Patrici (classe romana)

Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.

Usa IA

Taula de continguts

1. 659 les relacions: Aaron (fill d'Ivan Ladislau), Abadia de Novalaise, Abbó de Provença, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Acilia Plecusa, Administració provincial romana, Aelia de jure comitiorum, Agripa Furi Fus, Agripa Furi Medul·lí, Agripa Meneni Lanat (cònsol 439 aC), Agripa Meneni Lanat (cònsol 503 aC), Ahala, Aixot III de Taron, Al-Hàrith (V) ibn Jàbala, Albí (cognomen), Aleix de Roma, Aleteu, Anici Paulí, Antípat, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antonina (esposa de Belisari), Api Claudi Sabí (cònsol 471 aC), Api Claudi Sabí Regil·lensis (cònsol 495 aC), Api Herdoni, Api Juni Silà, Apol·lon Màikov, Apuleu (tribú de la plebs), Aquília Severa, Arnaldo da Brescia, Arquitectura romana antiga, Art flavi, Asteri (comes Hispaniarum), Augurí, August, Aulus, Aulus Aterni, Aulus Corneli Cos Arvina, Aulus Manli Vulsó (decemvir), Aulus Postumi Albí (cònsol 180 aC), Aulus Postumi Albí (cònsol 242 aC), Aulus Postumi Albí (cònsol 99 aC), Aulus Postumi Albí (governador), Aulus Postumi Albí (pretor), Aulus Postumi Albí (propretor), Aulus Postumi Albí Regil·lensis, Aulus Postumi Albí Regil·lensis (tribú 381 aC), Aulus Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 496 aC), Aulus Postumi Tubert, Aulus Semproni Atratí el jove, ... Ampliar l'índex (609 més) » « Shrink índex

Aaron (fill d'Ivan Ladislau)

Aaron (Аарон; grec: Ἀαρών; Aaron) fou el tercer fill de l'últim tsar del Primer Imperi Búlgar, Ivan Ladislau (r. 1015–1018).

Veure Patrici (classe romana) і Aaron (fill d'Ivan Ladislau)

Abadia de Novalaise

Labadia de la Novalaise és una abadia benedictina situada al municipi italià de Novalesa (en francès Novalaise), a la regió de Piemont, limítrof de França.

Veure Patrici (classe romana) і Abadia de Novalaise

Abbó de Provença

Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí.

Veure Patrici (classe romana) і Abbó de Provença

Abd-Al·lah ibn az-Zubayr

Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.

Veure Patrici (classe romana) і Abd-Al·lah ibn az-Zubayr

Acilia Plecusa

Acilia Plecusa (Singilia Barba, prop d'Antequera, segona meitat del segle II d.C. - ?) fou una esclava lliberta que esdevingué una influent matrona a la societat romana de l'època, a la província de la Bètica.

Veure Patrici (classe romana) і Acilia Plecusa

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Veure Patrici (classe romana) і Administració provincial romana

Aelia de jure comitiorum

Aelia de jure comitiorum va ser una llei romana establerta en una data incerta, potser el 167 aC o 155 aC a proposta del tribú de la plebs Eli o del cònsol Quint Eli Pet.

Veure Patrici (classe romana) і Aelia de jure comitiorum

Agripa Furi Fus

Agrippa Furi Fus (en llatí Agrippa Furius Fusus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Agripa Furi Fus

Agripa Furi Medul·lí

Agrippa Furi Medul·lí (en llatí Agrippa Furius Medullinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Agripa Furi Medul·lí

Agripa Meneni Lanat (cònsol 439 aC)

Agripa Meneni Lanat (en Agrippa Menenius T. f. Agr.) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Agripa Meneni Lanat (cònsol 439 aC)

Agripa Meneni Lanat (cònsol 503 aC)

Agripa Meneni Lanat (en Agrippa Menenius C. F. Lanatus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Agripa Meneni Lanat (cònsol 503 aC)

Ahala

Els Servili Ahala foren una branca patrícia de la gens Servília.

Veure Patrici (classe romana) і Ahala

Aixot III de Taron

Aixot III de Taron o Aixot III de Taron (en grec antic Ἀσώτιος, Asotiosen àrab Ashūṭ ibn Ghirghūr i Ibn Ṭurnīq, que va viure cap als anys 900 a 967) va ser el darrer governant independent del la regió del sud d'Armènia anomenada Taron des de potser el 923 o el 936 fins a la seva mort el 967.

Veure Patrici (classe romana) і Aixot III de Taron

Al-Hàrith (V) ibn Jàbala

Al-Hàrith (V) ibn Jàbala, també conegut com a Aretes V a les fonts clàssiques, fou rei dels ghassànides (529-569), el més conegut d'aquesta dinastia àrab.

Veure Patrici (classe romana) і Al-Hàrith (V) ibn Jàbala

Albí (cognomen)

Albí (Albinus) va ser un cognomen romà predominant, sobretot, dins la gens Postúmia, de la qual era la branca principal.

Veure Patrici (classe romana) і Albí (cognomen)

Aleix de Roma

Aleix de Roma o l'home de Déu, mort el 412, és venerat com a sant per l'Església Ortodoxa (festa el 17 de març) i la catòlica (17 de juliol).

Veure Patrici (classe romana) і Aleix de Roma

Aleteu

Aleteu de Burgúndia —Aléthée en francès, Aletheus en llatí— (? - 616), va ser patrici de Burgúndia i membre de la dinastia reial burgúndia.

Veure Patrici (classe romana) і Aleteu

Anici Paulí

Anici Paulí (en llatí Anicius Paulinus) va ser un magistrat romà durant el regnat de Teodoric el Gran.

Veure Patrici (classe romana) і Anici Paulí

Antípat

Lantípat (grec: ἀνθύπατος, anthípatos) era l'equivalent grec del procònsol llatí.

Veure Patrici (classe romana) і Antípat

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Patrici (classe romana) і Antiga Roma

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Veure Patrici (classe romana) і Antiguitat clàssica

Antonina (esposa de Belisari)

Antonina (484 – després del 565) fou una patrícia romana d'Orient, esposa del general Belisari, sobre el que va exercir una gran influència.

Veure Patrici (classe romana) і Antonina (esposa de Belisari)

Api Claudi Sabí (cònsol 471 aC)

Api Claudi Sabí (Appius Claudius App.) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Api Claudi Sabí (cònsol 471 aC)

Api Claudi Sabí Regil·lensis (cònsol 495 aC)

Api Claudi Sabí Regil·lensis (Appius Claudius Sabinus Regillensis) va ser un sabí de la ciutat de Regillum anomenat inicialment Attus Clausus o Atta Claudius.

Veure Patrici (classe romana) і Api Claudi Sabí Regil·lensis (cònsol 495 aC)

Api Herdoni

Api Herdoni (Appius Herdonius) va ser un capitost sabí que va destacar l'any 460 aC durant els disturbis que van precedir a la lex Terentilla a Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Api Herdoni

Api Juni Silà

Api Juni Silà (Appius Junius Silanus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Api Juni Silà

Apol·lon Màikov

, nom complet amb patronímic Apol·lon Nikolàievitx Màikov, Аполло́н Никола́евич Ма́йков, fou un poeta rus, membre corresponent de l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg (1853) i conseller privat (des de 1888).

Veure Patrici (classe romana) і Apol·lon Màikov

Apuleu (tribú de la plebs)

Apuleu (Appuleius) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Apuleu (tribú de la plebs)

Aquília Severa

cornucòpies. Júlia Aquília Severa (en llatí Julia Aquilia Severa) va ser la segona (220-221) i quarta (221-222) muller de l'emperador romà Elagàbal.

Veure Patrici (classe romana) і Aquília Severa

Arnaldo da Brescia

Gravat representant la crema a la foguera d'Arnaldo da Brescia. Arnaldo da Brescia (Brescia, h. 1090 – Roma, 1155) va ser un sacerdot i reformador religiós que seguint les propostes del seu mestre, el filòsof racionalista Pere Abelard, i de la pataria, estableix el seu ideari moral que consisteix en: la renúncia de l'església a la riquesa i el retorn a l'austeritat dels primers cristians; l'abandonamnet del poder temporal; la no validesa dels sagraments administrats per clergues indignes; la predicació per laics i la confessió practicada entre fidels sense la necessitat de sacerdots.

Veure Patrici (classe romana) і Arnaldo da Brescia

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Veure Patrici (classe romana) і Arquitectura romana antiga

Art flavi

L'art flavi és la producció artística de l'Imperi Romà durant la dinastia Flàvia (emperadors Vespasià, Tit i Domicià), del 69 al 96.

Veure Patrici (classe romana) і Art flavi

Asteri (comes Hispaniarum)

va ser un general Romà que va ostentar el títol de Comes Hispaniarum i amb aquesta dignitat va participar en una expedició militar contra els Vàndals, poble que s'havia establert en el del nord de la Gal·lècia.

Veure Patrici (classe romana) і Asteri (comes Hispaniarum)

Augurí

Augurí (Augurinus) va ser un nom de família de les gens Genúcia i Minúcia.

Veure Patrici (classe romana) і Augurí

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Patrici (classe romana) і August

Aulus

Aulus (Aulus) és un praenomen romà que fou comú al llarg de tota la història de Roma, dels primers moments de la República fins a la caiguda de l'Imperi d'Occident el, i fou força utilitzat tant per patricis com per plebeus.

Veure Patrici (classe romana) і Aulus

Aulus Aterni

Aulus Aterni o Ateri (en llatí Aulus Aternius o Aterius) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Aulus Aterni

Aulus Corneli Cos Arvina

Aulus Corneli Cos Arvina (Aulus Cornelius P. f. A. n. Cossus Arvina), a qui Titus Livi de vegades anomena simplement Aulus Corneli Arvina, va ser mestre de la cavalleria l'any 353 aC i altra vegada el 349 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Aulus Corneli Cos Arvina

Aulus Manli Vulsó (decemvir)

Aulus Manli Vulsó (Aulus Manlius Cn.), va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Aulus Manli Vulsó (decemvir)

Aulus Postumi Albí (cònsol 180 aC)

Aulus Postumi Albí (Aulus Postumius A. f. A. n. Albinus) va ser un magistrat romà del temps de la República.

Veure Patrici (classe romana) і Aulus Postumi Albí (cònsol 180 aC)

Aulus Postumi Albí (cònsol 242 aC)

Aulus Postumi Albí (Aulus Postumius A. f. L. n. Albinus) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Postúmia, una de les famílies patrícies més antigues de Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Aulus Postumi Albí (cònsol 242 aC)

Aulus Postumi Albí (cònsol 99 aC)

Aulus Postumi Albí (Aulus Postumius A. f. Sp.) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Aulus Postumi Albí (cònsol 99 aC)

Aulus Postumi Albí (governador)

Aulus Postumi Albí (Aulus Postumius Albinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Aulus Postumi Albí (governador)

Aulus Postumi Albí (pretor)

Aulus Postumi Albí (Aulus Postumius Albinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Aulus Postumi Albí (pretor)

Aulus Postumi Albí (propretor)

Aulus Postumi Albí va ser un magistrat romà, fill d'Espuri Postumi Albí Magne i germà d'Espuri Postumi Albí.

Veure Patrici (classe romana) і Aulus Postumi Albí (propretor)

Aulus Postumi Albí Regil·lensis

Aulus Postumi Albí Regil·lensis (Aulus Postumius Albinus Regillensis) va ser tribú amb potestat consolar l'any.

Veure Patrici (classe romana) і Aulus Postumi Albí Regil·lensis

Aulus Postumi Albí Regil·lensis (tribú 381 aC)

Aulus Postumi Albí Regil·lensis (Aulus Postumius Albinus Regillensis) va ser tribú amb potestat consolar l'any.

Veure Patrici (classe romana) і Aulus Postumi Albí Regil·lensis (tribú 381 aC)

Aulus Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 496 aC)

Aulus Postumi Albus Regil·lensis (Aulus Postumius P. f. Albus Regillensis) va ser, segons Titus Livi, dictador romà l'any.

Veure Patrici (classe romana) і Aulus Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 496 aC)

Aulus Postumi Tubert

Aulus Postumi Albí (Aulus Postumius Tubertus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Aulus Postumi Tubert

Aulus Semproni Atratí el jove

Aulus Semproni Atratí el jove (Aulus Sempronius Atratinus junior), fill del cònsol Aulus Semproni Atratí, va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Aulus Semproni Atratí el jove

Aventí

LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.

Veure Patrici (classe romana) і Aventí

Àugur

Un àugur era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública.

Veure Patrici (classe romana) і Àugur

Bagrat II de Taron

Bagrat II de Taron va ser el darrer governant independent del la regió del sud d'Armènia anomenada Taron des de circa l'any 923 o potser el 926 fins a la seva mort cap al 940.

Veure Patrici (classe romana) і Bagrat II de Taron

Bagrat III de Taron

Bagrat III de Taron (en grec antic Πανκράτιος Ταρωνίτης 'Pankratios Taronites') va ser príncep de Taron de l'any 966 o 967 al 968.

Veure Patrici (classe romana) і Bagrat III de Taron

Bardas Escler

Bardas Escler (grec: Βάρδας Σκληρός) fou un general romà d'Orient que encapçalà una gran rebel·lió contra l'emperador Basili II a Àsia entre el 976 i el 979.

Veure Patrici (classe romana) і Bardas Escler

Basili Argir

Basili Argir (Vasílios Argirós; – després del 1023) fou un noble romà d'Orient de la família Argir i germà de l'emperador Romà III.

Veure Patrici (classe romana) і Basili Argir

Batalla d'Arausio

La batalla d'Arausio va tenir lloc el 6 d'octubre del 105 aC en algun lloc entre el poblat d'Arausio, l'actual Aurenja i el riu Roine.

Veure Patrici (classe romana) і Batalla d'Arausio

Batalla de l'Àl·lia

La batalla de Àl·lia va ser una batalla esdevinguda durant la primera invasió gal·la d'Itàlia.

Veure Patrici (classe romana) і Batalla de l'Àl·lia

Batalla de Pliska

La batalla de Pliska o batalla del pas de Vàrbitsa, битката при Върбишкия проход, va tenir lloc el 26 de juliol del 811, entre les tropes búlgares, liderades pel kan Krum, i l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Patrici (classe romana) і Batalla de Pliska

Batalla del Mont Algidus

La Batalla de Mont Algidus es va lliurar al 458 aC (o 457 aC) entre la República Romana i els eques prop del Mont Algidus, al Laci.

Veure Patrici (classe romana) і Batalla del Mont Algidus

Benet de Núrsia

Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.

Veure Patrici (classe romana) і Benet de Núrsia

Brut (cognom)

Brut (en llatí Brutus) va ser el nom d'una família plebea de la gens Júnia.

Veure Patrici (classe romana) і Brut (cognom)

Cabiria

''Cabiria'' Cabiria és una pel·lícula de gènere colossal o peplum de Giovanni Pastrone (que firmava amb el pseudònim de Piero Fosco) fou estrenada el 18 d'abril de 1914 i ambientada a la Roma de la Segona Guerra Púnica.

Veure Patrici (classe romana) і Cabiria

Caesar III

Caesar III és un videojoc desenvolupat per Impressions Games i publicat per Sierra Entertainment.

Veure Patrici (classe romana) і Caesar III

Calceus

''Calcei'' de l'emperador Tiberi. Estàtua de bronze El calceus (calceus, en plural calcei derivat de calx 'taló') era una mena de bota que s'usava a l'antiga Roma per caminar a l'aire lliure.

Veure Patrici (classe romana) і Calceus

Camília

La tribu Camília (en llatí Camilia) va ser una de les 35 tribus romanes que tenien dret de vot.

Veure Patrici (classe romana) і Camília

Casa romana

Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).

Veure Patrici (classe romana) і Casa romana

Cassi Apronià

Cassi Apronià (en Marcus Cassius Apronianus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Cassi Apronià

Cassia (llei)

Cassia o Càssia va ser el nom de diverses lleis de l'antiga Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Cassia (llei)

Cassia de senatu suplendo

Cassia de senatu suplendo va ser una llei romana establerta en temps de Juli Cèsar a proposta del pretor Gai Cassi, per cobrir les vacants del senat amb les persones que havien de ser de rang patrici (patres).

Veure Patrici (classe romana) і Cassia de senatu suplendo

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Veure Patrici (classe romana) і Cavaller romà

Cavalleria romana

Cavaller romà en una reconstrucció històrica La cavalleria romana (en llatí equites) era la força de cavalleria de l'exèrcit romà durant el Regne de Roma, la República Romana i l'Imperi Romà.

Veure Patrici (classe romana) і Cavalleria romana

Cèsar

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

Veure Patrici (classe romana) і Cèsar

Cèsar (títol)

Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.

Veure Patrici (classe romana) і Cèsar (títol)

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Veure Patrici (classe romana) і Cíbele

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Veure Patrici (classe romana) і Cònsol romà

Cúria romana

Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.

Veure Patrici (classe romana) і Cúria romana

Ceioni Postumi

Ceioni Postumi (en llatí Ceionius Postumius) va ser un cavaller romà que va viure als segles I i II.

Veure Patrici (classe romana) і Ceioni Postumi

Censor romà

El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).

Veure Patrici (classe romana) і Censor romà

Cereàlia

Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.

Veure Patrici (classe romana) і Cereàlia

Cesó Fabi Dorsó

Cesó Fabi Dorsó (Kaeso Fabius Dorso) va ser un romà d'origen patrici de la família dels Dorsó, que es va destacar quan els gals van ocupar Roma i van assetjar el Capitoli l'any 390 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Cesó Fabi Dorsó

Cesó Fabi Vibulà

Cesó Fabi Vibulà (en llatí Kaeso Fabius K. F. Vibulanus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Cesó Fabi Vibulà

Cesó Quinti Flaminí

Cesó Quinti Flaminí (Kaeso Quintius Flamininus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Cesó Quinti Flaminí

Cicurí

Cicurí (en Cicurinus) va ser un cognomen emprat per dues famílies patrícies de la gens Vetúria.

Veure Patrici (classe romana) і Cicurí

Ciutadania

Tres membres d'una mateixa família reben la nacionalitat australiana, el 2 de setembre del 2010. Albert Einstein va obtenir la nacionalitat americana l'1 d'octubre del 1940. En aquesta imatge, rep el document que ho certifica de les mans del jutge Phillip Forman. La ciutadania és l'estatus reconegut pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat.

Veure Patrici (classe romana) і Ciutadania

Ciutadania romana

La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.

Veure Patrici (classe romana) і Ciutadania romana

Classe social a l'antiga Roma

La pertinença a una classe social o a una altra tenia un paper d'altíssima importància en les vides dels habitants de l'antiga Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Classe social a l'antiga Roma

Clòdia

''Catullus apud Lesbiam'', de Lawrence Alma-Tadema (1865) Clòdia Pulcra Quarta (Clodia Pulchra Quarta; circa 95 o 94 aC), coneguda simplement com a Clòdia, va ser una de les tres filles del patrici romà Api Claudi Pulcre (cònsol 79 aC).

Veure Patrici (classe romana) і Clòdia

Clòdia Pulcra Quinta

Clòdia Pulcra Quinta (Clodia Pulchra Quinta; ocasionalment, Clodia Luculli 'Clòdia, esposa de Lucul') va ser la filla menuda en una sèrie de tres fills i tres filles del patrici romà Api Claudi Pulcre i tal volta Cecília Metel·la Baleàrica, o bé la seua cosina Cecília Metel·la (filla de Luci Cecili Metel Diademat).

Veure Patrici (classe romana) і Clòdia Pulcra Quinta

Clepsina

Clepsina (en llatí Clepsina) va ser el nomen d'una família patrícia de la gens Genúcia.

Veure Patrici (classe romana) і Clepsina

Clientelisme

Clientelisme i patronatge, a la política, és la relació que es forma entre els qui aporten diners per la campanya electoral d'un partit polític i aquest mateix, a canvi d'una determinada protecció governativa.

Veure Patrici (classe romana) і Clientelisme

Clodoveu I

Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..

Veure Patrici (classe romana) і Clodoveu I

Comicis romans

Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Comicis romans

Concòrdia

Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.

Veure Patrici (classe romana) і Concòrdia

Conflicte dels Ordres

L'anomenat Conflicte dels Ordres és el nom amb què es coneixen histogràficament parlant les lluites social i política empreses entre patricis i la plebs als inicis de la República de l'antiga Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Conflicte dels Ordres

Connubium

El connubium en el dret romà era la capacitat legal (uxoris jure ducendae facultas) per contreure matrimoni (iusta nuptiae), i s'aplicava a totes les condicions necessàries per fer legal un matrimoni.

Veure Patrici (classe romana) і Connubium

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Veure Patrici (classe romana) і Constantí I el Gran

Cornèlia (tribu)

La tribu Cornèlia va ser una de les 35 tribus de l'antiga Roma amb dret de vot.

Veure Patrici (classe romana) і Cornèlia (tribu)

Corneli Ceteg

Els Corneli Ceteg (Cornelii Cethegi) foren una família patrícia de la gens Cornèlia.

Veure Patrici (classe romana) і Corneli Ceteg

Corneli Cos

Cos (en llatí Cossus) era el nom d'una família patrícia de la gens Cornèlia.

Veure Patrici (classe romana) і Corneli Cos

Corneli Escipió

Genealogia dels Corneli Escipió, extreta del ''Dictionary of Greek and Roman biography and mythology'' (1849) Els Corneli Escipió (també coneguts com a Escipions) van ser una família patrícia de la Gens Cornèlia, els membres de la qual van dominar la política romana durant les dècades posteriors a la Segona Guerra Púnica, període conegut com a època dels Escipions.

Veure Patrici (classe romana) і Corneli Escipió

Corneli Lèntul

Els Corneli Lèntul (en Cornelii Lentuli) foren una de les principals famílies patrícies de l'antiga Roma, i formaven part de la gens Cornèlia.

Veure Patrici (classe romana) і Corneli Lèntul

Corneli Màmmula

Els Corneli Màmmula (Mammula) foren una família romana de la branca patrícia de la gens Cornèlia.

Veure Patrici (classe romana) і Corneli Màmmula

Cornut (cognom romà)

Cornut (en Cornutus) fou un cognom romà emprat per diverses famílies, i particularment per una branca de la gens Sulpícia, els Sulpici Camerí, d'origen patrici.

Veure Patrici (classe romana) і Cornut (cognom romà)

Crassí

Crassí (en llatí Crassinus) o Cras (Crassus) va ser un cognomen que van portar antigament diversos membres de les famílies patrícies de les gens Clàudia, Papíria i Licínia.

Veure Patrici (classe romana) і Crassí

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Cronologia de l'antiga Roma

Cultura de l'antiga Roma

Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).

Veure Patrici (classe romana) і Cultura de l'antiga Roma

Curci Àtic

Curci Àtic (Curtius Atticus) va ser un cavaller romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Curci Àtic

Curci Llop

Curti Llop (en llatí Curtius Lupus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Curci Llop

Curci Montà

Curci Montà (Curtius Montanus) va ser un polític romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Curci Montà

Curió (cap de la Cúria)

El curió (curio) era la persona que estava al capdavant de la Cúria i dirigia els afers principalment de natura religiosa.

Veure Patrici (classe romana) і Curió (cap de la Cúria)

Damià (paracemomen)

Damià (grec: Δαμιανός, Damianós) fou un eunuc i alt funcionari de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat de l'emperador Miquel III.

Veure Patrici (classe romana) і Damià (paracemomen)

Dècim Juni Brut Esceva (cònsol 325 aC)

Dècim Juni Brut Esceva (Decimus Iunius Brutus Scaeva) va ser un militar romà.

Veure Patrici (classe romana) і Dècim Juni Brut Esceva (cònsol 325 aC)

Decemvir

Decemvir (en llatí decemviri) va ser una magistratura romana extraordinària formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades.

Veure Patrici (classe romana) і Decemvir

Deci Mundus

Deci Mundus (Decius Mundus) va ser un cavaller romà que va viure sota el regnat de Tiberi, que es va fer passar pel déu Anubis a una dona de l'alta societat romana per a obtenir els seus favors sense el seu coneixement, com a part de la pràctica de la hierogàmia.

Veure Patrici (classe romana) і Deci Mundus

Dictadura

date.

Veure Patrici (classe romana) і Dictadura

Dolabel·la (família)

Dolabel·la, de vegades escrit Dolobel·la (Dolabella o Dolobella) va ser una família d'origen patrici de la gens Cornèlia.

Veure Patrici (classe romana) і Dolabel·la (família)

Dona a l'antiga Roma

p.

Veure Patrici (classe romana) і Dona a l'antiga Roma

Dorsó

Dorsó (en llatí Dorso) era el nom d'una família romana d'origen patrici de la gens Fàbia.

Veure Patrici (classe romana) і Dorsó

Drus el Vell

Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.

Veure Patrici (classe romana) і Drus el Vell

Dura lex, sed lex

Dura lex, sed lex és una expressió llatina, originària del dret romà, que traduïda literalment significa dura llei, però llei. En català, la seva traducció seria «la llei és dura, però és la llei» i defineix la necessitat i obligació d'aplicar la llei encara que pugui resultar d'excessiva severitat.

Veure Patrici (classe romana) і Dura lex, sed lex

Ebuci Helva

Els Ebuci Helva (Aebutius Helva), també escrit Elva (Elva), foren una branca patrícia de la gens Ebúcia els membres de la qual destacaren sobretot al començament de la República.

Veure Patrici (classe romana) і Ebuci Helva

Economia de l'Imperi Romà

consulta.

Veure Patrici (classe romana) і Economia de l'Imperi Romà

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Veure Patrici (classe romana) і Edat antiga

Edil romà

Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.

Veure Patrici (classe romana) і Edil romà

Emili Escaure

Emili Escaure (Aemilius Scaurus) va ser una família d'origen patrici que formava part de la gens Emília i portava el cognomen d'Escaure.

Veure Patrici (classe romana) і Emili Escaure

Epistulae ad Atticum

Epistulae ad Atticum (Cartes a Àtic) és una col·lecció de cartes del polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró al seu amic Tit Pomponi Àtic.

Veure Patrici (classe romana) і Epistulae ad Atticum

Erari

Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'antiga Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Erari

Escipió

Escipió (en llatí Scipio) va ser el nom d'una il·lustre família d'origen patrici de la gens Cornèlia.

Veure Patrici (classe romana) і Escipió

Escultura romana

''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el i el.

Veure Patrici (classe romana) і Escultura romana

Espuri Cassi Viscel·lí

Espuri Cassi Viscel·lí (Spurius Cassius Viscellinus o Vecellinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Espuri Cassi Viscel·lí

Espuri Furi Medul·lí (tribú 378 aC)

Espuri Furi Medul·lí (en llatí Spurius Furius Sp. F. L. N. Medullinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Espuri Furi Medul·lí (tribú 378 aC)

Espuri Furi Medul·lí (tribu 400 aC)

Espuri Furi Medul·lí (en llatí Spurius Furius L. F. Sp. N. Medullinus) va ser un militar i magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Espuri Furi Medul·lí (tribu 400 aC)

Espuri Hermini Coritinesà

Espuri Hermini Coritinesà (en llatí Spurius Herminius Coritinesanus), va ser un cònsol romà l'any 448 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Espuri Hermini Coritinesà

Espuri Nauci Rútil (cònsol 488 aC)

Espuri Nauci Rútil (Spurius Nautius Rutilus) va ser un destacat patrici romà, mencionat per Dionís d'Halicarnàs com un dels caps patricis més joves l'any 493 aC quan els plebeus van fer secessió al Mons Sacer.

Veure Patrici (classe romana) і Espuri Nauci Rútil (cònsol 488 aC)

Espuri Nauci Rútil (militar)

Espuri Nauci Rútil (Spurius Nautius Rutilus) va ser un militar romà.

Veure Patrici (classe romana) і Espuri Nauci Rútil (militar)

Espuri Postumi Albí (cònsol 110 aC)

Espuri Postumi Albí (Spurius Postumius Sp.) era fill d'Espuri Postumi Albí Magne.

Veure Patrici (classe romana) і Espuri Postumi Albí (cònsol 110 aC)

Espuri Postumi Albí (cònsol 186 aC)

Espuri Postumi Albí (Spurius Postumius L. f. A. n. Albinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Espuri Postumi Albí (cònsol 186 aC)

Espuri Postumi Albí (cònsol 334 aC)

Espuri Postumi Albí Caudí (Spurius Postumius Albinus Caudinus) va ser cònsol l'any, juntament amb Tit Veturi Calví.

Veure Patrici (classe romana) і Espuri Postumi Albí (cònsol 334 aC)

Espuri Postumi Albí Magne

Espuri Postumi Albí Magne (Spurius Postumius Albinus Magnus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Espuri Postumi Albí Magne

Espuri Postumi Albí Pàulul (cònsol 174 aC)

Espuri Postumi Albí Pàulul (Spurius Postumius A. f. A. n. Albinus Paullulus), va ser un magistrat romà membre de la gens Postúmia, una antiga família romana d'origen patrici.

Veure Patrici (classe romana) і Espuri Postumi Albí Pàulul (cònsol 174 aC)

Espuri Postumi Albí Regil·lensis

Espuri Postumi Albí Regil·lensis (Spurius Postumius Albinus Regillensis) va ser tribú amb potestat consolar l'any.

Veure Patrici (classe romana) і Espuri Postumi Albí Regil·lensis

Espuri Postumi Albus Regil·lensis (tribú consular 432 aC)

Espuri Postumi Albus Regil·lensis (Spurius Postumius Sp.) era fill d'Espuri Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 466 aC).

Veure Patrici (classe romana) і Espuri Postumi Albus Regil·lensis (tribú consular 432 aC)

Espuri Servili Estructe (tribú consular)

Espuri Servili Estructe (Spurius Servilius Structus) va ser un polític i militar romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Espuri Servili Estructe (tribú consular)

Espuri Tarpeu Montà Capitolí

Espuri Tarpeu Montà Capitolí (Spurius Tarpeius Montanus Capitolinus) va ser un magistrat romà que va assolir el consolat l'any 454 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Espuri Tarpeu Montà Capitolí

Fabiola de Roma

Fabiola de Roma (Roma, mitjan s. IV - 27 de desembre de 399) fou una dama romana dels primers temps del cristianisme.

Veure Patrici (classe romana) і Fabiola de Roma

Fabula togata

La fabula togata (o fabula tabernaria) era un tipus de comèdia romana que es caracteritzava per tenir ambientació i personatges romans o itàlics i pels seus arguments complexes i de tipus festiu.

Veure Patrici (classe romana) і Fabula togata

Fàbia Major

Fàbia Major (en llatí Fabia) va ser una de les dues filles del patrici Marc Fabi Ambust.

Veure Patrici (classe romana) і Fàbia Major

Fèlix Magnus

Fèlix Magnus, en llatí Felix Magnus, fou un company d'estudis i amic de Sidoni Apol·linar que va viure entre els anys 430 i 480.

Veure Patrici (classe romana) і Fèlix Magnus

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Veure Patrici (classe romana) і Fòrum Romà

Flac (cognom)

Flac (en llatí Flaccus) era un cognomen romà usat sobretot per l'antiga gens Fúlvia, d'origen plebeu.

Veure Patrici (classe romana) і Flac (cognom)

Flamen

s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.

Veure Patrici (classe romana) і Flamen

Flamen martialis

El Flamen Martialis a la religió a l'antiga Roma, era el summe sacerdot del culte oficial de l'estat de Mart, el déu de la guerra. Va ser un dels tres alts sacerdots que tenien una posició distingida entre els quinze flamens. El Flamen Martialis era el responsable dels ritus públics als dies consagrats a Mart i, entre els seus deures, es trobava el ritual de brandar les llances sagrades de Mart quan l'exèrcit romà es preparava per a la guerra.

Veure Patrici (classe romana) і Flamen martialis

Flavi Constantí (cònsol 457)

Flavius Constantinus (floruit 447–464) o Flavi Constantí fou un polític i Cònsol de l'Imperi Romà Oriental i, en tres ocasions, Prefecte del Pretori d'Orient.

Veure Patrici (classe romana) і Flavi Constantí (cònsol 457)

Flavi Orestes

Flavi Orestes (en Flavius Orestes, en Φλάβιος Ὀρέστης) fou regent d'Itàlia durant el breu regnat del seu fill Ròmul Augústul del 29 d'agost del 475 al 28 d'agost del 476.

Veure Patrici (classe romana) і Flavi Orestes

Furi Bibàcul

Els Furi Bibàcul (Furius Bibaculus) foren una branca de la gens Fúria, una família d'origen patrici.

Veure Patrici (classe romana) і Furi Bibàcul

Furi Camil

Els Furi Camil (Furii Camilli) foren família romana d'origen patrici de la gens Fúria que portaren el cognomen Camil.

Veure Patrici (classe romana) і Furi Camil

Furi Cràssipes

Els Furi Cràssipes (Furius Crassipes) foren una branca patrícia de la gens Fúria.

Veure Patrici (classe romana) і Furi Cràssipes

Furi Cràssipes (gendre de Ciceró)

Furi Cràssipes (Furius Crassipes) va ser un cavaller romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Furi Cràssipes (gendre de Ciceró)

Furi Pàcil

Els Furi Pàcil (en Furii Pacili) foren una branca de la gens Fúria d'origen patrici que portaren el cognomen Pàcil.

Veure Patrici (classe romana) і Furi Pàcil

Furia de aedilibus

Furia de aedilibus va ser una antiga llei romana instada pel dictador Marc Furi Camil l'any 368 aC (385 de la fundació de Roma).

Veure Patrici (classe romana) і Furia de aedilibus

Gai Aquil·li Tusc

Gai Aquil·li Tusc (en llatí Caius Aquillius Tuscus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Aquil·li Tusc

Gai Canuleu (tribú de la plebs 445 aC)

Gai Canuleu (en llatí Caius Canuleius) va ser un magistrat i polític romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Canuleu (tribú de la plebs 445 aC)

Gai Cassi Longí (governador)

Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un jurista i governador romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Cassi Longí (governador)

Gai Claudi Sabí

Gai Claudi Sabí (Gaius Claudius App., de vegades també anomenat Regil·lensis) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Claudi Sabí

Gai Curci (amic de Ciceró)

Gai Curti (en Caius Curtius) va ser un cavaller romà de rang senatorial que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Curci (amic de Ciceró)

Gai Curci Filó

Gai Curci Filó (en Caius Curtius Philo) va ser un polític romà del, cònsol l'any 445 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Curci Filó

Gai Duili Llong

Gai Duili Llong (Caius Duilius Longus) va ser un polític romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Duili Llong

Gai Erenuci

Gai Erenuci (en Caius Erenucius) va ser un polític romà que pertanyia a la gens Erenúcia.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Erenuci

Gai Fabi Dorsó Licí

Gai Fabi Dorsó Licini (en Gaius Fabius Dorsuo Licinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Fabi Dorsó Licí

Gai Furi Pàcil (cònsol 251 aC)

Gai Furi Pàcil (en Gaius Furius Pacilus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Furi Pàcil (cònsol 251 aC)

Gai Furi Pàcil (cònsol 412 aC)

Gai Furi Pàcil (en Gaius Furius Pacilus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Furi Pàcil (cònsol 412 aC)

Gai Genuci Clepsina

Gai Genuci Clepsina (en Caius Genucius Clepsina) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Genuci Clepsina

Gai Juli Jul (cònsol 489 aC)

Gai Juli Jul (en Caius Iulius L. F. Iullus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Juli Jul (cònsol 489 aC)

Gai Juli Jul (dictador 352 aC)

Gai Juli Jul (en Caius Iulius Iullus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Juli Jul (dictador 352 aC)

Gai Juli Jul (tribú consular 408 aC)

Gai Juli Jul (en Gaius Iulius L. F. Vop.) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Juli Jul (tribú consular 408 aC)

Gai Juli Mentó

Gai Juli Mentó (en llatí Caius Julius Mento) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Juli Mentó

Gai Laceri

Gai Laceri (en llatí Caius Lacerius) era tribú de la plebs l'any 401 aC i va ser elegit per designació dels altres tribuns, pel sistema de cooptació (cooptatio), sota influència dels patricis, que volien deixar de banda la Lex Trebonia de tribunis.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Laceri

Gai Licini Calvus Estoló

Gai Licini Calvus Estoló (Gaius Licinius Calvus Stolo) va ser tribú de la plebs del al.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Licini Calvus Estoló

Gai Mamili Limetà

Gai Mamili Limetà (en Caius Mamilius Limetanus) va ser tribú de la plebs l'any.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Mamili Limetà

Gai Marci Fígul (cònsol 64 aC)

Gai Marci Fígul (en llatí Caius Marcius C. F. C. N. Figulus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Marci Fígul (cònsol 64 aC)

Gai Marci Rútil

Gai Marci Rútil (en Gaius Marcius L. f.) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Marci Rútil

Gai Muci Escèvola

'''Gai Muci Escevola''' per Louis Pierre Deseine, 1791, Museu del Louvre Gai Muci Escèvola (en Gaius Mucius Scaevola) va ser un heroi llegendari romà que suposadament va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Muci Escèvola

Gai Papiri Masó

Gai Papiri Masó (en llatí Caius Papirius C. F. L. N. Maso) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Papiri Masó

Gai Quinti Claudus

Gai o Cesó Quinti Claudus (en Gaius o Kaeso Quinctius Claudus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Quinti Claudus

Gai Semproni Llong

Gai Semproni Llong (en llatí Caius Sempronius Longus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Semproni Llong

Gai Servili Ahala (mestre de la cavalleria 439 aC)

Brut, que afirmava descendir de Servili Ahala, ca. 54 aEC Gai Servili Ahala (en Gaius Servilius Ahala) va ser un polític del a l'antiga Roma, considerat per molts escriptors posteriors d'haver estat un heroi.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Servili Ahala (mestre de la cavalleria 439 aC)

Gai Servili Ahala (tribú consular)

Gai Servili Ahala (en Gaius Servilius Q. f. C. n. Ahala) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Servili Ahala (tribú consular)

Gai Servili Glàucia

Gai Servili Glàucia (Gaius Servilius Glaucia) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Servili Glàucia

Gai Sextili

Gai Sextili (en llatí Caius Sextilius) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Sextili

Gai Sulpici Camerí

Gai Sulpici Camerí (Caius Sulpicius Camerinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Sulpici Camerí

Gai Sulpici Galba (cònsol 5 aC)

va ser un magistrat romà, pare de l'emperador Galba.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Sulpici Galba (cònsol 5 aC)

Gai Sulpici Galba (historiador)

Gai Sulpici Galba (Gaius Sulpicius Galba) va ser un magistrat i historiador romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Sulpici Galba (historiador)

Gai Sulpici Galba (pontífex 201 aC)

Gai Sulpici Galba (Gaius Sulpicius Galba) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Sulpici Galba (pontífex 201 aC)

Gai Sulpici Galba (qüestor 120 aC)

Gai Sulpici Galba (Gaius Sulpicius S. f. Galba) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Sulpici Galba (qüestor 120 aC)

Gai Sulpici Pètic

Gai Sulpici Pètic (en Caius Sulpicius Peticus) va ser un distingit patrici romà del temps de les lleis Licínies, que va ocupar algunes magistratures.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Sulpici Pètic

Gai Veturi Cras Cicurí

Gai Veturi Cras Cicurí (en llatí Caius Veturius Crassus Cicurinus) va ser un polític romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Veturi Cras Cicurí

Gai Veturi Gemin Cicurí

Gai Veturi Gemin Cicurí (en Gaius Veturius P. f. Geminus Cicurinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gai Veturi Gemin Cicurí

Galba (família)

Galba (en llatí Galba) va ser el nom d'un família patrícia de la gens Sulpícia.

Veure Patrici (classe romana) і Galba (família)

Gàrum

Fàbrica de gàrum a Baelo Claudia Fosses per a la fabricació de gàrum de Màlaga ''Garum'', vila ''Aulus Umbricius Scaurus'', Pompeia; ''G(ari) F(los) SCAM(bri) SCAURI'' El gàrum (adaptació del llatí garum) és una salsa feta de vísceres fermentades de peix, que era considerada pels habitants de l'antiga Roma com un aliment afrodisíac, només consumit pels alts estrats socials.

Veure Patrici (classe romana) і Gàrum

Gens Antònia

La gens Antònia (Antonia gens) va ser una família romana, amb branques patrícia i plebea.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Antònia

Gens Aquíl·lia

La gens Aquíl·lia (en gens Aquillia) va ser una família romana patrícia i plebea.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Aquíl·lia

Gens Atília

La gens Atília (en llatí: Atilia gens i de vegades escrit Atillia) va ser una gens de Roma, amb branques patrícia i plebea.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Atília

Gens Càssia

La gens Càssia (gens Cassia) va ser una gens patrícia de l'antiga Roma, més tard una gens plebea.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Càssia

Gens Cúrcia

La gens Cúrcia (en Curtia gens) va ser una gens romana d'origen patrici.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Cúrcia

Gens Cesònia

La Gens Cesònia (en llatí Caesonia gens) era el nomen de dues famílies de l'antiga Roma que sembla que no tenien relació entre elles.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Cesònia

Gens Clàudia

La Gens Clàudia va ser una família patrícia i plebea romana.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Clàudia

Gens Clèlia

La gens Clèlia (Cloelia gens), arcaicament Cluília (Cluilia) va ser una gens romana patrícia oriünda d'Alba Longa.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Clèlia

Gens Comínia

La gens Comínia (en llatí Cominia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Comínia

Gens Cornèlia

La gens Cornèlia (Cornelia gens) va ser una gens romana, patrícia i plebea, una de les més distingides, que va produir un gran nombre d'homes il·lustres.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Cornèlia

Gens Curiàcia

La gens Curiàcia (en llatí Curiatia gens, plural Curiatii) va ser una gens romana d'origen patrici, mencionada expressament per Titus Livi com a originaris d'Alba Longa, i que es van traslladar a Roma després de la destrucció de la seva ciutat i van ser admesos entre els patres, o patricis.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Curiàcia

Gens Ebúcia

La gens Ebúcia (Aebutia gens) va ser una gens romana originalment patrícia que va usar els cognoms Car i Helva.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Ebúcia

Gens Fàbia

Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Fàbia

Gens Fòslia

La gens Fòslia (en llatí Foslia gens) va ser una família romana d'origen patrici.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Fòslia

Gens Fúria

La gens Fúria (en gens Furia) va ser una família romana d'origen patrici de gran antiguitat, originàriament anomenada Fúsia, modificat més tard a Fúria.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Fúria

Gens Flamínia

La gens Flamínia (gens Flaminia) va ser una família romana d'origen plebeu que apareix ja avançada la República i no se la menciona mai durant cinc primers segles de la història de Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Flamínia

Gens Gegània

La gens Gegània (en gens Gegania) va ser una gens romana patrícia molt antiga que es considerava descendent del mític Gies company d'Enees.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Gegània

Gens Genúcia

La gens Genúcia (en Genucia gens) era una antiga família romana d'origen patrici, tal com indica el fet que Tit Genuci Augurí fos cònsol l'any 451 aC i Marc Genuci Augurí el 445 aC, quan encara els plebeus no tenien accés al consolat.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Genúcia

Gens Hermínia

La gens Hermínia (en llatí Herminia gens) era una gens romana patrícia que apareix documentada per primer cop a la primera guerra etrusca cap a l'any 506 aC, però desapareix de la història després del 448 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Hermínia

Gens Horàcia

''Horatius Cocles defensant el pont'' (1642–43), obra del pintor Charles Le Brun Horàcia (en llatí Horatia gens) era un família romana d'origen patrici, pertanyent a la tribu dels luceres.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Horàcia

Gens Icília

La gens Icília (en llatí Icilia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu distingida a la història piimerenca de la República per la seva resistència als patricis i el suport als drets i llibertats dels plebeus.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Icília

Gens Júlia

La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Júlia

Gens Júnia

Júnia va ser una de les principals gens romanes, originalment patrícia i després plebea.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Júnia

Gens Làrcia

La gens Làrcia o Làrtia (en llatí Lartia gens) va ser una gens romana patrícia, que es va destacar al començament de la república mercès a dos dels seus membres, Tit Larci Flau, el primer dictador, i Espuri Larci Flau, el company d'Horaci Cocles en la defensa del Pons Sublicius.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Làrcia

Gens Lucrècia

La gens Lucrècia (en gens Lucretia) va ser una gens romana originalment patrícia i més tard plebea.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Lucrècia

Gens Mànlia

La gens Mànlia va ser una gens romana d'origen patrici, una de les més antigues de Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Mànlia

Gens Màrcia

Màrcia (en Marcia) era una gens'' romana d'origen patrici que més tard va tenir una branca plebea.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Màrcia

Gens Mèlia

La gens Mélia (en llatí Maelia gens) era una gens romana d'origen plebeu, la més rica entre les de rang eqüestre.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Mèlia

Gens Múcia

La gens Múcia (en llatí gens Mucia) va ser una gens patrícia romana molt antiga, del començament de la República i que va subsistir fins a temps de l'Imperi, però convertida en gens plebea.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Múcia

Gens Metília

Metília (en llatí Metilia gens) era una gens romana d'origen albà.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Metília

Gens Minúcia

La gens Minúcia (en llatí Minucia gens) va ser una gens romana patrícia i plebea.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Minúcia

Gens Nàucia

La gens Nàutia (en llatí Nautia gens, en plural Nautii) va ser una antiga gens romana d'origen patrici.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Nàucia

Gens Numícia

La gens Numícia (Numicia gens) va ser una antiga gens romana d'origen patrici.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Numícia

Gens Octàvia

La Gens Octàvia (en llatí Octavia gens) va ser un destacada família romana d'origen plebeu, famosa perquè l'emperador August en formava part.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Octàvia

Gens Papíria

La gens Papíria (en llatí Papiria gens) va ser una gens romana plebea que tenia també una branca patrícia.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Papíria

Gens Pinària

La gens Pinària (en llatí Pinaria gens) va ser una de les gens patrícies més antigues de Roma, que situava el seu origen abans de la fundació de la ciutat, quan els Potitii i els Pinarii, que vivien a la comarca on després es va fundar Roma, van donar hospitalitat a Hèrcules.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Pinària

Gens Postúmia

La gens Postúmia (en Postumia gens) va ser una gens romana d'origen patrici, una de les més antigues de Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Postúmia

Gens Potícia

La gens Potícia o Potítia (en llatí Potitia gens) era una antiga gens romana d'origen patrici, que tot i la seva antiguitat mai no va ser gaire important.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Potícia

Gens Quíntia

La gens Quíntia (en Quintia gens) va ser una gens romana patrícia originalment i més tard també plebea.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Quíntia

Gens Quintília

La gens Quintília (en gens Quintilia) va ser una gens romana d'origen patrici, també anomenada Quinctília, que posteriorment va perdre la lletra "c".

Veure Patrici (classe romana) і Gens Quintília

Gens Rabuleia

La gens Rabuleia (en gens Rabuleia) va ser una gens de l'antiga Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Rabuleia

Gens Sèrgia

La gens Sèrgia (en gens Sergia, plural Sergii) va ser una gens romana d'origen patrici.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Sèrgia

Gens Sèstia

La gens Sèstia (en llatí Sestia gens) va ser una gens romana originalment patrícia i més tard també plebea.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Sèstia

Gens Semprònia

La Gens Semprònia (en llatí Sempronia gens) era una gens romana patrícia i plebea, de gran antiguitat.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Semprònia

Gens Servília

La gens Servília (Servilia gens) va ser una gens romana originalment patrícia i després també plebea.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Servília

Gens Sicínia

La gens Sicínia (en Sicinia gens) va ser una gens romana amb una única branca patrícia i les altres plebees.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Sicínia

Gens Sulpícia

La gens Sulpícia va ser una gens romana d'origen patrici, una de les més antigues de Roma Els seus membres van ocupar magistratures al llarg de tota la República.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Sulpícia

Gens Tarpeia

La gens Tarpeia (en llatí Tarpeia gens) va ser una gens romana d'origen patrici que apareix únicament durant la monarquia i als primers temps de la república.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Tarpeia

Gens Tarquícia

La gens Tarquícia (en Tarquitia gens, o bé Tarquitii 'els Tarquicis') va ser una gens romana d'origen patrici, originària d'Etrúria i de gran antiguitat.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Tarquícia

Gens Túl·lia

La gens Túl·lia (Tullia gens) era una gens romana patrícia i plebea de gran antiguitat.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Túl·lia

Gens Valèria

La Gens Valèria (en llatí Valeria) era una gens romana patrícia i més tard plebea.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Valèria

Gens Vetúria

La gens Vetúria també anomenada Vetúsia (Veturia o Vetusia) va ser una gens romana patrícia i plebea.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Vetúria

Gens Virgínia

La gens Virgínia (en Verginia o Virginia) va ser una gens romana que en els temps antics va estar dividida en dues branques, una de patrícia i una de plebea.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Virgínia

Gens Vitèl·lia

La gens Vitèl·lia o Vitel·li (en llatí Vitellia gens o Vitelli) va ser una gens romana d'orígens controvertits.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Vitèl·lia

Gens Volúmnia

La gens Volúmnia (en gens Volumnia) va ser una gens romana amb una branca patrícia i una altra plebea.

Veure Patrici (classe romana) і Gens Volúmnia

Geomori

Geomori (en grec antic γεωμόροι) era una de les classes socials en la que Teseu va dividir els habitants d'Àtica.

Veure Patrici (classe romana) і Geomori

Gneu Corneli Escipió Asina

Gneu Corneli Escipió Asina (en llatí Cnaeus Cornelius Scipio Asina) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gneu Corneli Escipió Asina

Gneu Corneli Escipió Calvus

Gneu Corneli Escipió Calvus (llatí: Gnæus Cornelius Scipio Calvus; nascut cap al 265 aC i mort el 211 aC) fou un polític i cap militar de la República Romana que fou cònsol el 222 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Gneu Corneli Escipió Calvus

Gneu Corneli Escipió Hispal (cònsol)

Gneu Corneli Escipió Hispal (en llatí Cnaeus Cornelius Scipio Hispallus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gneu Corneli Escipió Hispal (cònsol)

Gneu Corneli Escipió Hispà

Gneu Corneli Escipió Hispà (en llatí Gnaeus Cornelius Scipio Hispanus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gneu Corneli Escipió Hispà

Gneu Corneli Lèntul (cònsol 146 aC)

Gneu Corneli Lèntul (en Cnaeus Cornelius Lentulus) va ser un magistrat romà que va viure al, i del qual no es coneix exactament la relació familiar que tenia amb altres membre de la família dels Lèntuls, una branca patrícia de la gens Cornèlia.

Veure Patrici (classe romana) і Gneu Corneli Lèntul (cònsol 146 aC)

Gneu Corneli Lèntul Àugur

Gneu Corneli Lèntul Àugur (en Cnaeus Cornelius Cn.) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gneu Corneli Lèntul Àugur

Gneu Corneli Lèntul Clodià (militar)

Gneu Corneli Lèntul Clodià (en Cnaeus Cornelius Lentulus Clodianus) va ser un militar i magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Gneu Corneli Lèntul Clodià (militar)

Gneu Corneli Lèntul Getúlic

Gneu Corneli Lèntul Getúlic (en Cnaeus Cornelius Cossi F. Cn.) va ser un magistrat romà fill de Cos Corneli Lèntul Getúlic.

Veure Patrici (classe romana) і Gneu Corneli Lèntul Getúlic

Gneu Genuci Augurí

Gneu Genuci Augurí (en llatí Cnaeus Genucius Augurinus) va ser tribú amb poder consular els anys 399 aC i 396 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Gneu Genuci Augurí

Gneu Juli Agrícola

Gneu Juli Agrícola (en llatí Gnaeus Julius Agricola) va ser un general romà i governador de Britània nascut a Fòrum Julii (Frejús) el 13 de juny del 37.

Veure Patrici (classe romana) і Gneu Juli Agrícola

Gneu Manli Vulsó (tribú)

Gneu Manli Vulsó (en Gnaeus Manlius Vulso)) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Gneu Manli Vulsó (tribú)

Gneu Ogulni

Gneu Ogulni (Cnaeus Ogulnius) va ser un magistrat romà membre de la gens Ogúlnia, d'origen plebeu.

Veure Patrici (classe romana) і Gneu Ogulni

Gneu Treboni

Gneu Treboni (en llatí Cnaeus Trebonius) va ser un magistrat i polític romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Gneu Treboni

Gregori (patrici)

Gregori (mort a Sufètula el 647) va ser un patrici de la província romana d'Orient d'Àfrica, esmentat per Teòfanes Isàuric.

Veure Patrici (classe romana) і Gregori (patrici)

Gregori I de Taron

al-Mútadid (r. 892–902) Lleó VI, el Savi (r. 886–912) Gregori I de Taron (en armeni: Գրիգոր; en grec antic: Κρικορίκιος/Γρηγόριος ὁ Ταρωνίτης transliterat.: Krikoríkios/Grigórios o Taronitis) va ser un noble armeni de la família bagràtida dels segles  i i governant de la regió de Taron, al sud d'Armènia, del 898 fins a la seva mort el 923/936.

Veure Patrici (classe romana) і Gregori I de Taron

Grimaldo Canella

Grimaldo Canella és considerat el fundador (malgrat que el seu pare fou el precursor) i epònim de la dinastia Grimaldi.

Veure Patrici (classe romana) і Grimaldo Canella

Gruta de San Biagio

La Grotta di San Biagio (de l'italià; Gruta de Sant Blai), també coneguda com ipogeo dei Santi Giasone e Mauro (de l'italià; hipogeu dels sants Jasó i Maure), va ser un temple pagà, un cementiri paleocristià, un oratori benedictí i una església catòlica de Castellammare di Stabia.

Veure Patrici (classe romana) і Gruta de San Biagio

Guàrdia Pretoriana

I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya).

Veure Patrici (classe romana) і Guàrdia Pretoriana

Guerra Gòtica (535-554)

La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.

Veure Patrici (classe romana) і Guerra Gòtica (535-554)

H.M.S. Pinafore

H.M.S. Pinafore; or, The Lass That Loved a Sailor és una òpera còmica en dos actes, amb música d'Arthur Sullivan i llibret de W.S. Gilbert.

Veure Patrici (classe romana) і H.M.S. Pinafore

Helió

Helió (en llatí Helion, en grec), va ser un funcionari romà de l'imperi oriental que va exercir com a magister officiorum, del 414 al 417, i del 424 al 427, sota Teodosi II.

Veure Patrici (classe romana) і Helió

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Veure Patrici (classe romana) і Història d'Itàlia

Història de la sal

Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).

Veure Patrici (classe romana) і Història de la sal

Història del pa

El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.

Veure Patrici (classe romana) і Història del pa

Història del vi

El déu "Bacus" (segons els romans) o "Dionís" (segons els grecs). Pintat per Diego Velázquez La història del vi s'ha entrellaçat amb la història d'altres activitats humanes com l'agricultura, la gastronomia, les activitats lúdiques de les civilitzacions, així com de la humanitat mateixa.

Veure Patrici (classe romana) і Història del vi

Horaci Pulvil

Els Horaci Pulvil (Horatius Pulvillus) va ser una distingida branca de la gens Horàcia, una antiga família d'origen patrici.

Veure Patrici (classe romana) і Horaci Pulvil

Horàcia (tribu)

La tribu Horàcia va ser una de les 35 tribus romanes amb dret de vot.

Veure Patrici (classe romana) і Horàcia (tribu)

Il·lustre

Il·lustre fou un antic títol i un tractament personal modern.

Veure Patrici (classe romana) і Il·lustre

Illa de Procida

Procida (en llatí, "Prochyta") és una petita illa d'origen volcànic de la costa de Campània, entre el cap Miseno i l'illa d'Ischia.

Veure Patrici (classe romana) і Illa de Procida

Imperivm Civitas III

Imperivm Civitas III és la continuació de la saga de jocs d'estratègia Imperivm.

Veure Patrici (classe romana) і Imperivm Civitas III

Impluvium

Impluvium amb estàtua de faune ballant LImpluvium és una mena d'estany rectangular amb fons pla, dissenyat per recollir l'aigua de la pluja, que es trobava en el vestíbul de les antigues cases (domus) dels grecs, etruscs i romans.

Veure Patrici (classe romana) і Impluvium

Institucions polítiques de Roma

Les institucions polítiques de la Roma Antiga estaven essencialment fonamentades en el dret romà.

Veure Patrici (classe romana) і Institucions polítiques de Roma

Interrex

Interrex (pels escriptors grecs μεσοβασιλεύς) va ser una magistratura romana.

Veure Patrici (classe romana) і Interrex

Invasió francesa de Venècia

possessions d'ultramar (Dalmàcia Veneciana i les Illes venecianes de Ionia) La invasió francesa de Venècia compren una sèrie d'esdeveniments del 1797 que van conduir a la dissolució i desmembrament de la República de Venècia a mans de Napoleó Bonaparte i l'Imperi Habsburg d'Àustria.

Veure Patrici (classe romana) і Invasió francesa de Venècia

Jaciments romans a Sant Joan Despí

Excavacions arqueològiques a Les Begudes, actual zona esportiva del FC Barcelona (Sant Joan Despí, 2001). En l'època romana, entre els segles I a. de C. i IV d. de C., Sant Joan Despí rebia el nom de Vico Micià (Vico, paraula llatina per anomenar una casa, i Micià, en referència a una important família romana de patricis de Barcino).

Veure Patrici (classe romana) і Jaciments romans a Sant Joan Despí

Jacques Martin

fou un dels mestres del còmic històric, dibuixant i guionista de còmic francobelga.

Veure Patrici (classe romana) і Jacques Martin

Júlia Major

Júlia Major (en llatí Julia Maior) va ser la gran de les dues germanes del mateix nom de Juli Cèsar.

Veure Patrici (classe romana) і Júlia Major

Jeroni d'Estridó

Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.

Veure Patrici (classe romana) і Jeroni d'Estridó

Joan Comnè (domèstic de les escoles)

Joan Comnè (grec: Ἰωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; nascut cap al 1015 i mort el 12 de juliol del 1067) fou un aristòcrata i alt càrrec militar de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Patrici (classe romana) і Joan Comnè (domèstic de les escoles)

Jocs Capitolins

Els Jocs Capitolins (en llatí Ludi Capitolini) van ser uns jocs romans instituits a proposta del dictador Marc Furi Camil l'any 387 aC després de la derrota dels gals a Roma, en agraïment al Júpiter Capitolí, el déu més gran entre tots, per haver salvat el Capitoli, la ciutadella de Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Jocs Capitolins

Jocs dels Pontífexs

Els Jocs dels Pontífexs (en Ludi Pontificates) eren uns jocs romans.

Veure Patrici (classe romana) і Jocs dels Pontífexs

Jocs romans

Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.

Veure Patrici (classe romana) і Jocs romans

Johannes Gutenberg

, nascut Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1440.

Veure Patrici (classe romana) і Johannes Gutenberg

Jordi Maniaces

Jordi Maniaces (en llatí Georgius Maniaces, en grec medieval Γεώργιος Μανιάκης) va ser un patrici romà d'Orient, fill de Gudeli Maniaces, que havia estat governador del tema i ciutat de Teluc (Τελούχ) a la zona de les muntanyes del Taure, durant el regnat de l'emperador Romà III Argir, cap a l'any el 1030.

Veure Patrici (classe romana) і Jordi Maniaces

Jovi

Jovi (en llatí Jovius) va ser un governador romà i conspirador, prefecte del pretori d'Il·líria sota l'emperador Honori, nomenat per Estilicó.

Veure Patrici (classe romana) і Jovi

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Veure Patrici (classe romana) і Juli Cèsar

Juli Constantí

Juli Constantí (en llatí Julius Constantinus) o Juli Constanci (Julius Constantius) era el segon fill de Constanci I Clor i la seva segona dona Flàvia Maximiana Teodora, segons Zonares.

Veure Patrici (classe romana) і Juli Constantí

Julià de Le Mans

Julià de Le Mans (Roma?, s. III - Sarthe, Gàl·lia, s. III o IV) fou el primer bisbe de Le Mans.

Veure Patrici (classe romana) і Julià de Le Mans

Khorkhoruní

Els Khorkhoruní (en armeni: Խորխոռունի) van ser una família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari al Khorkhorunik a Vaspurakan.

Veure Patrici (classe romana) і Khorkhoruní

Laetoria de plebeii magistratibus

Laetoria de plebeii magistratibus va ser una antiga llei que va voler impedir que els patricis guanyessin sempre els càrrecs als comicis curiats, degut al sistema que feia prevaldre l'ordre de votació o també per la influència dels àugurs.

Veure Patrici (classe romana) і Laetoria de plebeii magistratibus

Lanat

Lanat (en Lanatus) era un nom de família de la gens Menènia, esmentada entre el 503 aC i el 376 aC, que van portar personatges distingits al començament de la república.

Veure Patrici (classe romana) і Lanat

Lapis Satricanus

Lapis Satricanus El Lapis Satricanus ("Pedra de Satricum"), és una pedra groga trobada a les ruïnes de l'antiga ciutat de Satricum, prop de Borgo Montello, una vila del sud del Laci, i que data de finals del segle VI a principis del segle V aC.

Veure Patrici (classe romana) і Lapis Satricanus

Larci Licini

Larci Licini (en llatí Lartius Licinius) va ser un magistrat romà contemporani de Plini el Vell.

Veure Patrici (classe romana) і Larci Licini

Laterense

Laterense (en llatí Laterensis) era el nom d'una família romana plebea de la gens Juvència.

Veure Patrici (classe romana) і Laterense

Lèntul Batiat

Gai Corneli Lèntul Batiat (Gaius Cornelius Lentulus Batiatus) va ser el propietari d'una escola de gladiadors (ludus) a Càpua (prop del Vesuvi) que posseïa a Espàrtac, el líder de la revolta esclava durant la Tercera Guerra Servil (73-71 aC).

Veure Patrici (classe romana) і Lèntul Batiat

Leges regiae

Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Leges regiae

Lemònia

La tribu Lemònia va ser una de les 31 tribus rústiques de l'antiga Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Lemònia

Lex Canuleia

La lex Canuleia (Lex Canuleia de conubio patrum et plebis) va ser una llei establerta l'any 309 de la fundació de Roma (445 aC) a proposta del tribú de la plebs Gai Canuleu, quan eren cònsols Marc Genuci i Gai Curci.

Veure Patrici (classe romana) і Lex Canuleia

Lex Publilia de censoribus

La lex Publilia de censoribus va ser una antiga llei romana proposada per Quint Publili Filó l'any 339 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Lex Publilia de censoribus

Licinia sumptuaria

Licinia sumptuaria va ser una antiga llei romana aprovada el 96 aC sent cònsols Gneu Corneli Lèntul i Publi Licini Cras.

Veure Patrici (classe romana) і Licinia sumptuaria

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Veure Patrici (classe romana) і Literatura romana

Lleó de Trípoli

Lleó de Trípoli (grec: Λέων ὸ Τριπολίτης, Léon ho Tripolitis), conegut com a Raixiq al-Wardamí (الوردامي رشيق.) i Ghulam Zurafa (زرافة غلام.) en àrab, fou un renegat grec que serví el Califat Abbàssida com a comandant d'una flota a principis del.

Veure Patrici (classe romana) і Lleó de Trípoli

Llei Ogúlnia

La lex Ogulnia va ser una llei romana aprovada a proposta dels tribuns de la plebs Quint i Gneu Ogulni l'any 300 aC quan eren cònsols Marc Valeri Corvus i Quint Apuleu Pansa, que estenia als plebeus les dignitats de pontífex i àugur.

Veure Patrici (classe romana) і Llei Ogúlnia

Lleis de les dotze taules

Duodecim tabularum (Lleis de les dotze taules) van ser unes antigues lleis romanes.

Veure Patrici (classe romana) і Lleis de les dotze taules

Lleis Liciniae-Sextiae

Les lleis Liciniae-Sextiae proposades pels tribuns Caius Licinius i Lucius Sextius, que van establir l'abolició dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Lleis Liciniae-Sextiae

Lluita de classes

La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.

Veure Patrici (classe romana) і Lluita de classes

Logoteta de l'exèrcit

El logoteta de l'exèrcit (en grec λογοθέτης τοῦ στρατιωτικοῦ, logothetis tu stratiotikú) fou un alt funcionari de la cort imperial romana d'Orient encarregat de la paga i l'abastiment de l'exèrcit romà d'Orient.

Veure Patrici (classe romana) і Logoteta de l'exèrcit

Luci Apuleu

Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Apuleu

Luci Atili (comandant)

Luci Atili (en llatí Lucius Atilius) va ser un militar romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Atili (comandant)

Luci Atili (tribú consolar)

Luci Atili (en llatí Lucius Atilius) va ser un polític romà que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Atili (tribú consolar)

Luci Corneli Escipió Asiàtic (cònsol 83 aC)

Luci Corneli Escipió Asiàtic (en llatí Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Corneli Escipió Asiàtic (cònsol 83 aC)

Luci Corneli Escipió Asiàtic el Jove

Luci Corneli Escipió Asiàtic el Jove (en llatí Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell (Lucius Cornelius Scipio Asiaticus).

Veure Patrici (classe romana) і Luci Corneli Escipió Asiàtic el Jove

Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell

Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell (en llatí Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) també anomenat Asiagenes o Asiagenus, va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell

Luci Corneli Lèntul (cònsol 130 aC)

Luci Corneli Lèntul (en Lucius Cornelius P.f.L.n. Lentulus) va ser un militar i polític durant la República Romana.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Corneli Lèntul (cònsol 130 aC)

Luci Corneli Lèntul (cònsol 327 aC)

Luci Corneli Lèntul (Lucius Cornelius L. F. Lentulus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Corneli Lèntul (cònsol 327 aC)

Luci Corneli Lèntul (llegat)

Luci Corneli Lèntul (en Lucius Cornelius Lentulus) va ser un oficial romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Corneli Lèntul (llegat)

Luci Corneli Lèntul Caudí (cònsol)

Luci Corneli Lèntul Caudí (Lucius Cornelius L. F. Tiberius N. Lentulus Caudinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Corneli Lèntul Caudí (cònsol)

Luci Corneli Lèntul Caudí (edil)

Luci Corneli Lèntul Caudí (Lucius Cornelius L. F. L. N. Lentulus Caudinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Corneli Lèntul Caudí (edil)

Luci Corneli Lèntul Crus

Luci Corneli Lèntul Crus (en Lucius Cornelius Lentulus Crus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Corneli Lèntul Crus

Luci Corneli Lèntul Llop

Luci Corneli Lèntul Llop (Lucius Cornelius Cn.), va ser un magistrat romà, fill de Gneu Corneli Lèntul que va ser cònsol l'any 201 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Corneli Lèntul Llop

Luci Ebuci Helva

Luci Ebuci Helva (Lucius Aebutius T. f. T. n. Helva) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Ebuci Helva

Luci Emili Pap (cònsol)

Luci Emili Pap (en Lucius Aemilius Q. F. CN.) va ser un magistrat romà, net de Quint Emili Pap.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Emili Pap (cònsol)

Luci Emili Pap (pretor)

Luci Emili Pap (en llatí Lucius Aemilius Q. F. CN. N. Papus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Emili Pap (pretor)

Luci Emili Paulus (cònsol 219 i 216 aC)

Luci Emili Paulus (en Lucius Aemilius M. f. M. n. Paullus), va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Emili Paulus (cònsol 219 i 216 aC)

Luci Furi (pretor)

Luci Furi (en llatí Lucius Furius) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Furi (pretor)

Luci Furi (tribú)

Luci Furi (en llatí Lucius Furius) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Furi (tribú)

Luci Furi Camil (cònsol 349 aC)

Luci Furi Camil (Lucius Furius M. F. Camillus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Furi Camil (cònsol 349 aC)

Luci Furi Fil (pretor)

Luci Furi Fil (en llatí Lucius Furius Philus), va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Furi Fil (pretor)

Luci Furi Medul·lí (cònsol)

Luci Furi Medul·lí (en Lucius Furius Medullinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Furi Medul·lí (cònsol)

Luci Furi Medul·lí (tribú dues vegades)

Luci Furi Medul·lí (en Lucius Furius Sp.) va ser un militar i magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Furi Medul·lí (tribú dues vegades)

Luci Furi Medul·lí (tribú set vegades)

Luci Furi Medul·lí (en llatí Lucius Furius L.F. Sp. N. Medullinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Furi Medul·lí (tribú set vegades)

Luci Furi Medul·lí Fus (cònsol)

Luci Furi Medul·lí Fus (en llatí Lucius Furius Medullinus Fusus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Furi Medul·lí Fus (cònsol)

Luci Furi Medul·lí Fus (tribú)

Luci Furi Medul·lí Fus (en llatí Lucius Furius Sp. F. Medullinus Fusus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Furi Medul·lí Fus (tribú)

Luci Furi Purpuri

Luci Furi Purpuri (en llatí Lucius Furius Purpureo) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Furi Purpuri

Luci Genuci Aventinensis (cònsol 303 aC)

Luci Genuci Aventinensis (Lucius Genucius Aventinensis) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Genuci Aventinensis (cònsol 303 aC)

Luci Genuci Aventinensis (cònsol 365 aC)

Luci Genuci Aventinensis (Lucius Genucius Aventinensis) va ser cònsol de Roma el i el.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Genuci Aventinensis (cònsol 365 aC)

Luci Genuci Clepsina

Luci Genuci Clepsina (en llatí Lucius Genucius Clepsina) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Genuci Clepsina

Luci Horaci Barbat

Luci Horaci Barbat (en Lucius Horatius Barbatus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Horaci Barbat

Luci Juli Cèsar (pretor 183 aC)

Luci Juli Cèsar (en llatí Lucius Julius Caesar) va ser un magistrat romà que pertanyia a la gens Júlia i a la família dels Cèsar, d'origen patrici.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Juli Cèsar (pretor 183 aC)

Luci Juli Jul (cònsol 401 aC)

Luci Juli Jul (en llatí Lucius Julius L. F. Vopiscus N. Julus) va ser un magistrat romà dels segles V i IV aC.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Juli Jul (cònsol 401 aC)

Luci Juli Jul (cònsol 403 aC)

Luci Juli Jul (en llatí Lucius Julius Julus) va ser un magistrat romà del segles V i IV aC.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Juli Jul (cònsol 403 aC)

Luci Juli Jul (cònsol 430 aC)

Luci Juli Jul (en Lucius Iulius Vop.) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Juli Jul (cònsol 430 aC)

Luci Juli Libó

Senatus Populusque Romanus Luci Juli Libó (en llatí Lucius Julius Libo) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Juli Libó

Luci Juni Brutus (tribú de la plebs 493 aC)

Luci Juni Brut (en llatí Lucius Junius Brutus) va ser un dels líders dels plebeus en la secessió del Mons Sacer l'any 494 aC, quan aquests es van revoltar contra els patricis i es van fer forts en aquell turó.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Juni Brutus (tribú de la plebs 493 aC)

Luci Lucreci

Luci Lucreci (Lucius Lucretius) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Lucreci

Luci Manli Acidí (pretor 210 aC)

Luci Manli Acidí (en Lucius Manlius Acidinus) va ser un cavaller romà elegit pretor urbà l'any 210 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Manli Acidí (pretor 210 aC)

Luci Meneni Lanat (cònsol 440 aC)

Luci Meneni Lanat (en Lucius Menenius T. f. Agr.) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Meneni Lanat (cònsol 440 aC)

Luci Meneni Lanat (tribú consular)

Luci Meneni Lanat (en llatí Lucius Menenius Lanatus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Meneni Lanat (tribú consular)

Luci Minuci Augurí

Luci Minuci Augurí (Lucius Minucius Augurinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Minuci Augurí

Luci Minuci Esquilí Augurí

Luci Minuci Esquilí Augurí (en llatí Lucius Minucius Esquilinus Augurinus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Minuci Esquilí Augurí

Luci Papiri Masó (pretor)

Luci Papiri Masó (en llatí Lucius Papirius Maso) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Papiri Masó (pretor)

Luci Papiri Mugil·là (cònsol 326 aC)

Luci Papiri Mugil·là (en Lucius Papirius L. F. L. N. Mugillanus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Papiri Mugil·là (cònsol 326 aC)

Luci Papiri Mugil·là (cònsol 422 aC)

Luci Papiri Mugil·là (en Lucius Papirius L. F. L. N. Mugillanus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Papiri Mugil·là (cònsol 422 aC)

Luci Papiri Mugil·là (cònsol 444 aC)

Luci Papiri Mugil·là (en Lucius Papirius L. F. Mugillanus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Papiri Mugil·là (cònsol 444 aC)

Luci Pinari Escarp

Luci Pinari Escarp (Lucius Pinarius Scarpus) va ser un militar romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Pinari Escarp

Luci Postumi Albí (cònsol 154 aC)

Luci Postumi Albí (Lucius Postumius Sp.) va ser un magistrat romà del temps de la República.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Postumi Albí (cònsol 154 aC)

Luci Postumi Albí (cònsol 173 aC)

Luci Postumi Albí (Lucius Postumius A. f. A. n. Albinus) va ser un magistrat romà d'època republicana.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Postumi Albí (cònsol 173 aC)

Luci Postumi Albí (cònsol 234 i 229 aC)

Luci Postumi Albí (Lucius Postumius A. f. A. n. Albinus) va ser un magistrat romà, fill d'Aulus Postumi Albí (cònsol 242 aC).

Veure Patrici (classe romana) і Luci Postumi Albí (cònsol 234 i 229 aC)

Luci Postumi Tempsà

Luci Postumi Tempsà (en llatí Lucius Postumius Tempsanus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Postumi Tempsà

Luci Publili Filó Volsc

(en Lucius Publilius L. F.) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Publili Filó Volsc

Luci Quinti Cincinnat (cònsol 460 aC)

XVI al ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' Luci Quinti Cincinnat (en Lucius Quinctius L. f. L. n. Cincinnatus) va ser un magistrat romà, membre dels patricis i oposat als plebeus.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Quinti Cincinnat (cònsol 460 aC)

Luci Salvi Otó

Luci Salvi Otó (en llatí Lucius Salvius Otho) va ser un magistrat romà fill de Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otó) i pare de l'emperador Otó.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Salvi Otó

Luci Seni

Luci Seni (en llatí Lucius Saenius) va ser un senador romà en temps de la conspiració de Catilina l'any 63 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Seni

Luci Sergi Esquilí

Luci Sergi Esquilí (en Lucius Sergius Esquilinus) va ser un polític romà que va formar part del segon decemvirat els anys 450 aC i 449 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Sergi Esquilí

Luci Sergi Fidenat (cònsol)

Luci Sergi Fidenat (en Lucius Sergius C. f. C. n. Fidenas) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Sergi Fidenat (cònsol)

Luci Sesti

Luci Sesti (en llatí Lucius Sestius) va ser fill de Publi Sesti i de Postúmia.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Sesti

Luci Tarquici Flac

Luci Tarquici Flac (en Lucius Tarquitius Flaccus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Tarquici Flac

Luci Titini Pansa Sac

Luci Titini Pansa Sac (en Lucius Titinius Pansa Saccus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Titini Pansa Sac

Luci Valeri Messal·la Trasea Prisc

Luci Valeri Messal·la Trasea Prisc (en llatí Lucius Valerius Messalla Thrasea Priscus) va ser un personatge notable de l'Imperi Romà conegut tant per la seva família, d'origen patrici, com pel seu caràcter.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Valeri Messal·la Trasea Prisc

Luci Valeri Messal·la Volès

Luci Valeri Messal·la Volès (en llatí Lucius Valerius Potiti. F. M. N. Messalla Volesus) va ser un magistrat romà fill de Potit Valeri Messal·la (Potitus Valerius Messalla) que va ser cònsol sufecte l'any 29 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Valeri Messal·la Volès

Luci Valeri Potit (cònsol 449 aC)

Luci Valeri Potit (Lucius Valerius Potitus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Valeri Potit (cònsol 449 aC)

Luci Virgini Tricost Esquilí

Luci Virgini Tricost Esquilí (Lucius Verginius Tricostus Esquilinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Luci Virgini Tricost Esquilí

Lupanar de Pompeia

El Lupanar de Pompeia és el bordell més famós de la ciutat romana en ruïnes de Pompeia.

Veure Patrici (classe romana) і Lupanar de Pompeia

Lustre

Un lustre o quinquenni és un període que dura cinc anys.

Veure Patrici (classe romana) і Lustre

Macerí

Macerí (en llatí Macerinus) era el nom d'una antiga família romana d'origen patrici que formava part de la gens Gegània, una de les gens més distingides d'Alba Longa.

Veure Patrici (classe romana) і Macerí

Maluginense

Maluginense (Maluginensis) va ser una família patrícia de la gens Cornèlia que apareix als primera temps de la República i desapareix abans de les guerres samnites.

Veure Patrici (classe romana) і Maluginense

Mamerc

Mamercí (en llatí Mamercinus) o Mamerc (Mamercus) va ser la més antiga de les famílies patrícies romanes de la gens Emília i una de les més distingides durant els primers temps de la República.

Veure Patrici (classe romana) і Mamerc

Mani Aquil·li

Mani Aquil·li (en llatí Manius Aquillius) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Mani Aquil·li

Mani Rabuleu

Mani Rabuleu (en llatí Manius Rabuleius) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Mani Rabuleu

Mani Sergi Fidenat

Mani Sergi Fidenat (en Manius Sergius C. f. C. n. Fidenas) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Mani Sergi Fidenat

Mani Valeri Màxim Corví Messal·la

Mani Valeri Màxim Corví Messal·la (en llatí Manius Valerius M. F. M. N. Maximus Corvinus Messalla) era un magistrat romà, fill de Marc Valeri Màxim Corví.

Veure Patrici (classe romana) і Mani Valeri Màxim Corví Messal·la

Mani Valeri Volús Màxim

Mani Valeri Volús Màxim (Manius Valerius Volusus Maximus) va ser el primer membre de la gens Valèria que va portar el cognom Màxim.

Veure Patrici (classe romana) і Mani Valeri Volús Màxim

Manli Torquat (família)

Manli Torquat (en Manlius Torquatus) va ser una família romana patrícia.

Veure Patrici (classe romana) і Manli Torquat (família)

Manli Valent

Manli Valent (en llatí Manlius Valens) va ser un militar romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Manli Valent

Manuel Eròtic Comnè

Manuel Eròtic Comnè (grec: Μανουήλ Ἐρωτικός Κομνηνός, Manuïl Erotikós Komninós; nascut cap al 955-960 i mort cap al 1020) fou un líder militar de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat de Basili II, així com el primer avantpassat ben documentat de la dinastia Comnè.

Veure Patrici (classe romana) і Manuel Eròtic Comnè

Marc Apuleu

Marc Apuleu - Marcus Appuleius - (55 aC - 15 dC) va ser un senador i polític romà dels segles I aC i I. Formava part de la gens Apuleia, una família romana d'origen plebeu i patrici.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Apuleu

Marc Atili Metili Bràdua

Marc Atili Metili Bràdua (Marcus Atilius Metilius Bradua) va ser un polític romà que visqué durant la segona meitat del i la primera meitat del.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Atili Metili Bràdua

Marc Corneli Ceteg (cònsol 204 aC)

Marc Corneli Ceteg (Marcus Cornelius M. f. M. n. Cethegus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Corneli Ceteg (cònsol 204 aC)

Marc Deci (plebeu)

Marc Deci, en llatí Marcus Decius, era un plebeu que formava part de la gens Dècia.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Deci (plebeu)

Marc Ebuci Helva (pretor)

Marc Ebuci Helva (Marcus Aebutius Helva) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Ebuci Helva (pretor)

Marc Emili Escaure (cònsol)

Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Scaurus) va ser un magistrat romà, el primer d'importància dins la família dels Emili Escaure.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Emili Escaure (cònsol)

Marc Fabi Ambust (cònsol)

Marc Fabi Ambust (en Marcus Fabius N. F. M. N. Ambustus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Fabi Ambust (cònsol)

Marc Fabi Dorsó

Marc Fabi Dorsó (Marcus Fabius Dorsuo) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Fabi Dorsó

Marc Fabi Dorsó Licí

Marc Fabi Dorsó Licini (en Gaius Fabius Dorsuo Licinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Fabi Dorsó Licí

Marc Fosli Flaccinàtor (cònsol 318 aC)

Marc Fosli Flaccinàtor (en Marcus Foslius Flaccinator) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Fosli Flaccinàtor (cònsol 318 aC)

Marc Fosli Flaccinàtor (tribú consular)

Marc Fosli Flaccinàtor (en Marcus Foslius Flaccinator) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Fosli Flaccinàtor (tribú consular)

Marc Furi

Marc Furi (en llatí Marcus Furius) va ser un jurista romà que va viure entre els segles III i II aC.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Furi

Marc Furi Camil

Marc Furi Camil (en llatí Marcus Furius Camillus) (446 aC - 365 aC), sovint esmentat simplement com a Camil, va ser un magistrat romà, un dels més importants de la República Romana.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Furi Camil

Marc Furi Cràssipes

Marc Furi Cràssipes (Marcus Furius Crassipes) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Furi Cràssipes

Marc Furi Fus

Marc Furi Fus (en llatí Marcus Furius Fusus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Furi Fus

Marc Gegani Macerí (tribú)

Marc Gegani Macerí (en Marcus Geganius Macerinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Gegani Macerí (tribú)

Marc Genuci Augurí

Marc Genuci Augurí (en llatí Marcus Genucius Augurinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Genuci Augurí

Marc Horaci Barbat

Marc Horaci Barbat (Marcus Horatius M.F.M.N. Barbatus) va ser un dels principals opositors del segon decemvirat quan aquest grup de magistrats va decidir mantindre's al poder després de l'any que s'havia previst.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Horaci Barbat

Marc Juni Brut (polític)

Marc Juni Brut (en Marcus Junius Brutus) va ser un polític de la República Romana i pare del Marc Juni Brut que va participar en el complot que va assassinar Juli Cèsar.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Juni Brut (polític)

Marc Manli Capitolí (cònsol 392 aC)

Marc Manli Capitolí (en llatí Marcus Manlius T. F. A. N. Capitolinus) va ser un magistrat romà que va viure als segles V i IV aC.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Manli Capitolí (cònsol 392 aC)

Marc Marci

Marc Marci (en llatí Marcus Marcius) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Marci

Marc Metili (tribú de la plebs 401 aC)

Marc Meteli (en llatí Marcus Metilius) va ser tribú de la plebs l'any 401 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Metili (tribú de la plebs 401 aC)

Marc Minuci Augurí

Marc Minuci Augurí (en llatí Marcus Minucius Augurinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Minuci Augurí

Marc Papiri Masó

Marc Papiri Masó (en llatí Marcus Papirius Maso) va ser un cavaller romà que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Papiri Masó

Marc Papiri Mugil·là

Marc Papiri Mugil·là (en llatí Marcus Papirius L. F. Mugillanus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Papiri Mugil·là

Marc Pinari Posca

Marc Pinari Posca (Marcus Pinarius Posca) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Pinari Posca

Marc Postumi Albí Regil·lensis

Marc Postumi Albí Regil·lensis (Marcus Postumius A. f. A. n. Albinus Regillensis) va ser censor l'any 403 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Postumi Albí Regil·lensis

Marc Quintili Var (militar)

Marc Quintili Var (en Marcus Quintilius Varus) va ser un militar romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Quintili Var (militar)

Marc Quintili Var (tribú consular)

Marc Quintili Var (en Marcus Quinctilius L. f. L. n. Varus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Quintili Var (tribú consular)

Marc Valeri Corvus

Marc Valeri Corvus (Marcus Valerius Maximus Corvus; vers el 371 aC - 271 aC) va ser un magistrat romà i militar, amb una distingida carrera política que el va portar a ser escollit cònsol sis vegades, la primera a la rara edat de 23 anys.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Valeri Corvus

Marc Valeri Màxim Corví

Marc Valeri Màxim Corví (en llatí Marcus Valerius M. F. M. N. Maximus Corvinus) va ser un magistrat romà probablement fill de Marc Valeri Corv.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Valeri Màxim Corví

Marc Valeri Messal·la (cònsol 161 aC)

Marc Valeri Messal·la (en llatí Marcus Valerius M. F. M. N. Messalla) va ser un magistrat romà fill del cònsol del 188 aC Marc Valeri Messal·la.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Valeri Messal·la (cònsol 161 aC)

Marc Valeri Messal·la (cònsol 188 aC)

Marc Valeri Messal·la (en llatí Marcus Valerius M. F. M'. N. Messalla) va ser un magistrat romà fill de ''Marcus Valerius M'. F. M. N. Messalla''.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Valeri Messal·la (cònsol 188 aC)

Marc Valeri Messal·la (cònsol 32 aC)

Marc Valeri Messal·la (en llatí Marcus Valerius Messalla) va ser un senador romà, cònsol sufecte l'any 32 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Valeri Messal·la (cònsol 32 aC)

Marc Valeri Publícola

Marc Valeri Publícola (en Marcus Valerius Publicola) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Valeri Publícola

Marc Valeri Volús

Un Marc Valeri Volús (Marcus Valerius Volusus) apareix com a cònsol l'any junt amb Publi Postumi Tubert.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Valeri Volús

Marc Veturi Cras Cicurí

Marc Veturi Cras Cicurí (en llatí Marcus Veturius TI. F. SP. N. Crassus Cicurinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Veturi Cras Cicurí

Marc Volsci Fictor

Marc Volsci Fictor (en llatí Marcus Volscius Fictor) va ser tribú de la plebs en data incerta.

Veure Patrici (classe romana) і Marc Volsci Fictor

Marcionisme

El marcionisme fou una de les primeres heretgies del cristianisme.

Veure Patrici (classe romana) і Marcionisme

Masó (família)

Masó (en llatí Maso o de vegades Masso) era el nom d'una família d'origen patrici de la gens Papíria.

Veure Patrici (classe romana) і Masó (família)

Matrimoni

Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.

Veure Patrici (classe romana) і Matrimoni

Matrimoni a l'antiga Roma

I, actualment s'exhibeix al Museu de Capodimonte. El matrimoni a l'Antiga Roma era una de les principals institucions de la societat romana que tenia com principal objectiu generar fills legítims que heretessin la propietat i la situació dels seus pares.

Veure Patrici (classe romana) і Matrimoni a l'antiga Roma

Mànlia Escantil·la

Mànlia Escantil·la (en llatí Manlia Scantilla) va ser una dama romana que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Mànlia Escantil·la

Màrcia (amistançada de Còmmode)

Màrcia (en llatí Marcia) va ser una dama romana del.

Veure Patrici (classe romana) і Màrcia (amistançada de Còmmode)

Màrcia (dona de Fabi Màxim)

Màrcia (en llatí Marcia) va ser una dama romana del.

Veure Patrici (classe romana) і Màrcia (dona de Fabi Màxim)

Màrcia (dona de Septimi Sever)

Màrcia (en llatí Marcia) va ser una dama romana del.

Veure Patrici (classe romana) і Màrcia (dona de Septimi Sever)

Màrcia Eufèmia

Màrcia Eufèmia, en llatí, Aelia Marcia Euphemia, fou una emperadriu romana consort, esposa de l'emperador romà d'Occident, Procopi Antemi.

Veure Patrici (classe romana) і Màrcia Eufèmia

Mecenci

sòlid amb la imatge de Mececi, produït a Siracusa entra el 668 i el 669 Mecenci o Mecenti (en grec: Mizizos; en armeni:, Mžēž o Mzhezh) fou un general romà d'Orient d'origen armeni que va usurpar el tron que corresponia a Constantí IV, del juliol del 668 a la primavera del 669.

Veure Patrici (classe romana) і Mecenci

Medul·lí (família)

Medul·lí (en llatí Medullinus) va ser un nom de família de la gens Fúria.

Veure Patrici (classe romana) і Medul·lí (família)

Megalènsia

Megalènsia o Megalèsia (en llatí Ludi Megalenses) era un festival romà que se celebrava el mes d'abril en honor de Cíbele que prenia el nom de μεγάλη θεός "Megale Theos", la mare dels déus, Magna Mater, en llatí, i d'on el festival en va agafar la denominació.

Veure Patrici (classe romana) і Megalènsia

Merenda

Merenda (en llatí Merenda) era un cognom romà, que portaven de forma poc freqüent alguns membres de la gens Antònia i la gens Cornèlia de Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Merenda

Miquel Ataliata

Miquel Ataliata (nom autèntic: Μιχαήλ Ἀτταλειάτης, Mikhael Attaleiates) (c.1022-1080) fou un jutge i procònsol sota Miquel VII Ducas (1071-1078).

Veure Patrici (classe romana) і Miquel Ataliata

Miquel Taronita

Miquel Taronita (grec: Μιχαήλ Ταρωνίτης, Mikhaïl Taronitis) fou un aristòcrata romà d'Orient i cunyat de l'emperador Aleix I Comnè (r. 1081–1118).

Veure Patrici (classe romana) і Miquel Taronita

Mocenigo

La família Mocenigo era una família veneciana d'origen llombard dàlmata.

Veure Patrici (classe romana) і Mocenigo

Mugil·là (cognom)

Mugil·là (en llatí Mugillanus) va ser un cognomen que va portar una de les branques patrícies de la gens Papíria.

Veure Patrici (classe romana) і Mugil·là (cognom)

Mugilla

Mugilla (en Mugilla) va ser una antiga ciutat del Latium, esmentada només per Dionís d'Halicarnàs, que esmenta als mugillani (Μογιλαίνους) entre els pobles conquerits per Coriolà, al front de l'exèrcit volsc.

Veure Patrici (classe romana) і Mugilla

Neuweiler

Neuweiler és una ciutat suàbia dins el municipi de Buttenwiesen al districte de Dillingen an der Donau.

Veure Patrici (classe romana) і Neuweiler

Nicolau Copèrnic

fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Veure Patrici (classe romana) і Nicolau Copèrnic

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Veure Patrici (classe romana) і Noblesa

Nom romà

''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.

Veure Patrici (classe romana) і Nom romà

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Veure Patrici (classe romana) і Nou Testament

Numeri

Numeri (en llatí Numerius) era un praenomen romà poc corrent.

Veure Patrici (classe romana) і Numeri

Nundines

Nundines (del plural llatí nundinae) era l'equivalent a novè dia a l'antiga Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Nundines

Olibri

Anici Olibri (en llatí:, en grec) fou un dels emperadors romans d'Occident de l'any 472.

Veure Patrici (classe romana) і Olibri

Oratòria

miniatura A l'antiguitat clàssica, l'oratòria era estudiada com una part de la retòrica, és a dir, de l'art de l'eloqüència en l'expressió oral i escrita, i es considerava una habilitat important tant en l'àmbit públic com en el privat.

Veure Patrici (classe romana) і Oratòria

Orde senatorial romà

L'orde senatorial romà era el cos de Senadors de l'antiga Roma Amb la República la designació de les vacants del Senat, va passar als cònsols i després als Censors.

Veure Patrici (classe romana) і Orde senatorial romà

Orsini

El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.

Veure Patrici (classe romana) і Orsini

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Veure Patrici (classe romana) і Ostrogots

Ottone Canella

Ottone Canella va ser un noble i patrici genovès nascut probablement més tard del 1070 d.C.

Veure Patrici (classe romana) і Ottone Canella

Ovinia

La lex Ovinia va ser una antiga llei romana de data incerta però que s'ha suposat que podria ser de l'any 351 aC sota els consols Gai Marci Rútil i Publi Valeri Publícola i proposada per un tribú de la plebs de nom Ovini.

Veure Patrici (classe romana) і Ovinia

Pap (família)

Pap (en llatí Papus) era el nom d'una família romana d'origen patrici, que formava part de la gens Emília.

Veure Patrici (classe romana) і Pap (família)

Papat franc

La "Donació de Pipí" (756): Pipí el Breu concedí els territories de Ravenna al Papa Esteve II Del 756 al 857, el papat va passar de l'òrbita de l'Imperi Romà d'Orient a la dels reis dels francs.

Veure Patrici (classe romana) і Papat franc

Papia de vestalibus

La lex Papia de vestalibus va ser una antiga llei romana que establia que el Pontífex Màxim escollís vint noies joves sense distingir entre patrícies i plebees i entre elles a sort es nomenés una vestal per que fos consagrada a Vesta pel mateix Gran Pontífex.

Veure Patrici (classe romana) і Papia de vestalibus

Parastassis Síndomi Khroniké

Parastassis Síndomi Khroniké (en grec Παραστάσεις σύντομοι χρονικαί, "breus notes històriques") és un conjunt d’escrits de caràcter laic d'origen bizantí, compostos al llarg del per part de diversos autors.

Veure Patrici (classe romana) і Parastassis Síndomi Khroniké

Parc Arqueològic de Posillipo

El Parc Arqueologicoambiental de Posillipo (o del Pausilypon) és una àrea arqueològica de la ciutat de Nàpols, a Itàlia.

Veure Patrici (classe romana) і Parc Arqueològic de Posillipo

Parteni (patrici)

Parteni (Parthenius o Partenius) (Arle vers 485 - Trèveris 548) fou un funcionari gal·loromà d'origen arvern que va servir alhora als ostrogots i als francs.

Veure Patrici (classe romana) і Parteni (patrici)

Patrici

* Patrici (classe romana), classe més alta i dirigent de Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Patrici

Pòstum Ebuci Helva Còrnicen

Pòstum Ebuci Helva Còrnicen (Postumius Aebutius Helva Cornicen) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Pòstum Ebuci Helva Còrnicen

Pere Marcel·lí Fèlix Liberi

Petrus Marcellinus Felix Liberius, sovint citat com Liberi, (c. 465 - c. 554) va ser un aristòcrata i oficial romà de l'antiguitat tardana, la carrera del qual va incloure els més alts càrrecs tant del Regne Ostrogot d'Itàlia com de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Patrici (classe romana) і Pere Marcel·lí Fèlix Liberi

Petrones (general)

Petrones (grec: Πετρωνᾶς, Petronas; mort l'11 de novembre del 865) fou un destacat general i aristòcrata romà d'Orient de mitjans del.

Veure Patrici (classe romana) і Petrones (general)

Pinari Valent

Pinari Valent (Pinarius Valens) va ser un militar romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Pinari Valent

Pinaria de ambitu

La lex Pinaria de ambitu va ser una antiga llei romana que impedia als aspirants a magistratures portar una toga de color blanc (toga candida).

Veure Patrici (classe romana) і Pinaria de ambitu

Placídia

Placídia va ser una emperadriu consort romana, esposa de l'emperador romà d'Occident, Olibri.

Veure Patrici (classe romana) і Placídia

Plebiscit

El plebiscit (Plebiscitum) a l'antiga Roma era una votació assembleària dels plebeus.

Veure Patrici (classe romana) і Plebiscit

Plebs

La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.

Veure Patrici (classe romana) і Plebs

Pontífex romà

El pontífex, etimològicament «constructor de ponts» segons Varró, era una autoritat religiosa a l'antiga Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Pontífex romà

Popina

A l'antiga Roma, una popina (plural: popinae) era una taverna de mala reputació, associada tant a la restauració, als jocs d'atzar i a la prostitució.

Veure Patrici (classe romana) і Popina

Postumi (polític)

Postumi (en llatí Postumius) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Postumi (polític)

Postumi Albí

Els Postumi Albí (Postumius Albinus), més antigament Postumi Albus (Postumius Albus) foren una branca familiar de la gens Postúmia.

Veure Patrici (classe romana) і Postumi Albí

Pozzano

Pozzano és una frazione de la comune de Castellammare di Stabia, a la ciutat metropolitana de Nàpols i té uns 250 habitants.

Veure Patrici (classe romana) і Pozzano

Pròcul Gegani Macerí

Pròcul Gegani Macerí (en Proculus Geganius Macerinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Pròcul Gegani Macerí

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Veure Patrici (classe romana) і Pretor

Principat de Salern

El Principat de Salern fou un principat llombard del sud de la península Itàlica nascut l'any 851.

Veure Patrici (classe romana) і Principat de Salern

Protostràtor

El protostràtor (grec: πρωτοστράτωρ) fou una dignitat de la cort romana d'Orient que tenia els seus orígens en el mestre dels estables imperial.

Veure Patrici (classe romana) і Protostràtor

Provocatio ad populum

La provocatio ad populum era un aspecte del dret romà, que fou introduït per la Lex Valeria de provocatione del 509 aC, per rogatio del cònsol Publi Valeri Publícola que fou aplicat sobretot durant el període republicà.

Veure Patrici (classe romana) і Provocatio ad populum

Ptolemeu de Xipre

Ptolemeu de Xipre (en grec antic Πτολεμαῖος) anomenat Νόθος ("Nothos") que vol dir bastard (mort l'any 58 aC) fou rei de Xipre del 80 aC al 58 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Ptolemeu de Xipre

Publi Corneli Arvina

Publi Corneli Arvina (en llatí Publius Cornelius Arvina) va ser cònsol de Roma l'any 306 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Corneli Arvina

Publi Corneli Cos (tribú 408 aC)

Publi Corneli Cos (en Publius Cornelius A. F. M. N. Cossus) va ser un militar romà que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Corneli Cos (tribú 408 aC)

Publi Corneli Escipió Africà (sacerdot)

Publi Corneli Escipió Africà (en llatí Publius Cornelius Scipio Africanus) que va viure cap als anys 211aC/205aC –170aC, va ser un sacerdot romà fill gran de Publi Corneli Escipió Africà Major (Publius Cornelius Scipio Africanus Major) i de la seva esposa Aemilia Tertia.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Corneli Escipió Africà (sacerdot)

Publi Corneli Escipió Asina

Publi Corneli Escipió Asina (en llatí Publius Cornelius Scipio Asina) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Corneli Escipió Asina

Publi Corneli Escipió Barbat

Publi Corneli Escipió Barbat (Publius Cornelius Scipio Barbatus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Corneli Escipió Barbat

Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 111 aC)

Publi Corneli Escipió Nasica (en llatí Publius Cornelius Scipio Nasica) va ser un magistrat romà fill de ''Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio''.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 111 aC)

Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)

Publi Corneli Escipió Nasica (en llatí Publius Cornelius Scipio Nasica) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)

Publi Corneli Escipió Nasica (pretor)

Publi Corneli Escipió Nasica (en llatí Publius Cornelius Scipio Nasica) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Corneli Escipió Nasica (pretor)

Publi Corneli Escipió Nasica Corculum

Publi Corneli Escipió Nasica Corculum (Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Corneli Escipió Nasica Corculum

Publi Corneli Escipió Nasica Serapió

Publi Corneli Escipió Nasica Serapió (Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio) va ser un magistrat romà, fill de Publi Corneli Escipió Nasica Corculum.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Corneli Escipió Nasica Serapió

Publi Corneli Lèntul (ambaixador)

Publi Corneli Lèntul (en Publius Cornelius Servius F. Lentulus) va ser un magistrat romà, fill de Servi Corneli Lèntul.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Corneli Lèntul (ambaixador)

Publi Corneli Lèntul (pretor)

Publi Corneli Lèntul (en Publius Cornelius P. L. F. N. Lentulus) era fill del cònsol del 236 aC Publi Corneli Lèntul Caudí.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Corneli Lèntul (pretor)

Publi Corneli Lèntul Caudí (cònsol)

Publi Corneli Lèntul Caudí (en Publius Cornelius L. F. Tiberius N. Lentulus Caudinus), va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Corneli Lèntul Caudí (cònsol)

Publi Corneli Lèntul Caudí (pretor)

Publi Corneli Lèntul Caudí (Publius Cornelius L. F. L. N. Lentulus Caudinus), va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Corneli Lèntul Caudí (pretor)

Publi Corneli Lèntul Espinter (cònsol)

Cassi Longí i Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Publi Corneli Lèntul Espinter (Publius Cornelius P. F. L. N. Lentulus Spinther) va ser un magistrat romà fill d'un romà de nom Publi Corneli Lèntul.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Corneli Lèntul Espinter (cònsol)

Publi Corneli Rútil Cos

Publi Corneli Rútil Cos (Publius Cornelius Rutilus M. f. L. n. Cos) va ser un polític i militar romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Corneli Rútil Cos

Publi Curci

Publi Curci (en Publius Curtius) va ser un cavaller romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Curci

Publi Curiaci

Publi Curiaci (en llatí Publius Curiatius) va ser un magistrat i polític romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Curiaci

Publi Deci Mus (cònsol 312 aC)

Publi Deci Mus (en Publius Decius Mus) va ser un magistrat romà i militar.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Deci Mus (cònsol 312 aC)

Publi Fonteu

Publi Fonteu (en llatí Publius Fonteius) va ser un jove romà d'una obscura família, probablement la gens Fonteia, que va ser escollit com a pare adoptiu per Publi Clodi Pulcre quan va necessitar ser adoptat per un plebeu per poder accedir al càrrec de tribú de la plebs l'any 60 aC, abandonant la gens Clàudia, que era patrícia.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Fonteu

Publi Furi Fil (cònsol)

Publi Furi Fil (en llatí Publius Furius SP. F. M. N. Philus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Furi Fil (cònsol)

Publi Furi Fil (magistrat)

Publi Furi Fil (en llatí Publius Furius Philus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Furi Fil (magistrat)

Publi Furi Medul·lí Fus

Publi Furi Medul·lí Fus (en llatí Publius Furius Medullinus Fusus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Furi Medul·lí Fus

Publi Manli Capitolí

Publi Manli Capitolí (en Publius Manlius A. F. A. N. Capitolinus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Manli Capitolí

Publi Meli Capitolí

Publi Meli Capitolí (en llatí Publius Maelius Capitolinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Meli Capitolí

Publi Minuci Augurí

Publi Minuci Augurí (en llatí Publius Minucius Augurinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Minuci Augurí

Publi Postumi Albí Regil·lensis

Publi Postumi Albí Regil·lensis (Publius Postumius A. f. A. n. Albinus Regillensis), esmentat per Titus Livi com a Marcus Postumius, pertanyia a la gens Postúmia, una família patrícia.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Postumi Albí Regil·lensis

Publi Quintili Var (pretor)

Publi Quintili Var (en llatí Publius Quintilius Varus) va ser un militar romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Quintili Var (pretor)

Publi Quintili Var el jove

Publi Quintili Var "el jove" (en llatí Publius Quintilius Varus Minor) era fill del general romà Publi Quintili Var (cònsol 13 aC).

Veure Patrici (classe romana) і Publi Quintili Var el jove

Publi Servili Prisc Estructe (cònsol 495 aC)

Publi Servili Prisc Estructe (en Publius Servilius Priscus Structus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Servili Prisc Estructe (cònsol 495 aC)

Publi Sesti

Publi Sesti (en llatí Publius Sestius) que també apareix als textos com a Publi Sexti (Publius Sextius) va ser un magistrat romà, fill de L. Sesti.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Sesti

Publi Sesti Capitolí Vaticà

Publi Sesti Capitolí Vaticà (en llatí Publius Sestius Capitolinus Vaticanus) era un magistrat romà que va ser cònsol l'any 452 aC juntament amb Tit Meneni Agripes Lanat.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Sesti Capitolí Vaticà

Publi Sulpici Galba (pretor 66 aC)

Publius Sulpici Galba (Publius Sulpicius Galba) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Sulpici Galba (pretor 66 aC)

Publi Sulpici Galba Màxim

Publi Sulpici Galba Màxim ((Publius Sulpicius Servius R. f. P. n. Galba Maximus)) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Sulpici Galba Màxim

Publi Veturi Gemin Cicurí

Publi Veturi Gemin Cicurí (Publius Veturius Geminus Cicurinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Publi Veturi Gemin Cicurí

Pudicítia

Pudicítia (en llatí Pudicitia, en grec) va ser una deïtat romana personificació de la modèstia.

Veure Patrici (classe romana) і Pudicítia

Qüestor

El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.

Veure Patrici (classe romana) і Qüestor

Quint Bebi

Quint Bebi (en llatí Quinctus Baebius) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Bebi

Quint Curci (acusador)

Quint Curci (Quintus Curtius) va ser un jove romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Curci (acusador)

Quint Curci Ruf

Quint Curci Ruf o Rufus (Quintus Curtius Rufus; ?, dC) va ser un historiador romà especialitzat en la vida d'Alexandre el Gran.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Curci Ruf

Quint Curci Rufus (cònsol)

Quint Curci Rufus (Quintus Curtius Rufus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Curci Rufus (cònsol)

Quint Emili Pap

Quint Emili Pap (en llatí Quintus Aemilius Papus) va ser un magistrat romà que va viure al segle III aC.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Emili Pap

Quint Fabi Vibulà (cònsol 467 aC)

Quint Fabi Vibulà (en llatí Quintus Fabius M. F. K. N. Vibulanus) fill de Marc Fabi Vibulà I, va ser un magistrat romà, elegit tres vegades cònsol i també membre de la comissió de decemvirs que va elaborar les Lleis de les dotze taules.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Fabi Vibulà (cònsol 467 aC)

Quint Marci Filip (cònsol 186 aC i 169 aC)

Quint Marci Filip (en Quintus Marcius L. F. Q. N. Philippus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Marci Filip (cònsol 186 aC i 169 aC)

Quint Marci Rex (tribú)

Quint Marci Rex (en llatí Quintus Marcius Rex) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Marci Rex (tribú)

Quint Marci Trèmul

Quint Marci Trèmul (en llatí Quintus Marcius Tremulus) va ser un magistrat romà d'origen plebeu.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Marci Trèmul

Quint Minuci Esquilí Augurí

Quint Minuci Esquilí Augurí (en llatí Quinctius Minucius Esquilinus Augurinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Minuci Esquilí Augurí

Quint Ogulni

Quint Ogulni (en Quintus Ogulnius) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Ogulni

Quint Publili Filó

Quint Publili Filó (en Quintus Publilius Q. F. Q. N. Philo) va ser un magistrat romà i un general destacat a la Segona Guerra samnita.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Publili Filó

Quint Sulpici Camerí

Quint Sulpici Camerí (en llatí Quintus Sulpicius Ser. F. Ser. N. Camerinus Cornutus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Sulpici Camerí

Quint Sulpici Camerí Cornut (cònsol 490 aC)

Quint Sulpici Camerí Cornut (en llatí Quintus Sulpicius Camerinus Cornutus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Sulpici Camerí Cornut (cònsol 490 aC)

Quint Sulpici Camerí Cornut (tribú 402 aC)

Quint Sulpici Camerí Cornut (en llatí Quintus Sulpicius Ser. F. Ser. N. Camerinus Cornutus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Sulpici Camerí Cornut (tribú 402 aC)

Quint Sulpici Pretextat

Quint Sulpici Pretextat o Quint Sulpici Camerí Pretextat (Quintus Sulpicius Camerinus Pretextatus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Sulpici Pretextat

Quint Tarquici

Quint Tarquici (en Quintus Tarquitius) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Tarquici

Quint Terenci Cul·leó (ambaixador)

Quint Terenci Cul·leó (en llatí Quintus Terentius Culleo) va ser un destacat magistrat romà de rang pretorià i senador de considerable distinció.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Terenci Cul·leó (ambaixador)

Quint Terenci Cul·leó (tribú de la plebs)

Quint Terenci Cul·leó (en llatí Quintus Terentius Culleo) va ser un militar i polític romà.

Veure Patrici (classe romana) і Quint Terenci Cul·leó (tribú de la plebs)

Quinti Cincinnat

Els Quinti Cincinnat (en Quinctii Cincinnati) fou una família romana d'origen patrici que formava part de la gens Quíntia i que portava el cognomen Cincinnat ('de cabells reülls').

Veure Patrici (classe romana) і Quinti Cincinnat

Quinti Flaminí

Els Quinti Flaminí (en Quinctii Flaminini) foren una família romana pertanyent a una branca de la gens Quíntia, patricis originaris d'Alba Longa.

Veure Patrici (classe romana) і Quinti Flaminí

Ràtzies al Curopalat

Ràtzies al Curopalat (642-750) La primera incursió dels àrabs al territori del Curopalat d'Ibèria o Kartli va tenir lloc el 642 o 643, però va ser rebutjada.

Veure Patrici (classe romana) і Ràtzies al Curopalat

Ròmul i Rem

En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Ròmul i Rem

Reforma serviana

La Reforma Serviana s'atribueix a Servi Tul·li (578 - 535 aC) sisè rei de Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Reforma serviana

Regil

Regil (en Regillus) era un cognom de la gens Emília, una gens d'origen patrici.

Veure Patrici (classe romana) і Regil

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Veure Patrici (classe romana) і Regne de França

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Veure Patrici (classe romana) і Regne de Tolosa

Regne dels ostrogots

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.

Veure Patrici (classe romana) і Regne dels ostrogots

Regne Romà

El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.

Veure Patrici (classe romana) і Regne Romà

Reixtuní

Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.

Veure Patrici (classe romana) і Reixtuní

Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina

Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.

Veure Patrici (classe romana) і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina

República d'Amalfi

La República Marinera d'Amalfi o Ducat d'Amalfi va ser una ciutat estat independent de facto, centrada en la ciutat homònima.

Veure Patrici (classe romana) і República d'Amalfi

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Patrici (classe romana) і República Romana

Retrat

Retrat funerari d'un jove de la província romana d'Egipte de l'antiga Roma Un retrat és la representació de la fisonomia d'una persona.

Veure Patrici (classe romana) і Retrat

Retrat de la senyora Guillaume amb pamela

Retrat de la senyora Guillaume amb pamela (Portrait de Madame Paul Guillaume au grand chapeau) és un quadre d'André Derain dipositat al Museu de l'Orangerie de París.

Veure Patrici (classe romana) і Retrat de la senyora Guillaume amb pamela

Rex sacrorum

Rex sacrorum o Rex sacrificulus o Rex sacrificus fou el magistrat romà que després de l'establiment de la república va rebre algunes de les funcions religioses que abans corresponien als reis.

Veure Patrici (classe romana) і Rex sacrorum

Robert Campin

Robert Campin (Valenciennes, 1375 - Tournai, 26 d'abril de 1444) fou un pintor i escultor flamenc del gòtic.

Veure Patrici (classe romana) і Robert Campin

Rome (sèrie de televisió)

Rome és una sèrie de televisió britànico-estatunidenca situada en l'època del pas de la República Romana a l'Imperi.

Veure Patrici (classe romana) і Rome (sèrie de televisió)

Romeu i Julieta

Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare l'any 1597.

Veure Patrici (classe romana) і Romeu i Julieta

Romiliae

Les leges romiliae són les lleis romanes que suposadament va dictar Ròmul després de la fundació de Roma.

Veure Patrici (classe romana) і Romiliae

Satíricon

El Satíricon o Satiricó (Satyricon o Satyrica) és una obra clàssica de ficció, amb una barreja de prosa i poesia, escrita en llatí a finals del dC.

Veure Patrici (classe romana) і Satíricon

Saverrió

Saverrió (en llatí Saverrio) era el cognomen d'una família patrícia de la gens Sulpícia.

Veure Patrici (classe romana) і Saverrió

Sèrgia (germana de Catilina)

Sèrgia (en llatí Sergia) va ser una dama romana, germana de Catilina, que va viure al.

Veure Patrici (classe romana) і Sèrgia (germana de Catilina)

Sèrgia (tribu)

Inscripció funerària de ''Pomponius Poeninus'', dedicada pel seu germà, soldat de la IV Cohort Pretoriana de Roma, naturals ambdós de ''Norba Caesarina'' i adscrits a la tribu Sèrgia. La tribu Sèrgia va ser una de les 35 tribus romanes amb dret de vot a l'Assemblea Tribal Romana.

Veure Patrici (classe romana) і Sèrgia (tribu)

Secessio plebis

Secessio plebis (Secessió o separació dels plebeus) era l'acció, per part dels plebeus romans, similar a una vaga general portada a l'extrem, en el context de les lluites de poder entre plebeus i patricis (conflicte de les ordres) durant el període de la República Romana.

Veure Patrici (classe romana) і Secessio plebis

Semproni Atratí

Els Semproni Atratí (Sempronii Atratini) foren una branca patrícia de la gens Semprònia que portà el cognomen Atratí.

Veure Patrici (classe romana) і Semproni Atratí

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Veure Patrici (classe romana) і Senat Romà

Sentia

La lex Sentia va ser una antiga llei romana establerta probablement l'any 19 aC quan eren cònsols Gai Senti Saturní i Quint Lucreci Vespil·ló, i amb August d'emperador.

Veure Patrici (classe romana) і Sentia

Sergestos

Sergestos (de vegades en català, també Sergest) va ser un general troià company d'Eneas, citat per Virgili a lEneida.

Veure Patrici (classe romana) і Sergestos

Sergi de Zeugma

Sergi (en llatí Sergius, en grec antic) va ser un militar i escriptor romà, nadiu de Seugma a Síria, fill d'Aftoni.

Veure Patrici (classe romana) і Sergi de Zeugma

Sergi Nicetiata

Sergi Nicetiata (Σέργιος Νικητιάτης, Sérgios Nikitiatis, fl. cap al 843) fou un alt funcionari de l'Imperi Romà d'Orient pertanyent a la dinastia amoriana.

Veure Patrici (classe romana) і Sergi Nicetiata

Servi Corneli Lèntul (cònsol)

Servi Corneli Lèntul (Servius Cornelius Cn.) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Servi Corneli Lèntul (cònsol)

Servi Corneli Lèntul (edil)

Servi Corneli Lèntul (en Servius Cornelius Lentulus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Servi Corneli Lèntul (edil)

Servi Sulpici Camerí

Servi Sulpici Camerí (en llatí Servius Sulpicius Q. F. Ser. N. Camerinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Servi Sulpici Camerí

Servi Sulpici Camerí Cornut (cònsol 461 aC)

Servi Sulpici Camerí Cornut (Servius Sulpicius Ser.) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Servi Sulpici Camerí Cornut (cònsol 461 aC)

Servi Sulpici Camerí Cornut (cònsol 500 aC)

Servi Sulpici Camerí Cornut (en llatí Servius Sulpicius P. F. Camerinus Cornutus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Servi Sulpici Camerí Cornut (cònsol 500 aC)

Servi Sulpici Camerí Rufus

Servi Sulpici Rufus (Servius Sulpicius Camerinus Rufus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Servi Sulpici Camerí Rufus

Servi Sulpici Galba (cònsol 144 aC)

Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius S. f. Galba) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Servi Sulpici Galba (cònsol 144 aC)

Servi Sulpici Galba (cònsol el 108 aC)

Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius Ser.) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Servi Sulpici Galba (cònsol el 108 aC)

Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC)

Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius S. f. S. n. Galba) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC)

Servi Sulpici Rufus (tribú consolar)

Servi Sulpici Rufus (Servius Sulpicius Rufus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Servi Sulpici Rufus (tribú consolar)

Sext Apuleu (cònsol 29 aC)

Sext Apuleu (en Sextus Appuleius) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Sext Apuleu (cònsol 29 aC)

Sext Apuleu (cònsol any 14)

Sext Apuleu (en Sextus Appuleius Sex.) va ser un magistrat romà, probablement fill de Sext Apuleu, que va ser cònsol l'any 29 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Sext Apuleu (cònsol any 14)

Sext Furi Medul·lí Fus

Sext Furi Medul·lí Fus (en Sextus Furius Medullinus Fusus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Sext Furi Medul·lí Fus

Sext Juli Jul

Sext Juli Jul (en llatí Sextus Julius Julus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Sext Juli Jul

Sext Quintili Var (cònsol)

Sext Quintili Var (en Sextus Quintilius Sex.) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Sext Quintili Var (cònsol)

Sext Quintili Var (qüestor)

Sext Quintili Var (en Sextus Quintilius Varus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Sext Quintili Var (qüestor)

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Veure Patrici (classe romana) і Sexualitat a l'antiga Roma

Siena

Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Veure Patrici (classe romana) і Siena

Sul·la (cognom)

Sul·la (en llatí Sulla) va ser el nom d'una família romana d'origen patrici que formava part de la gens Cornèlia.

Veure Patrici (classe romana) і Sul·la (cognom)

Sulpici Camerí

Els Sulpici Camerí (Sulpicii Camerini) foren una família patrícia de la gens Sulpícia que portava el cognomen Camerí, el qual podria derivar de la ciutat de Camèria, Laci.

Veure Patrici (classe romana) і Sulpici Camerí

Sumbat I d'Artanudji

Sumbat I de Artanudji (mort l'any 899) fou un príncep de Artanudji (Tao Superior i Klardjètia) de la família dels Bagrationi, que regna en la segona part del.

Veure Patrici (classe romana) і Sumbat I d'Artanudji

Szombathely

Catedral de Szombathely. Szombathely (Steinamanger en alemany, Savaria en llatí, Sombotel en eslovè, Kamenec en eslovac) és una ciutat i comtat urbà (en hongarès: "megyei jogú Város") d'Hongria situada a l'oest del país, al costat de la frontera amb Àustria, i és la capital de la província de Vas (Hongria).

Veure Patrici (classe romana) і Szombathely

Tarquini el Superb

Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.

Veure Patrici (classe romana) і Tarquini el Superb

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.

Veure Patrici (classe romana) і Tàcit

Teoctist

Teoctist (grec: Θεόκτιστος, Theóktistos; mort el 20 de novembre del 855) fou un alt funcionari de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Patrici (classe romana) і Teoctist

Teodor Docià

Teodor Docià (Θεόδωρος Δοκειανός, Theódoros Dokianós) fou un noble romà d'Orient que florí al tercer quart del.

Veure Patrici (classe romana) і Teodor Docià

Tercer estat

El tercer estat en una representació francesa de l'any 1789, carregant el pes amb flors de lliri, que representen la casa reial. El tercer estament és un dels tres estaments bàsics de la societat pròpia del feudalisme i de l'Antic Règim.

Veure Patrici (classe romana) і Tercer estat

Termes romanes

Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.

Veure Patrici (classe romana) і Termes romanes

Tiberi Numici

Tiberi Numici (en llatí Tiberius Numicius) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Tiberi Numici

Tit Cleli Sícul

Tit Cleli Sícul (Titus Cloelius Siculus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Tit Cleli Sícul

Tit Ebuci Helva

Tit Ebuci Helva (Titus Aebutius T. f. Helva Flavus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Tit Ebuci Helva

Tit Genuci Augurí

Tit Genuci Augurí (en llatí Titus Genucius Augurinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Tit Genuci Augurí

Tit Hermini Aquilí

Tit Hermini Aquilí (en llatí Titus Herminius Aquilinus) va ser un comandant romà de les tropes del rei Tarquini el Superb, juntament amb Publi Horaci Cocles (Publius Horatius Cocles).

Veure Patrici (classe romana) і Tit Hermini Aquilí

Tit Meneni Lanat (cònsol 452 aC)

Tit Meneni Lanat (en Tilus Menenius Agr.), que Livi anomena Titus però Dionís d'Halicarnàs, Luci i altres diuen que es deia Tilus, va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Tit Meneni Lanat (cònsol 452 aC)

Tit Meneni Lanat (cònsol 477 aC)

Tit Meneni Lanat (en Tilus Menenius Agr.) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Tit Meneni Lanat (cònsol 477 aC)

Tit Numici Prisc

Tit Numici Prisc (Titus Numicius Priscus) va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Tit Numici Prisc

Tit Quinti Crispí Sulpicià

Tit Quinti Crispí Sulpicià (en Titus Quinctius Crispinus Sulpicianus) va ser un senador i magistrat romà del, que va ser nomenat cònsol l'any 9 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Tit Quinti Crispí Sulpicià

Tit Quintili Var

Tit Quintili Var (en llatí Titus Quintilius Varus) va ser un militar romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Tit Quintili Var

Tit Sexti Laterà (cònsol 154)

Tit Sexti Laterà (Titus Sextius Lateranus) va ser un magistrat romà membre de la família dels Laterans de la gens Sèxtia, a la qual va pertànyer el primer cònsol plebeu Luci Sexti Sextí Laterà el 366 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Tit Sexti Laterà (cònsol 154)

Tit Sicini Sabí

Tit Sicini Sabí (en Titus Sicinius Sabinus) va ser un magistrat romà del segle V aC.

Veure Patrici (classe romana) і Tit Sicini Sabí

Tit Veturi Gemin Cicurí (cònsol 462 aC)

Tit Veturi Gemin Cicurí (en Titus Veturius Geminus Cicurinus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Tit Veturi Gemin Cicurí (cònsol 462 aC)

Tit Veturi Gemin Cicurí (cònsol 494 aC)

Tit Veturi Gemin Cicurí (Titus Veturius Geminus Cicurinus) va ser un magistrat romà que pertanyia a la família patrícia dels Cicurí, una branca de la gens Vetúria.

Veure Patrici (classe romana) і Tit Veturi Gemin Cicurí (cònsol 494 aC)

Titus Quinti Capitolí Barbat

Titus Quinti Capitolí Barbat (en Titus Quinctius Capitolinus Barbatus) va ser un magistrat romà.

Veure Patrici (classe romana) і Titus Quinti Capitolí Barbat

Titus Taci

''La intervenció de les sabines'', de Jacques-Louis David, mostra '''Titus Taci''' a l'esquerra. Titus Taci, segons la llegenda, fou rei de Roma per cinc anys juntament amb el rei Ròmul.

Veure Patrici (classe romana) і Titus Taci

Tomba dels Escipions

Localització de la tomba en l'antiga Roma La tomba dels Escipions (en llatí sepulcrum Scipionum o hypogaeum Scipionum) és un monument funerari de l'edat romana que es troba a Roma, a la Via Àpia, a poca distància de la porta de San Sebastiano.

Veure Patrici (classe romana) і Tomba dels Escipions

Transmissió dels textos clàssics grecs

Rafael, es van perdre en part pels europeus occidentals durant segles. La transmissió dels clàssics grecs a l'Europa occidental llatina durant l'edat mitjana va ser un factor clau en el desenvolupament de la vida intel·lectual a l'Europa occidental.

Veure Patrici (classe romana) і Transmissió dels textos clàssics grecs

Trebonia de tribunis

Trebonia de tribunis va ser una antiga llei romana proposada per Luci Treboni Asper, tribú de la plebs l'any 448 aC quan eren cònsols Tit Virgini Tricost Celiomontà i Espuri Hermini Coritinesà.

Veure Patrici (classe romana) і Trebonia de tribunis

Tretze tristos tràngols

Tretze tristos tràngols és un recull de tretze contes breus d'Albert Sánchez Piñol publicat el 2008 per primera vegada per l'editorial La Campana.

Veure Patrici (classe romana) і Tretze tristos tràngols

Tribú amb potestat consular

Els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consular durant l'anomenat «conflicte dels Ordres» a la República Romana, començant l'any 444 aC, i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Tribú amb potestat consular

Tribú de la plebs

El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.

Veure Patrici (classe romana) і Tribú de la plebs

Tribú militar

Tribú militar (en llatí tribunus militum) era el nom dels oficials comandants de les legions romanes.

Veure Patrici (classe romana) і Tribú militar

Triciptí (cognom)

Triciptí (en llatí Triciptinus) era un antic cognomen romà de la gens Lucrècia, una gens romana d'origen patrici.

Veure Patrici (classe romana) і Triciptí (cognom)

Triclini

'''Triclini''' romà en un dibuix del segle XIX Recreació d'un triclini El triclini (del llatí triclinium, provinent del grec τρικλίνιον, triklínion, de τρι-, tri-, 'tres', i κλίνη, kline, mena de llit, butaca llarga, sofà o, més aviat, chaise longue) era l'estança d'una casa romana amb la funció de menjador.

Veure Patrici (classe romana) і Triclini

Tubert

Tubert (en llatí Tubertus) era un cognomen que va usar la gens Postúmia, d'origen patrici.

Veure Patrici (classe romana) і Tubert

Valèria (esposa de Sul·la)

Valèria (en llatí Valeria) va ser la darrera esposa de Luci Corneli Sul·la.

Veure Patrici (classe romana) і Valèria (esposa de Sul·la)

Valeria de quaestoribus

La lex Valeria de quaestoribus va ser una antiga llei romana proposada per Publi Valeri Publícola cap a l'any 507 aC, que establia dos qüestors cada any triats entre els joves patricis, per recaptar les rendes de l'estat que s'havien de guardar al temple de Saturn, portant adequadament els comptes.

Veure Patrici (classe romana) і Valeria de quaestoribus

Vàlia

Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.

Veure Patrici (classe romana) і Vàlia

Veni, vidi, vici

Bust de Juli Cèsar Veni, vidi, vici ('vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer') és una locució llatina emprada pel general i cònsol de la República Romana, Juli Cèsar, l'any 47 aC en dirigir-se al Senat romà descrivint la seva victòria recent a la batalla de Zela.

Veure Patrici (classe romana) і Veni, vidi, vici

Verres

Gai Verres (Gaius Verres; ca. –) va ser un magistrat romà famós el seu processament per corrupció i abús de poder.

Veure Patrici (classe romana) і Verres

Vetúria (tribu)

La tribu Vetúria (llatí: Veturia) va ser una de les 35 tribus de l'antiga Roma amb dret de vot a l'Assemblea Tribal Romana.

Veure Patrici (classe romana) і Vetúria (tribu)

Vi blanc

El vi blanc és una varietat de vi que pot tenir diferents tonalitats del groc, com de palla, groc verd o groc daurat.

Veure Patrici (classe romana) і Vi blanc

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.

Veure Patrici (classe romana) і Vil·la romana

Virgínia (filla d'Aulus Virgini)

Virgínia (Verginia), filla d'Aulus Virgini, tribú de la plebs l'any 395 aC, va ser una dama romana, que era patrícia de naixement però es va casar amb el plebeu Luci Volumni Flamma Violent, que va ser cònsol els anys 307 aC i 296 aC.

Veure Patrici (classe romana) і Virgínia (filla d'Aulus Virgini)

Virgini Rufus

Titus o Luci Vergini Rufus, sovint també adaptat Virgini (Lucius/Titus Verginius Rufus), va ser un magistrat romà del.

Veure Patrici (classe romana) і Virgini Rufus

Virgini Tricost

Els Virgini Tricost (Verginius Tricostus) foren una branca patrícia de la gens Virgínia força nombrosa, que al seu torn es va dividir en diverses branques, cadascuna amb un agnomen: els Celiomontà, els Esquilí i els Rútil.

Veure Patrici (classe romana) і Virgini Tricost

Voleró Publili

Voleró Publili (Volero Publilius) va ser un tribú romà.

Veure Patrici (classe romana) і Voleró Publili

Vulsó

Vulsó (en Vulso) era un cognom romà que portava una distingida família de la gens Mànlia, d'origen patrici.

Veure Patrici (classe romana) і Vulsó

Zaban

Zaban és el nom d'un noble longobard d'Itàlia de la segona meitat del.

Veure Patrici (classe romana) і Zaban

339 aC

El 339 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Veure Patrici (classe romana) і 339 aC

443 aC

El 443 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Patrici (classe romana) і 443 aC

445 aC

El 445 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Patrici (classe romana) і 445 aC

446 aC

El 446 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Patrici (classe romana) і 446 aC

448 aC

El 448 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Patrici (classe romana) і 448 aC

449 aC

El 449 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Patrici (classe romana) і 449 aC

També conegut com Aristocràcia romana, Patrici (Imperi Romà d'Orient), Patrici (títol), Patrici romà, Patricia (antiga Roma), Patricii, Patricis, Patricis i plebeus.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat