Taula de continguts
158 les relacions: Acadèmia Palatina, Adó de Friül, Agó de Friül, Agilulf, Agilulf de Metz, Agustí de Canterbury, Alboí, Alfabet llatí, Amaldruda, Anglosaxons, Ansegisel, Antiga Gran Bulgària, Aripert, Aripert II, Ariulf, Arnoald de Metz, Arnulf de Metz, Arnulfians, Arquebisbat de Milà, Arquitectura longobarda, Arquitectura romànica, Ascoli Piceno, Asolo, Atri (pati), Ave Maris Stella, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Treviso, Bisbat de Vicenza, Bolonya, Brixellum, Cabira, Calàbria (regió històrica), Cal·línic de Ravenna, Carantània, Caríntia, Catedral de Monza, Còrvul de Friül, Cesó, Cloderic, Constantí IV Pogonat, Constantina (esposa de Maurici), Cunipert, De Verborum Significatione, Desideri d'Ístria, Ducat d'Asti, Ducat d'Ivrea, Ducat de Brèscia, Ducat de Túscia, ... Ampliar l'índex (108 més) »
Acadèmia Palatina
Alcuí i altres clergues presenten manuscrits a Carlemany al Palau d'Aquisgrà, davant la seva cort (pintura històrica de Jean-Victor Schnetz, 1830). L'Acadèmia Palatina o Schola palatina en llatí fou l'escola fundada per l'emperador Carlemany al palau de la seva capital, Aquisgrà, durant el denominat Renaixement carolingi, un període de floriment intel·lectual durant l'alta edat mitjana.
Veure Pau el Diaca і Acadèmia Palatina
Adó de Friül
Adó o Adonis (o Ató) (mort 695 o 696) fou duc de Friül després de l'enderrocament de l'usurpador Ansfrid, que fou derrotat a Verona a 694, cegat i exiliat.
Veure Pau el Diaca і Adó de Friül
Agó de Friül
Agó fou duc de Friül vers el 651 i fins vers 663.
Veure Pau el Diaca і Agó de Friül
Agilulf
Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.
Veure Pau el Diaca і Agilulf
Agilulf de Metz
Aigilulf o Agiulf fou el 24è bisbe de Metz entre 590 i 601.
Veure Pau el Diaca і Agilulf de Metz
Agustí de Canterbury
Agustí de Canterbury (primera meitat del - probablement el 26 de maig del 604) fou un monjo que el 597 esdevingué el primer arquebisbe de Canterbury.
Veure Pau el Diaca і Agustí de Canterbury
Alboí
"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.
Veure Pau el Diaca і Alboí
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Pau el Diaca і Alfabet llatí
Amaldruda
Amaltruda o Himiltruda (va florir al darrer terç del segle VIII) fou una concubina o esposa secundària de Carlemany, a qui donà un primer fill, Pipí el Geperut.
Veure Pau el Diaca і Amaldruda
Anglosaxons
Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.
Veure Pau el Diaca і Anglosaxons
Ansegisel
Ansegisel (nascut abans del 613, assassinat entre 648 i 669 i probablement el 662 al castell de Chèvremont), fou un fill de sant Arnulf, bisbe de Metz i de santa Doda.
Veure Pau el Diaca і Ansegisel
Antiga Gran Bulgària
Búlgars i eslaus en els segles VI-VII L'Antiga Gran Bulgària o Gran Bulgària (Παλαιά Μεγάλη Βουλγαρία -Palaiá Megálē Boulgaría- en les cròniques romanes d'Orient) va ser el terme usat pels historiadors romans d'Orient per a referir-se al territori d'Onogúria durant el govern del kan búlgar Kubrat al al nord de la serralada del Caucas, a l'estepa situada entre els rius Dnièster i el curs baix del Volga.
Veure Pau el Diaca і Antiga Gran Bulgària
Aripert
Aripert I, Aribert, Caribert o Chairibert (? - 661) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (653-661).
Veure Pau el Diaca і Aripert
Aripert II
Aripert o Aribert II (? - Pavia, març de 712) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia (702-712).
Veure Pau el Diaca і Aripert II
Ariulf
Ariulf fou el segon duc de Spoleto succeint a Faroald I a la seva mort vers el 592.
Veure Pau el Diaca і Ariulf
Arnoald de Metz
Arnoald o Arnoaldus de Metz (Austràsia, ca. 560 - Metz, 611) fou un eclesiàstic austrasià, 25è bisbe de Metz del 601 o 603 al 611.
Veure Pau el Diaca і Arnoald de Metz
Arnulf de Metz
Arnulf de Metz o Arnau de Metz (Lay-Saint-Christophe, vall del Mosel·la, Lorena, 13 d'agost de 582 - Monestir de Remiremont, Lorena, 18 de juliol de 641) fou un franc bisbe de Metz, conseller de diversos sobirans merovingis.
Veure Pau el Diaca і Arnulf de Metz
Arnulfians
Els arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626.
Veure Pau el Diaca і Arnulfians
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Veure Pau el Diaca і Arquebisbat de Milà
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i.
Veure Pau el Diaca і Arquitectura longobarda
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure Pau el Diaca і Arquitectura romànica
Ascoli Piceno
Ascoli Piceno, històricament anomenada Ascoli, és una ciutat de la regió de les Marques, capital de la província d'Ascoli Piceno, amb 47.404 habitants l'any 2020.
Veure Pau el Diaca і Ascoli Piceno
Asolo
Asolo (en vènet Áxol) és un comune de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Veure Pau el Diaca і Asolo
Atri (pati)
Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).
Veure Pau el Diaca і Atri (pati)
Ave Maris Stella
art marià Ave Maris Stella ('Salve, Estel del Mar') és un himne llatí.
Veure Pau el Diaca і Ave Maris Stella
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure Pau el Diaca і Bisbat d'Orvieto-Todi
Bisbat de Belluno-Feltre
cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Pau el Diaca і Bisbat de Belluno-Feltre
Bisbat de Conversano-Monopoli
La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Pau el Diaca і Bisbat de Conversano-Monopoli
Bisbat de Treviso
El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Pau el Diaca і Bisbat de Treviso
Bisbat de Vicenza
La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Pau el Diaca і Bisbat de Vicenza
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Veure Pau el Diaca і Bolonya
Brixellum
Brixellum o Brixillum era una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina a la part sud del riu Po, uns 20 km al nord-est de Parma.
Veure Pau el Diaca і Brixellum
Cabira
Cabira (en llatí Cabira en grec antic Κάβειρα) era una ciutat del Pont, a uns 150 estadis al sud de Magnòpolis i a la base de les muntanyes del Pariadres al lloc on s'ajuntaven els rius Iris i Licos.
Veure Pau el Diaca і Cabira
Calàbria (regió històrica)
Calàbria (Καλαβρία) era el nom que va rebre la part sud d'Itàlia antigament, aplicat especialment a ço que avui és la Pulla.
Veure Pau el Diaca і Calàbria (regió històrica)
Cal·línic de Ravenna
Cal·línic (en llatí Callinicus, en grec Καλλίνικος) fou exarca de Ravenna del 596 al 603.
Veure Pau el Diaca і Cal·línic de Ravenna
Carantània
Carantània (en eslovè Karantanija) era un antic ducat eslovè en l'Europa central.
Veure Pau el Diaca і Carantània
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Veure Pau el Diaca і Caríntia
Catedral de Monza
La Catedral de Monza - Duomo di Monza - dedicada a Sant Joan Baptista, és a Monza (ciutat d'Itàlia).
Veure Pau el Diaca і Catedral de Monza
Còrvul de Friül
Còrvul (Corvulus) fou duc de Friül durant un breu període al (probablement 705 o 706).
Veure Pau el Diaca і Còrvul de Friül
Cesó
Cesó (Kaeso) és un praenomen romà que fou comú els primers anys de la República però força restringit a un petit nombre de famílies i finalment caigut en desús el.
Veure Pau el Diaca і Cesó
Cloderic
Cloderic., En llatí, aquest nom germànic que significa "il·lustre per la potència" és utilitzat com Chlodoricus.
Veure Pau el Diaca і Cloderic
Constantí IV Pogonat
Constantí IV Pogonat (en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador romà d'Orient del 668 al 685.
Veure Pau el Diaca і Constantí IV Pogonat
Constantina (esposa de Maurici)
Constantina, en llatí Constantina, (560-605) va ser l'esposa de l'emperador romà d'Orient Maurici.
Veure Pau el Diaca і Constantina (esposa de Maurici)
Cunipert
Cunipert el Pietós, també conegut com a Cunibert o Cunimpert (vers 660 - Pavia, 700) va ser rei dels llombards i el rei d'Itàlia (688 a 700).
Veure Pau el Diaca і Cunipert
De Verborum Significatione
De Verborum Significatione, també conegut com a De Verborum Signficatu, El Lexicó de Fest, o amb el nom sencer De Verborum Significatione Libri XX (en català, "Vint Llibres sobre el Significat de les Paraules") és un epítom de les obres de Verri Flac compilat, editat i anotat per Sext Pompeu Fest.
Veure Pau el Diaca і De Verborum Significatione
Desideri d'Ístria
Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.
Veure Pau el Diaca і Desideri d'Ístria
Ducat d'Asti
El ducat d'Asti va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica amb centre a Asti.
Veure Pau el Diaca і Ducat d'Asti
Ducat d'Ivrea
El ducat d'Ivrea va ser un ducat longobard, la capital del qual fou Ivrea.
Veure Pau el Diaca і Ducat d'Ivrea
Ducat de Brèscia
El ducat de Brèscia va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia.
Veure Pau el Diaca і Ducat de Brèscia
Ducat de Túscia
El ducat de Túscia (Tuscia) o, inicialment ducat de Lucca, va ser un ducat longobard al centre d'Itàlia, que incloïa gran part de l'actual Toscana i de la província de Viterbo.
Veure Pau el Diaca і Ducat de Túscia
Ducat de Torí
El ducat de Torí va ser un dels ducats establerts pels llombards a Itàlia, centrat a Torí.
Veure Pau el Diaca і Ducat de Torí
Ducat de Trento
El ducat de Trento va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica.
Veure Pau el Diaca і Ducat de Trento
Ducat de Treviso
El ducat de Treviso va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica.
Veure Pau el Diaca і Ducat de Treviso
Ducat de Verona
El ducat de Verona va ser un dels ducats establerts pels llombards a Itàlia.
Veure Pau el Diaca і Ducat de Verona
Ducat de Vicenza
El ducat de Vicenza va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia, i durant la seva existència, va tenir un paper estratègic en la regió de certa importància.
Veure Pau el Diaca і Ducat de Vicenza
Ducat del Friül
El Ducat del Friül va ser un dels grans ducats de la Llombardia.
Veure Pau el Diaca і Ducat del Friül
Ducat longobard de Parma
El ducat de Parma va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia.
Veure Pau el Diaca і Ducat longobard de Parma
Eleuteri de Ravenna
Eleuteri (en llatí Eleutherius) fou exarca de Ravenna del 615 al 620.
Veure Pau el Diaca і Eleuteri de Ravenna
Escolàstic de Ravenna
Escolàstic (en llatí Scholasticus) fou exarca de Ravenna del 713 al 726.
Veure Pau el Diaca і Escolàstic de Ravenna
Escriptura carolíngia
Pàgina de l'evangeli de Lluc L'escriptura carolíngia, també coneguda com a escriptura carolina o minúscula carolina (s. VIII - XII), és el tipus d'escriptura nascuda a Europa, d'orígens incerts, que es va desenvolupar i impulsar a l'imperi de Carlemany gràcies a la seva promoció (d'aquí el seu nom) entre els segles VII i XII.
Veure Pau el Diaca і Escriptura carolíngia
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Veure Pau el Diaca і Eutropi (historiador)
Fara
La fara era l'element fonamental de l'organització social i militar dels longobards, semblant a un clan.
Veure Pau el Diaca і Fara
Ferdulf de Friül
Ferdulf, originari del territori de Ligúria, va ser duc de Friül, en algun moment entre el final del regnat de Cunipert (688-700) i el començament de la de Aripert II (701-12) potser vers el 696 a 705.
Veure Pau el Diaca і Ferdulf de Friül
Fidel de Mèrida
Fidel de Mèrida fou bisbe de Mèrida (Badajoz) entre 560 i 571.
Veure Pau el Diaca і Fidel de Mèrida
Flavi Longí
Flavi Longí (Flavius Longinus) fou prefecte pretorià d'Itàlia sota l'emperador romà d'Orient Justí II.
Veure Pau el Diaca і Flavi Longí
Forum Iulium
Forum Iulium o Forum Iulii (Φόρος Ἰούλιος) va ser una ciutat de Venetia a uns 40 km al nord d'Aquileia al peu dels Alps Julians.
Veure Pau el Diaca і Forum Iulium
Gai Papiri Masó
Gai Papiri Masó (en llatí Caius Papirius C. F. L. N. Maso) va ser un magistrat romà del.
Veure Pau el Diaca і Gai Papiri Masó
Garibald
Garibald (o Garibold, vers 665 - ?) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia el 671.
Veure Pau el Diaca і Garibald
Garibald I de Baviera
Garibald I de Baviera (v. 540-591) va ser Duc de Baviera entre 555 i 591.
Veure Pau el Diaca і Garibald I de Baviera
Garibald II de Baviera
Garibald II († 640) va ser el tercer duc de Baviera (609-640).
Veure Pau el Diaca і Garibald II de Baviera
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Veure Pau el Diaca і Gèpides
Gens Duília
La gens Duília (en gens Duilia) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Veure Pau el Diaca і Gens Duília
Gens Fàbia
Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.
Veure Pau el Diaca і Gens Fàbia
Gens Flàvia
La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.
Veure Pau el Diaca і Gens Flàvia
Gens Lucrècia
La gens Lucrècia (en gens Lucretia) va ser una gens romana originalment patrícia i més tard plebea.
Veure Pau el Diaca і Gens Lucrècia
Gisulf I de Friül
Gisulf I fou un duc de Friül, el primer o el segon segons les interpretacions dels historiadors.
Veure Pau el Diaca і Gisulf I de Friül
Gisulf II
Gisulf II va ser duc de Friül des de vers el 591 a la seva mort.
Veure Pau el Diaca і Gisulf II
Gliceri
Gliceri (en llatí) fou emperador romà (473-474).
Veure Pau el Diaca і Gliceri
Goticisme
Johannes i Olaus Magnus, amb referències a Jordanes, Pau el Diaca, etc. Olaus Rudbeck, difusor del goticisme. Erik Gustaf Geijer fou un membre de la Lliga Gòtica (o Societat Gòtica) que estengué la imatge dels vikings com a herois nòrdics tal com es coneixen avui dia Goticisme, en suec Göticism, fou el nom donat a un moviment cultural de Suècia, centrat al voltant de la glòria dels antecessors suecs, centrats en els gots d'Escandinàvia, identificats amb els gots.
Veure Pau el Diaca і Goticisme
Govern dels Ducs
El Govern dels Ducs, Període dels Ducs o període d'anarquia fou l'interregne longobard entre el 574 (a la mort del rei Clef) i el 584 (elecció d'Autari); en aquest temps els longobards no van tenir rei i cada duc governava al seu territori (cada ducat era independent un de l'altra) amb un govern col·legiat dels ducs per al conjunt.
Veure Pau el Diaca і Govern dels Ducs
Grasulf I de Friül
Grasulf I (mort després de 571, potser vers 584) era germà de Alboí, el primer rei longobard d'Itàlia, i, possiblement, el primer duc de Friül.
Veure Pau el Diaca і Grasulf I de Friül
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Veure Pau el Diaca і Gregori el Gran
Grimoald I de Benevent
Grimuald, Grimoald o Grimwald (Cividale, vers 600 - 671) va ser duc de Benevent (Grimoald I de Benevent), i rei dels longobards i rei d'Itàlia del 662 al 671.
Veure Pau el Diaca і Grimoald I de Benevent
Gualtari
Gualtari (Waltharius) fou un rei dels longobards del començament del.
Veure Pau el Diaca і Gualtari
Guido d'Arezzo
Guido d'Arezzo, Guiu d'Arezzo, Guido Aretinus, Guido da Arezzo o Guido Monaco (Arezzo, la Toscana (o potser a Codigoro o a Ferrara), 991/992 – Arezzo (o potser en el monestir di Fonte Avellana?), després de 1033) fou un teòric de la música medieval.
Veure Pau el Diaca і Guido d'Arezzo
Helmichis
Helmichis (Helmegis) fou un efímer rei longobard, germà de llet de Alboí.
Veure Pau el Diaca і Helmichis
Henry de Huntingdon
Henry de Huntingdon (en llatí:; c. 1088 – c. 1157), fou un historiador anglès del, famós per la seva, escrita en llatí, considerada la font documental més important sorgida de la ploma d'un clergue secular.
Veure Pau el Diaca і Henry de Huntingdon
Hildegarda
Hildegarda - Hildegarde - (758 a Rin del Nord-Westfàlia - † 30 d'abril del 783 a Thionville, departament de la Mosel·la, Lorena) fou una aristòcrata alemanya d'una gran família bavaresa, que es va casar amb Carlemany el 771, i fou la mare del seu successor, Lluís el Pietós.
Veure Pau el Diaca і Hildegarda
Hildeprand
Hildeprand, Hildebrand, Ildeprand o Ilprand (? - després de 744) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia el 744.
Veure Pau el Diaca і Hildeprand
Historia Langobardorum
Historia Langobardorum és un llibre escrit en llatí al per Pau el Diaca, que tracta sobre l'arribada dels longobards a la península Itàlica i el seu establiment.
Veure Pau el Diaca і Historia Langobardorum
Imola
Imola és una ciutat d'Itàlia a la Ciutat metropolitana de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb 67.301 habitants l'any 2008.
Veure Pau el Diaca і Imola
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Veure Pau el Diaca і Itàlia romana
Johan Ferrández d'Heredia
Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
Veure Pau el Diaca і Johan Ferrández d'Heredia
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Veure Pau el Diaca і Juno
Justí II el Jove
Justí II el Jove (en llatí: va ser emperador romà d'Orient des de l'any 565 fins al 578, tot succeint en el tron al seu oncle Justinià I. Es va casar amb Sofia, neboda de Teodora, l'anterior emperadriu, i va ser membre de l'anomenada dinastia justiniana.
Veure Pau el Diaca і Justí II el Jove
Leges regiae
Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.
Veure Pau el Diaca і Leges regiae
Letingi
Els Letingi foren una dinastia de set reis que van regnar sobre els longobards des de mitjan segle V fins a gairebé l'any 547.
Veure Pau el Diaca і Letingi
Llac d'Orta
El llac d'Orta (Lagh d'Òrta o Cusi en llombard i en piemontès) és un llac d'Itàlia, situat a la zona prealpina.
Veure Pau el Diaca і Llac d'Orta
Llac de Como
El llac de Como o Làrio (antigament Lacus Larius o Lacus Comacinus, Llach de Comm en llombard) és un llac de la Llombardia, al nord d'Itàlia.
Veure Pau el Diaca і Llac de Como
Llatí medieval
El llatí medieval fou la forma del llatí emprada a l'edat mitjana, primerament com a idioma per a l'ensenyament i com a llengua litúrgica de l'Església Catòlica medieval, però també com a llengua de ciència, literatura, lleis i administració.
Veure Pau el Diaca і Llatí medieval
Llengües germàniques orientals
Les llengües germàniques orientals són un grup extingit de la branca germànica de les llengües indoeuropees.
Veure Pau el Diaca і Llengües germàniques orientals
Llista de ciutats d'Etrúria
Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:; Ameria: Ameria és considerada la ciutat més antiga d'Úmbria.
Veure Pau el Diaca і Llista de ciutats d'Etrúria
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Pau el Diaca і Longobards
Lucèria
Lucèria (Luceria) va ser una antiga ciutat de la Pulla a l'interior, a uns 18 km d'Arpi i 15 de Aecae (Troia).
Veure Pau el Diaca і Lucèria
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Veure Pau el Diaca і Marc Terenci Varró
Mània (mitologia)
Mània (en llatí Mania) va ser una antiga divinitat italiana, probablement d'origen etrusc, considerada una divinitat de l'inframón; sota els romans fou considerada la mare dels Manes o Lares.
Veure Pau el Diaca і Mània (mitologia)
Múrcia (mitologia)
A diferència dels temples dels déus principals, el santuari de Múrcia no tenia estàtua, consistia en un simple altar com aquest de la imatge Múrcia és una deessa de la mitologia romana.
Veure Pau el Diaca і Múrcia (mitologia)
Mecenci
sòlid amb la imatge de Mececi, produït a Siracusa entra el 668 i el 669 Mecenci o Mecenti (en grec: Mizizos; en armeni:, Mžēž o Mzhezh) fou un general romà d'Orient d'origen armeni que va usurpar el tron que corresponia a Constantí IV, del juliol del 668 a la primavera del 669.
Veure Pau el Diaca і Mecenci
Meditrinàlia
Meditrinàlia er un dels festivals romans que se celebrava l'11 d'octubre i estava connectat amb el cultiu de la vinya.
Veure Pau el Diaca і Meditrinàlia
Mitologia germànica continental
La mitologia germànica continental és el subgrup de la mitologia germànica que es practicà en algunes parts de l'Europa Central durant els segles i segles , abans del període de cristianització.
Veure Pau el Diaca і Mitologia germànica continental
Mitologia nòrdica
Odin (representació de la saviesa transcendent) la creació del món, la seva destrucció i la composició del Cosmos intern i extern. Mentre té la visió sol preguntar-li a Odin (i al lector-oient) l'enigmàtica i desafiant frase: "Ja ho saps, o què?" El freixe Yggdrasil és al centre de la mitologia nòrdica, suportant entre les seves branques els nou mons dels déus i els homes.
Veure Pau el Diaca і Mitologia nòrdica
Monumenta Germaniae Historica
Monumenta Germaniae Historica (esmentat com MGH en bibliografia i llistat de fonts) és un recull de fonts curosament editades i publicades per l'estudi de la Història d'Alemanya en un sentit extens, des del final de l'Imperi Romà fins a 1500.
Veure Pau el Diaca і Monumenta Germaniae Historica
Monza (ciutat d'Itàlia)
Monza (en llombard Monscia, pronunciat localment ˈmonʃa, en milanès ˈmunʃa) és un municipi italià de la regió de la Llombardia.
Veure Pau el Diaca і Monza (ciutat d'Itàlia)
Narsès
Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.
Veure Pau el Diaca і Narsès
Niksar
Niksar és un poble de Turquia i districte de la província de Tokat a la riba dreta del riu Kelkit.
Veure Pau el Diaca і Niksar
Odin (déu)
Odin, el rodamón Odin —Óðinn en nòrdic occidental antic— és considerat el déu principal de la mitologia nòrdica i un dels principals de la mitologia germànica.
Veure Pau el Diaca і Odin (déu)
Olibri
Anici Olibri (en llatí:, en grec) fou un dels emperadors romans d'Occident de l'any 472.
Veure Pau el Diaca і Olibri
Origo gentis Langobardorum
Origo gentis Langobardorum (títol traduïble del llatí com "origen dels longobards") és un text breu del segle VII que descriu la història dels longobards des dels seus orígens llegendaris fins al segon regnat de Pertarito (o Bertarido, 672-688).
Veure Pau el Diaca і Origo gentis Langobardorum
Palau (arquitectura)
El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.
Veure Pau el Diaca і Palau (arquitectura)
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Pau el Diaca і Patriarcat d'Aquileia
Pau (nom)
Pau és un nom català d'origen llatí que prové del cognomen romà Paulus, més tard esdevingut praenomen i estès entre els cristians gràcies a l'apòstol Sant Pau (Paulus).
Veure Pau el Diaca і Pau (nom)
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Veure Pau el Diaca і Pau Orosi
Pemmó de Friül
Pemmó (o Pennó) va ser duc de Friül durant vint-i-sis anys, des de vers el 706 fins a la seva mort.
Veure Pau el Diaca і Pemmó de Friül
Pere del Friül
Pere (? - 756) va ser un duc llombard, duc del Friül des 750 o 751 a 756.
Veure Pau el Diaca і Pere del Friül
Pertari
Perctarit, Pertari o Bertari (~645 – Pavia, 688) fou rei dels longobards i rei d'Itàlia (661-662 i 671-688).
Veure Pau el Diaca і Pertari
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Veure Pau el Diaca і Piacenza
Piave
El Piave és un riu del nord d'Itàlia (Vèneto).
Veure Pau el Diaca і Piave
Picentins
sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.
Veure Pau el Diaca і Picentins
Polimartium
Polimartium va ser una ciutat d'Etrúria a la dreta del Tíber, a uns 18 km a l'est de Viterbo.
Veure Pau el Diaca і Polimartium
Portumnàlia
Portumnàlia o Portunàlia (Portumnalia o Portunalia) va ser un festival romà celebrat en honor de Portunus, el déu de les claus i les hisendes.
Veure Pau el Diaca і Portumnàlia
Procopi Antemi
Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.
Veure Pau el Diaca і Procopi Antemi
Prostitució a l'antiga Roma
Escena eròtica en una pintura d'una paret del Lupanar de Pompeia La prostitució a l'antiga Roma era legal i autoritzada.
Veure Pau el Diaca і Prostitució a l'antiga Roma
Ratquis de Friül
Ratquis de Friül (+ després del 757) fou duc de Friül (739-744) com a successor del seu pare Pemmó.
Veure Pau el Diaca і Ratquis de Friül
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Veure Pau el Diaca і Rècia
Reggio de l'Emília
Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.
Veure Pau el Diaca і Reggio de l'Emília
Reginó de Prüm
Reginó de Prüm (en forma llatinitzada Regino Prumiensis nascut el 842, mot el 915) fou un canonista i cronista medieval.
Veure Pau el Diaca і Reginó de Prüm
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Veure Pau el Diaca і Regla de sant Benet
Restauració de la Catedral de Mallorca
Interior de la Catedral de Mallorca, amb el baldaquí dissenyat per Gaudí La restauració de la Catedral de Mallorca va ser realitzada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí entre 1903 i 1914.
Veure Pau el Diaca і Restauració de la Catedral de Mallorca
Romà de Ravenna
Romà (en llatí Romanus) fou exarca de Ravenna del 589 a la seva mort el 596 o 597.
Veure Pau el Diaca і Romà de Ravenna
Rotari
Rotari - Rothari en llatí, Chrothar en alt alemany - (Brescia, 606 - Brescia, 652) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (636 -652).
Veure Pau el Diaca і Rotari
Sacellum
''Sacellum'', una paraula ambigua que designava petits espais sagrats de diversos aspectes; en aquesta imatge, el ''sacellum'' del col·legi dels Augustals a Herculà Un sacellum (en plural sacella) era un petit espai sagrat que es feien servir com a llocs de culte a l'antiga Roma.
Veure Pau el Diaca і Sacellum
Salvi Julià
Salvi Julià (en llatí Salvius Julianus) va ser un eminent jurista roma del temps d'Adrià i els Antonins.
Veure Pau el Diaca і Salvi Julià
Segle VIII
El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.
Veure Pau el Diaca і Segle VIII
Set Dorments d'Efes
Els Set Dorments d'Efes són uns personatges llegendaris de la tradició cristiana i la islàmica, on són venerats com a persones santes.
Veure Pau el Diaca і Set Dorments d'Efes
Setge de Constantinoble (717-718)
El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.
Veure Pau el Diaca і Setge de Constantinoble (717-718)
Sext Pompeu Fest
Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.
Veure Pau el Diaca і Sext Pompeu Fest
Solfeig
Melodia de l'himne a Sant Joan El solfeig o solfa és la tècnica d'entonar una melodia –fent cas de l'entonació, la durada, la intensitat i el fraseig de la partitura– gesticulant la marca del compàs i pronunciant els noms de les notes musicals entonades.
Veure Pau el Diaca і Solfeig
Solmització
Solmització és el sistema de notació musical utilitzat a Amèrica (excepte Estats Units), Espanya, França, Itàlia i Portugal per nomenar les notes musicals mitjançant les síl·labes do, re, mi, fa, sol, la i si.
Veure Pau el Diaca і Solmització
Summà
Segons alguns autors, Summanus estava associat amb els misteris del cel nocturn. Summà (en llatí Summānus) fou una antiga divinitat de la mitologia romana.
Veure Pau el Diaca і Summà
Tassiló I
Tassilo I († 609) fou el segon duc de Baviera (590-609), de la família dels agilolfings, probablement fill de Garibald I, duc de Baviera, i de Waldrada.
Veure Pau el Diaca і Tassiló I
Teodolinda
Teodolinda o Teodelinda (Ratisbona?, 570–Monza, 22 gener 627) fou reina consort dels longobards i d'Itàlia entre el 589 i el 616, i regenta del 616 al 624 durant la minoria d'edat del seu fill Adaloald.
Veure Pau el Diaca і Teodolinda
Teodulf d'Orleans
Teodulf d'Orleans (Nord d'Espanya, potser Saragossa, ca. 750/760 - Orleans, 821) fou bisbe d'Orleans entre el 797 i 818.
Veure Pau el Diaca і Teodulf d'Orleans
Tiberi II
Tiberi II (en llatí: Tiberius II) (vers 530-582) fou emperador romà d'Orient.
Veure Pau el Diaca і Tiberi II
Ticinum
Ticinum (en grec antic Τίκινον) era una ciutat de la Gàl·lia Transpadana, a la riba del riu Ticinus, del que prenia el nom, prop de la unió amb el Padus (Po).
Veure Pau el Diaca і Ticinum
Turcilings
Els turcilings o turcilinges (en llatí turcilingi) eren un poble germànic que habitava el nord de l'Europa Oriental, i es mencionen sempre al costat dels rugis.
Veure Pau el Diaca і Turcilings
Ut queant laxis
Ut queant laxis o Hymnus in Ioannem és un himne a Sant Joan Baptista escrit per Paulus Diaconus, historiador llombard.
Veure Pau el Diaca і Ut queant laxis
Vectari de Friül
Wechtar, Vectari o Wechthari, fou un cap llombard de Vicenza, que va ser el duc de Friül des 666 a 678.
Veure Pau el Diaca і Vectari de Friül
Waldrada
Waldrada o Vuldetrada (531- 572) fou una dama franca filla de Wacho, rei dels Longobards (governat vers 510-539) i de la seva segona muller anomenada Austrigusa o Ostrogota, una dona gèpida.
Veure Pau el Diaca і Waldrada
També conegut com Pau Diaca, Paulus Diaconus.