del a la vila de Guissona (Segarra), declarat Bé cultural d'interès nacional.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Palau de Fluvià

Pere de Cardona

* Pere de Cardona (arquebisbe), bisbe d'Urgell (1472-1515), president de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Pere de Cardona

Pere Francesc de Montanyans

Pere Francesc de Montanyans i d'Horta"…senyors que s'han succeït en la possessió de la castlania del Castell de Terrassa: Pere de Vallseca, Antoni Guillem de Muntanyans, Pere Francesc de Muntanyans..""..Posseïren la castlania del castell de Terrassa, entre altres: Pere de Vallseca, Antoni Guillem de Muntanyans, Pere Francesc de Muntanyans, un altre Antoni Guillem de Muntanyans, Francesc de Muntanyans, Miquel de Cruïlles.." o també Francesc Pere de MontanyansTestament de Magdalena el 19-11-1537.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Pere Francesc de Montanyans

Ponç Andreu de Vilar

Ponç Andreu de Vilar, President de la Generalitat de Catalunya en dos mandats (1467-1470, nomenat el 22 de juliol de 1467) i (1485-1488, nomenat el 22 de juliol de 1485).

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Ponç Andreu de Vilar

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і President de la Generalitat de Catalunya

Roderic de Borja i Escrivà

va ser Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra entre 1467 i 1472, i bisbe de Barcelona de 1472 a 1478.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Roderic de Borja i Escrivà

Salou

Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Salou

Santa Maria de Lavaix

Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Santa Maria de Lavaix

Saqueig de Barenys

El saqueig de Barenys de 1406 fou un atac pirata a la costa catalana.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Saqueig de Barenys

Torre Vella de Salou

La Torre Vella de Salou, o Torre de Carles V, és una torre de defensa construïda a Salou.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Torre Vella de Salou

Vila-seca

Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, la Canonja, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і Vila-seca

1530

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Pere de Cardona (arquebisbe) і 1530