Taula de continguts
35 les relacions: Aiguats de la conca del Segre de 1982, Cisnădie, Convent de Sant Francesc de Girona, Convent de Sant Roc, Cova de Nicanor, Crucifixió, Fígols i Alinyà, Fortalesa de Sagres, Galceran II de Pinós, Galceran V de Pinós el Jove, Galceran VI de Pinós, Josa de Cadí, L'Alzina d'Alinyà, La Vansa i Fórnols, Llista de carreteres del Pirineu, Llista de topònims de la Vansa i Fórnols, Mare de Déu de la Serra (Montblanc), Monestir de Santa Maria de Gualter, Museu de les Trementinaires, Nico de Winter, París, Pere Galceran de Pinós i de Mallorca, Pere Galceran I de Pinós, Pere Galceran III de Pinós, Ramon d'Usall, Sant Francesc de Vilafranca, Sant Quirze i Santa Julita d'Ossera, Sofia Montaner Arnau, Tomba de Talpiot, Trementinaire, Uzita, 10 de març, 14 de desembre, 1908, 1996.
Aiguats de la conca del Segre de 1982
Junta d'Emergència. Esvoranc a la carretera al Congost dels Tresponts. Els aiguats de la conca del Segre de 1982 fou una inundació que tingué lloc entre el 7 i 8 de novembre del 1982, arran de la pluja que caigué aquella nit i que va culminar amb el desbordament del riu Segre i el riu Valira.
Veure Ossera і Aiguats de la conca del Segre de 1982
Cisnădie
Cisnădie (pronunciació en romanès: ; en; en Dialecte saxó de Transsilvània: Hielt; en) és una ciutat del comtat de Sibiu, Transsilvània, Romania situada a uns 10 quilòmetres al sud de Sibiu.
Veure Ossera і Cisnădie
Convent de Sant Francesc de Girona
El Convent de Sant Francesc d'Assís fou un convent franciscà a la ciutat de Girona, les poques restes que en queden estan protegides com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Ossera і Convent de Sant Francesc de Girona
Convent de Sant Roc
El Convent de Sant Roc o Convent del Caputxins és un antic convent caputxí a la ciutat de Figueres (l'Alt Empordà) protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Ossera і Convent de Sant Roc
Cova de Nicanor
La Cova de Nicanor és una antiga cova funerària situada a la muntanya Scopus de Jerusalem, Israel.
Veure Ossera і Cova de Nicanor
Crucifixió
Crucifixió de sant Pere, de Caravaggio La crucifixió és un mètode d'execució, on el reu és lligat o clavat en una creu de fusta, entre arbres o en una paret, i deixat allí fins a la seva mort.
Veure Ossera і Crucifixió
Fígols i Alinyà
Fígols i Alinyà és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, amb capital a Fígols.
Veure Ossera і Fígols i Alinyà
Fortalesa de Sagres
La fortalesa de Sagres també coneguda com a Castell de Sagres o Fort de Sagres és al sud-oest de l'Algarve (Portugal), ocupant una posició dominant corona la Ponta de Sagres.
Veure Ossera і Fortalesa de Sagres
Galceran II de Pinós
Galceran II de Pinós fou un noble, senyor (1117-circa 1162) de les baronies i castells de Pinós, Vallmanya, l'Espà, Gósol, Saldes i Querforadat.
Veure Ossera і Galceran II de Pinós
Galceran V de Pinós el Jove
Galceran V de Pinós, dit el Jove (? - 1295/96), fou un noble, senyor (1277-1295/96) de les baronies i castells de Pinós, Bagà, Lavansa, Ponts, Ossera, Josa, Sant Romà, Albesa, Menàrguens, Gósol, Vallmanya, l'Espà, Saldes, Querforadat, Gisclareny, Alguaire, Lillet, Tàrrega, Talteüll, Fórnols, Sant Jaume, Llevança, Gaià i Llo Sant Martí dels Castells, Ansovell, Cava, i els llocs de Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, i diversos béns als Prats i a la Manresana.
Veure Ossera і Galceran V de Pinós el Jove
Galceran VI de Pinós
Galceran VI de Pinós (Catalunya, segle XIV – Bagà, Berguedà, 1354),noble, senyor (1348-1354) de les baronies i castells de Pinós, Lavansa, Josa i Bagà, senyor dels castells de Ponts, Ossera, Sant Romà, Gósol, Saldes, l'Espà, Querforadat, Fórnols Sisquer, Montargull (força de “Montarguyl”), Padrinàs (“castro et vila de Padrinaç”), de l’Espluga de Lavansa (“castro et villa d’Espluga de Lavança”) i Balmanya Fill de Pere Galceran II de Pinós i de Marquesa de Fenollet i de Saportella, germana del vescomte d'Illa i Canet.
Veure Ossera і Galceran VI de Pinós
Josa de Cadí
Josa de Cadí és un poble situat a la cara sud de la Serra del Cadí.
Veure Ossera і Josa de Cadí
L'Alzina d'Alinyà
L'Alzina d'Alinyà és un nucli de població del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Alt Urgell.
Veure Ossera і L'Alzina d'Alinyà
La Vansa i Fórnols
La Vansa i Fórnols, també conegut com a Lavansa i Fórnols, és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, format a partir de la unió, l'any 1973, dels municipis de Lavansa i Fórnols de Cadí.
Veure Ossera і La Vansa i Fórnols
Llista de carreteres del Pirineu
600x600px La Xarxa de Carreteres del Pirineu són totes les carreteres que és troben dintre de la Vegueria del Pirineu a l'àmbit territorial de l'Alt Pirineu sense incloure la Vall d'Aran.
Veure Ossera і Llista de carreteres del Pirineu
Llista de topònims de la Vansa i Fórnols
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de la Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell.
Veure Ossera і Llista de topònims de la Vansa i Fórnols
Mare de Déu de la Serra (Montblanc)
La Mare de Déu de la Serra és un santuari i antic convent de germanes clarisses al municipi de Montblanc (la Conca de Barberà).
Veure Ossera і Mare de Déu de la Serra (Montblanc)
Monestir de Santa Maria de Gualter
Santa Maria de Gualter és un monestir de l'art medieval català a l'entrada del poble de Gualter, capital del municipi de la Baronia de Rialb (la Noguera).
Veure Ossera і Monestir de Santa Maria de Gualter
Museu de les Trementinaires
El Museu de les Trementinaires és un museu etnològic ubicat a Tuixent, a l'Alt Urgell, en el qual s'explica l'ofici de trementinaire.
Veure Ossera і Museu de les Trementinaires
Nico de Winter
fou un escultor català d'origen neerlandès.
Veure Ossera і Nico de Winter
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Ossera і París
Pere Galceran de Pinós i de Mallorca
Pere Galceran II de Pinós i de Mallorca (Principat de Catalunya,? - Bagà, Berguedà, 1348) va ser un noble català del, senyor (1312-1348) dels castells i baronies de Pinós, Bagà, Lavansa, Ponts, Ossera, Josa, Sant Romà, Albesa, Menàrguens, Gósol, Vallmanya, l'Espà, Saldes, Querforadat, Gisclareny, Alguaire, Lillet, Tàrrega, Talteüll, Fórnols, Sant Jaume, Llevança, Gaià i Llo Sant Martí dels Castells, Ansovell, Cava, i els llocs de Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, i diversos béns als Prats i a la Manresana.
Veure Ossera і Pere Galceran de Pinós i de Mallorca
Pere Galceran I de Pinós
Pere Galceran I de Pinós i de Montcada (Bagà, 1258 - 1312), fou un noble català, senyor (1295/96-1312) de les baronies i castells de Pinós, Bagà, Lavansa, Ponts, Ossera, Josa, Sant Romà, Albesa, Menàrguens, Gósol, Vallmanya, l'Espà, Saldes, Querforadat, Gisclareny, Alguaire, Lillet, Tàrrega, Talteüll, Fórnols, Sant Jaume, Llevança, Gaià i Llo Sant Martí dels Castells, Ansovell, Cava, i els llocs de Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, i diversos béns als Prats i a la Manresana.
Veure Ossera і Pere Galceran I de Pinós
Pere Galceran III de Pinós
fou un noble, senyor de les baronies de Pinós (1354-1383), Mataplana (1374-1383), la Portella (1369-1383), Lluça (1369-1376), de la Vall de Ribes (1381-1383), Lavansa (1354-1371), i els castells de Pinós (1354-1370), Talteül (1354-1377), Montorrell (1354-1377), Ponts, Ossera, Sant Romà, Gósol, Saldes, l'Espà, Querforadat, Fórnols Sisquer, Montargull (força de “Montarguyl”), Padrinàs (1354-1371), de l’Espluga de Lavansa (1354-1371) i Balmanya.
Veure Ossera і Pere Galceran III de Pinós
Ramon d'Usall
Ramon d'Usall va ser el trenta-quatrè bisbe de Girona (1179-1196).
Veure Ossera і Ramon d'Usall
Sant Francesc de Vilafranca
Sant Francesc de Vilafranca és una església gòtica de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Ossera і Sant Francesc de Vilafranca
Sant Quirze i Santa Julita d'Ossera
Sant Quirze i Santa Julita d'Ossera és una església de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Ossera і Sant Quirze i Santa Julita d'Ossera
Sofia Montaner Arnau
Sofia Montaner i Arnau (Ossera, 10 de març de 1908 - 14 de desembre de 1996) fou una trementinaire catalana i la darrera que va exercir aquest ofici.
Veure Ossera і Sofia Montaner Arnau
Tomba de Talpiot
La Tomba de Talpiot és la tomba on, segons els seus descobridors, foren enterrades les restes d'un Jesús fill de Josep.
Veure Ossera і Tomba de Talpiot
Trementinaire
Indumentària d'una trementinaire. Museu de les Trementinaires, Tuixent. Les trementinaires eren dones originàries de zones de muntanya que es dedicaven a la recol·lecció d'herbes remeieres i olis essencials, l'elaboració de remeis i la comercialització d'aquests productes en masies i pobles de Catalunya al llarg d'unes rutes que eren recorregudes a peu.
Veure Ossera і Trementinaire
Uzita
Charles M. Hudson de 1997 Uzita (Uçita) era el nom d'un cacicat del segle XVII, de la seva ciutat principal i del seu cap.
Veure Ossera і Uzita
10 de març
El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.
Veure Ossera і 10 de març
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Ossera і 14 de desembre
1908
;Països Catalans.
Veure Ossera і 1908
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Ossera і 1996