Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Patent de cors

Índex Patent de cors

Patent de cors francesa de 1809 Una patent de cors (del llatí cursus, 'carrera') era un document atorgat pels monarques o els dirigents de les ciutats estat pel qual el beneficiari (el corsari) obtenia llicència de l'autoritat per atacar vaixells i altres pertinences dels enemics d'aquells.

Taula de continguts

  1. 41 les relacions: Agustí Conill i Sala, Almirall, Anita Garibaldi, Antoni Barceló i Pont de la Terra, Article u de la Constitució dels Estats Units, Atacs corsaris a Fuerteventura de 1740, Bernat I de Vilamarí, Companyia Reial Africana, Conquesta de Mallorca, Cors (desambiguació), Corsari, Crema de Falmouth, Cristòfor Colom, Declaració de París, Felip Bauçà Canyes, Galceran de Requesens i de Santacoloma, Història de Maurici, Història de Reus, Ingela Gathenhielm, Invasió Portuguesa (1816), Jaume Canals i Penya, Jeroni Basart i Morató, Joris van Spilbergen, Josep Grases Sabater, Julienne David, Martí Badia i Caner, Maurici, Nova Escòcia a la Revolució Americana, Operacions navals de la Guerra de la Revolució Americana, Patents reials, Pau de Miró i March, Pedro Sarmiento de Gamboa, Pere d'Albalat, Pere Gil i Babot, Pirateria marítima, Real Fábrica de Artillería de La Cavada, Samuel de Champlain, Santa Eulàlia (bergantí), Saqueig de Recife, Selman Reis, Tractat de París (1856).

Agustí Conill i Sala

Agustí Conill Sala (Lloret de Mar, 24 de desembre de 1786 – Lloret de Mar, 23 de febrer de 1837) fou un capità de vaixell català.

Veure Patent de cors і Agustí Conill i Sala

Almirall

Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.

Veure Patent de cors і Almirall

Anita Garibaldi

Ana Maria de Jesus Ribeiro da Silva més coneguda com Anita Garibaldi (Laguna, Santa Catarina, Brasil, 30 d'agost de 1821- Ravenna, Itàlia, 4 d'agost de 1849) va ser una cèlebre lluitadora, coneguda per la seva participació a la Guerra dels Farrapos i al procés d'unificació italiana, juntament amb el seu marit Giuseppe Garibaldi, per aquest motiu és sobrenomenada l'«Heroïna dels Dos Mons».

Veure Patent de cors і Anita Garibaldi

Antoni Barceló i Pont de la Terra

Antoni Barceló i Pont de la Terra (Palma, Mallorca, 31 de desembre de 1716 - 30 de gener de 1797) fou tinent general de l'Armada Espanyola.

Veure Patent de cors і Antoni Barceló i Pont de la Terra

Article u de la Constitució dels Estats Units

Primera pàgina de la Constitució original dels Estats Units d'Amèrica, que inclou part de l'Article I. Segona pàgina de la Constitució original dels Estats Units d'Amèrica, que inclou el final de l'Article I. LArticle I de la Constitució dels Estats Units, la data de la qual d'aprovació data de 1788, declara l'establiment del poder legislatiu del Govern Federal dels Estats Units, representat pel Congrés, que inclou una Càmera dels Representants i un Senat.

Veure Patent de cors і Article u de la Constitució dels Estats Units

Atacs corsaris a Fuerteventura de 1740

Els atacs corsaris a Fuerteventura de 1740 per part de corsaris anglesos es van dur a terme en un mes de diferència, coincidint amb la Guerra de l'Orella de Jenkins i foren rebutjats amb problemes per la milícia de l'illa.

Veure Patent de cors і Atacs corsaris a Fuerteventura de 1740

Bernat I de Vilamarí

Bernat I de Vilamarí († 1463) fou un noble i militar català del llinatge de Vilamarí.

Veure Patent de cors і Bernat I de Vilamarí

Companyia Reial Africana

La Companyia Reial Africana fou una empresa mercantil creada per la família Stuart i mercaders de Londres per comerciar al llarg de la costa de l'oest d'Àfrica.

Veure Patent de cors і Companyia Reial Africana

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Veure Patent de cors і Conquesta de Mallorca

Cors (desambiguació)

* Relatiu a l'illa de Còrsega o als seus habitants.

Veure Patent de cors і Cors (desambiguació)

Corsari

Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.

Veure Patent de cors і Corsari

Crema de Falmouth

La crema de Falmouth fou un atac perpetrat per una flota de bucs de la Royal Navy a la ciutat de Falmouth, a Massachusetts (lloc de l'actual ciutat de Portland, a Maine), el 18 d'octubre de 1775.

Veure Patent de cors і Crema de Falmouth

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Veure Patent de cors і Cristòfor Colom

Declaració de París

La Declaració de París va ser una declaració sobre el dret marítim europeu en temps de guerra realitzada a París, França, el 16 d'abril de 1856.

Veure Patent de cors і Declaració de París

Felip Bauçà Canyes

Felip Bauzà i Canyes (Palma, 1764 - Londres, 1834) fou un polític liberal i maçó, geògraf, cartògraf, astrònom, corsari i capità de navili mallorquí de finals del i començaments del.

Veure Patent de cors і Felip Bauçà Canyes

Galceran de Requesens i de Santacoloma

Galceran de Requesens i de Santacoloma (? - València 1465) va ser lloctinent de Catalunya en el regnat d'Alfons el Magnànim.

Veure Patent de cors і Galceran de Requesens i de Santacoloma

Història de Maurici

Mapa francès de 1791 amb el títol «Illa de França». Dodo Aquest article tracta sobre la història de Maurici.

Veure Patent de cors і Història de Maurici

Història de Reus

A continuació, un breu resum de la història de Reus.

Veure Patent de cors і Història de Reus

Ingela Gathenhielm

Ingela Olofsdotter Gathenhielm née Hammar (11 de setembre de 1692 - 29 d'abril de 1729), va ser una armadora i corsària sueca al servei del rei Carles XII de Suècia durant la Gran Guerra del Nord.

Veure Patent de cors і Ingela Gathenhielm

Invasió Portuguesa (1816)

La Invasió lusobrasilera, també coneguda com a Invasió portuguesa de 1816 (Invasão Portuguesa de 1816), Guerra contra Artigas (al Brasil) o Segona invasió portuguesa de 1816 (Segunda Invasão Portuguesa)La denominació de «Segona invasió portuguesa» es deu al fet que, a finals de 1811, es va produir una primera invasió portuguesa sobre el territori de la Banda Oriental per tropes sota el comandament de Diego de Souza en suport del virrei Francisco Javier de Elío.

Veure Patent de cors і Invasió Portuguesa (1816)

Jaume Canals i Penya

Jaume Joan Canals i Penya (Sóller, 1616 - Palma, 27 de gener de 1679) fou un capità de barca, militar, corsari i mercader mallorquí.

Veure Patent de cors і Jaume Canals i Penya

Jeroni Basart i Morató

Jeroni Basart i Morató, àlies Rufo, (Sant Feliu de Guíxols, 1742 - Sant Feliu de Guíxols, 1811) va ser un corsari empordanès durant les guerres contra França i Gran Bretanya de finals del.

Veure Patent de cors і Jeroni Basart i Morató

Joris van Spilbergen

Joris van Spielbergen (Anvers, 1568 - Bergen op Zoom, 1620) va ser un oficial naval militar i corsari neerlandès del que va saquejar les costes de Xile i del Perú.

Veure Patent de cors і Joris van Spilbergen

Josep Grases Sabater

Josep Grases Sabater (Reus, - segle XIX) va ser un jurista i polític català, fill de Josep Grases i Ribes i net de Francesc Grases i Gralla.

Veure Patent de cors і Josep Grases Sabater

Julienne David

, va ser una corsària francesa.

Veure Patent de cors і Julienne David

Martí Badia i Caner

Martí Badia i Caner, àlies Martinet (Palamós, 4 de gener de 1754 - ?, s. XIX) va ser un corsari empordanès del darrer quart del.

Veure Patent de cors і Martí Badia i Caner

Maurici

La República de Maurici és un estat africà situat a l'oceà Índic sud-occidental, a uns 900 km a l'est de Madagascar.

Veure Patent de cors і Maurici

Nova Escòcia a la Revolució Americana

Nova Escòcia va estar fortament involucrada en la Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (Nova Escòcia incloïa l'actual Nova Brunsvic actual fins que es va crear aquesta colònia després de la guerra).

Veure Patent de cors і Nova Escòcia a la Revolució Americana

Operacions navals de la Guerra de la Revolució Americana

La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica va observar una sèrie de maniobres i batalles militars que van implicar forces navals de l'Armada Reial Britànica i de l'Armada Continental des de 1775, i de la Marina francesa des de 1778.

Veure Patent de cors і Operacions navals de la Guerra de la Revolució Americana

Patents reials

Les Patents reials (en italià: Regie patenti) eren documents oficials, lleis o decrets, emesos pel monarca en carta oberta, per tal de permetre el sorgiment de projectes a gran escala relacionats amb les àrees d'especial importància per a l'Estat.

Veure Patent de cors і Patents reials

Pau de Miró i March

Pau de Miró i March (Reus, 25 d'octubre de 1735 - Reus, 22 d'abril de 1802) va ser un comerciant i terratinent català.

Veure Patent de cors і Pau de Miró i March

Pedro Sarmiento de Gamboa

Pedro Sarmiento de Gamboa (Pontevedra, ca. 1532 - oceà Atlàntic, prop de Lisboa, 17 de juliol de 1592) fou un navegant, explorador, historiador, astrònom i científic espanyol que l'any 1568 contribuí en el descobriment de les illes Salomó, fet per Álvaro de Mendaña y Neyra.

Veure Patent de cors і Pedro Sarmiento de Gamboa

Pere d'Albalat

Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).

Veure Patent de cors і Pere d'Albalat

Pere Gil i Babot

va ser un comerciant, empresari, banquer, mecenes i col·leccionista d'art, diputat al Congrés durant diverses legislatures.

Veure Patent de cors і Pere Gil i Babot

Pirateria marítima

Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.

Veure Patent de cors і Pirateria marítima

Real Fábrica de Artillería de La Cavada

Localització de les Reials Fàbriques d'Artilleria de Liérganes i La Cavada. La franja blava mostra la vall del riu Miera, d'especial importància per al desenvolupament de l'activitat a les dues fàbriques La Reial Fàbrica d'Artilleria de la Cavada foren uns alts forns a Liérganes i La Cavada, en els municipis de Liérganes i Riotuerto, en Cantàbria (Espanya).

Veure Patent de cors і Real Fábrica de Artillería de La Cavada

Samuel de Champlain

Samuel de Champlain (nascut Samuel Champlain; Brouage o La Rochelle, Aunis, França, batejat el 13 d'agost de 1574 Journal le Soleil, 15 d'abril de 2012, pàg.2;, registre actualitzat el 5 de maig de 2012; amb referències. Nota: L'acte del baptisme no conté informació sobre l'edat de Samuel, ni la seva data o lloc de naixement.

Veure Patent de cors і Samuel de Champlain

Santa Eulàlia (bergantí)

El bergantí Santa Eulàlia, també conegut com El Primero de Cataluña, va ser un vaixell construït a Lloret de Mar pel mestre d'aixa Sebastià Pujol l'any 1821.

Veure Patent de cors і Santa Eulàlia (bergantí)

Saqueig de Recife

El Saqueig de Recife va ser una expedició militar anglesa que tingué lloc l'abril de 1595, en el marc de la guerra anglo-espanyola.

Veure Patent de cors і Saqueig de Recife

Selman Reis

Selman Reis (Lesbos) fou un almirall turc otomà.

Veure Patent de cors і Selman Reis

Tractat de París (1856)

El tractat de París de 1856 va donar per finalitzada la Guerra de Crimea, on l'Imperi Rus es va enfrontar contra l'Imperi Otomà, França, Regne Unit i el Regne de Sardenya.

Veure Patent de cors і Tractat de París (1856)