Taula de continguts
214 les relacions: Afecte, Algorisme d'Euclides, Anell (matemàtiques), Anell adèlic, Anell commutatiu, Anell noetherià, Anell ordenat, Arbre de Stern-Brocot, Argumentació, Aritmètica, Aritmètica modular, Arrel de la unitat, Arrel quadrada de 2, Axioma d'Arquimedes, Àlgebra, Base de Gröbner, Bucle (àlgebra), Característiques del llenguatge Haskell, Cardinalitat del continu, Ciència de l'antic Egipte, Circumferència, Circumferència de Ford, Clausura topològica, Coincidència matemàtica, Coma flotant, Computació algebraica, Computador analògic, Comunicació, Conjectura de Collatz, Conjunt, Conjunt clopen, Conjunt de mesura nul·la, Conjunt fitat, Conjunt magre, Conjunt no mesurable, Conjunt quocient, Conjunt tancat, Constant de Gelfond, Constant de Gelfond-Schneider, Constant matemàtica, Construcció amb regle i compàs, Construcció de les taules trigonomètriques, Construcció dels nombres reals, Contrapunt, Coratge, Corba de Fermat, Corba de Lissajous, Corba el·líptica, Cos (matemàtiques), Cos algebraicament tancat, ... Ampliar l'índex (164 més) »
Afecte
Lafecte és el sentiment d'estimació i lligam cap a altres.
Veure Nombre racional і Afecte
Algorisme d'Euclides
L'algorisme d'Euclides és un mètode eficaç per a calcular el màxim comú divisor (mcd) entre dos nombres enters.
Veure Nombre racional і Algorisme d'Euclides
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Veure Nombre racional і Anell (matemàtiques)
Anell adèlic
En matemàtiques i en teoria de nombres, l'anell adèlic és un anell topològic que conté el cos dels nombres racionals (o, més generalment, un cos de nombres algebraics).
Veure Nombre racional і Anell adèlic
Anell commutatiu
En teoria d'anells (una branca de l'àlgebra abstracta), un anell commutatiu és un anell (R, +, ·) en què l'operació de multiplicació · és commutativa, és a dir, si per qualsevol a,b\in R, a\cdot b.
Veure Nombre racional і Anell commutatiu
Anell noetherià
En àlgebra abstracta, un anell noetherià és un anell commutatiu i unitari que satisfà que la cadena d'ideals és estacionària.
Veure Nombre racional і Anell noetherià
Anell ordenat
En l'àlgebra abstracta, un anell ordenat és un anell commutatiu A amb un ordre total ≤ tal que.
Veure Nombre racional і Anell ordenat
Arbre de Stern-Brocot
En la teoria dels nombres, l'arbre de Stern-Brocot és una estructura que permet d'enumerar tots els nombres racionals no negatius, així com un punt que representa l'infinit, representat formalment per 1/0.
Veure Nombre racional і Arbre de Stern-Brocot
Argumentació
Una argumentació és un conjunt ordenat de premisses relacionades a través de la lògica i regles d'inferència i procedimentals per a assolir i defendre conclusions o una tesi.
Veure Nombre racional і Argumentació
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Veure Nombre racional і Aritmètica
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Veure Nombre racional і Aritmètica modular
Arrel de la unitat
En matemàtiques, una arrel de la unitat, o nombre de de Moivre és un nombre que dona 1 en ser elevat a algun exponent natural, és a dir, una arrel aritmètica del nombre 1.
Veure Nombre racional і Arrel de la unitat
Arrel quadrada de 2
L'arrel quadrada de 2 (la línia dels nombres no està a escala) L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dona el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.
Veure Nombre racional і Arrel quadrada de 2
Axioma d'Arquimedes
Il·lustració de la propietat arquimediana L'axioma d'Arquimedes va ser enunciat per Arquimedes de Siracusa en la seva obra De l'esfera i el cilindre, encara que anteriorment va ser utilitzat per Èudox de Cnidos, per la qual cosa també es coneix com a axioma d'Èudox.
Veure Nombre racional і Axioma d'Arquimedes
Àlgebra
Al-Khwarizmi que va donar nom a l'àlgebra Làlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres.
Veure Nombre racional і Àlgebra
Base de Gröbner
En matemàtiques, i més específicament en computació algebraica, geometria algebraica computacional, i àlgebra commutativa computacional, una base de Gröbner (o base estàndard) és un cas particular de conjunt generador d'un ideal en un anell de polinomis sobre un cos.
Veure Nombre racional і Base de Gröbner
Bucle (àlgebra)
Relació del bucle amb altres estructures algebraiques a partir de les propietats de la seva llei de composició interna, en anglès. En matemàtiques, un bucle o llaç és una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composició interna amb element neutre i on tot element té un element invers.
Veure Nombre racional і Bucle (àlgebra)
Característiques del llenguatge Haskell
Característiques del llenguatge de programació Haskell.
Veure Nombre racional і Característiques del llenguatge Haskell
Cardinalitat del continu
En matemàtiques, i més concretament en teoria de conjunts, la cardinalitat del continu és la cardinalitat o "grandària" del conjunt dels nombres reals \mathbb R, de vegades anomenat "el continu".
Veure Nombre racional і Cardinalitat del continu
Ciència de l'antic Egipte
Obelisc de Thutmose III, en Karnak. La ciència de l'antic Egipte va gaudir de gran prestigi des de temps remots.
Veure Nombre racional і Ciència de l'antic Egipte
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Veure Nombre racional і Circumferència
Circumferència de Ford
fraccions irreductibles amb el mateix denominador tenen cercles de la mateixa mida. En matemàtiques, un cercle de Ford és un cercle amb centre a \left(p/q,1/(2q^2)\right) i de radi 1/(2q^2), on p/q és una fracció irreduïble, és a dir, p i q són enters coprimers.
Veure Nombre racional і Circumferència de Ford
Clausura topològica
En un espai topològic (X,\tau), la clausura o adherència d'un subconjunt E\subseteq X és el conjunt: on \mathcal(x) és el símbol d'un veïnat de x. Per tant, un punt de x\in X pertany a la clausura d'un subconjunt si tot entorn del punt interseca el subconjunt.
Veure Nombre racional і Clausura topològica
Coincidència matemàtica
Es diu que es produeix una coincidència matemàtica quan dues expressions sense relació directa mostren una gairebé igualtat que no té una explicació teòrica aparent.
Veure Nombre racional і Coincidència matemàtica
Coma flotant
Coma flotant o punt flotant és un mètode de representació aproximada de nombres reals que es pot adaptar a l'ordre de magnitud del valor a representar, usualment traslladant la coma decimal - mitjançant un exponent - cap a la posició de la primera xifra significativa del valor.
Veure Nombre racional і Coma flotant
Computació algebraica
En matemàtiques i ciències de la computació, la computació algebraica, també anomenada computació simbòlica, és una disciplina científica que es dedica a l'estudi i desenvolupament d'algorismes i programari per a la manipulació d'expressions matemàtiques i altres objectes matemàtics.
Veure Nombre racional і Computació algebraica
Computador analògic
Una computador analògic o computador real és un tipus de computador que utilitza dispositius electrònics o mecànics per a modelar el problema a resoldre utilitzant un tipus de quantitat física per representar una altra.
Veure Nombre racional і Computador analògic
Comunicació
Un tipus de comunicació simple, un emissor comunica un missatge a un receptor La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes.
Veure Nombre racional і Comunicació
Conjectura de Collatz
òrbites de nombres petits sota el ''mapa de Collatz'', saltant els nombres parells. La conjectura de Collatz afirma que tots els camins eventualment porten cap a 1. La conjectura de Collatz és un dels problemes no resolts més famosos de les matemàtiques.
Veure Nombre racional і Conjectura de Collatz
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Veure Nombre racional і Conjunt
Conjunt clopen
En topologia, un conjunt obert i tancat o conjunt clopen (contracció de l'anglès closed-open, que vol dir tancat-obert) en un espai topològic és un conjunt que és alhora obert i tancat.
Veure Nombre racional і Conjunt clopen
Conjunt de mesura nul·la
En matemàtiques, i més específicament en la teoria de la integració, un conjunt de mesura nul·la o conjunt de mesura zero és un conjunt que és negligible en un sentit que cal precisar, però que té a veure amb el fet que ocupa un espai insignificant.
Veure Nombre racional і Conjunt de mesura nul·la
Conjunt fitat
En anàlisi matemàtica i àrees relacionades de les matemàtiques, un conjunt es diu fitat si té la grandària limitada, en un sentit que cal precisar.
Veure Nombre racional і Conjunt fitat
Conjunt magre
En els camps matemàtics de topologia general i teoria de conjunt descriptiva, un conjunt magre (també anomenat un conjunt escàs o un conjunt de primera categoria) és un conjunt que, considerat com a subconjunt d'un espai topològic (normalment més gran), és en un sentit precís petit o negligible.
Veure Nombre racional і Conjunt magre
Conjunt no mesurable
En matemàtiques, un conjunt no mesurable és un conjunt al que no es pot assignar una "grandària" amb significat.
Veure Nombre racional і Conjunt no mesurable
Conjunt quocient
En matemàtiques, un espai quocient és un terme que fa referència a una certa estructura matemàtica que es deriva d'una altra en la qual s'ha definit una relació d'equivalència.
Veure Nombre racional і Conjunt quocient
Conjunt tancat
En topologia i altres branques de la matemàtica, un conjunt tancat és un conjunt el complementari del qual és un obert.
Veure Nombre racional і Conjunt tancat
Constant de Gelfond
En matemàtiques, la constant de Gelfond és un nombre transcendent definit com el nombre d'Euler e elevat al nombre pi π: Té aquest nom en honor del matemàtic rus Alexander Gelfond que el 1934 va provar-ne la transcendència mitjançant el teorema de Gelfond-Schneider.
Veure Nombre racional і Constant de Gelfond
Constant de Gelfond-Schneider
La constant de Gelfond-Schneider, també anomenada nombre de Hilbert és igual a: 2^.
Veure Nombre racional і Constant de Gelfond-Schneider
Constant matemàtica
Una constant matemàtica és una quantitat que per definició no canvia mai el seu valor, en oposició a les variables matemàtiques.
Veure Nombre racional і Constant matemàtica
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Veure Nombre racional і Construcció amb regle i compàs
Construcció de les taules trigonomètriques
En matemàtiques, les taules de valors de les funcions trigonomètriques són útils en diverses àrees.
Veure Nombre racional і Construcció de les taules trigonomètriques
Construcció dels nombres reals
Intuïtivament, la construcció dels nombres reals es pot entendre com la definició d'un conjunt tal que els seus elements tinguin les propietats que es desitja per als nombres reals.
Veure Nombre racional і Construcció dels nombres reals
Contrapunt
El contrapunt és la disciplina musical que regula la combinació de línies musicals simultànies.
Veure Nombre racional і Contrapunt
Coratge
El coratge és una actitud envers certes emocions i sentiments, com la por o el patiment, que s'hi enfronta per a portar a terme una acció o comportament desitjat.
Veure Nombre racional і Coratge
Corba de Fermat
En matemàtiques, la corba Fermat és la corba algebraica al pla complex definida en coordenades homogènies (X:Y:Z) per lequació de Fermat Així en termes del pla afí la seva equació és Una solució entera a l'equació de Fermat correspondria a una solució racional diferent de zero de l'equació afí, i viceversa.
Veure Nombre racional і Corba de Fermat
Corba de Lissajous
Taula de corbes de Lissajous on s'observa l'efecte dels paràmetres '''''a''''' (files) i '''''b''''' (columnes). Corba de Lissajous en un oscil·loscopi Corba de Lissajous en tres dimensions En matemàtiques, una corba de Lissajous o corba de Bowditch és la que té per equacions paramètriques que descriu un moviment harmònic simple.
Veure Nombre racional і Corba de Lissajous
Corba el·líptica
Petit catàleg de corbes el·líptiques. La regió mostrada és −3,3² (Per ''a''.
Veure Nombre racional і Corba el·líptica
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Veure Nombre racional і Cos (matemàtiques)
Cos algebraicament tancat
En àlgebra abstracta, un cos algebraicament tancat F és un cos que conté una arrel per qualsevol polinomi no-constant de F, l'anell de polinomis en la variable x a coeficients en F.
Veure Nombre racional і Cos algebraicament tancat
Cos de descomposició
En matemàtiques i més precisament en àlgebra en la teoria de Galois, el cos de descomposició d'un polinomi P(X) és l'extensió de cos més petita que conté totes les arrels de P(X).
Veure Nombre racional і Cos de descomposició
Cos de ruptura
En Matemàtiques i més precisament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois un cos de ruptura d'un polinomi irréductible P(X) amb coeficients en un cos K és una Extensió algebraica mínima de K que conté almenys una arrel del polinomi.
Veure Nombre racional і Cos de ruptura
Cos dels nombres algebraics
En matemàtiques, i més en particular en teoria de cossos, un cos de nombres algebraics (o simplement cos de nombres) és una extensió de cos K del cos dels nombres racionals tals que l'extensió K / \mathbb té grau finit (i per tant és una extensió de cos algebraica).
Veure Nombre racional і Cos dels nombres algebraics
Cosificació de la dona
Un cos de dona fent d'objecte: taula Cosificació a la publicitat: Inca Kola La cosificació de la dona és l'ús que es fa d'una dona en particular, del concepte de dona o de la seva imatge per a finalitats que no la dignifiquen com a ésser humà, com per exemple qualificar-la en funció de la seva bellesa o de la seva correspondència amb el desig sexual masculí, sense fer referència ni a la seva capacitat racional ni a la seva dignitat humana.
Veure Nombre racional і Cosificació de la dona
Decimal exacte
Un nombre decimal és exacte quan té una sèrie finita de xifres decimals.
Veure Nombre racional і Decimal exacte
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Veure Nombre racional і Demostració (matemàtiques)
Descomposició en fraccions parcials
En àlgebra, la descomposició en fraccions parcials és un mètode que s'utilitza per reduir el grau del numerador o del denominador (només un dels dos) d'una funció racional.
Veure Nombre racional і Descomposició en fraccions parcials
Diagrama de Coxeter-Dynkin
Diagrames de Coxeter-Dynkin per als grups de Coxeter finits fonamentals Diagrames de Coxeter-Dynkin per als grups de Coxeter afins fonamentals En geometria, un diagrama de Coxeter-Dynkin (diagrama de Coxeter, o graf de Coxeter), nomenat així pels matemàtics Donald Coxeter i Eugene Dynkin, és un graf amb arestes etiquetades numèricament (anomenades «branques») que representen les relacions espacials entre una col·lecció de miralls (o hiperplans reflectits).
Veure Nombre racional і Diagrama de Coxeter-Dynkin
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Veure Nombre racional і Divisió
Divisor de zero
En matemàtiques, un divisor de zero és un element d'un anell que, tot i ser diferent de zero, en multiplicar-lo per un altre element també diferent de zero pot donar zero (depenent de quin sigui aquest altre element).
Veure Nombre racional і Divisor de zero
Efecte papallona
En la teoria del caos, l'efecte papallona és la dependència sensible de les condicions inicials en què un petit canvi en un estat d'un sistema no lineal determinista pot donar lloc a grans diferències en un estat posterior.
Veure Nombre racional і Efecte papallona
Egoisme
L'egoisme (del llatí ego, jo) és un excessiu amor per un mateix que fa atendre únicament a l'interès propi, fins i tot podent causar mal als altres.
Veure Nombre racional і Egoisme
Element invers
En matemàtiques, l'invers (també anomenat simètric) d'un element x dins d'un conjunt proveït d'una llei de composició interna amb element neutre (A, *), és un element y de A tal que, on e és l'element neutre de l'operació * en A.
Veure Nombre racional і Element invers
Element invertible
En matemàtiques, un element invertible d'un conjunt amb una llei de composició interna és aquell del qual es pot obtenir un element invers per aquesta llei.
Veure Nombre racional і Element invertible
Element primitiu
En matemàtiques, un element primitiu d'una extensió de cossos L/K és un element ζ de L tal que o en altres paraules, L està generat per ζ sobre K. Això significa que tot element de L pot ser escrit com un quocient de dos polinomis en ζ amb coeficients en K.
Veure Nombre racional і Element primitiu
Enllaç dinàmic
En informàtica, l'enllaç dinàmic és el procés de seleccionar quina implementació d'una operació polimòrfica (mètode o funció) cal cridar en temps d'execució.
Veure Nombre racional і Enllaç dinàmic
Enter algebraic
En matemàtiques, els enters algebraics formen una família de nombres que generalitza el conjunt dels nombres enters.
Veure Nombre racional і Enter algebraic
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Veure Nombre racional і Epistemologia
Equació
date.
Veure Nombre racional і Equació
Equació de cinquè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de cinquè grau, també coneguda com a equació quíntica és una equació polinòmica de grau cinc.
Veure Nombre racional і Equació de cinquè grau
Equació de Pell
L'equació de Pell per a ''n.
Veure Nombre racional і Equació de Pell
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Veure Nombre racional і Equació de segon grau
Equació de setè grau
punts crítics En matemàtiques, una equació de setè grau és l'equació de la forma Una funció de setè grau és una funció de la forma on a ≠ 0.
Veure Nombre racional і Equació de setè grau
Equació de sisè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de sisè grau és una equació polinòmica de grau sis.
Veure Nombre racional і Equació de sisè grau
Equació de vuitè grau
punts crítics En matemàtiques, una equació de vuitè grau és l'equació de la forma Una funció de vuitè grau és una funció de la forma on \quad a \neq 0.
Veure Nombre racional і Equació de vuitè grau
Equació funcional
En matemàtiques i en les seves aplicacions, una equació funcional és qualsevol equació que especifica una funció de forma implícita.
Veure Nombre racional і Equació funcional
Equació polinòmica
Una equació polinòmica és un tipus d'equació en la qual les expressions matemàtiques que conformen l'equació són únicament polinomis de les variables incògnita que hi intervenen.
Veure Nombre racional і Equació polinòmica
Ernst Steinitz
Làpida d'Ernst Steinitz en un cementiri jueu de Breslau. Ernst Steinitz (Laurahütte, 13 de juny de 1871 − Kiel, 29 de setembre 1928) fou un matemàtic alemany.
Veure Nombre racional і Ernst Steinitz
Escala de grisos
Escala de grisos En fotografia digital, imatges produïdes per computadora i colorimetria, una imatge en escala de grisos és aquella en la qual el valor de cada píxel és una sola mostra que representa només una quantitat de llum; és a dir, porta només informació d'intensitat.
Veure Nombre racional і Escala de grisos
Escalar
Matemàticament, un escalar és un nombre real, complex o racional.
Veure Nombre racional і Escalar
Espai complet
Dins l'entorn de l'anàlisi matemàtica un espai mètric (X, d) es diu que és complet si tota successió de Cauchy convergeix, és a dir, hi ha un element de l'espai que és el límit de la successió.
Veure Nombre racional і Espai complet
Espai de probabilitat
En matemàtiques, un espai de probabilitat és una modelització matemàtica d'un experiment aleatori.
Veure Nombre racional і Espai de probabilitat
Espai mètric
En matemàtiques, un espai mètric és un conjunt X dotat d'una funció de distància (o mètrica) d entre totes les parelles d'elements de X. Un espai mètric és un cas particular d'espai topològic, i d'un espai topològic que té associada una distància es diu que és "metritzable".
Veure Nombre racional і Espai mètric
Espai prehilbertià
Interpretació geomètrica de l'angle que formen dos vectors defenit usant el producte escalar. Un espai prehilbertià o espai prehilbert és un espai vectorial proveït d'un producte escalar.
Veure Nombre racional і Espai prehilbertià
Espai separable
En topologia, un espai topològic és un espai separable si inclou un subconjunt dens numerable.
Veure Nombre racional і Espai separable
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Nombre racional і Espai vectorial
Eudox de Cnidos
Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.
Veure Nombre racional і Eudox de Cnidos
Extensió algebraica
En matemàtiques, concretament en àlgebra abstracta, una extensió algebraica és una extensió de cossos L/K a la qual cada element del cos més gran L és algebraic sobre el cos K, és a dir, cada element de L és una arrel d'algun polinomi de grau distint de zero amb coeficients en K.
Veure Nombre racional і Extensió algebraica
Extensió de Galois
En matemàtiques, en àlgebra abstracta, una extensió de Galois és una extensió de cos algebraica E/F que és normal i separable; o de manera equivalent, E/F és algebraica i el camp fixat pel grup d'automorfismes \operatorname(E/F) és precisament el cos base F.
Veure Nombre racional і Extensió de Galois
Fal·làcia del punt mitjà
El punt de vista mitjà, punt de vista equidistant o fal·làcia del punt mitjà és aquella fal·làcia que es mostra en el mateix acord o desacord amb tots els punts de vista existents.
Veure Nombre racional і Fal·làcia del punt mitjà
Ferdinand von Lindemann
fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.
Veure Nombre racional і Ferdinand von Lindemann
Fracció
Cinc vuitens de pastís de poma Una fracció (o fraccionari) (del llatí fractus, 'trencat') representa una part d'un tot o, d'una manera més general, qualsevol nombre de parts iguals.
Veure Nombre racional і Fracció
Fracció egípcia
Una fracció egípcia és una suma de fraccions unitàries de denominadors diferents.
Veure Nombre racional і Fracció egípcia
Fracció unitària
Una fracció unitària és un nombre racional escrit sota la forma d'una fracció en què el numerador és 1 i el denominador és un nombre enter positiu.
Veure Nombre racional і Fracció unitària
Fraccions equivalents
Per obtindre fraccions equivalents a una fracció donada, es multipliquen o divideixen els dos termes de la fracció per un mateix nombre diferent de zero.
Veure Nombre racional і Fraccions equivalents
Francesc Tomàs i Pons
Francesc Tomàs i Pons (Barcelona, 25 de juny de 1931) fou un matemàtic mexicà d'origen català.
Veure Nombre racional і Francesc Tomàs i Pons
Frontera (topologia)
Un conjunt (blau clar) i la seva frontera (blau fosc) En topologia i matemàtiques en general, la frontera d'un subconjunt S d'un espai topològic X és el conjunt de punts als quals hom s'hi pot aproximar tant des dS com des de fora dS.
Veure Nombre racional і Frontera (topologia)
Funció beta
Isolínia de la funció beta En matemàtiques, la funció beta, també anomenada funció beta d'Euler o integral d'Euler de primera classe, és un tipus d'integral d'Euler definida, per a dos nombres complexos x i y de parts reals estrictament positives (\mathrm(x)>0,\ \mathrm(y)>0), per: \Beta(x,y).
Veure Nombre racional і Funció beta
Funció de Clausen
Gràfic de la funció de Clausen \mathrmCl_2(\theta) (vermell) i \mathrmCl_4(\theta) (verd) Funció de Clausen En matemàtiques, la funció de Clausen, introduïda per Thomas Clausen (1832), és una funció especial transcendental d'una sola variable.
Veure Nombre racional і Funció de Clausen
Funció elemental
En matemàtiques, una funció elemental és una funció d'una variable construïda a partir d'un nombre finit d'exponencials, logaritmes, constants i arrels d'equacions a través de la composició de funcions i combinacions emprant les quatre operacions elementals (suma, resta, multiplicació i divisió).
Veure Nombre racional і Funció elemental
Funció fitada
Una il·lustració esquemàtica d'una funció fitada (vermell) i una no fitada (blau). Intuïtivament, el gràfic d'una funció fitada es queda dins d'una banda horitzontal, mentre que el gràfic d'una funció no fitada no ho fa.
Veure Nombre racional і Funció fitada
Funció meromorfa
En anàlisi complexa, una funció meromorfa f sobre un subconjunt obert D del pla complex és una funció holomorfa sobre D excepte un conjunt de punts aïllats, anomenats 'pols' de la funció.
Veure Nombre racional і Funció meromorfa
Funció signe d'interrogació
La funció signe d'interrogació de Minkowski. La funció signe d'interrogació, definida per Minkowski l'any 1904, és una funció matemàtica amb diverses propietats fractals inusuals, denotada per ?(x).
Veure Nombre racional і Funció signe d'interrogació
Funció trigamma
''ψ''1(''z'') en una regió rectangular del pla complex. En matemàtiques, la funció trigamma, denotada, és la segona de les funcions poligamma, i està definida per D'aquesta definició es desprèn que on és la funció digamma.
Veure Nombre racional і Funció trigamma
Funció zeta de Hurwitz
En matemàtiques, la funció zeta de Hurwitz, anomenada així per Adolf Hurwitz, és una de les moltes funcions zeta.
Veure Nombre racional і Funció zeta de Hurwitz
Garbell sobre el cos de nombres generalitzat
En matemàtiques, el sedàs de cos de nombre general (GNFS) és l'algorisme clàssic més eficient conegut per factoritzar enters més grans de 100 dígits.
Veure Nombre racional і Garbell sobre el cos de nombres generalitzat
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Veure Nombre racional і Geometria algebraica
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Veure Nombre racional і Georg Cantor
Georg Hamel
va ser un matemàtic alemany.
Veure Nombre racional і Georg Hamel
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Veure Nombre racional і Grup (matemàtiques)
Grup abelià
Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...
Veure Nombre racional і Grup abelià
Grup abelià finit
Leopold Kronecker (1823-1891) En matemàtiques i més precisament en àlgebra, els grups abelians finits corresponen a una subcategoria de la categoria dels grups.
Veure Nombre racional і Grup abelià finit
Grup circular
El grup circular és un exemple de grup de Lie. En matemàtiques, el grup circular, simbolitzat per T, és el grup multiplicatiu de tots els nombres complexos amb valor absolut 1, és a dir, la circumferència unitat en el pla complex o, senzillament, els nombres complexos unitaris El grup circular és un subgrup de C×, el grup multiplicatiu de tots els nombres complexos no-nuls.
Veure Nombre racional і Grup circular
Grup de Galois
Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).
Veure Nombre racional і Grup de Galois
Grup discret
Els nombres enters amb la seva topologia usual són un subgrup discret dels nombres reals. En matemàtiques, un grup discret G és un grup de topologia discreta.
Veure Nombre racional і Grup discret
Grup divisible
En matemàtiques, i especialment en el camp de teoria de grups, un grup divisible és un grup abelià on tot element es pot dividir per enters positius, en algun sentit, o més exactament, on tot element és un múltiple n-sim per a qualsevol enter positiu n. Els grups divisibles són importants a l'hora d'entendre l'estructura dels grups abelians, sobre tot perquè són els grups abelians injectius.
Veure Nombre racional і Grup divisible
Hipàs de Metapont
Hipàs de Metapont (Hippasus) era un filòsof presocràtic, membre de l'escola pitagòrica.
Veure Nombre racional і Hipàs de Metapont
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Veure Nombre racional і Història de les matemàtiques
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Veure Nombre racional і Infinit
Interior (topologia)
El punt ''x'' és un punt interior de ''S''. El punt ''y'' és a la frontera de ''S''. En matemàtiques, específicament en topologia, linterior d'un subconjunt S de punts d'un espai topològic X està format per tots els punts de S que no pertanyen a la frontera de S.
Veure Nombre racional і Interior (topologia)
Introducció a la teoria de grups
Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.
Veure Nombre racional і Introducció a la teoria de grups
Invers multiplicatiu
La funció recíproca: ''y''.
Veure Nombre racional і Invers multiplicatiu
Σ-àlgebra de Borel
La σ-àlgebra de Borel associada a un espai topològic T és la més petita de les σ-àlgebres a T que contenen tots els oberts de T; en altres paraules, és la σ-àlgebra generada pels conjunts oberts de T. Els elements de la σ-àlgebra de Borel s'anomenen conjunts de Borel o conjunts borelians o simplement borelians.
Veure Nombre racional і Σ-àlgebra de Borel
Karel Rychlík
va ser un matemàtic txec.
Veure Nombre racional і Karel Rychlík
Koan
Un koan (en japonès kōan, del xinès 公案; pinyin gōng'àn; coreà 공안 kong'an; vietnamita công án) és, en la tradició zen, un problema que el mestre planteja al novici per comprovar els seus progressos.
Veure Nombre racional і Koan
Llista de constants matemàtiques
Aquesta és una llista de constants matemàtiques ordenades segons la seva representació en fracció contínua.
Veure Nombre racional і Llista de constants matemàtiques
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Nombre racional і Matemàtiques
Matemàtiques a l'antic Egipte
Les matemàtiques en l'Antic Egipte constituir la branca de la ciència que més es va desenvolupar, i podem estudiar a partir del papir Rhind, que anuncia pomposament: Regles per estudiar la naturalesa i per comprendre tot el que existeix, tot misteri, tot secret.
Veure Nombre racional і Matemàtiques a l'antic Egipte
Matriu esglaonada
En àlgebra lineal, una matriu està en forma esglaonada si té la forma que resulta del mètode de reducció de Gauss.
Veure Nombre racional і Matriu esglaonada
Maximal i minimal (elements)
El diagrama de Hasse del conjunt ''P'' de divisors de 60, parcialment ordenats per la relació "''x'' divideix ''y''". El subconjunt vermell ''S''.
Veure Nombre racional і Maximal i minimal (elements)
Mètode del descens infinit
El mètode de descens infinit és un argument matemàtic relacionat amb la demostració per inducció, i també amb la reducció a l'absurd.
Veure Nombre racional і Mètode del descens infinit
Música i matemàtiques
L'espectrograma d'una forma d'ona de violí, amb freqüència lineal a l'eix vertical i temps a l'eix horitzontal. Les línies brillants mostren com els components espectrals canvien amb el temps. La intensitat del color és logarítmica (el negre és -120 dBFS).
Veure Nombre racional і Música i matemàtiques
Metaemoció
Una metaemoció és un sentiment suscitat com a conseqüència d'una emoció o d'un altre sentiment.
Veure Nombre racional і Metaemoció
Multiplicació
Propietat commutativa: 3 × 4.
Veure Nombre racional і Multiplicació
Nicolas Chuquet
Nicolas Chuquet va ser un matemàtic francès del, autor de la primera aritmètica "moderna".
Veure Nombre racional і Nicolas Chuquet
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.
Veure Nombre racional і Niels Henrik Abel
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Veure Nombre racional і Nombre
Nombre algebraic
En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).
Veure Nombre racional і Nombre algebraic
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Nombre racional і Nombre complex
Nombre computable
En matemàtiques i especialment en complexitat computacional un nombre computable és un nombre real que pot ser computat amb una precisió arbitraria mitjançant un algorisme finit i que s'atura.
Veure Nombre racional і Nombre computable
Nombre construïble
Un punt en el pla euclidià és un punt construïble si, donat un sistema de coordenades fix (o un segment lineal fix de longitud unitària), el punt pot ser construït amb regle i compàs.
Veure Nombre racional і Nombre construïble
Nombre de Liouville
En teoria de nombres, un nombre de Liouville és un nombre real x amb la propietat que, per a qualsevol enter positiu n, existeixen altres dos sencers p i q tals que q > 1 i que també satisfan: Gràcies a les fraccions contínues sabem que tot nombre real pot aproximar-se per infinits racionals p/q que verifiquen 0 Com a conseqüència d'això (utilitzant el teorema de Baire i que els reals formen un espai mètric complet) es deduix que aquest conjunt és no numerable i dens en els reals.
Veure Nombre racional і Nombre de Liouville
Nombre decimal periòdic
Els nombres decimals periòdics són aquells nombres en els quals la seva part decimal és inexacta i infinita, l'últim nombre no s'acaba mai.
Veure Nombre racional і Nombre decimal periòdic
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Veure Nombre racional і Nombre enter
Nombre hiperreal
395x395px En matemàtiques, el conjunt dels nombres hiperreals constitueix una extensió ^*\mathbb R dels nombres reals usuals, permetent donar un sentit rigorós a les nocions de quantitat infinitament petita o infinitament gran.
Veure Nombre racional і Nombre hiperreal
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Veure Nombre racional і Nombre irracional
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Veure Nombre racional і Nombre π
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Veure Nombre racional і Nombre natural
Nombre p-àdic
El sistema de nombres p-àdics fou descrit per primera vegada per Kurt Hensel el 1897.
Veure Nombre racional і Nombre p-àdic
Nombre positiu
Un nombre real n és positiu si i només si és més gran que 0, és a dir, quan ni forma part del conjunt dels nombres negatius ni és 0.
Veure Nombre racional і Nombre positiu
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Veure Nombre racional і Nombre primer
Nombre racional de Gauss
En matemàtiques, els nombres racionals de Gauss, o simplement racionals de Gauss, són els nombres complexos les parts real i imaginària dels quals són nombres racionals.
Veure Nombre racional і Nombre racional de Gauss
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Nombre racional і Nombre real
Nombre surreal
En matemàtiques, el sistema de nombres surreals és una classe pròpia totalment ordenada que conté els nombres reals, així com nombres infinits i infinitesimals, més grans o més petits respectivament en valor absolut que qualsevol nombre real positiu.
Veure Nombre racional і Nombre surreal
Nombres de Bernoulli
En matemàtiques, els Nombres de Bernoulli, denotats normalment per B_n (o bé b_n per diferenciar-los dels nombres de Bell), són una seqüència de nombres racionals amb connexions profundes amb la teoria de nombres.
Veure Nombre racional і Nombres de Bernoulli
Norma (matemàtiques)
En matemàtica, la norma és qualsevol funció que assigna, a cada vector d'un espai vectorial, un valor escalar no negatiu i que és homogènia, semidefinida positiva i que compleix la desigualtat triangular.
Veure Nombre racional і Norma (matemàtiques)
Operador semisimple
En matemàtiques, i més concretament en l'àmbit de l'àlgebra lineal, la noció d'operador semisimple constitueix una generalització de matriu diagonalitzable.
Veure Nombre racional і Operador semisimple
Oposat (matemàtiques)
En matemàtiques, l'element oposat o l'element invers de l'addició, d'un nombre n és el nombre que, quan se suma a n, dona zero.
Veure Nombre racional і Oposat (matemàtiques)
Ordre total
En matemàtiques, un ordre lineal, ordre total, ordre simple o també ordenació és una relació binària (que en aquest article denotarem mitjançant per l'infix ≤) en un conjunt X. Aquesta relació és transitiva, antisimètrica i total.
Veure Nombre racional і Ordre total
Paradoxa de Galileu
La paradoxa de Galileu és una demostració d'una de les propietats dels conjunts infinits.
Veure Nombre racional і Paradoxa de Galileu
Pasífae (satèl·lit)
Pasífae (en grec: Πασιφάη) és un satèl·lit retrògrad i irregular de Júpiter.
Veure Nombre racional і Pasífae (satèl·lit)
Poder (sociologia)
El poder, en el context sociològic, és el domini (potestas) que una persona pot exercir sobre altres persones, entitats o coses; podent incloure la possessió o capacitat per disposar d'algú, o alguna cosa, i l'autoritat.
Veure Nombre racional і Poder (sociologia)
Polígon construïble
Construcció d'un pentàgon regular En matemàtiques, un polígon construïble és un polígon regular que pot ser construït amb regle i compàs.
Veure Nombre racional і Polígon construïble
Polinomi ciclotòmic
En matemàtiques i més particularment en àlgebra, es diu polinomi ciclotòmic (del grec κυκλας «cercle» i τομη «tall») tot polinomi mínim d'una arrel de la unitat i amb coeficients en un cos primer.
Veure Nombre racional і Polinomi ciclotòmic
Polinomi irreductible
En teoria d'anells, un polinomi no constant (i per tant no nul) p amb coeficients en un domini íntegre R (és a dir, p \in R) és irreductible si no pot factoritzar-se com producte de polinomis de manera que tots ells tinguen graus menor que deg(p).
Veure Nombre racional і Polinomi irreductible
Polinomi minimal
constructibles amb el regle i el compàs. En matemàtiques, el polinomi minimal d'un nombre algebraic és una noció derivada de l'àlgebra lineal, serveix per fonamentar dues teories.
Veure Nombre racional і Polinomi minimal
Portada/article desembre 13
Categoria:Articles del dia de desembre de la portada 600k.
Veure Nombre racional і Portada/article desembre 13
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Veure Nombre racional і Potenciació
PP (complexitat)
En teoria de la complexitat, la classe de complexitat PP és el conjunt dels problemes de decisió que poden ser resolts amb una màquina de Turing probabilística en un temps polinòmic amb un error menor de 1/2 per totes les instàncies.
Veure Nombre racional і PP (complexitat)
Problemes de Hilbert
El matemàtic alemany David Hilbert. Els problemes de Hilbert són un conjunt de 23 problemes matemàtics, originalment sense resoldre, que el matemàtic alemany David Hilbert presentà al Segon Congrés Internacional de Matemàtics, celebrat a París l'agost de 1900.
Veure Nombre racional і Problemes de Hilbert
Propietat commutativa
Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.
Veure Nombre racional і Propietat commutativa
Q
La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Veure Nombre racional і Q
Quasigrup
En matemàtiques, un quasigrup és una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composició interna on la divisió sempre és possible.
Veure Nombre racional і Quasigrup
Racionalisme crític
El racionalisme crític és una concepció epistemològica que diu la ciència és racional i per tant les nostres creences es sotmeten a la crítica i poden ser reemplaçades.
Veure Nombre racional і Racionalisme crític
Relació ben fonamentada
En matemàtiques, una relació binaria R està ben fonamentada en una classe X si, i només si, cada subconjunt no buit dX té un element minimal respecte de R. Això és, per cada subconjunt no buit S de X, existeix un element m de S tal que per cada element s de S, la parella (s,m) no pertany a R: Equivalentment, assumint una elecció, una relació està ben fonamentada si, i només si, no conté cap cadena descendent infinita: això és, no existeix cap seqüència infinita x0, x1, x₂,...
Veure Nombre racional і Relació ben fonamentada
Representació decimal
Una representació decimal d'un nombre real no negatiu r és una expressió en forma d'una sèrie, que tradicionalment s'escriu com la suma on a0 és un enter no negatiu, i a1, a₂, … són enters que satisfan 0 ≤ ai ≤ 9, que hom anomena els dígits de la representació decimal.
Veure Nombre racional і Representació decimal
Resta
"5 - 2.
Veure Nombre racional і Resta
Revolució de Copèrnic
La revolució de Copèrnic fou la revolució científica que es produí a l'Europa occidental, representada en l'astronomia pel pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric, iniciada el 1543 per Nicolau Copèrnic.
Veure Nombre racional і Revolució de Copèrnic
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Veure Nombre racional і Romanticisme
Rosa (matemàtiques)
Rosa de ''k''.
Veure Nombre racional і Rosa (matemàtiques)
Rotlle de pell de matemàtica egípcia
El Rotlle de pell de matemàtica egípcia (RPME) és un rotlle de cuir de 25 × 43 cm, adquirit per Alexander Henry Rhind el 1858.
Veure Nombre racional і Rotlle de pell de matemàtica egípcia
Sèrie de potències enteres
En matemàtiques i particularment en anàlisi matemàtica, una sèrie de potències enteres anomenada també sèrie de potències o sèrie entera és una sèrie matemàtica de funcions de la forma On els coeficients an formen una successió real o complexa.
Veure Nombre racional і Sèrie de potències enteres
Scheme
El llenguatge de programació Scheme és un llenguatge funcional (si bé "impur", ja que, per exemple, les seves estructures de dades no són immutables) i un dialecte de Lisp.
Veure Nombre racional і Scheme
Segle VI aC
El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constitueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.
Veure Nombre racional і Segle VI aC
Separador decimal
sense dades Coma El separador decimal és el signe gràfic que separa la part entera i la part decimal d'un nombre en notació decimal (la notació habitual).
Veure Nombre racional і Separador decimal
Sinope (satèl·lit)
Sinope, (en greg Σινώπη) és un satèl·lit natural irregular i retrògrad de Júpiter, descobert per Seth Barnes Nicholson a l'observatori Lick, el 21 de juliol de 1914.
Veure Nombre racional і Sinope (satèl·lit)
Sistema d'equacions lineals
Cada equació d'un sistema d'equacions amb tres variables determina un pla. Resoldre el sistema és trobar els punt d'intersecció de tots els plans. En el sistema representat de la il·lustració determina tres plans (tres equacions) que es tallen en un punt, de manera que el sistema té una única solució (sistema compatible determinat).
Veure Nombre racional і Sistema d'equacions lineals
Sistema de numeració Hindú-Àrab
Nombres àrabs i àrab-occidentals en un senyal de trànsit a Abu Dhabi El sistema de numeració hindu–àrabDavid Eugene Smith and Louis Charles Karpinski, The Hindu–Arabic Numerals, 1911 o sistema de numeració hindú, un sistema de numeració posicional decimal, és el sistema més comú per la representació simbòlica de nombres al món.
Veure Nombre racional і Sistema de numeració Hindú-Àrab
Sistema duodecimal
El sistema duodecimal és un sistema numèric de base dotze.
Veure Nombre racional і Sistema duodecimal
Sistema no lineal
En matemàtiques i ciència, un sistema no lineal és un sistema en què el canvi de la sortida no és proporcional al canvi de l'entrada.
Veure Nombre racional і Sistema no lineal
Sociologia de l'esport
La sociologia de l'esport és una línia de recerca dels estudis culturals.
Veure Nombre racional і Sociologia de l'esport
Sociologia de la moda
La sociologia de la moda estudia la moda des de la societat mateixa.
Veure Nombre racional і Sociologia de la moda
Successió de Cauchy
En matemàtiques, una successió de Cauchy és una successió tal que, parlant intuïtivament, la distància entre els seus elements es va fent més petita a mesura que s'avança en la successió, fins al punt que la distància entre dos dels seus elements pot ser tan petita com vulguem.
Veure Nombre racional і Successió de Cauchy
Successió de Farey
En matemàtiques, la seqüència de Farey o successió de Farey d'ordre n és la seqüència de les fraccions irreductibles entre 0 i 1, o sense aquesta restricció,La seqüència de totes les fraccions reduïdes amb denominadors no superiors a n, enumerades per ordre de la seva mida, s'anomena seqüència de Farey d'ordre n.
Veure Nombre racional і Successió de Farey
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Veure Nombre racional і Suma
Tall de Dedekind
Un tall de Dedekind separa el conjunt dels nombres racionals en dos subconjunts: aquells que el seu quadrat és més petit que 2 i aquells que el seu quadrat és més gran que 2. Aquest tall es pot identificar amb el nombre irracional \sqrt 2. El conjunt dels talls de Dedekind es pot fer servir per construir el conjunt dels nombres reals a partir dels nombres racionals.
Veure Nombre racional і Tall de Dedekind
Taula de símbols matemàtics
Símbols matemàtics s'utilitzen en matemàtica dins les fórmules i les proposicions.
Veure Nombre racional і Taula de símbols matemàtics
Temps imaginari
El temps imaginari és una representació matemàtica del temps que apareix en alguns estudis de relativitat especial i de mecànica quàntica.
Veure Nombre racional і Temps imaginari
Teorema de Kronecker
En matemàtiques, el teorema de Kronecker és un resultat en aproximació diofàntica aplicat a molts nombres reals 'xi '; i' ≤ N, que generalitza el teorema d'equidistribució, el fet que un subgrup cíclic infinit del cercle unitari és un subconjunt dens.
Veure Nombre racional і Teorema de Kronecker
Teorema de les unitats de Dirichlet
En teoria de nombres algebraics, el teorema de les unitats de Dirichlet determina l'estructura del grup de les unitats d'un cos de nombres dels enters algebraics d'un cos de nombres K. El grup de les unitats designa el conjunt dels elements invertibles d'un anell commutatiu unitari.
Veure Nombre racional і Teorema de les unitats de Dirichlet
Teorema de Rouché-Frobenius
En matemàtiques, es coneix com a Teorema de Rouché-Frobenius (pels matemàtics Eugène Rouché i Ferdinand Georg Frobenius), un teorema que estableix la condició d'existència de solucions en els sistemes d'equacions lineals.
Veure Nombre racional і Teorema de Rouché-Frobenius
Teorema de Taniyama-Shimura
El teorema de Taniyama–Shimura estableix una connexió important entre les corbes el·líptiques, que són objectes de la geometria algebraica, i les formes modulars, que són determinades funcions holomorfes habituals en teoria de nombres.
Veure Nombre racional і Teorema de Taniyama-Shimura
Teorema del punt fix de Lefschetz
En matemàtiques, el teorema del punt fix de Lefschetz és una fórmula que explica els punts fixos d'un mapatge continu a partir d'un espai topològic compacte X a si mateix mitjançant traces de les assignacions induïdes en els grups d'homologia de X.
Veure Nombre racional і Teorema del punt fix de Lefschetz
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Veure Nombre racional і Teoria de conjunts
Teoria de Galois
Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.
Veure Nombre racional і Teoria de Galois
Teoria de models
La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica.
Veure Nombre racional і Teoria de models
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Veure Nombre racional і Teoria de nombres
Teoria de nombres algebraics
Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.
Veure Nombre racional і Teoria de nombres algebraics
Transcendència (desambiguació)
Matemàtiques.
Veure Nombre racional і Transcendència (desambiguació)
Triangle heronià
En geometria, un triangle heronià és un triangle que té la longitud de les seves arestes i la seva àrea de valor enter.
Veure Nombre racional і Triangle heronià
Trisecció de l'angle
Alguns angles. Regles. Els regles mostrats estan marcats — un regle ideal està sense marcar. compàs. El problema de trisecar l'angle és un problema clàssic de construcció amb regle i compàs dels antics matemàtics grecs.
Veure Nombre racional і Trisecció de l'angle
Valors particulars de la funció gamma
La funció gamma és una funció especial important en matemàtiques.
Veure Nombre racional і Valors particulars de la funció gamma
0,999...
En matemàtiques, el nombre 0,999… amb el 9 com un nombre decimal periòdic,També es pot escriure amb un circumflex 0,\widehat, amb una barra 0,\bar, amb un punt 0,\dot, o entre parèntesis 0,(9)\,\! denota el nombre natural '''u'''.
Veure Nombre racional і 0,999...
1 + 1 + 1 + 1 + ⋯
alt.
Veure Nombre racional і 1 + 1 + 1 + 1 + ⋯
També conegut com Nombres racionals, Número racional, Números racionals, Racional, Racionals, .
, Cos de descomposició, Cos de ruptura, Cos dels nombres algebraics, Cosificació de la dona, Decimal exacte, Demostració (matemàtiques), Descomposició en fraccions parcials, Diagrama de Coxeter-Dynkin, Divisió, Divisor de zero, Efecte papallona, Egoisme, Element invers, Element invertible, Element primitiu, Enllaç dinàmic, Enter algebraic, Epistemologia, Equació, Equació de cinquè grau, Equació de Pell, Equació de segon grau, Equació de setè grau, Equació de sisè grau, Equació de vuitè grau, Equació funcional, Equació polinòmica, Ernst Steinitz, Escala de grisos, Escalar, Espai complet, Espai de probabilitat, Espai mètric, Espai prehilbertià, Espai separable, Espai vectorial, Eudox de Cnidos, Extensió algebraica, Extensió de Galois, Fal·làcia del punt mitjà, Ferdinand von Lindemann, Fracció, Fracció egípcia, Fracció unitària, Fraccions equivalents, Francesc Tomàs i Pons, Frontera (topologia), Funció beta, Funció de Clausen, Funció elemental, Funció fitada, Funció meromorfa, Funció signe d'interrogació, Funció trigamma, Funció zeta de Hurwitz, Garbell sobre el cos de nombres generalitzat, Geometria algebraica, Georg Cantor, Georg Hamel, Grup (matemàtiques), Grup abelià, Grup abelià finit, Grup circular, Grup de Galois, Grup discret, Grup divisible, Hipàs de Metapont, Història de les matemàtiques, Infinit, Interior (topologia), Introducció a la teoria de grups, Invers multiplicatiu, Σ-àlgebra de Borel, Karel Rychlík, Koan, Llista de constants matemàtiques, Matemàtiques, Matemàtiques a l'antic Egipte, Matriu esglaonada, Maximal i minimal (elements), Mètode del descens infinit, Música i matemàtiques, Metaemoció, Multiplicació, Nicolas Chuquet, Niels Henrik Abel, Nombre, Nombre algebraic, Nombre complex, Nombre computable, Nombre construïble, Nombre de Liouville, Nombre decimal periòdic, Nombre enter, Nombre hiperreal, Nombre irracional, Nombre π, Nombre natural, Nombre p-àdic, Nombre positiu, Nombre primer, Nombre racional de Gauss, Nombre real, Nombre surreal, Nombres de Bernoulli, Norma (matemàtiques), Operador semisimple, Oposat (matemàtiques), Ordre total, Paradoxa de Galileu, Pasífae (satèl·lit), Poder (sociologia), Polígon construïble, Polinomi ciclotòmic, Polinomi irreductible, Polinomi minimal, Portada/article desembre 13, Potenciació, PP (complexitat), Problemes de Hilbert, Propietat commutativa, Q, Quasigrup, Racionalisme crític, Relació ben fonamentada, Representació decimal, Resta, Revolució de Copèrnic, Romanticisme, Rosa (matemàtiques), Rotlle de pell de matemàtica egípcia, Sèrie de potències enteres, Scheme, Segle VI aC, Separador decimal, Sinope (satèl·lit), Sistema d'equacions lineals, Sistema de numeració Hindú-Àrab, Sistema duodecimal, Sistema no lineal, Sociologia de l'esport, Sociologia de la moda, Successió de Cauchy, Successió de Farey, Suma, Tall de Dedekind, Taula de símbols matemàtics, Temps imaginari, Teorema de Kronecker, Teorema de les unitats de Dirichlet, Teorema de Rouché-Frobenius, Teorema de Taniyama-Shimura, Teorema del punt fix de Lefschetz, Teoria de conjunts, Teoria de Galois, Teoria de models, Teoria de nombres, Teoria de nombres algebraics, Transcendència (desambiguació), Triangle heronià, Trisecció de l'angle, Valors particulars de la funció gamma, 0,999..., 1 + 1 + 1 + 1 + ⋯.