Taula de continguts
27 les relacions: Capafonts, Casqueta, Economia de les Illes Balears, Eivissa, Festes populars als Països Catalans, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia de França, Gastronomia de Gascunya, Gastronomia de l'Alcoià, Gastronomia de la Catalunya del Nord, Gastronomia de la Vall d'Aran, Gastronomia de les Illes Balears, Gastronomia de Menorca, Gastronomia del Conflent, Gastronomia del Penedès i el Garraf, Gastronomia del Priorat, Gastronomia del Rosselló, Gastronomia dels Països Catalans, Gastronomia peu-negre, L'Alcúdia de Veo, La Fatarella, Perpinyà, Sidamon, Sumacàrcer, Tortú, Tretze dessèrts, Ulleres (dolç).
Capafonts
Capafonts és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Veure Orelletes і Capafonts
Casqueta
Les casquetes, també anomenades pastissets, són un producte típic de les Terres de l'Ebre (Matarranya, els Ports, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià).
Veure Orelletes і Casqueta
Economia de les Illes Balears
L'economia de les illes Balears està centrada principalment en el turisme i la construcció.
Veure Orelletes і Economia de les Illes Balears
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Veure Orelletes і Eivissa
Festes populars als Països Catalans
Foguera de la nit de Sant Joan a la platja de la Marina Alta. Les festes populars als Països Catalans són el conjunt de festes tradicionals que se celebren als territoris de parla catalana.
Veure Orelletes і Festes populars als Països Catalans
Gastronomia d'Occitània
La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.
Veure Orelletes і Gastronomia d'Occitània
Gastronomia de França
La gastronomia de França, entesa com la gastronomia tradicional de l'Estat Francès, és una de les cuines més difícils de classificar, ja que no es tracta d'una veritable cuina única associada a una sola gastronomia sinó, com ocorre a la cuina espanyola, d'un concepte artificial creat per raons polítiques, teòricament a partir d'elements de diverses cuines regionals que componen l'Estat.
Veure Orelletes і Gastronomia de França
Gastronomia de Gascunya
Una cuixa confitada d'ànec amb mesclum (amanida verda) Pollastre estofat amb molt vi (''coq au vin'') La cuina gascona és la cuina tradicional de Gascunya, que forma part de la cuina occitana en el seu vessant atlàntic, i per la qual cosa utilitza greix animal i no oli d'oliva.
Veure Orelletes і Gastronomia de Gascunya
Gastronomia de l'Alcoià
Els dos plats per antonomàsia de la gastronomia alcoiana són l'olleta alcoiana i les bajoques farcides, poc conegudes fora d'Alcoi, així com la pericana.
Veure Orelletes і Gastronomia de l'Alcoià
Gastronomia de la Catalunya del Nord
La gastronomia de la Catalunya Nord, és essencialment una cuina catalana, pareguda a la de l'Empordà,PLA, Josep, El que hem menjat, 1970, Premsa catalana, Barcelona 1997 amb plats típics com la cargolada, bunyetes, coques o les boles de picolat.
Veure Orelletes і Gastronomia de la Catalunya del Nord
Gastronomia de la Vall d'Aran
La cuina de la Vall d'Aran tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina aranesa.
Veure Orelletes і Gastronomia de la Vall d'Aran
Gastronomia de les Illes Balears
La gastronomia de les Illes Balears és fruit de l'herència gastronòmica dels fenicis, romans, àrabs, catalans i altres cultures culinàries properes, i de la seva condició insular i marítima, és sobretot una cuina casolana de pagès i de mariner, amb un ús destacat del porc, de l'aviram, dels llegums, de l'arròs i del peix.
Veure Orelletes і Gastronomia de les Illes Balears
Gastronomia de Menorca
La gastronomia de Menorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Menorca.
Veure Orelletes і Gastronomia de Menorca
Gastronomia del Conflent
La cuina del Conflent tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina conflentina.
Veure Orelletes і Gastronomia del Conflent
Gastronomia del Penedès i el Garraf
La cuina del Penedès històric, que inclou l'Alt i Baix Penedès, el Garraf, antigament la "Marina del Penedès", i també part de l'Anoia (part sud, lleugerament més enllà d'Igualada), tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina penedesenca.
Veure Orelletes і Gastronomia del Penedès i el Garraf
Gastronomia del Priorat
La gastronomia del Priorat és aquella que és típica d'aquesta comarca històrica, situada entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Veure Orelletes і Gastronomia del Priorat
Gastronomia del Rosselló
La cuina del Rosselló tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina rossellonesa.
Veure Orelletes і Gastronomia del Rosselló
Gastronomia dels Països Catalans
La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.
Veure Orelletes і Gastronomia dels Països Catalans
Gastronomia peu-negre
La gastronomia peu-negre és la cuina pròpia dels francesos algerians (denominats «rapatriés» per l'Estat francès i popularment Pieds-Noirs), colons en l'antiga Algèria francesa.
Veure Orelletes і Gastronomia peu-negre
L'Alcúdia de Veo
L'Alcúdia de Veo (en castellà i oficialment Alcudia de Veo, i en la parla xurra, L'Alcudia de Veyo) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Veure Orelletes і L'Alcúdia de Veo
La Fatarella
La Fatarella és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Veure Orelletes і La Fatarella
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Orelletes і Perpinyà
Sidamon
Sidamon és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Veure Orelletes і Sidamon
Sumacàrcer
Sumacàrcer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Orelletes і Sumacàrcer
Tortú
Un torton (Tula i Briva),Corrèze, Encyclopedie Bonneton, any 2002, crespa (Usèrcha i Donzenac, a la Corresa) (creipa a la Creusa), pompa (Ussel i Maimac, a la Corresa), borriòl (Sentria i Alvèrnia), galeton,Creuse, de G. Gouyet i altres autors, ed.
Veure Orelletes і Tortú
Tretze dessèrts
La tradició dels tretze dessèrts (lit. "tretze darreries") o calenas és una tradició occitana que surt a taula per la festa de Nadal i per les festes de Calendas en general.
Veure Orelletes і Tretze dessèrts
Ulleres (dolç)
Unes ulleres són un dolç de pasta de full fet en forma d'ulleres.
Veure Orelletes і Ulleres (dolç)
També conegut com Bunyeta, Crespeth, Orellanes, Orelleta.