Taula de continguts
114 les relacions: Andreu Guri i Sala, Art públic de Barcelona, Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, Avinguda de Pau Claris, Batalla de Constantí, Batalla de la Granada, Batalla de Lleida (1642), Batalla de Martorell (1641), Batalla de Montjuïc (1641), Batalla de Montmeló, Batalla de Sant Llorenç de Montgai, Batalla del Catllar, Batalla naval de Barcelona (1642), Batalla naval de Cartagena, Bernardí de Manlleu, Can Claris, Can Claris (masia), Carrer de Fontanella, Carrer de Pau Claris, Catalans, Coronela de Barcelona, Cronologia de la història de Catalunya, Edat moderna als Països Catalans, Edat moderna de Catalunya, Eixample de Barcelona, Els segadors, En guàrdia!, Felip IV de Castella, Francesc d'Amat i de Grevalosa, Francesc de Cabanyes, Francesc de Tamarit, Francesc de Vilaplana i d'Agulló, Francesc Fontanella i Garraver, Galeria de Catalans Il·lustres, Generalitat de Catalunya, Gremi de Flequers de Barcelona, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra franco-espanyola (1635-1659), Història d'Andorra, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història del dret català, Història dels Països Catalans, Història militar de Catalunya, Hodonímia de Barcelona, Independentisme català, Joan de Grimau i de Vilafranca, ... Ampliar l'índex (64 més) »
Andreu Guri i Sala
Sepulcre d'Andreu Guri i Sala al cementiri d'Arenys de Mar Andeu Guri i Sala (Arenys de Mar, 1824 - 1908), industrial i benefactor, Creu d'Isabel la Catòlica.
Veure Pau Claris i Casademunt і Andreu Guri i Sala
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Veure Pau Claris i Casademunt і Art públic de Barcelona
Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana
LAssociació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC), anomenada popularment la Protectora, fou una entitat fundada el 22 de desembre del 1898 pel pedagog Francesc Flos i Calcat amb l'objectiu d'impulsar el model d'escola catalana segons els corrents pedagògics moderns.
Veure Pau Claris i Casademunt і Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana
Avinguda de Pau Claris
L'Avinguda Pau Claris és una important avinguda de la ciutat de la Seu d'Urgell a la comarca de l'Alt Urgell.
Veure Pau Claris i Casademunt і Avinguda de Pau Claris
Batalla de Constantí
La Batalla de Constantí de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Batalla de Constantí
Batalla de la Granada
La Batalla de la Granada de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Batalla de la Granada
Batalla de Lleida (1642)
La batalla de Lleida, també coneguda com la batalla de les Forques de 1642, pel paratge on va tenir lloc, fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Batalla de Lleida (1642)
Batalla de Martorell (1641)
La Batalla de Martorell de 1641 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Batalla de Martorell (1641)
Batalla de Montjuïc (1641)
La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).
Veure Pau Claris i Casademunt і Batalla de Montjuïc (1641)
Batalla de Montmeló
La Batalla de Montmeló de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Batalla de Montmeló
Batalla de Sant Llorenç de Montgai
La Batalla de Sant Llorenç de Montgai de 1645 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Batalla de Sant Llorenç de Montgai
Batalla del Catllar
La Batalla del Catllar o Batalla de TamaritManuel Güell, de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Batalla del Catllar
Batalla naval de Barcelona (1642)
La batalla naval de Barcelona de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Batalla naval de Barcelona (1642)
Batalla naval de Cartagena
La Batalla naval de Cartagena de 1643 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Batalla naval de Cartagena
Bernardí de Manlleu
Bernardí de Manlleu (Manlleu, maig de 1586 – Girona, 9 d’octubre de 1644), nascut amb el nom de Jaume Valls, va ser ambaixador de la Diputació del General a la Cort de Felip IV de Castella.
Veure Pau Claris i Casademunt і Bernardí de Manlleu
Can Claris
Can Claris és un barri de Badalona (Barcelonès) que forma part del Districte V juntament amb Gorg, La Mora, Congrés i El Raval.
Veure Pau Claris i Casademunt і Can Claris
Can Claris (masia)
Can Claris fou una masia de Badalona, situada sota el turó d'en Caritg, a tocar de l'antiga carretera de França, documentada des de i enderrocada el 1973.
Veure Pau Claris i Casademunt і Can Claris (masia)
Carrer de Fontanella
El carrer de Fontanella és un carrer que va de la plaça de Catalunya a la plaça d'Urquinaona.
Veure Pau Claris i Casademunt і Carrer de Fontanella
Carrer de Pau Claris
El carrer de Pau Claris és un carrer barceloní de la Dreta de l'Eixample.
Veure Pau Claris i Casademunt і Carrer de Pau Claris
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Pau Claris i Casademunt і Catalans
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Veure Pau Claris i Casademunt і Coronela de Barcelona
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Veure Pau Claris i Casademunt і Cronologia de la història de Catalunya
Edat moderna als Països Catalans
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.
Veure Pau Claris i Casademunt і Edat moderna als Països Catalans
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Veure Pau Claris i Casademunt і Edat moderna de Catalunya
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Veure Pau Claris i Casademunt і Eixample de Barcelona
Els segadors
Enregistrament instrumental de l'himne Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya.
Veure Pau Claris i Casademunt і Els segadors
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Veure Pau Claris i Casademunt і En guàrdia!
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Pau Claris i Casademunt і Felip IV de Castella
Francesc d'Amat i de Grevalosa
Francesc d'Amat i de Grevalosa (?, ? - 15 de setembre de 1644, ?) baró de Castellar i ambaixador de Catalunya a França durant la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Francesc d'Amat i de Grevalosa
Francesc de Cabanyes
Francesc de Cabanyes, nascut a Badalona, creà el cos dels Miquelets el 1640 durant la Guerra dels Segadors per ordre de Pau Claris amb l'objectiu de frenar la invasió castellana de Felip IV amb el nom de Companyia d'Almogàvers.
Veure Pau Claris i Casademunt і Francesc de Cabanyes
Francesc de Tamarit
Francesc de Tamarit i Rifós (Barcelona, 1584 - 1653) fou un aristòcrata, polític i militar català.
Veure Pau Claris i Casademunt і Francesc de Tamarit
Francesc de Vilaplana i d'Agulló
Francesc de Vilaplana i d'Agulló (Copons, Anoia, 1597 - Perpinyà, 1649), Senyor de Balsareny de Segarra i d'el Soler d'Avall i castlà de Copons, actuà en representació del seu oncle Pau Claris durant les negociacions que es dugueren a terme amb la Monarquia francesa els mesos previs a l'entrada de Catalunya en la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Francesc de Vilaplana i d'Agulló
Francesc Fontanella i Garraver
''Panegirica alabança del molt Illustre, y Reverent Doctor Pau Claris, Canonge de la Santa Iglesia Cathedral de Urgell, Deputat Eclesiastich del Principat de Cathalunya'', de 1641. Francesc Fontanella i Garraver (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 9 d'octubre de 1681) fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre.
Veure Pau Claris i Casademunt і Francesc Fontanella i Garraver
Galeria de Catalans Il·lustres
La galeria de Catalans Il·lustres és una galeria de retrats de personalitats catalanes creada per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1871, gràcies a l'impuls de Francesc de Paula Rius i Taulet.
Veure Pau Claris i Casademunt і Galeria de Catalans Il·lustres
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Pau Claris i Casademunt і Generalitat de Catalunya
Gremi de Flequers de Barcelona
Gremi de Flequers de Barcelona és una institució que agrupa els professionals del sector de la fleca de Barcelona i defensa els empresaris del sector.
Veure Pau Claris i Casademunt і Gremi de Flequers de Barcelona
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Pau Claris i Casademunt і Guerra de Successió Espanyola
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Pau Claris i Casademunt і Guerra dels Segadors
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Veure Pau Claris i Casademunt і Guerra dels Trenta Anys
Guerra franco-espanyola (1635-1659)
La guerra Francoespanyola va tenir lloc entre 1635 i el 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre ambdues corones conegut com la Pau dels Pirineus.
Veure Pau Claris i Casademunt і Guerra franco-espanyola (1635-1659)
Història d'Andorra
410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.
Veure Pau Claris i Casademunt і Història d'Andorra
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Pau Claris i Casademunt і Història de Barcelona
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Pau Claris i Casademunt і Història de Catalunya
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Pau Claris i Casademunt і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Veure Pau Claris i Casademunt і Història del dret català
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Veure Pau Claris i Casademunt і Història dels Països Catalans
Història militar de Catalunya
La història militar de Catalunya comença al, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.
Veure Pau Claris i Casademunt і Història militar de Catalunya
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Pau Claris i Casademunt і Hodonímia de Barcelona
Independentisme català
L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.
Veure Pau Claris i Casademunt і Independentisme català
Joan de Grimau i de Vilafranca
Joan de Grimau i de Vilafranca va ser el diputat militar en el trienni de Joan Jeroni Besora (1656-1659).
Veure Pau Claris i Casademunt і Joan de Grimau i de Vilafranca
Joan Pere Fontanella
Joan Pere Fontanella (Olot, Garrotxa, 22 de juliol del 1575 - Perpinyà, 1649) fou un destacat jurista i polític català, que va arribar a ser nomenat conseller en cap durant la Guerra dels Segadors i a presidir la Junta de Guerra que organitzà la resistència de Barcelona contra el setge del marquès de Los Vélez el gener de 1641.
Veure Pau Claris i Casademunt і Joan Pere Fontanella
José Martínez de Salazar
José Martínez de Salazar (Nájera ?, ca. 1620 - Madrid, 1681) era un militar espanyol que va actuar com a maestre de camp al comandament d'un terç en la guerra de Restauració portuguesa de 1640 a 1660 i també en l'any 1644 en la guerra francoespanyola a causa de la revolta catalana al comtat de Barcelona i a la conseqüent invasió del regne de França, totes dues en el context de la guerra dels Trenta Anys, el que li va valer el nomenament com a cavaller de l'Ordre de Sant Jaume i posteriorment l'ascens a la franja de general el 1662.
Veure Pau Claris i Casademunt і José Martínez de Salazar
Josep Coroleu i Inglada
Josep Coroleu i Inglada (Barcelona, 16 d'agost de 1839 - 28 de març de 1895) fou un historiador i polític català.
Veure Pau Claris i Casademunt і Josep Coroleu i Inglada
Josep d'Ardena
Josep d'Ardena i de Sabastida (Darnius, 1611 - Rosselló, 1677) fou un militar i polític català.
Veure Pau Claris i Casademunt і Josep d'Ardena
Josep de Camporrells i de Sabater
Josep de Camporrells i de Sabater fou un eclesiàstic i polític català, que va ser ardiaca d'Andorra, canonge de la Seu d'Urgell i president de la Generalitat de Catalunya (1671-1674).
Veure Pau Claris i Casademunt і Josep de Camporrells i de Sabater
Josep de Vilamala
Josep de Vilamala (Banyoles?, ? - ?, 4 de juliol de 1720 ?) fou el darrer president de la Generalitat de Catalunya (22 de juliol de 1713 - 16 de setembre de 1714) abans de la primera abolició de la institució pel Decret de Nova Planta després del Setge de Barcelona i la derrota de l'11 de setembre de 1714.
Veure Pau Claris i Casademunt і Josep de Vilamala
Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa
Josep Galceran de Pinós (Pinós-Santcliment) i de Perapertusa (Barcelona, ~1617 - Barcelona 1680), va ser un noble i polític català.
Veure Pau Claris i Casademunt і Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa
Josep Miquel Quintana
Josep Miquel Quintana sembla que va néixer a Barcelona al.
Veure Pau Claris i Casademunt і Josep Miquel Quintana
Josep Soler (president)
Josep Soler, Canonge de la Seu d'Urgell.
Veure Pau Claris i Casademunt і Josep Soler (president)
La Pinacoteca
La Pinacoteca va ser una galeria d'art situada al número 34 del Passeig de Gràcia de Barcelona.
Veure Pau Claris i Casademunt і La Pinacoteca
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Veure Pau Claris i Casademunt і La Seu d'Urgell
Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida
Aquesta és una llista dels estats sobirans amb menys temps de vida (excloent-ne les micronacions) que han durat menys d'un any.
Veure Pau Claris i Casademunt і Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida
Llorenç Barutell i Puigmarí
Llorenç Barutell i Puigmarí (?, 1595 - la Seu d'Urgell, 1658) fou un clergue i polític català.
Veure Pau Claris i Casademunt і Llorenç Barutell i Puigmarí
Lluís de Peguera
Lluís de Peguera (Manresa, 1540 - El Bruc, 1610) va ser un jurista especialitzat en dret criminal i processal.
Veure Pau Claris i Casademunt і Lluís de Peguera
Magí Sivillà i Magoles
Magí Sivillà i Magoles, escrit també Magí Sevilla (Santa Coloma de Queralt, 26 d'octubre de 1597 - París, 1656 o 1657) va ser un historiador català, doctor en teologia i cronista.
Veure Pau Claris i Casademunt і Magí Sivillà i Magoles
Magnicidi
El magnicidi és l'assassinat d'una figura pública amb poder o influència, com ara el governant d'un país, un alt càrrec religiós, un líder d'un moviment social..
Veure Pau Claris i Casademunt і Magnicidi
Mas Rovira (Sant Miquel de Campmajor)
Can Rovira Escut Dels Rovira, interior de l'Església de Sant Miquel de Campmajor (Raimon de Collferrer) Sepultura familia Rovira (Sant Miquel de Campmajor) Mas Rovira és una masia de Sant Miquel de Campmajor que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Pau Claris i Casademunt і Mas Rovira (Sant Miquel de Campmajor)
Miguel de los Santos de San Pedro
Miguel de los Santos de San Pedro (Quintanadíez de la Vega, ? - Madrid, 4 de març de 1633) fou bisbe de Solsona, virrei de Catalunya i President del Consell de Castella.
Veure Pau Claris i Casademunt і Miguel de los Santos de San Pedro
Miquel d'Alentorn i de Salbà
Miquel d'Alentorn i de Salbà, abat d'Amer i de Roses.
Veure Pau Claris i Casademunt і Miquel d'Alentorn i de Salbà
Oriol Canals Boix
Oriol Canals (1975-2014) fou un músic i animador infantil barceloní, també conegut com a Oriol Foll en la faceta de cantautor i membre del grup de música Kumbes del Mambo, entre altres conjunts.
Veure Pau Claris i Casademunt і Oriol Canals Boix
Pacte de Ceret
El Pacte de Ceret fou un tractat entre el Principat de Catalunya i el Regne de França.
Veure Pau Claris i Casademunt і Pacte de Ceret
Passeig de Lluís Companys
El Passeig de Lluís Companys és un bulevard de Barcelona que continua el passeig de Sant Joan fins al passeig de Pujades.
Veure Pau Claris i Casademunt і Passeig de Lluís Companys
Pau (nom)
Pau és un nom català d'origen llatí que prové del cognomen romà Paulus, més tard esdevingut praenomen i estès entre els cristians gràcies a l'apòstol Sant Pau (Paulus).
Veure Pau Claris i Casademunt і Pau (nom)
Pau del Rosso
Pau del Rosso (segle XVII) fou un eclesiàstic i polític català.
Veure Pau Claris i Casademunt і Pau del Rosso
Pau Duran
Pau Duran (Esparreguera, 31 de desembre de 1582 – Areny de Noguera, 18 de febrer de 1651) fou bisbe d'Urgell.
Veure Pau Claris i Casademunt і Pau Duran
Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens
Escut del marquesat de los Vélez Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, cinquè marquès de los Vélez, i gran d'Espanya (Mula, Múrcia, 1602 - Palerm, Sicília, 1647).
Veure Pau Claris i Casademunt і Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens
Ponts
Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.
Veure Pau Claris i Casademunt і Ponts
Premi Crítica Serra d'Or de Recerca
El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Recerca és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Veure Pau Claris i Casademunt і Premi Crítica Serra d'Or de Recerca
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Veure Pau Claris i Casademunt і President de la Generalitat de Catalunya
Primera batalla naval de Tarragona
La Batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Primera batalla naval de Tarragona
Rafael Atché i Ferré
Rafael Atché i Ferré (originalment Rafael Atxer) (Barcelona, 28 de juliol 1851 – 11 de juliol 1923) fou un escultor català que era actiu al pas del al.
Veure Pau Claris i Casademunt і Rafael Atché i Ferré
República Catalana
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.
Veure Pau Claris i Casademunt і República Catalana
República Catalana (1641)
La República Catalana fou un efímer estat independent sota la protecció de França proclamat el gener de 1641 pels Braços Generals de Catalunya en el context de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і República Catalana (1641)
Riudoms
Església de Sant Jaume de Riudoms Ermita de Sant Antoni de Riudoms La Soleiada, edifici noucentista Cal Gallissà, casa pairal dels Germans Nebot Casa de la Vila de Riudoms Capella del Santíssim, a l'església de Riudoms, on s'hi guarden les restes del Beat Bonaventura Gran Antoni Gaudí convent de Sant Joan Riudoms és una vila i municipi de Tarragona de la comarca del Baix Camp.
Veure Pau Claris i Casademunt і Riudoms
Roger de Bossost
Roger de Bossost, senyor d'Espenan, fou un militar francès del, comandant del castell de Salses durant la breu ocupació francesa entre el setge de 1639 i el setge de 1640.
Veure Pau Claris i Casademunt і Roger de Bossost
Sant Baldiri de Llobregat
Sant Baldiri és una església a la vila de Sant Boi de Llobregat (el Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Pau Claris i Casademunt і Sant Baldiri de Llobregat
Segona batalla naval de Tarragona
La Segona batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Segona batalla naval de Tarragona
Setge d'Almenar
El Setge d'Almenar de 1641 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Setge d'Almenar
Setge de Balaguer (1645)
El Setge de Balaguer de 1645 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Setge de Balaguer (1645)
Setge de Barcelona (1651-1652)
El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.
Veure Pau Claris i Casademunt і Setge de Barcelona (1651-1652)
Setge de Cotlliure
El Setge de Cotlliure de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Setge de Cotlliure
Setge de Lleida (1644)
El Setge de Lleida de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Setge de Lleida (1644)
Setge de Lleida (1646)
El Setge de Lleida foren un seguit d'operacions militars en què les tropes franceses tancaren el setge entorn la ciutat de Lleida controlada pel bàndol castellà, entre març i octubre del 1646 durant la confrontació de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Setge de Lleida (1646)
Setge de Lleida (1647)
El Setge de Lleida de 1647 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Setge de Lleida (1647)
Setge de Montsó (1642)
El Setge de Montsó de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Setge de Montsó (1642)
Setge de Montsó (1643)
El Setge de Montsó de 1643 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Setge de Montsó (1643)
Setge de Perpinyà (1642)
El Setge de Perpinyà del 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Setge de Perpinyà (1642)
Setge de Roses (1645)
El setge de Roses fou una operació militar de la Guerra dels Segadors mantinguda entre el 2 d'abril i el 29 de maig de 1645 per l'exèrcit de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, sobre la vila de Roses (Alt Empordà), fidel a Felip IV de Castella, que va acabar amb l'ocupació francesa de la plaça forta.
Veure Pau Claris i Casademunt і Setge de Roses (1645)
Setge de Salses (1642)
El Setge de Salses de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Setge de Salses (1642)
Setge de Tarragona (1641)
El Setge de Tarragona de 1641 fou una de les campanyes de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Setge de Tarragona (1641)
Setge de Tarragona (1644)
El Setge de Tarragona de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Setge de Tarragona (1644)
Setge de Tortosa (1642)
El setge de Tortosa de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Setge de Tortosa (1642)
Setge de Tortosa (1648)
El setge de Tortosa de 1648 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Pau Claris i Casademunt і Setge de Tortosa (1648)
Teatre CAPSA
El Teatre CAPSA (1969-1974) va ser una sala d'espectacles teatrals a Barcelona.
Veure Pau Claris i Casademunt і Teatre CAPSA
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Veure Pau Claris i Casademunt і Urbanisme de Barcelona
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Veure Pau Claris i Casademunt і Víctor Balaguer i Cirera
Via Laietana
La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella.
Veure Pau Claris i Casademunt і Via Laietana
Vilanova de Banat
Vilanova de Banat és una població del municipi d'Alàs i Cerc de la comarca de l'Alt Urgell.
Veure Pau Claris i Casademunt і Vilanova de Banat
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Pau Claris i Casademunt і 1 de gener
1586
;Països Catalans.
Veure Pau Claris i Casademunt і 1586
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Pau Claris i Casademunt і 16 de gener
1641
;Països Catalans.
Veure Pau Claris i Casademunt і 1641
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Veure Pau Claris i Casademunt і 23 de gener
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Pau Claris i Casademunt і 27 de febrer
També conegut com Pau Clarís, Pau Claris Casademunt.