Taula de continguts
95 les relacions: Active Cavity Radiometer Irradiance Monitor Satellite, Alula Australis, Amy Mainzer, Anàleg a la Terra, Ariel V, ASTRO-A, ASTRO-B, Astrogeologia, Astron, Astronomia, Astronomia infraroja, Astronomia observacional, Òrbita d'halo, Belinda Wilkes, BeppoSAX, Betelgeuse, Cartografia de Rea, Cartografia de Tetis, CHEOPS, Christian Marois, Ciència espacial, Colonització del punt de Lagrange, Conny Aerts, Constel·lació dels Llebrers, Duília de Mello, EChO (nau espacial), Energia del punt zero, Energia solar espacial, Ensemble de Lancement Soyouz, Esfera de Dyson, Espai exterior, Estació Espacial Internacional, Euclid (nau espacial), EXOSAT, Extinció (astronomia), Extreme Ultraviolet Explorer, Galaxy Evolution Explorer, Gustav Andreas Tammann, Història del telescopi, HST, IK del Pegàs, Infrared Space Observatory, International Ultraviolet Explorer, Interstellar Boundary Explorer, IRAS, Kepler-11f, KIC 8462852, Llista de codis d'observatoris, Llista de fabricants d'instruments astronòmics, Llista de programes i missions de l'Agència Espacial Europea, ... Ampliar l'índex (45 més) »
Active Cavity Radiometer Irradiance Monitor Satellite
Active Cavity Radiometer Irradiance Monitor Satellite (ACRIMSAT) és un observatori espacial dirigit pel JPL i construït per Orbital Sciences Corporation amb la missió de mesurar la quantitat i variació de la radiació solar en el rang de les 0,2 a les 2 micres.
Veure Observatori espacial і Active Cavity Radiometer Irradiance Monitor Satellite
Alula Australis
Òrbita projectada d'Alula Australis A i B. Alula Australis (Xi de l'Ossa Major / ξ Ursae Majoris) és un estel a la constel·lació de l'Ossa Major.
Veure Observatori espacial і Alula Australis
Amy Mainzer
és una astrònoma estatunidenca, especialitzada en instrumentació astrofísica i astronomia infraroja.
Veure Observatori espacial і Amy Mainzer
Anàleg a la Terra
IST (Índex de Similitud amb la Terra). Un anàleg a la Terra, també definit com a Terra bessona, exoterra, segona Terra, Terra alienígena, Terra 2 o planeta tipus-Terra, és un món o planeta amb condicions similars a les terrestres.
Veure Observatori espacial і Anàleg a la Terra
Ariel V
LAriel V va ser un observatori espacial fruit del treball conjunt britànic-americà dedicat a observar el cel en la banda de raigs X. Va ser llançat el 15 d'octubre de 1974 per la plataforma de San Marco a l'oceà Índic i va funcionar fins a 1980.
Veure Observatori espacial і Ariel V
ASTRO-A
ASTRO-A, batejat com Hinotori després d'arribar òrbita, va ser un observatori espacial japonès dedicat a l'estudi del Sol, va ser llançat el 21 de febrer del 1981 mitjançant un coet Mu des del centre de llançament de Kagoshima.
Veure Observatori espacial і ASTRO-A
ASTRO-B
L'ASTRO-B, batejat com Tenma després d'arribar òrbita, va ser un observatori espacial japonès de raigs X. Va ser llançat el 20 de febrer del 1983 mitjançant un coet Mu des del Centre Espacial d'Uchinoura i va tornar a entrar a l'atmosfera el 17 de febrer del 1988.
Veure Observatori espacial і ASTRO-B
Astrogeologia
Harrison H Schmitt recollint mostres lunars durant la missió Apollo 17 a principis de desembre de 1972 Lastrogeologia, també anomenada geologia planetària o exogeologia, és una disciplina de les ciències planetàries que tracta de la geologia dels cossos celestials, com ara els planetes i les seves llunes, asteroides, cometes i meteorits.
Veure Observatori espacial і Astrogeologia
Astron
Astron fou un observatori espacial de la Unió Soviètica amb l'objectiu d'observar raigs X i ultraviolat llençat el 23 de març de l'any 1983 des de Baikonur en un coet Proton.
Veure Observatori espacial і Astron
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Observatori espacial і Astronomia
Astronomia infraroja
Hubble. L'astronomia infraroja és la branca de l'astronomia i l'astrofísica que estudia els objectes astronòmics visibles en radiació infraroja (IR).
Veure Observatori espacial і Astronomia infraroja
Astronomia observacional
Las Campanas L'astronomia observacional és una divisió de la ciència astronòmica que es dedica a la gravació de dades, en contrast amb l'astrofísica teòrica, que se centra principalment en la recerca de les implicacions mesurables de física models.
Veure Observatori espacial і Astronomia observacional
Òrbita d'halo
punts de Lagrange L1, L₂ o L₃ (òrbites no mostrades al diagrama). En astrodinàmica, una òrbita d'halo és una òrbita periòdica i tridimensional que un cos pot seguir al voltant d'un dels punts de Lagrange L1, L₂ o L₃ en el problema dels tres cossos de la mecànica orbital.
Veure Observatori espacial і Òrbita d'halo
Belinda Wilkes
és astrofísica sènior de l'Observatori Astrofísic de l'Smithsonian (SAO) a Cambridge, Massachusetts, i antiga directora del Centre de raig X de Chandra.
Veure Observatori espacial і Belinda Wilkes
BeppoSAX
El BeppoSax va ser un observatori espacial de raigs X construït fruit de la col·laboració entre els Països Baixos i Itàlia.
Veure Observatori espacial і BeppoSAX
Betelgeuse
Betelgeuse Betelgeuse (Alfa d'Orió / α Orionis) és una gran estel roig a la constel·lació d'Orió, la segona més brillant.
Veure Observatori espacial і Betelgeuse
Cartografia de Rea
Rea Per la cartografia de Rea, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) ha dividit convencionalment la superfície de Rea d'acord amb un reticulat, adaptat a una representació a escala 1: 1.500.000, que defineix 15 quadrangles, designats de Sr-01 a Sr-15 (Sr és l'acrònim de Saturn i Rea).
Veure Observatori espacial і Cartografia de Rea
Cartografia de Tetis
Tetis Per la cartografia de Tetis, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) ha dividit convencionalment la superfície de Tetis d'acord amb un reticulat, adaptat a una representació a escala 1: 1.000.000, que defineix 15 quadrangles, designats de Ste-01 a Ste-15 (Ste és l'acrònim de Saturn i Tetis).
Veure Observatori espacial і Cartografia de Tetis
CHEOPS
L'observatori espacial CHaracterising ExOPlanets Satellite (CHEOPS, per les sigles en anglès/Satèl·lit per a la Caracterització d'Exoplanetes en català) de l'Agència Espacial Europea (ESA), és la primera missió exoplanetària europea.
Veure Observatori espacial і CHEOPS
Christian Marois
és un astrofísic canadenc. És sobretot conegut per haver participat en dos equips a la publicació de les primeres imatges directes de planetes extra-solars al novembre 2008.
Veure Observatori espacial і Christian Marois
Ciència espacial
Una observació guiada per làser de la galàxia de la Via Làctia a l'Observatori del Paranal a Xile el 2010. El terme ciència espacial pot significar.
Veure Observatori espacial і Ciència espacial
Colonització del punt de Lagrange
La colonització dels punts de Lagrange és un tema tractat a les obres de ciència-ficció sobre la colonització de l'espai.
Veure Observatori espacial і Colonització del punt de Lagrange
Conny Aerts
és una professora belga (flamenca) d'astrofísica.
Veure Observatori espacial і Conny Aerts
Constel·lació dels Llebrers
Els Llebrers (Canes Venatici) és una constel·lació de l'hemisferi nord, situada entre les de l'Óssa Major, el Bover i la Cabellera de Berenice.
Veure Observatori espacial і Constel·lació dels Llebrers
Duília de Mello
Duília Fernandes de Mello (Jundiaí, 27 de novembre de 1963) és una astrònoma, i astrofísica Brasilera.
Veure Observatori espacial і Duília de Mello
EChO (nau espacial)
El Exoplanet Characterisation Observatory (EChO) és una proposta de telescopi espacial que ha estat seleccionada per a estudis addicionals com a part del full de ruta del programa Cosmic Vision de l'Agència Espacial Europea, i està competint amb quatre missions per com a candidat del M3 del programa.
Veure Observatori espacial і EChO (nau espacial)
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Veure Observatori espacial і Energia del punt zero
Energia solar espacial
El Sol sobre la Terra. pèrdues de cosinus, pels captadors fixos de plat pla) a causa de la rotació de la Terra. Lenergia solar espacial (en anglès Space-based solar power, SSP), terme estretament relacionat amb satèl·lit d'energia solar (en anglès Solar Power Satellite), és la conversió d'energia solar adquirida a l'espai en qualsevol altre tipus d'energia (principalment electricitat), la qual es pot usar en el mateix espai o bé es pot transmetre a la Terra.
Veure Observatori espacial і Energia solar espacial
Ensemble de Lancement Soyouz
La Ensemble de Lancement Soyouz (ELS) (en català; Complex de Llançament de Soiuz), és un complex de llançament al Centre Espacial de la Guaiana a Kourou/Sinnamary, Guaiana Francesa.
Veure Observatori espacial і Ensemble de Lancement Soyouz
Esfera de Dyson
Diagrama d'una esfera de Dyson de radi igual a 1 ua (unitat astronòmica). Una esfera de Dyson és una hipotètica megaestructura descrita el 1960 pel físic i matemàtic britànic, Freeman Dyson, en un breu article publicat a la revista Science i titulat Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation («Recerca de fonts estel·lars artificials de radiació infraroja»).
Veure Observatori espacial і Esfera de Dyson
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Observatori espacial і Espai exterior
Estació Espacial Internacional
La ISS el 17 d'abril de 2002 LEstació Espacial Internacional (EEI) (en International Space Station, ISS, Междунаро́дная косми́ческая ста́нция Mejdunaródnaia kosmítxeskaia stàntsia, МКС) és un projecte internacional per a construir i mantenir una estació espacial permanent en òrbita al voltant de la Terra.
Veure Observatori espacial і Estació Espacial Internacional
Euclid (nau espacial)
Euclid és un telescopi espacial i missió de tipus M del programa Cosmic Vision 2020-2025 de l'Agència Espacial Europea (ESA) en col·laboració amb la NASA, que va ser llançat el dia 1 de juliol de 2023 i va començar a enviar les primeres imatges el 8 de novembre del mateix any.
Veure Observatori espacial і Euclid (nau espacial)
EXOSAT
El European X-ray Observatory Satellite (EXOSAT), originalment anomenat HELOS, va ser un observatori espacial operacional des del maig de 1983 fins a l'abril de 1986 i va realitzar 1780 observacions en la banda de raigs X de la majoria de tipus d'objectes astronòmics incloent nuclis de galàxies actives, corona solar, variables cataclísmiques, nanes blanques, binàries de raigs X, cúmuls de galàxies, i romanents de supernoves.
Veure Observatori espacial і EXOSAT
Extinció (astronomia)
En astronomia, lextinció designa el fenomen responsable de l'absorció i de la dispersió de la radiació electromagnètica emesa pels objectes astronòmics a causa de la matèria (gas i pols) situada entre l'objecte emissor i l'observador.
Veure Observatori espacial і Extinció (astronomia)
Extreme Ultraviolet Explorer
El Extreme Ultraviolet Explorer (EUVE) va ser un telescopi espacial per a l'astronomia ultraviolada (UV), llançat el 7 de juny de 1992.
Veure Observatori espacial і Extreme Ultraviolet Explorer
Galaxy Evolution Explorer
Galaxy Evolution Explorer (GALEX), en català: «Explorador de l'Evolució Galàctica», va ser un observatori espacial de la NASA llançat el 28 d'abril de 2003 a bord d'un coet Pegasus i dedicat a observar galàxies en longituds d'ona ultraviolada.
Veure Observatori espacial і Galaxy Evolution Explorer
Gustav Andreas Tammann
va ser un astrònom i acadèmic alemany.
Veure Observatori espacial і Gustav Andreas Tammann
Història del telescopi
Ocular d'un telescopi galileà (c. 1620) Leviatan de Parsonstown (1869) Observatori Paranal Telescopi espacial Hubble La història del telescopi com a instrument científic que ha contribuït decisivament a modelar la imatge que avui es té de l'Univers, es va iniciar cap al 1609, quan Galileo Galilei va dirigir per primera vegada les seves ulleres cap al cel.
Veure Observatori espacial і Història del telescopi
HST
* Telescopi espacial Hubble (del seu nom en anglès Hubble Space Telescope), telescopi espacial que opera a l'òrbita terrestre baixa.
Veure Observatori espacial і HST
IK del Pegàs
IK del Pegàs (IK Pegasi) és un sistema estel·lar binari situat a la constel·lació del Pegàs.
Veure Observatori espacial і IK del Pegàs
Infrared Space Observatory
El Infrared Space Observatory (ISO) va ser un telescopi espacial per a la llum d'infraroig dissenyat i operat per l'Agència Espacial Europea (ESA), en cooperació amb ISAS (part de la JAXA fins al 2003) i la NASA.
Veure Observatori espacial і Infrared Space Observatory
International Ultraviolet Explorer
El International Ultraviolet Explorer (IUE) va ser un satèl·lit observatori astronòmic principal dissenyat per detectar l'espectre ultraviolat.
Veure Observatori espacial і International Ultraviolet Explorer
Interstellar Boundary Explorer
L'Interstellar Boundary Explorer (IBEX) és un observatori espacial de la NASA que fa un mapa de la frontera entre el sistema solar i l'espai interestel·lar.
Veure Observatori espacial і Interstellar Boundary Explorer
IRAS
LIRAS (Infrared Astronomical Satellite) fou un observatori espacial.
Veure Observatori espacial і IRAS
Kepler-11f
Kepler-11f és un exoplaneta (planeta extrasolar) descobert en l'òrbita de l'estel similar al Sol Kepler-11 pel telescopi espacial Kepler de la NASA, que busca planetes que davant de les seues estrelles mare.
Veure Observatori espacial і Kepler-11f
KIC 8462852
Imatges de l'estel en infraroig i ultraviolat. KIC 8462852 (en forma epónima anomenada estel de Tabby a causa que inicialment va ser investigada per Tabetha S. Boyajian, o WTF Star, formalment per l'oració (Where's the Flux? en anglès o On està el Flux?), però també una referència a l'argot en anglès WTF), és un estel localitzat entre les constel·lacions de Cygnus i Lyra, aproximadament a 454 pàrsecs (1500 anys llum) de la Terra.
Veure Observatori espacial і KIC 8462852
Llista de codis d'observatoris
Els observatoris astronòmics són llocs utilitzats per a l'observació d'esdeveniments celestes.
Veure Observatori espacial і Llista de codis d'observatoris
Llista de fabricants d'instruments astronòmics
Això és una llista dels primers fabricants d'instruments astronòmics, juntament amb la vida i el país de treball, si està disponible.
Veure Observatori espacial і Llista de fabricants d'instruments astronòmics
Llista de programes i missions de l'Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (ESA) opera diverses missions, tant operatives com científiques, incloent col·laboracions amb altres administracions espacials nacionals, com ara la japonesa JAXA, la francesa CNES, l'italiana ASI Agenzia Spaziale Italiana, l'alemanya DLR, l'estatunidenca NASA, i la xinesa CNSA.
Veure Observatori espacial і Llista de programes i missions de l'Agència Espacial Europea
Lyman Spitzer
va ser un físic teòric, astrònom i alpinista nord-americà.
Veure Observatori espacial і Lyman Spitzer
Mira (estrella)
Mira (Òmicron de la Balena / ο Ceti) és un estel variable de la constel·lació de la Balena.
Veure Observatori espacial і Mira (estrella)
Missió Darwin
Darwin és una proposta de missió espacial de l'ESA que implicaria una constel·lació de quatre a nou naus espacials dissenyades per detectar directament planetes orbitant estrelles properes semblants a la Terra i la recerca de proves de vida en aquests planetes.
Veure Observatori espacial і Missió Darwin
Missió Gaia
Gaia és un observatori espacial que va ser llançat a l'espai per l'Agència Espacial Europea (ESA) el 19 de desembre de 2013.
Veure Observatori espacial і Missió Gaia
Missió Kepler
Òrbita de Kepler La Missió Kepler és un telescopi espacial de la NASA, la desena missió del programa Discovery.
Veure Observatori espacial і Missió Kepler
Nancy Grace Roman Space Telescope
El Nancy Grace Roman Space Telescope (abreujat com a Roman o Roman Space Telescope, i abans Wide-Field Infrared Survey Telescope o WFIRST) és un telescopi espacial d'infrarojos de la NASA actualment en desenvolupament, que té el llançament previst per al maig de 2027.
Veure Observatori espacial і Nancy Grace Roman Space Telescope
Nau espacial no tripulada
ISS. Galileo, abans de la sortida de l'òrbita de la Terra el 1989 Buran va ser llançat, va orbitar la Terra, i va aterrar com una nau espacial no tripulada en el 1988 (mostrat aquí en una exhibició aèria) La nau de subministrament no tripulada Progress M-06M Una nau espacial no tripulada és una nau espacial sense persones a bord, utilitzada per al vol espacial no tripulat.
Veure Observatori espacial і Nau espacial no tripulada
Nau espacial robòtica
Una interpretació artística de la nau espacial ''MESSENGER'' a Mercuri. Una nau espacial robòtica és una nau espacial sense humans a bord que sol estar sota control telerobòtic.
Veure Observatori espacial і Nau espacial robòtica
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Veure Observatori espacial і Nebulosa planetària
NuSTAR
El NuSTAR ha captat aquestes primeres imatges del forat negre supermassiu al centre de la nostra galàxia en llum de raigs X d'alta energia. NuSTAR (el Nuclear Spectroscopic Telescope Array) és un telescopi espacial de raigs X que utilitza un telescopi Wolter per enfocar raigs X d'alta energia des de fonts astrofísiques, especialment per a espectroscopia nuclear, i opera en el rang de 5 a 80 keV.
Veure Observatori espacial і NuSTAR
Observatori
L'Observatori Fabra, el quart en actiu més antic del món, en una imatge de 1907 amb Barcelona als seus peus. El notable edifici és obra de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà. Un observatori és un lloc apropiat per a fer-hi observacions, siguin terrestres o celestes.
Veure Observatori espacial і Observatori
Observatori astronòmic
Observatori Moletai a Lituània Un observatori astronòmic o simplement un observatori és un emplaçament dedicat a l'observació del firmament des de la Terra.
Veure Observatori espacial і Observatori astronòmic
Orbiting Solar Observatory
L'OSO 4 Diagrama de l'Orbiting Solar Observatory Un coet Delta llança l'OSO 8 el 21 de juny de 1975 a Cap Canaveral, Florida El programa Orbiting Solar Observatory (abreujat OSO) era el nom d'una sèrie de telescopis espacials estatunidencs destinats principalment a estudiar el Sol, encara que també incloïen importants experiments no solars.
Veure Observatori espacial і Orbiting Solar Observatory
Planeta hiceànic
Aspecte hipotètic d'un planeta hiceànic amb dos satèl·lits naturals (visió artística). Un planeta hiceànic − dels mots hidrogen i oceà − és un tipus hipotètic de planeta habitable descrit com un planeta oceànic calent, amb una atmosfera rica en hidrògen que és possiblement capaç de mantenir vida.
Veure Observatori espacial і Planeta hiceànic
Planeta Rínxols d'Or
Venus. Planeta «Rínxols d'Or» (de l'anglès Goldilocks planet) és un terme col·loquial per designar un hipotètic exoplaneta situat en la zona habitable d'un estel.
Veure Observatori espacial і Planeta Rínxols d'Or
Planetary Resources
Planetary Resources, Inc.
Veure Observatori espacial і Planetary Resources
PLATO (nau espacial)
PLAnetary Transits and Oscillations of stars (PLATO) és un futur observatori espacial de l'Agència Espacial Europea que utilitzaria un grup de fotòmetres per descobrir i caracteritzar planetes extrasolars de totes les grandàries i tipus entorn de nanes fredes (com el nostre Sol) i estrelles sub-gegants.
Veure Observatori espacial і PLATO (nau espacial)
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Veure Observatori espacial і Plutó (planeta nan)
Programa dels Grans Observatoris
Els Quatre '''Grans Observatoris''' Els Grans Observatoris són una sèrie de quatre grans i potents telescopis espacials posats en funcionament per la NASA.
Veure Observatori espacial і Programa dels Grans Observatoris
Programa Discovery
arxiudata.
Veure Observatori espacial і Programa Discovery
Ran (estel)
Ran (Èpsilon d'Eridà / ε Eridani) és una estrella de la constel·lació d'Eridà, a una declinació de 9,46° sud de l'equador celeste.
Veure Observatori espacial і Ran (estel)
Riccardo Giacconi
Riccardo Giacconi (Gènova, Itàlia, 1931 – 9 de desembre de 2018) fou un astrofísic i professor universitari estatunidenc d'origen italià, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2002.
Veure Observatori espacial і Riccardo Giacconi
Small Astronomy Satellite 3
Nau espacial SAS 3 com podria haver aparegut desplegat en òrbita. L'eix de gir nominal, o eix + z, apunta a la part superior dreta, amb la RMC i el rastrejador d'estrelles per a la determinació de l'actitud. La resta d'instruments i un segon punt de l'estrella de seguiment de la imatge cap a l'espectador.
Veure Observatori espacial і Small Astronomy Satellite 3
SN 1987A
Remanent del ''SN 1987A'' visualitzat en capes de llum de diferents espectres SN 1987A fou una supernova tipus IILyman, J. D.; Bersier, D.; James, P. A. (2013).
Veure Observatori espacial і SN 1987A
Solar Dynamics Observatory
El Solar Dynamics Observatory (SDO) és un telescopi espacial que va ser llançat l'11 de febrer de 2010 per estudiar el Sol.
Veure Observatori espacial і Solar Dynamics Observatory
Space Interferometry Mission
El Space Interferometry Mission o SIM, també conegut com a SIM Lite (anteriorment conegut com a SIM PlanetQuest), va ser un telescopi espacial programat i desenvolupat per la National Aeronautics and Space Administration (NASA), en conjunció amb el contractista Northrop Grumman.
Veure Observatori espacial і Space Interferometry Mission
Spektr-R
Spektr-R (o RadioAstron) és un radiotelescopi orbitador, i és el major telescopi espacial en òrbita després del seu llançament el 18 de juliol de 2011.
Veure Observatori espacial і Spektr-R
SRG
* Catalunya Ràdio SRG (de l'acrònim Servei de Radiodifusió de la Generalitat), grup d'emissores de ràdio de la Generalitat de Catalunya.
Veure Observatori espacial і SRG
Swift Gamma-Ray Burst Mission
Animació mostrant el Swift passant per la llum solar i més enllà de la Terra per acabar davant l'espai. El Swift Gamma-Ray Burst Mission és un observatori espacial que consisteix d'una nau espacial robòtica anomenada Swift, que va ser posat en òrbita el 20 de novembre de 2004, a les 17:16:00 UTC en un vehicle de llançament d'un sol ús Delta II 7320-10C.
Veure Observatori espacial і Swift Gamma-Ray Burst Mission
Telescopi espacial James Webb
El Telescopi Espacial James Webb (en anglès James Webb Space Telescope o JWST) és un observatori espacial dissenyat per a esdevenir el successor parcial del Telescopi espacial Hubble, i que estudia el cel en freqüència infraroja.
Veure Observatori espacial і Telescopi espacial James Webb
Telescopi reflector
Un telescopi reflector Ritchey de 24 polzades Un telescopi reflector és un tipus de telescopi l'objectiu del qual és un mirall còncau.
Veure Observatori espacial і Telescopi reflector
Telescopi robòtic
El Nan, un telescopi robòtic a Cerro Tololo (Xile). Un telescopi robòtic és un telescopi astronòmic amb el seu sistema detector que pot fer observacions astronòmiques de forma automàtica, sense intervenció humana.
Veure Observatori espacial і Telescopi robòtic
Transiting Exoplanet Survey Satellite
El Transiting Exoplanet Survey Satellite (TESS) és un telescopi espacial de la NASA sota el programa Explorer, dissenyat per buscar exoplanetes utilitzant el mètode de transit.
Veure Observatori espacial і Transiting Exoplanet Survey Satellite
Uhuru
Uhuru va ser el primer satèl·lit artificial llançat específicament per a l'astronomia de raigs X. També es coneix com el X-ray Explorer Satellite, SAS-A (per a "Small Astronomy Satellite" A, sent la primera de la sèrie SAS de tres naus espacials), SAS 1, o Explorer 42.
Veure Observatori espacial і Uhuru
Vol espacial
transbordador espacial ''Atlantis'' emprenent el vol. Un vol espacial és l'acció de viatjar a o a través de l'espai exterior i es duu a terme amb una nau espacial que pot dur humans a bord o no dur-ne.
Veure Observatori espacial і Vol espacial
Volant de reacció
Roda de reacció que comprèn un Sensor-Terra cònic d'alta precisió Una roda o volant de reacció és un tipus de volant d'inèrcia utilitzat en un giny espacial per canviar el seu moment angular sense consumir combustible.
Veure Observatori espacial і Volant de reacció
Wide Field Infrared Explorer
El Wide Field Infrared Explorer o WIRE és un observatori espacial de la NASA dedicat a observar en l'espectre infraroig.
Veure Observatori espacial і Wide Field Infrared Explorer
Wide-field Infrared Survey Explorer
Dibuix del Wide-field Infrared Survey Explorer El Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) és un telescopi espacial astronòmic de longitud d'ona infraroja de la NASA llançat el 14 desembre 2009, i es va activar l'estat d'hibernació, el febrer de 2011, quan es va apagar el seu transmissor.
Veure Observatori espacial і Wide-field Infrared Survey Explorer
Wolf 359
Wolf 359 és la quarta estrella més propera al Sol, després d'α Centauri, l'estel de Barnard i WISE 1049-5319.
Veure Observatori espacial і Wolf 359
XMM-Newton
El XMM-Newton (X-ray Multi-Mirror Mission - Newton) és un observatori orbitador de raigs X llançat per l'ESA en el desembre de 1999 en un coet Ariane 5.
Veure Observatori espacial і XMM-Newton
2009 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2009.
Veure Observatori espacial і 2009 en els vols espacials
2013 en els vols espacials
Des del Luna 24 soviètic en 1976 que cap objecte fabricat per l'home realitza un aterratge suau sobre la Lluna. L'observatori ''Gaia'' observarà prop d'1 bilió d'estrelles en la Via Làctia Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2013.
Veure Observatori espacial і 2013 en els vols espacials
2016 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2016.
Veure Observatori espacial і 2016 en els vols espacials
2018 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2018.
Veure Observatori espacial і 2018 en els vols espacials
2019 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2019.
Veure Observatori espacial і 2019 en els vols espacials
També conegut com Telescopi espacial, Telescopis espacials.