Pavia

Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.

Obrir a Google Maps Usa IA

Taula de continguts

1. 391 les relacions: Abbó de Provença, Acadèmia Palatina, Ada Negri, Adalberó de Laon, Adalbert I de Toscana, Adalbert II de Toscana, Adelaida I, abadessa de Quedlinburg, Adelina Agostinelli, Adrià I, Agapit II, Agilulf, Agostino Giustiniani, Agustí d'Hipona, Aistulf, Alahis, Albert de Jerusalem, Albert III de Prato, Albert IV de Wittelsbach, Alberto Arbasino, Alboí, Alessandro Correggio, Alessandro Padoa, Altar del duc Ratchis, Ambrogio Portalupi, Anastasi de Pèrsia, Angelo Anelli, Angelo Bovio, Anna Maria Sforza, Anscari d'Ivrea, Ansprand, Antoni Cobos Fajardo, Antoni Rius i Llopis, Antonio de Leyva, Antonio Maria Zaccaria, Aquilini de Milà, Arduí d'Ivrea, Arduí Glaber, Arechis II, Arioald, Aripert, Aripert II, Arnau Albertí, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Milà, Arquitectura longobarda, Arquitectura renaixentista francesa, Arquitectura romànica, Arquitectura romànica d'Itàlia, Arturo Riccardi, Autari, ... Ampliar l'índex (341 més) » « Shrink índex

Abbó de Provença

Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí.

Veure Pavia і Abbó de Provença

Acadèmia Palatina

Alcuí i altres clergues presenten manuscrits a Carlemany al Palau d'Aquisgrà, davant la seva cort (pintura històrica de Jean-Victor Schnetz, 1830). L'Acadèmia Palatina o Schola palatina en llatí fou l'escola fundada per l'emperador Carlemany al palau de la seva capital, Aquisgrà, durant el denominat Renaixement carolingi, un període de floriment intel·lectual durant l'alta edat mitjana.

Veure Pavia і Acadèmia Palatina

Ada Negri

va ser una poeta italiana.

Veure Pavia і Ada Negri

Adalberó de Laon

Adalberó de Laon, també anomenat Ascelí († 1030 o 1031, a l'abadia de Saint-Vincent de Laon), fou bisbe de Laon del 977 al 1030.

Veure Pavia і Adalberó de Laon

Adalbert I de Toscana

Adalbert I (vers 820 -886) for marquès de Toscana des del tomb del 845, quan hauria substituït a Aganó que va perdre el càrrec però va conservar diversos privilegis a Lucca i el comtat de Pisa, en el procés de restitució als nobles fidels a Lluís el Pietós que hauria aconsellat el fill d'aquest Lotari I i portat a terme pel rei d'Itàlia Lluís II (fill de Lotari).

Veure Pavia і Adalbert I de Toscana

Adalbert II de Toscana

Adalbert II (vers 875-915), anomenat "el Ric", fou comte de Lucca i marquès de Toscana, fill i co-successor d'Adalbert I de Toscana, i net de Bonifaci de Còrsega.

Veure Pavia і Adalbert II de Toscana

Adelaida I, abadessa de Quedlinburg

Adelaida I (alemany: Adelheid; 973/74 - 14 de gener de 1044 o 1045), membre de la dinastia reial otoniana va ser la segona princesa-abadessa de Quedlinburg des de 999 i l'abadessa de Gandersheim des del 1039 fins a la seva mort, a més d'una creadora de reis de gran influència de l'Alemanya medieval.

Veure Pavia і Adelaida I, abadessa de Quedlinburg

Adelina Agostinelli

Adelina Agostinelli (Bèrgam, Regne d'Itàlia, 1882 - Buenos Aires, Argentina, 1954) va ser una cantant soprano i docent italiana.

Veure Pavia і Adelina Agostinelli

Adrià I

Adrià I (Roma, ? - 25 de desembre del 795) va ser papa de l'Església Catòlica del 772 al 795.

Veure Pavia і Adrià I

Agapit II

Agapit II (Roma, ? – Roma, 8 de novembre de 955) va ser Papa de Roma des del 946 fins a la seva mort.

Veure Pavia і Agapit II

Agilulf

Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.

Veure Pavia і Agilulf

Agostino Giustiniani

va ser un bisbe, lingüista i geògraf catòlic genovès.

Veure Pavia і Agostino Giustiniani

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Veure Pavia і Agustí d'Hipona

Aistulf

Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.

Veure Pavia і Aistulf

Alahis

Alahis, també Alachis o Alagis (? – Cornate d'Adda, 689), fou un duc longobard, duc de Trento al segle VII i usurpador del tron dels longobards i d'Itàlia entre 688 i 689.

Veure Pavia і Alahis

Albert de Jerusalem

Alberto Avogadro o Albert de Jerusalem o de Vercelli (Castro di Gualteri, prop de Parma, 1149 - Sant Joan d'Acre, Palestina, 14 de setembre de 1214) va ser un religiós italià, patriarca de Jerusalem, que es pot considerar cofundador de l'Orde de la Mare de Déu del Carmel.

Veure Pavia і Albert de Jerusalem

Albert III de Prato

Albert III Alberti (Toscana, m. 1210) va ser un comte italià, fill d'Alberto II de Prato.

Veure Pavia і Albert III de Prato

Albert IV de Wittelsbach

Albert IV de Wittelsbach o de Baviera-Munic, dit el Savi (Múnic, 15 de desembre de 1447 - 18 de març de 1508) (en alemany: Albrecht IV, der Weise, Herzog von Bayern), fou des de 1467 duc de Baviera-Múnic, i des de 1503 duc de Baviera (reunificada).

Veure Pavia і Albert IV de Wittelsbach

Alberto Arbasino

Alberto Arbasino (Voghera, Pavia, 24 de gener de 1930 - 22 març 2020) fou un escriptor i assagista italià.

Veure Pavia і Alberto Arbasino

Alboí

"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.

Veure Pavia і Alboí

Alessandro Correggio

Alessandro I Correggio va ser fill natural legitimat del cardenal Gerolamo I Correggio amb Paola Piloja.

Veure Pavia і Alessandro Correggio

Alessandro Padoa

va ser un matemàtic italià.

Veure Pavia і Alessandro Padoa

Altar del duc Ratchis

Duc Ratchis en un manuscrit medieval L'altar del duc Ratchis és una de les principals obres de l'escultura longobarda, elaborada durant el període conegut com la Renaixença Liutpraenda —del rei Luitprand (?, vers 690 - Pavia, 744; regnat 712 - 744).

Veure Pavia і Altar del duc Ratchis

Ambrogio Portalupi

Ambrogio Portalupi (Marcignago, 25 de gener de 1943 - Pavia, 5 de gener de 1987) va ser un ciclista italià que fou professional entre 1965 i 1971.

Veure Pavia і Ambrogio Portalupi

Anastasi de Pèrsia

Anastasi anomentat el Persa (Razech, Pèrsia, s. V - Resafa, actual Sergiòpolis, 22 de gener de 628) va ésser un monjo persa, màrtir per la seva fe cristiana.

Veure Pavia і Anastasi de Pèrsia

Angelo Anelli

Angelo Anelli (Desenzano del Garda. 10 de novembre de 1761 - Pavia, 9 d'abril de 1820) fou un poeta i llibretista italià que també va escriure sota els pseudònims Marco Landi i Niccolò Liprandi.

Veure Pavia і Angelo Anelli

Angelo Bovio

Angelo Bovio (Pavia, Llombardia, Itàlia, 18 d'abril de 1824 - Varenna, Llombardia, Itàlia, 1909).

Veure Pavia і Angelo Bovio

Anna Maria Sforza

Anna Maria Sforza (Pavia, Ducat de Milà 1473 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1497) fou una princesa del Ducat de Milà.

Veure Pavia і Anna Maria Sforza

Anscari d'Ivrea

Anscari d'Ivrea fou un senyor feudal que es va convertir en marquès d'Ivrea vers el 891.

Veure Pavia і Anscari d'Ivrea

Ansprand

Ansprand (al voltant de 657 - Pavia, juliol de 712) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia el 712.

Veure Pavia і Ansprand

Antoni Cobos Fajardo

Antoni Cobos i Fajardo (Figueres, 1962) és professor de llatí, traductor i escriptor.

Veure Pavia і Antoni Cobos Fajardo

Antoni Rius i Llopis

Antoni Rius i Llopis (Tortosa, 1820 - Barcelona, 14 de novembre de 1881) fou un compositor català.

Veure Pavia і Antoni Rius i Llopis

Antonio de Leyva

Antonio de Leyva, Duc de Terranova (Leiva, 1480 - Aix-en-Provence, 1536), fou un militar castellà destacat a les guerres italianes.

Veure Pavia і Antonio de Leyva

Antonio Maria Zaccaria

va ser un prevere italià, fundador de l'orde dels Clergues Regulars de Sant Pau.

Veure Pavia і Antonio Maria Zaccaria

Aquilini de Milà

Aquilini de Milà o de Colònia (mort el 1015 o el segle VII segons les fonts), és venerat com a màrtir per l'església catòlica i la seva festa se celebra el 29 de gener.

Veure Pavia і Aquilini de Milà

Arduí d'Ivrea

Arduí d'Ivrea (marquès Arduí I d'Ivrea) (¿Pombia?, 955 – Abadia de Fruttuaria, 14 de desembre de 1015) fou marquès d'Ivrea entre 990 i 999 i rei d'Itàlia entre 1002 i 1014.

Veure Pavia і Arduí d'Ivrea

Arduí Glaber

Arduí Glaber, Arduí II, Arduí Glabrio o Arduí el Calb (mort el 977), va ser comte d'Auriate des de 935 i Marquès de Torí des de 962.

Veure Pavia і Arduí Glaber

Arechis II

Arechis o Arichis II fou duc i príncep de Benevent.

Veure Pavia і Arechis II

Arioald

Arioald (o Ariovald) (? - 636) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (626-636).

Veure Pavia і Arioald

Aripert

Aripert I, Aribert, Caribert o Chairibert (? - 661) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (653-661).

Veure Pavia і Aripert

Aripert II

Aripert o Aribert II (? - Pavia, març de 712) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia (702-712).

Veure Pavia і Aripert II

Arnau Albertí

Arnau Albertí (Muro, Mallorca 1480 - Patti, Sicília, 1545), fou un teòleg, lul·lista i inquisidor mallorquí.

Veure Pavia і Arnau Albertí

Arquebisbat de Càpua

Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Veure Pavia і Arquebisbat de Càpua

Arquebisbat de Milà

Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.

Veure Pavia і Arquebisbat de Milà

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles  i.

Veure Pavia і Arquitectura longobarda

Arquitectura renaixentista francesa

Castell de Chenonceau (1515-1522). Façana interior del castell de Blois (1514-1527). Castell de Chambord (1519-1539). Larquitectura renaixentista francesa és una denominació historiogràfica amb la qual es designa la producció arquitectònica de principis de l'edat moderna en el que avui és França, -aleshores principalment el regne de França, encara que també parts de Flandes, Lorena, Alsàcia, Savoia, Cerdanya, Bretanya i Provença-.

Veure Pavia і Arquitectura renaixentista francesa

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Veure Pavia і Arquitectura romànica

Arquitectura romànica d'Itàlia

Basílica de Sant Marc de Venècia (1063-1092) baptisteri (1152-1363). Fou declarada patrimoni de la humanitat el 1987. Como Basílica de Sant Ambròs de Milà (1088-1099) La catedral de Mòdena (1099-1184) L'arquitectura romànica d'Itàlia comprèn un període de producció més ampli que el d'altres estats europeus: des dels precoços exemples dels darrers decennis del fins a, en algunes zones, tot el.

Veure Pavia і Arquitectura romànica d'Itàlia

Arturo Riccardi

Arturo Riccardi (Pavia, 30 d'octubre de 1878 - Roma, 26 de desembre de 1966) va ser un almirall italià.

Veure Pavia і Arturo Riccardi

Autari

Els dominis longobards vers 580 i les eparquies romanes d'Orient Autari, també conegut com a Agilolf, (vers 540 – Pavia, 5 de setembre de 590) va ser rei dels longobards des 584 fins a la seva mort.

Veure Pavia і Autari

Baldo degli Ubaldi

Baldo degli Ubaldi (Perusa, Itàlia, 2 d'octubre de 1327 – Pavia, Itàlia, 28 d'abril de 1400) fou un jurista italià, deixeble de Bàrtolo de Sassoferrato i professor de les universitats de Bolonya, Perusa, Pisa, Pàdua i Pavia.

Veure Pavia і Baldo degli Ubaldi

Barisó I d'Arborea

Barisó I d'Arborea (?-1185) fou jutge d'Arborea.

Veure Pavia і Barisó I d'Arborea

Batalla de Bicocca

La batalla de Bicocca fou el combat lliurat el 27 d'abril de 1522 durant la Guerra d'Itàlia de 1521–26, a prop de la localitat del mateix nom, situada a l'antic Ducat de Milà.

Veure Pavia і Batalla de Bicocca

Batalla de Casilinum

La Batalla de Casilinum, també coneguda com a Batalla del Volturno o Batalla de Càpua, tingué lloc el 554 entre les forces de l'Imperi Romà d'Orient i un contingent de Francs i Alamans.

Veure Pavia і Batalla de Casilinum

Batalla de Castiglione

La batalla de Castiglione fou una famosa batalla en què Napoleó Bonaparte va vèncer les tropes austriacistes.

Veure Pavia і Batalla de Castiglione

Batalla de Landriano

La batalla de Landriano, que va tenir lloc el 21 de juny de 1529, durant la Guerra de la Lliga de Cognac (una de les anomenades Guerres d'Itàlia), va significar el final de les ambicions de Francesc I de França per rivalitzar pel domini del nord d'Itàlia amb Carles I d'Espanya.

Veure Pavia і Batalla de Landriano

Batalla de Legnano

La batalla de Legnano va tenir lloc el 29 de maig de 1176 i va enfrontar les tropes del Sacre Imperi Romanogermànic, dirigides per l'emperador Frederic I i la Lliga Llombarda, que va obtenir una victòria decisiva que va aconseguir forçar la Treva de Venècia i la posterior Pau de Constança.

Veure Pavia і Batalla de Legnano

Batalla de Lodi

La batalla de Lodi o del pont de Lodi tingué lloc el 10 de maig de 1796 (21 de floreal de l'any IV) Fou un enfrontament entre les tropes franceses, comandades pel general Napoleó Bonaparte, i les austríaques, comandades pels generals Johann Beaulieu i Karl Sebottendorf.

Veure Pavia і Batalla de Lodi

Batalla de Pavia

La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.

Veure Pavia і Batalla de Pavia

Batalla de Ravenna (476)

La batalla de Ravenna fou lliurada entre les restes de l'exèrcit romà d'Occident i els hèruls, dirigits pel seu capitost, Odoacre, a principis de setembre del 476 a Itàlia.

Veure Pavia і Batalla de Ravenna (476)

Berenguer I d'Itàlia

Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).

Veure Pavia і Berenguer I d'Itàlia

Berenguer II d'Itàlia

Berenguer d'Ivrea, també conegut com a Berenguer II d'Itàlia, (vers 900-6 de juliol de 966) va ser el marcgravi d'Ivrea entre 928/930 i 941.

Veure Pavia і Berenguer II d'Itàlia

Bernardenghi

La família Bernardenghi fou origen de la casa dels Pio senyors de Carpi i dels Pico senyors de la Mirandola.

Veure Pavia і Bernardenghi

Bertrand du Pouget

Bertrand du Pouget —Bertrando del Poggetto — (1280 – 3 de febrer de 1352) va ser un diplomàtic papal i cardenal francès.

Veure Pavia і Bertrand du Pouget

Bisbat de Bèrgam

L'entrada de la Cúria episcopal de Bèrgam. El seminari de la diòcesi. El bisbat de Bèrgam (italià: diocesi di Bergamo; llatí: Dioecesis Bergomensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure Pavia і Bisbat de Bèrgam

Bisbat de Fiesole

El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Veure Pavia і Bisbat de Fiesole

Bisbat de Pavia

sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure Pavia і Bisbat de Pavia

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure Pavia і Bisbat de Piacenza-Bobbio

Bisbat de Tortona

El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Veure Pavia і Bisbat de Tortona

Blanca de Savoia

Blanca de Savoia (Chambéry, Savoia 1331 - Pavia, Milà 1387) fou una infanta de Savoia i senyora consort de Milà.

Veure Pavia і Blanca de Savoia

Blanca Maria Sforza

Ambrogio de Predis (1493). Blanca Maria Sforza (Pavia, Milà 1472 - Innsbruck, Sacre Imperi Romanogermànic 1510) fou una princesa de Milà que posteriorment fou duquessa consort de Savoia i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Pavia і Blanca Maria Sforza

Blanca Maria Visconti

Blanca Maria Visconti (en italià: Bianca Maria Visconti) (Settimo Pavese, Ducat de Milà 1425 - Melegnano 1468) fou una princesa de Milà que va esdevenir duquessa consort pel seu casament amb Francesc Sforza.

Veure Pavia і Blanca Maria Visconti

Boeci

Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.

Veure Pavia і Boeci

Bona Sforza

Bona Sforza d'Aragó o de Milà (Vigevano, 2 de febrer del 1494 - Bari, 19 de novembre del 1557) va ser reina de Polònia i gran duquessa de Lituània des del 1518.

Veure Pavia і Bona Sforza

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Veure Pavia і Bosó de Provença

Bugadera

450 a. C.. Museu del Louvre. Bugadera és la dona que té com ofici el rentar la roba.

Veure Pavia і Bugadera

Camillo Golgi

Camilo Golgi (Corteno, Brescia, Itàlia 1843 - Pavia 1926) fou un metge i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia l'any 1906.

Veure Pavia і Camillo Golgi

Campanya d'Itàlia (1796-1797)

La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.

Veure Pavia і Campanya d'Itàlia (1796-1797)

Campanya d'Itàlia (1800)

La Campanya d'Itàlia de 1800 va ser la sèrie d'operacions militars lliurades l'any 1800, durant la Guerra de la Segona Coalició, al nord d'Itàlia després de la caiguda de les repúbliques germanes profranceses el 1799 i el retorn del general Napoleó Bonaparte d' Egipte.

Veure Pavia і Campanya d'Itàlia (1800)

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Pavia і Carlemany

Carles Borromeo

Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.

Veure Pavia і Carles Borromeo

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Veure Pavia і Carles el Calb

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Veure Pavia і Carles I d'Anjou

Carles IV d'Alençon

Carles IV de Valois, duc d'Alençon (1489 - Lió 1525), fou un príncep de sang de la casa dels Valois.

Veure Pavia і Carles IV d'Alençon

Carlo Maria Cipolla

Carlo M. Cipolla (Pavia, 5 d'agost de 1922 - 15 de setembre de 2000) fou un historiador econòmic italià.

Veure Pavia і Carlo Maria Cipolla

Carlo Vittadini

Carlo Vittadini (San Donato Milanese, 11 de juny del 1800 – Milà, 20 de novembre del 1865) fou un metge i micòleg italià.

Veure Pavia і Carlo Vittadini

Cartoixa de Pavia

La Cartoixa de Pavia vista des del claustre petit La Cartoixa de Pavia és un monestir de la Llombardia, al nord d'Itàlia, situada prop de la població de Certosa di Pavia a uns vuit quilòmetres al nord de Pavia.

Veure Pavia і Cartoixa de Pavia

Cassolnovo

Cassolnovo (Cassolo en el dialecte cassolès, i Cassö en el dialecte lomellino) és una ciutat italiana de 6 920 habitants a la província de Pavia, a la Llombardia.

Veure Pavia і Cassolnovo

Cavalls de Sant Marc

Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.

Veure Pavia і Cavalls de Sant Marc

Centres de poder dels longobards a Itàlia

Els Centres de poder dels longobards a Itàlia és un lloc italià inscrit per la UNESCO en la Llista del Patrimoni de la Humanitat el 25 de juny de 2011.

Veure Pavia і Centres de poder dels longobards a Itàlia

Cesare Mori

va ser prefecte (prefetto) abans i durant el període feixista a Itàlia.

Veure Pavia і Cesare Mori

Charles Santley

Charles Santley (Liverpool, Regne Unit, 28 de febrer de 1834 - 22 de setembre de 1922) fou un tenor i compositor anglès.

Veure Pavia і Charles Santley

Clara Petacci

, també coneguda com a Claretta Petacci, va ser l'amant i companya del dictador feixista italià Benito Mussolini.

Veure Pavia і Clara Petacci

Classificació perpètua del campionat italià de futbol de 1898 a 1929

La Classificació perpètua del campionat italià de futbol de 1898 a 1929 és una classificació dels resultats obtinguts per tots els equips que han participat almenys en una edició de la màxima categoria del campionat italià de futbol, des de la seva primera edició, el 1898, fins al 1929, any de la institució de la Sèrie A.

Veure Pavia і Classificació perpètua del campionat italià de futbol de 1898 a 1929

Claudi de Guisa

Claudi de Lorena o Claudi de Guisa (nascut el 20 d'octubre de 1496 a Condé, a Lorena - mort el 12 d'abril de 1550 a Joinville, a Xampanya, comte (1508), després duc d'Aumale (1547), comte (1520) i després duc de Guisa (1528), va ser un militar francès i el fundador de la família de Guisa.

Veure Pavia і Claudi de Guisa

Claudia Muzio

Claudia Muzio (Pavia, 7 de febrer 1889 - Roma, 24 de maig 1936) va ser una soprano lírica italiana.

Veure Pavia і Claudia Muzio

Climent III

Climent III (centre) amb Enric IV (esquerra), imatge del ''Codex Jenesis Bose'' Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.

Veure Pavia і Climent III

Columbà

Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.

Veure Pavia і Columbà

Conclave de 1878

El Conclave papal de febrer de 1878 va ser un conclave convocat després de la mort del papa beat Pius IX el 7 de febrer de 1878.

Veure Pavia і Conclave de 1878

Constantí (usurpador)

Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.

Veure Pavia і Constantí (usurpador)

Corona fèrria de Llombardia

La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.

Veure Pavia і Corona fèrria de Llombardia

Correggio

Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.

Veure Pavia і Correggio

Costanza Rovelli

Costanza Rovelli (Bèrgam, 2 de febrer de 1828 - Feldkirch, 7 d'agost de 1884) fou una soprano italiana.

Veure Pavia і Costanza Rovelli

Crescenci II

Joan Crescenci el jove (o Crescenci II) (? – 998) Fill de Crescenci el vell, va ser un líder de l'aristocràcia medieval a Roma.

Veure Pavia і Crescenci II

Cristoforo Negri

Cristoforo Negri (Milà, 13 de juny de 1809 - Florència, 18 de febrer de 1896) va ser un escriptor i polític italià.

Veure Pavia і Cristoforo Negri

Croada savoiana

La croada savoiana (1366–1367) nasqué del mateix pla que la Croada d'Alexandria.

Veure Pavia і Croada savoiana

Cronologia de les incursions magiars

Aquesta cronologia és una llista de les principals incursions que van protagonitzar els magiars establerts a l'Europa centre-oriental, que van afectar territoris corresponents als actuals estats d'Itàlia, Alemanya i França.

Veure Pavia і Cronologia de les incursions magiars

Cunipert

Cunipert el Pietós, també conegut com a Cunibert o Cunimpert (vers 660 - Pavia, 700) va ser rei dels llombards i el rei d'Itàlia (688 a 700).

Veure Pavia і Cunipert

Daniele De Paoli

Daniele De Paoli (Pavia, Llombardia, 8 de desembre del 1973) és un ciclista italià, ja retirat, professional del 1997 al 2002 i del 2005 al 2006.

Veure Pavia і Daniele De Paoli

Defensa de Luci Flac

Defensa de Luci Flac (Pro Flacco) és un discurs de l'escriptor i polític romà Ciceró, pronunciat l'any 59 aC, en el qual defensa el seu amic Luci Valeri Flac, propretor d'Àsia, de l'acusació realitzada per Dècim Leli Balb, que va coincidir amb el mateix Flac quan governava a Àsia.

Veure Pavia і Defensa de Luci Flac

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Veure Pavia і Degà del Col·legi Cardenalici

Delfino Codazzi

Delfino Codazzi (1824-1873) va ser un matemàtic italià.

Veure Pavia і Delfino Codazzi

Desiderata de Llombardia

Desiderata de Llombardia (en llatí Desiderada), esmentada durant el tercer quart del, fou una princesa llombarda, filla del rei Desideri d'Ístria i primera esposa oficial de Carlemany.

Veure Pavia і Desiderata de Llombardia

Desideri d'Ístria

Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.

Veure Pavia і Desideri d'Ístria

Diòcesis italianes

Mapa amb les diverses províncies eclesiàstiques italianes Les diòcesis italianes corresponen a la part italiana del poble de Déu confiada a la cura pastoral del bisbe, ajudat pel seu prevere.

Veure Pavia і Diòcesis italianes

Diego Marabelli

Diego Marabelli (Zerbo, Llombardia, 23 de febrer de 1914 - Pavia, 13 de juliol de 2006) va ser un ciclista italià que fou professional entre 1936 i 1947.

Veure Pavia і Diego Marabelli

Dinastia Guideschi

Els Guideschi, o Guidoni (Llatins: Vitton, Francès: Widonides, Alemany: Guidonen o Widonen, italià Guideschi/Guidoni o Vitone, català Guidònides) van ser una família italiana nobiliària d'origen franc que fou prominent al.

Veure Pavia і Dinastia Guideschi

Drus el Vell

Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.

Veure Pavia і Drus el Vell

Ducat d'Asti

El ducat d'Asti va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica amb centre a Asti.

Veure Pavia і Ducat d'Asti

Ducat de Bèrgam

El Ducat de Bèrgam va ser una de les entitats territorials que van formar el regne dels longobards.

Veure Pavia і Ducat de Bèrgam

Ducat de Brèscia

El ducat de Brèscia va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia.

Veure Pavia і Ducat de Brèscia

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Veure Pavia і Ducat de Milà

Ducat de Pavia

Ducat de Pavia fou un ducat longobard el territori del qual incloïa el Pavese i la capital Pavia, al mateix temps capital del regne llombard fins al 774, quan va ser conquerida pels francs després d'un setge que va durar nou mesos.

Veure Pavia і Ducat de Pavia

Ducat de Spoleto

Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.

Veure Pavia і Ducat de Spoleto

Ducat de Trento

El ducat de Trento va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica.

Veure Pavia і Ducat de Trento

Ducat de Treviso

El ducat de Treviso va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica.

Veure Pavia і Ducat de Treviso

Eadburh

Eadburh, també escrit Eadburg, (fl. 787–802) va ser la filla del rei Offa de Mèrcia i la reina Cynethryth.

Veure Pavia і Eadburh

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Veure Pavia і Edat antiga als Països Catalans

Elissa Aalto

Casa experimental en Muuratsalo. Òpera d'Essen. Església de Riola. Teatre de Jyväskylä. Teatre de Seinäjoki. Elsa Kaisa Mäkiniemi (Kemi, Finlandia, 22 de novembre de 1922-12 d'abril de 1994) va ser una arquitecta que va treballar al costat del seu marit, Alvar Aalto des de 1949.

Veure Pavia і Elissa Aalto

Enric I de Baviera

Enric I (919/921 – 1 de novembre del 955) va ser duc de Baviera.

Veure Pavia і Enric I de Baviera

Enric II de Leez

Enric II de Leez (alemany Heinrich II. von der Leyen, neerlandès Hendrik van der Leyen), nascut a Grand-Leez el (?) i mort el 4 de setembre de 1164 a Pavia (Itàlia) era príncep-bisbe del principat de Lieja de 1145 fins a la seva mort.

Veure Pavia і Enric II de Leez

Enric II de Navarra

Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).

Veure Pavia і Enric II de Navarra

Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.

Veure Pavia і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic

Enrico Magenes

va ser un matemàtic italià.

Veure Pavia і Enrico Magenes

Epifani de Pavia

Epifani de Pavia (438–496), venerat com a sant, fou bisbe de Pavia del 466 fins a la seva mort el 496.

Veure Pavia і Epifani de Pavia

Epifania de Pavia

Epifania de Pavia (morta l'any 800) va ser una santa longobarda.

Veure Pavia і Epifania de Pavia

Eudes I d'Aquitània

Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.

Veure Pavia і Eudes I d'Aquitània

Eugenio Morales Agacino

Eugenio Morales Agacino (Barcelona, 15 de març de 1914 - Madrid, 9 de març de 2002) fou un naturalista, entomòleg i mastozoòleg català, doctor ''honoris causa'' per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).

Veure Pavia і Eugenio Morales Agacino

Eutiqui de Ravenna

Eutiqui (en llatí Eutychius) fou el darrer exarca de Ravenna del 727 fins a la seva mort el 752.

Veure Pavia і Eutiqui de Ravenna

Evasi de Còria

Evasi de Còria o de Tui és un sant llegendari, que hom diu que va ser bisbe de Còria i de Tui, i martiritzat a la població de Casar de Cáceres.

Veure Pavia і Evasi de Còria

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Pavia і Exarcat de Ravenna

Fabi Valent

Fabi Valent (en llatí Fabius Valens) va ser un general romà.

Veure Pavia і Fabi Valent

Fagot

Escala cromàtica. El fagot és un instrument musical aeròfon que pertany a la família de l'oboè; per tant, és un instrument de vent de fusta amb una llengüeta doble a l'embocadura.

Veure Pavia і Fagot

Fantasma d'amore

Fantasma d'amore és una pel·lícula dramàtica de coproducció italiana, francesa i alemanya del 1981 dirigida per Dino Risi basada en la novel·la homònima de Mino Milani, i ambientada a Pavia.

Veure Pavia і Fantasma d'amore

Fèlix Ennodi

Fèlix Ennodi (en llatí Felix Ennodius) (400 – abans de 461) va ser un procònsol d'Àfrica vers 420 o 423.

Veure Pavia і Fèlix Ennodi

Federico Borromeo

Federico Borromeo (Milà, 16 d'agost de 1564 - 21 de setembre de 1564) va ser un prelat italià, que va ser cardenal arquebisbe de Milà de 1595 a 1631.

Veure Pavia і Federico Borromeo

Felice Casorati

Felice Casorati (Pavia, 17 de desembre de 1835 - Casteggio, 11 de setembre de 1891) va ser un matemàtic italià.

Veure Pavia і Felice Casorati

Felice Giani

Obra de Felice Giani per al Palau de Milzetti, a Faenza Felice Giani (San Sebastiano Curone, 17 de desembre de 1758 - 10 de gener de 1823) fou un pintor italià d'estil neoclàssic.

Veure Pavia і Felice Giani

Felip Maria Visconti

Filippo Maria Visconti en una medalla de Pisanello Felip Maria Visconti (en italià: Filippo Maria Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà 1392 - íd. 1447) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Milà entre 1412 i 1447.

Veure Pavia і Felip Maria Visconti

Filippo Tommaso Marinetti

Filippo Tommaso Marinetti (Alexandria, Egipte, 22 de desembre 1876 - Bellagio, Como, 2 de desembre 1944) fou un poeta, novel·lista, dramaturg i editor italià del; conegut, sobretot, per ser el fundador del Futurisme, moviment d'avantguarda històric de principis del.

Veure Pavia і Filippo Tommaso Marinetti

Flavi Orestes

Flavi Orestes (en Flavius Orestes, en Φλάβιος Ὀρέστης) fou regent d'Itàlia durant el breu regnat del seu fill Ròmul Augústul del 29 d'agost del 475 al 28 d'agost del 476.

Veure Pavia і Flavi Orestes

Font baptismal del patriarca Callisto

L'esplèndida font baptismal del patriarca Callisto és una notable obra escultòrica longobarda executada el, per a donar servei, en el sagrament del baptisme, a la comunitat cristiana de Cividale del Friuli.

Veure Pavia і Font baptismal del patriarca Callisto

Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Veure Pavia і Francesc I de França

Francesc Sforza

Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.

Veure Pavia і Francesc Sforza

Francesco Alberoni

fou un sociòleg i periodista italià, i professor de sociologia.

Veure Pavia і Francesco Alberoni

Francesco Corbetta

Francesco Corbetta, en francès Francisque Corbette (Pavia, Itàlia, vers 1615 - París, França, 1681) fou un virtuós guitarrista barroc i compositor italià.

Veure Pavia і Francesco Corbetta

Francis Baily

Francis Baily (Newbury, Berkshire, 28 d'abril de 1774 – Londres, 30 d'agost de 1844), va ser un astrònom anglès.

Veure Pavia і Francis Baily

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Veure Pavia і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Futbol a Itàlia

miniatura El futbol és l'esport amb més seguidors a Itàlia.

Veure Pavia і Futbol a Itàlia

Gai Suetoni Paulí

Gai Suetoni Paulí (en llatí Caius Suetonius Paulinus) va ser un magistrat romà.

Veure Pavia і Gai Suetoni Paulí

Galeàs II Visconti

Galeàs II Visconti (en italià: Galeazzo II Visconti) (1320 - Pavia, Senyoriu de Milà 1378) fou el senyor de Milà entre 1349 i 1378.

Veure Pavia і Galeàs II Visconti

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).

Veure Pavia і Gals

Galvanoplàstia

La galvanoplàstia és una galvanització similar a la galvanostègia, però que permet, mitjançant l'electròlisi, dipositar un metall sobre un no conductor, o de reproduir en forma de metall un objecte no metàl·lic en aquest cas es diu d'electroconformació.

Veure Pavia і Galvanoplàstia

Gasparinus de Bèrgam

Gasparinus de Bèrgam (en italià, Gasparino (da) Barizizza o Gasparino (da) Barzizza; en francès, Gasparin de Pergame; en llatí, Gasparinus Barzizius Pergamensis) (vers 1360 – vers 1431) fou un gramàtic i educador italià, reconegut per haver introduït un nou estil epistolari en llatí, inspirat en les obres de Ciceró Influí, igual que Pier Paolo Vergerio (el Vell), en el desenvolupament de l'humanisme a Pàdua.

Veure Pavia і Gasparinus de Bèrgam

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.

Veure Pavia і Gàl·lia Cisalpina

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).

Veure Pavia і Gentilici

Georg von Frundsberg

Georg von Frundsberg (Mindelheim, 24 de setembre de 1473 - 20 d'agost de 1528) va ser un noble del sud d'Alemanya i líder Lansquenet al servei de la dinastia dels Habsburg del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Pavia і Georg von Frundsberg

Gerberga (reina dels Francs)

Gerberga fou l'esposa de Carloman I, rei dels francs, i cunyada de Carlemany.

Veure Pavia і Gerberga (reina dels Francs)

Gerolamo Emiliani

Jeroni Emiliani, nascut Gerolamo Emiliani o Miani, conegut com a Jeroni Emilià, (Venècia, 1481 - Somasca, Llombardia, 8 de febrer de 1537) va ser un prevere italià, fundador de l'orde dels Clergues Regulars de Somasca.

Veure Pavia і Gerolamo Emiliani

Geronci (general)

Geronci (en Gerontius)va ser un general romà d'origen germànic (segons alguns britó) a qui l'usurpador Constantí III va nomenar com a comandant del seu exèrcit després de la mort dels seus primers generals Neviogastes i Justinià.

Veure Pavia і Geronci (general)

Giacomo Rho

Giacomo Rho (Pàvia 1593 - Pequín 1638) (Nom xinès: Luo Yagu (羅雅谷), jesuïta italià, matemàtic i missioner a la Xina durant el regnat de l'emperador Chongzhen de la Dinastia Ming.

Veure Pavia і Giacomo Rho

Gianandrea Gavazzeni

Gianandrea Gavazzeni (Bèrgam, 25 de juliol de 1909 - Bèrgam, 5 de febrer de 1996) fou un director d'orquestra, compositor, musicòleg i assagista italià.

Veure Pavia і Gianandrea Gavazzeni

Gino Bartali

Bartali al Tour de França de 1938Gino Bartali (Ponte a Ema, Bagno a Ripoli, Toscana, 18 de juliol de 1914 – Ponte a Ema, 5 de maig de 2000), anomenat il Ginettaccio fou un ciclista italià, professional entre 1935 i 1954, i considerat un dels millors ciclistes de la història.

Veure Pavia і Gino Bartali

Giorgio Valla

Giorgio Valla (Piacenza (Itàlia), 1447 - Venècia, 1500) era un humanista i escriptor italià del Renaixement, sobretot conegut per a la seva enciclopèdia, De expetendis et fugiendis rebus (Sobre el que cal recercar i allò de què cal fugir), la primera a ser impresa.

Veure Pavia і Giorgio Valla

Giovanni Ambrogio Biffi

Giovanni Ambrogio Biffi (Milà, -) és autor d'un poema en vuit cants en octaves, La risorgente Roma, escrit el 1911.

Veure Pavia і Giovanni Ambrogio Biffi

Giovanni Antonio Boltraffio

Giovanni Antonio Boltraffio (o també: Beltraffio) (Milà, 1467 - Milà, 1516) fou un pintor italià del Renaixement.

Veure Pavia і Giovanni Antonio Boltraffio

Giovanni Arcimboldi

fou un cardenal italià i arquebisbe italià.

Veure Pavia і Giovanni Arcimboldi

Giovanni Battista Mangone

Giovanni Battista Mangone (Pavia, a mitjan segle XVI) fou un músic italià.

Veure Pavia і Giovanni Battista Mangone

Giovanni Capis

Giovanni Capis (Domodossola, - segle XVII) va ser un jurista i historiador llombard.

Veure Pavia і Giovanni Capis

Giovanni Girolamo Saccheri

Giovanni Girolamo Saccheri va ser un matemàtic jesuïta italià conegut per ser un dels precursors de la geometria no euclidiana.

Veure Pavia і Giovanni Girolamo Saccheri

Giovanni Lombardi

Giovanni Lombardi (Pavia, Llombardia, 20 de juny de 1969) és un ciclista italià, ja retirat, professional entre el 1993 i el 2006.

Veure Pavia і Giovanni Lombardi

Giovanni Reale

Giovanni Reale (Candia Lomellina, Pavia, 15 d'abril de 1931 - Luino, Província de Varese, 15 d'octubre de 2014) va ser un filòsof i historiador de la filosofia italià.

Veure Pavia і Giovanni Reale

Giovanni Rossignoli

Giovanni Rossignoli (Pavia, 3 de desembre de 1882 – Pavia, 27 de juny de 1954) va ser un ciclista italià al qual anomenaven Baslott que va córrer entre 1903 i 1927.

Veure Pavia і Giovanni Rossignoli

Giovannino de Grassi

Giovannino de' Grassi (Milà, h. 1350 – 6 de juliol de 1398) va ser pintor, escultor, arquitecte i miniaturista italià gòtic.

Veure Pavia і Giovannino de Grassi

Giro d'Itàlia de 1969

El Giro d'Itàlia de 1969 fou la 52a edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 16 de maig i el 8 de juny de 1969, amb un recorregut de 3.961 km distribuïts en 23 etapes, dues d'elles contrarellotge individual i una dividida en dos sectors.

Veure Pavia і Giro d'Itàlia de 1969

Giro d'Itàlia de 2003

El 86è Giro d'Itàlia es disputà entre el 10 de maig i l'1 de juny del 2003, amb un recorregut de 3.472 km dividit en 21 etapes amb inici a Lecce i final a Milà.

Veure Pavia і Giro d'Itàlia de 2003

Girolamo Cardano

Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - Roma, 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.

Veure Pavia і Girolamo Cardano

Gisela (filla de Lluís el Pietós)

Gisela (nascuda vers el 819/822 - † després del 874) fou la filla de l'emperador Lluís I el Pietós i de Judit de Baviera.

Veure Pavia і Gisela (filla de Lluís el Pietós)

Giuseppe Colla

Giuseppe Colla (Parma, 4 d'agost de 1731 - idm. 16 de març de 1806) fou un compositor i músic italià.

Veure Pavia і Giuseppe Colla

Giuseppe Gabriel Balsamo-Crivelli

Giuseppe Gabriel Balsamo-Crivelli (Milà, 9 de gener de 1800- Pavia, 15 de novembre de 1874) va ser un naturalista i un botànic italià.

Veure Pavia і Giuseppe Gabriel Balsamo-Crivelli

Godepert

Godepert (o Godebert; vers 645 – Pavia 662) fou rei dels longobards i rei d'Itàlia (661-662).

Veure Pavia і Godepert

Govern dels Ducs

El Govern dels Ducs, Període dels Ducs o període d'anarquia fou l'interregne longobard entre el 574 (a la mort del rei Clef) i el 584 (elecció d'Autari); en aquest temps els longobards no van tenir rei i cada duc governava al seu territori (cada ducat era independent un de l'altra) amb un govern col·legiat dels ducs per al conjunt.

Veure Pavia і Govern dels Ducs

Gregori V

Gregori V (Ducat de Saxònia, 972 – Roma, 18 de febrer de 999) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 996 al 999.

Veure Pavia і Gregori V

Gregorio Fontana

Gregorio Fontana (1735 – 1803) va ser un matemàtic italià.

Veure Pavia і Gregorio Fontana

Grimoald I de Benevent

Grimuald, Grimoald o Grimwald (Cividale, vers 600 - 671) va ser duc de Benevent (Grimoald I de Benevent), i rei dels longobards i rei d'Itàlia del 662 al 671.

Veure Pavia і Grimoald I de Benevent

Guerra d'Itàlia de 1499–1504

La segona guerra italiana, emmarcada en el conjunt de les guerres italianes, va tenir lloc entre 1499 i 1501 en la meitat nord de la península itàlica, originada per les pretensions de Lluís XII de França al ducat de Milà i per les ambicions dels Borja sobre les ciutats de la Romanya.

Veure Pavia і Guerra d'Itàlia de 1499–1504

Guerra d'Itàlia de 1542-1546

La guerra d'Itàlia de 1542-1546 va ser un conflicte bèl·lic emmarcat en el context de les Guerres Italianes, en què es van veure enfrontats Francesc I de França i Solimà I de l'Imperi Otomà contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric VIII d'Anglaterra Els enfrontaments van tenir lloc Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra.

Veure Pavia і Guerra d'Itàlia de 1542-1546

Guerra de la Lliga de Cognac

''El saqueig de Roma'', de Martin van HeemskerckLa Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià, fou disputada entre el 1526 i el 1530 entre Carles V i Francesc I.

Veure Pavia і Guerra de la Lliga de Cognac

Guerra Gòtica (535-554)

La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.

Veure Pavia і Guerra Gòtica (535-554)

Guillem I de Borgonya

Guillem I de Borgonya dit Guillem el Gran o Cap Intrèpid (1020- 1087) de la dinastia dels Unròquides fou comte palatí de Borgonya, comte de Mâcon i pare del papa Calixt II.

Veure Pavia і Guillem I de Borgonya

Guillem IV de Montferrat

Guillem IV de Montferrat (també escrit:Guglielmo i Uvilielmus), fou marquès de Montferrat del 1084 al 1100.

Veure Pavia і Guillem IV de Montferrat

Guillem VIII de Montferrat

Guillem VIII de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1464 al 1483.

Veure Pavia і Guillem VIII de Montferrat

Guiu de Toscana

Guiu (Guido o Wido, mort 929) fou comte de Lucca i marquès de Toscana des 915 (o 917), després de la mort del seu pare Adalbert II de Toscana, i fins a la seva pròpia mort el 929.

Veure Pavia і Guiu de Toscana

Guiu III de Spoleto

Guiu III fou fill de Guiu I de Spoleto i germà de Lambert I de Spoleto El 876 va rebre el marcgraviat de Camerino de Carles el Calb.

Veure Pavia і Guiu III de Spoleto

Harmònica

Harmònica cromàtica L'harmònica (del llatí harmonĭcus, i aquest del grec ἁρμονικός) és un instrument de vent, del grup d'instruments de vent-fusta i del subgrup d'instruments de llengüetes lliures i afinat amb un registre de dues octàves.

Veure Pavia і Harmònica

Hildegarda

Hildegarda - Hildegarde - (758 a Rin del Nord-Westfàlia - † 30 d'abril del 783 a Thionville, departament de la Mosel·la, Lorena) fou una aristòcrata alemanya d'una gran família bavaresa, que es va casar amb Carlemany el 771, i fou la mare del seu successor, Lluís el Pietós.

Veure Pavia і Hildegarda

Història de Còrsega

Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.

Veure Pavia і Història de Còrsega

Història de Lierna Llac de Como

La Història de Lierna, municipi de la riba del Llac de Como (Llombardia) està documentada des del segle V aC.

Veure Pavia і Història de Lierna Llac de Como

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Veure Pavia і Història de Roma

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Veure Pavia і Història del dret català

Hunald II

Hunald II fou duc d'Aquitània.

Veure Pavia і Hunald II

Iacopo Bussolari

Jacopo o Iacopo Bussolari (segle XIV) fou un religiós italià del de l'orde de Sant Agustí que es dedicà a la predicació distingint-se per la seva fogosa eloqüència.

Veure Pavia і Iacopo Bussolari

Isabel de Valois i de Luxemburg

Isabel de Valois (Vincennes, Regne de França, 1348 - Pavia, Senyoriu de Milà, 1372) fou una princesa de França que es casà amb l'hereu del Senyoriu de Milà.

Veure Pavia і Isabel de Valois i de Luxemburg

Itàlia romana

Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.

Veure Pavia і Itàlia romana

Ivrea

Ivrea (piemontès Ivrèja) és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, a la ciutat metropolitana de Torí.

Veure Pavia і Ivrea

Jacopo Piccolomini

Jacopolo Piccolomini (Pescia, Toscana, 1442 - Bolsena, Laci, 1479) fou un cardenal i historiador italià.

Veure Pavia і Jacopo Piccolomini

Jacopo Sannazaro

Jacopo Sannazaro —o Sannazzaro en algunes grafies— (Nàpols, entre 1456 i 1458 – 27 d'abril de 1530) fou un poeta, humanista renaixentista i epigramista napolità.

Veure Pavia і Jacopo Sannazaro

Joan Andrés i Morell

Joan Andrés i Morell (Planes, el Comtat, 15 de febrer de 1740 - Roma, 12 de gener de 1817) fou un sacerdot jesuïta, humanista, historiador i crític literari valencià de la Il·lustració, autor de la primera història de la literatura universal i comparada.

Veure Pavia і Joan Andrés i Morell

Joan de Ragusa

Joan de Ragusa O.P. (Iohannis de Ragusio) (prop de 1395, República de Ragusa, avui Croàcia - † 20 d'octubre de 1443, Lausanne, avui Suïssa) fou un teòleg dominic.

Veure Pavia і Joan de Ragusa

Joan Galeàs Sforza

Joan Galeàs Sforza (en italià: Gian Galeazzo Maria Sforza o Giovan Galeazzo Sforza) (Abbiategrasso, Ducat de Milà 1469 - Pavia 1494) fou el duc de Milà entre 1476 i 1494.

Veure Pavia і Joan Galeàs Sforza

Joan Galeàs Visconti

Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.

Veure Pavia і Joan Galeàs Visconti

Joan I de Montferrat

Joan I de Montferrat, dit el Just, fou marquès de Montferrat del 1292 al 1305.

Veure Pavia і Joan I de Montferrat

Joan II de Montferrat

Joan II de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1338 al 1372.

Veure Pavia і Joan II de Montferrat

Joan Maria Visconti

Imatge de Joan Maria Visconti. Joan Maria Visconti (en italià: Giovanni Maria Visconti) (Abbiategrasso, Senyoriu de Milà 1388 - Milà, Ducat de Milà 1412) fou el 2n Duc de Milà, càrrec que ocupà entre 1402 i 1412.

Veure Pavia і Joan Maria Visconti

Joan XIV

Joan XIV (Pavia, ? – Roma, 20 d'agost de 984) va ser Papa de l'Església Catòlica del 983 al 984.

Veure Pavia і Joan XIV

Joan XVI

miniatura Joan XVI - Ιωάννης Φιλάγαθος, Ioannis Philagathos, en grec; Giovanni Filagato; en italià; Johannes Philagathus en llatí (~945 - ~1001) va ser antipapa de 997 a 998.

Veure Pavia і Joan XVI

José Millán-Astray y Terreros

José Millán-Astray y Terreros (La Corunya, 5 de juliol de 1879 - Madrid, 1 de gener de 1954) va ser un militar espanyol, fundador de la Legió Espanyola.

Veure Pavia і José Millán-Astray y Terreros

Josep Canyelles Sabater

Josep Canyelles Sabater, conegut com a Pep Canyelles, (1949, Palma, Mallorca) és un pintor i escultor autodidacte mallorquí.

Veure Pavia і Josep Canyelles Sabater

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Veure Pavia і Josep Puig i Cadafalch

Justí II el Jove

Justí II el Jove (en llatí: va ser emperador romà d'Orient des de l'any 565 fins al 578, tot succeint en el tron al seu oncle Justinià I. Es va casar amb Sofia, neboda de Teodora, l'anterior emperadriu, i va ser membre de l'anomenada dinastia justiniana.

Veure Pavia і Justí II el Jove

Karl Weber

va ser un arquitecte i enginyer suís al qual es va posar al capdavant de les excavacions de Pompeia, Herculà i Estàbia sota el patronatge de Carles III quan aquest era rei de Nàpols.

Veure Pavia і Karl Weber

Lambert II de Spoleto

Lambert II de Spoleto (mort el 15 d'octubre de 898) fou duc de Spoleto (Lambert II, 894 – 898), rei d'Itàlia (894 – 898) i emperador d'Occident (894-898).

Veure Pavia і Lambert II de Spoleto

Lanfranc

Lanfranc (Pavia, v.1005 — 24 de maig del 1089, Canterbury) fou un monjo que es va fer famós com a mestre al monestir benedictí de Bec (Normandia); pel seu prestigi se li va encomanar defensar la tesi de la transsubstanciació en diversos concilis; fou també prior a l'abadia dels Homes a Caen i posteriorment arquebisbe de Canterbury, càrrec que va tenir fins a la seva mort.

Veure Pavia і Lanfranc

Laureano Miguel Navarro e Ibarra

Laureano Miguel Navarro e Ibarra (Curiel de Duero, Valladolid, 1824 - Donostia a finals del segle XIX) fou un músic espanyol del Romanticisme.

Veure Pavia і Laureano Miguel Navarro e Ibarra

Lazzaro Spallanzani

Lazzaro Spallanzani (Scandiano, Reggio Emilia, 10 de gener de 1729 - Pavia, 12 de febrer de 1799), va ser un biòleg i alhora sacerdot catòlic.

Veure Pavia і Lazzaro Spallanzani

Leonardo da Vinci

fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Veure Pavia і Leonardo da Vinci

Leonida Tonelli

va ser un matemàtic italià.

Veure Pavia і Leonida Tonelli

Liutprand de Cremona

Liutprand de Cremona, en llatí Liutprandus Cremonensis, (?, — ?, segle X) fou historiador dels llombards i bisbe de Cremona.

Veure Pavia і Liutprand de Cremona

Lleó III l'Isàuric

L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.

Veure Pavia і Lleó III l'Isàuric

Lleó IX

Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.

Veure Pavia і Lleó IX

Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia

Escut d'una basílica pontifícia menor Aquest article recull totes les basíliques i catedrals d'Itàlia, temples catòlics que tenen especial rellevància eclesiàstica.

Veure Pavia і Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia

Llista de les ciutats més grans d'Itàlia

Aquesta llista de les ciutats més grans d'Itàlia inclou tots els municipis (comuni; en singular: comune) italians de més de 50.000 habitants.

Veure Pavia і Llista de les ciutats més grans d'Itàlia

Llista de les universitats més antigues existents en l'actualitat

Mapa de les universitats medievals a Europa Aquesta és una llista de les universitats més antigues del món que perviuen en l'actualitat, fundades abans de l'any 1500.

Veure Pavia і Llista de les universitats més antigues existents en l'actualitat

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Veure Pavia і Llista de papes de Roma

Llista de teatres d'òpera

La següent llista de teatres d'òpera es presenta per continents i per país, amb el nom de l'òpera i de la ciutat.

Veure Pavia і Llista de teatres d'òpera

Llista dels reis llombards

El Regne de Llombardia o Longobardia fou el territori que governaren els longobards a Itàlia entre els segles VI i. Estava format per trenta-sis ducats i comprenia el territori qua va dels Alps al riu Po, al nord d'Itàlia.

Veure Pavia і Llista dels reis llombards

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Veure Pavia і Llombardia

Llop de Friül

Llop (Lupus) fou duc de Friül des de vers 663 fins a la seva mort el 666.

Veure Pavia і Llop de Friül

Lluís III el Cec

Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).

Veure Pavia і Lluís III el Cec

Lluís Maria Sforza

Imatge de ''Lluís el Moro'' pintat per Ambrogio de Predis. Lluis Maria Sforza, més conegut amb el nom de Lluís el Moro pel seu color de pell moreno, en italià: Ludovico Sforza o Ludovico il Moro (Vigevano, Ducat de Milà 1452 - Loches, Regne de França 1508) fou un noble italià, mecenes i duc de Milà entre 1494 i 1499.

Veure Pavia і Lluís Maria Sforza

Lluc Visconti

Lluc Visconti (en llombard: Luchin Viscont) (1292 - Milà, Senyoriu de Milà 1349) fou el senyor de Milà entre 1339 i 1349.

Veure Pavia і Lluc Visconti

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Veure Pavia і Longobards

Lorenzo Mascheroni

Lorenzo Mascheroni, (1750-1800), fou un matemàtic i poeta italià.

Veure Pavia і Lorenzo Mascheroni

Louis Aleman

Louis Aleman, en occità Loís Aleman (Castell d'Arbent, senyoria de Baugé, Ain, ca. 1390 - Selon de Provença, Boques del Roine, 16 de setembre de 1450) fou un cardenal francès, bisbe de Magalona i arquebisbe d'Arle.

Veure Pavia і Louis Aleman

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Veure Pavia і Lucca

Lucille Teasdale-Corti

Lucille Teasdale-Corti (30 de gener de 1929 – 1 d'agost de 1996) va ser una metgessa pediatra i cirurgiana quebequesa, que va treballar a Uganda des del 1961 fins a la seva mort el 1996.

Veure Pavia і Lucille Teasdale-Corti

Luigi Berzolari

va ser un matemàtic italià.

Veure Pavia і Luigi Berzolari

Luigi Brugnatelli

Luigi Brugnatelli (Zinasco, 9 de desembre de 1859 — Pavia, 27 d'abril de 1928) va ser un científic i mineralogista italià.

Veure Pavia і Luigi Brugnatelli

Luigi Brusotti

va ser un matemàtic italià.

Veure Pavia і Luigi Brusotti

Luigi Cremona

Luigi Cremona (Pavia, 7 de desembre de 1830 - Roma, 10 de juny de 1903) va ser un matemàtic i polític italià.

Veure Pavia і Luigi Cremona

Luigi Luca Cavalli-Sforza

Luigi Luca Cavalli-Sforza (Gènova, 25 de gener de 1922 - Belluno, 31 d'agost de 2018) fou un genetista i catedràtic universitari italià expert en la genètica de poblacions.

Veure Pavia і Luigi Luca Cavalli-Sforza

Luigina Giavotti

Luigina Giavotti (Pavia, Itàlia 1916 - ? 1976) fou una gimnasta artística italiana, la més jove medallista en uns Jocs Olímpics.

Veure Pavia і Luigina Giavotti

Luitprand

Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.

Veure Pavia і Luitprand

Maffeo Vegio

Una pàgina de ''Vocabula ex iure civili excerpta'' de Maffeo Vegio en l'edició de 1477 Maffeo Vegio, llatinitzat com a Mapheus Vegius (Lodi, 1407 – Roma, 1458), va ser un humanista, eclesiàstic, pedagog, escriptor i una personalitat destacada del Renaixement italià.

Veure Pavia і Maffeo Vegio

Magiars

Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.

Veure Pavia і Magiars

Magne Màxim

Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.

Veure Pavia і Magne Màxim

Magnus Fèlix Ennodi

Magnus Fèlix Ennodi (en llatí Magnus Felix Ennodius) (Arle, Gàl·lia, 476 - Pavia, Itàlia, 17 de juliol del 521) va ser un religiós gal, bisbe de Pavia.

Veure Pavia і Magnus Fèlix Ennodi

Malatesta Malatesta de Gaggio

família Malatesta. Malatesta Malatesta de Gaggio o Malatesta Malatesta de Montecodruzzo fou fill natural de Carlo I Malatesta de Sogliano amb Pierina da Talamello, i fou legitimat per butlla papal de 1485.

Veure Pavia і Malatesta Malatesta de Gaggio

Manassès d'Arle

Manassès d'Arle (? - † 17 de novembre de 962 o 963), va ser arquebisbe d'Arle (914-962/963), bisbe de Verona, de Trento i de Màntua, i arquebisbe de Milà (946-954).

Veure Pavia і Manassès d'Arle

María Herminia Sabbia y Oribe

María Herminia Sabbia y Oribe (Uruguai, 1883 - 1961) va ser una poetessa uruguaiana.

Veure Pavia і María Herminia Sabbia y Oribe

Marc Salvi Otó

Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).

Veure Pavia і Marc Salvi Otó

Marco Ferreri

Marco Ferreri (Milà, Llombardia, 11 de maig de 1928 – París, França, 9 de maig de 1997) va ser un director de cinema, actor i guionista italià.

Veure Pavia і Marco Ferreri

Maria Majocchi

Maria Majocchi Plattis, coneguda també com a Jolanda o, menys conegut, com a Viola d'Alba i Margheritina di Cento (Cento, 23 d'abril de 1864 – Cento, 8 d'agost de 1917) fou una escriptora i periodista italiana.

Veure Pavia і Maria Majocchi

Martí de Tours

Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Veure Pavia і Martí de Tours

Martí V

Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.

Veure Pavia і Martí V

Mastino I della Scala

Leonardino, conegut com a Mastino I della Scala, fou fill de Jacopino della Scala.

Veure Pavia і Mastino I della Scala

Mateu I Visconti

Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.

Veure Pavia і Mateu I Visconti

Matilde Blanco Sadun

Matilde Sara Blanco Granados, coneguda artísticament com a Matilde Blanco-Sadun o Sara Blanco-Sadun (Posadas, Còrdova, 22 de maig de 1887 - Milà, Itàlia, 10 d'abril de 1962) fou una mezzosoprano i contralt operística espanyola, establerta a Itàlia a partir del 1910.

Veure Pavia і Matilde Blanco Sadun

Max Pezzali

Massimo Pezzali, més conegut com a Max Pezzali (Pavia, 14 de novembre de 1967) és un cantautor italià.

Veure Pavia і Max Pezzali

Max Planck

fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.

Veure Pavia і Max Planck

Metge de la pesta negra

Doktor Schnabel von Rom amb un poema macarrònic satíric en llatí/alemany («Vos Creditis, als eine Fabel, / quod scribitur vom Doctor Schnabel»). Gravat de Paul Fürst, 1656 Un Metge de la pesta negra era un metge especialista que tractava aquells que patien de Pesta negra.

Veure Pavia і Metge de la pesta negra

Michele Taruffo

Michele Taruffo (Vigevano, Llombardia; 12 de febrer de 1943-Milà, 10 de desembre de 2020) va ser un jurista i professor italià l'especialitat del qual era el dret processal.

Veure Pavia і Michele Taruffo

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Veure Pavia і Milà

Mondina

Una mondina (plural mondine), o mondariso (del verb italià mondare, netejar) és una treballadora de temporada als arrossars de les planes padaneses i venecianes de finals del i la primera meitat del XX.

Veure Pavia і Mondina

Monestir d'Aniana

El monestir d'Aniana o Abadia d'Aniana fou un monestir benedictí del, situat a Aniana (Llenguadoc-Rosselló, França), que està catalogat com a monument històric.

Veure Pavia і Monestir d'Aniana

Monuments a Bombers

Llista dels Monuments a Bombers a ciutats de tot el món, ordenats per països.

Veure Pavia і Monuments a Bombers

Napoleó Torriani

Napoleó Torriani o Napoleó della Torre (? - Castell de Baradello, Como 1278) fou el senyor de Milà entre 1265 i 1277.

Veure Pavia і Napoleó Torriani

Narsès

Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.

Veure Pavia і Narsès

Natale Perelli

Natale Perelli (Milà, 24 de desembre de 1817 - Filadèlfia, 1867) fou un tenor i compositor italià del Romanticisme.

Veure Pavia і Natale Perelli

Obertenghi

Obertenghi és el nom d'una dinastia d'origen llombard, que comença per Obert I (o Otbert o Odebertus) marquès de Milà comte de Luni i regent de la marca que al va ser anomenada Marca Obertenga del seu nom, un territori que incloïa Llombardia (amb la Suïssa italiana i Novara), l'Emília menys Bolonya (però inclosa Ferrara) i part del Piemont (amb l'Oltregiogo amb Tortona, Novi, Ovada, Bormida i part de Ligúria i de Toscana, des de la zona de Gènova a la Lunigiana i la Garfagnana, i, encara que indirectament, Còrsega i part de Sardenya.

Veure Pavia і Obertenghi

Odó de Cluny

Odó de Cluny o també Ot de Cluny (Comtat del Maine, Regne de França, ca. 878 - Tours, 18 de novembre de 942) va ser un monjo benedictí francès, tercer abat de Sant Guerau d'Orlhac l'any 920 i, de 926 a 942, segon abat de Cluny.

Veure Pavia і Odó de Cluny

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Veure Pavia і Odoacre

Orde de la Cartoixa

Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.

Veure Pavia і Orde de la Cartoixa

Orde de Sant Columbà

L′orde de Sant Columbà, també anomenat Orde Columbanià, va ser un orde monàstic que seguia la regla de Sant Columbà, redactada cap al 591 per Sant Columbà i que conferí al monaquisme occidental de ritu cèltic irlandès la seva forma definitiva.

Veure Pavia і Orde de Sant Columbà

Ossona

Ossona (Ossòna en dialecte milanès, AFI) és una comune italiana de la Ciutat metropolitana de Milà a la regió de Llombardia.

Veure Pavia і Ossona

Otó III del Sacre Imperi

Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Pavia і Otó III del Sacre Imperi

Otto Truchsess von Waldburg

Otto Truchsess von Waldburg (Scheer, Suàbia, 25 de febrer de 1514 - Roma, 2 d'abril de 1573) va ser un teòleg catòlic que va ser bisbe d'Augsburg de 1543 a 1573 i cardenal-bisbe de Palestrina.

Veure Pavia і Otto Truchsess von Waldburg

Palau d'Aquisgrà

1.

Veure Pavia і Palau d'Aquisgrà

Panichiïta

La panichiïta és un mineral de la classe dels halurs.

Veure Pavia і Panichiïta

Panteons i tombes de sobirans a Itàlia

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on hi ha les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que hi ha en llocs de l'actual Itàlia.

Veure Pavia і Panteons i tombes de sobirans a Itàlia

Paolo Fregoso

, conegut també com a Paolo Campofregoso, fou un cardenal i arquebisbe de Gènova, i també dux de la República de Gènova durant tres mandats.

Veure Pavia і Paolo Fregoso

Paolo Frisi

Paolo Frisi fou un matemàtic italià del.

Veure Pavia і Paolo Frisi

Papat franc

La "Donació de Pipí" (756): Pipí el Breu concedí els territories de Ravenna al Papa Esteve II Del 756 al 857, el papat va passar de l'òrbita de l'Imperi Romà d'Orient a la dels reis dels francs.

Veure Pavia і Papat franc

Papat tusculà

El Papa Benet VIII (1012-1024) El papat Tusculà va ser un període de la història papal del 1012 al 1048, on tres comtes successius de Túsculum es van instal·lar com a papa.

Veure Pavia і Papat tusculà

Papies (lexicògraf)

Papies (o Papias) (fl. 1040s–1060s) fou un lexicògraf llatí d'Itàlia.

Veure Pavia і Papies (lexicògraf)

Parteni (patrici)

Parteni (Parthenius o Partenius) (Arle vers 485 - Trèveris 548) fou un funcionari gal·loromà d'origen arvern que va servir alhora als ostrogots i als francs.

Veure Pavia і Parteni (patrici)

Partit dels Comunistes Italians

Partit dels Comunistes Italians (PdCI) va ser un partit polític italià comunista, fundat l'11 d'octubre de 1998 després d'una divisió interna de Rifondazione Comunista.

Veure Pavia і Partit dels Comunistes Italians

Patrimoni de la Humanitat a Itàlia

Itàlia és el país amb major nombre de llocs declarats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco del món, per davant de la Xina i Espanya.

Veure Pavia і Patrimoni de la Humanitat a Itàlia

Pau el Diaca

Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.

Veure Pavia і Pau el Diaca

Període visigòtic a Catalunya

Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.

Veure Pavia і Període visigòtic a Catalunya

Pertari

Perctarit, Pertari o Bertari (~645 – Pavia, 688) fou rei dels longobards i rei d'Itàlia (661-662 i 671-688).

Veure Pavia і Pertari

Piacenza

Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.

Veure Pavia і Piacenza

Pietro da Barsegapè

Pietro da Barsegapé, o Bascapè, (Milà, c. 1220 -...) va ser un poeta llombard.

Veure Pavia і Pietro da Barsegapè

Pietro Tamburini

Pietro Tamburini (1 de gener de 1737, Brescia - 14 de març de 1827, Pavia) fou un teòleg, sacerdot catòlic i jurista italià que adoptà les doctrines jansenistes i gal·licanes.

Veure Pavia і Pietro Tamburini

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Veure Pavia і Pipí I el Breu

Primera guerra d'independència italiana

La Primera guerra d'independència italiana es va lliurar entre el 1848 i 1849, entre el Regne de Sardenya i l'imperi austríac.

Veure Pavia і Primera guerra d'independència italiana

Primo Magnani

Primo Magnani (Pavia, 31 de març de 1892 - Milà, 17 de juliol de 1967) va ser un ciclista italià, que va córrer en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial.

Veure Pavia і Primo Magnani

Província de Pavia

La província de Pavia és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.

Veure Pavia і Província de Pavia

Quinto Tiberio Angelerio

Coberta de ''Epidemiologia sive tractatus de peste'' (1598), primer ús conegut del mot «epidemiologia» en espanyol i en llatí. Quinto Tiberio Angelerio (Belloforte, Calàbria; 1532-Nàpols, 6 de desembre de 1617) va ser un metge italià.

Veure Pavia і Quinto Tiberio Angelerio

Quirino Cristiani

Quirino Cristiani (Santa Giuletta, Itàlia, 2 de juliol de 1896 - Bernal, Argentina, 2 d'agost de 1984) va ser un caricaturista i director d'animació argentí responsable dels dos primers llargmetratges d'animació i del primer llargmetratge d'animació sonor del món.

Veure Pavia і Quirino Cristiani

Radelchis I

Radelchis I fou príncep de Benevent.

Veure Pavia і Radelchis I

Raimon el Palmer

Raimondo Zanfogni (Piacenza, Emília-Romanya, 1139 o 1140 - 26 de juliol de 1200) anomenat Raimon de Piacenza o Raimon el Palmer (Raimondo Palmerio en italià) fou un pelegrí italià a Jerusalem, molt caritatiu.

Veure Pavia і Raimon el Palmer

Ratquis de Friül

Ratquis de Friül (+ després del 757) fou duc de Friül (739-744) com a successor del seu pare Pemmó.

Veure Pavia і Ratquis de Friül

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Veure Pavia і Ròmul Augústul

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Veure Pavia і Regne d'Itàlia (edat mitjana)

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Veure Pavia і Regne de Tolosa

Regne dels ostrogots

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.

Veure Pavia і Regne dels ostrogots

Regne Longobard

El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany).

Veure Pavia і Regne Longobard

Regnes germànics

XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.

Veure Pavia і Regnes germànics

República Ambrosiana

La República Ambrosiana - Aurea Repubblica Ambrosiana - fou el govern republicà amb el qual es conegué el Ducat de Milà entre 1447 i 1450.

Veure Pavia і República Ambrosiana

Retaule de Sant Lluc

El retaule de Sant Lluc (en italià: Polittico di San Luca) és un retaule políptic de pintura sobre taula del pintor renaixentista Andrea Mantegna.

Veure Pavia і Retaule de Sant Lluc

Ricard I de Borgonya

Ricard I de Borgonya dit el JusticierTambé és anomenat Ricard II de Borgonya tot i ser el primer Ricard que la va governar (858 - 921, va ser un gran senyor feudal, a l'origen de la primera casa dels ducs de Borgonya. Era membre de la família dels bivínides. El seu germà era el famós Bosó de Provença i la seva germana Riquilda d'Ardenes va ser la concubina i la segona esposa (870) del rei de França Carles II el Calb.

Veure Pavia і Ricard I de Borgonya

Rina Monti

Cesarina Monti, més coneguda com a Rina Monti i, de vegades, com a Rina Monti Stella (Arcisate, 16 d'agost de 1871 - Pavia, 25 de gener de 1937), va ser una biòloga, fisiòloga, limnòloga i zoòloga italiana, i el 1907 va ser la primera dona a obtenir una càtedra universitària en el regne d'Itàlia.

Veure Pavia і Rina Monti

Riu Ticino

El riu Ticino (Tessin en alemany i francès, Tisín, Tesìn o Tzìch en llombard i piemontès, antigament Ticinus en llatí) és un riu del sud de Suïssa i del nord d'Itàlia, el principal tributari del Po per volum d'aigua i, en termes absoluts, el segon riu més cabalós d'Itàlia després d'aquest darrer.

Veure Pavia і Riu Ticino

Rodelinda

Rodelinda, Regina de' Longobardi (o simplement Rodelinda) és una òpera italiana en tres actes composta per Georg Friedrich Händel (HWV 19) i amb llibret de Nicola Francesco Haym, basat en un llibret anterior d'Antonio Salvi i inspirat en l'obra Pertharite, roi des Lombards del dramaturg francès Pierre Corneille.

Veure Pavia і Rodelinda

Rodoald de Friül

Rodoald (mort el 694) va ser el duc de Friül successor de Landari abans del 694.

Veure Pavia і Rodoald de Friül

Rodolf II de Borgonya

Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).

Veure Pavia і Rodolf II de Borgonya

Rosa Massara de Capitani

Rosa Massara de Capitani (Pavia, 1849 - Milà, 25 de novembre 1925) va ser una poeta italiana que escriví sobretot en el dialecte milanès de la llengua llombarda.

Veure Pavia і Rosa Massara de Capitani

Rotari

Rotari - Rothari en llatí, Chrothar en alt alemany - (Brescia, 606 - Brescia, 652) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (636 -652).

Veure Pavia і Rotari

Rurici de Llemotges

Sant Rurici (Ruricius) (nascut vers el 440; mort el 507 o poc després del 507), bisbe de Llemotges a l'Alta Viena (484 o 485 - 507), vinculat a la família gal·loromana dels Avitii i dels Anicii.

Veure Pavia і Rurici de Llemotges

Salvatore Pincherle

va ser un matemàtic italià, professor de la universitat de Bolonya i un dels més prominents fundadors de l'anàlisi funcional.

Veure Pavia і Salvatore Pincherle

San Leo

San Leo és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Rímini, que té uns tres mil habitants.

Veure Pavia і San Leo

Sant Miquel de Pavia

L'Església de Sant Miquel de Pavia, en italià: Chiesa di san Michele e dei santi Arcangeli (de Padova).

Veure Pavia і Sant Miquel de Pavia

Santa Adelaida de Borgonya

Adelaida de Borgonya (Orbe, Alta Borgonya, 931 – Seltz, Alsàcia, 16 de desembre de 999) va ser emperadriu consort, esposa d'Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic i regent; va tenir una gran influència política a l'Europa del seu temps.

Veure Pavia і Santa Adelaida de Borgonya

Santa Brígida de Suècia

Brígida de Suècia (Finsta, Suècia, 3 de juny de 1303 - Roma, 23 de juliol de 1373) va ser una religiosa i mística sueca, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador.

Veure Pavia і Santa Brígida de Suècia

Seda romana d'Orient

Detall de seda romana d'Orient amb representacions de carros en medallons, de la tomba de Carlemany a Aquisgrà (Aix-la-Chapelle), exposat al Museu de Cluny, París. La seda romana d'Orient és la seda produïda a l'Imperi Romà d'Orient des del fins que la caiguda de Constantinoble el 1453.

Veure Pavia і Seda romana d'Orient

Selecció de futbol de la Ciutat del Vaticà

La selecció nacional de futbol de la Ciutat del Vaticà és l'equip de futbol que representa la Ciutat del Vaticà sota el control de l'Associació Esportiva Amateur Vaticana, amb seu al Cortile di San Damaso del Vaticà.

Veure Pavia і Selecció de futbol de la Ciutat del Vaticà

Senyoria de Mezières

La senyoria de Mezières fou una jurisdicció feudal de França a l'Anjou.

Veure Pavia і Senyoria de Mezières

Senyoria de Sainte Suzanne

La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.

Veure Pavia і Senyoria de Sainte Suzanne

Sestri Levante

Sestri Levante és un municipi de 18.616 habitants de la ciutat metropolitana de Gènova.

Veure Pavia і Sestri Levante

Setge de Nàpols (1528)

El setge de Nàpols de 1528 fou un dels episodis de la Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià que entre el 1526 i el 1530 va enfrontar Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Francesc I de França.

Veure Pavia і Setge de Nàpols (1528)

Sigifred de Luxemburg

Sigifred, nascut vers 922 i mort el 998, fou el primier comte d'un territori que després fou el comtat de Luxemburg.

Veure Pavia і Sigifred de Luxemburg

Signoria

Palazzo della Signoria de Florència. La signoria (en plural, signorie) representa l'evolució institucional de moltes comunes urbanes de la Itàlia central i septentrional des de finals del.

Veure Pavia і Signoria

Talavera

Talavera és un municipi situat a l'extrem sud de la comarca de la Segarra de 247 habitants (2018).

Veure Pavia і Talavera

Tarot de Marsella

Cartes de 1751 El Tarot de Marsella és un dels referents en el disseny de cartes de tarot.

Veure Pavia і Tarot de Marsella

Tedald de Canossa

Tedald de Canossa (mort el 1012) va ser comte de Brescia des de 980, Mòdena, Ferrara, i Reggio des de 981, i Mantua des de 1006.

Veure Pavia і Tedald de Canossa

Teodolinda

Teodolinda o Teodelinda (Ratisbona?, 570–Monza, 22 gener 627) fou reina consort dels longobards i d'Itàlia entre el 589 i el 616, i regenta del 616 al 624 durant la minoria d'edat del seu fill Adaloald.

Veure Pavia і Teodolinda

Teodor I de Montferrat

Teodor I de Montferrat, de nom complet: Teodor Comnè Ducas Paleòleg (en grec: Theódoros Komninós Ducas Àngelos Paleologos), fou marquès de Montferrat del 1306 al 1338, el primer de la dinastia Paleòleg que en va governar aquest marquesat.

Veure Pavia і Teodor I de Montferrat

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Veure Pavia і Teodoric el Gran

Ticinum

Ticinum (en grec antic Τίκινον) era una ciutat de la Gàl·lia Transpadana, a la riba del riu Ticinus, del que prenia el nom, prop de la unió amb el Padus (Po).

Veure Pavia і Ticinum

Tom Rob Smith

Tom Rob Smith (1979) és un escriptor i guionista anglès, fill de mare sueca i pare anglès.

Veure Pavia і Tom Rob Smith

Torelli (desambiguació)

* Onomàstica.

Veure Pavia і Torelli (desambiguació)

Torre de Pisa

La Torre inclinada de Pisa és el campanar de la catedral de Pisa, a la regió italiana de la Toscana.

Veure Pavia і Torre de Pisa

Universitat de Pavia

La Universitat de Pavia (en italià Università degli Studi di Pavia, UNIPV) és una universitat situada a Pavia (Itàlia).

Veure Pavia і Universitat de Pavia

Vandregisil de Fontenelle

Vandregisil de Fontenelle, en francès Wandrille, anomenat també Wandó (en llatí Wandregisil, del germànic Wandergisel, és a dir «company de camí» ») (prop de Verdun, Regne Franc ~600 - Saint-Wandrille-Rançon, 22 de juliol del 668), fou un monjo, fundador de l'abadia de Fontenelle.

Veure Pavia і Vandregisil de Fontenelle

Varon Milanes

El Varon milanes de la lengua de Milan o simplement Varon milanes és un diccionari etimològic del lèxic milanès, dialecte central del llombard occidental.

Veure Pavia і Varon Milanes

Vectari de Friül

Wechtar, Vectari o Wechthari, fou un cap llombard de Vicenza, que va ser el duc de Friül des 666 a 678.

Veure Pavia і Vectari de Friül

Via Emília

Traçat de la '''Via Emília''' en blau fosc Via Emília (en llatí Via Aemilia) va ser un camí empedrat romà, un dels principals de l'imperi, i la primera que es va construir al nord d'Itàlia.

Veure Pavia і Via Emília

Via Mala

Via Mala, o Viamala, és el nom que rep una secció de pista abans notòria, d'origen romà, situada al cantó suís dels Grisons, al coll de San Bernardino entre els pobles de Thusis i Zillis Reisch, ja que travessa la gola del Hinterrhein.

Veure Pavia і Via Mala

Vicenç Mitjavila i Fisonell

Vicente Mitjavila i Fisonell fou metge soci de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona actiu durant les darreries del i principis del XIX.

Veure Pavia і Vicenç Mitjavila i Fisonell

Vincenzo Brunacci

Vincenzo Brunacci (1768-1818) fou un matemàtic italià nascut a Florència.

Veure Pavia і Vincenzo Brunacci

Vincenzo Campi

''Els menjadors de formatge'' (1580), Museu de Belles Arts de Lyon. Detall de ''Sant Mateu i l'àngel'' (Pavia) ''Crist a casa de Maria i Marta'' (Mòdena) ''Estudi de dos bous''. (Florència) Vincenzo Campi va ser un pintor, arquitecte, gravador, dibuixant i cosmògraf italià de l'escola de Cremona, que va néixer i va morir en aquesta mateixa ciutat (1536 - 3 d'octubre de 1591).

Veure Pavia і Vincenzo Campi

Volta de creueria

Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.

Veure Pavia і Volta de creueria

Zaban

Zaban és el nom d'un noble longobard d'Itàlia de la segona meitat del.

Veure Pavia і Zaban

Zinasco

Zinasco és una comune italiana de 3.131 habitants a la província de Pavia a Llombardia.

Veure Pavia і Zinasco

1400

; Països Catalans.

Veure Pavia і 1400

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Veure Pavia і 1472

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure Pavia і 1593

17a divisió d'infanteria Pavia

La 17a Divisió d'Infanteria "Pavia" (italià: 17ª Divisione di fanteria "Pavia") va ser una divisió d'infanteria del Regio Esercito italià durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Pavia і 17a divisió d'infanteria Pavia

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Veure Pavia і 1889

1896

;Països Catalans.

Veure Pavia і 1896

1926

;Països Catalans.

Veure Pavia і 1926

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Veure Pavia і 1937

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Pavia і 2 de juliol

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Veure Pavia і 20 de juliol

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Pavia і 21 de gener

25 de gener

El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Pavia і 25 de gener

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Pavia і 29 de gener

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Pavia і 4 de setembre

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Pavia і 5 d'abril

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Pavia і 7 de febrer

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat