Taula de continguts
31 les relacions: Antonio Royo Villanova, Ateneu Barcelonès, Carles Rahola i Llorens, Cementiri Municipal de Roses, Costa Brava, Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya, Districte electoral de Barcelona, Districte electoral de Valls, Eleccions generals espanyoles de 1914, Eleccions generals espanyoles de 1918, Eleccions generals espanyoles de 1919, Eleccions generals espanyoles de 1920, Eleccions generals espanyoles de 1923, Eleccions generals espanyoles de 1931, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1936, Francesc Cambó i Batlle, Francisco Javier de Salas González, Governs de la Segona República Espanyola, Jaume Vicens i Vives, Lliga Catalana (partit), Lliga Regionalista, Llista de ministres de Defensa d'Espanya, Ministeri de Guerra d'Espanya, Ministeri de Marina d'Espanya, Nicolás Franco Bahamonde, Pilar Rahola i Martínez, Rahola, Roser Rahola d'Espona, 16 de juliol, 1877.
Antonio Royo Villanova
Antonio Royo Villanova (Saragossa, 12 de juny de 1869 - Madrid, 7 de novembre de 1958) fou un advocat, periodista i polític espanyol.
Veure Pere Rahola i Molinas і Antonio Royo Villanova
Ateneu Barcelonès
LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.
Veure Pere Rahola i Molinas і Ateneu Barcelonès
Carles Rahola i Llorens
Carles Rahola i Llorens (Cadaqués, 28 de juny de 1881 - Girona, 15 de març de 1939) fou un periodista, escriptor, historiador i polític gironí.
Veure Pere Rahola i Molinas і Carles Rahola i Llorens
Cementiri Municipal de Roses
Cementiri municipal de Roses és una obra de Roses (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Pere Rahola i Molinas і Cementiri Municipal de Roses
Costa Brava
La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França, al municipi de Portbou; la seva longitud és de més de 200 km.
Veure Pere Rahola i Molinas і Costa Brava
Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya
Exposició Internacional de Barcelona (1929) La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya és el relat de la política aplicada a Catalunya per la Dictadura de Primo de Rivera, el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre 1923 i 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, així com dels suports i de l'oposició que va trobar a Catalunya.
Veure Pere Rahola i Molinas і Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya
Districte electoral de Barcelona
Localització del districte electoral de Barcelona (1899-1923) El districte de Barcelona fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1879 i 1923.
Veure Pere Rahola i Molinas і Districte electoral de Barcelona
Districte electoral de Valls
El districte de Valls fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.
Veure Pere Rahola i Molinas і Districte electoral de Valls
Eleccions generals espanyoles de 1914
El conservador Dato, cap de govern fins a la crisi de desembre de 1915 Eleccions generals espanyoles de 1914 foren convocades abans de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya es declararia neutral,sota sufragi universal masculí.
Veure Pere Rahola i Molinas і Eleccions generals espanyoles de 1914
Eleccions generals espanyoles de 1918
Les Eleccions generals espanyoles de 1918 foren convocades enmig de la crisi política i econòmica provocada per l'Assemblea de Parlamentaris i la vaga general de 1917, sota sufragi universal masculí.
Veure Pere Rahola i Molinas і Eleccions generals espanyoles de 1918
Eleccions generals espanyoles de 1919
Manuel Allendesalazar Les Eleccions generals espanyoles de 1919 foren convocades enmig d'una crisi política i econòmica sense precedents l'1 de juny de 1919, sota sufragi universal masculí.
Veure Pere Rahola i Molinas і Eleccions generals espanyoles de 1919
Eleccions generals espanyoles de 1920
Dato, cap de govern, assassinat el 1921 Manuel Allendesalazar José Sánchez Guerra Eleccions generals espanyoles de 1920 foren convocades el 19 de desembre de 1920, convocades sota sufragi universal masculí.
Veure Pere Rahola i Molinas і Eleccions generals espanyoles de 1920
Eleccions generals espanyoles de 1923
Primo de Rivera va provocar un cop d'estat cinc mesos després de les eleccions i instaurà una Dictadura Eleccions generals espanyoles de 1923 foren convocades el 29 d'abril de 1923, convocades sota sufragi universal masculí.
Veure Pere Rahola i Molinas і Eleccions generals espanyoles de 1923
Eleccions generals espanyoles de 1931
right Manuel Azaña, cap de govern 1931-1933 El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola.
Veure Pere Rahola i Molinas і Eleccions generals espanyoles de 1931
Eleccions generals espanyoles de 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.
Veure Pere Rahola i Molinas і Eleccions generals espanyoles de 1933
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Veure Pere Rahola i Molinas і Eleccions generals espanyoles de 1936
Francesc Cambó i Batlle
Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.
Veure Pere Rahola i Molinas і Francesc Cambó i Batlle
Francisco Javier de Salas González
Francisco Javier de Salas González (Madrid, 1871 - Paracuellos de Jarama, 8 de novembre de 1936) fou un militar espanyol.
Veure Pere Rahola i Molinas і Francisco Javier de Salas González
Governs de la Segona República Espanyola
Escut de la Segona República Espanyola Els Governs de la Segona república Espanyola foren el total de 26 governs que se succeïren entre la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 i la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril de 1939.
Veure Pere Rahola i Molinas і Governs de la Segona República Espanyola
Jaume Vicens i Vives
Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Lió, 28 de juny del 1960) fou un historiador, escriptor, catedràtic i editor català.
Veure Pere Rahola i Molinas і Jaume Vicens i Vives
Lliga Catalana (partit)
La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.
Veure Pere Rahola i Molinas і Lliga Catalana (partit)
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Veure Pere Rahola i Molinas і Lliga Regionalista
Llista de ministres de Defensa d'Espanya
Aquesta és la llista de ministres de Defensa d'Espanya des del regnat de Carles IV d'Espanya fins a l'actualitat.
Veure Pere Rahola i Molinas і Llista de ministres de Defensa d'Espanya
Ministeri de Guerra d'Espanya
Seu a Madrid del Ministeri de la Guerra en 1880. El Ministeri de la Guerra (o de Guerra) va ser un departament governamental encarregat dels assumptes militars de terra que va estar vigent en Espanya entre 1851 i 1939.
Veure Pere Rahola i Molinas і Ministeri de Guerra d'Espanya
Ministeri de Marina d'Espanya
Caserna General de l'Armada, antiga seu de l'extint Ministeri de Marina, al Passeig del Prado de Madrid. El Ministeri de Marina d'Espanya era el departament ministerial encarregat de l'Armada a Espanya, i va existir en diverses èpoques de la història, l'última entre 1939 i 1977.
Veure Pere Rahola i Molinas і Ministeri de Marina d'Espanya
Nicolás Franco Bahamonde
Nicolás Franco Bahamonde (Ferrol, La Corunya, 1 de juliol de 1891 - Madrid, 15 d'abril de 1977) va ser un militar i polític espanyol, participant en la revolta militar contra la II República que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.
Veure Pere Rahola i Molinas і Nicolás Franco Bahamonde
Pilar Rahola i Martínez
Pilar Rahola i Martínez (Barcelona, 21 d'octubre de 1958) és una periodista, escriptora i política catalana d'ideologia catalanista i independentista.
Veure Pere Rahola i Molinas і Pilar Rahola i Martínez
Rahola
* Persones.
Veure Pere Rahola i Molinas і Rahola
Roser Rahola d'Espona
Roser Rahola d'Espona (Barcelona, 21 de setembre de 1914Muñoz i Lloret, Josep Maria. Edicions 62. Jaume Vicens i Vives (1910-1960): una biografia intel·lectual, 1997. - ibídem, 22 de gener de 2020), I baronessa de Perpinyà, fou una editora catalana, presidenta de l'editorial Vicens Vives.
Veure Pere Rahola i Molinas і Roser Rahola d'Espona
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Pere Rahola i Molinas і 16 de juliol
1877
; Països Catalans.
Veure Pere Rahola i Molinas і 1877
També conegut com Pere Rahola.