Obrir a Google MapsTaula de continguts
169 les relacions: Abu Bakr ibn Mihran Xah, Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí, Adh-Dhàhir (fatimita), Agal (lligadura), Age of Empires: The Rise of Rome, Akhlamu, Al-Bakhra, Al-Hadath, Al-Mansur ibn al-Mujàhid, Al-Walid II, Al·lat, Aleksandr Prokhorenko, Alfabet de Palmira, Amr ibn Adí, Anah, Anarquia militar, Ankara, Antic Orient Pròxim, Antioquia de l'Orontes, Arameu, Arameus, Aràbia Major, Aràbia Pètria, Aràbia preislàmica, Arc de Triomf de Palmira, Art antic, Art de l'Imperi Part, Art persa, Aureliano in Palmira, Bahram I, Balista, Banu Ammar, Banu Muhanna, Basar (Accad), Bassel Khartabil, Bet Xearim, Biblioteca d'Alexandria, Bixri, Campament de Dioclecià, Campanya de Síria, Candelaria (Valle del Cauca), Caracene, Cassi Longí (filòsof), Ceioni Bas, Ciutats de l'antic Orient Mitjà, Commagena, Conquesta musulmana de Síria, Ctesifont, Damasc, Dèrceto, ... Ampliar l'índex (119 més) »
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Veure Palmira і Abu Bakr ibn Mihran Xah
Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí
Abu-Unays (o Abu-Abd-ar-Rahman) ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí, més conegut simplement com a Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí, fou cap de la família de Qays, general i governador àrab.
Veure Palmira і Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí
Adh-Dhàhir (fatimita)
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàkim adh-Dhàhir li-izaz-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab adh-Dhàhir (el Caire, 20 de juny de 1005 - ?, 13 de juny de 1036), fou califa fatimita del Caire (1021-1036).
Veure Palmira і Adh-Dhàhir (fatimita)
Agal (lligadura)
Home utilitzant un ''agal'' fosc sobre la seua ''kufiyya'' blanca Un agal (en àrab عقال, ʿiqāl), també anomenat egal, igal o iqal, és un accessori, una mena de cordó, utilitzat generalment pels homes a diversos països de la península Àràbiga.
Veure Palmira і Agal (lligadura)
Age of Empires: The Rise of Rome
Age of Empires: The Rise of Rome és l'expansió del joc RTS Age of Empires.
Veure Palmira і Age of Empires: The Rise of Rome
Akhlamu
Akhlamu (en escriptura cuneïforme Aḫlamū, literalment 'els companys') eren grups semites seminòmades establerts a l'alta Mesopotàmia.
Veure Palmira і Akhlamu
Al-Bakhra
Al-Bakhra fou una antiga vila de la regió de Palmira (actualment dins de Síria), que existia el temps dels omeies i on Al-Walid II va fer nit diverses vegades i finalment hi va morir el 744.
Veure Palmira і Al-Bakhra
Al-Hadath
Al-Hàdath al-Hamrà (literalment ‘al-Hàdath la Roja’) fou una antiga població a la província d'Awàssim, anomenada pels grecs Adata.
Veure Palmira і Al-Hadath
Al-Mansur ibn al-Mujàhid
Al-Màlik al-Mansur Nàssir-ad-Din Ibrahim ibn al-Màlik al-Mujàhid Àssad-ad-Din Xírkuh ——, més conegut simplement com a Ibrahim ibn Xírkuh o al-Mansur ibn al-Mujàhid (mort el 28 de juny de 1246) fou emir aiúbida de Homs del gener/febrer del 1240, quan va succeir al seu pare al-Mujàhid Àssad-ad-Din Xírkuh, al 1246, sota dependència inicialment d'as-Sàlih Ismaïl, de Damasc (1239-1245).
Veure Palmira і Al-Mansur ibn al-Mujàhid
Al-Walid II
Al-Walid ibn Yazid o al-Walid II —— (mort el 16 d'abril de 744) fou un califa omeia marwànida que va governar des de 743, quan va succeir el seu oncle Hixam ibn Abd-al-Màlik fins a la seva mort, quan el succeí el seu cosí Yazid III.
Veure Palmira і Al-Walid II
Al·lat
Representació d'Al·lat a camell, baix relleu de Taïf (vers 100 aC) Al·lat o Al-Lat va ser una deessa de l'Aràbia preislàmica i una de les tres divinitats principals de la Meca, juntament amb al-Uzza i Manat, amb les que constituïa una Trinitat divina.
Veure Palmira і Al·lat
Aleksandr Prokhorenko
Comiat del fèretre a l'aeroport de Chkalovsky Aleksandr Aleksàndrovitx Prokhorenko (Gorodki, província d'Orenburg, URSS, 22 de juny de 1990 - Palmira, 17 de març de 2016) fou un militar rus, soldat d'operacions especials (spetsnaz) de les Forces Armades de Rússia, assassinat a l'ofensiva a Palmira de la Guerra civil siriana.
Veure Palmira і Aleksandr Prokhorenko
Alfabet de Palmira
Inscripció funerària en pedra calcaria, del 4 aC., en alfabet palmirenc Lalfabet de Palmira va ser un alfabet semític emprat en l'escriptura del palmirenc, utilitzat entre els anys 100 aC i 300 dC a Palmira, Síria.
Veure Palmira і Alfabet de Palmira
Amr ibn Adí
Amr (I) ibn Adí ibn Nasr ibn Rabia ibn Namara ibn Lakhm, més conegut simplement com a Amr ibn Adí —en àrab عمرو بن عدي, ʿAmr ibn ʿAdī—, fou el primer rei làkhmida de Hira, que regnà suposadament entre els anys 268 i 288.
Veure Palmira і Amr ibn Adí
Anah
Anah o 'Ana o Anat és una ciutat de l'Iraq, a l'Eufrates, situada 148 km a l'oest de Hit.
Veure Palmira і Anah
Anarquia militar
L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.
Veure Palmira і Anarquia militar
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Veure Palmira і Ankara
Antic Orient Pròxim
Mapa de l'Antic Orient Pròxim amb les principals civilitzacions que hi van aparèixer LAntic Orient Pròxim o Antic Orient és el terme utilitzat per denominar les zones de l'Àsia occidental i del nord-est d'Àfrica on van sorgir les civilitzacions anteriors a la civilització clàssica grecoromana, i que actualment es denomina Orient Pròxim o Orient Mitjà.
Veure Palmira і Antic Orient Pròxim
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Palmira і Antioquia de l'Orontes
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).
Veure Palmira і Arameu
Arameus
Els arameus o siríacs van ser i són un poble semita en un principi nòmada que vivia a Mesopotàmia i a Llevant.
Veure Palmira і Arameus
Aràbia Major
Aràbia Major fou una de les dues províncies que va resultar de la divisió de la província d'Aràbia el 195.
Veure Palmira і Aràbia Major
Aràbia Pètria
Les províncies de l'Imperi romà. L'Aràbia Pètria està marcada en vermell L'Aràbia Pètria (en llatí: Arabia Petraea) va ser una província de l'Imperi romà creada a partir de la divisió de la província d'Aràbia cap al segle II dC.
Veure Palmira і Aràbia Pètria
Aràbia preislàmica
yazdanites La història de l'Aràbia preislàmica, és a dir, la de la península Aràbiga i el poble àrab abans del sorgiment de l'islam l'any 630 no es coneix amb gran detall.
Veure Palmira і Aràbia preislàmica
Arc de Triomf de Palmira
LArc de Triomf de Palmira fou un antic arc de l'Època romana, d'uns 2.000 anys d'antiguitat, situat a la part arqueològica de la ciutat de Palmira, a Síria.
Veure Palmira і Arc de Triomf de Palmira
Art antic
84-376-0194-0.
Veure Palmira і Art antic
Art de l'Imperi Part
editorial.
Veure Palmira і Art de l'Imperi Part
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Veure Palmira і Art persa
Aureliano in Palmira
Aureliano in Palmira és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià en el qual el llibretista només s'acreditava amb les inicials "G.F.R." El llibret s'ha atribuït generalment a Felice Romani, però de vegades al desconegut Gian Francesco Romanelli.
Veure Palmira і Aureliano in Palmira
Bahram I
Bahram I fou rei sassànida de Pèrsia, fill de Shapur I, i successor d'Ormazd I. Va regnar del juny del 271 al setembre del 274.
Veure Palmira і Bahram I
Balista
Balista (en llatí Balista) va ser un suposat emperador romà.
Veure Palmira і Balista
Banu Ammar
Els Banu Ammar foren una família de cadis xiïtes que van governar Trípoli (Líban) fins a la conquesta pels croats de la ciutat el 1108 i de Djabala (1109).
Veure Palmira і Banu Ammar
Banu Muhanna
Els banu muhanna són una tribu àrab, branca dels rabia i branca dels tayyi.
Veure Palmira і Banu Muhanna
Basar (Accad)
Basar era un regne semita de l'alt Eufrates, que probablement es pot identificar amb la regió de Djebel Bishri.
Veure Palmira і Basar (Accad)
Bassel Khartabil
Bassel Khartabil —— també conegut com a Bassel Safadi —— (Damasc, 22 de maig de 1981 - 3 d'octubre de 2015) fou un desenvolupador de programari de codi obert i activista sirià palestí.
Veure Palmira і Bassel Khartabil
Bet Xearim
Bet Xearim és un parc nacional d'Israel que inclou nombroses restes arqueològiques d'una necròpolis jueva.
Veure Palmira і Bet Xearim
Biblioteca d'Alexandria
Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.
Veure Palmira і Biblioteca d'Alexandria
Bixri
Bixri o Jabal al-Bixri és una muntanya a Síria oriental, al sud-oest de Raqqa (a la riba de l'Eufrates).
Veure Palmira і Bixri
Campament de Dioclecià
El Campament de Dioclecià va ser un complex militar romà o castrum construït a l'antiga ciutat de Palmira al desert de Síria.
Veure Palmira і Campament de Dioclecià
Campanya de Síria
La campanya de Síria fou un conjunt d'operacions militars de l'exèrcit de Tamerlà que va entrar a Síria (1400) i va ocupar Alep, Hama, Homs, Baalbek i altres ciutats i va culminar amb la conquesta de Damasc (1401), evacuant després els territoris conquerits.
Veure Palmira і Campanya de Síria
Candelaria (Valle del Cauca)
Candelaria és un municipi de Colòmbia al departament de Valle del Cauca.
Veure Palmira і Candelaria (Valle del Cauca)
Caracene
Caracene (grec antic: Χαρακηνή), va ser un regne fundat pels espaosins iranians situat al capdavant del golf Pèrsic, principalment a l'Iraq actual.
Veure Palmira і Caracene
Cassi Longí (filòsof)
Cassi Longí (Cassius Longinus; Κάσσιος Λογγῖνος) (213-273) va ser un destacat filòsof grec del.
Veure Palmira і Cassi Longí (filòsof)
Ceioni Bas
Ceioni Bas (Ceionius Bassus) va ser un magistrat romà del.
Veure Palmira і Ceioni Bas
Ciutats de l'antic Orient Mitjà
Aquesta és una llista de les principals ciutats que van existir a l'Orient Mitjà.
Veure Palmira і Ciutats de l'antic Orient Mitjà
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Veure Palmira і Commagena
Conquesta musulmana de Síria
La conquesta musulmana de Síria va tenir lloc durant la primera meitat del i fa referència a la regió coneguda com a Xam, Llevant mediterrani o Gran Síria.
Veure Palmira і Conquesta musulmana de Síria
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Veure Palmira і Ctesifont
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Palmira і Damasc
Dèrceto
Dèrceto o Dercetis, coneguda també com a Atargatis o Siriadea (Syriadea, Συρίη θεός), era una deessa de la mitologia assíria, representada en forma de peix amb cap, braços i pit de dona.
Veure Palmira і Dèrceto
Deir al-Zor
Deir ez-Zor. El antic Pont penjant. Dayr al-Zawr o Deir ez-Zor és una ciutat de Síria, a la riba de l'Eufrates, capital de la governació de Deir ez-Zor; en turc Deyr-i Zor). És a 450 km de la capital del país, Damasc. Segons el cens de l'any 2004, tenia 239.000 habitants a la zona metropolitana.
Veure Palmira і Deir al-Zor
Desert de Síria
El desert de Síria és una combinació d'estepa i desert veritable i està localitzat a la part nord de la península d'Aràbia, amb uns 518.000 km².
Veure Palmira і Desert de Síria
Destrucció de patrimoni per Estat Islàmic
El Temple de Baal de Palmira, construït el 32 dC, va ser totalment destruït per ISIL l'agost de 2015 La destrucció de patrimoni per Estat Islàmic va ser una pràctica habitual a partir del 2014 a l'Iraq, Síria i una part de Líbia.
Veure Palmira і Destrucció de patrimoni per Estat Islàmic
Dialecte arameu de Palmira
El palmirenc o arameu de Palmira va ser un dialecte de l'arameu occidental, amb influències de l'àrab, parlat a la ciutat de Palmira, Síria, fins a finals del després de Crist.
Veure Palmira і Dialecte arameu de Palmira
Dones guerreres en la literatura i en la cultura
''Britomart Redeems Faire Amoret'' (''Britomartis redimeix la fada Amoret''), William Etty (1833) La manera com són descrites les dones guerreres a la literatura i la cultura popular és un tema d'estudi en història, estudis literaris, estudis de pel·lícules, folklore i mitologia, estudis de gènere, i estudis culturals.
Veure Palmira і Dones guerreres en la literatura i en la cultura
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Veure Palmira і Dura Europos
Economia de l'Imperi Romà d'Orient
La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Palmira і Economia de l'Imperi Romà d'Orient
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Veure Palmira і Egipte (província romana)
El
Imatge d''''El''' lluitant amb dos lleons. El era el déu principal de la mitologia cananea, també pertanyent a la mitologia fenícia.
Veure Palmira і El
Església de Sant Elian
L'església de Sant Elià —en àrab كنيسة مار اليان, Kanīsa Mār Ilyān— és una església situada a Homs, Síria.
Veure Palmira і Església de Sant Elian
Estat Islàmic
Estat Islàmic o Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL), també conegut com a Daeix, Dàïx o Daesh (per la sigla en àrab:, IPA: ˈdaːʕiʃ), és un grup armat islamista que opera a Síria i a l'Iraq, on va arribar a autoproclamar la fundació d'un califat amb aspiracions territorials sobre tot el 'Llevant àrab' (Líban, Síria, Iraq, Jordània) per a incloure-hi totes les poblacions àrabs que van quedar separades amb el repartiment entre França i el Regne Unit després de la Primera Guerra Mundial.
Veure Palmira і Estat Islàmic
Evapotranspiració
Diagrama de zones ecològiques considerant les magnituds de precipitació i evapotranspiració. L'evapotranspiració (ET) és la suma de l'evaporació i la transpiració vegetal des de la superfície del sòl cap a l'atmosfera terrestre.
Veure Palmira і Evapotranspiració
Fakhr-ad-Din II
Fakhr-ad-Din II (1572-1635) fou emir drus de la dinastia mànida al Xuf (Líban).
Veure Palmira і Fakhr-ad-Din II
Falanges Libaneses
El Partit de les Falanges Libaneses, popularment conegut com a Falanges Libaneses, Falange Libanesa o Kataeb, és un partit polític libanès d'extrema dreta fundat pel patriarca Pierre Gemayel.
Veure Palmira і Falanges Libaneses
Falluja
Fal·luja, Falluja, Fallujah, Faluja o Faludja és una ciutat de l'Iraq a la província d'al-Anbar, a 69 km a l'oest de Bagdad, i a la vora de l'Eufrates.
Veure Palmira і Falluja
Fèlix Amat de Palou i Pont
Fèlix Amat de Palou i Pont (Sabadell, 10 d'agost de 1750 - Barcelona, 11 de novembre de 1824) fou un escriptor, filòsof, lexicògraf i teòleg jansenista català de la Il·lustració.
Veure Palmira і Fèlix Amat de Palou i Pont
Fenícia Libanesa
Fenícia Segona o Fenícia Libanesa (Phoenicia ad Libanum) fou una província romana creada al per la divisió de la província de la Síria Cele.
Veure Palmira і Fenícia Libanesa
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Veure Palmira і Gal·liè
Gavin Hamilton
Gavin Hamilton (1723-1798) fou un pintor escocès, arqueòleg i marxant d'art que treballà principalment a Itàlia, Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996.
Veure Palmira і Gavin Hamilton
Gran Columnata de Palmira
Detall capitells de la gran columnata La Gran Columnata, nom donat pels arqueòlegs, és el carrer principal de l'antiga Palmira, a Síria, i representa un important jaciment arqueològic al centre de la ciutat.
Veure Palmira і Gran Columnata de Palmira
Grup Wagner
El Grup Wagner (en, transliterat Gruppa Vàgnera) també conegut com a PMC Wagner, TxVK Wagner (TxVK és l'acrònim de Txàstnaia Voiénnaia Kompània, Частная Военная Компания "Companyia Militar Privada"), o TxVK Vàgner (Txàstnaia Voiénnaia Kompània Vàgnera), és una empresa militar privada russa.
Veure Palmira і Grup Wagner
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya).
Veure Palmira і Guàrdia Pretoriana
Guerra de Kitus
Màxima expansió de l'imperi durant Trajà La Guerra de Kitus (115 - 117) (hebreu: מרד הגלויות méred ha-galuyot, «Rebel·lió de l'exili») és el nom donat a la segona de les guerres judeo-romanes.
Veure Palmira і Guerra de Kitus
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).
Veure Palmira і Guerres romano-perses
Hairan II
Herodes, també conegut com a Hairan II (per distingir-lo del seu germà Hairan I o Herodià), va ser un príncep de Palmira, fill d'Odenat i segurament de Zenòbia, i associat pel seu pare al poder.
Veure Palmira і Hairan II
Hassan ibn Màlik
Hassan ibn Màlik —en àrab حسن بن مالك, Ḥassān ibn Mālik— fou un governador omeia del clan Banu Hàritha ibn Janab dels kalbites.
Veure Palmira і Hassan ibn Màlik
Hassan ibn Mufàrrij
Hassan ibn al-Mufàrrij fou el segon emir jarràhida de Palestina.
Veure Palmira і Hassan ibn Mufàrrij
Hatra
Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.
Veure Palmira і Hatra
Hawwarin
Hawwarin (o Ḥawwārīn) és un llogaret de Síria, entre Damasc i Palmira.
Veure Palmira і Hawwarin
Herennià
Herennià va ser un dels trenta tirans que menciona Trebel·li Pol·lió a la Historia Augusta.
Veure Palmira і Herennià
Herodes de Palmira
Septimi Herodià (Septimius Herodianus), també conegut com a Herodes de Palmira o Hairan I (per distingir-lo del seu germanastre Hairan II), va ser un príncep de Palmira, fill d'Odenat i la seva primera esposa, de nom desconegut.
Veure Palmira і Herodes de Palmira
Hira
Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.
Veure Palmira і Hira
Història d'Aràbia
Aquest és un compendi de la història d'Aràbia considerant tota la península en perspectiva general.
Veure Palmira і Història d'Aràbia
Història de l'Aràbia Saudita
Masjid Al Haram (la Meca), Aràbia Saudita. La història de l'Aràbia Saudita cobreix molts milers d'anys i habitants de diferents cultures.
Veure Palmira і Història de l'Aràbia Saudita
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Veure Palmira і Història de l'Imperi Romà
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Veure Palmira і Història de Mesopotàmia
Hixam ibn Abd-al-Màlik
Hixam ibn Abd-al-Màlik o, tot simplement, Hixam (691-6 de febrer del 743) fou califa omeia marwànida de Damasc (724-743).
Veure Palmira і Hixam ibn Abd-al-Màlik
Hixam ibn al-Kalbí
Abu-l-Múndhir Hixam ibn Muhàmmad ibn as-Sàïb ibn Bixr ibn Amru ibn al-Hàrith ibn Abd-al-Hàrith al-Kalbí, més conegut com a Hixam ibn al-Kalbí o simplement com a Ibn al-Kalbí —en àrab أبو المنذر هشامبن محمد بن السائب بن بشر بن عمرو بن الحارث بن عبد الحارث الكلبي, Abū l-Munḏir Hixām b.
Veure Palmira і Hixam ibn al-Kalbí
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Veure Palmira і Homs
Hussam-ad-Din Muhanna
Hussam-ad-Din Muhanna fou senyor de Tadmur i amir al-arab (cap dels beduïns) del Soldanat Mameluc a Síria.
Veure Palmira і Hussam-ad-Din Muhanna
Ibis ermità
Libis ermità (Geronticus eremita) és una espècie d'ocell de la família Threskiornithidae.
Veure Palmira і Ibis ermità
Ibn Taymiyya
Ibn Taymiyya (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263 – Damasc, 26 de setembre de 1328) fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.
Veure Palmira і Ibn Taymiyya
Ibrahim ibn al-Walid
Ibrahim ibn al-Walid o, tot simplement, Ibrahim (- Gran Zab, 29 de gener de 750) fou califa omeia marwànida de Damasc (4 d'octubre de 744 - 4 de desembre de 744).
Veure Palmira і Ibrahim ibn al-Walid
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Veure Palmira і Iconoclàstia
Imperi de Palmira
Zenòbia mirant per última vegada Palmira LImperi de Palmira o Imperi Palmirenc va ser un efímer estat de l'Orient Pròxim escindit de l'Imperi Romà, format a partir de la revolta del regne de Palmira, un regne nabateu sotmès a Roma, l'any 260 amb la suposada intenció de dominar els dos que el flanquejaven, el romà i el sassànida i a partir de la crisi del segle III.
Veure Palmira і Imperi de Palmira
Infanteria de marina
Infants de marina estatunidencs realitzant un assalt amfibi a una platja. La infanteria de marina o també els Fusellers Navals es refereix a un tipus de tropa a peu especialitzada en operacions expedicionàries, com ara assalts amfibis, ocupació o garanta de la seguretat de naus i instal·lacions navals, tot i que les seves funcions específiques poden variar segons el país al qual pertanyin.
Veure Palmira і Infanteria de marina
Infanteria de Marina de Síria
La Infanteria de Marina de Síria (en àrab: المشاة من بحري سوريا) o els marines sirians es una unitat que té la seva base en la governació de Latakia.
Veure Palmira і Infanteria de Marina de Síria
Issa ibn Muhanna
Xarf-ad-Din Issa ibn Muhannà at-Taí, més conegut simplement com Issa ibn Muhannà, (m. 1248) fou un cap del clan beduí dels Al Fadl, establerts al desert de Síria.
Veure Palmira і Issa ibn Muhanna
Joel (profeta)
El profeta Joel (en hebreu יואל Yōw’êl: "Jehovà és Déu") és un dels 12 profetes menors del qual se'n sap únicament que era fill de Patuel i del regne de Judà (Joel,I,1).
Veure Palmira і Joel (profeta)
Kasr al Hayr al-Gharbi
Kasr al Hayr al-Gharbi Kasr al Hayr al-Gharbi —en àrab قصر الحير الغربي, Qaṣr al-Ḥayr al-Ḡarbī— fou un antic castell i palau omeia al desert sirià, a 60 km al sud-sud-oest de Palmira.
Veure Palmira і Kasr al Hayr al-Gharbi
Kasr al-Hayr al-Sharki
Kasr al-Hayr al-Sharki —en àrab قصر الحير الشرقي, Qaṣr al-Ḥayr ax-Xarqī— fou un antic establiment al desert sirià, al peu del jàbal Bixri, a uns 100 km al nord-est de Palmira.
Veure Palmira і Kasr al-Hayr al-Sharki
Khaled al-Asaad
Khaled al-Asaad (tr) (Palmira, 1 de gener de 1932 – Palmira, 18 d'agost de 2015) fou un arqueòleg sirià, encarregat durant més de 40 anys de la direcció del jaciment de Palmira, a Síria.
Veure Palmira і Khaled al-Asaad
Latakia
Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.
Veure Palmira і Latakia
Legió I Illyricorum
La Legió I Illyricorum va ser una legió romana fundada amb tota probabilitat per l'emperador Aurelià (270-275), i segurament va utilitzar per crear-la soldats procedents de les legions del riu Danubi.
Veure Palmira і Legió I Illyricorum
Lleó de Palmira
El Lleó de Palmira, Lleó d'Al·lat o Lleó d'Atena (en àrab اللات) fou una antiga estàtua d'un lleó protegint una gasela entre les potes, sota seu, que va adornar el temple de la deessa pre-islàmica Al·lat, situat a Palmira, Síria.
Veure Palmira і Lleó de Palmira
Llengües de l'Imperi Romà
Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp.
Veure Palmira і Llengües de l'Imperi Romà
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Veure Palmira і Llista d'emperadors romans
Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania
La llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania és un índex dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'Àsia i Oceania organitzats per estats i territoris.
Veure Palmira і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania
Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
Relació dels 52 béns culturals i naturals que la UNESCO ha decidit incloure en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill, organitzats per estats i territoris, segons la llista vigent el 2016.
Veure Palmira і Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
Marc Firm
Marc Firm (en llatí Marcus Firmus) va ser un usurpador del tron imperial romà esmentat a la Història Augusta i també per Flavi Vopisc, que en fa una nota biogràfica.
Veure Palmira і Marc Firm
Marga d’Andurain
nascuda Jeanne Amélie Marguerite Clérisse va ser una aventurera francesa i presumpta criminal.
Veure Palmira і Marga d’Andurain
Marwan I
Abu-l-Qàssim o Abu-Abd-al-Màlik Marwan (I) ibn al-Hàkam o, més senzillament, Marwan I —— (623-685) fou califa omeia marwànida de Damasc (684-685).
Veure Palmira і Marwan I
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Veure Palmira і Marwan II
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Veure Palmira і Maximí el Traci
Maysan
Maysun és una antiga regió de l'Iraq, al llarg del Tigris, al sud-est del país, i modernament una governació o muhàfadha de l'Iraq a la frontera amb l'Iran, i amb capital a Amara i amb Majar Al-Kabir com a segona ciutat (la governació es va dir d'Amara fins al 1969).
Veure Palmira і Maysan
Meoni
Meoni (Maeonius) va ser el cosí (o, segons, Zonares el nebot) del rei Odenat de Palmira, al qual va matar en una disputa durant una cacera l'any 266, sembla que amb el consentiment de Zenòbia, esposa d'Odenat, que estava amoïnada perquè el seu marit preferia com a successor a Herodes, fill d'un altre matrimoni, en lloc dels fills de Zenòbia.
Veure Palmira і Meoni
Mesopotàmia (província romana)
La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.
Veure Palmira і Mesopotàmia (província romana)
Mirdàsides
La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.
Veure Palmira і Mirdàsides
Muín-ad-Din Únur
El Pròxim Orient el 1135. Muín-ad-Din Únur (? - 1149) fou un ministre, després regent, de l'Emirat Búrida de Damasc de 1135 a 1149.
Veure Palmira і Muín-ad-Din Únur
Museu Arqueològic d'Istanbul
El Museu Arqueològic d'Istanbul (en turc: İstanbul Arkeoloji Müzesi, oficialment Müzeleri, 'Museus') és un museu arqueològic situat al districte de Fatih de la ciutat d'Istanbul (Turquia).
Veure Palmira і Museu Arqueològic d'Istanbul
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Palmira і Museu del Louvre
Museu Nacional de Damasc
El museu Nacional de Damasc (en àrab: المتحف الوطني بدمشق), és un gran museu arqueològic situat en el centre de la ciutat de Damasc a Síria.
Veure Palmira і Museu Nacional de Damasc
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Veure Palmira і Museus Vaticans
Namara
Namara fou una localitat de la Síria del sud al nord-est del Djebel Drus, a la vall del uadi l-Sham.
Veure Palmira і Namara
Nasir al-Din Muhammad
Nasir al-Din Muhammad fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill de Ghars al-Din Khalil, proclamat per un exèrcit otomà que va deposar al seu cosí germà Sadaka (fill de Shaban Suli) el 1399.
Veure Palmira і Nasir al-Din Muhammad
Noms del Llevant
Mapa del Llevant Al llarg de la història registrada, la regió de l'Orient Mitjà o parts d'aquesta ha rebut nombrosos noms, que s'han aplicat a una part o a tot el Llevant.
Veure Palmira і Noms del Llevant
Odenat
Septimi Odenat (Septimius Odaenathus; Odènathos, /oˈðɛnaθos/; arameu palmirià: 50x50px,; tr) va ser el marit de la famosa reina Zenòbia, i rei de Palmira dels anys 252 al 267.
Veure Palmira і Odenat
Operació Escut de l'Eufrates
La intervenció turca al nord de Síria, anomenada per Turquia ofensiva Escut de l'Eufrates (turc: Fırat Kalkanı Operasyonu o Fırat Kalkanı Harekatı) és una operació militar fronterera de les Forces Armades de Turquia juntament amb facciones de l'Exèrcit Lliure de Síria (FSA, per les seves sigles en anglès) realitzada durant la Guerra Civil Siriana.
Veure Palmira і Operació Escut de l'Eufrates
Palmira (desambiguació)
* Biografies.
Veure Palmira і Palmira (desambiguació)
Pau de Samòsata
Pau de Samòsata (en Paulus, en Παυ̂λος ὁ Σαμοσατεύς) va ser un cèlebre heresiarca grecosirià del.
Veure Palmira і Pau de Samòsata
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Veure Palmira і Pàrtia
Pel·lícules de James Bond
L'estudi d'enregistrament de ''007'' en Pinewood Studios. Les pel·lícules de James Bond formen la sèrie britànica d'adaptacions al mitjà audiovisual de pel·lícules d'espionatge basat en el personatge de ficció del MI6, l'agent James Bond, «007», que originalment va aparèixer en una sèrie de llibres d'Ian Fleming.
Veure Palmira і Pel·lícules de James Bond
Pentinat romà
'Matidia 1', bust de marbre c. 119 dC L'estil dels pentinats a Roma canviava sovint, i especialment durant el període imperial hi havia nombroses maneres de pentinar-se el cabell.
Veure Palmira і Pentinat romà
Província de Laghman
Laghman és una de les 34 províncies de l'Afganistan.
Veure Palmira і Província de Laghman
Província de Los Santos
Los Santos és una província panamenya del sud de la península d'Azuero.
Veure Palmira і Província de Los Santos
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Veure Palmira і Província romana de Síria
Qal'at Ibn Ma'n
Vista de les ruïnes de Palmira des del castell Qal'at Ibn Ma'n, també conegut com a castell de Fakhr-al-Din al-Ma'ani o simplement Castell de Palmira, és un castell que forma part del conjunt de ruïnes de l'antiga ciutat de Palmira a la província d'Homs, Síria.
Veure Palmira і Qal'at Ibn Ma'n
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Veure Palmira і Regió de Síria
Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina
Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.
Veure Palmira і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina
Relleu (escultura)
centaure. Alt relleu del Partenó El relleu és la tècnica escultòrica en la qual les formes modelades o tallades ressalten respecte a un entorn pla.
Veure Palmira і Relleu (escultura)
Ruta dels Reis
- El camí dels Reis va ser una ruta comercial de vital importància per al Creixent Fèrtil, que unia el Nil amb l'Eufrates creuant la península del Sinaí i el llevant mediterrani.
Veure Palmira і Ruta dels Reis
Salamiyya
Salamiyya o Salamiyah és una ciutat del centre de Síria, a la governació d'Hama, a uns 40 km al sud-est d'Hamat i 58 km al nord-est d'Homs, en una plana fèrtil.
Veure Palmira і Salamiyya
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Veure Palmira і Sapor I
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Veure Palmira і Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Síria Fenícia
Síria Fenícia (o simplement Fenícia) fou una província romana creada vers el 120 per divisió de la província de Síria.
Veure Palmira і Síria Fenícia
Sulayman Xah
Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.
Veure Palmira і Sulayman Xah
Suteus
Els suteus van ser un grup nòmada possiblement d'origen semita que vivia en tendes al desert de Síria, prop de l'Eufrates des d'on van emigrar a diversos llocs.
Veure Palmira і Suteus
Teatre de Sabrata
El teatre de Sabrata és un teatre romà de pedra sorrenca del final del segle II dC.
Veure Palmira і Teatre de Sabrata
Teatre romà de Palmira
El Teatre romà de Palmira —en àrab المسرح الروماني بتدمر, al-Masraḥ ar-Rūmānī bi-Tadmur— és un teatre romà a l'antiga ciutat de Palmira, al Desert sirià. La construcció, inacabada, data del segle II dC, del període de la dinastia Severa.Sear, 2006, p.
Veure Palmira і Teatre romà de Palmira
Temple de Baal
El temple de Baal, també conegut com a Temple de Bel, fou una antiga construcció de pedra en ruïnes situada a Palmira, Síria. El temple, consagrat al déu semita Baal, conformava el centre de la vida religiosa a la ciutat i va ser erigit l'any 32 dC.
Veure Palmira і Temple de Baal
Temple de Baal Shamin
Estat del temple el 1753, segons un gravat de Robert Wood El temple de Baal Shamin fou un antic temple dedicat a la deïtat cananea Baal Shamin, situat a la ciutat de Palmira, a Síria.
Veure Palmira і Temple de Baal Shamin
Terra plana
equador per passar a l'altra banda del globus. La Terra plana és un antic concepte que definia la Terra com una superfície plana, és a dir, un full de paper o un plànol finit, en forma de disc.
Veure Palmira і Terra plana
Tillia tepe
Tillia tepe, Tilia tepe, Tillya tepe, o Tillā tapa ('el túmul d'or», o 'el pujol d'or') és un jaciment arqueològic afganés de la província de Jowzjān, a prop de Xibarghan.
Veure Palmira і Tillia tepe
Um er-Rasas
El jaciment d'Umm ar-Rassàs o Umm ar-Rasas, també anomenat Kastrum Mefa'a, és un jaciment arqueològic jordà que conté ruïnes de les civilitzacions romana, romana d'Orient i protomusulmana.
Veure Palmira і Um er-Rasas
Umm el-Jimal
Umm el-Jimal (literalment ‘Mare dels Camells’) és un llogaret situada al nord de Jordània, a uns 17 km a l'oest de Mafraq.
Veure Palmira і Umm el-Jimal
Vabalat
Luci Juli Aureli Septimi Vabalat Atenodor, conegut simplement com a Vabalat (Vabalathus, Οὐαβαλλάθος; arameu palmirià: 75x75px; tr, ‘regal de Al·lat’), va ser rei de Palmira.
Veure Palmira і Vabalat
Xaikh Nur al-Din
Xaikh Nur al-Din fou un amir de Tamerlà (segles XIV-XV, + 1411), que a la mort de l'emperador fou cap del partit legitimista.
Veure Palmira і Xaikh Nur al-Din
Xay al-Kawm
Xay al-Qawm —en àrab شيع القوم, Xayʿ al-Qawm— fou una divinitat safaítica i també nabatea i palmiriana.
Veure Palmira і Xay al-Kawm
Yumbo
Yumbo és un municipi de Colòmbia, situat al nord de la ciutat de Cali.
Veure Palmira і Yumbo
Zakarawayh ibn Mihrawayh
Zakarawayh ibn Mihrawayh —— (mort el 907) fou un dels primers ''daïs'' (missioners) ismaïlites a l'Iraq.
Veure Palmira і Zakarawayh ibn Mihrawayh
Zenòbia
Septímia Zenòbia (Zēnobía; arameu palmirià:, Btzby / Bat-Zabbai) (Palmira, ca. 240 – Tívoli, 274) fou reina de Palmira.
Veure Palmira і Zenòbia
Zenòbia (desambiguació)
Zenòbia (en Ζηνόβια; derivat de Ζεὺς, Zeus + βίος 'vida', tal vegada una adaptació del nom àrab Zaynab) és el nom dels personatges següents.
Veure Palmira і Zenòbia (desambiguació)
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Veure Palmira і 117
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Palmira і 18 d'agost
1934
;Països Catalans.
Veure Palmira і 1934
194
El 194 (CXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Palmira і 194
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Veure Palmira і 2015
272
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Palmira і 272
273
L'any 273 (CCLXXIII en nombres romans) va ser un any comú que va començar un Dimecres del calendari julià, en vigor a aquella data.
Veure Palmira і 273
També conegut com Palmirene, Tadmor, Tadmur, Tedmor.