Taula de continguts
28 les relacions: Aimares, Amauta, Ayllu, Cairn, Carnestoltes de Humahuaca, Confederación Nacional de Comunidades del Perú Afectadas por la Minería, David Choquehuanca Céspedes, Dia de la Pachamama, Drets de la natura, El Alto, Gastrotheca pacchamama, Illa Taquile, Imperi Inca, Luzmila Carpio, Mama Cocha, Mare Natura, Mitologia inca, Mizque, Ollantaytambo, Organització de barri Túpac Amaru, Pachamanca, Quítxues, Red de Comunicadores Interculturales Bilingües del Ecuador, Religió inca, Ruïnes de Quilmes, Túpac Katari, Tomás Saraceno, Zonda.
Aimares
Els aimares (plural d'aimara) són un poble indígena de les regions dels Andes i de l'Altiplà de l'Amèrica del Sud; uns 2,3 milions viuen a Bolívia, el Perú i Xile.
Veure Pacha Mama і Aimares
Amauta
Amautas a la ''Plaza Murillo'', a La Paz, durant la inauguració de la Casa Gran del Poble Es coneix amb el títol honorífic damautas (del quítxua meridional: hamawt'a; 'mestre', 'savi') a aquelles persones que es dedicaven a l'educació formal dels fills dels nobles i del sapa inca.
Veure Pacha Mama і Amauta
Ayllu
Un ayllu (quítxua o aimara) és una forma de comunitat familiar extensa, originària de la regió andina, amb una descendència comuna –real o suposada– que treballa de forma col·lectiva (ayni) en un territori de propietat comuna.
Veure Pacha Mama і Ayllu
Cairn
Un dels nombrosos cairns que assenyalen sepultures massives britàniques en el lloc de la Batalla d'Isandlwana. Xina i Corea del Nord. Un cairn (carn en irlandès, carnedd en gal·lès, càrn en gaèlic escocès, karn en bretó) és un túmul, habitualment amb forma cònica.
Veure Pacha Mama і Cairn
Carnestoltes de Humahuaca
Carnestoltes humahuaqueny. Els Carnestoltes de Humahuaca és una celebració popular, que es realitza al febrer, en la zona del Congost de Humahuaca, província de Jujuy, Argentina.
Veure Pacha Mama і Carnestoltes de Humahuaca
Confederación Nacional de Comunidades del Perú Afectadas por la Minería
La Confederación Nacional de Comunidades del Perú Afectadas por la Minería (CONACAMI, en quítxua Qhuyakunap Waqllisqan Ayllukuna Piruw Mamallaqta Tantanakuy) és una organització de drets indígenes peruana amb un enfocament en la defensa dels drets dels pobles indígenes que viuen en comunitats properes a futurs projectes miners a gran escala.
Veure Pacha Mama і Confederación Nacional de Comunidades del Perú Afectadas por la Minería
David Choquehuanca Céspedes
és un dirigent sindical i polític aimara bolivià.
Veure Pacha Mama і David Choquehuanca Céspedes
Dia de la Pachamama
El Dia de la Pachamama, també s'anomena Pachamama Raymi, és una celebració realitzada cada any l'1 d'agost honorant a la Pachamama, una deesa andina, que estan als pobles quítxua i aimara dels Andes de l'Argentina, Bolívia, Colòmbia, Xile, l'Equador i el Perú.
Veure Pacha Mama і Dia de la Pachamama
Drets de la natura
Es coneix com a drets de la natura, drets de la naturalesa o drets de la terra, una teoria jurídica i jurisprudencial que descriu els drets inherents als ecosistemes i les espècies, similar al concepte de drets humans fonamentals.
Veure Pacha Mama і Drets de la natura
El Alto
El Alto és una ciutat i municipi de Bolívia situat a la província de Pedro Domingo Murillo del departament de La Paz, a l'oest del país a l'altiplà andí.
Veure Pacha Mama і El Alto
Gastrotheca pacchamama
Gastrotheca pacchamama és una espècie de granota de la família del hemipràctids.
Veure Pacha Mama і Gastrotheca pacchamama
Illa Taquile
L'illa Taquile es troba al llac Titicaca, a uns 35 quilòmetres de la ciutat de Puno a Perú.
Veure Pacha Mama і Illa Taquile
Imperi Inca
L'Imperi Inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica.
Veure Pacha Mama і Imperi Inca
Luzmila Carpio
Luzmila Carpio (Qala Qala, departament de Potosí, 1954) és una cantant boliviana.
Veure Pacha Mama і Luzmila Carpio
Mama Cocha
Mama Cocha (o Mamacocha) –en quítxua Mama Qucha, literalment 'Mare de les Aigües'– era la deessa inca de totes les aigües.
Veure Pacha Mama і Mama Cocha
Mare Natura
La Mare Natura és la personificació de la natura o bé una deessa que simbolitza la vida i la fertilitat.
Veure Pacha Mama і Mare Natura
Mitologia inca
Localitzada al Cusco, al Perú, la mitologia inca estava formada per una sèrie de llegendes i mites de la religió politeista de l'Imperi Inca.
Veure Pacha Mama і Mitologia inca
Mizque
Mizque (Misk'i en quítxua, de misk'i, "dolç") és una petita ciutat de Bolívia, al departament de Cochabamba, situat a la vall del riu Mizque, un dels principals afluents del rio Grande.
Veure Pacha Mama і Mizque
Ollantaytambo
Ollantaytambo és un poble i jaciment arqueològic inca, capital del districte d'Ollantaytambo, a la província d'Urubamba, que es troba uns 70 quilòmetres al nord-est de la ciutat de Cusco, a 2.792 metre d'altitud.
Veure Pacha Mama і Ollantaytambo
Organització de barri Túpac Amaru
L'Organització de Barri Túpac Amaru és una agrupació política argentina sobretot de la província de Jujuy, encara que té altres seus en 15 de les 23 províncies argentines. Fundada com una separació de part de l'organització de la CTA per la dirigent argentina Milagro Sala, actualment té al voltant de 150.000 afiliats i 4.500 en actiu.
Veure Pacha Mama і Organització de barri Túpac Amaru
Pachamanca
La pachamanca (del quítxua pacha, general o terra, i manka, olla o forat) és un plat de carn a la llosa, típic de la gastronomia peruana i molt apreciat a la zona andina, en la qual és considerada el banquet per antonomàsia i amb implicacions, avui dia, de caràcter religiós.
Veure Pacha Mama і Pachamanca
Quítxues
Els quítxues són un grup humà indígena d'Amèrica del Sud que parla el quítxua (Runa Simi), que es va originar entre els pobles indígenes del Perú.
Veure Pacha Mama і Quítxues
Red de Comunicadores Interculturales Bilingües del Ecuador
Red de Comunicadores Interculturales Bilingües del Ecuador, REDCI, és una organització de comunicadors constituït per membres de les nacionalitats i pobles indígenes de l'Equador, per a fer ús del dret a la lliure expressió.
Veure Pacha Mama і Red de Comunicadores Interculturales Bilingües del Ecuador
Religió inca
La religió inca va ser un grup de creences i ritus que anaven relacionats a un sistema biològic evolucionant des de les èpoques preincaiques fins al Tahuantinsuyo.
Veure Pacha Mama і Religió inca
Ruïnes de Quilmes
La Ciutat Sagrada de Quilmes està situada a les Valls Calchaquies, província de Tucumán (Argentina).
Veure Pacha Mama і Ruïnes de Quilmes
Túpac Katari
Julián Apaza Nina, més conegut com a Túpac Katari, Túpaj Katari, o simplement Katari (Ayo Ayo, província de Sica Sica, Virregnat del Perú, 1750 – La Paz, Virregnat de la Plata, 15 de novembre de 1781) va ser un cabdill aimara, fill d'un miner que va morir com mitaier en les mines de Potosí.
Veure Pacha Mama і Túpac Katari
Tomás Saraceno
Tomás Saraceno (San Miguel de Tucumán, 1973) és un argentí artista contemporani els projectes del qual, que consisteixen en escultures flotants, col·laboracions internacionals i instal·lacions interactives, proposar i dialogar amb formes d'habitar i percebre l'entorn que s'han suprimit en l'època capitalocè.
Veure Pacha Mama і Tomás Saraceno
Zonda
Paisatge amb vent zonda a la Província de La Rioja (Argentina) El zonda és un vent argentí, local, sec i càlid que bufa freqüentment i porta molta brutícia sobre les estribacions orientals dels Andes, a l'Argentina.
Veure Pacha Mama і Zonda
També conegut com Pachamama.