Taula de continguts
148 les relacions: Afrocolombians, Afroféminas, Alfabet georgià, Amadeu Carbó i Martorell, Amadeu Corbera Jaume, Ardah, Arirang, Arquitectura de Madagascar, Última ossa d'Ordino, Örnek, Òpera de Pequín, Ball de bastons, Ball de gitanes, Ball de l'ossa d'Encamp, Bulgària, Bunraku, Cafè turc, Cant de la Sibil·la, Cant difònic, Cantu a tenore, Capoeira, Castells (revista), Catalans, Celadont de Longquan, Centre d'Interpretació de la Pedra Seca, Cervesa de fruita, Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, Corrida, Costa Daurada, Crítiques a la tauromàquia, Croàcia, Cultura d'Ucraïna, Cultura de la cervesa belga, Cultura del Brasil, Cultura del País Valencià, Cultura kallawaya, Cultura tibetana, Dansa expressionista, Diables dansaires de Yare, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Doină, Dombra, Duduk, El Güegüense, Els pastorets a Manresa, Escut Blau Internacional, Fabricació artesanal de violins a Cremona, Falles, Falles de La Pobla de Segur, Falles del Pirineu, ... Ampliar l'índex (98 més) »
Afrocolombians
Els afrocolombians (i afrocolombianes) són els membres d'un grup humà que, essent de nacionalitat colombiana, són descendents dels antics esclaus que foren portats d'Àfrica.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Afrocolombians
Afroféminas
Afroféminas és una comunitat en línia que va néixer el 2014 per donar veu i visibilitzar les dones afrodescendents/ negres a l'Estat espanyol.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Afroféminas
Alfabet georgià
La inscripció més antiga en georgià, any 430 dC Lalfabet georgià és utilitzat modernament per a l'escriptura en l'idioma georgià i altres llengües kartvelianes com ara el mingrelià.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Alfabet georgià
Amadeu Carbó i Martorell
Amadeu Carbó i Martorell (Barcelona, 7 de març de 1970) és educador social, folklorista, escriptor i promotor i gestor cultural català.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Amadeu Carbó i Martorell
Amadeu Corbera Jaume
Amadeu Corbera Jaume (Bunyola, Mallorca, 1985) és un etnomusicòleg, professor de música i activista ambiental balear.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Amadeu Corbera Jaume
Ardah
Homes practicant la dansa. Lardah (en àrab العرضة, al-ʿarḍa) és un tipus de dansa popular de la península Aràbiga.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Ardah
Arirang
«Arirang» és una cançó folklòrica coreana, considerada com un himne de Corea tot i no ser un himne nacional oficial.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Arirang
Arquitectura de Madagascar
La distribució de materials de construcció tradicionals a Madagascar presenta un predomini d'utilització del fang a les Terres altes centrals i, en gran part, la utilització de materials vegetals al llarg de les costes amb zones intermediàries que fan ús dels dos tipus de material.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Arquitectura de Madagascar
Última ossa d'Ordino
L'Última ossa d'Ordino, o bé ball de l'ossa o festa de l'Ossa d'Ordino, és una representació popular de teatre i dansa entorn la cacera d'una ossa que es fa a la parròquia d'Ordino, Andorra, a la primera setmana de desembre.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Última ossa d'Ordino
Örnek
Örnek és un sistema ucraïnès de símbols utilitzat en brodats, teixits, ceràmica, gravat, joieria, talla de fusta i vidre i pintura mural, que suposa un dels assoliments culturals més antics dels tàtars de Crimea.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Örnek
Òpera de Pequín
Posada en escena de l'''Òpera de Pequín'' Lòpera de Pequín és la forma més dominant d'òpera xinesa, que combina música, interpretació vocal, mímica, dansa i acrobàcies.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Òpera de Pequín
Ball de bastons
Ball de Bastons d'Igualada actuant a la Processó de Sant Bartomeu, patró de la ciutat. El ball de bastons és una dansa popular, molt estesa als Països Catalans, Europa i la Mediterrània, amb particularitats definides a cada indret.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Ball de bastons
Ball de gitanes
Ball de Gitanes de Cervera, Catalunya. El ball de gitanes és una dansa tradicional que té lloc als Països Catalans, principalment en poblacions catalanes i valencianes.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Ball de gitanes
Ball de l'ossa d'Encamp
El ball de l'ossa d'Encamp és una representació popular de teatre i dansa entorn la cacera d'una ossa que es realitza el dilluns de Carnaval a la parròquia d'Encamp, Andorra.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Ball de l'ossa d'Encamp
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Bulgària
Bunraku
El, és el nom genèric pel qual és conegut el teatre de marionetes japonès (marionetes i històries explicades).
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Bunraku
Cafè turc
Cafè turc preparat Dos productors tradicionals de cafè turc i cafeteries, un és Kurukahveci Mehmet Efendi, establert el 1871 a Istanbul i l'altre Kocatepe, establert a Ankara el 1949 El cafè turc (conegut, segons el país, també com a cafè, simplement, o cafè armeni, cafè grec, cafè xipriota, etc.) és una manera de preparar el cafè, consistent a afegir el cafè en pols (una o dues cullerades per persona) amb sucre directament en aigua molt calenta, remenar amb una cullera, escalfar-lo fins que bulli i servir-lo.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Cafè turc
Cant de la Sibil·la
El Cant de la Sibil·la o Senyal del Judici (nom que hi rep a l'Alguer) és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa fins que al el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Cant de la Sibil·la
Cant difònic
El cant difònic és una tècnica vocal que permet que un sol cantant produeixi dues notes alhora.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Cant difònic
Cantu a tenore
El cantu a tenore o cantu a tenores, entre altres coses: «“c.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Cantu a tenore
Capoeira
La capoeira és una expressió cultural que engloba diverses facetes.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Capoeira
Castells (revista)
Castells és una revista bimestral independent d'informació i divulgació del fet casteller.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Castells (revista)
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Catalans
Celadont de Longquan
Celadont de Longquan (龍泉青磁) es refereix a un tipus d'esmalt ceràmic elaborat a la República Popular de la Xina, i alhora a la peça esmaltada amb el mateix, produïda en els forns de Longquan (龍泉) a la prefectura de Lishui en el sud-oest de la província de Zhejiang.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Celadont de Longquan
Centre d'Interpretació de la Pedra Seca
El Centre d'Interpretació de la Pedra Seca, (CIPS) és un centre d'interpretació ubicat al municipi ponentí de Torrebesses creat amb l'objectiu de donar a conèixer la tècnica i les construccions de pedra seca, així com el patrimoni etnològic i històric del poble.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Centre d'Interpretació de la Pedra Seca
Cervesa de fruita
Una cervesa de fruita és un estil de cervesa belga i un dels estils típics reconeguts com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2016.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Cervesa de fruita
Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial
La Convenció per la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial és una convenció que va tenir lloc el 2003 a París.
Corrida
Cartell taurí de la inauguració de la Plaça de toros de les Arenes, 1900 La corrida (del castellà, «corrida de toros», correguda de toros) és una forma de correguda de toros que consisteix en una lídia (lluita) entre un home i un toro, després de la qual el toro és mort o, excepcionalment, perdonat (indult).
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Corrida
Costa Daurada
Platja del Torn, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La Costa Daurada és el tram de costa mediterrània comprès entre L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i Cunit (Baix Penedès).
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Costa Daurada
Crítiques a la tauromàquia
Manifestació antitaurina a Bilbao, l'agost de 2009. Les crítiques a la tauromàquia, sovint referides com antitauromàquia, agrupa totes aquelles mostres d'oposició a la tauromàquia i les crítiques formulades en contra d'aquesta, així com també a l'activisme que s'oposa a la utilització de bous en espectacles o festes.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Crítiques a la tauromàquia
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Croàcia
Cultura d'Ucraïna
La Cultura d'Ucraïna compren el conjunt dels valors materials i espirituals del poble ucraïnès que s'ha format al llarg de la història.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Cultura d'Ucraïna
Cultura de la cervesa belga
La cultura de la cervesa belga és una tradició de creació de cerveses d'una gran diversitat.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Cultura de la cervesa belga
Cultura del Brasil
La cultura del Brasil és majoritàriament occidental i és resultant de la imbricació de la cultura portuguesa europea amb la diversitat de pobles indígenes del territori i els milions d'africans esclavitzats arribats fins al.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Cultura del Brasil
Cultura del País Valencià
La cultura valenciana té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península al llarg dels segles.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Cultura del País Valencià
Cultura kallawaya
La cultura Kallawaya (també Callahuaya i Kolyawaya) és una cultura aborigen originària de les poblacions de Curva, Chajaya, Khanlaya, Huata Huata, Inka i Chari, contornada de Charazani, província de Bautista Saavedra, Departament de La Paz, Bolívia.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Cultura kallawaya
Cultura tibetana
La cultura tibetana, ha estat impregnada fortament pel budisme tibetà, una forma diferent de Vajrayana, la qual està dotada d'una cultura rica i variada.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Cultura tibetana
Dansa expressionista
Loie Fuller 1902. Ruth Saint Denis, 1910. Isadora Duncan alpasseis marítim el 1915. Hilde Holger 1926. ''Totentanz der Mary Wigman'', Ernst Ludwig Kirchner, 1926. Dansa per estudiants de Rudolf von Laban, 1930. ''Die Tanzende Mary Wigman'', Ernst Ludwig Kirchner, 1933.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Dansa expressionista
Diables dansaires de Yare
Els diables dansaires de Yare són la festivitat religiosa que se celebra a San Francisco de Yare, estat de Miranda (Veneçuela), el dia de Corpus Christi, duta a terme per les "Societats del Santíssim".
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Diables dansaires de Yare
Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural és una direcció general del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que té com a funcions definir i impulsar les polítiques públiques en els àmbits de promoció de la cultura popular i tradicional i l'associacionisme cultural d'acord amb les competències que preveu la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural.
Doină
La doină (pronunciat en romanès: ) és un estil de melodia musical romanès, possiblement amb arrels de l'Orient Mitjà, habitual en la música camperola romanesa, així com en Lăutărească.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Doină
Dombra
La dombra (Kazakh: домбыра, dombıra; uzbek: dambura; baixkir i tàtar: dumbıra, tumpıra, tumra; turc: dombıra) és un llaüt turquès de màstil llarg que pertany a la família dels instruments de corda, semblant al kopuz i al dutar.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Dombra
Duduk
Duduk El duduk (pronunciat) és un instrument de vent, de llengüeta doble i tub cilíndric i recte, que és propi de la música tradicional armènia.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Duduk
El Güegüense
El Güegüense (també conegut com a Macho Ratón) és un drama satíric i va ser la primera obra de teatre de la literatura nicaragüenca realitzada al per un autor anònim.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і El Güegüense
Els pastorets a Manresa
Els Pastorets a la Sala Els Carlins (2015) Els Pastorets a la Sala Els Carlins (1932) Els Pastorets són una de les celebracions vinculades al Nadal que compten amb més tradició a la ciutat, i com a tals estan inventariades al catàleg del patrimoni immaterial de Manresa.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Els pastorets a Manresa
Escut Blau Internacional
L'Escut Blau (en anglès The Blue Shield), abans Comitè Internacional de l'Escut Blau (en anglès International Committee of the Blue Shield), és una organització internacional fundada l'any 1996 per protegir el patrimoni cultural mundial d'amenaces com els conflictes armats i els desastres naturals.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Escut Blau Internacional
Fabricació artesanal de violins a Cremona
La fabricació artesanal de violins a Cremona és una antiga forma d'artesania propia de la ciutat de Cremona (Itàlia) on, des del s'ha desenvolupat la producció d'instruments de corda fregada tals com violins, violes, violoncels o contrabaixos.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Fabricació artesanal de violins a Cremona
Falles
Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Falles
Falles de La Pobla de Segur
La Festa de les Falles de La Pobla de Segur o també les Falles de la Verge de Ribera és una festa popular tradicional poblatana que forma part del conjunt de les Falles del Pirineu declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO segons resolució del Comitè intergovernamental per a la salvaguarda del Patrimoni immaterial, de data 1 de novembre de 2015.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Falles de La Pobla de Segur
Falles del Pirineu
Les falles del Pirineu és una tradició festiva ancestral que se celebra en diversos llocs de les contrades dels Pirineus.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Falles del Pirineu
Federació Catalana de Caça
La Federació Catalana de Caça és l'organisme rector encarregat de reglamentar, tutelar, organitzar, gestionar i controlar l'esport de caça a Catalunya.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Federació Catalana de Caça
Federació Coordinadora de Muixerangues
La Federació Coordinadora de Muixerangues és un organisme creat el 2018 per ajudar a gestionar i coordinar totes les colles de muixerangues, tant les més com les menys tradicionals.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Federació Coordinadora de Muixerangues
Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana
La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) és una entitat sense ànim de lucre que va néixer l'any 1968 amb l'objectiu de conjuminar esforços en favor del desenvolupament del col·lectiu de les bandes de música i de l'associacionisme civil.
Fest-noz
Fest noz a la Festa Mill Góll a Pays Gallo 2007 Fest-noz (plural Festoù-noz) és una festa tradicional de Bretanya, essencialment composta de balls i cants, i que ha esdevingut manifestació important de suport a la cultura tradicional.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Fest-noz
Festa de l'os de Sant Llorenç de Cerdans
La Festa de l'os de Sant Llorenç de Cerdans és una festivitat emmarcada dins del període de Carnaval que representa el despertar de l'os després de la hibernació.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Festa de l'os de Sant Llorenç de Cerdans
Festes de l'os al Vallespir
La Festa de l'os, també anomenada la caça/cacera de l'os a Sant Llorenç de Cerdans, o bé el dia de l'os/dels ossos a Prats de Molló, és una festivitat carnavalesca de la comarca nord-catalana del Vallespir.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Festes de l'os al Vallespir
Festes de l'os als Pirineus
Les festes de l'ós del Pirineu, també anomenades balls de l'Os, o balls de l'Ossa a Andorra, són unes festes tradicionals que és poden trobar en algunes poblacions dels Pirineus i altres llocs de muntanya.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Festes de l'os als Pirineus
Festes de l'ossa a Andorra
Les festes de l'ossa són unes representacions populars de teatre i dansa entorn la cacera d'una ossa que històricament s'ha vingut mostrant a diferents poblacions d'Andorra en diverses dates assenyalades d'hivern (pròximes a Nadal o bé per Cap d'any, la Candelera o el Carnaval).
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Festes de l'ossa a Andorra
Festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus
Les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus són un conjunt de celebracions d'origen ancestral que tenen lloc cada any, pels volts de Sant Joan, a diferents poblacions d'Andorra, Aragó, Catalunya, la Vall d'Aran i Occitània.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus
Fia-Faia
La Fia-Faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà) és una tradició de Nadal d'origen precristià que se celebra el 24 de desembre.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Fia-Faia
Fundació Institut Català de la Cuina
LInstitut Català de la Cuina és una fundació que agrupa professionals de la restauració, productors i distribuïdors de productes alimentaris amb l'objectiu de fer reconèixer la cuina catalana, tant en l'àmbit social com institucional, donant a la cuina catalana una dimensió internacional.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Fundació Institut Català de la Cuina
Gastronomia de Mèxic
La gastronomia de Mèxic és la gastronomia que es fa i es menja de manera tradicional a Mèxic.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Gastronomia de Mèxic
Gastronomia de Turquia
La gastronomia de Turquia correspon al conjunt de costums culinaris dels habitants de les regions de Turquia.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Gastronomia de Turquia
Glossari de termes castellers
pinya. Aquest glossari és una llista de termes usats en l'argot casteller.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Glossari de termes castellers
Guqin
Anvers del guqin El guqin o qin (en xinès: 古琴; en pinyin: gǔqín; en Wade-Giles: ku-ch'in; literalment “antic instrument de corda”) és un instrument musical xinès de set cordes de la família de les cítares (中華絃樂噐/中华弦乐器).
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Guqin
Gwo ka
Vídeo de músics tocant Gwo ka Gwo-ca (Tambor gran en crioll) és una quàdruple entitat: dansa, música, instrument i cant provinent les illes que formen Guadalupe amb orígens de l'època de l'esclavitud.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Gwo ka
Haenyeo
Dues ''Haenyeo'' a Jeju-do Les Haenyeo (hangul: 해녀, hanja: 海女, literalment «Dones del mar») és un terme coreà que es refereix a les dones bussejadores de l'illa sud-coreana de Jeju.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Haenyeo
Huaconada
La Huaconada és una festa que pren lloc cada any l'1, 2 i 3 de gener, al poble de Mito que és a la Vall del Mantaro, província de Concepción, departament de Junín.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Huaconada
Illa d'Awaji
L'illa d'Awaji (淡路島 Awaji-shima) és una illa de la prefectura de Hyōgo al Japó, a la part oriental del mar interior de Seto, entre les illes d'Honshū i Shikoku.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Illa d'Awaji
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Itàlia
Kankurang
El kankurang (també anomenat kankourang, kankouran o konkoran) és un ritual d'iniciació practicat per la comunitat mandenkàs a Gàmbia i el Senegal, sobretot a Casamance i a la ciutat de M'Bour.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Kankurang
Keşkek
"Keşkek" a l'estil de Tokat: els grans de blat no es molen, té cigrons i es fa amb carn de xai. Keşkek és un plat tradicional de carn (d'ovella o de pollastre) amb "yarma" (un product de blat) de la cuina turca i dels països veïns de Turquia.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Keşkek
Kimchi
El kimchi (en coreà 김치) és un nom genèric utilitzat per referir-se a una gran varietat d'aliments amb verdures salades i fermentades, típic de Corea.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Kimchi
L'Alcora
L'Alcora és un municipi valencià, capital de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і L'Alcora
L'Horta de València
La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і L'Horta de València
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і La Seu d'Urgell
La Xarxa+
La Xarxa+ (laxarxames.cat) és la plataforma de streaming de més de 30 televisions i ràdios locals de Catalunya, impulsada per la Xarxa Audiovisual Local.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і La Xarxa+
Lavash
Lavash (armeni: լավաշ, àzeri i turc: lavaş, persa: لواش, georgià: ლავაში) és un pa pla, suau i prim fet amb farina, aigua i sal en un tandoor, que es consumeix arreu del sud del Caucas, Àsia Occidental, i les àrees que envolten la mar Càspia.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Lavash
Literatura d'Egipte
miniatura La literatura d'Egipte té els seus orígens en el Antic Egipte i és una de les primeres literatures conegudes.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Literatura d'Egipte
Literatura palestina
Grafiti de l'autor palestí Mahmud Darwix. La literatura palestina és tota aquella escrita per palestins en llengua àrab.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Literatura palestina
Llista del patrimoni arquitectònic de Moçambic
Aquesta és una llista del patrimoni arquitectònic de Moçambic.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Llista del patrimoni arquitectònic de Moçambic
Llistat de cerveses belgues
A continuació segueix un llistat de cerveses belgues per producte i nom.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Llistat de cerveses belgues
Lluita turca
La lluita turca, també coneguda com a lluita d'oli, és l'esport nacional de Turquia.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Lluita turca
Macanès
El macanès, també conegut com a Patuá macaense, Crioll macanès, Patuá di Macau, Papia Cristam di Macau, Doci Papiaçam di Macau o Macaista Chapado, és una llengua criolla de base portuguesa formada a Macau a partir del, influenciada pel cantonès, malai i singalès.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Macanès
Mapoyo
El mapoyo o wanai és una llengua carib que és una llengua amenaçada d'extinció, parlat encara per algunes persones en la conca del riu Suapure, molt pròxim al yabarana.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Mapoyo
Marger
Marger, margenador, margener, mestre de paret seca, són els noms amb què es coneixen el constructors de pedra en sec, que aixequen marges, parets i altres elements sense ciment ni altre material de lligam entre les pedres.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Marger
Món Casteller. Museu Casteller de Catalunya
miniatura Món Casteller.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Món Casteller. Museu Casteller de Catalunya
Música tradicional libanesa
Mentre que la Música tradicional libanesa continua sent popular al Líban, la música moderna que reconcilia els estils occidentals i tradicionals àrabs, el pop i la fusió estan guanyant popularitat ràpidament.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Música tradicional libanesa
Moixiganga
Moixiganga de Tarragona La moixiganga és una representació dansada en què, per mitjà d'uns exercicis gimnàstics i unes torres humanes, es representen escenes de la passió de Jesucrist, encara que pot representar alguns altres arguments.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Moixiganga
Moviment per l'oficialitat de la llengua asturiana
Dia de les Lletres Asturianes del 2007 El moviment per l'oficialitat de la llengua asturiana o simplement moviment per l'oficialitat és el moviment social o teixit cívic a Astúries que afavoreix que l'estatut d'autonomia reconegui l'asturià com a llengua pròpia, igual que ho fan els d'altres comunitats autònomes d'Espanya.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Moviment per l'oficialitat de la llengua asturiana
Moxa
Aplicació de moxa. Imatge de 1867 La moxibustió (xinès simplificat i xinès tradicional: 灸, pinyin: jiǔ) és un tractament que forma part de la medicina tradicional xinesa.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Moxa
MuMa
El MuMa, museu de Mayotte, és el museu del patrimoni històric, cultural i ambiental de Mayotte, departament francès d'ultramar, situat a l'oceà Índic.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і MuMa
Muntanyes Blaves d'Austràlia
Les tres germanes Les Muntanyes Blaves (Blue Mountains) és un altiplà disseccionat de Nova Gal·les del Sud a Austràlia Aquesta regió limita amb l'àrea metropolitana de Sydney.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Muntanyes Blaves d'Austràlia
Naadam
Cerimònia del Naadam el 2006 El Naadam (en mongol clàssic:, en escriptura ciríl·lica: Наадам, Naɣadum, pronunciat; o sigui literalment "jocs") és un festival tradicional de Mongòlia, també a la Mongòlia Interior i a Tuvà.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Naadam
Noh
Representació de ''noh''. El noh o no (en japonès: 能, nō) és un dels tipus principals de teatre clàssic japonès.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Noh
Nowruz
El Nowruz o Nouruz és l'any nou del calendari persa, que se celebra a l'Iran coincidint amb l'equinocci de la primavera.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Nowruz
Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat
Distribució per països de les obres mestres del patrimoni oral i intangible de la humanitat. Les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat integren una llista mantinguda per la Unesco d'elements del patrimoni cultural immaterial que aquest organisme considera rellevants.
Opera dei pupi
Lopera dei pupi és un teatre de titelles originari de Sicília que el 2011 va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Opera dei pupi
Ordino
Ordino, antigament Ordíneu, és la tercera, segons l'ordre protocol·lari de les set parròquies d'Andorra.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Ordino
Os de palla
Ossos de blat i palla de pèsol, Empfingen, Baden-Württemberg L'os de palla és un personatge tradicional que apareix a Alemanya, Suïssa i Àustria durant les desfilades de carnestoltes o en festivals relacionats amb la Candelera o la Nit de Nadal.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Os de palla
Pa d'espècies
El pa d'espècies (en francès pain d'épices o pain d'épice) és una mena de pa de pessic, és a dir un pastís amb mel i diverses espècies com la canyella, el coriandre, el gingebre o l'anís estelat.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Pa d'espècies
Paghjella
Grup de paghjella La paghjella és un cant polifònic tradicional de Còrsega, de sis versos octosíl·labs.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Paghjella
Paper jaspiat
Guarda d'un llibre publicat a Sevilla el 1570. El paper jaspiat, també conegut com a paper marbrejat o paper d'aigües, s'elabora mitjançant una tècnica gràfica consistent en acolorir un full de paper i posar-lo en contacte amb pigments que floten a l'aigua.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Paper jaspiat
Patrimoni cultural
Santuari històric de Machu Picchu Els castellers, tradició catalana. Exemple de patrimoni cultural de tipus immaterial. Reconegut com a tal per la UNESCO. El patrimoni cultural es defineix com el conjunt de béns, materials o immaterials, d'important valor pel coneixement, missatge, diàleg cultural o creences, en definitiva, pels valors que vehiculen sobre la identitat col·lectiva d'un poble, transmesos d'una generació a l'altra.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Patrimoni cultural
Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans
La Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (també anomenada Llista Representativa del Patrimoni Cultural Intangible de la Humanitat) de la UNESCO és una dels tres llistes (vegeu el text de la Convenció) que tenen com a objectiu garantir la millor visió del patrimoni cultural immaterial de diverses cultures del planeta i donar consciència de la seva importància.
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Patrimoni de la Humanitat
Patrimoni de la Humanitat a Espanya
Logotip del programa Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Logotip del programa Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco. Espanya va adoptar el 4 de maig de 1982 la Convenció per a la protecció del Patrimoni cultural i natural de la Humanitat de la Unesco de 1972.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Patrimoni de la Humanitat a Espanya
Patrimoni de la Humanitat a Finlàndia
Finlàndia compta actualment amb set llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, sis d'caràcter cultural i un de natural.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Patrimoni de la Humanitat a Finlàndia
Patrimoni de la Humanitat a França
L'any 2017, 43 béns havien estat declarats a França, 3 dels quals es localitzen fora del continent europeu, ja que estan a Nova Caledònia, que és territori dependent, a Reunió, departament d'ultramar i a la Polinèsia Francesa.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Patrimoni de la Humanitat a França
Patrimoni de la Humanitat a Itàlia
Itàlia és el país amb major nombre de llocs declarats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco del món, per davant de la Xina i Espanya.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Patrimoni de la Humanitat a Itàlia
Patrimoni de la Humanitat a l'Azerbaidjan
El Patrimoni de la Humanitat a l'Azerbaidjan compta actualment amb dos llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, tots dos de caràcter cultural.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Patrimoni de la Humanitat a l'Azerbaidjan
Patrimoni de la Humanitat a la Xina
La Xina va ratificar la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural el 12 de desembre de 1985.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Patrimoni de la Humanitat a la Xina
Patrimoni de la Humanitat a Portugal
miniatura miniatura El Patrimoni de la Humanitat a Portugal és el conjunt de llocs històrics, arquitectònics, arqueològics, naturals i culturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco a Portugal.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Patrimoni de la Humanitat a Portugal
Patrimoni de la Humanitat de Madagascar
La inscripció en aquesta llista és la primera etapa per qualsevol futura candidatura.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Patrimoni de la Humanitat de Madagascar
Pesto
El pesto és una salsa típica de la Ligúria que s'utilitza per acompanyar principalment plats de pasta.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Pesto
Plaça deth Haro
Plaça deth Haro és una obra de Les (Vall d'Aran) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Plaça deth Haro
Raier
''Rais'' d'Alexey Savrasov, 1873 L'ofici de raier consistia en la construcció de rais, embarcacions de troncs, i la seva conducció fluvial aigua avall.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Raier
Recife
Recife és la capital de l'estat de Pernambuco.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Recife
Reserva de la biosfera
Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera (2005): '''verd fosc''', països amb més de 35 reserves; verd oliva, entre 20 i 34; verd clar, entre 15 i 19; '''verd herba''', entre 10 i 14; '''verd herba clar''', entre 5 i 9 i '''groc''', entre 1 i 4.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Reserva de la biosfera
Reserves de la Biosfera dels Països Catalans
Les Reserves de la Biosfera dels Països Catalans són uns elements d'especial protecció que formen part d'una xarxa mundial de la UNESCO, amb el títol de Reserva de la Biosfera.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Reserves de la Biosfera dels Països Catalans
Rumba catalana
La rumba catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influències de nombrosos estils.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Rumba catalana
Saison
La saison és un estil de cervesa típica del Hainaut a Bèlgica, uns dels estils típics de la cultura de la cervesa belga reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2016.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Saison
San Basilio de Palenque
San Basilio de Palenque és un corregiment colombià de 4.200 habitants, situat al municipi de Mahates, dins del departament de Bolívar.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і San Basilio de Palenque
Santa nit
«Santa nit» («Stille Nacht, heilige Nacht» en alemany) és una nadala composta el 1818 a Àustria i interpretada per primer cop a Oberndorf bei Salzburg la Nit de Nadal del mateix any.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Santa nit
Slava
Slava (en ciríl·lic Слава) és una tradició cristiana ortodoxa sèrbia on es glorifica el sant patró d'una família, d'una vila o fins i tot d'una ciutat.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Slava
Ssireum
El ssireum (en hangul, 씨름), també conegut com a ssirum o lluita coreana, és un esport de lluita tradicional originari de Corea.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Ssireum
Taekkyon
El taekkyon (택견) és un art marcial clàssic coreà.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Taekkyon
Tauromàquia
Cartell d'inauguració de la Plaça de toros de les Arenes l'any 1900. La tauromàquia (del grec, bou, i, lluitar), coneguda també com a corrida, cursa de braus o correguda de bous, fa referència en el seu significat més ampli a la pràctica de lluitar amb bous.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Tauromàquia
Teràpia de shock
Teràpia de shock és un grup de pop-rock català creat l'any 2006 per uns joves de les Preses (la Garrotxa).
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Teràpia de shock
Toc manual de campanes
Toc manual de campanes en una església a Anglaterra El toc manual de campanes és un mètode tradicional de tocar una campana utilitzant una corda o un mànec enganxat a la campana.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Toc manual de campanes
Tong zi dan
ou comú que és després bullit en orina per obtenir el ''Tong zi dan'' El tong zi dan (en xinès tradicional 鸡蛋, en xinès simplificat 尿童子, literalment ous de nen verge) són una delícia tradicional de Dongyang, a la Xina feta a partir de la cocció d'ous de gallina en orina de nens petits.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Tong zi dan
Tour de Flandes
Muur van Geraardsbergen El Tour de Flandes (Ronde van Vlaanderen en neerlandès) és una cursa ciclista que se celebra a Flandes (Bèlgica) a la primavera.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Tour de Flandes
Transhumància
Pastures d'estiu a Gudbrandsdal, Noruega. La transhumància és la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any: pastures d'estiu o agostejadors (a muntanya) i pastures d'hivern (a la plana).
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Transhumància
Tribunal de les Aigües de València
El Tribunal de les Aigües de València, conegut també com a Tribunal de la Vega de València, és l'òrgan col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Tribunal de les Aigües de València
Vallenato
El vallenato (en Wayuunaiki: Szlager) és un gènere musical autòcton de la Regió Carib de Colòmbia (regió geogràfica que alberga els departaments colombians de La Guajira, Cesar, Magdalena, Atlàntic, Bolívar, Sucre i Córdoba) amb origen a la província de Padilla, antigament Magdalena Grande avui centre i sud del departament de la Guajira, declarat Patrimoni cultural immaterial de la humanitat el 2015.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Vallenato
Valls
Valls és una ciutat i un municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Camp.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Valls
Vinaixa
Vinaixa és un municipi situat a l'est de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Vinaixa
Wayang kulit
Escena d'una representació des del punt de vista dels espectadors El ''dalang'' executant l'obra El wayang kulit és un teatre d'ombres, que és un dels estils més coneguts del teatre de titelles tradicional de l'illa de Java, anomenat genèricament wayang i declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2003.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Wayang kulit
Westvleteren (cervesa)
Centre d'atenció al visitant de Westvleteren. Westvleteren (en neerlandès, Brouwerij Westvleteren) és una cerveseria trapenca fundada l'any 1838 a l'Abadia de Sant Sixt a Vleteren, Bèlgica, no gaire lluny de Poperinge, ciutat coneguda per la seva producció de llúpol.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Westvleteren (cervesa)
Zafimaniry
Els zafimaniry són un poble de Madagascar que es troben a la part sud de les terres centrals de l'illa.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і Zafimaniry
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і 16 de novembre
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і 2001
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і 2010
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і 2011
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і 2015
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і 2016
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і 24 de juliol
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat і 30 de novembre
També conegut com Patrimoni Cultural Immaterial, Patrimoni Cultural Intangible, Patrimoni Immaterial de la Humanitat, Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat, Patrimoni intangible de la Humanitat.