Taula de continguts
601 les relacions: Abraham Robinson, Abu-Kàmil Xujà, Acció (física), Acció (matemàtiques), Admitància, Algorisme d'Euclides, Algorisme genètic, Amplificació i simplificació de fraccions, Anàlisi complexa, Anàlisi de Fourier, Anàlisi funcional, Anàlisi matemàtica, Anàlisi numèrica, Anàlisi real, Anell (matemàtiques), Anell adèlic, Anell commutatiu, Anell de polinomis, Anell euclidià, Anell noetherià, Anell ordenat, Antena (ràdio), Aplicació contractiva, Aplicació lineal, Aplicacions obertes i aplicacions tancades, Applesoft BASIC, Aprenentatge basat en arbres de decisió, Aproximació lineal, Argument (anàlisi complexa), Aritmètica, Aritmètica modular, Arrel cúbica, Arrel d'una funció, Arrel enèsima, Arrel quadrada de 2, Asímptota, Asimetria (estadística), Axioma, Axioma d'Arquimedes, Axioma de l'elecció, Índex de refracció, Éléments de mathématique, Àlef, Àlgebra, Àlgebra abstracta, Àlgebra associativa, Àlgebra elemental, Àlgebra lineal, Àlgebra no associativa, Àlgebra sobre un cos, ... Ampliar l'índex (551 més) »
Abraham Robinson
va ser un matemàtic alemany nacionalitzat nord-americà, conegut pel desenvolupament de l'anàlisi no estàndard, un sistema matemàticament rigorós pel qual els nombres infinitesimals i infinits es van reincorporar a les matemàtiques modernes.
Veure Nombre real і Abraham Robinson
Abu-Kàmil Xujà
Abu-Kàmil Xujà ibn Àslam ibn Muhàmmad ibn Xujà al-Hàssib al-Misrí (vers 850 - vers 930), més conegut simplement com a Abu-Kàmil Xujà o com al-Hàssib al-Misrí, literalment «el Calculador Egipci» —en àrab أبو كامل شجاع بن أسلمبن محمد بن شجاع الحاسب المصري, Abū Kāmil Xujāʿ b.
Veure Nombre real і Abu-Kàmil Xujà
Acció (física)
En física l'acció és un atribut de la dinàmica d'un sistema físic.
Veure Nombre real і Acció (física)
Acció (matemàtiques)
rotació en sentit antihorari de 120° al voltant del centre del triangle aplica cada vèrtex del triangle en un altre vèrtex. El grup cíclic ''C''₃ format per les rotacions de 0°, 120° i 240° actua sobre el conjunt dels tres vèrtexs.
Veure Nombre real і Acció (matemàtiques)
Admitància
Ladmitància és la inversa de la impedància i la seva notació és Y. En el sistema internacional (SI) es mesura en siemens.
Veure Nombre real і Admitància
Algorisme d'Euclides
L'algorisme d'Euclides és un mètode eficaç per a calcular el màxim comú divisor (mcd) entre dos nombres enters.
Veure Nombre real і Algorisme d'Euclides
Algorisme genètic
Un algorisme genètic (GA, de l'anglès Genetic Algorithm) és una tècnica de cerca utilitzada en informàtica per a trobar solucions aproximades a problemes d'optimització i recerca.
Veure Nombre real і Algorisme genètic
Amplificació i simplificació de fraccions
En matemàtica, amplificar una fracció és l'acció de multiplicar tant el numerador com el denominador d'aquesta, per un mateix nombre, amb l'objectiu d'obtenir una fracció equivalent a la fracció inicial.
Veure Nombre real і Amplificació i simplificació de fraccions
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Veure Nombre real і Anàlisi complexa
Anàlisi de Fourier
Senyal temporal d'un baix elèctric de la corda La (55 Hz). Transformada de Fourier de la senyal temporal d'un ubaix elèctric de la corda A (55 Hz).L'anàlisi de Fourier revela els components oscil·latoris de senyals i funcions. En matemàtiques, l'anàlisi de Fourier (/ˈfʊrieɪ, -iər/) és l'estudi de la forma com una funció general es pot representar o aproximar a partir de sumes o de funcions trigonomètriques més simples.
Veure Nombre real і Anàlisi de Fourier
Anàlisi funcional
Lanàlisi funcional és la branca de les matemàtiques, i específicament de l'anàlisi, que tracta de l'estudi d'espais de funcions.
Veure Nombre real і Anàlisi funcional
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Veure Nombre real і Anàlisi matemàtica
Anàlisi numèrica
data.
Veure Nombre real і Anàlisi numèrica
Anàlisi real
Les primeres quatre sumes parcials de la sèrie de Fourier per a una ona quadrada. Les sèries de Fourier són una eina important en l'anàlisi real. L'anàlisi real o teoria de les funcions de variable real és la branca de l'anàlisi matemàtica que s'ocupa dels nombres reals i les seves funcions, seqüències i sèries.
Veure Nombre real і Anàlisi real
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Veure Nombre real і Anell (matemàtiques)
Anell adèlic
En matemàtiques i en teoria de nombres, l'anell adèlic és un anell topològic que conté el cos dels nombres racionals (o, més generalment, un cos de nombres algebraics).
Veure Nombre real і Anell adèlic
Anell commutatiu
En teoria d'anells (una branca de l'àlgebra abstracta), un anell commutatiu és un anell (R, +, ·) en què l'operació de multiplicació · és commutativa, és a dir, si per qualsevol a,b\in R, a\cdot b.
Veure Nombre real і Anell commutatiu
Anell de polinomis
En matemàtiques, especialment en el camp de l'àlgebra abstracta, un anell de polinomis o àlgebra de polinomis és un anell (que també és una àlgebra commutativa) format a partir del conjunt de polinomis en una o més variables (o indeterminades) amb coeficients en un altre anell, sovint un cos.
Veure Nombre real і Anell de polinomis
Anell euclidià
Juste de Gand, vers 1474) Un anell euclidià, en matemàtiques i més precisament en àlgebra, en la teoria dels anells, és un tipus particular d'anell commutatiu unitari íntegre.
Veure Nombre real і Anell euclidià
Anell noetherià
En àlgebra abstracta, un anell noetherià és un anell commutatiu i unitari que satisfà que la cadena d'ideals és estacionària.
Veure Nombre real і Anell noetherià
Anell ordenat
En l'àlgebra abstracta, un anell ordenat és un anell commutatiu A amb un ordre total ≤ tal que.
Veure Nombre real і Anell ordenat
Antena (ràdio)
Fig. 1 Fotografia d'una antena utilitzada pel projecte nord-americà ECHELON. Fig. 2 Antena radar Una antena, en telecomunicació, és l'element que s'encarrega d'enviar o de captar dels senyals electromagnètics tractats prèviament (modulats i amplificats).
Veure Nombre real і Antena (ràdio)
Aplicació contractiva
Dins l'anàlisi matemàtica, una contracció, funció o aplicació contractiva entre dos espais mètrics (X, dX) i (Y, dY) és una funció o aplicació f de X en Y, per a la qual hi ha un nombre real positiu k inferior a 1 tal que, per qualssevol elements u i v de X, És a dir, les funcions contractives són les funcions lipschitzianes la constant de Lipschitz de les quals és menor que 1.
Veure Nombre real і Aplicació contractiva
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Veure Nombre real і Aplicació lineal
Aplicacions obertes i aplicacions tancades
En matemàtiques, i més específicament en topologia, les aplicacions obertes i les aplicacions tancades són un tipus especial d'aplicacions entre espais topològics que en relacionen les respectives topologies.
Veure Nombre real і Aplicacions obertes i aplicacions tancades
Applesoft BASIC
L' Applesoft BASIC és un dialecte del llenguatge de programació BASIC subministrat de sèrie amb els microordinadors Apple II.
Veure Nombre real і Applesoft BASIC
Aprenentatge basat en arbres de decisió
L'aprenentatge basat en arbres de decisió és un mètode de modelatge predictiu utilitzat en l'estadística, la mineria de dades i l'aprenentatge automàtic.
Veure Nombre real і Aprenentatge basat en arbres de decisió
Aproximació lineal
Recta tangent a (''a'', ''f''(''a'')) En matemàtiques, una aproximació lineal és una aproximació d'una funció qualsevol fent servir una funció lineal (de forma més precisa una funció afí).
Veure Nombre real і Aproximació lineal
Argument (anàlisi complexa)
L'argument del punt, expressant mitjançant la lletra grega φ. En matemàtiques, l'argument (arg) és una funció present en nombres complexos (visualitzada en el pla complex).
Veure Nombre real і Argument (anàlisi complexa)
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Veure Nombre real і Aritmètica
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Veure Nombre real і Aritmètica modular
Arrel cúbica
arxiudata.
Veure Nombre real і Arrel cúbica
Arrel d'una funció
Una arrel d'una funció f(x) és un element x del domini d'aquesta funció tal que Per aquesta raó a vegades també s'anomenen zeros de la funció.
Veure Nombre real і Arrel d'una funció
Arrel enèsima
En matemàtiques, l'arrel enèsima d'un nombre x és un nombre r que, quan s'eleva a n, equival a x: On n és el grau de l'arrel.
Veure Nombre real і Arrel enèsima
Arrel quadrada de 2
L'arrel quadrada de 2 (la línia dels nombres no està a escala) L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dona el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.
Veure Nombre real і Arrel quadrada de 2
Asímptota
Una corba que talla una asímptota infinites vegades XVII En geometria analítica, una asímptota d'una corba és una recta tal que la distància entre la corba i la recta s'aproxima a zero, quan una o les dues coordenades x o y tendeixen a l'infinit.
Veure Nombre real і Asímptota
Asimetria (estadística)
Exemple de distribució amb asimetria diferent de zero (positiva). En la teoria de la probabilitat i estadística, l'asimetriaSegons el DIEC, cal apostrofar.
Veure Nombre real і Asimetria (estadística)
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Veure Nombre real і Axioma
Axioma d'Arquimedes
Il·lustració de la propietat arquimediana L'axioma d'Arquimedes va ser enunciat per Arquimedes de Siracusa en la seva obra De l'esfera i el cilindre, encara que anteriorment va ser utilitzat per Èudox de Cnidos, per la qual cosa també es coneix com a axioma d'Èudox.
Veure Nombre real і Axioma d'Arquimedes
Axioma de l'elecció
L'axioma de l'elecció (AE) és un axioma de la teoria de conjunts.
Veure Nombre real і Axioma de l'elecció
Índex de refracció
refracta en un bloc de plàstic En òptica, l'índex refractiu o índex de refracció n d'un material és un nombre adimensional que descriu com es propaga la llum a través d'aquest mitjà.
Veure Nombre real і Índex de refracció
Éléments de mathématique
Nicolas Bourbaki. Portada del primer volum (''Theorie des ensembles'') de la nova edició dels ''Éléments de matémathique'' (Hermann, 1970). Els Éléments de mathématique (Elements de matemàtica) són un tractat monumental de la ciència matemàtica signat pel col·lectiu N.
Veure Nombre real і Éléments de mathématique
Àlef
La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp en fenici, ʔālap en siríac, àlif en àrab, àlef en hebreu i ʔälf en amhàric.
Veure Nombre real і Àlef
Àlgebra
Al-Khwarizmi que va donar nom a l'àlgebra Làlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres.
Veure Nombre real і Àlgebra
Àlgebra abstracta
grup, un concepte fonamental en àlgebra abstracta. L'àlgebra abstracta és la branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques, com ara grups, anells, cossos, mòduls, espais vectorials i àlgebres.
Veure Nombre real і Àlgebra abstracta
Àlgebra associativa
En matemàtiques, una àlgebra associativa és una estructura algebraica A amb les operacions de suma, multiplicació (que s'assumeix que és associativa), i una multiplicació per escalars per elements d'algun cos K. La suma i la multiplicació proporcionen a A l'estructura d'un anell; la suma i la multiplicació per escalars donen a A l'estructura d'un espai vectorial sobre K.
Veure Nombre real і Àlgebra associativa
Àlgebra elemental
Gràfica bidimensional (corba vermella) de l'equació algebraica y.
Veure Nombre real і Àlgebra elemental
Àlgebra lineal
L'espai euclidià tridimensional '''R'''3 és un espai vectorial, amb les línies i plans que passen a través de l'origen com a subespais vectorials en '''R'''3. L'àlgebra lineal és la branca de les matemàtiques que tracta l'estudi dels vectors, espais vectorials, transformacions lineals i sistemes d'equacions lineals.
Veure Nombre real і Àlgebra lineal
Àlgebra no associativa
Les àlgebres no associatives són àlgebres aplicades específicament a estructures matemàtiques (com cossos o anells) en les quals la propietat associativa no està ben definida o, directament, no es compleix.
Veure Nombre real і Àlgebra no associativa
Àlgebra sobre un cos
En matemàtiques, un àlgebra sobre un cos és un espai vectorial proveït amb un producte vectorial bilineal.
Veure Nombre real і Àlgebra sobre un cos
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Veure Nombre real і Àrea
Bernard Bolzano
Bernard Placidus Johann Nepomuk Bolzano (Praga, Bohèmia (actual República Txeca), 5 d'octubre de 1781 - ídem, 18 de desembre de 1848), conegut com a Bernard Bolzano va ser un matemàtic, lògic, filòsof i teòleg bohemi que va escriure en alemany i que va realitzar importants contribucions a les matemàtiques i a la Teoria del coneixement.
Veure Nombre real і Bernard Bolzano
Bill Gosper
Ralph William Gosper, Jr., (nascut en 1943) conegut com a Bill Gosper, és un matemàtic i programador dels Estats Units (Pennsauken).
Veure Nombre real і Bill Gosper
Bucle (àlgebra)
Relació del bucle amb altres estructures algebraiques a partir de les propietats de la seva llei de composició interna, en anglès. En matemàtiques, un bucle o llaç és una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composició interna amb element neutre i on tot element té un element invers.
Veure Nombre real і Bucle (àlgebra)
Canvi de base
En àlgebra lineal, una base d'un espai vectorial de dimensió n és un conjunt de n vectors α1,..., αn amb la propietat que tot vector de l'espai es pot expressar de forma única com a combinació lineal dels vectors de la base.
Veure Nombre real і Canvi de base
Caràcter d'un grup finit
En Matemàtiques, un caràcter d'un grup finit és una noció associada a la Teoria de grups.
Veure Nombre real і Caràcter d'un grup finit
Caràcter de Dirichlet
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet En matemàtiques, i més precisament en aritmètica modular, un caràcter de Dirichlet és una funció particular, sovint notada χ, del conjunt de les congruències sobre els enters en el conjunt dels nombres complexos.
Veure Nombre real і Caràcter de Dirichlet
Cardinalitat
En matemàtiques, la cardinalitat d'un conjunt és una mesura del "nombre d'elements del conjunt".
Veure Nombre real і Cardinalitat
Cardinalitat del continu
En matemàtiques, i més concretament en teoria de conjunts, la cardinalitat del continu és la cardinalitat o "grandària" del conjunt dels nombres reals \mathbb R, de vegades anomenat "el continu".
Veure Nombre real і Cardinalitat del continu
Càlcul de probabilitats
'''Càlcul de probabilitats:''' "Campana de Gauss" o "distribució normal" Probabilitat ''p'' d'obtenir un resultat ''S'' en sumar els valors de ''n'' daus Probabilitat acumulada ''p'' d'obtenir un resultat ''S'' en sumar els valors de ''n'' daus Tres marxes isotròpiques aleatòries (independents) a la xarxa \mathbbZ^2; 10 000 pas El càlcul de probabilitats és l'estudi matemàtic dels fenòmens caracteritzats per l'atzar i la incertesa.
Veure Nombre real і Càlcul de probabilitats
Càlcul diferencial
El càlcul diferencial és una branca de les matemàtiques que estudia com canvien les funcions quan les seves variables canvien.
Veure Nombre real і Càlcul diferencial
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Veure Nombre real і Càlcul infinitesimal
Cúspide (matemàtiques)
Una cúspide ordinària en la corba ''x''3–''y''².
Veure Nombre real і Cúspide (matemàtiques)
Centre d'un grup
transposada de la columna que comença per 7. Les entrades 7 són simètriques respecte a la diagonal principal En àlgebra abstracta, el centre d'un grup G, denotat Z(G),La notació Z prové de l'alemany Zentrum, que significa "centre".
Veure Nombre real і Centre d'un grup
Charles Méray
Hugues Charles Robert Méray (1835-1911) va ser un matemàtic francès, professor que va donar per primera vegada un definició rigorosa de nombre real.
Veure Nombre real і Charles Méray
Circumferència goniomètrica
Evolució de les funcions sinus, cosinus i tangent al primer quadrant amb la circumferència goniomètrica (en alemany "Einheitskreis" circumferència unitària) En matemàtiques, la circumferència goniomètrica, anomenada també circumferència trigonomètrica, circumferència unitat, o cercle goniomètric és una circumferència de radi 1 centrada a l'origen (0,0) del sistema de coordenades cartesianes en al pla euclidià.
Veure Nombre real і Circumferència goniomètrica
Classe de diferenciabilitat
Un funció altiplà és una funció llisa amb suport compacte. En anàlisi matemàtica, una classe de diferenciabilitat és una classificació de funcions segons les propietats de les seves derivades.
Veure Nombre real і Classe de diferenciabilitat
Classificació estadística
En estadística, la classificació és el problema d'identificar a quina d'un conjunt de categories (subpoblacions) pertany una observació (o observacions).
Veure Nombre real і Classificació estadística
Classificador lineal
En aquest cas, els punts sòlids i buits es poden classificar correctament mitjançant qualsevol nombre de classificadors lineals. H1 (blau) els classifica correctament, igual que H2 (vermell). H2 es podria considerar "millor" en el sentit que també està més allunyat dels dos grups.
Veure Nombre real і Classificador lineal
Codomini
recorregut de ''f''. ''Y'' és el '''codomini''' de ''f''. En matemàtiques, el codomini o conjunt d'arribada d'una funció f: X → Y és el conjunt Y. En aquest cas, el domini de f és el conjunt X.
Veure Nombre real і Codomini
Coincidència matemàtica
Es diu que es produeix una coincidència matemàtica quan dues expressions sense relació directa mostren una gairebé igualtat que no té una explicació teòrica aparent.
Veure Nombre real і Coincidència matemàtica
Coma flotant
Coma flotant o punt flotant és un mètode de representació aproximada de nombres reals que es pot adaptar a l'ordre de magnitud del valor a representar, usualment traslladant la coma decimal - mitjançant un exponent - cap a la posició de la primera xifra significativa del valor.
Veure Nombre real і Coma flotant
Comparació de topologies
En topologia, el conjunt de totes les topologies sobre un conjunt donat és un conjunt parcialment ordenat.
Veure Nombre real і Comparació de topologies
Compilador
Diagrama de blocs de l'operació d'un bon compilador. Un compilador és un programa informàtic que tradueix un programa escrit en un llenguatge de programació a un altre llenguatge de programació, generant un programa equivalent que la màquina serà capaç d'interpretar.
Veure Nombre real і Compilador
Compilador Haskell de Glasgow
ghc, ordre d'ordinador que respon a la sigla de "Glasgow Haskell Compiler", en català Compilador Haskell de Glasgow, és un compilador nadiu de codi lliure per al llenguatge de programació funcional Haskell, el qual va ser originalment desenvolupat a la universitat de Glasgow per Simon Peyton Jones i Simon Marlow.
Veure Nombre real і Compilador Haskell de Glasgow
Computador analògic
Una computador analògic o computador real és un tipus de computador que utilitza dispositius electrònics o mecànics per a modelar el problema a resoldre utilitzant un tipus de quantitat física per representar una altra.
Veure Nombre real і Computador analògic
Concepte primitiu
En lògica, un concepte primitiu, concepte bàsic, concepte fonamental o noció primitiva és un concepte no definit en un context determinat.
Veure Nombre real і Concepte primitiu
Conductivitat elèctrica
La conductivitat elèctrica és una mesura de la capacitat d'un material de deixar passar el corrent elèctric, la seva aptitud per deixar circular lliurement les càrregues elèctriques.
Veure Nombre real і Conductivitat elèctrica
Conjectura de Dittert
En combinatòria, la conjectura de Dittert, o conjectura de Dittert-Hajek, és una hipòtesi matemàtica relativa al màxim assolit per una determinada funció \phi de matrius amb entrades reals i no negatives que compleixin una condició sumatòria.
Veure Nombre real і Conjectura de Dittert
Conjugat
En matemàtiques, el conjugat d'un nombre complex z és el nombre complex format de la mateixa part real que z i de la part imaginària oposada.
Veure Nombre real і Conjugat
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Veure Nombre real і Conjunt
Conjunt convex
Un conjunt convex. Un conjunt no convex. En l'espai euclidià, un objecte és convex si per a tots els parells de punts dins de l'objecte, tots els punts del segment recte que els uneix també estan dins de l'objecte.
Veure Nombre real і Conjunt convex
Conjunt de Julia
Conjunt de Julia per a ''c''.
Veure Nombre real і Conjunt de Julia
Conjunt de nivell
En matemàtiques, un conjunt de nivell d'una funció real f de n variables és un conjunt de la forma és a dir, és un conjunt en el qual la funció pren un valor constant c. Un conjunt de nivell és un cas especial d'antecedent.
Veure Nombre real і Conjunt de nivell
Conjunt de solucions
En matemàtiques, un conjunt de solucions és el conjunt de valors que satisfan un conjunt d'equacions o inequacions donat.
Veure Nombre real і Conjunt de solucions
Conjunt de Vitali
En matemàtiques, i concretament en teoria de conjunts, un conjunt de Vitali, V\subseteq, és un conjunt que conté un únic punt de cada classe lateral de \mathbb a \mathbb.
Veure Nombre real і Conjunt de Vitali
Conjunt fitat
En anàlisi matemàtica i àrees relacionades de les matemàtiques, un conjunt es diu fitat si té la grandària limitada, en un sentit que cal precisar.
Veure Nombre real і Conjunt fitat
Conjunt magre
En els camps matemàtics de topologia general i teoria de conjunt descriptiva, un conjunt magre (també anomenat un conjunt escàs o un conjunt de primera categoria) és un conjunt que, considerat com a subconjunt d'un espai topològic (normalment més gran), és en un sentit precís petit o negligible.
Veure Nombre real і Conjunt magre
Conjunt numerable
En matemàtiques, un conjunt és numerable quan els seus elements poden posar-se en correspondència un a un amb un subconjunt del conjunt dels nombres naturals.
Veure Nombre real і Conjunt numerable
Conjunt tancat
En topologia i altres branques de la matemàtica, un conjunt tancat és un conjunt el complementari del qual és un obert.
Veure Nombre real і Conjunt tancat
Constant d'Embree-Trefethen
En matemàtiques, i en particular en teoria dels nombres, la costant d'Embree-Trefethen és un valor llindar d'una successió particular definida per recurrència i s'indica amb una β*≈ 0.70258.
Veure Nombre real і Constant d'Embree-Trefethen
Constant d'integració
En càlcul, la integral indefinida d'una funció donada (és a dir, el conjunt de totes les primitives de la funció) s'escriu sempre amb una constant, la constant d'integració.
Veure Nombre real і Constant d'integració
Constant de Heath-Brown-Moroz
En matemàtiques, la constant de Heath-Brown-Moroz, anotada C, és una constant definida com: on els valors de p són nombres primers.
Veure Nombre real і Constant de Heath-Brown-Moroz
Constant matemàtica
Una constant matemàtica és una quantitat que per definició no canvia mai el seu valor, en oposició a les variables matemàtiques.
Veure Nombre real і Constant matemàtica
Constants de Champernowne
Les constants de Champernowne són una sèrie de nombres reals construïts per tal de ser ''b''-normals (la segona constant de Champernowne o constant binària de Champernowne és 2-normal, la tercera o ternària és 3-normal...). Es construeixen a partir de la segona constant (o constant binària) com el nombre entre 0 i 1 obtingut concatenant els nombres naturals en base b als dígits decimals.
Veure Nombre real і Constants de Champernowne
Construcció de Cayley-Dickson
En matemàtiques, la construcció de Cayley-Dickson produeix una seqüència d'àlgebres sobre el cos dels nombres reals, cada una amb dimensió doble que l'anterior.
Veure Nombre real і Construcció de Cayley-Dickson
Construcció dels nombres reals
Intuïtivament, la construcció dels nombres reals es pot entendre com la definició d'un conjunt tal que els seus elements tinguin les propietats que es desitja per als nombres reals.
Veure Nombre real і Construcció dels nombres reals
Continu
* En matemàtiques: funció contínua.
Veure Nombre real і Continu
Continuació analítica
En matemàtiques, i més concretament en anàlisi complexa, una extensió analítica (o continuació analítica) és una tècnica per ampliar el domini d'una funció analítica donada.
Veure Nombre real і Continuació analítica
Continuïtat uniforme
En anàlisi matemàtica una funció f(x) es diu que és uniformement contínua si petits canvis en el valor de x produeixen petits canvis en el valor de la funció (continuïtat) i la grandària dels canvis en f(x) depèn únicament de la grandària dels canvis en x però no del valor de x (uniforme).
Veure Nombre real і Continuïtat uniforme
Convergència (sèries)
En matemàtiques, una sèrie és la suma dels termes d'una successió infinita de nombres.
Veure Nombre real і Convergència (sèries)
Convergència (successió matemàtica)
En anàlisi matemàtica, el concepte de convergència es refereix a la propietat que tenen algunes successions númèriques a tendir a un límit.
Veure Nombre real і Convergència (successió matemàtica)
Corba algebraica
En geometria algebraica, una corba algebraica és una varietat algebraica de dimensió 1.
Veure Nombre real і Corba algebraica
Corba del drac
Primeres iteracions de la corba del drac de Heighway. En matemàtiques, les corbes del drac són una família de corbes fractals que es poden aproximar mitjançant mètodes recursius simples.
Veure Nombre real і Corba del drac
Corba el·líptica
Petit catàleg de corbes el·líptiques. La regió mostrada és −3,3² (Per ''a''.
Veure Nombre real і Corba el·líptica
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Veure Nombre real і Cos (matemàtiques)
Cos algebraicament tancat
En àlgebra abstracta, un cos algebraicament tancat F és un cos que conté una arrel per qualsevol polinomi no-constant de F, l'anell de polinomis en la variable x a coeficients en F.
Veure Nombre real і Cos algebraicament tancat
Cos de descomposició
En matemàtiques i més precisament en àlgebra en la teoria de Galois, el cos de descomposició d'un polinomi P(X) és l'extensió de cos més petita que conté totes les arrels de P(X).
Veure Nombre real і Cos de descomposició
Cos de ruptura
En Matemàtiques i més precisament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois un cos de ruptura d'un polinomi irréductible P(X) amb coeficients en un cos K és una Extensió algebraica mínima de K que conté almenys una arrel del polinomi.
Veure Nombre real і Cos de ruptura
Cos dels nombres algebraics
En matemàtiques, i més en particular en teoria de cossos, un cos de nombres algebraics (o simplement cos de nombres) és una extensió de cos K del cos dels nombres racionals tals que l'extensió K / \mathbb té grau finit (i per tant és una extensió de cos algebraica).
Veure Nombre real і Cos dels nombres algebraics
Covariància
Dins l'entorn de l'estadística la covariància és una mesura de dispersió conjunta de dues variables estadístiques.
Veure Nombre real і Covariància
Criteri de Cauchy
El criteri de convergència de Cauchy és un criteri usat per estudiar la convergència d'una sèrie infinita, on els seus termes són nombres reals.
Veure Nombre real і Criteri de Cauchy
Criteri de d'Alembert
El criteri de d'Alembert (o criteri del quocient) és un criteri usat per estudiar la convergència d'una sèrie infinita, on els seus termes són nombres reals o nombres complexos.
Veure Nombre real і Criteri de d'Alembert
Criteri de l'arrel
El criteri de l'arrel (també conegut com a Criteri de l'arrel de Cauchy en honor d'Augustin Louis Cauchy, el matemàtic que el definí) és un criteri usat per estudiar la convergència d'una sèrie infinita, on els seus termes són nombres reals o nombres complexos.
Veure Nombre real і Criteri de l'arrel
Criteri de la integral de Cauchy
Convergència (matemàtiques) * Test de comparació directa Categoria:Tests de convergència Categoria:Càlcul integral Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar.
Veure Nombre real і Criteri de la integral de Cauchy
Criteri de Sylvester
En matemàtiques el criteri de Sylvester és una condició necessària i suficient per determinar si una matriu simètrica o hermítica és definida positiva.
Veure Nombre real і Criteri de Sylvester
Demostració per deducció
La demostració per deducció o demostració directa és una demostració matemàtica on la conclusió està establerta a través de la combinació lògica dels axiomes, definicions o teoremes ja existents.
Veure Nombre real і Demostració per deducció
Derivació automàtica
En matemàtiques i en àlgebra computacional, la derivació automàtica, de vegades anomenada de forma alternativa derivació algorísmica, és un mètode d'avaluar numèricament la derivada d'una funció en un punt fent servir un programa d'ordinador.
Veure Nombre real і Derivació automàtica
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Veure Nombre real і Derivada
Derivada (exemples)
Vegeu derivada per informació més general.
Veure Nombre real і Derivada (exemples)
Derivada de Gâteaux
En matemàtiques, la derivada de Gâteaux és una generalització del concepte de derivada direccional.
Veure Nombre real і Derivada de Gâteaux
Derivada logarítmica
En matemàtiques, específicament en càlcul i anàlisi complexa, la derivada logarítmica d'una funció f es defineix per la fórmula \frac on f' és la derivada de f. Intuïtivament, aquest és el canvi relatiu infinitesimal en f; és a dir, el canvi absolut infinitesimal en f, és a dir f', escalada pel valor actual de f.
Veure Nombre real і Derivada logarítmica
Descomposició en fraccions parcials
En àlgebra, la descomposició en fraccions parcials és un mètode que s'utilitza per reduir el grau del numerador o del denominador (només un dels dos) d'una funció racional.
Veure Nombre real і Descomposició en fraccions parcials
Descomposició en valors singulars
valors singulars de ''M''. En àlgebra lineal, la descomposició en valors singulars (DVS) és una descomposició de matrius d'una matriu real o complexa, amb gran nombre d'aplicacions en el processament de senyals i l'estadística.
Veure Nombre real і Descomposició en valors singulars
Descomposició polar
En matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal i anàlisi funcional, la descomposició polar d'una matriu o d'un operador lineal és una factorització anàloga a la forma polar d'un nombre complex no-nul z com z.
Veure Nombre real і Descomposició polar
Desigualtat d'Abel
En matemàtiques, la desigualtat d'Abel, anomenada amb el nom de Niels Henrik Abel, proporciona una connexió simple al valor absolut del producte interior de dos vectors en un cas especial important.
Veure Nombre real і Desigualtat d'Abel
Desigualtat de Gautschi
En anàlisi real, una branca de les matemàtiques, la desigualtat de Gautschi és una desigualtat per a ràtios de funcions gamma.
Veure Nombre real і Desigualtat de Gautschi
Desigualtat de Hilbert
En anàlisi matemàtica, una branca de les matemàtiques, la desigualtat de Hilbert afirma que \left|\sum_\dfrac\right|\le\pi\displaystyle\sum_|u_|^2.
Veure Nombre real і Desigualtat de Hilbert
Desigualtat de Laguerre-Samuelson
La desigualtat de Laguerre–Samuelson dona fites per a les arrels de polinomis que tenen totes les arrels reals.
Veure Nombre real і Desigualtat de Laguerre-Samuelson
Desigualtat de Landau-Kolmogorov
En matemàtiques, la desigualtat de Landau-Kolmogorov, anomenada així pels matemàtics Edmund Landau i Andrey Kolmogorov, és la següent família de desigualtats d'interpolació entre diferents derivades d'una funció f definida en un subconjunt T dels nombres reals.
Veure Nombre real і Desigualtat de Landau-Kolmogorov
Desigualtat de Minkowski
En anàlisi matemàtica, la desigualtat de Minkowski estableix que els espais L''p'' són espais vectorials amb una norma.
Veure Nombre real і Desigualtat de Minkowski
Desigualtat de Txebixov
La desigualtat de Txebixov és un resultat de la teoria de la mesura amb grans aplicacions a l'estudi de la probabilitat i l'estadística.
Veure Nombre real і Desigualtat de Txebixov
Desigualtat de Young
En matemàtiques, la desigualtat de Young s'usa per referir-se a dues desigualtats: una sobre el producte de dos nombres, i una altra sobre la convolució de dues funcions.
Veure Nombre real і Desigualtat de Young
Desigualtat entre les mitjanes aritmètica i geomètrica
En matemàtiques, es coneix com a desigualtat entre les mitjanes aritmètica i geomètrica aquella desigualtat que estableix que la mitjana aritmètica d'un conjunt de nombres reals positius és major o igual que la mitjana geomètrica del mateix conjunt.
Veure Nombre real і Desigualtat entre les mitjanes aritmètica i geomètrica
Desigualtat matemàtica
En programació lineal, la solució candidata és definida mitjançant un conjunt de desigualtats matemàtiques. En matemàtiques, una desigualtat és una relació que fa una comparació de no igualtat entre dos nombres o dues expressions matemàtiques.
Veure Nombre real і Desigualtat matemàtica
Detecció comprimida
La detecció comprimida (també coneguda com a detecció compressiva, mostreig comprimit o mostreig escàs) és una tècnica de processament de senyal per adquirir i reconstruir un senyal de manera eficient, mitjançant la recerca de solucions a sistemes lineals subdeterminats.
Veure Nombre real і Detecció comprimida
Determinant de Hurwitz
En matemàtiques, els determinants de Hurwitz, introduïts pel matemàtic alemany Adolf Hurwitz el 1895, són una sèrie de determinants que s'utilitzen per donar un criteri a totes les arrels d'un polinomi perquè tinguin una part real negativa.
Veure Nombre real і Determinant de Hurwitz
Diagonalització de Cantor
numerables. La successió de la part inferior no pot aparèixer enlloc de l'enumeració de successions de la part superior. La diagonalització de Cantor, també coneguda com a mètode diagonal, és una prova matemàtica albirada per Georg Cantor per a demostrar que el conjunt dels nombres reals no és numerable.
Veure Nombre real і Diagonalització de Cantor
Diagrama de Dynkin
En el camp matemàtic de la teoria de Lie, un diagrama de Dynkin, nomenat així per Eugene Dynkin, és un tipus de graf amb algunes arestes dobles o triples (dibuixades com a línies dobles o triples).
Veure Nombre real і Diagrama de Dynkin
Diferencial d'una funció
En càlcul, el diferencial d'una funció representa la part principal del canvi a una funció y.
Veure Nombre real і Diferencial d'una funció
Dilació
En matemàtiques, una dilació és una funció d'un espai mètric en si mateix que satisfà la identitat per a tots els punts (x, y), on d(x, y) és la distància de x a y i r és algun nombre real positiu.
Veure Nombre real і Dilació
Distribució (matemàtiques)
En anàlisi matemàtica, les distribucions (o funcions generalitzades) són objectes que generalitzen funcions.
Veure Nombre real і Distribució (matemàtiques)
Distribució ARGUS
En física, la distribució ARGUS, nomenada així per l'experiment de física de partícules ARGUS, és la distribució de probabilitat de la massa invariant reconstruïda d'una partícula en desintegració a sobre d'un fons continu.
Veure Nombre real і Distribució ARGUS
Distribució beta
En teoria de la probabilitat i estadística, la distribució beta és una família de distribucions de probabilitat contínues definides en l'interval, parametritzades per dos paràmetres de forma, denotats α i β, que apareixen com a exponents de la variable aleatòria i controlen la forma de la distribució.
Veure Nombre real і Distribució beta
Distribució beta no central
En teoria i estadística de probabilitats, la distribució beta no central és una distribució de probabilitat contínua que és una generalització no central de la distribució beta (central).
Veure Nombre real і Distribució beta no central
Distribució beta prima
En teoria de la probabilitat i en estadística, la distribució beta prima (també coneguda com la distribució beta invertida, distribució beta de segona classe o distribució beta II) es una distribució de probabilitat absolutament contínua definida per x > 0 amb dos paràmetres, α i β, que té la funció de densitat de probabilitat: on B és la funció beta.
Veure Nombre real і Distribució beta prima
Distribució beta-binomial negativa
En la teoria de la probabilitat, una distribució beta-binomial negativa és la distribució de probabilitat d'una variable aleatòria discreta X igual al nombre d'errors necessaris per obtenir r èxits en una seqüència d'assajos de Bernoulli independents on la probabilitat d'èxit p en cada assaig és constant dins de qualsevol experiment donat, però és en si mateixa una variable aleatòria seguint una distribució beta, que varia entre els diferents experiments.
Veure Nombre real і Distribució beta-binomial negativa
Distribució binomial
En Teoria de la probabilitat i en estadística, una variable aleatòria X es diu que té una distribució binomial de paràmetres n\ i p si representa el nombre d'èxits en n\ repeticions independents d'una prova que té probabilitat d'èxit p.
Veure Nombre real і Distribució binomial
Distribució binomial negativa estesa
En probabilitat i estadística, la distribució binomial negativa estesa és una distribució de probabilitat discreta que amplia la distribució binomial negativa.
Veure Nombre real і Distribució binomial negativa estesa
Distribució de Benini
En probabilitat, estadística, economia i ciència actuarial, la distribució de Benini és una distribució de probabilitat contínua que sovint s'aplica per modelar els ingressos, la gravetat de les reclamacions o les pèrdues en aplicacions actuarials i altres dades econòmiques.
Veure Nombre real і Distribució de Benini
Distribució de Cauchy
En teoria de la probabilitat, s'anomena Distribució de Cauchy amb paràmetres \ x_0,\, \gamma i es denota per \mathcal(x_0, \gamma) (on x_0 \in \mathbb i \gamma \in\, 0,\, +\infty.
Veure Nombre real і Distribució de Cauchy
Distribució de Dagum
La distribució de Dagum és una distribució de probabilitat contínua definida sobre nombres reals positius.
Veure Nombre real і Distribució de Dagum
Distribució de Dirichlet
En probabilitat i estadística, la distribució de Dirichlet (després de Peter Gustav Lejeune Dirichlet), sovint denotada \operatorname(\boldsymbol\alpha), és una família de distribucions de probabilitat multivariables contínues parametritzades per un vector \boldsymbol\alpha de reals positius.
Veure Nombre real і Distribució de Dirichlet
Distribució de Gumbel de tipus I
En teoria de la probabilitat i estadística, la distribució de Gumbel de tipus I és aquella distribució de probabilitat que té, com a funció de densitat de probabilitat: per: La distribució s'usa principalment en l'anàlisi de valors extrems en anàlisi de la supervivència (també conegut com a anàlisi de duració).
Veure Nombre real і Distribució de Gumbel de tipus I
Distribució de Gumbel de tipus II
En teoria de la probabilitat i estadística, la distribució de Gumbel de tipus II és aquella distribució de probabilitat que té, com a funció de densitat de probabilitat: per: Això implica que és similar a la distribució de Weibull, substituint b.
Veure Nombre real і Distribució de Gumbel de tipus II
Distribució de Landau
En teoria de probabilitats, la distribució de Landau és una distribució de probabilitat anomenada després de Lev Landau.
Veure Nombre real і Distribució de Landau
Distribució de Pareto generalitzada
En estadística, la distribució de Pareto generalitzada (GPD) és una família de distribucions de probabilitat contínues. Sovint s'utilitza per modelar les cues d'una altra distribució. S'especifica per tres paràmetres: ubicació \mu, escala \sigma, i forma \xi.
Veure Nombre real і Distribució de Pareto generalitzada
Distribució de Wishart
En estadística, la distribució de Wishart és una generalització de la distribució khi quadrat a múltiples dimensions, o en el cas dels graus de llibertat no sencers de la distribució gamma.
Veure Nombre real і Distribució de Wishart
Distribució de Wishart inversa
En estadística, la distribució de Wishart inversa, també anomenada distribució de Wishart invertida, és una distribució de probabilitat definida en matrius definides positives de valor real.
Veure Nombre real і Distribució de Wishart inversa
Distribució gamma normal
En teoria i estadística de probabilitats, la distribució gamma normal (o distribució gamma gaussiana) és una família bivariada de quatre paràmetres de distribucions de probabilitat contínues.
Veure Nombre real і Distribució gamma normal
Distribució khi quadrat inversa
En probabilitat i estadístiques, la distribució de khi quadrat inversa (o distribució de khi quadrat invertit)Bernardo, J.M.; Smith, A.F.M. (1993) Bayesian Theory,Wiley (pages 119, 431) és una distribució de probabilitat contínua d'una variable aleatòria de valor positiu.
Veure Nombre real і Distribució khi quadrat inversa
Distribució logarítmica de Cauchy
En teoria de probabilitats, una distribució logarítmica de Cauchy és una distribució de probabilitat d'una variable aleatòria el logaritme de la qual es distribueix d'acord amb una distribució de Cauchy.
Veure Nombre real і Distribució logarítmica de Cauchy
Distribució matriu gamma
En estadística, una distribució matriu gamma és una generalització de la distribució gamma a matrius definides positives.
Veure Nombre real і Distribució matriu gamma
Distribució matriu gamma inversa
En estadística, la distribució matriu gamma inversa és una generalització de la distribució gamma inversa a matrius definides positivament.
Veure Nombre real і Distribució matriu gamma inversa
Distribució normal
La distribució normal, també coneguda com a distribució gaussiana, és una important família de distribucions de probabilitat contínues i és aplicable a molts camps.
Veure Nombre real і Distribució normal
Distribució normal generalitzada
La distribució normal generalitzada o distribució gaussiana generalitzada (GGD) és una de les dues famílies de distribucions de probabilitat contínues paramètriques a la línia real.
Veure Nombre real і Distribució normal generalitzada
Distribució PERT
En probabilitat i estadística, la distribució PERT és una família de distribucions de probabilitat contínues definides pels valors mínim (a), molt probable (b) i màxim (c) que pot prendre una variable.
Veure Nombre real і Distribució PERT
Distribució q gaussiana
En física matemàtica i probabilitat i estadística, la distribució q gaussiana és una família de distribucions de probabilitat que inclou, com a casos límit, la distribució uniforme i la distribució normal (gaussiana).
Veure Nombre real і Distribució q gaussiana
Distribució SU de Johnson
La distribució SU de Johnson és una família de quatre paràmetres de distribució de probabilitats investigada per primera vegada per N. L. Johnson el 1949.
Veure Nombre real і Distribució SU de Johnson
Divergència
En càlcul vectorial, s'anomena divergència a l'operador que mesura la tendència d'un camp vectorial per originar-se o convergir a un determinat punt.
Veure Nombre real і Divergència
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Veure Nombre real і Divisió
Divisió entre zero
La funció ''f''(''x'').
Veure Nombre real і Divisió entre zero
Divisor de zero
En matemàtiques, un divisor de zero és un element d'un anell que, tot i ser diferent de zero, en multiplicar-lo per un altre element també diferent de zero pot donar zero (depenent de quin sigui aquest altre element).
Veure Nombre real і Divisor de zero
Domini temporal
La transformada de Fourier relaciona la funció del domini temporal, mostrada en vermell, amb la funció del domini de freqüència, mostrada en blau. Les freqüències dels components, repartides per l'espectre de freqüències, es representen com a pics al domini de freqüències.
Veure Nombre real і Domini temporal
Dualitat de Pontryagin
En matemàtiques, en particular en l'anàlisi harmònica i la teoria de grups topològics, la dualitat de Pontryagin explica les propietats generals de la transformada de Fourier.
Veure Nombre real і Dualitat de Pontryagin
Eduard Heine
va ser un matemàtic alemany.
Veure Nombre real і Eduard Heine
Efecte Casimir
Forces de Casimir en plaques paral·leles En física, lefecte Casimir o la força de Casimir-Polder és un efecte predit per la teoria quàntica de camps, que consisteix que, donats dos objectes metàl·lics separats per una distància petita comparada amb la grandària dels objectes, apareix una força atractiva entre tots dos a causa d'un efecte associat al buit quàntic.
Veure Nombre real і Efecte Casimir
Element invertible
En matemàtiques, un element invertible d'un conjunt amb una llei de composició interna és aquell del qual es pot obtenir un element invers per aquesta llei.
Veure Nombre real і Element invertible
Element neutre
L'element neutre, d'una operació, en un conjunt C, és un element e \in C que operat amb qualsevol altre element a de C, no l'altera, és a dir: a * e.
Veure Nombre real і Element neutre
Enter de Gauss
Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.
Veure Nombre real і Enter de Gauss
Equació
date.
Veure Nombre real і Equació
Equació característica (càlcul)
En matemàtiques, l'equació característica (o equació auxiliar) és una equació algebraica de grau de la qual depèn la solució d'una equació diferencial d'ordre n donada o equació de diferència.
Veure Nombre real і Equació característica (càlcul)
Equació d'Eckhaus
En física matemàtica, lequació d’Eckhaus (o lequació de Kundu-Eckhaus) és una equació diferencial parcial no-lineal dins la classe no-lineal de Schrödinger: L'equació va ser introduïda de forma independent per Wiktor Eckhaus i per Anjan Kundu per modelar la propagació de les ones en medis dispersius.
Veure Nombre real і Equació d'Eckhaus
Equació de cinquè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de cinquè grau, també coneguda com a equació quíntica és una equació polinòmica de grau cinc.
Veure Nombre real і Equació de cinquè grau
Equació de Klein-Gordon
L' equació de Klein-Gordon o equació KG deu el seu nom a Oskar Klein i Walter Gordon, i és l'equació que descriu un camp escalar lliure a teoria quàntica de camps.
Veure Nombre real і Equació de Klein-Gordon
Equació de Poisson
En matemàtiques lequació de Poisson és una equació diferencial en derivades parcials que s'utilitza a bastament en electroestàtica, enginyeria mecànica i física teòrica.
Veure Nombre real і Equació de Poisson
Equació de quart grau
Una equació de quart grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 4.
Veure Nombre real і Equació de quart grau
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Veure Nombre real і Equació de segon grau
Equació de setè grau
punts crítics En matemàtiques, una equació de setè grau és l'equació de la forma Una funció de setè grau és una funció de la forma on a ≠ 0.
Veure Nombre real і Equació de setè grau
Equació de sisè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de sisè grau és una equació polinòmica de grau sis.
Veure Nombre real і Equació de sisè grau
Equació de vuitè grau
punts crítics En matemàtiques, una equació de vuitè grau és l'equació de la forma Una funció de vuitè grau és una funció de la forma on \quad a \neq 0.
Veure Nombre real і Equació de vuitè grau
Equació funcional
En matemàtiques i en les seves aplicacions, una equació funcional és qualsevol equació que especifica una funció de forma implícita.
Veure Nombre real і Equació funcional
Equació irracional
Una equació irracional, anomenada també equació amb radicals, és una equació que conté la incògnita (o una expressió algebraica racional de la incògnita) sota un o més signes radicals.
Veure Nombre real і Equació irracional
Equació lineal
Dues gràfiques d'equacions lineals amb dues variables En matemàtiques, una equació lineal és una equació que pot presentar-se en la forma on x_1, \ldots, x_n són les variables (o incògnites), i b, a_1, \ldots, a_n són els coeficients, que sovint són nombres reals.
Veure Nombre real і Equació lineal
Equacions en diferències
En matemàtiques, una relació de recurrència és una equació que defineix recursivament una successió o una matriu multidimensional de valors, un cop es donen un o més termes inicials; cada terme següent de la seqüència o matriu es defineix com una funció dels termes anteriors.
Veure Nombre real і Equacions en diferències
Equipotència
En la teoria dels conjunts, es diu que dos conjunts E i F són equipotents, i es nota E ≈ F, si existeix una bijecció f: E \to F. Per definició, dos conjunts (finits o no) tenen la mateixa cardinalitat (el mateix nombre d'elements) si són equipotents.
Veure Nombre real і Equipotència
Escalar
Matemàticament, un escalar és un nombre real, complex o racional.
Veure Nombre real і Escalar
Escalar de Ricci
En geometria de Riemann, l'escalar de curvatura o escalar de Ricci és la forma més simple per descriure la curvatura d'una varietat de Riemann.
Veure Nombre real і Escalar de Ricci
Espai bidimensional
Sistema de coordenades cartesianes bidimensional L'espai bidimensional és una configuració geomètrica en la qual es requereixen dos valors (anomenats paràmetres) per determinar la posició d'un element (d'un punt).
Veure Nombre real і Espai bidimensional
Espai compacte
''B''.
Veure Nombre real і Espai compacte
Espai complet
Dins l'entorn de l'anàlisi matemàtica un espai mètric (X, d) es diu que és complet si tota successió de Cauchy convergeix, és a dir, hi ha un element de l'espai que és el límit de la successió.
Veure Nombre real і Espai complet
Espai de Banach
En matemàtiques, un espai de Banach és un espai vectorial normat i complet.
Veure Nombre real і Espai de Banach
Espai de Hilbert
En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.
Veure Nombre real і Espai de Hilbert
Espai de mesura
Un espai de mesura és un conjunt per al qual s'ha definit una σ-àlgebra de conjunts mesurables i una funció mesura concreta que assigna un valor real o mesura a cada element de la σ-àlgebra.
Veure Nombre real і Espai de mesura
Espai de Sóbolev
En anàlisi matemàtica, els espais de Sóbolev són espais funcionals particularment adaptats a la resolució dels problemes d'equacions en derivades parcials.
Veure Nombre real і Espai de Sóbolev
Espai Lp
En matemàtiques, els espais Lp són certs espais funcionals definits a partir de generalitzacions naturals de les p-normes dels espais vectorials de dimensió finita.
Veure Nombre real і Espai Lp
Espai mètric
En matemàtiques, un espai mètric és un conjunt X dotat d'una funció de distància (o mètrica) d entre totes les parelles d'elements de X. Un espai mètric és un cas particular d'espai topològic, i d'un espai topològic que té associada una distància es diu que és "metritzable".
Veure Nombre real і Espai mètric
Espai prehilbertià
Interpretació geomètrica de l'angle que formen dos vectors defenit usant el producte escalar. Un espai prehilbertià o espai prehilbert és un espai vectorial proveït d'un producte escalar.
Veure Nombre real і Espai prehilbertià
Espai separable
En topologia, un espai topològic és un espai separable si inclou un subconjunt dens numerable.
Veure Nombre real і Espai separable
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Nombre real і Espai vectorial
Espai vectorial generat
En el camp matemàtic de l'àlgebra lineal, i més específicament en anàlisi funcional, l'espai vectorial generat per un conjunt de vectors d'un espai vectorial és la intersecció de tots els subespais que contenen el conjunt.
Veure Nombre real і Espai vectorial generat
Espai vectorial simplèctic
En matemàtiques, un espai vectorial simplèctic és un espai vectorial V sobre un cos F (per exemple, els nombres reals R) equipat amb una forma bilineal simplèctica.
Veure Nombre real і Espai vectorial simplèctic
Espai vectorial topològic
En matemàtiques, un espai vectorial topològic és una estructura bàsica que combina l'estructura algebraica d'un espai vectorial amb una estructura topològica.
Veure Nombre real і Espai vectorial topològic
Espiral de Cotes
En física i en matemàtiques de corbes planes, l'espiral de Cotes és una espiral que habitualment s'escriu en una de les tres formes següents: \frac.
Veure Nombre real і Espiral de Cotes
Espiral hiperbòlica
Espiral hiperbòlica de ''rθ''.
Veure Nombre real і Espiral hiperbòlica
Espiral logarítmica
Espiral logarítmica (grau 10°). Tall de la conquilla d'un nàutil on s'aprecien les cambres formant aproximadament una espiral logarítmica. depressió sobre Islàndia. El patró que segueix és aproximadament el d'una espiral logarítmica.
Veure Nombre real і Espiral logarítmica
Estocàstica
Lestocàstica és una disciplina de la matemàtica que combina la teoria de la probabilitat i l'estadística matemàtica per estudiar fenòmens aleatoris.
Veure Nombre real і Estocàstica
Estratègia evolutiva
En informàtica, una estratègia evolutiva (ES, de les seves sigles en anglès) és un mètode computacional d'optimització basat en les idees de l'evolució.
Veure Nombre real і Estratègia evolutiva
Estructura matemàtica
Imatge d'una estructura bàsica matemàtica. L'estructura matemàtica és un conjunt, o de manera més general, un tipus, que consta d'objectes matemàtics que d'alguna manera s'adjunten o relacionen amb el conjunt, facilitant-ne la seva visualització o estudi, fornint significat a la col·lecció.
Veure Nombre real і Estructura matemàtica
Esvaïment de Rayleigh
Un segon d'esvaïment de Rayleigh amb un desplaçament Doppler màxim de 10 Hz. Rayleigh fading és un model estadístic de l'efecte d'un entorn de propagació en un senyal de ràdio, com el que utilitzen els dispositius sense fil.
Veure Nombre real і Esvaïment de Rayleigh
Eudox de Cnidos
Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.
Veure Nombre real і Eudox de Cnidos
Exponencial integral
Gràfica de l'exponencial integral de x(funció Ei(x)) En l'àmbit de les matemàtiques, l'exponencial integral és una funció especial definida en el pla complex i identificada amb el símbol Ei.
Veure Nombre real і Exponencial integral
EXPSPACE
En teoria de la complexitat, la classe de complexita EXPSPACE és el conjunt dels problemes de decisió que poden ser resolts amb una màquina de Turing determinista en espai O(2p(n)), on p(n) és una funció polinomial sobre n. D'acord amb el teorema de Savitch, aquesta classe és igual a la que considera màquines de Turing no deterministes.
Veure Nombre real і EXPSPACE
Extensió algebraica
En matemàtiques, concretament en àlgebra abstracta, una extensió algebraica és una extensió de cossos L/K a la qual cada element del cos més gran L és algebraic sobre el cos K, és a dir, cada element de L és una arrel d'algun polinomi de grau distint de zero amb coeficients en K.
Veure Nombre real і Extensió algebraica
Extensió de Galois
En matemàtiques, en àlgebra abstracta, una extensió de Galois és una extensió de cos algebraica E/F que és normal i separable; o de manera equivalent, E/F és algebraica i el camp fixat pel grup d'automorfismes \operatorname(E/F) és precisament el cos base F.
Veure Nombre real і Extensió de Galois
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Veure Nombre real і Factorial
Factorització
En matemàtiques, la factorització o descomposició en producte de factors és el procés de descompondre un objecte, per exemple un nombre enter, un polinomi, o una matriu en el producte d'altres objectes anomenats factors, que en multiplicar-los tots junts donen l'objecte original.
Veure Nombre real і Factorització
Factorització dels polinomis
La factorització d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis.
Veure Nombre real і Factorització dels polinomis
Fórmula d'Euler
En matemàtiques, la fórmula d'Euler és una fórmula atribuïda a Leonhard Euler que estableix una relació fonamental entre les funcions trigonomètriques i l'exponencial: per tot nombre real x es satisfà on e és el nombre e, base del logaritme natural, i és la unitat imaginària, i cos, sin són les funcions trigonomètriques cosinus i sinus.
Veure Nombre real і Fórmula d'Euler
Fórmula de Cauchy per a la integració repetida
La fórmula de Cauchy per a la integració repetida, que porta el nom d'Augustin Louis Cauchy, permet comprimir n primitives d'una funció en una única integral.
Veure Nombre real і Fórmula de Cauchy per a la integració repetida
Fórmula de Stirling
Comparació de l'aproximació de Stirling amb el factorial En matemàtiques, l'aproximació de Stirling (o fórmula de Stirling) és una aproximació pels factorials, que dona un equivalent del factorial d'un enter natural n quan n tendeix a l'infinit: \lim_.
Veure Nombre real і Fórmula de Stirling
Fórmula del Haversine
Sinus, cosinus, i versinus de θ sobre la base de la circumferència goniomètrica La fórmula del haversine és una important equació per a la navegació astronòmica, pel que fa al càlcul de la distància de cercle màxim entre dos punts d'un globus sabent la seva longitud i la seva latitud.
Veure Nombre real і Fórmula del Haversine
Fórmula límit de Kronecker
En matemàtiques, la fórmula límit de Kronecker clàssica descriu el terme constant per s.
Veure Nombre real і Fórmula límit de Kronecker
Feix (matemàtiques)
En matemàtiques, un feix és una eina per l'estudi sistemàtic d'unes certes dades (com poden ser conjunts, grups abelians, anells) lligats a conjunts oberts i definits localment respecte ells.
Veure Nombre real і Feix (matemàtiques)
Fibrat vectorial
En matemàtiques, un fibrat vectorial és una construcció geomètrica on cada punt d'un espai topològic (o una varietat, o una varietat algebraica) li associem un espai vectorial de manera compatible, de manera que tots aquests espais vectorials, "enganxats junts", formen un altre espai topològic (o varietat diferenciable).
Veure Nombre real і Fibrat vectorial
Finestra de Kaiser
Família de finestres Kaiser La finestra de Kaiser és una finestra wk molt propera a la ideal utilitzada per processament de senyals digitals definida per la fórmula: w_k.
Veure Nombre real і Finestra de Kaiser
Fita superior
En matemàtiques, particularment en teoria de l'ordre i de conjunts, una fita superior o majorant d'un conjunt és un element més gran o igual que qualsevol element de.
Veure Nombre real і Fita superior
Forma canònica de Jordan
blocs de Jordan i només tenen diferents de zero els valors de la diagonal (els valors propis) i els que queden immediatament per damunt (aquests valen 1). La resta d'elements de la matriu, fora dels blocs de Jordan, són tots zero (aquí representats amb espais en blanc). La forma canònica de Jordan o forma normal de Jordan és un terme matemàtic utilitzat en àlgebra lineal.
Veure Nombre real і Forma canònica de Jordan
Forma normal d'un joc
En teoria de jocs, la forma normal és la descripció d'un joc.
Veure Nombre real і Forma normal d'un joc
Forma normal de Frobenius
En àlgebra lineal, la forma normal de Frobenius, forma projectiva binormal de Turner o forma canònica racional d'una matriu quadrada A és una forma canònica per matrius que posa de manifest l'estructura del polinomi mínim dA i proporciona un mètode per determinar si una altra matriu B és semblant a A sense haver d'estendre el cos base F.
Veure Nombre real і Forma normal de Frobenius
Forma quadràtica definida
En matemàtiques, i més particularmentment en àlgebra lineal, una forma quadràtica definida és una forma quadràtica definida sobre el cos dels nombres reals que satisfà una propietat de positivitat o negativitat; es parla aleshores de forma quadràtica definida positiva o de forma quadràtica definida negativa, respectivament.
Veure Nombre real і Forma quadràtica definida
François Budan de Boislaurent
Ferdinand François Désiré Budan de Boislaurent (1761-1840), fou un matemàtic aficionat i metge francès conegut per haver formulat el teorema de Budan-Fourier.
Veure Nombre real і François Budan de Boislaurent
Francesc Tomàs i Pons
Francesc Tomàs i Pons (Barcelona, 25 de juny de 1931) fou un matemàtic mexicà d'origen català.
Veure Nombre real і Francesc Tomàs i Pons
Frontera (topologia)
Un conjunt (blau clar) i la seva frontera (blau fosc) En topologia i matemàtiques en general, la frontera d'un subconjunt S d'un espai topològic X és el conjunt de punts als quals hom s'hi pot aproximar tant des dS com des de fora dS.
Veure Nombre real і Frontera (topologia)
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Nombre real і Funció
Funció additiva
En matemàtiques el terme funció sumativa té dues definicions diferents, depenent del camp específic d'aplicació.
Veure Nombre real і Funció additiva
Funció analítica
Una funció analítica és una funció que pot ser expressada localment com una sèrie de potències enteres convergent.
Veure Nombre real і Funció analítica
Funció característica (teoria de la probabilitat)
En teoria de la probabilitat, la funció característica d'una variable aleatòria real és una eina matemàtica que proporciona informació completa sobre la distribució de probabilitat de la variable aleatòria i sovint en facilita l'estudi.
Veure Nombre real і Funció característica (teoria de la probabilitat)
Funció cúbica
punts crítics. Aquí la funció és ƒ(x).
Veure Nombre real і Funció cúbica
Funció contínuament diferenciable
Gràfica d'una funció contínuament diferenciable. En anàlisi matemàtica, una classe diferenciable és una classificació d'una funció d'acord amb les propietats de les seves derivades.
Veure Nombre real і Funció contínuament diferenciable
Funció d'Stumpff
En mecànica celeste, les funcions d'Stumpff, desenvolupades per Karl Stumpff, són utilitzades en la determinació d'òrbites fent ús de la formulació de variable universal.
Veure Nombre real і Funció d'Stumpff
Funció de Dirichlet
En matemàtiques, la funció de Dirichlet, anomenada així en honor del matemàtic alemany Peter Gustav Lejeune Dirichlet, és una funció matemàtica especial, que té la peculiaritat de no ser contínua en cap punt del seu domini.
Veure Nombre real і Funció de Dirichlet
Funció de pèrdua
Exemples de funcions de pèrdua. En l'optimització matemàtica i la teoria de la decisió, una funció de pèrdua o funció de cost (de vegades també anomenada funció d'error) és una funció que mapeja un esdeveniment o valors d'una o més variables en un nombre real que representa intuïtivament algun "cost" associat amb l'esdeveniment.
Veure Nombre real і Funció de pèrdua
Funció de quadrat integrable
En anàlisi matemàtica, una funció f (x) d'una variable real amb valors reals o complex és de quadrat sumable o també de quadrat integrable sobre un determinat interval, si la integral del quadrat del seu mòdul, definida en l'interval de definició, convergeix.
Veure Nombre real і Funció de quadrat integrable
Funció definida a trossos
funcions quadràtiques al voltant de ''x''0. Gràfica de la funció valor absolut En matemàtiques, una funció definida a trossos f(x) d'una variable real x és una funció amb una definició diferent en diferents subconjunts disjunts del seu domini.
Veure Nombre real і Funció definida a trossos
Funció digamma
reals. Representació en color de la funció digamma, \psi(z), en una regió rectangular del pla complex En matemàtiques, la funció digamma es defineix com la derivada logarítmica de la funció gamma: És la primera de les funcions poligamma.
Veure Nombre real і Funció digamma
Funció el·líptica
Aquesta imatge mostra la part real de les funcions líptiques de Weierstrass invariant G3.
Veure Nombre real і Funció el·líptica
Funció exhaustiva
Una funció exhaustiva. Una altra funció exhaustiva. Una funció que '''no és''' exhaustiva. Composició exhaustiva: la primera funció no cal que sigui exhaustiva. En matemàtiques, es diu que una funció f entre dos conjunts és exhaustiva (també dita epijectiva, suprajectiva o surjectiva) quan tot element del conjunt d'arribada és imatge d'almenys un element del domini.
Veure Nombre real і Funció exhaustiva
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Veure Nombre real і Funció exponencial
Funció finestra
Un funció finestra és una funció matemàtica usada sovint en l'anàlisi i el processament de senyals per evitar les discontinuïtats al principi i al final dels blocs analitzats.
Veure Nombre real і Funció finestra
Funció fitada
Una il·lustració esquemàtica d'una funció fitada (vermell) i una no fitada (blau). Intuïtivament, el gràfic d'una funció fitada es queda dins d'una banda horitzontal, mentre que el gràfic d'una funció no fitada no ho fa.
Veure Nombre real і Funció fitada
Funció gamma
En matemàtiques, la funció gamma (també coneguda com a funció gamma completa, per distingir-la de la funció gamma incompleta) és una extensió de la funció factorial, amb el seu argument menys 1, als nombres reals i complexos.
Veure Nombre real і Funció gamma
Funció gamma de Hadamard
pols En matemàtiques, la funció gamma de Hadamard, anomenada així en honor del matemàtic francès Jacques Hadamard, és una extensió de la funció factorial, diferent de la funció gamma.
Veure Nombre real і Funció gamma de Hadamard
Funció gamma inversa
gràfica de la funció 1/Γ(x) al llarg de l'eix real. argument del valor. En matemàtiques, la funció gamma inversa és la funció: on \Gamma(z) denota la funció gamma.
Veure Nombre real і Funció gamma inversa
Funció gaussiana
Corbes gaussianes amb diferents paràmetres En matemàtiques la funció gaussiana (en honor de Carl Friedrich Gauss), és una funció definida per l'expressió: on a, b i c són constants reals (a > 0).
Veure Nombre real і Funció gaussiana
Funció hiperbòlica
versió animada amb la comparació amb les funcions trigonomètriques (circulars).) En matemàtiques, les funcions hiperbòliques són unes funcions amb unes propietats anàlogues a les de les funcions trigonomètriques (o circulars).
Veure Nombre real і Funció hiperbòlica
Funció inversa
Una funció ƒ i la seva inversa ƒ–1. Com que ƒ fa correspondre a 3 l'element "a", la inversa ƒ–1 fa correspondre l'element ''a'' a 3. En matemàtiques, si ƒ és una funció de A a B llavors la funció inversa de ƒ, anomenada com a ƒ−1, és una funció en la direcció contrària, de B a A, amb la propietat de què la seva (composició) amb la funció original retorna cada element a si mateix.
Veure Nombre real і Funció inversa
Funció lineal
Tres funcions geomètriques lineals — la vermella i la blava tenen el mateix pendent (''m''), la vermella i la verda tenen la mateix punt de tall amb l'eix y (''b''). En les matemàtiques, el terme funció lineal pot referir-se a dos conceptes diferents.
Veure Nombre real і Funció lineal
Funció logarítmica convexa
En matemàtiques, una funció f definida en un subconjunt convex d'un espai vectorial real i prenent valors positius es diu que és logarítmicament convexa o superconvexa si la composició de la funció logarítmica amb f, \circ f, és una funció convexa; el logaritme retarda dràsticament el creixement de la funció original f, de manera que si la composició encara conserva la propietat de convexitat això significa que la funció original f era «realment convexa», d'aquí el terme «superconvexa».
Veure Nombre real і Funció logarítmica convexa
Funció logística
Funció sigmoide logística estàndard on L.
Veure Nombre real і Funció logística
Funció mesurable
En matemàtiques, les funcions mesurables són funcions entre espais mesurables amb unes propietats adequades.
Veure Nombre real і Funció mesurable
Funció monòtona
En matemàtiques, una funció entre conjunts ordenats es diu monòtona (o isotònica) si conserva l'ordre donat.
Veure Nombre real і Funció monòtona
Funció multivaluada
funció, perquè l'element 3 de ''X'' s'associa a dos elements, ''b'' i ''c'', de ''Y''. En matemàtiques, una funció multivaluada és una relació total; és a dir, a cada valor de la variable independent se li associa un o més valors de la variable dependent.
Veure Nombre real і Funció multivaluada
Funció periòdica
L'ona periòdica més simple: una ona harmònica sinusoidal. En aquest exemple, ''A.
Veure Nombre real і Funció periòdica
Funció poligamma
En matemàtiques, la funció poligamma d'ordre m, denotada \psi_m (z) o \psi^ (z), és una funció meromorfa sobre els nombres complexos definida com la -èsima derivada logarítmica de la funció gamma: Així,.
Veure Nombre real і Funció poligamma
Funció potencial
En matemàtiques, i més específicament en anàlisi matemàtica, s'anomena funció potencial una funció de la forma on c és una constant i a és una altra constant, dita exponent de la funció potencial.
Veure Nombre real і Funció potencial
Funció quadràtica
còncava amb el focus col·locat a l'eix OY Les funcions y.
Veure Nombre real і Funció quadràtica
Funció real
En matemàtiques, una funció real (anomenada també Funció de valors reals) és una funció tal que totes les seves imatges són nombres reals, per tant el seu recorregut és un subconjunt dels reals i el seu codomini és la recta real.
Veure Nombre real і Funció real
Funció signe
En matemàtiques, la funció signe és la funció que assigna a cada nombre real el seu signe (+1, -1 o 0).
Veure Nombre real і Funció signe
Funció trigamma
''ψ''1(''z'') en una regió rectangular del pla complex. En matemàtiques, la funció trigamma, denotada, és la segona de les funcions poligamma, i està definida per D'aquesta definició es desprèn que on és la funció digamma.
Veure Nombre real і Funció trigamma
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Veure Nombre real і Funció trigonomètrica
Funció vectorial
''t''.
Veure Nombre real і Funció vectorial
Funció zeta de Hurwitz
En matemàtiques, la funció zeta de Hurwitz, anomenada així per Adolf Hurwitz, és una de les moltes funcions zeta.
Veure Nombre real і Funció zeta de Hurwitz
Funcions parelles i imparelles
En matemàtiques, les funcions parelles i les funcions imparelles (o senars) són funcions que satisfan unes relacions de simetria particulars respecte als canvis de signe.
Veure Nombre real і Funcions parelles i imparelles
Gabriel Lamé
Gabriel Léon Jean Baptiste Lamé (22 de juliol de 1795 – 1 de maig de 1870) va ser un matemàtic francès que va contribuir a la teoria de les equacions diferencials parcials usant les coordenades curvilínies i a la teoria matemàtica de l'elasticitat.
Veure Nombre real і Gabriel Lamé
Gairebé pertot
En anàlisi matemàtica, i més específicament en teoria de la mesura, es diu que una propietat es compleix gairebé pertot si el conjunt d'elements per als quals no es compleix la propietat és en certa manera negligible; en termes tècnics, quan és un conjunt de mesura nul·la (Halmos 1974).
Veure Nombre real і Gairebé pertot
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Veure Nombre real і Geometria analítica
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Veure Nombre real і Georg Cantor
Georg Hamel
va ser un matemàtic alemany.
Veure Nombre real і Georg Hamel
Gràfica d'una funció
En matemàtiques, la gràfica d'una funció f és la representació del conjunt de totes les parelles ordenades (x,f(x)).
Veure Nombre real і Gràfica d'una funció
Gregory Chaitin
Gregory J. Chaitin (Chicago, 15 de Novembre de 1947) és un matemàtic i científic de la computació argentí-estatunidenc.
Veure Nombre real і Gregory Chaitin
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Veure Nombre real і Grup (matemàtiques)
Grup abelià
Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...
Veure Nombre real і Grup abelià
Grup afí
En matemàtiques, el grup afí o grup afí general (o, fins i tot, grup general afí) de qualsevol espai afí sobre un cos K és el grup de totes transformacions afins invertibles de l'espai en ell mateix.
Veure Nombre real і Grup afí
Grup circular
El grup circular és un exemple de grup de Lie. En matemàtiques, el grup circular, simbolitzat per T, és el grup multiplicatiu de tots els nombres complexos amb valor absolut 1, és a dir, la circumferència unitat en el pla complex o, senzillament, els nombres complexos unitaris El grup circular és un subgrup de C×, el grup multiplicatiu de tots els nombres complexos no-nuls.
Veure Nombre real і Grup circular
Grup clàssic
En matemàtiques, els grups clàssics es defineixen com els grups lineals especials sobre els reals, els complexos i els quaternions, juntament amb automorfismes de grups especialsAquí, especial significa el subgrup del grup d'automorfismes total, els elements del qual tenen determinant 1.
Veure Nombre real і Grup clàssic
Grup de Galois
Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).
Veure Nombre real і Grup de Galois
Grup de Heisenberg
En matemàtiques, el grup de Heisenberg sobre un anell commutatiu A és el grup de matrius triangulars superiors 3 × 3 de la forma \end on a, b, c són elements de a A. Sovint es pren com anell A el cos dels nombres reals, en què el grup es nota per H_3 (R), o l'anell dels sencers racionals, notant llavors al grup per H_3 (Z).
Veure Nombre real і Grup de Heisenberg
Grup de Lie
En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.
Veure Nombre real і Grup de Lie
Grup discret
Els nombres enters amb la seva topologia usual són un subgrup discret dels nombres reals. En matemàtiques, un grup discret G és un grup de topologia discreta.
Veure Nombre real і Grup discret
Grup ortogonal
En matemàtiques, el grup ortogonal de dimensió n, denotat O(n), és el grup de transformacions isomètriques (que preserven la distància) d'un espai Euclidià de dimensió n que preserven un punt fix, on l'operació de grup és donada per la composició de transformacions.
Veure Nombre real і Grup ortogonal
Grup quocient
En matemàtiques, donats un grup G i un subgrup normal N de G, el grup quocient de G sobre N és, intuïtivament, un grup que "col·lapsa" el subgrup normal N a l'element d'identitat.
Veure Nombre real і Grup quocient
Grup simplèctic
En matemàtiques, el terme grup simplèctic es pot referir a dues col·leccions de grups diferents, però fortament relacionats, denotats per i; aquest últim s'anomena també grup simplèctic compacte.
Veure Nombre real і Grup simplèctic
Hans Hamburger
va ser un matemàtic alemany.
Veure Nombre real і Hans Hamburger
Hermann Weyl
va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar a la recerca en teoria de nombres, física teòrica i filosofia i és considerat un dels matemàtics universalistes del passat.
Veure Nombre real і Hermann Weyl
Hipòtesi de Lindelöf
En matemàtiques, la hipòtesi de Lindelöf és una conjectura formulada pel matemàtic finlandès Ernst Leonard Lindelöf (vegeu) sobre la taxa de creixement de la funció zeta de Riemann en la línia crítica i que està implicada per la hipòtesi de Riemann.
Veure Nombre real і Hipòtesi de Lindelöf
Hipòtesi de Riemann
Part real (en vermell) i part imaginària (en blau) de la línia crítica Re(''s'').
Veure Nombre real і Hipòtesi de Riemann
Hipòtesi del continu
En teoria de conjunts, la hipòtesi del continu (abreviada HC) és una hipòtesi, proposada per Georg Cantor, sobre la cardinalitat del conjunt dels nombres reals (denominat continu per la recta real).
Veure Nombre real і Hipòtesi del continu
Història del càlcul
El càlcul, conegut als inicis de la seva història com a càlcul infinitesimal, és una disciplina matemàtica centrada en límits, continuïtat, derivades, integrals i sèries infinites.
Veure Nombre real і Història del càlcul
Homeomorfisme
En matemàtiques, i més precisament en topologia, un homeomorfisme és un isomorfisme topològic; és a dir, una aplicació entre dos espais topològics que en preserva les respectives topologies.
Veure Nombre real і Homeomorfisme
Homomorfisme de grups
Representació d'un homomorfisme de grup ('''h''') de '''G'''(esquerra) a '''H'''(dreta). L'oval més petit dins d''''H''' és la imatge d''''h'''.
Veure Nombre real і Homomorfisme de grups
Identitat
En matemàtiques, la paraula identitat té diversos significats importants.
Veure Nombre real і Identitat
Identitat d'Euler
''i''π a l'element neutre 1, i afegir-hi una translació + 1. La rotació és d'angle π radians (mitja volta) respecte l'origen. L'expressió identitat d'Euler, és una fórmula matemàtica (batejada pel físic estatunidenc Richard Feynman en homenatge a Leonard Euler) que uneix de forma simple diversos camps d'aquesta disciplina.
Veure Nombre real і Identitat d'Euler
Identitat de Mingarelli
En el camp de les equacions diferencials ordinàries, la identitat de MingarelliLa locució va ser encunyada per Philip Hartman, segons és un teorema que proporciona criteris per a l'oscil·lació i la no-oscil·lació de solucions d'algunes equacions diferencials lineals en el domini real.
Veure Nombre real і Identitat de Mingarelli
Imaginari
* nombre imaginari, nombre que elevat al quadrat resulta un nombre real més petit o igual que zero.
Veure Nombre real і Imaginari
Impedància
La impedància és una mesura de la manera i el grau en què un circuit resisteix el flux del corrent elèctric si s'hi aplica un determinat voltatge.
Veure Nombre real і Impedància
Incrustació de mots
Model bossa de paraules (CBOW). En el processament del llenguatge natural (PNL), la incrustació de mots és un terme utilitzat per a la representació de paraules per a l'anàlisi de text, normalment en forma d'un vector de valor real que codifica el significat de la paraula de manera que les paraules que estan més a prop del vector s'espera que l'espai tingui un significat similar.
Veure Nombre real і Incrustació de mots
Inequació
solucions candidates de la programació lineal estan definides per un conjunt d'inequacions. En matemàtiques, una inequació o desigualtat és una expressió que determina la mida relativa o l'ordre de dos termes —expressions algebraiques— i que es compleix només per certs valors de les variables.
Veure Nombre real і Inequació
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Veure Nombre real і Infinit
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Veure Nombre real і Integració
Integral curvilínia
La trajectòria d'una partícula al llarg d'una corba dins d'un camp vectorial. A la part inferior es mostren els vectors que troba la partícula al llarg del seu recorregut. La suma del productes escalars d'aquests vectors amb el vector tangent a la corba a cada punt de la trajectòria serà el resultat de la integral de camí.
Veure Nombre real і Integral curvilínia
Integral d'Euler
En matemàtiques hi ha dues funcions especials conegudes com a integrals d'Euler.
Veure Nombre real і Integral d'Euler
Integral de Daniell
Una de les principals dificultats que té la definició de la integral de Lebesgue és que, abans que es pugui obtenir cap resultat útil amb la integral, cal haver desenvolupat tota una teoria de la mesura.
Veure Nombre real і Integral de Daniell
Integral de Riemann
La integral de Riemann és una operació sobre una funció contínua i limitada en un interval, on a i b són anomenats extrems de la integració.
Veure Nombre real і Integral de Riemann
Interior (topologia)
El punt ''x'' és un punt interior de ''S''. El punt ''y'' és a la frontera de ''S''. En matemàtiques, específicament en topologia, linterior d'un subconjunt S de punts d'un espai topològic X està format per tots els punts de S que no pertanyen a la frontera de S.
Veure Nombre real і Interior (topologia)
Intersecció de rectes
Intersecció de rectes En matemàtiques, i més concretament en geometria euclidiana, la intersecció de dues rectes pot ser el conjunt buit, un punt, o una recta.
Veure Nombre real і Intersecció de rectes
Interval (matemàtiques)
En matemàtica, un interval (o essent més precisos, un interval real) és un conjunt que conté tots i cadascun dels nombres reals que es troben entre dos nombres indicats anomenats extrems.
Veure Nombre real і Interval (matemàtiques)
Interval unitat
L'interval unitat com a conjunt de la recta real En matemàtiques, el terme interval unitat s'usa sovint per a referir-se a l'interval tancat, és a dir, el conjunt dels nombres reals que són més grans o iguals que 0 i més petits o iguals que 1.
Veure Nombre real і Interval unitat
Introducció a la teoria de grups
Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.
Veure Nombre real і Introducció a la teoria de grups
Invers multiplicatiu
La funció recíproca: ''y''.
Veure Nombre real і Invers multiplicatiu
Isomorfisme de grups
En àlgebra abstracta, un isomorfisme de grups és una funció matemàtica entre dos grups que identifica cada element del primer grup amb un element diferent del segon grup tot preservant les operacions.
Veure Nombre real і Isomorfisme de grups
Σ-àlgebra
En matemàtiques, una σ-àlgebra (dita sigma-àlgebra) o tribu sobre un conjunt Ω és una col·lecció no buida Σ de subconjunts de Ω que és tancada sota operacions numerables d'unió, intersecció i complementació de conjunts.
Veure Nombre real і Σ-àlgebra
Σ-àlgebra de Borel
La σ-àlgebra de Borel associada a un espai topològic T és la més petita de les σ-àlgebres a T que contenen tots els oberts de T; en altres paraules, és la σ-àlgebra generada pels conjunts oberts de T. Els elements de la σ-àlgebra de Borel s'anomenen conjunts de Borel o conjunts borelians o simplement borelians.
Veure Nombre real і Σ-àlgebra de Borel
J-invariant
''j''-invariant de Klein al pla complex En matemàtiques, el j-invariant o funcio j de Felix Klein, considerada com a funció d'una variable complexa τ, és una funció modular de pes zero per a SL(2, Z) definida al semiplà superior dels nombres complexos.
Veure Nombre real і J-invariant
Jean le Rond d'Alembert
Jean le Rond d'Alembert (París, 16 de novembre de 1717 - París, 24 o 29 d'octubre de 1783) fou un matemàtic i filòsof francès, un dels màxims exponents del moviment il·lustrat.
Veure Nombre real і Jean le Rond d'Alembert
Joseph Diez Gergonne
Joseph Diez Gergonne (Nancy, 19 de juny de 1771 – Montpeller, 4 de maig de 1859) fou un matemàtic i lògic francès, especialitzat en geometria.
Veure Nombre real і Joseph Diez Gergonne
LAPACK
LAPACK (acrònim anglès de "Paquet d' àlgebra lineal") és una biblioteca de programari estàndard per a àlgebra lineal numèrica.
Veure Nombre real і LAPACK
Límits d'integració
En càlcul i en anàlisi matemàtica els límits d'integració de la integral d'una funció integrable Riemann f definida en un interval tancat i fitat són els nombres reals a (límit inferior) i b (límit superior).
Veure Nombre real і Límits d'integració
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Veure Nombre real і Leonhard Euler
Leopold Kronecker
Leopold Kronecker (Liegnitz, actual Legnica, Polònia, 7 de desembre de 1823 - Berlín, Alemanya, 29 de desembre de 1891) fou un matemàtic alemany.
Veure Nombre real і Leopold Kronecker
Linealitat
La linealitat és una relació o funció matemàtica que es pot representar gràficament per una línia recta, o per dues quantitats directament proporcionals entre elles, com ara el voltatge i el corrent elèctric en un circuit RLC, o també la massa i el pes d'un objecte.
Veure Nombre real і Linealitat
Llei del paral·lelogram
Un paral·lelogram. Els costats d'aquest es mostren en color blau i les diagonals en vermell. En matemàtiques, la llei del paral·lelogram és una llei de geometria elemental que postula que la suma dels quadrats de les longituds dels quatre costats d'un paral·lelogram és igual a la suma dels quadrats de les longituds de les dues diagonals d'aquest.
Veure Nombre real і Llei del paral·lelogram
Llei potencial
Una llei potencial o llei de potències és un tipus especial de relació matemàtica entre dues magnituds M i m del tipus:On C és un nombre real i p un altre nombre real anomenat exponent.
Veure Nombre real і Llei potencial
Llista de constants matemàtiques
Aquesta és una llista de constants matemàtiques ordenades segons la seva representació en fracció contínua.
Veure Nombre real і Llista de constants matemàtiques
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Veure Nombre real і Logaritme
Logaritme binari
Gràfica del log₂ ''n'' En matemàtiques, el logaritme binari (log₂ n) és el logaritme en base 2.
Veure Nombre real і Logaritme binari
Logaritme integral
En matemàtiques, la funció logaritme integral o logaritme integral, \operatorname(x), és una funció especial de rellevància significativa en problemes de física i teoria de nombres, car dona una estimació de la quantitat de nombres primers menors que un determinat valor (teorema dels nombres primers).
Veure Nombre real і Logaritme integral
Logaritme natural
El logaritme neperià, logaritme natural o logaritme hiperbòlic és el logaritme en base e, on e és un nombre irracional que val 2.718281828459045...
Veure Nombre real і Logaritme natural
Mantissa
En matemàtica la mantissa es defineix en el context dels nombres reals, com a part fraccionària positiva, igual al valor menys el major sencer inferior.
Veure Nombre real і Mantissa
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Nombre real і Matemàtiques
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Veure Nombre real і Matriu (matemàtiques)
Matriu d'incidència
En matemàtiques, una matriu d'incidència és una matriu que mostra la relació entre dues classes d'objectes.
Veure Nombre real і Matriu d'incidència
Matriu de Gram
En àlgebra lineal, la matriu de Gram d'un conjunt de vectors v_1,\dots, v_n en un espai prehilbertià, és la matriu que defineix el producte escalar, les entrades del qual venen donades per G_.
Veure Nombre real і Matriu de Gram
Matriu de Hurwitz
En matemàtiques, una matriu de Hurwitz, matriu de Routh-Hurwitz; o matriu d'estabilitat en enginyeria, és una matriu quadrada estructurada en els reals, construïda amb els coeficients d'un polinomi real.
Veure Nombre real і Matriu de Hurwitz
Matriu de Jordan
En teoria matemàtica de matrius, un bloc de Jordan sobre un anell A (les identitats del qual són el zero 0 i l'u 1)Per la majoria d'aplicacions, podeu prendre l'anell A com el conjunt dels nombres reals o el dels nombres complexos, i el 0 i l'1 amb els seus significats habituals.
Veure Nombre real і Matriu de Jordan
Matriu defectiva
En àlgebra lineal, una matriu defectiva és una matriu quadrada que no té una base completa de vectors propis, i és per això no diagonalizable.
Veure Nombre real і Matriu defectiva
Matriu definida positiva
Dins l'entorn de l'àlgebra lineal, una matriu definida positiva és una matriu hermítica que és anàloga als nombres reals positius.
Veure Nombre real і Matriu definida positiva
Matriu diagonal
En l'àlgebra lineal, una matriu diagonal és una matriu quadrada en què els seus elements valen zero a excepció dels de la diagonal principal, que poden valer zero o no.
Veure Nombre real і Matriu diagonal
Matriu hermítica
Una matriu hermítica és una matriu complexa que és igual a la seva conjugada-transposada.
Veure Nombre real і Matriu hermítica
Matriu nilpotent
En àlgebra lineal, una matriu nilpotent és una matriu quadrada N tal que per algun enter positiu k. Hom anomena grau de N el valor k més petit que compleix aquesta propietat.
Veure Nombre real і Matriu nilpotent
Matriu normal
En matemàtiques, una matriu quadrada complexa A és normal si on A* és la matriu transposada conjugada dA.
Veure Nombre real і Matriu normal
Matriu ortogonal
En l'àmbit matemàtic de l'àlgebra lineal, una matriu ortogonal és una matriu quadrada a coeficients reals, tal que les seves columnes (i files) són vectors unitaris ortogonals.
Veure Nombre real і Matriu ortogonal
Matriu simètrica
Una matriu simètrica és una matriu quadrada A.
Veure Nombre real і Matriu simètrica
Matriu simplèctica
En matemàtiques, una matriu simplèctica és una matriu M 2n×2n a entrades reals que satisfà la condició on MT denota la transposada de M, i Ω és una matriu invertible antisimètrica 2n×2n.
Veure Nombre real і Matriu simplèctica
Matriu transposada conjugada
En matemàtiques, la matriu transposada conjugada d'una matriu de dimensió m per n a entrades complexes és una matriu * de dimensió n per m obtinguda a partir d' prenent la seva transposada i després prenent el conjugat complex de cada entrada (és a dir, canviant de signe les parts imaginàries però no les parts reals).
Veure Nombre real і Matriu transposada conjugada
Maximal i minimal (elements)
El diagrama de Hasse del conjunt ''P'' de divisors de 60, parcialment ordenats per la relació "''x'' divideix ''y''". El subconjunt vermell ''S''.
Veure Nombre real і Maximal i minimal (elements)
Màquina de vector de suport
Una màquina de vector de suport (SVM o support-vector machines en anglès) és un concepte al món estadístic i de les ciències de la computació sobre un conjunt d'algorismes que són capaços d'analitzar dades i reconèixer patrons mitjançant l'ús de mètodes d'aprenentatge supervisat.
Veure Nombre real і Màquina de vector de suport
Màxims i mínims
Màxims i mínims locals i globals de cos(3π''x'')/''x'', 0,1≤''x''≤1,1 En matemàtiques, dels màxims i dels mínims, se'n diu de forma general extrems.
Veure Nombre real і Màxims i mínims
Mètode de Descartes
El mètode de Descartes és un mètode introduït en 1637 pel matemàtic francès René Descartes en la seva obra La Géométrie, per a la resolució de l'equació de quart grau que, a diferència amb el mètode de Ferrari, tracta de factoritzar l'equació quàrtica reduïda en dos polinomis quadràtics per tal d'arribar a les solucions de l'equació original.
Veure Nombre real і Mètode de Descartes
Mètrica (matemàtiques)
longitud (12) per a la mateixa ruta. En la mètrica euclidiana, el camí verd té una longitud de 6 \sqrt2 \approx 8,49, i és l'únic camí mínim. En matemàtiques, una mètrica o funció distància és una funció que defineix una distància entre cada parell d'elements d'un conjunt.
Veure Nombre real і Mètrica (matemàtiques)
Mètrica de Poincaré
En matemàtiques, la mètrica de Poincaré, anomenada així en honor del matemàtic i físic francès d'Henri Poincaré, és el tensor mètric que descriu una superfície bidimensional de curvatura negativa constant.
Veure Nombre real і Mètrica de Poincaré
Mètrica FLRW
La mètrica de Friedmann-Lemaître-Robertson-Walker (o mètrica FLRW) és una mètrica basada en la solució exacta de les equacions de camp de la relativitat general d'Einstein; descriu un Univers homogeni, isòtrop, en expansió (o en contracció) que està connectat per camins, però no necessàriament simplement connectat.
Veure Nombre real і Mètrica FLRW
Menor (àlgebra lineal)
En àlgebra lineal, un menor d'una matriu A és el determinant d'una matriu quadrada més petita, obtinguda a partir de A eliminant-ne una o diverses de les seves files o columnes.
Veure Nombre real і Menor (àlgebra lineal)
Mesura de Lebesgue
En matemàtiques, la mesura de Lebesgue, anomenada així en honor de Henri Lebesgue, és la forma estàndard d'assignar una longitud, àrea o volum a subconjunts d'un espai euclidià (és a dir, una mesura).
Veure Nombre real і Mesura de Lebesgue
Minorant
En matemàtiques, particularment en teoria de l'ordre i de conjunts, el minorant o cota inferior d'un subconjunt S d'un conjunt parcialment ordenat P és un element de P menor o igual que qualsevol element de S. Entre tots els minorants o cotes inferiors del conjunt P, s'anomena ínfim de S a la major d'aquestes cotes inferiors.
Veure Nombre real і Minorant
Mitjana
asimetria En estadística, el concepte de mitjana té dos significats estretament relacionats.
Veure Nombre real і Mitjana
Mitjana aritmètico-geomètrica
En matemàtiques, la mitjana aritmètico-geomètrica (AGM) de dos nombres reals positius x i y es defineix tal com segueix.
Veure Nombre real і Mitjana aritmètico-geomètrica
Mitjana geomètrica
Construcció geomètrica per a trobar les mitjanes aritmètica (A), quadràtica (Q), geomètrica (G) i harmònica (H) de dos nombres a i b. La mitjana geomètrica o proporcional d'una quantitat finita de n nombres reals és l'arrel n-èsima del producte de tots els nombres.
Veure Nombre real і Mitjana geomètrica
Model de Balding–Nichols
En genètica de poblacions, el model de Balding-Nichols és una descripció estadística de la freqüència al·lèlica en els components d'una població sub-dividida.
Veure Nombre real і Model de Balding–Nichols
Model de color RGB
El model de color RGB es tracta d'un model de color additiu que fa referència a la composició del color en termes de les intensitats dels colors primaris amb què es forma: vermell, verd i blau —que formen l'acrònim anglès (Red, Green, Blue).
Veure Nombre real і Model de color RGB
Model de Gompertz
El model de Gompertz (o Llei de mortalitat de Gompertz-Makeham) afirma que la taxa de mortalitat humana és la suma d'un component independent de l'edat (el «terme de Makeham», que rep el nom de William Makeham) i un component dependent de l'edat (la funció de Gompertz, que rep el nom de Benjamin Gompertz), que augmenta de manera exponencial amb l'edat.
Veure Nombre real і Model de Gompertz
Model de Kuramoto
El model de Kuramoto (o model de Kuramoto-Daido), proposat per primera vegada per, és un model matemàtic utilitzat per descriure la sincronització.
Veure Nombre real і Model de Kuramoto
Model de Solovay
Al camp matemàtic de teoria de conjunts, el model de Solovay és un model construït per Robert M. Solovay (1970) en el qual tots els axiomes de la teoria de conjunts de Zermelo-Fraenkel es compleixen, a excepció de l'axioma d'elecció, però en el qual tots els conjunts de nombres reals són mesurables Lebesgue.
Veure Nombre real і Model de Solovay
Moment (matemàtiques)
Figura 1 Exemple de moment de 2n ordre de cossos amb diferents masses. El moment d'inèrcia determina quant resisteix el moviment de rotació. En aquesta simulació, quatre objectes es col·loquen en una rampa i es deixen rodar sense relliscar. Partint del repòs, cadascun experimentarà una acceleració angular en funció del seu moment d'inèrcia.
Veure Nombre real і Moment (matemàtiques)
Moment cristal·lí
llengua.
Veure Nombre real і Moment cristal·lí
Multiplicació
Propietat commutativa: 3 × 4.
Veure Nombre real і Multiplicació
Multiplicitat
En matemàtiques, la multiplicitat d'un membre d'un multiconjunt és el nombre de vegades que aquest pertany al multiconjunt.
Veure Nombre real і Multiplicitat
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Veure Nombre real і Nombre
Nombre aleatori
Un nombre aleatori és un resultat de generar una variable a l'atzar.
Veure Nombre real і Nombre aleatori
Nombre algebraic
En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).
Veure Nombre real і Nombre algebraic
Nombre bicomplex
En matemàtiques, un nombre bicomplex (dels nombres multicomplexos) és un nombre escrit en forma a + bi1 + ci₂ + dj, en què i1, i₂ i j són unitats imaginàries.
Veure Nombre real і Nombre bicomplex
Nombre cardinal
En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.
Veure Nombre real і Nombre cardinal
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Nombre real і Nombre complex
Nombre complex dividit
En àlgebra, un nombre complex dividit (o nombre hiperbòlic, també nombre perplex, nombre doble) es basa en una unitat hiperbòlica que satisfà j^2.
Veure Nombre real і Nombre complex dividit
Nombre computable
En matemàtiques i especialment en complexitat computacional un nombre computable és un nombre real que pot ser computat amb una precisió arbitraria mitjançant un algorisme finit i que s'atura.
Veure Nombre real і Nombre computable
Nombre construïble
Un punt en el pla euclidià és un punt construïble si, donat un sistema de coordenades fix (o un segment lineal fix de longitud unitària), el punt pot ser construït amb regle i compàs.
Veure Nombre real і Nombre construïble
Nombre de Fibonacci
Una tessel·lació de quadrats amb longitud de costat igual als nombres de la successió de Fibonacci: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13 i 21. En matemàtiques, els nombres de Fibonacci, sovint denotats, formen una sèrie, anomenada successió de Fibonacci, tal que cada nombre de la sèrie és la suma dels dos nombres anteriors, prenent com a valors inicials de la sèrie 0 i 1.
Veure Nombre real і Nombre de Fibonacci
Nombre de Pisot
En matemàtiques, un Nombre de Pisot-Vijayaraghavan, també anomenat simplement Nombre de Pisot o Nombre PV, és un enter algebraic real estrictament superior a 1, que té tots els seus elements conjugats de valor absolut estrictament inferior a 1.
Veure Nombre real і Nombre de Pisot
Nombre hipercomplex
En matemàtica, els nombres hipercomplexos són una extensió dels nombres complexos construïts mitjançant eines de l'àlgebra abstracta, tals com quaternions, octonions,...
Veure Nombre real і Nombre hipercomplex
Nombre hiperreal
395x395px En matemàtiques, el conjunt dels nombres hiperreals constitueix una extensió ^*\mathbb R dels nombres reals usuals, permetent donar un sentit rigorós a les nocions de quantitat infinitament petita o infinitament gran.
Veure Nombre real і Nombre hiperreal
Nombre imaginari
Un nombre imaginari és un nombre que elevat al quadrat resulta un nombre real més petit o igual que zero.
Veure Nombre real і Nombre imaginari
Nombre infinit
Els nombres infinits o nombres transfinits, són nombres que no són finits.
Veure Nombre real і Nombre infinit
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Veure Nombre real і Nombre irracional
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Veure Nombre real і Nombre π
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Veure Nombre real і Nombre natural
Nombre normal
En matemàtiques, s'anomena nombre normal a aquell nombre real tal que en les seves xifres qualsevol patró de nombres finit hi apareix amb la freqüència limitadora esperada per una distribució uniforme discreta, independentment de la base en la que es representi el nombre.
Veure Nombre real і Nombre normal
Nombre p-àdic
El sistema de nombres p-àdics fou descrit per primera vegada per Kurt Hensel el 1897.
Veure Nombre real і Nombre p-àdic
Nombre platejat
En matemàtiques, el nombre platejat (també anomenat constant platejada o raó platejada) δs és una constant matemàtica irracional que ve donada per: El seu nom és una clara al·lusió al nombre d'or, de manera anàloga a la forma en què la proporció àuria és la proporció limitant de la successió de Fibonacci, el nombre platejat és la proporció limitant de la successió de Pell.
Veure Nombre real і Nombre platejat
Nombre plàstic
En matemàtiques, el nombre plàstic ρ (també anomenat nombre d'argent, constant de plàstic o mínim nombre de Pisot) és una constant matemàtica que és igual a l'única solució real de l'equació cúbica: x^3-x-1.
Veure Nombre real і Nombre plàstic
Nombre positiu
Un nombre real n és positiu si i només si és més gran que 0, és a dir, quan ni forma part del conjunt dels nombres negatius ni és 0.
Veure Nombre real і Nombre positiu
Nombre quàntic principal
En mecànica quàntica, el nombre quàntic principal (amb símbol n), és un dels quatre nombres quàntics necessaris per a descriure l'estat de cada electró d'un àtom.
Veure Nombre real і Nombre quàntic principal
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Veure Nombre real і Nombre racional
Nombre superreal
Els nombres super-reals són una extensió dels nombres reals, generalitzant els nombres hiper-reals.
Veure Nombre real і Nombre superreal
Nombre surreal
En matemàtiques, el sistema de nombres surreals és una classe pròpia totalment ordenada que conté els nombres reals, així com nombres infinits i infinitesimals, més grans o més petits respectivament en valor absolut que qualsevol nombre real positiu.
Veure Nombre real і Nombre surreal
Nombre transcendent
Un nombre transcendent, en matemàtiques, és aquell (real o complex) que no és arrel de cap polinomi (no nul) amb coeficients enters.
Veure Nombre real і Nombre transcendent
Nombres grans
Hom parla de nombres grans per referir-se a nombres que són significativament més grans que els que s'usen en la vida quotidiana, com ara en comptar o en transaccions monetàries.
Veure Nombre real і Nombres grans
Norma (matemàtiques)
En matemàtica, la norma és qualsevol funció que assigna, a cada vector d'un espai vectorial, un valor escalar no negatiu i que és homogènia, semidefinida positiva i que compleix la desigualtat triangular.
Veure Nombre real і Norma (matemàtiques)
Notació científica
La notació científica, també denominada patró o notació en forma exponencial és una forma d'escriure els nombres que tenen valors massa grans (100000000000) o massa petits (0,00000000001) per a ser escrits de manera convencional.
Veure Nombre real і Notació científica
Notació de Coxeter
En geometria, la notació de Coxeter (o símbol de Coxeter) és un sistema de classificació de grups de simetria, que descriu els angles entre les reflexions fonamentals d'un grup de Coxeter en una notació entre claudàtors que expressa l'estructura d'un diagrama de Coxeter-Dynkin, amb modificadors per indicar determinats subgrups.
Veure Nombre real і Notació de Coxeter
Nucli (matemàtiques)
En la disciplina matemàtica de l'àlgebra abstracta, el nucli d'un homomorfisme mesura el grau de què li manca a l'homomorfisme injectiu.
Veure Nombre real і Nucli (matemàtiques)
Observable
En física quàntica, un observable és tota propietat de l'estat d'un sistema que pot ser determinada ("observada") per alguna seqüència d'operacions físiques.
Veure Nombre real і Observable
Octonió
Els octonions són l'extensió no associativa dels quaternions.
Veure Nombre real і Octonió
Operació binària
Esquema d'operació binària Una operació binària és aquella que està aplicada a dos objectes.
Veure Nombre real і Operació binària
Operador adjunt
En matemàtiques, l'adjunt d'un operador, si existeix, és un nou operador definit en un espai vectorial sobre el cos dels nombres reals o dels complexos, dotat d'un producte escalar.
Veure Nombre real і Operador adjunt
Operador hermític
Un operador hermític (també anomenat hermític) definit sobre un espai de Hilbert és un operador lineal que, sobre un cert domini, coincideix amb el seu propi operador adjunt.
Veure Nombre real і Operador hermític
Operador semisimple
En matemàtiques, i més concretament en l'àmbit de l'àlgebra lineal, la noció d'operador semisimple constitueix una generalització de matriu diagonalitzable.
Veure Nombre real і Operador semisimple
Oposat (matemàtiques)
En matemàtiques, l'element oposat o l'element invers de l'addició, d'un nombre n és el nombre que, quan se suma a n, dona zero.
Veure Nombre real і Oposat (matemàtiques)
Ordre lexicogràfic
binaris)Quan les ternes (en blau) estan en ordre ''lex'', els vectors (en vermell) estan en ordre ''revlex'', i viceversa. A la dreta, l'anàleg pels ordres ''colex'' i ''revcolex''. En matemàtiques, lordre lexicogràfic (també conegut com a ordre alfabètic o producte lexicogràfic) és una generalització de l'ordre alfabètic que s'aplica a les paraules quan s'analitzen cadascuna de les seves lletres.
Veure Nombre real і Ordre lexicogràfic
Ordre total
En matemàtiques, un ordre lineal, ordre total, ordre simple o també ordenació és una relació binària (que en aquest article denotarem mitjançant per l'infix ≤) en un conjunt X. Aquesta relació és transitiva, antisimètrica i total.
Veure Nombre real і Ordre total
Origen
Origen d'un sistema de coordenades cartesianes En matemàtiques, l'origen d'un espai euclidià és un punt especial –normalment denotat per la lletra O– que representa el punt fix de referència de la geometria de l'espai del voltant.
Veure Nombre real і Origen
Oscil·lador harmònic
Es diu que un sistema qualsevol, mecànic, elèctric, pneumàtic, etc.
Veure Nombre real і Oscil·lador harmònic
Paolo Ruffini
Paolo Ruffini (Valentano, Laci, 22 de setembre de 1765 – Mòdena, 10 de maig de 1822) fou un metge, matemàtic i filòsof d'origen italià, que va crear el mètode algebraic que porta el seu nom.
Veure Nombre real і Paolo Ruffini
Paradoxa de Richard
En teoria de conjunts, la Paradoxa de Richard apareix quan la teoria no està prou formalitzada.
Veure Nombre real і Paradoxa de Richard
Pèrdua dielèctrica
Pèrdua d'una línia de transmissió coaxial típica RG-59 amb un bon aïllant dielèctric (alta resistivitat) en dB/metre. El comportament proper al corrent continu està controlat per la resistència en sèrie dels conductors i la resistivitat a granel del dielèctric, que s'ha considerat que és d'aproximadament 10¹⁵ Ω-cm per a aquest exemple.
Veure Nombre real і Pèrdua dielèctrica
Període d'oscil·lació
sinusoidal el període del qual va creixent En física, el període d'oscil·lació és el temps transcorregut entre dos punts equivalents de l'oscil·lació o cicle d'una ona (en la mateixa fase).
Veure Nombre real і Període d'oscil·lació
Període de Gauss
En matemàtiques i més precisament en aritmètica modular, un període de Gauss és una certa clase de suma d'arrels de la unitat.
Veure Nombre real і Període de Gauss
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Veure Nombre real і Pitàgores
Pla
perpendiculars a l'espai tridimensional. En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura.
Veure Nombre real і Pla
Pla (desambiguació)
* Pla (llenguatge audiovisual), espai escènic que capta l'objectiu de la càmera des que s'inicia la filmació fins que es deté.
Veure Nombre real і Pla (desambiguació)
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Veure Nombre real і Polígon
Polinomi estable
En el context del polinomi característic d'una equació diferencial o d'una equació de diferència, es diu que un polinomi és estable si.
Veure Nombre real і Polinomi estable
Polinomi irreductible
En teoria d'anells, un polinomi no constant (i per tant no nul) p amb coeficients en un domini íntegre R (és a dir, p \in R) és irreductible si no pot factoritzar-se com producte de polinomis de manera que tots ells tinguen graus menor que deg(p).
Veure Nombre real і Polinomi irreductible
Polinomi minimal
constructibles amb el regle i el compàs. En matemàtiques, el polinomi minimal d'un nombre algebraic és una noció derivada de l'àlgebra lineal, serveix per fonamentar dues teories.
Veure Nombre real і Polinomi minimal
Polinomi trigonomètric
Un polinomi trigonomètric, també anomenat suma trigonomètrica és una combinació lineal finita de funcions trigonomètriques sinus i cosinus del tipus \sin(nx) i \cos(nx) amb n, prenent els valors d'un o més nombres naturals, i x un nombre real.
Veure Nombre real і Polinomi trigonomètric
Portada/article desembre 13
Categoria:Articles del dia de desembre de la portada 600k.
Veure Nombre real і Portada/article desembre 13
Portada/article juny 20
Categoria:Articles del dia de juny de la portada 600k.
Veure Nombre real і Portada/article juny 20
Portada/article març 13
Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.
Veure Nombre real і Portada/article març 13
Posinomi
Un posinomi és una funció de la forma: on totes les variables x_i i coeficients c_k són nombres reals positius, mentre que els exponents a_ són nombres reals.
Veure Nombre real і Posinomi
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Veure Nombre real і Potenciació
Primitiva
El camp vectorial definit assignant a cada punt (x,y) un vector que té per pendent ''ƒ''(''x'').
Veure Nombre real і Primitiva
Principia Mathematica (Russell-Whitehead)
Els Principia Mathematica és una obra en tres volums sobre els fonaments de la matemàtica, escrita per Alfred North Whitehead i Bertrand Russell i publicada entre 1910 i 1913.
Veure Nombre real і Principia Mathematica (Russell-Whitehead)
Problema d'Apol·loni
Una solució (en rosa) del problema d'Apol·loni. Les circumferències donades es mostren en negre. Quatre parelles de solucions complementàries del problema d'Apol·loni; les circumferències donades són les negres. En geometria plana euclidiana, el problema d'Apol·loni consisteix a construir circumferències que siguin tangents a tres circumferències donades.
Veure Nombre real і Problema d'Apol·loni
Problemes de Hilbert
El matemàtic alemany David Hilbert. Els problemes de Hilbert són un conjunt de 23 problemes matemàtics, originalment sense resoldre, que el matemàtic alemany David Hilbert presentà al Segon Congrés Internacional de Matemàtics, celebrat a París l'agost de 1900.
Veure Nombre real і Problemes de Hilbert
Procés de decisió de Màrkov
Exemple d'un MDP simple amb tres estats (cercles verds) i dues accions (cercles taronges), amb dues recompenses (fletxes taronges). En matemàtiques, un procés de decisió de Màrkov (amb acrònim anglès MDP) és un procés de control estocàstic en temps discret.
Veure Nombre real і Procés de decisió de Màrkov
Procés de Dirichlet
procés de trencament de pals del procés Dirichlet. En teoria de la probabilitat, els processos de Dirichlet (anomenada segons la distribució associada a Peter Gustav Lejeune Dirichlet) són una família de processos estocàstics les realitzacions dels quals són distribucions de probabilitat.
Veure Nombre real і Procés de Dirichlet
Procés estocàstic
L'índex borsari és un exemple de procés estocàstic de tipus no estacionari (per això no es pot predir) En teoria de probabilitat i generalment en el camp estadístic, un procés aleatori o procés estocàstic és un concepte matemàtic normalment definit com un conjunt de variables aleatòries.
Veure Nombre real і Procés estocàstic
Procés politròpic
Un procés politròpic és un procés termodinàmic reversible que obeeix la següent relació: On P és la pressió, V és el volum, n és l'índex politròpic (un nombre real) i C és una constant.
Veure Nombre real і Procés politròpic
Procés termodinàmic
Un procés termodinàmic és el desenvolupament energètic d'un sistema termodinàmic que avança des d'un estat inicial fins a un estat final.
Veure Nombre real і Procés termodinàmic
Producte (matemàtiques)
En matemàtiques, el producte de nombres enters, reals o complexos és el resultat de la seva multiplicació o bé l'expressió que indica els factors que s'han de multiplicar.
Veure Nombre real і Producte (matemàtiques)
Producte cartesià
Producte cartesià entre els conjunts A.
Veure Nombre real і Producte cartesià
Producte d'Euler
Leonhard Euler En Matemàtiques, i més precisament en teoria analítica dels nombres, un producte d'Euler és un desenvolupament en producte infinit, indexat pels nombres primers.
Veure Nombre real і Producte d'Euler
Producte directe
En matemàtiques, sovint es pot definir un producte directe d'objectes coneguts, obtenint-ne un de nou.
Veure Nombre real і Producte directe
Producte escalar
En les matemàtiques, un producte escalar —també conegut com a producte interior o punt— és una operació algebraica entre dos vectors que resulta en un escalar.
Veure Nombre real і Producte escalar
Producte exterior
En àlgebra lineal, el producte exterior és una antisimetrització (alteració) del producte tensorial.
Veure Nombre real і Producte exterior
Programació lineal
Representació pictòrica d'un programa lineal simple de dues variables i sis desigualtats. El conjunt de solucions factibles es mostra en vermell clar i conforma un polítop bidimensional. La funció lineal de cost està representada per una línia vermella i una fletxa: la línia vermella és el conjunt de nivell de la funció de cost, i la fletxa indica la direcció en la qual s'està optimitzant.
Veure Nombre real і Programació lineal
Propietat associativa
En matemàtiques, l'associativitat o propietat associativa és una propietat que pot tenir una operació binària.
Veure Nombre real і Propietat associativa
Propietat commutativa
Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.
Veure Nombre real і Propietat commutativa
Propietat distributiva
En matemàtiques, es diu que un operador \circ té la propietat distributiva sobre un operador \star, o que \circ és distributiu respecte de \star en un conjunt E si per a tots x, y, z de E, es tenen les propietats següents.
Veure Nombre real і Propietat distributiva
Pseudocodi
Dins el marc de les ciències de la computació i l'anàlisi numèrica, el pseudocodi (o fals llenguatge) és una descripció a molt alt nivell de l'estructura d'un programa.
Veure Nombre real і Pseudocodi
Punt crític (matemàtiques)
punts d'inflexió (cercles verds). Cal notar que els punts estacionaris són punts crítics, però els punts d'inflexió no ho són. En càlcul, un punt crític d'una funció d'una variable real és qualsevol valor del seu domini on la funció no és diferenciable o bé la seva derivada és 0.
Veure Nombre real і Punt crític (matemàtiques)
Punt fix
Una funció amb tres punts fixos En matemàtiques, un punt fix d'una funció és un punt la imatge del qual per la funció és ell mateix.
Veure Nombre real і Punt fix
Quantil
Els quantils 0.25, 0.50 i 0.75 de la distribució normal. Més coneguts com els quartils Q_1, Q_2 i Q_3, divideixen la distribució en quatre blocs, cadascun dels quals conté el 25% de les dades. El terme quantil va ser usat per primera vegada per Kendall el 1940, en estadística descriptiva, com una mesura de posició no central que permet conèixer altres punts característics de la distribució que no són els valors centrals.
Veure Nombre real і Quantil
Quasigrup
En matemàtiques, un quasigrup és una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composició interna on la divisió sempre és possible.
Veure Nombre real і Quasigrup
R (desambiguació)
* R, lletra de l'alfabet llatí.
Veure Nombre real і R (desambiguació)
Radar d'impulsos Doppler
per impulsos El radar Doppler per impulsos és un sistema de radar capaç no només de mesurar el rumb, distància i altitud d'un objecte, sinó també de detectar la seva velocitat.
Veure Nombre real і Radar d'impulsos Doppler
Radi de convergència
En matemàtiques, el radi de convergència d'una sèrie de potències enteres segons el teorema de Cauchy-Hadamard ve donat per l'expressió.
Veure Nombre real і Radi de convergència
Radical de Bring
En àlgebra, un radical de Bring (pel professor suec Erland Samuel Bring) o ultraradical d'un nombre complex a és l'arrel del polinomi L'arrel s'escull de forma que el radical d'un nombre real sigui real i que el radical sigui una funció diferenciable de a en el pla complex.
Veure Nombre real і Radical de Bring
Rang (àlgebra lineal)
En àlgebra lineal, el rang d'una matriu A és una mesura de la "singularitat" del sistema d'equacions lineals i de la transformació lineal vinculada a A. Existeixen moltes definicions possibles pel rang d'una matriu, entre d'altres la grandària de la col·lecció més gran de columnes linealment independents de A.
Veure Nombre real і Rang (àlgebra lineal)
Real
* Real, allò que pertany a la realitat.
Veure Nombre real і Real
Recorregut (matemàtiques)
imatge de f. A vegades el "recorregut" es refereix al codomini i a vegades a la imatge. Si un punt (a,b) pertany a la gràfica d'una funció, això significa que la funció relaciona el valor a, de la variable independent, amb el valor b de la dependent.
Veure Nombre real і Recorregut (matemàtiques)
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Veure Nombre real і Recta
Recta numèrica
La recta numèrica és un gràfic unidimensional d'una línia en què els nombres enters són mostrats com a punts marcats i separats uniformement.
Veure Nombre real і Recta numèrica
Recta real
En matemàtiques, la recta real és simplement el conjunt ℝ dels nombres reals.
Veure Nombre real і Recta real
Recta real estesa
Una recta real estesa, en matemàtica, s'obté a partir dels nombres reals amb l'afegit de dos elements: +\infty i - \infty (infinit positiu i infinit negatiu, respectivament).
Veure Nombre real і Recta real estesa
Reducció a l'absurd
En matemàtica, la demostració per contradicció o per reducció a l'absurd (o en llatí, reductio ad absurdum) és un mètode indirecte.
Veure Nombre real і Reducció a l'absurd
Regla del producte
A càlcul infinitesimal, la regla del producte anomenada també Llei de Leibniz (vegeu derivada), permet de calcular la derivada del producte de funcions derivables.
Veure Nombre real і Regla del producte
Regla generalitzada de la derivada de la potenciació
En matemàtiques, la regla de la derivada de la potenciació és un mètode per a calcular la derivada d'expressions que impliquin potenciació (elevar a una potència).
Veure Nombre real і Regla generalitzada de la derivada de la potenciació
Relació antisimètrica
A la matemàtica, una relació binària R d'un conjunt X és antisimètrica si no hi ha cap parell d'elements diferents de X que estiguin relacionats per R simètricament en els dos sentits.
Veure Nombre real і Relació antisimètrica
Relació reflexiva
En matemàtiques, una relació reflexiva és una relació binària sobre un conjunt per la qual cada un dels seus elements està relacionat amb si mateix.
Veure Nombre real і Relació reflexiva
Relació total
En matemàtiques, una relació binaria R sobre un conjunt X és total si per a tot a i b de X, a està relacionat amb b o b està relacionat amb a (o es donen els dos casos).
Veure Nombre real і Relació total
Representació de grup
simetries d'un polígon regular, consistents en reflexions i rotacions, transformen el polígon. En el camp matemàtic de la teoria de representacions, les representacions de grups descriuen grups abstractes en termes de transformacions lineals d'espais vectorials; en particular, es poden utilitzar per representar els elements del grup com a matrius, de tal manera que l'operació del grup es pot representar mitjançant la multiplicació de matrius.
Veure Nombre real і Representació de grup
Representació decimal
Una representació decimal d'un nombre real no negatiu r és una expressió en forma d'una sèrie, que tradicionalment s'escriu com la suma on a0 és un enter no negatiu, i a1, a₂, … són enters que satisfan 0 ≤ ai ≤ 9, que hom anomena els dígits de la representació decimal.
Veure Nombre real і Representació decimal
Resta
"5 - 2.
Veure Nombre real і Resta
Reticle (ordre)
Diagrama de Hasse del reticle de particions del conjunt1,2,3,4. En matemàtica, un reticle és una determinada estructura algebraica amb dues operacions binàries, o bé un conjunt parcialment ordenat amb certes propietats específiques (sent equivalents ambdós enfocaments).
Veure Nombre real і Reticle (ordre)
Sèrie (matemàtiques)
La sèrie geomètrica 1 + 1/2 + 1/4 + 1/8 +... convergeix a 2. En matemàtiques, una sèrie és la suma dels termes d'una successió.
Veure Nombre real і Sèrie (matemàtiques)
Sèrie de Taylor
El polinomi de Taylor aproxima una funció en el veïnat d'un punt. A mesura que augmenta el grau del polinomi, millor és l'aproximació. Aquest gràfic mostra la funció sinus (en negre) i els seus polinomis de Taylor de graus 1, 3, 5, 7, 9, 11 i 13. La funció exponencial (en blau) i la suma dels primers ''n''+1 termes de la seva sèrie de Taylor centrada a 0 (en vermell) En matemàtiques, i més específicament en càlcul infinitesimal, la sèrie de Taylor és una representació d'una funció com una suma infinita de termes calculats a partir dels valors de les derivades de la funció en un punt concret.
Veure Nombre real і Sèrie de Taylor
Sèrie formal de potències
En matemàtica, una sèrie formal de potències (de vegades sèrie de potències formal) és una expressió matemàtica que estén les propietats de les sèries de potències en cossos com el dels reals o el dels complexos, permetent donar sentit formal a diverses notacions que tècnicament no tenen rigor.
Veure Nombre real і Sèrie formal de potències
Símbol q-Pochhammer
En matemàtiques, en l'àrea de combinatòria, un símbol q-Pochhammer, és un q-anàleg del símbol de Pochhammer.
Veure Nombre real і Símbol q-Pochhammer
Senyal continu
Un senyal continu o senyal en el temps-discret és un senyal que pot expressar com una funció el domini es troba en el conjunt dels nombres reals, i normalment és el temps.
Veure Nombre real і Senyal continu
Separador decimal
sense dades Coma El separador decimal és el signe gràfic que separa la part entera i la part decimal d'un nombre en notació decimal (la notació habitual).
Veure Nombre real і Separador decimal
Signe (matemàtiques)
El signe és el que defineix la propietat de ser, en principi un nombre, a les matemàtiques, positiu o negatiu.
Veure Nombre real і Signe (matemàtiques)
Signe de sumar
El signe de sumar (+) és un signe que serveix, com el seu nom indica, per sumar, per exemple: 2+3, 1+1, a+b...
Veure Nombre real і Signe de sumar
Simetria en mecànica quàntica
Les simetries en mecànica quàntica descriuen característiques de l'espai-temps i de les partícules que no canvien sota alguna transformació, en el context de la mecànica quàntica, la mecànica quàntica relativista i la teoria quàntica de camps, i amb aplicacions en la formulació matemàtica del model estàndard i la física de la matèria condensada.
Veure Nombre real і Simetria en mecànica quàntica
Singletó
En matemàtiques, un singletó, també conegut com un conjunt unitari, és un conjunt amb exactament un element.
Veure Nombre real і Singletó
Sintaxi C
C que imprimeix "Hola, món!" La sintaxi del llenguatge de programació C és el conjunt de regles que regeixen l'escriptura de programari en C. Està dissenyat per permetre programes que són extremadament concisos, tenen una estreta relació amb el codi objecte resultant i, tanmateix, proporcionen una abstracció de dades de nivell relativament alt.
Veure Nombre real і Sintaxi C
Sistema d'equacions
En matemàtiques, un sistema d'equacions és un conjunt de dues o més equacions amb diverses incògnites que conformen un problema matemàtic consistent en trobar les incògnites que satisfan les equacions.
Veure Nombre real і Sistema d'equacions
Sistema d'equacions lineals
Cada equació d'un sistema d'equacions amb tres variables determina un pla. Resoldre el sistema és trobar els punt d'intersecció de tots els plans. En el sistema representat de la il·lustració determina tres plans (tres equacions) que es tallen en un punt, de manera que el sistema té una única solució (sistema compatible determinat).
Veure Nombre real і Sistema d'equacions lineals
Sistema de coordenades
Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.
Veure Nombre real і Sistema de coordenades
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell.
Veure Nombre real і Sistema de coordenades cartesianes
Sistema de coordenades esfèriques
Un punt traçat fent servir un sistema de coordenades esfèriques En matemàtiques, el sistema de coordenades esfèriques és un sistema de coordenades que es fa servir per a determinar unívocament cada punt de l'espai de tres dimensions assignant-l'hi tres nombres reals anomenats coordenades: la distància radial entre el punt i un origen fixat, l'angle zenital que es mesura des del semieix positiu z fins a la recta que passa per l'origen i el punt, i l'angle azimutal que es mesura entre el semieix positiu x i la projecció ortogonal al pla x-y d'aquesta mateixa recta.
Veure Nombre real і Sistema de coordenades esfèriques
Sistema dinàmic
oscil·lador de Lorenz, un sistema dinàmic. En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.
Veure Nombre real і Sistema dinàmic
Sistema no lineal
En matemàtiques i ciència, un sistema no lineal és un sistema en què el canvi de la sortida no és proporcional al canvi de l'entrada.
Veure Nombre real і Sistema no lineal
Spline
Un spline quadràtic compost per sis segments polinòmics. Entre el punt 0 i el punt 1 una recta. Entre el punt 1 i el punt 2 una paràbola amb segona derivada.
Veure Nombre real і Spline
STL
STL és un format d'arxiu que permet emmagatzemar la descripció d'un objecte 3D.
Veure Nombre real і STL
Successió (matemàtiques)
Gràfica d'una successió convergent.En matemàtiques, una successió o seqüència és una llista ordenada d'objectes.
Veure Nombre real і Successió (matemàtiques)
Successió de Cauchy
En matemàtiques, una successió de Cauchy és una successió tal que, parlant intuïtivament, la distància entre els seus elements es va fent més petita a mesura que s'avança en la successió, fins al punt que la distància entre dos dels seus elements pot ser tan petita com vulguem.
Veure Nombre real і Successió de Cauchy
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Veure Nombre real і Suma
Sumatori de Riemann
En matemàtiques, un sumatori de Riemann és un mètode per aproximar l'àrea entre el gràfic d'una corba i l'eix x; és a dir una aproximació de la integral.
Veure Nombre real і Sumatori de Riemann
Suprem
Un conjunt ''A'' de nombres reals (representats per cercles blaus), un conjunt de cotes superiors de '' A '' (cercles vermells), i el mínim de les fites superiors, el suprem de '' A '' (diamant vermell). En matemàtiques, donat un subconjunt S d'un conjunt parcialment ordenat (P, \sup (A \cup B).
Veure Nombre real і Suprem
Tall de Dedekind
Un tall de Dedekind separa el conjunt dels nombres racionals en dos subconjunts: aquells que el seu quadrat és més petit que 2 i aquells que el seu quadrat és més gran que 2. Aquest tall es pot identificar amb el nombre irracional \sqrt 2. El conjunt dels talls de Dedekind es pot fer servir per construir el conjunt dels nombres reals a partir dels nombres racionals.
Veure Nombre real і Tall de Dedekind
Taquió
Un taquió (del grec ταχύς, takhús, 'ràpid') és una partícula hipotètica que es mou a velocitats superlumíniques.
Veure Nombre real і Taquió
Taula de símbols matemàtics
Símbols matemàtics s'utilitzen en matemàtica dins les fórmules i les proposicions.
Veure Nombre real і Taula de símbols matemàtics
Temps imaginari
El temps imaginari és una representació matemàtica del temps que apareix en alguns estudis de relativitat especial i de mecànica quàntica.
Veure Nombre real і Temps imaginari
Tensor (aprenentatge automàtic)
En l'aprenentatge automàtic, la paraula tensor fa referència informalment a dos conceptes diferents que organitzen i representen dades.
Veure Nombre real і Tensor (aprenentatge automàtic)
Teorema d'incompletesa de Gödel
Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.
Veure Nombre real і Teorema d'incompletesa de Gödel
Teorema de Śleszyński–Pringsheim
En matemàtiques, el teorema de Śleszyński–Pringsheim és una afirmació sobre la convergència d'un cert grup de fraccions contínues.
Veure Nombre real і Teorema de Śleszyński–Pringsheim
Teorema de Bohr-Mollerup
En l'anàlisi matemàtica, el teorema de Bohr-Mollerup és un teorema anomenat així pels matemàtics danesos Harald Bohr i Johannes Mollerup, que el van demostrar en 1922.
Veure Nombre real і Teorema de Bohr-Mollerup
Teorema de Bolzano-Weierstrass
En anàlisi real, el teorema de Bolzano-Weierstrass és un important teorema que afirma que tota successió fitada de nombres reals conté alguna successió parcial convergent.
Veure Nombre real і Teorema de Bolzano-Weierstrass
Teorema de categories de Baire
En matemàtiques, el teorema de categories de Baire (TCB) és una eina important en l'estudi d'espais complets, com els de Banach i Hilbert, que sorgeixen en topologia i anàlisi funcional.
Veure Nombre real і Teorema de categories de Baire
Teorema de Gelfond-Schneider
En matemàtiques, el teorema de Gelfond-Schneider serveix per establir la transcendència d'una gran quantitat de nombres.
Veure Nombre real і Teorema de Gelfond-Schneider
Teorema de Helly-Bray
El teorema de Helly-Bray és un teorema de la teoria de la mesura, una branca de les matemàtiques que s'ocupa de l'estudi de les nocions abstractes de volum.
Veure Nombre real і Teorema de Helly-Bray
Teorema de Kronecker
En matemàtiques, el teorema de Kronecker és un resultat en aproximació diofàntica aplicat a molts nombres reals 'xi '; i' ≤ N, que generalitza el teorema d'equidistribució, el fet que un subgrup cíclic infinit del cercle unitari és un subconjunt dens.
Veure Nombre real і Teorema de Kronecker
Teorema de la corba de Harnack
La corba el·líptica (grau suau 3) a l'esquerra és una corba M, ja que té els components màxims (2), mentre que la corba de la dreta té només 1 component. En geometria algebraica real, el teorema de la corba de Harnack, amb el nom d'Axel Harnack, dona el possible nombre de components connectats que pot tenir una corba algebraica, en termes del grau de la corba. Per a qualsevol corba algebraica de grau m en el pla projectiu real, el nombre de components c està limitat per El nombre màxim és un més que el gènere màxim d'una corba de grau m, que s'obté quan la corba no és singular. A més, es pot aconseguir qualsevol nombre de components en aquest rang de possibles valors La corba Trott, que es mostra aquí amb 7 dels seus bitangents, és una corba M quartica (grau 4), aconseguint els components màxims (4) per a una corba d'aquest grau.
Veure Nombre real і Teorema de la corba de Harnack
Teorema de la suma de dos quadrats
Pierre de Fermat, matemàtic En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser.
Veure Nombre real і Teorema de la suma de dos quadrats
Teorema de les unitats de Dirichlet
En teoria de nombres algebraics, el teorema de les unitats de Dirichlet determina l'estructura del grup de les unitats d'un cos de nombres dels enters algebraics d'un cos de nombres K. El grup de les unitats designa el conjunt dels elements invertibles d'un anell commutatiu unitari.
Veure Nombre real і Teorema de les unitats de Dirichlet
Teorema de Meyers-Serrin
En anàlisi funcional, el teorema de Meyers-Serrin consisteix en l'equivalència de dues definicions diferents dels espais de Sóbolev.
Veure Nombre real і Teorema de Meyers-Serrin
Teorema de Noether
El teorema de Noether, o el primer teorema de Noether,Això de vegades es coneix com el primer teorema de Noether.
Veure Nombre real і Teorema de Noether
Teorema de Ptolemeu
En geometria euclidiana, el teorema de Ptolemeu és una relació entre els quatre costats i dues diagonals d'un quadrilàter cíclic (un quadrilàter els vèrtexs del qual es troben en un cercle comú).
Veure Nombre real і Teorema de Ptolemeu
Teorema de representació de Riesz
Existeixen diversos teoremes dins de l'anàlisi funcional coneguts com el Teorema de representació de Riesz.
Veure Nombre real і Teorema de representació de Riesz
Teorema de Rouché-Frobenius
En matemàtiques, es coneix com a Teorema de Rouché-Frobenius (pels matemàtics Eugène Rouché i Ferdinand Georg Frobenius), un teorema que estableix la condició d'existència de solucions en els sistemes d'equacions lineals.
Veure Nombre real і Teorema de Rouché-Frobenius
Teorema de Stolz-Cesàro
En matemàtiques, el teorema de Stolz-Cesàro és un criteri per demostrar la convergència d'una successió.
Veure Nombre real і Teorema de Stolz-Cesàro
Teorema de Sturm
El teorema de Sturm permet calcular el nombre d'arrels reals diferents d'una funció polinòmica compreses en un interval donat.
Veure Nombre real і Teorema de Sturm
Teorema de Weierstrass
Una funció contínua ''ƒ''(''x'') a l'interval tancat ''a'',''b''. Pel Teorema de Weierstrass, és fitada i té un màxim (vermell) i un mínim (blau). El teorema de Weierstrass, també conegut com a teorema dels valors extrems, és un teorema d'anàlisi real que postula que donada una funció f definida a l'interval tancat contínua amb valors reals, f és fitada i té un màxim i un mínim absoluts.
Veure Nombre real і Teorema de Weierstrass
Teorema del valor intermedi
Teorema del valor intermedi En matemàtiques el teorema del valor intermedi estableix que si la funció y.
Veure Nombre real і Teorema del valor intermedi
Teoria analítica de nombres
argument del valor. En matemàtiques, la teoria analítica de nombres és la branca de la teoria de nombres que fa servir mètodes de l'anàlisi matemàtica per resoldre problemes sobre els enters.
Veure Nombre real і Teoria analítica de nombres
Teoria clàssica del control
Un simple bucle de control de retroalimentació La teoria clàssica del control és una branca de la teoria del control que s'ocupa del comportament dels sistemes dinàmics amb entrades, i de com el seu comportament es modifica mitjançant la retroalimentació, utilitzant la transformada de Laplace com a eina bàsica per modelar aquests sistemes.
Veure Nombre real і Teoria clàssica del control
Teoria d'equacions
Évariste Galois proposa una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica és resoluble o no per àlgebra. Respon així a una qüestió central de la teoria sense resoldre des de feia mil·lennis. El seu mètode subministra resultats innovadors i és l'origen de noves branques de l'àlgebra, que superen el marc de la teoria d'equacions.
Veure Nombre real і Teoria d'equacions
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Veure Nombre real і Teoria de conjunts
Teoria de cossos
La teoria de cossos és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats de cossos.
Veure Nombre real і Teoria de cossos
Teoria de grups
grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.
Veure Nombre real і Teoria de grups
Teoria de l'estabilitat
punts d'equilibri. En matemàtiques, la teoria de l'estabilitat aborda l'estabilitat de les solucions d'equacions diferencials i de les trajectòries dels sistemes dinàmics sota petites pertorbacions de les condicions inicials.
Veure Nombre real і Teoria de l'estabilitat
Teoria de l'ordre
La teoria de l'ordre és una branca de la matemàtica que estudia diverses classes de relació binària que capturen la noció intuïtiva de l'ordre matemàtic.
Veure Nombre real і Teoria de l'ordre
Teoria de la computabilitat
La teoria de la computabilitat és la part de la computació que estudia els problemes de decisió que poden ser resolts amb un algorisme o equivalentment amb una màquina de Turing.
Veure Nombre real і Teoria de la computabilitat
Teoria de la mesura
De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B.
Veure Nombre real і Teoria de la mesura
Teoria de la probabilitat
La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.
Veure Nombre real і Teoria de la probabilitat
Teoria de la representació
simetries de polígons regulars, que consisteixen en reflexions i rotacions, transformen el polígon. La teoria de la representació és una branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques abstractes representant els seus elements com a transformacions lineals d'espais vectorials i estudia mòduls sobre aquestes estructures algebraiques abstractes.
Veure Nombre real і Teoria de la representació
Test de comparació directa
En matemàtiques, el test de comparació directa (o simplement test de comparació) és un mètode per determinar la convergència o la divergència d'una sèria infinita o d'una integral impròpia.
Veure Nombre real і Test de comparació directa
Test de divergència
En matemàtiques, el test de divergència del terme n-èsim o test del tèrmeKaczor p.336 és un test simple per avaluar la divergència d'una sèrie infinita.
Veure Nombre real і Test de divergència
Tetràedre
Un tetràedre o tetraedre (ambdues variants són acceptades) és un políedre que té quatre cares.
Veure Nombre real і Tetràedre
Tipus de dades C
En el llenguatge de programació C, els tipus de dades constitueixen la semàntica i les característiques d'emmagatzematge dels elements de dades.
Veure Nombre real і Tipus de dades C
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Veure Nombre real і Topologia
Topologia general
connex per camins. En matemàtiques, la topologia general és la branca de topologia que tracta les definicions i construccions bàsiques de teoria de conjunts usades en topologia.
Veure Nombre real і Topologia general
Transcendència (desambiguació)
Matemàtiques.
Veure Nombre real і Transcendència (desambiguació)
Transformada cosinus discreta
Concentració d'energia d'una DCT-II bidimensional comparada amb una DFT La transformada cosinus discreta (DCT, de l'anglès discrete cosine transform) és una transformada basada en la Transformada Discreta de Fourier amb moltes aplicacions a la ciència i a l'enginyeria, una de les més importants és la compressió del senyal d'àudio, vídeo i imatges.
Veure Nombre real і Transformada cosinus discreta
Transformada d'ondeta
JPEG2000. En matemàtiques, una sèrie d'ondetes (wavelet en anglès) és una representació d'una funció quadrada integrable (de valors reals o complexos) per una determinada sèrie ortonormal generada per una ondeta.
Veure Nombre real і Transformada d'ondeta
Transformada de Fourier
La transformada de Fourier descompon una funció temporal (un senyal) en les freqüències que la constitueixen.
Veure Nombre real і Transformada de Fourier
Transformada de Fourier fraccional
Transformada de Fourier fraccional. En matemàtiques, a l'àrea de l'anàlisi harmònica, la transformada de Fourier fraccional (FRFT) és una família de transformacions lineals que generalitzen la transformada de Fourier.
Veure Nombre real і Transformada de Fourier fraccional
Transformada de Hadamard
Espectre de Walsh de la funció booleana 3-ària 1010 0110. La cadena binària es multiplica amb una matriu de Walsh d'ordre 8. Els quadrats vermells del fons són informació addicional i mostren el producte de la cadena binària amb una matriu de Walsh binària.
Veure Nombre real і Transformada de Hadamard
Transformada de Hartley
En matemàtiques, la transformada de Hartley (HT) és una transformada integral estretament relacionada amb la transformada de Fourier (FT), però que transforma funcions de valor real en funcions de valor real.
Veure Nombre real і Transformada de Hartley
Transformada de Hartley discreta
Una transformada de Hartley discreta (DHT) és una transformada relacionada amb Fourier de dades discretes i periòdiques similars a la transformada discreta de Fourier (DFT), amb aplicacions anàlogues en el processament de senyals i camps relacionats.
Veure Nombre real і Transformada de Hartley discreta
Transformada de Laplace
La transformada de Laplace d'una funció f(t) definida (en matemàtiques i, en particular, en anàlisi funcional) per a tot nombre real t, i el transforma en una variable complexa s (freqüència).
Veure Nombre real і Transformada de Laplace
Transformada sinus discreta
Il·lustració de les extensions implícites parelles/senars de les dades d'entrada de DST, per a ''N''.
Veure Nombre real і Transformada sinus discreta
Transformada Z
A les matemàtiques i processament de senyals, la transformada Z converteix un senyal que estigui definit en el domini de temps discret (que és una seqüència de nombres reals) en una representació en el domini de la freqüència complexa.
Veure Nombre real і Transformada Z
Triangle
Un triangle és un polígon de tres costats.
Veure Nombre real і Triangle
Trie
Un '''trie''' representant les entrades "as", "pi", "pom", "por" i "poma". Un trie és un cas especial d'autòmat finit determinista (S, \Sigma, T, s, A), que serveix per a emmagatzemar un conjunt de cadenes E en el qual.
Veure Nombre real і Trie
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada.
Veure Nombre real і Trigonometria
Truncament
El truncament en informàtica i matemàtica és l'operació que consisteix en limitar la longitud d'una cadena segons un criteri determinat (per exemple, el manteniment d'una longitud prefixada, correntment la del mot o registre).
Veure Nombre real і Truncament
Unitat
* Ciència: Unitat de mesura, patró de comparança de qualsevol magnitud.
Veure Nombre real і Unitat
Unitat imaginària
i''' en el pla complex o pla cartesià. Els nombres reals estan representats per l'eix horitzontal, i els nombres imaginaris purs estan representats per l'eix vertical. La unitat imaginària o nombre imaginari unitari, denotat per, és una solució de l'equació quadràtica x² + 1.
Veure Nombre real і Unitat imaginària
Valor absolut
Valor absolut de la funció f(x).
Veure Nombre real і Valor absolut
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció.
Veure Nombre real і Valor propi, vector propi i espai propi
Valor singular
En matemàtiques, i en particular en anàlisi funcional, els valors singulars d'un operador compacte que actua entre dos espais de Hilbert X i Y són les arrels quadrades dels valors propis de l'operador autoadjunt no-negatiu (on T* denota l'adjunt de T).
Veure Nombre real і Valor singular
Valors particulars de la funció gamma
La funció gamma és una funció especial important en matemàtiques.
Veure Nombre real і Valors particulars de la funció gamma
Variable (matemàtiques)
Una variable és un valor que pot canviar dins de l'àmbit d'un problema o conjunt d'operacions.
Veure Nombre real і Variable (matemàtiques)
Variable estadística
En estadística descriptiva, una variable estadística és una característica dels individus d'una població (en sentit ampli) que pot variar d'un individu a un altre.
Veure Nombre real і Variable estadística
Variables dependents i independents
L'expressió variables dependents i independents es refereix a valors que varien de forma correlacionada entre elles.
Veure Nombre real і Variables dependents i independents
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions.
Veure Nombre real і Varietat (matemàtiques)
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Veure Nombre real і Varietat diferenciable
Veïnat (matemàtiques)
obert prou petit ''B'' que conté ''p'' i és contingut dins ''V''. Un rectangle no és un veïnat de cap dels seus vèrtexs. En topologia i àrees relacionades de la matemàtica, un veïnat o entorn és un dels conceptes bàsics en un espai topològic.
Veure Nombre real і Veïnat (matemàtiques)
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Veure Nombre real і Vector (matemàtiques)
Vector director
En matemàtiques un vector director d'una recta D és qualsevol vector \overrightarrow\, on A\, i B\, són dos punts diferents de la recta D. Si v és un vector de direcció per a la recta D, també ho és kv per a qualsevol escalar k no nul; i aquests són de fet tots els vectors directors de la recta D.
Veure Nombre real і Vector director
Volum d'una n-esfera
En geometria, una bola és una regió en l'espai que comprèn tots els punts dins d'una distància fixa des d'un punt donat; és a dir, és la regió tancada per una esfera o una n-esfera.
Veure Nombre real і Volum d'una n-esfera
Wronskià
En matemàtiques, el Wronskià és una funció que deu el nom al matemàtic polonès Józef Hoene-Wroński, especialment important en l'estudi d'equacions diferencials.
Veure Nombre real і Wronskià
Xarxa de Bravais
En geometria i cristal·lografia les xarxes de Bravais, estudiades per Auguste Bravais, són una disposició regular de punts discrets - anomenats nodes - l'estructura dels quals és invariant sota translacions.
Veure Nombre real і Xarxa de Bravais
Xarxa lògica de Màrkov
Una xarxa lògica de Màrkov (amb acrònim anglès MLN) és una lògica probabilística que aplica les idees d'una xarxa de Màrkov a la lògica de primer ordre, permetent una inferència incerta.
Veure Nombre real і Xarxa lògica de Màrkov
Xarxa neuronal artificial
Xarxa neuronal artificial perceptró simple amb 3 neurones d'entrada, 4 neurones en la seva capa oculta i una neurona de sortida. Una xarxa neuronal artificial (XNA), o senzillament xarxa neuronal (XN) és un paradigma d'aprenentatge i processament automàtic inspirat en la forma en què funciona el sistema nerviós dels animals.
Veure Nombre real і Xarxa neuronal artificial
Xarxa neuronal cel·lular
Diagrama duna CNN. En informàtica i aprenentatge automàtic, les xarxes neuronals cel·lulars (CNN) o les xarxes cel·lulars no lineals (CNN) són un paradigma informàtic paral·lel similar a les xarxes neuronals, amb la diferència que només es permet la comunicació entre unitats veïnes.
Veure Nombre real і Xarxa neuronal cel·lular
Xifra
Una xifra, guarisme o dígit (del llatí dit) és un signe o caràcter que serveix per a representar un nombre.
Veure Nombre real і Xifra
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Veure Nombre real і Zero
0,999...
En matemàtiques, el nombre 0,999… amb el 9 com un nombre decimal periòdic,També es pot escriure amb un circumflex 0,\widehat, amb una barra 0,\bar, amb un punt 0,\dot, o entre parèntesis 0,(9)\,\! denota el nombre natural '''u'''.
Veure Nombre real і 0,999...
1 + 1 + 1 + 1 + ⋯
alt.
Veure Nombre real і 1 + 1 + 1 + 1 + ⋯
També conegut com Eix real, Nombres reals, Nombres reals (nivell 4t d'ESO), Números reals, .
, Àrea, Bernard Bolzano, Bill Gosper, Bucle (àlgebra), Canvi de base, Caràcter d'un grup finit, Caràcter de Dirichlet, Cardinalitat, Cardinalitat del continu, Càlcul de probabilitats, Càlcul diferencial, Càlcul infinitesimal, Cúspide (matemàtiques), Centre d'un grup, Charles Méray, Circumferència goniomètrica, Classe de diferenciabilitat, Classificació estadística, Classificador lineal, Codomini, Coincidència matemàtica, Coma flotant, Comparació de topologies, Compilador, Compilador Haskell de Glasgow, Computador analògic, Concepte primitiu, Conductivitat elèctrica, Conjectura de Dittert, Conjugat, Conjunt, Conjunt convex, Conjunt de Julia, Conjunt de nivell, Conjunt de solucions, Conjunt de Vitali, Conjunt fitat, Conjunt magre, Conjunt numerable, Conjunt tancat, Constant d'Embree-Trefethen, Constant d'integració, Constant de Heath-Brown-Moroz, Constant matemàtica, Constants de Champernowne, Construcció de Cayley-Dickson, Construcció dels nombres reals, Continu, Continuació analítica, Continuïtat uniforme, Convergència (sèries), Convergència (successió matemàtica), Corba algebraica, Corba del drac, Corba el·líptica, Cos (matemàtiques), Cos algebraicament tancat, Cos de descomposició, Cos de ruptura, Cos dels nombres algebraics, Covariància, Criteri de Cauchy, Criteri de d'Alembert, Criteri de l'arrel, Criteri de la integral de Cauchy, Criteri de Sylvester, Demostració per deducció, Derivació automàtica, Derivada, Derivada (exemples), Derivada de Gâteaux, Derivada logarítmica, Descomposició en fraccions parcials, Descomposició en valors singulars, Descomposició polar, Desigualtat d'Abel, Desigualtat de Gautschi, Desigualtat de Hilbert, Desigualtat de Laguerre-Samuelson, Desigualtat de Landau-Kolmogorov, Desigualtat de Minkowski, Desigualtat de Txebixov, Desigualtat de Young, Desigualtat entre les mitjanes aritmètica i geomètrica, Desigualtat matemàtica, Detecció comprimida, Determinant de Hurwitz, Diagonalització de Cantor, Diagrama de Dynkin, Diferencial d'una funció, Dilació, Distribució (matemàtiques), Distribució ARGUS, Distribució beta, Distribució beta no central, Distribució beta prima, Distribució beta-binomial negativa, Distribució binomial, Distribució binomial negativa estesa, Distribució de Benini, Distribució de Cauchy, Distribució de Dagum, Distribució de Dirichlet, Distribució de Gumbel de tipus I, Distribució de Gumbel de tipus II, Distribució de Landau, Distribució de Pareto generalitzada, Distribució de Wishart, Distribució de Wishart inversa, Distribució gamma normal, Distribució khi quadrat inversa, Distribució logarítmica de Cauchy, Distribució matriu gamma, Distribució matriu gamma inversa, Distribució normal, Distribució normal generalitzada, Distribució PERT, Distribució q gaussiana, Distribució SU de Johnson, Divergència, Divisió, Divisió entre zero, Divisor de zero, Domini temporal, Dualitat de Pontryagin, Eduard Heine, Efecte Casimir, Element invertible, Element neutre, Enter de Gauss, Equació, Equació característica (càlcul), Equació d'Eckhaus, Equació de cinquè grau, Equació de Klein-Gordon, Equació de Poisson, Equació de quart grau, Equació de segon grau, Equació de setè grau, Equació de sisè grau, Equació de vuitè grau, Equació funcional, Equació irracional, Equació lineal, Equacions en diferències, Equipotència, Escalar, Escalar de Ricci, Espai bidimensional, Espai compacte, Espai complet, Espai de Banach, Espai de Hilbert, Espai de mesura, Espai de Sóbolev, Espai Lp, Espai mètric, Espai prehilbertià, Espai separable, Espai vectorial, Espai vectorial generat, Espai vectorial simplèctic, Espai vectorial topològic, Espiral de Cotes, Espiral hiperbòlica, Espiral logarítmica, Estocàstica, Estratègia evolutiva, Estructura matemàtica, Esvaïment de Rayleigh, Eudox de Cnidos, Exponencial integral, EXPSPACE, Extensió algebraica, Extensió de Galois, Factorial, Factorització, Factorització dels polinomis, Fórmula d'Euler, Fórmula de Cauchy per a la integració repetida, Fórmula de Stirling, Fórmula del Haversine, Fórmula límit de Kronecker, Feix (matemàtiques), Fibrat vectorial, Finestra de Kaiser, Fita superior, Forma canònica de Jordan, Forma normal d'un joc, Forma normal de Frobenius, Forma quadràtica definida, François Budan de Boislaurent, Francesc Tomàs i Pons, Frontera (topologia), Funció, Funció additiva, Funció analítica, Funció característica (teoria de la probabilitat), Funció cúbica, Funció contínuament diferenciable, Funció d'Stumpff, Funció de Dirichlet, Funció de pèrdua, Funció de quadrat integrable, Funció definida a trossos, Funció digamma, Funció el·líptica, Funció exhaustiva, Funció exponencial, Funció finestra, Funció fitada, Funció gamma, Funció gamma de Hadamard, Funció gamma inversa, Funció gaussiana, Funció hiperbòlica, Funció inversa, Funció lineal, Funció logarítmica convexa, Funció logística, Funció mesurable, Funció monòtona, Funció multivaluada, Funció periòdica, Funció poligamma, Funció potencial, Funció quadràtica, Funció real, Funció signe, Funció trigamma, Funció trigonomètrica, Funció vectorial, Funció zeta de Hurwitz, Funcions parelles i imparelles, Gabriel Lamé, Gairebé pertot, Geometria analítica, Georg Cantor, Georg Hamel, Gràfica d'una funció, Gregory Chaitin, Grup (matemàtiques), Grup abelià, Grup afí, Grup circular, Grup clàssic, Grup de Galois, Grup de Heisenberg, Grup de Lie, Grup discret, Grup ortogonal, Grup quocient, Grup simplèctic, Hans Hamburger, Hermann Weyl, Hipòtesi de Lindelöf, Hipòtesi de Riemann, Hipòtesi del continu, Història del càlcul, Homeomorfisme, Homomorfisme de grups, Identitat, Identitat d'Euler, Identitat de Mingarelli, Imaginari, Impedància, Incrustació de mots, Inequació, Infinit, Integració, Integral curvilínia, Integral d'Euler, Integral de Daniell, Integral de Riemann, Interior (topologia), Intersecció de rectes, Interval (matemàtiques), Interval unitat, Introducció a la teoria de grups, Invers multiplicatiu, Isomorfisme de grups, Σ-àlgebra, Σ-àlgebra de Borel, J-invariant, Jean le Rond d'Alembert, Joseph Diez Gergonne, LAPACK, Límits d'integració, Leonhard Euler, Leopold Kronecker, Linealitat, Llei del paral·lelogram, Llei potencial, Llista de constants matemàtiques, Logaritme, Logaritme binari, Logaritme integral, Logaritme natural, Mantissa, Matemàtiques, Matriu (matemàtiques), Matriu d'incidència, Matriu de Gram, Matriu de Hurwitz, Matriu de Jordan, Matriu defectiva, Matriu definida positiva, Matriu diagonal, Matriu hermítica, Matriu nilpotent, Matriu normal, Matriu ortogonal, Matriu simètrica, Matriu simplèctica, Matriu transposada conjugada, Maximal i minimal (elements), Màquina de vector de suport, Màxims i mínims, Mètode de Descartes, Mètrica (matemàtiques), Mètrica de Poincaré, Mètrica FLRW, Menor (àlgebra lineal), Mesura de Lebesgue, Minorant, Mitjana, Mitjana aritmètico-geomètrica, Mitjana geomètrica, Model de Balding–Nichols, Model de color RGB, Model de Gompertz, Model de Kuramoto, Model de Solovay, Moment (matemàtiques), Moment cristal·lí, Multiplicació, Multiplicitat, Nombre, Nombre aleatori, Nombre algebraic, Nombre bicomplex, Nombre cardinal, Nombre complex, Nombre complex dividit, Nombre computable, Nombre construïble, Nombre de Fibonacci, Nombre de Pisot, Nombre hipercomplex, Nombre hiperreal, Nombre imaginari, Nombre infinit, Nombre irracional, Nombre π, Nombre natural, Nombre normal, Nombre p-àdic, Nombre platejat, Nombre plàstic, Nombre positiu, Nombre quàntic principal, Nombre racional, Nombre superreal, Nombre surreal, Nombre transcendent, Nombres grans, Norma (matemàtiques), Notació científica, Notació de Coxeter, Nucli (matemàtiques), Observable, Octonió, Operació binària, Operador adjunt, Operador hermític, Operador semisimple, Oposat (matemàtiques), Ordre lexicogràfic, Ordre total, Origen, Oscil·lador harmònic, Paolo Ruffini, Paradoxa de Richard, Pèrdua dielèctrica, Període d'oscil·lació, Període de Gauss, Pitàgores, Pla, Pla (desambiguació), Polígon, Polinomi estable, Polinomi irreductible, Polinomi minimal, Polinomi trigonomètric, Portada/article desembre 13, Portada/article juny 20, Portada/article març 13, Posinomi, Potenciació, Primitiva, Principia Mathematica (Russell-Whitehead), Problema d'Apol·loni, Problemes de Hilbert, Procés de decisió de Màrkov, Procés de Dirichlet, Procés estocàstic, Procés politròpic, Procés termodinàmic, Producte (matemàtiques), Producte cartesià, Producte d'Euler, Producte directe, Producte escalar, Producte exterior, Programació lineal, Propietat associativa, Propietat commutativa, Propietat distributiva, Pseudocodi, Punt crític (matemàtiques), Punt fix, Quantil, Quasigrup, R (desambiguació), Radar d'impulsos Doppler, Radi de convergència, Radical de Bring, Rang (àlgebra lineal), Real, Recorregut (matemàtiques), Recta, Recta numèrica, Recta real, Recta real estesa, Reducció a l'absurd, Regla del producte, Regla generalitzada de la derivada de la potenciació, Relació antisimètrica, Relació reflexiva, Relació total, Representació de grup, Representació decimal, Resta, Reticle (ordre), Sèrie (matemàtiques), Sèrie de Taylor, Sèrie formal de potències, Símbol q-Pochhammer, Senyal continu, Separador decimal, Signe (matemàtiques), Signe de sumar, Simetria en mecànica quàntica, Singletó, Sintaxi C, Sistema d'equacions, Sistema d'equacions lineals, Sistema de coordenades, Sistema de coordenades cartesianes, Sistema de coordenades esfèriques, Sistema dinàmic, Sistema no lineal, Spline, STL, Successió (matemàtiques), Successió de Cauchy, Suma, Sumatori de Riemann, Suprem, Tall de Dedekind, Taquió, Taula de símbols matemàtics, Temps imaginari, Tensor (aprenentatge automàtic), Teorema d'incompletesa de Gödel, Teorema de Śleszyński–Pringsheim, Teorema de Bohr-Mollerup, Teorema de Bolzano-Weierstrass, Teorema de categories de Baire, Teorema de Gelfond-Schneider, Teorema de Helly-Bray, Teorema de Kronecker, Teorema de la corba de Harnack, Teorema de la suma de dos quadrats, Teorema de les unitats de Dirichlet, Teorema de Meyers-Serrin, Teorema de Noether, Teorema de Ptolemeu, Teorema de representació de Riesz, Teorema de Rouché-Frobenius, Teorema de Stolz-Cesàro, Teorema de Sturm, Teorema de Weierstrass, Teorema del valor intermedi, Teoria analítica de nombres, Teoria clàssica del control, Teoria d'equacions, Teoria de conjunts, Teoria de cossos, Teoria de grups, Teoria de l'estabilitat, Teoria de l'ordre, Teoria de la computabilitat, Teoria de la mesura, Teoria de la probabilitat, Teoria de la representació, Test de comparació directa, Test de divergència, Tetràedre, Tipus de dades C, Topologia, Topologia general, Transcendència (desambiguació), Transformada cosinus discreta, Transformada d'ondeta, Transformada de Fourier, Transformada de Fourier fraccional, Transformada de Hadamard, Transformada de Hartley, Transformada de Hartley discreta, Transformada de Laplace, Transformada sinus discreta, Transformada Z, Triangle, Trie, Trigonometria, Truncament, Unitat, Unitat imaginària, Valor absolut, Valor propi, vector propi i espai propi, Valor singular, Valors particulars de la funció gamma, Variable (matemàtiques), Variable estadística, Variables dependents i independents, Varietat (matemàtiques), Varietat diferenciable, Veïnat (matemàtiques), Vector (matemàtiques), Vector director, Volum d'una n-esfera, Wronskià, Xarxa de Bravais, Xarxa lògica de Màrkov, Xarxa neuronal artificial, Xarxa neuronal cel·lular, Xifra, Zero, 0,999..., 1 + 1 + 1 + 1 + ⋯.