Taula de continguts
104 les relacions: Abadia de Cluny, Adelaida de Savoia, Alberó I de Lovaina, Alexandre III (papa), Any Sant Jacobeu, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, Arquebisbat de Tours, Aymeric Picaud, Basílica dels Sants XII Apòstols, Berenguer de Vilademuls, Bernardo de Sedirac, Bisbat d'Angers, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Aversa, Bisbat de Carpentràs, Bisbat de Cassano all'Ionio, Bisbat de Chalon, Bisbat de Grosseto, Bisbat de Kammin, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Viviers, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Caffaro di Rustico da Caschifellone, Castell de Santa Oliva, Catedral de Santiago de Compostel·la, Còdex Calixtí, Celestí II, Comtat de Borgonya, Concili del Laterà I, Concordat de Worms, Congregació per a les Causes dels Sants, Corró d'Amunt, Croada veneciana, Cronologia del catarisme, David de Gal·les, Diòcesi de Zamora, Elecció papal de 1124, Elecció papal de 1145, Engelbert de Caríntia, Enric I d'Anglaterra, Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, Esteve I de Borgonya, Federico Olmeda, Felip III de Borgonya, Frederic de Namur, Garí de Sion, ... Ampliar l'índex (54 més) »
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Veure Papa Calixt II і Abadia de Cluny
Adelaida de Savoia
Adelaida de Savoia (~1092 - Montmartre, París, 18 de novembre de 1154) fou infanta de Savoia i reina consort de França (1115 - 1137).
Veure Papa Calixt II і Adelaida de Savoia
Alberó I de Lovaina
Alberó I de Lovaina (nascut el 1070 - Lieja, 1 de gener de 1128) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1123 a 1128.
Veure Papa Calixt II і Alberó I de Lovaina
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Veure Papa Calixt II і Alexandre III (papa)
Any Sant Jacobeu
Monedes commemoratives del Jacobeu 1993 LAny Sant Jacobeu (en gallec: Ano Santo Xacobeo), també anomenat Any Sant Compostel·là o simplement Xacobeo, és una celebració catòlica que té lloc a Santiago de Compostel·la els anys en què el 25 de juliol, festivitat de l'Apòstol, cau en diumenge.
Veure Papa Calixt II і Any Sant Jacobeu
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure Papa Calixt II і Arquebisbat de Besançon
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Veure Papa Calixt II і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina
Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Papa Calixt II і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina
Arquebisbat de Lucca
L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Papa Calixt II і Arquebisbat de Lucca
Arquebisbat de Mèrida-Badajoz
L'arxidiòcesi de Mèrida-Badajoz és la seu episcopal principal d'Extremadura, a Espanya.
Veure Papa Calixt II і Arquebisbat de Mèrida-Badajoz
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure Papa Calixt II і Arquebisbat de Tours
Aymeric Picaud
Aymeric Picaud fou un monjo benedictí de Parthenay, a la zona de Poitou, que va viure al s. XII.
Veure Papa Calixt II і Aymeric Picaud
Basílica dels Sants XII Apòstols
La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.
Veure Papa Calixt II і Basílica dels Sants XII Apòstols
Berenguer de Vilademuls
Berenguer de Vilademuls (Vilademuls s.XII – Montcada 1194) fou abat de Sant Feliu de Girona, arquebisbe de Tarragona, llegat apostòlic, i conseller de la cort d'Alfons el cast.
Veure Papa Calixt II і Berenguer de Vilademuls
Bernardo de Sedirac
Bernardo de Sedirac o de Sauvetat, Bernardo de Cluny o Bernardo de Toledo (Agen,? - Toledo, abril de 1128), monjo de Cluny i arquebisbe de Toledo.
Veure Papa Calixt II і Bernardo de Sedirac
Bisbat d'Angers
L'abadia de Fontevrault. El ''palais du Tau'', antic palau episcopal d'Angers, avui centre de les obres diocesanes. VI. El bisbat d'Angers (francès: Diocèse d'Angers, llatí: Dioecesis Andegavensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Veure Papa Calixt II і Bisbat d'Angers
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Veure Papa Calixt II і Bisbat d'Autun
Bisbat d'Aversa
El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Papa Calixt II і Bisbat d'Aversa
Bisbat de Carpentràs
La làpida de Boezio, bisbe del 583 al 604, inumat a Venasque. El bisbat de Carpentràs (francès: Diocèse de Carpentras, llatí: Dioecesis Carpentoractensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Papa Calixt II і Bisbat de Carpentràs
Bisbat de Cassano all'Ionio
El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Papa Calixt II і Bisbat de Cassano all'Ionio
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Papa Calixt II і Bisbat de Chalon
Bisbat de Grosseto
El bisbat de Grosseto (italià:diocesi di Grosseto; llatí: Dioecesis Grossetana) és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Papa Calixt II і Bisbat de Grosseto
Bisbat de Kammin
Escut de la diòcesi El Bisbat de Kammin (també Cammin i Kamien) Fou una antiga diòcesi catòlica romana al Ducat de Pomerània de 1140 a 1544 i un territori secular o principat-bisbat al territori de Kolberg (Koobrzeg) entre 1248 i 1650.
Veure Papa Calixt II і Bisbat de Kammin
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Veure Papa Calixt II і Bisbat de Viena del Delfinat
Bisbat de Viviers
Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Veure Papa Calixt II і Bisbat de Viviers
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Papa Calixt II і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
Caffaro di Rustico da Caschifellone
Caffaro di Rustico da Caschifellone (Caschifellone, 1080 - Gènova, c. 1166) fou un militar i historiador genovès.
Veure Papa Calixt II і Caffaro di Rustico da Caschifellone
Castell de Santa Oliva
El castell de Santa Oliva o castell del Remei de Santa Oliva és un castell termenat, documentat el 1012.
Veure Papa Calixt II і Castell de Santa Oliva
Catedral de Santiago de Compostel·la
La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.
Veure Papa Calixt II і Catedral de Santiago de Compostel·la
Còdex Calixtí
El Còdex Calixtí, en llatí Codex Calixtinus (Santiago de Compostel·la, Arxiu de la catedral, s. n.), és un manuscrit il·luminat de mitjan conservat a la catedral de Santiago de Compostel·la.
Veure Papa Calixt II і Còdex Calixtí
Celestí II
Teobaldo Boccapecci o Boccapeconai - en Thebaldus Buccapecuc - fou elegit papa de Roma després de la mort del papa Calixt II el 13 de desembre de 1124 i prengué el nom de Celestí II, però esclatà una arravatament partidista durant la cerimònia d'investidura i dimití abans de ser consagrat o entronitzat per tal d'evitar el cisma.
Veure Papa Calixt II і Celestí II
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Veure Papa Calixt II і Comtat de Borgonya
Concili del Laterà I
El primer concili del Laterà és un concili catòlic celebrat el 1123 a instàncies del Papa Calixt II.
Veure Papa Calixt II і Concili del Laterà I
Concordat de Worms
El Concordat de Worms va ser un acord polític entre l'emperador alemany Enric V i el papa Calixt II, signat l'any 1122, que va suposar el final de la lluita de les investidures.
Veure Papa Calixt II і Concordat de Worms
Congregació per a les Causes dels Sants
La Congregació per a les Causes dels Sants (italià: Congregazione delle cause dei santi; llatí: Congregatio de Causis Sanctorum) és una de les nou juntes d'autoritats eclesiàstiques per tractar assumptes específics que té l'Església Catòlica.
Veure Papa Calixt II і Congregació per a les Causes dels Sants
Corró d'Amunt
Corró d'Amunt és un poble del municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental).
Veure Papa Calixt II і Corró d'Amunt
Croada veneciana
La croada veneciana fou una expedició militar de la República de Venècia que destinà els anys 1122-1124 a l'expulsió del musulmans de Terra Santa i aconseguí la captura de Tir.
Veure Papa Calixt II і Croada veneciana
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Veure Papa Calixt II і Cronologia del catarisme
David de Gal·les
David (Caerfai, Sir Benfro, Gal·les ca. 500– Tyddewi, Sir Benfro, Gal·les, 1 de març del 589) (en gal·lès Dewi Sant) va ser un bisbe catòlic que posteriorment esdevingué sant i patró de Gal·les.
Veure Papa Calixt II і David de Gal·les
Diòcesi de Zamora
La diòcesi o bisbat de Zamora (en llatí diocesis zamorensis), també anomenat antigament de bisbat de Numància,Anomenada així en alguns documents antics, per referir-se indistintament a la mateixa diòcesi.
Veure Papa Calixt II і Diòcesi de Zamora
Elecció papal de 1124
L'elecció papal de 1124 es convocà per elegir el successor de Calixte II, mort el 12 de desembre de 1124, i acabà amb l'elecció del papa Honori II.
Veure Papa Calixt II і Elecció papal de 1124
Elecció papal de 1145
L'elecció papal de 1145 va seguir la mort del papa Luci II i acabà amb l'elecció del Papa Eugeni III, el primer papa de l'Orde del Cister.
Veure Papa Calixt II і Elecció papal de 1145
Engelbert de Caríntia
Engelbert de Caríntia o Engelbert II d'Ístria (mort el 12 o 13 abril de 1141) de la casa de Sponheim fou marcgravi d'Ístria i de Carniola (aquí com a Engelbert I de Carniola) vers el 1107 i fins a 1124.
Veure Papa Calixt II і Engelbert de Caríntia
Enric I d'Anglaterra
Enric I d'Anglaterra (versemblantment Selby, Yorkshire, setembre del 1068- Lyons-la-Forêt, a prop de Rouen, Normandia 1135) fou rei d'Anglaterra de l'any 1100 fins a la seva mort.
Veure Papa Calixt II і Enric I d'Anglaterra
Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.
Veure Papa Calixt II і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Esteve I de Borgonya
Esteve I de Borgonya dit «Cap Intrèpid» (1065 - 1102) fou comte de Borgonya, comte de Mâcon i de Viena, fill del comte Guillem I de Borgonya i d'Estevaneta de Borgonya comtessa de Viena, i germà segon del comte Renald II de Borgonya al que va succeir; fou també germà del papa Calixt II Comtat de Borgonya Va néixer el 1065 i el 1097 el seu germà, el comte Renald II de Borgonya (+ 1099), li va confiar la regència del comtat.
Veure Papa Calixt II і Esteve I de Borgonya
Federico Olmeda
Catedral del Burgo de Osma on Olmeda es formà com a músic Federico Olmeda (Burgo de Osma, 18 de juliol de 1865 - Madrid, 9 de febrer de 1909) fou un compositor i musicòleg castellà.
Veure Papa Calixt II і Federico Olmeda
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Veure Papa Calixt II і Felip III de Borgonya
Frederic de Namur
Frederic de Namur també anomenat Frederic de Lieja (Namur, - Lieja, 2 de maig de 1121) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1119 a 1121.
Veure Papa Calixt II і Frederic de Namur
Garí de Sion
Garí de Sion (1065, Pont-à-Mousson - 27 d'agost de 1150, Aulps) fou un bisbe de Sion.
Veure Papa Calixt II і Garí de Sion
Godofreu I de Lovaina
Godofreu I de Lovaina, dit el Barbut, el Coratjós, el Valent, o el Gran (però és recomanable no utilitzar el malnom del Barbut, ja que pot ser confós amb el duc Godofreu II de Baixa Lotaríngia, dit també el Barbut, que va viure uns anys abans) (nascut al voltant de 1060, va morir el 25 de gener de 1139), fou comte de Lovaina i Brussel·les i landgravi de Ducat de Brabant de 1095 a 1139, i després duc de la Baixa Lotaríngia des de 1106 a 1125 (sota el nom de Godofreu V) i marcgravi o marquès d'Anvers des 1106 a 1139.
Veure Papa Calixt II і Godofreu I de Lovaina
Gregori VIII (antipapa)
Gregori VIII (Llemosí, ? - Abadia de Cluny, 29 de gener del 1119) Antipapa de nom de baptisme Maurice Bourdin (Bardinus), al que l'emperador germànic Enric V, feu proclamar Papa en lloc de Gelasi II, i prengué el nom de Gregori VIII.
Veure Papa Calixt II і Gregori VIII (antipapa)
Grottaferrata
Grottaferrata és una ciutat de 20.492 habitants en la ciutat metropolitana de Roma Capital, en la zona dels turons Albaneses, que forma part dels Castelli Romani.
Veure Papa Calixt II і Grottaferrata
Guigó IV d'Albon
Guigó IV d'Albon, anomenat Dauphin mort a La Buissière el 1142, va ser comte d'Albon de 1133 a 1142.
Veure Papa Calixt II і Guigó IV d'Albon
Guillem I de Borgonya
Guillem I de Borgonya dit Guillem el Gran o Cap Intrèpid (1020- 1087) de la dinastia dels Unròquides fou comte palatí de Borgonya, comte de Mâcon i pare del papa Calixt II.
Veure Papa Calixt II і Guillem I de Borgonya
Guillem II de Borgonya
Guillem II de Borgonya dit l'Alemany (1075- 1125) fou comte de Borgonya, comte de Mâcon, fill únic del comte Renald II de Borgonya i nebot del papa Calixt II Comtat de Borgonya (aproximadament el modern Franc Comtat.
Veure Papa Calixt II і Guillem II de Borgonya
Guillem V de Montferrat
Guillem V de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1136 al 1191.
Veure Papa Calixt II і Guillem V de Montferrat
Guillem VI de Montpeller
Guillem VI de Montpeller (?, 1102/1105 - la Grand Selva, ~1162) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.
Veure Papa Calixt II і Guillem VI de Montpeller
Història de Còrsega
Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.
Veure Papa Calixt II і Història de Còrsega
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Papa Calixt II і Història del papat
Honori II
Honori II —nom de bateig Lamberto Scannabecchi— (Fagnano, ? -Roma, 13 de febrer de 1130) fou papa de Roma del 1124 al 1130.
Veure Papa Calixt II і Honori II
Hug de Cluny
Hug de Cluny o de Semur o Hug el Gran (Semur, Borgonya, Regne de França, 13 de maig de 1024 - Cluny, 28 d'abril de 1109) va ser un monjo benedictí francès, sisè abat de Cluny.
Veure Papa Calixt II і Hug de Cluny
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Veure Papa Calixt II і Innocenci II
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure Papa Calixt II і Jaume el Major
Jordà de Santmartí
Jordà de Santmartí (? - 1167), fou un noble català, senyor dels castells d'Olèrdola, Sant Martí Sarroca, Subirats, Lavit, Eramprunyà, Selma, Castellet i Montbui.
Veure Papa Calixt II і Jordà de Santmartí
Judit de Bretanya
Judit de Bretanya (nascuda el 982 a Bretanya i morta el 16 de juny de 1017 a Normandia), filla de Conan I, duc de Bretanya, i d'Ermengarda, filla de Jofré I d'Anjou, comte d'Anjou, fou la primera esposa de Ricard II de Normandia, duc de Normandia.
Veure Papa Calixt II і Judit de Bretanya
Laterà (desambiguació)
El Laterà és un indret de la ciutat de Roma entre l'Esquilí i el Celi que és propietat del Vaticà.
Veure Papa Calixt II і Laterà (desambiguació)
Llista d'eleccions papals
La primera elecció papal seguint ''In nomine Domini'' (1059) va tenir lloc a San Pietro in Vincoli abans que a l'Antiga basílica de Sant Pere per l'oposició secular intensa al nou procés de selecció papal. La llista d'eleccions papals inclou les 110 eleccions papals que han donat com a resultat els papes actualment reconeguts per l'Església catòlica com a legítims.
Veure Papa Calixt II і Llista d'eleccions papals
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Papa Calixt II і Llista de papes de Roma
Lluís de Borbó (Lieja)
Lluís de Borbó (1438-1482) va ser príncep-bisbe de Lieja del 1456 fins a la mort.
Veure Papa Calixt II і Lluís de Borbó (Lieja)
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Veure Papa Calixt II і Lluita de les Investidures
Mas Sant Cristòfol
Cal Magre és un mas al petit nucli de l'Estela, a pocs metres de distància de l'església de Santa Maria, al nord-oest del municipi de Cabanelles (l'Alt Empordà) al qual pertany.
Veure Papa Calixt II і Mas Sant Cristòfol
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Papa Calixt II і Monestir
Monestir de Santa Maria de Lladó
Santa Maria fou un antic monestir augustinià del bisbat de Girona, a l'antic comtat de Besalú, a l'actual municipi de Lladó (Alt Empordà).
Veure Papa Calixt II і Monestir de Santa Maria de Lladó
Monges Cistercenques
Les cistercenques, cistelleres o bernadines són religioses de vots solemnes, que formen un orde monàstic femení, branca de l'Orde del Cister.
Veure Papa Calixt II і Monges Cistercenques
Monges Cistercenques de l'Estricta Observança
Les Cistercenques de l'Estricta Observança, en llatí Ordo Monialium Cisterciensium Strictioris Observantiae, conegudes com a Trapenques, són un orde religiós monàstic femení, branca femenina dels Trapencs.
Veure Papa Calixt II і Monges Cistercenques de l'Estricta Observança
Nom papal
La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.
Veure Papa Calixt II і Nom papal
Norbert de Xanten
Norbert de Xanten o de Prémontré o de Magdeburg va ésser un religiós, bisbe de Magdeburg i fundador de l'Orde de Canonges Regulars de Prémontré (anomenats norbertins o premonstratencs).
Veure Papa Calixt II і Norbert de Xanten
Orde Cistercenc de l'Estricta Observança
L’Orde Cistercenc de l'Estricta Observança, en llatí Ordo Cisterciensis Strictioris Observantiæ, és un orde monàstic catòlic, sorgit d'una reforma observant de l'Orde del Cister iniciada per Armand Jean Le Bouthillier de Rancé a mitjan.
Veure Papa Calixt II і Orde Cistercenc de l'Estricta Observança
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Papa Calixt II і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Orde de Sant Sulpici
LOrde de Sant Sulpici fou un orde monàstic fundat per Raül de La Futaie cap al 1112 i que va existir fins al final del.
Veure Papa Calixt II і Orde de Sant Sulpici
Orde de Savigny
L'Orde de Savigny era un orde monàstic fundat el 1105 a l'abadia de Savigny (Normandia) per Vidal de Savigny.
Veure Papa Calixt II і Orde de Savigny
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Papa Calixt II і Orde del Cister
Panteons i tombes de sobirans a Roma
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de la ciutat de Roma.
Veure Papa Calixt II і Panteons i tombes de sobirans a Roma
Patrologia Latina
Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.
Veure Papa Calixt II і Patrologia Latina
Portada/article octubre 16
Categoria:Articles del dia d'octubre de la portada 600k.
Veure Papa Calixt II і Portada/article octubre 16
Premonstratesos
Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.
Veure Papa Calixt II і Premonstratesos
Ramon de Roda
Ramon de Roda, de Ribagorça, de Barbastre o Ramon del Monte (Durban, Gascunya, 1067 - Osca, 1126) va ser bisbe de Roda-Barbastre.
Veure Papa Calixt II і Ramon de Roda
Ramon I dels Baus
Ramon I dels Baus (vers 1110 - Barcelona, 1150) fou el segon fill de Guillem Hug dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.
Veure Papa Calixt II і Ramon I dels Baus
Renald II de Borgonya
Renald II de Borgonya (1061- 1097) fou comte de Borgonya, de Mâcon, de Viena del Delfinat i d'Oltingen, fill del comte Guillem I de Borgonya, germà gran del comte Esteve I de Borgonya, i germà del papa Calixt II Comtat de Borgonya (aproximadament el Franc Comtat d'avui dia.
Veure Papa Calixt II і Renald II de Borgonya
Riesa
Riesa és una ciutat localitzada a la vora del Riu Elba, a uns 40 km de Dresden, Alemanya.
Veure Papa Calixt II і Riesa
Robert de Molesme
Robert de Molesme (Troyes, Xampanya, vers 1028 - Abadia de Molesme, 17 d'abril de 1111) va ser un monjo benedictí, primer abat de Cîteaux i considerat primer cofundador de l'Orde del Cister.
Veure Papa Calixt II і Robert de Molesme
Robert II de Flandes
Robert II de Flandes (c. 1065 - voltants de Meaux, 5 d'octubre de 1111) fou comte de Flandes entre els anys 1093 i 1111.
Veure Papa Calixt II і Robert II de Flandes
Sant Bartomeu d'Albinyana
Sant Bartomeu d'Albinyana és una església d'Albinyana inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Papa Calixt II і Sant Bartomeu d'Albinyana
Sant Llorenç de Fontcalçada
Sant Llorenç de Fontcalçada és una església del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Papa Calixt II і Sant Llorenç de Fontcalçada
Sant Pere de Clarà
Sant Pere de Clarà és un priorat benedictí del municipi d'Argentona (Maresme), però més proper a Òrrius (Maresme).
Veure Papa Calixt II і Sant Pere de Clarà
Santa Maria in Cosmedin
Santa Maria in Cosmedin o de Schola Graeca és una basílica a la plaça de la Bocca della Verità de Roma (Itàlia).
Veure Papa Calixt II і Santa Maria in Cosmedin
Suger
'''Suger de Saint-Denis''' en un vitrall medieval Suger (c. 1081 – 13 de gener, 1151) va ser un eclesiàstic francès, personatge polític i historiador, procedent d'una família pobra de cavallers de Flandes.
Veure Papa Calixt II і Suger
Troia (Itàlia)
Troia (de vegades escrit Troja) és un municipi italià de la província de Foggia a la regió de la Pulla.
Veure Papa Calixt II і Troia (Itàlia)
Urbà II
Urbà II, (±1035 Châtillon-sur-Marne – Roma, 1099), nascut Otó de Chantillon o Eudes de Lagery, va ser el 159è papa de l'Església Catòlica durant onze anys entre 1088 i 1099.
Veure Papa Calixt II і Urbà II
Vescomtat de Châtellerault
El vescomtat de Châtellerault fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Papa Calixt II і Vescomtat de Châtellerault
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Papa Calixt II і Viena del Delfinat
Volterra
Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.
Veure Papa Calixt II і Volterra
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Papa Calixt II і 1124
També conegut com Calixt II, Calixte II, Guiu de Borgonya.