Accés més ràpid que el navegador!
177 les relacions: Albert de Buxhövden, Alfons el Bataller, Alonso de Ortega y Robles, Antic Règim, Anticlericalisme a Espanya, Arquitectura romànica, Arxidiòcesi de Toledo, Arxiu eclesiàstic, Àguila (desambiguació), Bartolomeo di Breganze, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batlle (antic règim), Biblioteca Nacional de Malta, Bisbat de Jaén, Burzenland, Butlla d'Innocenci II (1136), Canonges Regulars de Sant Antoni, Casa de la Comanda, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Castell de Chinon, Castell de Montesa, Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya, Cavalleria medieval, Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja, Cavallers de Loreto, Cavallers de Sant Esteve Rei, Cena (tribut), Cens d'Aranda, Chronicon terrae Prussiae, Cinc nafres de Jesucrist, Ciutat vella de Jerusalem, Colonialisme, Comanador militar, Comanadores, Comanadores d'Alcántara, Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, Comanda, Comandes catalanes de l'orde del Temple, Comodor (marina), Condecoració, Confraria de Belchite, Conquesta de Conca, Conquesta de Navarra, Conquesta del País Valencià, Conquesta feudal hispànica, Consell dels Ordes, Corbera d'Ebre, Corona d'Aragó, Corts del Regne d'Aragó, ..., Cos Militar de Sanitat, Cosme I de Mèdici, Crònica d'Enric de Livònia, Crònica rimada de Livònia, Croada prussiana, Croades Bàltiques, Crucífers de l'Estrella Roja en Camp Blau, David Bowie, Desamortitzacions espanyoles, Diòcesi de Ciudad Real, Escut d'Alcanar, Escut de Rossell, Escut de Sant Mateu, Església de Nostra Senyora dels Àngels de Pollença, Església de Sant Joan de l'Hospital, Església del Temple, Felip IV de França, Francisco Rafael de Uhagón y Guardamino, Frares de Càceres, Fuentes de Andalucía, Garcia Sanxes III de Pamplona, Germanes de l'Esperit Sant, Germans Livonians de l'Espasa, Gran Mestre, Gran Mestre de l'Orde Teutònic, Guiu de Montpeller (beat), Guru Gobind Singh Ji, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Lituània, Història de Lituània (1219-1295), Homo viator, Hug III de Xipre, Hugues de Payns, Instituts de perfecció hospitalers, Jaume el Major, Jedi, Joan Cirita, Jofré de Bouillon, L'adoració de l'Anyell Místic, Literatura russa, Llista de papes de Roma, Mariano Luis de Urquijo, Martí de Porres, Milícia de Jesucrist, Milícia de la Fe de Jesucrist, Milícia de Maria Gloriosa, Miquel (arcàngel), Monestir de La Rábida, Monges calatraves, Monges Comanadores de Sant Jaume, Montpalau (llinatge), Orde, Orde (religió), Orde Alemany, Orde Civil de Savoia, Orde d'Alcalá de la Selva, Orde d'Alcántara, Orde d'Avís, Orde de Calatrava, Orde de Carol I, Orde de cavalleria, Orde de Cavallers de Sant Tomàs, Orde de Crist, Orde de Dobrzyń, Orde de l'Atxa, Orde de la Mercè, Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa, Orde de Monfragüe, Orde de Monreal, Orde de Montesa, Orde de Montjoie, Orde de Roncesvalls, Orde de Sant Blai, Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir, Orde de Sant Jaume d'Altopascio, Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau, Orde de Sant Jeroni, Orde de Sant Jordi d'Alfama, Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem, Orde de Sant Marc de Lleó, Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer, Orde de Sant Miquel de l'Ala, Orde de Santa Cristina de Somport, Orde de Santa Maria d'Espanya, Orde de Santa Maria de Betlem, Orde del Bany, Orde del Drac, Orde del Lleó i el Sol, Orde del Milà d'Or, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Orde dels Hospitalers de Burgos, Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, Orde Livonià, Orde Militar de Savoia, Orde Teutònic, Paganisme, Patronat reial, Pau III, Pere d'Amer, Pere el Catòlic, Pina de Ebro, Pius II, Prússia, Premislau II, Prussians, Puigpelat, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer III, Ramon de Fitero, Regla monàstica, Regne d'Aragó, Regne de Bohèmia, Regne de Jerusalem, Regne de Portugal, Rei d'Espanya, Reial provisió, René Antoine Ferchault de Réaumur, Sacre Orde de la Companyia de Jesucrist, Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, Setge d'Acre, Setge d'al-Dāmūs, Setge de Borriana, Soldat de Crist, Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131), Turcople, Xalamera (Benifallet). Ampliar l'índex (127 més) »
Albert de Buxhövden
(també es pot trobar escrit com a Albert de Buxhoeveden, Buxthoeven, Buxhöwde, Albert von Apeldern) fou un bisbe de Livònia de 1199 a 1229, fundador de la vila de Riga, actual capital de Letònia.
Nou!!: Orde militar і Albert de Buxhövden · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Orde militar і Alfons el Bataller · Veure més »
Alonso de Ortega y Robles
va ser un militar i polític castellà.
Nou!!: Orde militar і Alonso de Ortega y Robles · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Orde militar і Antic Règim · Veure més »
Anticlericalisme a Espanya
Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.
Nou!!: Orde militar і Anticlericalisme a Espanya · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Orde militar і Arquitectura romànica · Veure més »
Arxidiòcesi de Toledo
Larxidiòcesi de Toledo, a Espanya, és la diòcesi principal de la província eclesiàstica de Toledo, de la qual són sufragànies les diòcesis de Sigüenza-Guadalajara, Conca, Ciudad Real i Albacete.
Nou!!: Orde militar і Arxidiòcesi de Toledo · Veure més »
Arxiu eclesiàstic
El Crismó Els arxius eclesiàstics, també anomenats arxius de l'església, són els responsables de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per l'Església Catòlica, l'Església Protestant i altres comunitats cristianes, agrupades sota la denominació d'esglésies cristianes.
Nou!!: Orde militar і Arxiu eclesiàstic · Veure més »
Àguila (desambiguació)
* Zoologia: àguila, nom de diversos ocells rapinyaires, majoritàriament de la família dels accipítrids.
Nou!!: Orde militar і Àguila (desambiguació) · Veure més »
Bartolomeo di Breganze
Bartolomeo di Breganze o da Vicenza (Breganze, 1200 - Vicenza, 1270) va ser un bisbe de Vicenza, fundador de l'orde militar de la Milícia de Jesucrist.
Nou!!: Orde militar і Bartolomeo di Breganze · Veure més »
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Nou!!: Orde militar і Batalla de Las Navas de Tolosa · Veure més »
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Nou!!: Orde militar і Batlle (antic règim) · Veure més »
Biblioteca Nacional de Malta
La Biblioteca Nacional de Malta és la principal biblioteca de Malta i l'encarregada d'acollir el dipòsit legal.
Nou!!: Orde militar і Biblioteca Nacional de Malta · Veure més »
Bisbat de Jaén
El Bisbat de Jaén, en llatí: Giennensis, és una diòcesi depenent de l'arxidiòcesi de Granada, a Andalusia, Espanya.
Nou!!: Orde militar і Bisbat de Jaén · Veure més »
Burzenland
Mapa de Burzenland L'escut de Burzenland Țara Bârsei o Burzenland és una zona històrica i etnogràfica al sud-est de Transsilvània, Romania, amb una població mixta de romanesos, alemanys i hongaresos.
Nou!!: Orde militar і Burzenland · Veure més »
Butlla d'Innocenci II (1136)
La Butlla d'Innocenci II és la butlla emesa per aquest Sant Pare el 10 de juny del 1136 en la qual senyalava que considerava que s'havia d'acomplir allò disposat en el Testament d'Alfons I d'Aragó (1131).
Nou!!: Orde militar і Butlla d'Innocenci II (1136) · Veure més »
Canonges Regulars de Sant Antoni
Els Germans Hospitalers de Sant Antoni o Canonges Regulars de Sant Agustí de l'Orde de Sant Antoni Abat (en llatí Canonici Regulares Sancti Agustini Ordinis Sancti Antonii Abbatis) era un orde de canonges regulars, de tipus monàstic i militar, dedicat a l'assistència hospitalària i la cura dels malalts d'ergotisme, malaltia molt freqüent a l'Edat mitjana i coneguda amb el nom de foc de Sant Antoni.
Nou!!: Orde militar і Canonges Regulars de Sant Antoni · Veure més »
Casa de la Comanda
La Casa de la Comanda és un edifici d'Ulldecona (el Montsià) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Orde militar і Casa de la Comanda · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Orde militar і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: Orde militar і Casal d'Aragó · Veure més »
Castell de Chinon
La fortalesa reial de Chinon és un castell situat a la comuna francesa de Chinon, al departament d'Indre-et-Loire, construït sobre un promontori rocós que domina el Vienne i la ciutat.
Nou!!: Orde militar і Castell de Chinon · Veure més »
Castell de Montesa
El Castell de Montesa és un castell de la població valenciana de Montesa, a la comarca de la Costera.
Nou!!: Orde militar і Castell de Montesa · Veure més »
Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya
Creu paté vermella de l'Orde del Temple. La Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya (en llatí: Militia Templi in Aragonia et Catalonia) fou la província de l'Orde del Temple que agrupava les comandes templeres d'Aragó, de Catalunya i de Navarra (temporalment, també la de Provença), al capdavant de la qual hi havia el Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya.
Nou!!: Orde militar і Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya · Veure més »
Cavalleria medieval
Konrad von Limpurg és nomenat a cavaller armat per la seva dama, al Codex Manesse (principis del segle XIV) La cavalleria medieval és una institució que des de la seva dimensió estrictament militar dels seus orígens a Occident al tombant dels segles i, que va adquirint fortes dimensions socials i culturals mentre anava avançant l'edat mitjana, i que la literatura romànica, a través del romanç es perfila com una narració en llengua vulgar i una de les primeres plasmacions en aquesta llengua és sobre la visió del món de l'aristocràcia cavalleresca.
Nou!!: Orde militar і Cavalleria medieval · Veure més »
Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja
Els Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja o Orde Militar dels Croats de l'Estrella Roja o Canonges Regulars de la Santíssima Creu de l'Estrella Roja, en llatí Ordo Militaris Crucigerorum cum Rubea Stella o Canonici Regulares Sanctissimae Crucis a Stella Rubea, coneguts també com a Crucífers de l'Estrella Roja (en llatí Crucigeri a Stella Rubea o Stellaferi) són un orde religiós, nascut com a fraternitat laica i convertit en orde de canonges regulars, originari de Bohèmia i dedicat a l'assistència als malalts.
Nou!!: Orde militar і Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja · Veure més »
Cavallers de Loreto
El Col·legi de Cavallers de Loreto o Collegium Militum Lauretanorum en llatí, fou un orde militar tardà, fundat en 1545 pel papa Pau III per protegir i defensar el santuari de la Santa Casa de Loreto.
Nou!!: Orde militar і Cavallers de Loreto · Veure més »
Cavallers de Sant Esteve Rei
L'Orde de Sant Esteve d'Hongria o dels Cavallers de Sant Esteve Rei, en llatí Cruciferi Sancti Stephani Regis, fou un orde militar hospitaler fundat amitjan a Jerusalem pel rei Geza II d'Hongria amb difusió a Hongria.
Nou!!: Orde militar і Cavallers de Sant Esteve Rei · Veure més »
Cena (tribut)
La cena era un tribut pagat al rei, a la baixa edat mitjana, pels municipis del patrimoni reial, per monestirs, llocs d'ordes militars i comunitats jueves i musulmanes.
Nou!!: Orde militar і Cena (tribut) · Veure més »
Cens d'Aranda
El Cens del Comte d'Aranda, president del Consell de Castella, es va realitzar entre 1768 i 1769, durant el regnat de Carles III d'Espanya.
Nou!!: Orde militar і Cens d'Aranda · Veure més »
Chronicon terrae Prussiae
Coberta d'una còpia del ''Chronicon terrae Prussiae'' (1679) Chronicon terrae Prussiae (del Llatí: La crònica de la Terra prussiana) és una crònica dels cavallers teutònics, obra del sacerdot alemany Peter von Dusburg, acabat el 1326.
Nou!!: Orde militar і Chronicon terrae Prussiae · Veure més »
Cinc nafres de Jesucrist
Francesc Ribalta (Solsona, 1565 - València, 1628): ''Abraçada de sant Francesc al crucificat'' (ca. 1620), Museu de Belles arts de València. Les Cinc nafres de Jesucrist (o plagues en versions arcaïtzants) és una expressió devocional que fa referència a les cinc ferides que va rebre Jesús a la seva crucifixió.
Nou!!: Orde militar і Cinc nafres de Jesucrist · Veure més »
Ciutat vella de Jerusalem
La Ciutat vella de Jerusalem és una àrea d'aproximadament 0,9 km² situada dins de Jerusalem Est, constituint fins a la dècada de 1860 part de l'entramat urbà.
Nou!!: Orde militar і Ciutat vella de Jerusalem · Veure més »
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Nou!!: Orde militar і Colonialisme · Veure més »
Comanador militar
El comanador militar era el càrrec que tenia la missió de brindar seguretat militar als servents que se li havien encomanat.
Nou!!: Orde militar і Comanador militar · Veure més »
Comanadores
Comanadores són els ordes religiosos, generalment monàstics i de vida contemplativa, dels monestirs femenins dels ordes militars o militars hospitalers.
Nou!!: Orde militar і Comanadores · Veure més »
Comanadores d'Alcántara
Les Comanadores de l'Orde d'Alcántara o Comanadores de Sant Pere o en alguns documents Cavalleres de l'Hàbit d'Alcántara, són un orde monàstic femení, dedicat a la vida contemplativa, que és la branca femenina de l'orde militar d'Alcántara.
Nou!!: Orde militar і Comanadores d'Alcántara · Veure més »
Comanadores de Sant Joan de Jerusalem
Les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, Hospitaleres, Comanadores Santjoanistes o Monges de l'Orde de Malta són un orde monàstic de vida contemplativa, branca femenina de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, avui Orde de Malta.
Nou!!: Orde militar і Comanadores de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Comanda
comanador abusant d'un indi. Còpia de l'italià Agostino Agli 1825-1826, per Lord Kingsborough. La comanadoria o comanda –encomienda en castellà– era una institució originada de l'edat mitjana, sent territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als ordes militars, al capdavant de les quals s'hi col·locava un comanador que era l'encarregat de rebre les rendes i distribuir-les.
Nou!!: Orde militar і Comanda · Veure més »
Comandes catalanes de l'orde del Temple
La creu patent roja fou la més utilitzada per l'orde del TempleL'orde religiosomilitar del Temple va néixer a Terra Santa a inicis del després que la Primera Croada hagués conquerit Síria i Palestina.
Nou!!: Orde militar і Comandes catalanes de l'orde del Temple · Veure més »
Comodor (marina)
Comodor és un rang naval superior utilitzat en moltes marines que és equivalent a brigadier i comodor aeri.
Nou!!: Orde militar і Comodor (marina) · Veure més »
Condecoració
Una condecoració és una insígnia concedida com a símbol d'honor i distinció per part d'un país o d'un organisme.
Nou!!: Orde militar і Condecoració · Veure més »
Confraria de Belchite
La Confraria de Belchite fou un orde militar creat a Belchite per Alfons I d'Aragó en 1122.
Nou!!: Orde militar і Confraria de Belchite · Veure més »
Conquesta de Conca
La conquesta de Conca fou un dels episodis de la reconquesta, produït l'any 1177.
Nou!!: Orde militar і Conquesta de Conca · Veure més »
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Nou!!: Orde militar і Conquesta de Navarra · Veure més »
Conquesta del País Valencià
La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).
Nou!!: Orde militar і Conquesta del País Valencià · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Orde militar і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Consell dels Ordes
El Consell dels Ordes era la Institució encarregada del funcionament dels ordes militars de Santiago, Calatrava i Alcántara durant l'edat moderna a Espanya.
Nou!!: Orde militar і Consell dels Ordes · Veure més »
Corbera d'Ebre
Corbera d'Ebre és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Nou!!: Orde militar і Corbera d'Ebre · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Orde militar і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Nou!!: Orde militar і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »
Cos Militar de Sanitat
El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.
Nou!!: Orde militar і Cos Militar de Sanitat · Veure més »
Cosme I de Mèdici
Cosme I de Mèdici (Florència, República de Florència, 12 de juny de 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana, 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de 1537 fins al 1569, moment en què va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.
Nou!!: Orde militar і Cosme I de Mèdici · Veure més »
Crònica d'Enric de Livònia
La Crònica d'Enric de Livònia (llatí: Chronicon Lyvoniae) és una obra del sacerdot i cronista Enric de Livònia, que descriu esdeveniments històrics esdevinguts a Livònia (que comprenia la major part dels territoris de les actuals Estònia i Letònia) i àrees adjacents des de 1180 a 1227.
Nou!!: Orde militar і Crònica d'Enric de Livònia · Veure més »
Crònica rimada de Livònia
La Crònica rimada de Livònia (alemany: Livländische Reimchronik) és una crònica escrita en baix alemany per un autor anònim.
Nou!!: Orde militar і Crònica rimada de Livònia · Veure més »
Croada prussiana
La croada prussiana va ser un seguit de batalles del organitzades per l'Església Catòlica Romana i comandades pels cavallers de l'Orde Teutònic per cristianitzar els pagans prussians del Bàltic.
Nou!!: Orde militar і Croada prussiana · Veure més »
Croades Bàltiques
Les Croades Bàltiques o Croades del Nord van ser campanyes de colonització i cristianització realitzades per ordes militars i regnes cristians catòlics a finals de, principalment contra els pobles pagans bàltics, fínics i eslaus occidentals de les costes sud i est del mar Bàltic, i en menor mesura també contra els eslaus cristians ortodoxos (eslaus orientals) i els habitants originals de Prússia coneguts com a antics prussians (o borussians), que també inclouen pobles finoúgrics.
Nou!!: Orde militar і Croades Bàltiques · Veure més »
Crucífers de l'Estrella Roja en Camp Blau
LOrde Militar dels Crucífers de l'Estrella Roja en Camp Blau o Betlemitans fou un orde militar fundat a Terra Santa i actiu entre el i el XVII.
Nou!!: Orde militar і Crucífers de l'Estrella Roja en Camp Blau · Veure més »
David Bowie
(pronunciat nascut amb el nom de David Robert Jones) fou un músic, actor i compositor de rock anglès que també exercí de productor musical i arranjador.
Nou!!: Orde militar і David Bowie · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Orde militar і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Diòcesi de Ciudad Real
La Diòcesi de Ciudad Real (llatí Diœcesis Civitatis Regalensis) és una diòcesi espanyola erigida el 4 de febrer de 1980 pel papa Joan Pau II sobre l'antiga prelatura creada el 18 de novembre de 1875 per Lleó XIII.
Nou!!: Orde militar і Diòcesi de Ciudad Real · Veure més »
Escut d'Alcanar
L'escut oficial d'Alcanar té el següent blasonament.
Nou!!: Orde militar і Escut d'Alcanar · Veure més »
Escut de Rossell
L'escut de Rossell és el símbol representatiu oficial de Rossell, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde militar і Escut de Rossell · Veure més »
Escut de Sant Mateu
L'escut de Sant Mateu és un símbol representatiu oficial de Sant Mateu, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Orde militar і Escut de Sant Mateu · Veure més »
Església de Nostra Senyora dels Àngels de Pollença
L'Església de Nostra Senyora dels Àngels és la parròquia del poble de Pollença.
Nou!!: Orde militar і Església de Nostra Senyora dels Àngels de Pollença · Veure més »
Església de Sant Joan de l'Hospital
L'església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València.
Nou!!: Orde militar і Església de Sant Joan de l'Hospital · Veure més »
Església del Temple
LEsglésia del Temple és un edifici religios de la ciutat de Londres, situada entre el riu Tàmesi i el carrer Fleet Street, que fou construïda per l'Orde del Temple i consagrada el 10 de febrer del 1185 pel patriarca de Jerusalem Heracli.
Nou!!: Orde militar і Església del Temple · Veure més »
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Nou!!: Orde militar і Felip IV de França · Veure més »
Francisco Rafael de Uhagón y Guardamino
Francisco Rafael (de) Uhagón (y) Guardamino, I marquès de Laurencín (Bilbao, 5 de novembre de 1858 - Madrid, 21 de desembre de 1927) fou un jurista, historiador, escriptor i polític espanyol de la Restauració, pare de Luis de Uhagón y Barrio, II marquès de Laurencín, i de María del Socorro, marquesa de Llobregat.
Nou!!: Orde militar і Francisco Rafael de Uhagón y Guardamino · Veure més »
Frares de Càceres
Els Frares de Càceres o Cavallers de Càceres foren una confraria de cavallers, orde militar creat a Càceres immediatament després de la conquesta als musulmans en 1169, per part de Ferran II de Lleó. En 1171, es converteix en un orde militar i religiós, l'Orde de Sant Jaume.
Nou!!: Orde militar і Frares de Càceres · Veure més »
Fuentes de Andalucía
Fuentes de Andalucía és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Orde militar і Fuentes de Andalucía · Veure més »
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Nou!!: Orde militar і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »
Germanes de l'Esperit Sant
Les Germanes Hospitalàries de l'Esperit Sant (a França), Canongesses de l'Esperit Sant (a Polònia) o, a Espanya, Comanadores de l'Esperit Sant són un orde monàstic femení format per una federació de comunitats independents, amb noms diferents en cada lloc.
Nou!!: Orde militar і Germanes de l'Esperit Sant · Veure més »
Germans Livonians de l'Espasa
Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia).
Nou!!: Orde militar і Germans Livonians de l'Espasa · Veure més »
Gran Mestre
Un Gran Mestre és la màxima autoritat d'una obediència maçònica.
Nou!!: Orde militar і Gran Mestre · Veure més »
Gran Mestre de l'Orde Teutònic
Armes del gran mestre de l'Orde Teutònic. El Gran Mestre (Alemany: Hochmeister; llatí: Magister generalis) és la màxima autoritat de l'Orde Teutònic, orde militar de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Orde militar і Gran Mestre de l'Orde Teutònic · Veure més »
Guiu de Montpeller (beat)
Guiu de Montpeller (Montpeller, ca. 1153 - Roma, 1208) fou un noble occità, fundador de l'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant i de la Confraria de l'Esperit Sant per atendre els malalts, necessitats i nens abandonats de la ciutat.
Nou!!: Orde militar і Guiu de Montpeller (beat) · Veure més »
Guru Gobind Singh Ji
El Guru Gobind Singh Ji (en panjabi: ਗੁਰੂ ਗੋਬਿੰਦ ਸਿੰਘ) (Patna, 22 de desembre de 1666 - Nanded, 7 d'octubre de 1708) fou el fill, i el successor del novè Guru dels sikhs, el Guru Tegh Bahadur Sahib Ji.
Nou!!: Orde militar і Guru Gobind Singh Ji · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Orde militar і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de Lituània
Fronteres històriques de Lituània. La història de Lituània comença com a mínim en 1009, quan es coneix el primer ús escrit registrat del terme.
Nou!!: Orde militar і Història de Lituània · Veure més »
Història de Lituània (1219-1295)
La història de Lituània entre el 1219 i el 1295 comprèn els orígens del primer estat lituà, el Gran Ducat de Lituània.
Nou!!: Orde militar і Història de Lituània (1219-1295) · Veure més »
Homo viator
Lhomo viator («home viatger» o «pelegrí», en llatí) és un antic tòpic literari de la literatura pagana i cristiana, que incloïa la vida des del naixement fins a la mort com un perillós i accidentat viatge d'aprenentatge que acabava en la maduresa (novel·la d'aprenentatge o bildungsroman), en l'autoconeixement o en la saviesa, o, en el cas cristià, el perdó i la Glòria ultraterrenal, i més rarament, com en William Shakespeare, en el no-res.
Nou!!: Orde militar і Homo viator · Veure més »
Hug III de Xipre
Hug III de Xipre (en francès:, en grec:; 1235 - 24 de març del 1284), dit el Gran, va ser rei de Xipre des del 1267 i rei de Jerusalem des del 1268 (com Hug I de Jerusalem).
Nou!!: Orde militar і Hug III de Xipre · Veure més »
Hugues de Payns
Hugues de Payns o de Payens (Payns?, c.1070 - Palestina, 24 de maig de 1136) Paganus amb el nom llatinitzat, va ser un noble i cavaller d'origen incert, molt probablement francès, es creu que de la Xampanya, conegut per ser un dels fundadors de l'orde del Temple i el seu primer gran mestre (1125-1136).
Nou!!: Orde militar і Hugues de Payns · Veure més »
Instituts de perfecció hospitalers
Els instituts de perfecció o ordes hospitalers són comunitats religioses i instituts de perfecció catòlics que tenen com a objectiu principal, guiats per un ideal religiós de servei desinteressat al proïsme, l'atenció a malalts, especialment els que no tenen recursos, i a persones en perill, com necessitats, viatgers, pelegrins, etc.
Nou!!: Orde militar і Instituts de perfecció hospitalers · Veure més »
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Orde militar і Jaume el Major · Veure més »
Jedi
Els jedi, o més formalment, els cavallers jedi, són uns personatges imaginaris de la saga cinematogràfica i literària la Guerra de les Galàxies.
Nou!!: Orde militar і Jedi · Veure més »
Joan Cirita
João Cirita (Nord de Regne de Portugal, ca. 1073 - São Cristóvão de Lafões, 23 de desembre de 1164) fou un monjo benedictí, tradicionalment considerat com l'introductor de l'Orde del Cister a Portugal.
Nou!!: Orde militar і Joan Cirita · Veure més »
Jofré de Bouillon
Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.
Nou!!: Orde militar і Jofré de Bouillon · Veure més »
L'adoració de l'Anyell Místic
Vista del políptic tancat, amb els plafons pel darrere El retaule L'adoració de l'Anyell Místic o Retaule de Gant (neerlandès: Het Lam Gods o L'Agnus Dei) és una obra realitzada per Jan van Eyck l'any 1432.
Nou!!: Orde militar і L'adoració de l'Anyell Místic · Veure més »
Literatura russa
llengua literària russa.Borís Tomaixevski. ''Voprossi iazika v tvortxestve Puixkina'' ("Qüestions sobre llengua a Puixkin" //: Recerca i materials / URSS. Institut de literatura russa. (Casa Puixkin). - Moscou; Leningrad: Editorial de l'Acadèmia Russa de Ciències, 1956. - T. 1. - P. 126-184 ru Gravat de Vassili Maté, 1899 La literatura russa fa referència al conjunt d'obres literàries escrites en antic eslau oriental i en rus.
Nou!!: Orde militar і Literatura russa · Veure més »
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Nou!!: Orde militar і Llista de papes de Roma · Veure més »
Mariano Luis de Urquijo
Mariano Luis de Urquijo y Muga (Bilbao, 8 de setembre de 1769 - París, 3 de maig de 1817) va ser un polític dels temps de la crisi de l'Antic Règim.
Nou!!: Orde militar і Mariano Luis de Urquijo · Veure més »
Martí de Porres
Martí de Porres, conegut com a Fray Escoba (Lima, 9 de desembre de 1579 - 3 de novembre de 1639), va ser un religiós dominic peruà, venerat com a sant per l'Església catòlica.
Nou!!: Orde militar і Martí de Porres · Veure més »
Milícia de Jesucrist
La Milícia de Jesucrist (en llatí Militia Iesu Christi) fou un orde militar de Llombardia que va funcionar entre 1233 i 1261.
Nou!!: Orde militar і Milícia de Jesucrist · Veure més »
Milícia de la Fe de Jesucrist
La Milícia (o exèrcit) o Orde de la (Santa) Fe de Jesucrist (Militia Jesu Christi) fou un efímer orde militar fundat al Llenguadoc poc abans de 1221, El seu origen està, probablement, en Folquet de Marsella, llavors bisbe de Tolosa de Llenguadoc; Simó IV de Montfort, cap de la Croada albigesa, i, potser, Sant Domènec de Guzmán, fundador dels dominics.
Nou!!: Orde militar і Milícia de la Fe de Jesucrist · Veure més »
Milícia de Maria Gloriosa
L'orde de la Milícia de Maria Gloriosa o orde de Santa Maria Gloriosa (en llatí Ordo Militiae Mariae Gloriosa, coneguts també com a Orde de Santa Maria de la Torre, orde dels Cavallers de la Mare de Déu i col·loquialment com a Cavallers de Santa Maria o Fratri Gaudenti, va ser un orde militar fundat el 1261, data que va rebre la regle de mans del papa Urbà IV. El seu objectiu era lluitar contra l'heretgia i defensar el papat dels atacs d'altres, especialment en uns moments on els conflictes entre güelfs i gibel·lins eren constants. A més, havien de treballar per la pacificació de les ciutats de la Llombardia, on aquests conflictes havien alterat en gran manera la vida quotidiana. Això no obstant, no va tenir gaire èxit, ja que la mateixa Milícia estava massa vinculada a un dels dos bàndols en lliça, el güelf, partidari del papa.
Nou!!: Orde militar і Milícia de Maria Gloriosa · Veure més »
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Nou!!: Orde militar і Miquel (arcàngel) · Veure més »
Monestir de La Rábida
El monestir de Santa Maria de La Rábida, comunament anomenat monestir de La Rábida (en castellà, monasterio de La Rábida) és un monestir franciscà situat al terme municipal de Palos de la Frontera, a la província de Huelva.
Nou!!: Orde militar і Monestir de La Rábida · Veure més »
Monges calatraves
Les Monges Calatraves, Comanadores de l'Orde de Calatrava o, avui, Cistercenques Calatraves són un orde monàstic femení, dedicat a la vida contemplativa, que és la branca femenina de l'orde militar de Calatrava.
Nou!!: Orde militar і Monges calatraves · Veure més »
Monges Comanadores de Sant Jaume
Les Monges Comanadores de Sant Jaume o Comanadores de l'Orde de Sant Jaume són un orde monàstic femení, dedicat a la vida contemplativa, que és la branca femenina de l'orde militar de Sant Jaume de l'Espasa.
Nou!!: Orde militar і Monges Comanadores de Sant Jaume · Veure més »
Montpalau (llinatge)
Els Montpalau, Monpalau o Mompalau, cavallers, senyors, virreis i batlles, foren una família noble del Principat, de les illes Balears, del País Valencià i de Sardenya.
Nou!!: Orde militar і Montpalau (llinatge) · Veure més »
Orde
* Orde (religió), institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Nou!!: Orde militar і Orde · Veure més »
Orde (religió)
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Nou!!: Orde militar і Orde (religió) · Veure més »
Orde Alemany
L'Orde Alemany (alemany: Deutscher Orden) era el màxim guardó que es podia atorgar a una persona dins de l'Alemanya Nazi pels «deures del màxim ordre a l'Estat i al Partit».
Nou!!: Orde militar і Orde Alemany · Veure més »
Orde Civil de Savoia
L'Orde Civil de Savoia (italià: Ordine Civile di Savoia) era un orde de cavalleria italià, creat el 29 d'octubre de 1831 pel rei Carles Albert I. Era atorgada a aquells que, mitjançant l'estudi o el treball, haguessin honorat la Corona o l'Estat.
Nou!!: Orde militar і Orde Civil de Savoia · Veure més »
Orde d'Alcalá de la Selva
L'Orde d'Alcalá de la Selva fou un orde militar fundat per Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona, en 1174.
Nou!!: Orde militar і Orde d'Alcalá de la Selva · Veure més »
Orde d'Alcántara
Lorde d'Alcántara és un orde militar creat el 1154 al regne de Lleó, d'àmbit quasi exclusivament extremeny.
Nou!!: Orde militar і Orde d'Alcántara · Veure més »
Orde d'Avís
LOrde d'Avís fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat cap al 1166 amb el nom d’Orde d'Évora, nom que mantingué fins al 1211, quan en pren el nou.
Nou!!: Orde militar і Orde d'Avís · Veure més »
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Nou!!: Orde militar і Orde de Calatrava · Veure més »
Orde de Carol I
L'Orde de Carol I de Romania fou un orde militar romanès, fundat l'any 1906 coincidint amb el quarantè aniversari del regnat de Carles I de Romania.
Nou!!: Orde militar і Orde de Carol I · Veure més »
Orde de cavalleria
Els ordes de cavalleria apareixen al amb la voluntat de recuperar la cavalleria i els seus ideals cavallerescos, presents en els antics ordes militars.
Nou!!: Orde militar і Orde de cavalleria · Veure més »
Orde de Cavallers de Sant Tomàs
Els Hospitalers de Sant Tomàs de Canterbury a Acre o Cavallers de Sant Tomàs formaren un orde militar cristià.
Nou!!: Orde militar і Orde de Cavallers de Sant Tomàs · Veure més »
Orde de Crist
LOrde de Crist fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat el 1319 pel papa Joan XXII a instància del rei Dionís I de Portugal amb el nom d'Orde de Nostre Senyor Jesucrist, com a continuador i successor de l'Orde del Temple, extingit el 1312.
Nou!!: Orde militar і Orde de Crist · Veure més »
Orde de Dobrzyń
L'Orde de Dobrzyń o de Dobrin, en polonès Zakon Dobrzyński, o dels Germans de Dobrzyń o Cavallers Prussians de Jesucrist, fou un orde militar fundat a la frontera de Masòvia i Prússia, l'actual Terra de Dobrzyń (Polònia), durant la Croada Prussiana del, per tal de defensar el país de les incursions dels prussians bàltics.
Nou!!: Orde militar і Orde de Dobrzyń · Veure més »
Orde de l'Atxa
L'Orde de l'Atxa fou un orde honorífic, a la manera de condecoració, concedit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV a les dones defensores de Tortosa durant el setge de 1149, i que es transmetia a les seves descendents, sempre dones.
Nou!!: Orde militar і Orde de l'Atxa · Veure més »
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Nou!!: Orde militar і Orde de la Mercè · Veure més »
Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa
El Reial Orde de Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa és un orde espanyol creat per Carles IV mitjançant un reial decret de 21 d'abril de 1792 a instàncies de la seva esposa Maria Lluïsa de Parma, perquè aquesta recompensés les dones nobles que es distingissin pels seus serveis o qualitats.
Nou!!: Orde militar і Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa · Veure més »
Orde de Monfragüe
L'Orde de Monfragüe fou un orde militar de la Corona de Castella, fundat al castell de Monfragüe (avui a la comunitat d'Extremadura) com a escissió i continuació de l'Orde del Sant Redemptor en 1196.
Nou!!: Orde militar і Orde de Monfragüe · Veure més »
Orde de Monreal
L'Orden de Sant Salvador de Monreal fou un orde militar o militia Christi creada per Alfons I d'Aragó en 1124 a Monreal del Campo, per lluitar contra els musulmans a la frontera d'Aragó i obrir una ruta marítima cap a Terra Santa.
Nou!!: Orde militar і Orde de Monreal · Veure més »
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Nou!!: Orde militar і Orde de Montesa · Veure més »
Orde de Montjoie
L'Orde de Montjoie, Orde de Monte Gaudio o Orde d'Alfambra va ésser un orde militar fundat en 1173-1174 a la Corona d'Aragó, que desaparegué en 1196, passant els seus cavallers a l'Orde de Monfragüe i al dels templers.
Nou!!: Orde militar і Orde de Montjoie · Veure més »
Orde de Roncesvalls
LOrde de Roncesvalls fou un orde de canonges regulars de tipus hospitaler constituïda al vinculat a l'hospital de pelegrins de Roncesvalls i a la seva col·legiata.
Nou!!: Orde militar і Orde de Roncesvalls · Veure més »
Orde de Sant Blai
LOrde de Sant Blai o Orde de Sant Blai i la Mare de Déu fou un orde militar fundat a Palestina cap al 1191 pel rei de la Cilícia Armènia, desaparegut cap al 1274 i potser integrat en un altre orde; fou creat per defensar el territori de Terra Santa i lluitar contra l'heretgia.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Blai · Veure més »
Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir
L'Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir o Sacre Militar Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir fou un orde militar dinàstic fundat al Gran Ducat de Toscana en 1561 per Cosme I de Mèdici, primer gran duc.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir · Veure més »
Orde de Sant Jaume d'Altopascio
LOrde de Sant Jaume d'Altopascio o dels Frares Hospitalers de Sant Jaume, és un orde militar hospitaler fundat al nord d'Itàlia en 1070, i dissolt en 1587.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Jaume d'Altopascio · Veure més »
Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau
LOrde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau o Orde de l'Espasa fou un orde militar fundat poc abans de 1231 a Gascunya i dissolta en 1273, amb l'objectiu de mantenir la pau als territoris de l'arquebisbat d'Aush.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau · Veure més »
Orde de Sant Jeroni
LOrde de sant Jeroni (Ordo Sancti Hieronymi) és un orde religiós de tipus monàstic fundat el 1373 a San Bartolomé de Lupiana, a partir d'una comunitat d'anacoretes castellans.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Jeroni · Veure més »
Orde de Sant Jordi d'Alfama
Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Jordi d'Alfama · Veure més »
Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem
LOrde de Sant Llàtzer o Orde Militar i Hospitaler de Sant Llàtzer de Jerusalem fou un orde militar fundada al final de a Jerusalem, primer per a assistir els malalts de lepra a Terra Santa i, simultàniament, per defensar-hi la fe cristiana i lluitar contra els musulmans.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem · Veure més »
Orde de Sant Marc de Lleó
L'Orde Militar de Sant Marc de Lleó fou un orde militar hospitaler existent al Regne de Lleó entre 1172 i 1180, quan s'integrà a l'Orde de Sant Jaume.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Marc de Lleó · Veure més »
Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
L'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer és un orde de cavalleria atorgat per la Casa de Savoia i després pels reis d'Itàlia, abans que el país esdevingués una república, i atorgat com a recompensa pels mèrits especials pel servei civil o militar a l'estat, d'acord amb els estatuts, en els camps de la ciència, la literatura, les arts, la indústria i qualsevol activitat que serveixi per portar honor i grandesa a la Nació Italiana.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer · Veure més »
Orde de Sant Miquel de l'Ala
LOrde Eqüestre i Militar de Sant Miquel de l'Ala (en portuguès Ordem Equestre e Militar de São Miguel da Ala) o Orde de Sant Miquel de l'Ala o Orde de l'Ala, fou un orde de cavalleria fundat per Miquel I de Portugal en 1834, l'actuació clandestina del qual tenia com a objectiu polític el suport a aquest rei.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Miquel de l'Ala · Veure més »
Orde de Santa Cristina de Somport
L'Orde de Santa Cristina de Somport fou un orde de canonges regulars de tipus hospitaler vinculat a l'hospital de Santa Cristina de Somport.
Nou!!: Orde militar і Orde de Santa Cristina de Somport · Veure més »
Orde de Santa Maria d'Espanya
LOrde de Santa Maria d'Espanya o Orde de l'Estrella fou un orde militar naval creada pel rei Alfons X de Castella en 1272.
Nou!!: Orde militar і Orde de Santa Maria d'Espanya · Veure més »
Orde de Santa Maria de Betlem
L'Orde de Santa Maria de Betlem, en llatí Ordo Militaris ac Hospitalarius de Sanctae Mariae de Bethlehem, fou un orde militar tardà, instituït per la Santa Seu en 1459 per lluitar contra els turcs i recuperar Constantinoble i les terres conquerides.
Nou!!: Orde militar і Orde de Santa Maria de Betlem · Veure més »
Orde del Bany
El Molt Honorable Orde del Bany és un orde militar britànic creat pel rei Jordi I el 18 de maig de 1725 pel servei destacat a les Forces Armades o el Servei Civil.
Nou!!: Orde militar і Orde del Bany · Veure més »
Orde del Drac
L'orde del Drac, en llatí Societas Draconistrarum, i en alemany: Drachenorden i en hongarès: Sárkány Lovagrend, fou un orde militar del Sacre Imperi romanogermànic, instituït pel rei d'Hongria Segimon I, futur emperador, el 1408, per lluitar contra l'Imperi Otomà i l'heretgia hussita.
Nou!!: Orde militar і Orde del Drac · Veure més »
Orde del Lleó i el Sol
LOrde del Lleó i el Sol (farsi نشان افتخار شیر و خورشید) és un orde militar creat en 1808 pel rei de Pèrsia Fat·h-Alí Xah Qajar, qui va crear aquest orde de cavalleria per recompensar als eatrangers que prestessin serveis importants al seu regne i persona i per donar als ambaixadors i als del seu seguici una prova de la seva estima i distinció.
Nou!!: Orde militar і Orde del Lleó i el Sol · Veure més »
Orde del Milà d'Or
L'Orde del Milà d'Or (japonès:金鵄勲章, transliterat: Kinshi Kunsho) és un orde militar de l'Imperi del Japó, establerta el 12 de febrer de 1890 per l'Emperador Meiji en commemoració de l'emperador Jinmu.
Nou!!: Orde militar і Orde del Milà d'Or · Veure més »
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.
Nou!!: Orde militar і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Orde militar і Orde del Temple · Veure més »
Orde dels Hospitalers de Burgos
Els Germans Hospitalers de Burgos foren un orde de cavallers i germans llecs de tipus militar hospitaler, dedicat a l'assistència hospitalària i la protecció dels pelegrins del Camí de Sant Jaume.
Nou!!: Orde militar і Orde dels Hospitalers de Burgos · Veure més »
Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant
L'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, en llatí Ordo Sancti Spiritus, és un orde religiós catòlic, de tipus militar hospitaler, fundat per Guiu de Montpeller al final del per a l'atenció als pobres, malalts i nens abandonats.
Nou!!: Orde militar і Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant · Veure més »
Orde Livonià
LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.
Nou!!: Orde militar і Orde Livonià · Veure més »
Orde Militar de Savoia
L'Orde Militar de Savoia (Italià: Ordine Militare di Savoia) és un orde militar creat pel Rei Víctor Manuel I de Sardenya el 14 d'agost de 1815 i atorgat per recompensar els serveis distingits en guerra, tant a nivell individual com d'unitat de les Forces Armades.
Nou!!: Orde militar і Orde Militar de Savoia · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Orde militar і Orde Teutònic · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Orde militar і Paganisme · Veure més »
Patronat reial
Catedral de Santo Domingo. El patronat reial és el conjunt de privilegis i facultats especials que els papes van concedir als reis de diferents monarquies europees de l'Antic Règim i que els permetien, al principi, ser sentits abans d'una decisió papal o escollir directament en substitució de les autoritats eclesiàstiques, a determinades persones que anessin a ocupar càrrecs vinculats a l'Església Catòlica (Dret de patronat).
Nou!!: Orde militar і Patronat reial · Veure més »
Pau III
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.
Nou!!: Orde militar і Pau III · Veure més »
Pere d'Amer
Pere d'Amer (Barcelona?, mitjan s. XIII - Santa Maria del Puig, 8 de juny de 1301) fou un frare mercedari, quart general de l'orde i compilador i redactor de les seves constitucions.
Nou!!: Orde militar і Pere d'Amer · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Orde militar і Pere el Catòlic · Veure més »
Pina de Ebro
Pina de Ebro és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Baixa de l'Ebre.
Nou!!: Orde militar і Pina de Ebro · Veure més »
Pius II
, nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser Papa de Roma del 1458 a 1464.
Nou!!: Orde militar і Pius II · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Orde militar і Prússia · Veure més »
Premislau II
Premislau II –Przemysł en polonès, també escrit en llatí Premyslas, Premislaus o menys correctament – (14 d'octubre del 1257 - 8 de febrer del 1296), fou Duc de Poznań (1257-1279), de la Gran Polònia (1279-1296), de Cracòvia (1290-1291), i (Pomerània Oriental) de 1294-1296, i a partir de llavors Rei de Polònia des del 1295 fins a la seva mort.
Nou!!: Orde militar і Premislau II · Veure més »
Prussians
Els antics prussians, prussians del Bàltic o senzillament prussians (Prūsai en prussià; Pruzzen,;;; Prusowie en polonès; Prësowié en caixubi) eren el poble indígena d'un grup de tribus bàltiques que van habitar la regió de Prússia.
Nou!!: Orde militar і Prussians · Veure més »
Puigpelat
Puigpelat és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Nou!!: Orde militar і Puigpelat · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Orde militar і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Orde militar і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon de Fitero
Ramon de Fitero o Ramon de Calatrava (Tarassona, Sent Gaudenç o Barcelona, s. XII - Ciruelos, 1163) va ser un monjo i abat, fundador de l'Orde de Calatrava.
Nou!!: Orde militar і Ramon de Fitero · Veure més »
Regla monàstica
Les regles monàstiques són les regles per les quals es regeixen els ordes monàstics (monàstic fa referència al monacat, la condició dels monjos i els seus monestirs històricament fundats al desert, en entorns allunyats del món), però també altres ordes religiosos com els ordes conventuals o ordes mendicants (les dels frares i els seus convents, històricament fundats en entorns urbans, amb major o menor grau de cloenda), i en general s'utilitzen en l'anomenada vida consagrada i en les institucions del clergat regular.
Nou!!: Orde militar і Regla monàstica · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Orde militar і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Nou!!: Orde militar і Regne de Bohèmia · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: Orde militar і Regne de Jerusalem · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: Orde militar і Regne de Portugal · Veure més »
Rei d'Espanya
El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.
Nou!!: Orde militar і Rei d'Espanya · Veure més »
Reial provisió
Reial Provisió del 12 de maig de 1551 que funda l'actual Universitat Nacional Major de San Marcos, la universitat més antiga d'Amèrica La reial provisió (real provisión en castellà), va ser un tipus de disposició juridicoadministrativa a mig camí entre la llei i les ordenances o cèdules reials, d'ús molt comú al Regne de Castella des del al, i que tenien com a objectiu regular i proveir actes de governació i administració de certa importància i entitat i resoldre i reglamentar matèries i afers fonamentalment d'ordre públic, i que eren emeses pel rei i signades per ell, o bé amb el seu consentiment, pel Consell de Castella, Ordes Militars o les Cancelleries.
Nou!!: Orde militar і Reial provisió · Veure més »
René Antoine Ferchault de Réaumur
René Antoine Ferchault de Réaumur (La Rochelle, França, 28 de febrer de 1683 - Saint-Julien-du-Terroux, 17 d'octubre de 1757), va ser un físic francès d'interès en amplis camps de la ciència, com la metal·lúrgia, la temperatura, la porcellana, contribuint sobretot a l'entomologia.
Nou!!: Orde militar і René Antoine Ferchault de Réaumur · Veure més »
Sacre Orde de la Companyia de Jesucrist
L'Orde Sacre de la Companyia de Jesucrist, en llatí Sacer Ordo Societatis Jesu Christi, fou un orde militar tardà, instituït per la Santa Seu en 1459 per lluitar contra els turcs i recuperar Constantinoble i les terres conquerides.
Nou!!: Orde militar і Sacre Orde de la Companyia de Jesucrist · Veure més »
Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi
El Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi és un orde de cavalleria sota el patronatge de Sant Jordi, consagrada a la glorificació de la Creu, la difusió de la Fe i la defensa de la Santa Mare Església.
Nou!!: Orde militar і Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi · Veure més »
Setge d'Acre
El setge d'Acre també anomenat Caiguda d'Acre del 1291 resultà en la pèrdua del control de la ciutat d'Acre per part dels cristians.
Nou!!: Orde militar і Setge d'Acre · Veure més »
Setge d'al-Dāmūs
El setge d'Al-Dāmūs de 1210 fou un moment clau de la conquesta cristiana perquè empenyé els almohades a una ofensiva que culminà amb la seva derrota en la Batalla de Las Navas de Tolosa, el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Nou!!: Orde militar і Setge d'al-Dāmūs · Veure més »
Setge de Borriana
El Setge de Borriana de 1233 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.
Nou!!: Orde militar і Setge de Borriana · Veure més »
Soldat de Crist
Els templers són un exemple paradigmàtic de ''Milites Christi''. Un soldat de Crist - en llatí Miles Christi (miles -militar, soldat - i Christi -de Crist-) o és una idea teològica que apareix al llarg de la història del cristianisme i que uneix, aparentment de forma contradictòria, el fet guerrer i el fet espiritual.
Nou!!: Orde militar і Soldat de Crist · Veure més »
Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)
Ubieto 1981, Historia de Aragón, vol 1. La formación territorial, pàgs. 181-184; http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path.
Nou!!: Orde militar і Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131) · Veure més »
Turcople
Turcople (plural turcopols, turcoples, turcopoles, turcopolis, turcopels) és el terme amb què es coneixia als membres de la soldadesca mercenària d'origen turc (el nom prové del grec medieval τουρκoπουλος, turkopoloi.
Nou!!: Orde militar і Turcople · Veure més »
Xalamera (Benifallet)
Xalamera és una masia de Benifallet (Baix Ebre) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Orde militar і Xalamera (Benifallet) · Veure més »
Redirigeix aquí:
Orde Militar, Ordes Militars, Ordes militars, Ordes militars hispanes.
