Accés més ràpid que el navegador!
215 les relacions: Afecte, Algorisme d'Euclides, Anell (matemàtiques), Anell adèlic, Anell commutatiu, Anell noetherià, Anell ordenat, Arbre de Stern-Brocot, Argumentació, Aritmètica, Aritmètica modular, Arrel de la unitat, Arrel quadrada, Arrel quadrada de 2, Axioma d'Arquimedes, Àlgebra, Base de Gröbner, Bucle (àlgebra), Característiques del llenguatge Haskell, Cardinalitat del continu, Ciència de l'antic Egipte, Circumferència, Circumferència de Ford, Clausura topològica, Coincidència matemàtica, Coma flotant, Computació algebraica, Computador analògic, Comunicació, Conjectura de Collatz, Conjunt, Conjunt clopen, Conjunt de mesura nul·la, Conjunt fitat, Conjunt magre, Conjunt no mesurable, Conjunt quocient, Conjunt tancat, Constant de Gelfond, Constant de Gelfond-Schneider, Constant matemàtica, Construcció amb regle i compàs, Construcció de les taules trigonomètriques, Construcció dels nombres reals, Contrapunt, Coratge, Corba de Fermat, Corba de Lissajous, Corba el·líptica, Cos (matemàtiques), ..., Cos algebraicament tancat, Cos de descomposició, Cos de ruptura, Cos dels nombres algebraics, Cosificació de la dona, Decimal exacte, Demostració (matemàtiques), Descomposició en fraccions parcials, Diagrama de Coxeter-Dynkin, Divisió, Divisor de zero, Efecte papallona, Egoisme, Element invers, Element invertible, Element primitiu, Enllaç dinàmic, Enter algebraic, Epistemologia, Equació, Equació de cinquè grau, Equació de Pell, Equació de segon grau, Equació de setè grau, Equació de sisè grau, Equació de vuitè grau, Equació funcional, Equació polinòmica, Ernst Steinitz, Escala de grisos, Escalar, Espai complet, Espai de probabilitat, Espai mètric, Espai prehilbertià, Espai separable, Espai vectorial, Eudox de Cnidos, Extensió algebraica, Extensió de Galois, Fal·làcia del punt mitjà, Ferdinand von Lindemann, Fracció, Fracció egípcia, Fracció unitària, Fraccions equivalents, Francesc Tomàs i Pons, Frontera (topologia), Funció beta, Funció de Clausen, Funció elemental, Funció fitada, Funció meromorfa, Funció signe d'interrogació, Funció trigamma, Funció zeta de Hurwitz, Garbell sobre el cos de nombres generalitzat, Geometria algebraica, Georg Cantor, Georg Hamel, Grup (matemàtiques), Grup abelià, Grup abelià finit, Grup circular, Grup de Galois, Grup discret, Grup divisible, Hipàs de Metapont, Història de les matemàtiques, Infinit, Interior (topologia), Introducció a la teoria de grups, Invers multiplicatiu, Σ-àlgebra de Borel, Karel Rychlík, Koan, Llista de constants matemàtiques, Matemàtiques, Matemàtiques a l'antic Egipte, Matriu esglaonada, Maximal i minimal (elements), Mètode del descens infinit, Música i matemàtiques, Metaemoció, Multiplicació, Nicolas Chuquet, Niels Henrik Abel, Nombre, Nombre algebraic, Nombre complex, Nombre computable, Nombre construïble, Nombre de Liouville, Nombre decimal periòdic, Nombre enter, Nombre hiperreal, Nombre irracional, Nombre π, Nombre natural, Nombre p-àdic, Nombre positiu, Nombre primer, Nombre racional de Gauss, Nombre real, Nombre surreal, Nombres de Bernoulli, Norma (matemàtiques), Operador semisimple, Oposat (matemàtiques), Ordre total, Paradoxa de Galileu, Pasífae (satèl·lit), Poder (sociologia), Polígon construïble, Polinomi ciclotòmic, Polinomi irreductible, Polinomi minimal, Portada/article desembre 13, Potenciació, PP (complexitat), Problemes de Hilbert, Propietat commutativa, Q, Quasigrup, Racionalisme crític, Relació ben fonamentada, Representació decimal, Resta, Revolució de Copèrnic, Romanticisme, Rosa (matemàtiques), Rotlle de pell de matemàtica egípcia, Sèrie de potències enteres, Scheme, Segle VI aC, Separador decimal, Sinope (satèl·lit), Sistema d'equacions lineals, Sistema de numeració Hindú-Àrab, Sistema duodecimal, Sistema no lineal, Sociologia de l'esport, Sociologia de la moda, Successió de Cauchy, Successió de Farey, Suma, Tall de Dedekind, Taula de símbols matemàtics, Temps imaginari, Teorema de Kronecker, Teorema de les unitats de Dirichlet, Teorema de Rouché-Frobenius, Teorema de Taniyama-Shimura, Teorema del punt fix de Lefschetz, Teoria de conjunts, Teoria de Galois, Teoria de models, Teoria de nombres, Teoria de nombres algebraics, Transcendència (desambiguació), Triangle heronià, Trisecció de l'angle, Valors particulars de la funció gamma, 0,999..., 1 + 1 + 1 + 1 + ⋯. Ampliar l'índex (165 més) »
Afecte
Lafecte és el sentiment d'estimació i lligam cap a altres.
Nou!!: Nombre racional і Afecte · Veure més »
Algorisme d'Euclides
L'algorisme d'Euclides és un mètode eficaç per a calcular el màxim comú divisor (mcd) entre dos nombres enters.
Nou!!: Nombre racional і Algorisme d'Euclides · Veure més »
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Nou!!: Nombre racional і Anell (matemàtiques) · Veure més »
Anell adèlic
En matemàtiques i en teoria de nombres, l'anell adèlic és un anell topològic que conté el cos dels nombres racionals (o, més generalment, un cos de nombres algebraics).
Nou!!: Nombre racional і Anell adèlic · Veure més »
Anell commutatiu
En teoria d'anells (una branca de l'àlgebra abstracta), un anell commutatiu és un anell (R, +, ·) en què l'operació de multiplicació · és commutativa, és a dir, si per qualsevol a,b\in R, a\cdot b.
Nou!!: Nombre racional і Anell commutatiu · Veure més »
Anell noetherià
En àlgebra abstracta, un anell noetherià és un anell commutatiu i unitari que satisfà que la cadena d'ideals és estacionària.
Nou!!: Nombre racional і Anell noetherià · Veure més »
Anell ordenat
En l'àlgebra abstracta, un anell ordenat és un anell commutatiu A amb un ordre total ≤ tal que.
Nou!!: Nombre racional і Anell ordenat · Veure més »
Arbre de Stern-Brocot
En la teoria dels nombres, l'arbre de Stern-Brocot és una estructura que permet d'enumerar tots els nombres racionals no negatius, així com un punt que representa l'infinit, representat formalment per 1/0.
Nou!!: Nombre racional і Arbre de Stern-Brocot · Veure més »
Argumentació
Una argumentació és un conjunt ordenat de premisses relacionades a través de la lògica i regles d'inferència i procedimentals per a assolir i defendre conclusions o una tesi.
Nou!!: Nombre racional і Argumentació · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Nombre racional і Aritmètica · Veure més »
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Nou!!: Nombre racional і Aritmètica modular · Veure més »
Arrel de la unitat
En matemàtiques, una arrel de la unitat, o nombre de de Moivre és un nombre que dona 1 en ser elevat a algun exponent natural, és a dir, una arrel aritmètica del nombre 1.
Nou!!: Nombre racional і Arrel de la unitat · Veure més »
Arrel quadrada
Sense descripció.
Nou!!: Nombre racional і Arrel quadrada · Veure més »
Arrel quadrada de 2
L'arrel quadrada de 2 (la línia dels nombres no està a escala) L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dona el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.
Nou!!: Nombre racional і Arrel quadrada de 2 · Veure més »
Axioma d'Arquimedes
Il·lustració de la propietat arquimediana L'axioma d'Arquimedes va ser enunciat per Arquimedes de Siracusa en la seva obra De l'esfera i el cilindre, encara que anteriorment va ser utilitzat per Èudox de Cnidos, per la qual cosa també es coneix com a axioma d'Èudox.
Nou!!: Nombre racional і Axioma d'Arquimedes · Veure més »
Àlgebra
Al-Khwarizmi que va donar nom a l'àlgebra Làlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres.
Nou!!: Nombre racional і Àlgebra · Veure més »
Base de Gröbner
En matemàtiques, i més específicament en computació algebraica, geometria algebraica computacional, i àlgebra commutativa computacional, una base de Gröbner (o base estàndard) és un cas particular de conjunt generador d'un ideal en un anell de polinomis sobre un cos.
Nou!!: Nombre racional і Base de Gröbner · Veure més »
Bucle (àlgebra)
Relació del bucle amb altres estructures algebraiques a partir de les propietats de la seva llei de composició interna, en anglès. En matemàtiques, un bucle o llaç és una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composició interna amb element neutre i on tot element té un element invers.
Nou!!: Nombre racional і Bucle (àlgebra) · Veure més »
Característiques del llenguatge Haskell
Característiques del llenguatge de programació Haskell.
Nou!!: Nombre racional і Característiques del llenguatge Haskell · Veure més »
Cardinalitat del continu
En matemàtiques, i més concretament en teoria de conjunts, la cardinalitat del continu és la cardinalitat o "grandària" del conjunt dels nombres reals \mathbb R, de vegades anomenat "el continu".
Nou!!: Nombre racional і Cardinalitat del continu · Veure més »
Ciència de l'antic Egipte
Obelisc de Thutmose III, en Karnak. La ciència de l'antic Egipte va gaudir de gran prestigi des de temps remots.
Nou!!: Nombre racional і Ciència de l'antic Egipte · Veure més »
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Nou!!: Nombre racional і Circumferència · Veure més »
Circumferència de Ford
fraccions irreductibles amb el mateix denominador tenen cercles de la mateixa mida. En matemàtiques, un cercle de Ford és un cercle amb centre a \left(p/q,1/(2q^2)\right) i de radi 1/(2q^2), on p/q és una fracció irreduïble, és a dir, p i q són enters coprimers.
Nou!!: Nombre racional і Circumferència de Ford · Veure més »
Clausura topològica
En un espai topològic (X,\tau), la clausura o adherència d'un subconjunt E\subseteq X és el conjunt: on \mathcal(x) és el símbol d'un veïnat de x. Per tant, un punt de x\in X pertany a la clausura d'un subconjunt si tot entorn del punt interseca el subconjunt.
Nou!!: Nombre racional і Clausura topològica · Veure més »
Coincidència matemàtica
Es diu que es produeix una coincidència matemàtica quan dues expressions sense relació directa mostren una gairebé igualtat que no té una explicació teòrica aparent.
Nou!!: Nombre racional і Coincidència matemàtica · Veure més »
Coma flotant
Coma flotant o punt flotant és un mètode de representació aproximada de nombres reals que es pot adaptar a l'ordre de magnitud del valor a representar, usualment traslladant la coma decimal - mitjançant un exponent - cap a la posició de la primera xifra significativa del valor.
Nou!!: Nombre racional і Coma flotant · Veure més »
Computació algebraica
En matemàtiques i ciències de la computació, la computació algebraica, també anomenada computació simbòlica, és una disciplina científica que es dedica a l'estudi i desenvolupament d'algorismes i programari per a la manipulació d'expressions matemàtiques i altres objectes matemàtics.
Nou!!: Nombre racional і Computació algebraica · Veure més »
Computador analògic
Una computador analògic o computador real és un tipus de computador que utilitza dispositius electrònics o mecànics per a modelar el problema a resoldre utilitzant un tipus de quantitat física per representar una altra.
Nou!!: Nombre racional і Computador analògic · Veure més »
Comunicació
Un tipus de comunicació simple, un emissor comunica un missatge a un receptor La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes.
Nou!!: Nombre racional і Comunicació · Veure més »
Conjectura de Collatz
òrbites de nombres petits sota el ''mapa de Collatz'', saltant els nombres parells. La conjectura de Collatz afirma que tots els camins eventualment porten cap a 1. La conjectura de Collatz és un dels problemes no resolts més famosos de les matemàtiques.
Nou!!: Nombre racional і Conjectura de Collatz · Veure més »
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Nou!!: Nombre racional і Conjunt · Veure més »
Conjunt clopen
En topologia, un conjunt obert i tancat o conjunt clopen (contracció de l'anglès closed-open, que vol dir tancat-obert) en un espai topològic és un conjunt que és alhora obert i tancat.
Nou!!: Nombre racional і Conjunt clopen · Veure més »
Conjunt de mesura nul·la
En matemàtiques, i més específicament en la teoria de la integració, un conjunt de mesura nul·la o conjunt de mesura zero és un conjunt que és negligible en un sentit que cal precisar, però que té a veure amb el fet que ocupa un espai insignificant.
Nou!!: Nombre racional і Conjunt de mesura nul·la · Veure més »
Conjunt fitat
En anàlisi matemàtica i àrees relacionades de les matemàtiques, un conjunt es diu fitat si té la grandària limitada, en un sentit que cal precisar.
Nou!!: Nombre racional і Conjunt fitat · Veure més »
Conjunt magre
En els camps matemàtics de topologia general i teoria de conjunt descriptiva, un conjunt magre (també anomenat un conjunt escàs o un conjunt de primera categoria) és un conjunt que, considerat com a subconjunt d'un espai topològic (normalment més gran), és en un sentit precís petit o negligible.
Nou!!: Nombre racional і Conjunt magre · Veure més »
Conjunt no mesurable
En matemàtiques, un conjunt no mesurable és un conjunt al que no es pot assignar una "grandària" amb significat.
Nou!!: Nombre racional і Conjunt no mesurable · Veure més »
Conjunt quocient
En matemàtiques, un espai quocient és un terme que fa referència a una certa estructura matemàtica que es deriva d'una altra en la qual s'ha definit una relació d'equivalència.
Nou!!: Nombre racional і Conjunt quocient · Veure més »
Conjunt tancat
En topologia i altres branques de la matemàtica, un conjunt tancat és un conjunt el complementari del qual és un obert.
Nou!!: Nombre racional і Conjunt tancat · Veure més »
Constant de Gelfond
En matemàtiques, la constant de Gelfond és un nombre transcendent definit com el nombre d'Euler e elevat al nombre pi π: Té aquest nom en honor del matemàtic rus Alexander Gelfond que el 1934 va provar-ne la transcendència mitjançant el teorema de Gelfond-Schneider.
Nou!!: Nombre racional і Constant de Gelfond · Veure més »
Constant de Gelfond-Schneider
La constant de Gelfond-Schneider, també anomenada nombre de Hilbert és igual a: 2^.
Nou!!: Nombre racional і Constant de Gelfond-Schneider · Veure més »
Constant matemàtica
Una constant matemàtica és una quantitat que per definició no canvia mai el seu valor, en oposició a les variables matemàtiques.
Nou!!: Nombre racional і Constant matemàtica · Veure més »
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Nou!!: Nombre racional і Construcció amb regle i compàs · Veure més »
Construcció de les taules trigonomètriques
En matemàtiques, les taules de valors de les funcions trigonomètriques són útils en diverses àrees.
Nou!!: Nombre racional і Construcció de les taules trigonomètriques · Veure més »
Construcció dels nombres reals
Intuïtivament, la construcció dels nombres reals es pot entendre com la definició d'un conjunt tal que els seus elements tinguin les propietats que es desitja per als nombres reals.
Nou!!: Nombre racional і Construcció dels nombres reals · Veure més »
Contrapunt
El contrapunt és la disciplina musical que regula la combinació de línies musicals simultànies.
Nou!!: Nombre racional і Contrapunt · Veure més »
Coratge
El coratge és una actitud envers certes emocions i sentiments, com la por o el patiment, que s'hi enfronta per a portar a terme una acció o comportament desitjat.
Nou!!: Nombre racional і Coratge · Veure més »
Corba de Fermat
En matemàtiques, la corba Fermat és la corba algebraica al pla complex definida en coordenades homogènies (X:Y:Z) per lequació de Fermat Així en termes del pla afí la seva equació és Una solució entera a l'equació de Fermat correspondria a una solució racional diferent de zero de l'equació afí, i viceversa.
Nou!!: Nombre racional і Corba de Fermat · Veure més »
Corba de Lissajous
Taula de corbes de Lissajous on s'observa l'efecte dels paràmetres '''''a''''' (files) i '''''b''''' (columnes). Corba de Lissajous en un oscil·loscopi Corba de Lissajous en tres dimensions En matemàtiques, una corba de Lissajous o corba de Bowditch és la que té per equacions paramètriques que descriu un moviment harmònic simple.
Nou!!: Nombre racional і Corba de Lissajous · Veure més »
Corba el·líptica
Petit catàleg de corbes el·líptiques. La regió mostrada és −3,3² (Per ''a''.
Nou!!: Nombre racional і Corba el·líptica · Veure més »
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Nou!!: Nombre racional і Cos (matemàtiques) · Veure més »
Cos algebraicament tancat
En àlgebra abstracta, un cos algebraicament tancat F és un cos que conté una arrel per qualsevol polinomi no-constant de F, l'anell de polinomis en la variable x a coeficients en F.
Nou!!: Nombre racional і Cos algebraicament tancat · Veure més »
Cos de descomposició
En matemàtiques i més precisament en àlgebra en la teoria de Galois, el cos de descomposició d'un polinomi P(X) és l'extensió de cos més petita que conté totes les arrels de P(X).
Nou!!: Nombre racional і Cos de descomposició · Veure més »
Cos de ruptura
En Matemàtiques i més precisament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois un cos de ruptura d'un polinomi irréductible P(X) amb coeficients en un cos K és una Extensió algebraica mínima de K que conté almenys una arrel del polinomi.
Nou!!: Nombre racional і Cos de ruptura · Veure més »
Cos dels nombres algebraics
En matemàtiques, i més en particular en teoria de cossos, un cos de nombres algebraics (o simplement cos de nombres) és una extensió de cos K del cos dels nombres racionals tals que l'extensió K / \mathbb té grau finit (i per tant és una extensió de cos algebraica).
Nou!!: Nombre racional і Cos dels nombres algebraics · Veure més »
Cosificació de la dona
Un cos de dona fent d'objecte: taula Cosificació a la publicitat: Inca Kola La cosificació de la dona és l'ús que es fa d'una dona en particular, del concepte de dona o de la seva imatge per a finalitats que no la dignifiquen com a ésser humà, com per exemple qualificar-la en funció de la seva bellesa o de la seva correspondència amb el desig sexual masculí, sense fer referència ni a la seva capacitat racional ni a la seva dignitat humana.
Nou!!: Nombre racional і Cosificació de la dona · Veure més »
Decimal exacte
Un nombre decimal és exacte quan té una sèrie finita de xifres decimals.
Nou!!: Nombre racional і Decimal exacte · Veure més »
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Nou!!: Nombre racional і Demostració (matemàtiques) · Veure més »
Descomposició en fraccions parcials
En àlgebra, la descomposició en fraccions parcials és un mètode que s'utilitza per reduir el grau del numerador o del denominador (només un dels dos) d'una funció racional.
Nou!!: Nombre racional і Descomposició en fraccions parcials · Veure més »
Diagrama de Coxeter-Dynkin
Diagrames de Coxeter-Dynkin per als grups de Coxeter finits fonamentals Diagrames de Coxeter-Dynkin per als grups de Coxeter afins fonamentals En geometria, un diagrama de Coxeter-Dynkin (diagrama de Coxeter, o graf de Coxeter), nomenat així pels matemàtics Donald Coxeter i Eugene Dynkin, és un graf amb arestes etiquetades numèricament (anomenades «branques») que representen les relacions espacials entre una col·lecció de miralls (o hiperplans reflectits).
Nou!!: Nombre racional і Diagrama de Coxeter-Dynkin · Veure més »
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Nou!!: Nombre racional і Divisió · Veure més »
Divisor de zero
En matemàtiques, un divisor de zero és un element d'un anell que, tot i ser diferent de zero, en multiplicar-lo per un altre element també diferent de zero pot donar zero (depenent de quin sigui aquest altre element).
Nou!!: Nombre racional і Divisor de zero · Veure més »
Efecte papallona
En la teoria del caos, l'efecte papallona és la dependència sensible de les condicions inicials en què un petit canvi en un estat d'un sistema no lineal determinista pot donar lloc a grans diferències en un estat posterior.
Nou!!: Nombre racional і Efecte papallona · Veure més »
Egoisme
L'egoisme (del llatí ego, jo) és un excessiu amor per un mateix que fa atendre únicament a l'interès propi, fins i tot podent causar mal als altres.
Nou!!: Nombre racional і Egoisme · Veure més »
Element invers
En matemàtiques, l'invers (també anomenat simètric) d'un element x dins d'un conjunt proveït d'una llei de composició interna amb element neutre (A, *), és un element y de A tal que, on e és l'element neutre de l'operació * en A. Diem aleshores que x és un element invertible.
Nou!!: Nombre racional і Element invers · Veure més »
Element invertible
En matemàtiques, un element invertible d'un conjunt amb una llei de composició interna és aquell del qual es pot obtenir un element invers per aquesta llei.
Nou!!: Nombre racional і Element invertible · Veure més »
Element primitiu
En matemàtiques, un element primitiu d'una extensió de cossos L/K és un element ζ de L tal que o en altres paraules, L està generat per ζ sobre K. Això significa que tot element de L pot ser escrit com un quocient de dos polinomis en ζ amb coeficients en K. Si l'extensió L/K admet un element primitiu, aleshores L pot ser extensió finita de K, cas en el qual ζ és un element algebraic de L sobre K, o en canvi L és isomorf al cos de funcions racionals sobre K en una indeterminada, en aquest caso ζ és un element transcendent de L sobre K. El teorema de l'element primitiu de teoria de cossos respon la pregunta de quines extensions finites de cossos tenen elements primitius.
Nou!!: Nombre racional і Element primitiu · Veure més »
Enllaç dinàmic
En informàtica, l'enllaç dinàmic és el procés de seleccionar quina implementació d'una operació polimòrfica (mètode o funció) cal cridar en temps d'execució.
Nou!!: Nombre racional і Enllaç dinàmic · Veure més »
Enter algebraic
En matemàtiques, els enters algebraics formen una família de nombres que generalitza el conjunt dels nombres enters.
Nou!!: Nombre racional і Enter algebraic · Veure més »
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Nou!!: Nombre racional і Epistemologia · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Nombre racional і Equació · Veure més »
Equació de cinquè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de cinquè grau, també coneguda com a equació quíntica és una equació polinòmica de grau cinc.
Nou!!: Nombre racional і Equació de cinquè grau · Veure més »
Equació de Pell
L'equació de Pell per a ''n.
Nou!!: Nombre racional і Equació de Pell · Veure més »
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Nou!!: Nombre racional і Equació de segon grau · Veure més »
Equació de setè grau
punts crítics En matemàtiques, una equació de setè grau és l'equació de la forma Una funció de setè grau és una funció de la forma on a ≠ 0.
Nou!!: Nombre racional і Equació de setè grau · Veure més »
Equació de sisè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de sisè grau és una equació polinòmica de grau sis.
Nou!!: Nombre racional і Equació de sisè grau · Veure més »
Equació de vuitè grau
punts crítics En matemàtiques, una equació de vuitè grau és l'equació de la forma Una funció de vuitè grau és una funció de la forma on \quad a \neq 0.
Nou!!: Nombre racional і Equació de vuitè grau · Veure més »
Equació funcional
En matemàtiques i en les seves aplicacions, una equació funcional és qualsevol equació que especifica una funció de forma implícita.
Nou!!: Nombre racional і Equació funcional · Veure més »
Equació polinòmica
Una equació polinòmica és un tipus d'equació en la qual les expressions matemàtiques que conformen l'equació són únicament polinomis de les variables incògnita que hi intervenen.
Nou!!: Nombre racional і Equació polinòmica · Veure més »
Ernst Steinitz
Làpida d'Ernst Steinitz en un cementiri jueu de Breslau. Ernst Steinitz (Laurahütte, 13 de juny de 1871 − Kiel, 29 de setembre 1928) fou un matemàtic alemany.
Nou!!: Nombre racional і Ernst Steinitz · Veure més »
Escala de grisos
Escala de grisos En fotografia digital, imatges produïdes per computadora i colorimetria, una imatge en escala de grisos és aquella en la qual el valor de cada píxel és una sola mostra que representa només una quantitat de llum; és a dir, porta només informació d'intensitat.
Nou!!: Nombre racional і Escala de grisos · Veure més »
Escalar
Matemàticament, un escalar és un nombre real, complex o racional.
Nou!!: Nombre racional і Escalar · Veure més »
Espai complet
Dins l'entorn de l'anàlisi matemàtica un espai mètric (X, d) es diu que és complet si tota successió de Cauchy convergeix, és a dir, hi ha un element de l'espai que és el límit de la successió.
Nou!!: Nombre racional і Espai complet · Veure més »
Espai de probabilitat
En matemàtiques, un espai de probabilitat és una modelització matemàtica d'un experiment aleatori.
Nou!!: Nombre racional і Espai de probabilitat · Veure més »
Espai mètric
En matemàtiques, un espai mètric és un conjunt X dotat d'una funció de distància (o mètrica) d entre totes les parelles d'elements de X. Un espai mètric és un cas particular d'espai topològic, i d'un espai topològic que té associada una distància es diu que és "metritzable".
Nou!!: Nombre racional і Espai mètric · Veure més »
Espai prehilbertià
Interpretació geomètrica de l'angle que formen dos vectors defenit usant el producte escalar. Un espai prehilbertià o espai prehilbert és un espai vectorial proveït d'un producte escalar.
Nou!!: Nombre racional і Espai prehilbertià · Veure més »
Espai separable
En topologia, un espai topològic és un espai separable si inclou un subconjunt dens numerable.
Nou!!: Nombre racional і Espai separable · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Nombre racional і Espai vectorial · Veure més »
Eudox de Cnidos
Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.
Nou!!: Nombre racional і Eudox de Cnidos · Veure més »
Extensió algebraica
En matemàtiques, concretament en àlgebra abstracta, una extensió algebraica és una extensió de cossos L/K a la qual cada element del cos més gran L és algebraic sobre el cos K, és a dir, cada element de L és una arrel d'algun polinomi de grau distint de zero amb coeficients en K. Una extensió de cossos que no és algebraica s'anomena transcendent, ja que ha de contenir elements transcendents, és a dir, no algebraics.
Nou!!: Nombre racional і Extensió algebraica · Veure més »
Extensió de Galois
En matemàtiques, en àlgebra abstracta, una extensió de Galois és una extensió de cos algebraica E/F que és normal i separable; o de manera equivalent, E/F és algebraica i el camp fixat pel grup d'automorfismes \operatorname(E/F) és precisament el cos base F. La importància de ser una extensió de Galois és que l'extensió té un grup de Galois i obeeix al teorema fonamental de la teoria de Galois.
Nou!!: Nombre racional і Extensió de Galois · Veure més »
Fal·làcia del punt mitjà
El punt de vista mitjà, punt de vista equidistant o fal·làcia del punt mitjà és aquella fal·làcia que es mostra en el mateix acord o desacord amb tots els punts de vista existents.
Nou!!: Nombre racional і Fal·làcia del punt mitjà · Veure més »
Ferdinand von Lindemann
fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.
Nou!!: Nombre racional і Ferdinand von Lindemann · Veure més »
Fracció
Cinc vuitens de pastís de poma Una fracció (o fraccionari) (del llatí fractus, 'trencat') representa una part d'un tot o, d'una manera més general, qualsevol nombre de parts iguals.
Nou!!: Nombre racional і Fracció · Veure més »
Fracció egípcia
Una fracció egípcia és una suma de fraccions unitàries de denominadors diferents.
Nou!!: Nombre racional і Fracció egípcia · Veure més »
Fracció unitària
Una fracció unitària és un nombre racional escrit sota la forma d'una fracció en què el numerador és 1 i el denominador és un nombre enter positiu.
Nou!!: Nombre racional і Fracció unitària · Veure més »
Fraccions equivalents
Per obtindre fraccions equivalents a una fracció donada, es multipliquen o divideixen els dos termes de la fracció per un mateix nombre diferent de zero.
Nou!!: Nombre racional і Fraccions equivalents · Veure més »
Francesc Tomàs i Pons
Francesc Tomàs i Pons (Barcelona, 25 de juny de 1931) fou un matemàtic mexicà d'origen català.
Nou!!: Nombre racional і Francesc Tomàs i Pons · Veure més »
Frontera (topologia)
Un conjunt (blau clar) i la seva frontera (blau fosc) En topologia i matemàtiques en general, la frontera d'un subconjunt S d'un espai topològic X és el conjunt de punts als quals hom s'hi pot aproximar tant des dS com des de fora dS.
Nou!!: Nombre racional і Frontera (topologia) · Veure més »
Funció beta
Isolínia de la funció beta En matemàtiques, la funció beta, també anomenada funció beta d'Euler o integral d'Euler de primera classe, és un tipus d'integral d'Euler definida, per a dos nombres complexos x i y de parts reals estrictament positives (\mathrm(x)>0,\ \mathrm(y)>0), per: \Beta(x,y).
Nou!!: Nombre racional і Funció beta · Veure més »
Funció de Clausen
Gràfic de la funció de Clausen \mathrmCl_2(\theta) (vermell) i \mathrmCl_4(\theta) (verd) Funció de Clausen En matemàtiques, la funció de Clausen, introduïda per Thomas Clausen (1832), és una funció especial transcendental d'una sola variable.
Nou!!: Nombre racional і Funció de Clausen · Veure més »
Funció elemental
En matemàtiques, una funció elemental és una funció d'una variable construïda a partir d'un nombre finit d'exponencials, logaritmes, constants i arrels d'equacions a través de la composició de funcions i combinacions emprant les quatre operacions elementals (suma, resta, multiplicació i divisió).
Nou!!: Nombre racional і Funció elemental · Veure més »
Funció fitada
Una il·lustració esquemàtica d'una funció fitada (vermell) i una no fitada (blau). Intuïtivament, el gràfic d'una funció fitada es queda dins d'una banda horitzontal, mentre que el gràfic d'una funció no fitada no ho fa. En matemàtiques, una funció f definida en algun conjunt X amb valors reals o complexos s'anomena fitada, si el conjunt dels seus valors és fitat.
Nou!!: Nombre racional і Funció fitada · Veure més »
Funció meromorfa
En anàlisi complexa, una funció meromorfa f sobre un subconjunt obert D del pla complex és una funció holomorfa sobre D excepte un conjunt de punts aïllats, anomenats 'pols' de la funció.
Nou!!: Nombre racional і Funció meromorfa · Veure més »
Funció signe d'interrogació
La funció signe d'interrogació de Minkowski. La funció signe d'interrogació, definida per Minkowski l'any 1904, és una funció matemàtica amb diverses propietats fractals inusuals, denotada per ?(x).
Nou!!: Nombre racional і Funció signe d'interrogació · Veure més »
Funció trigamma
''ψ''1(''z'') en una regió rectangular del pla complex. En matemàtiques, la funció trigamma, denotada, és la segona de les funcions poligamma, i està definida per D'aquesta definició es desprèn que on és la funció digamma.
Nou!!: Nombre racional і Funció trigamma · Veure més »
Funció zeta de Hurwitz
En matemàtiques, la funció zeta de Hurwitz, anomenada així per Adolf Hurwitz, és una de les moltes funcions zeta.
Nou!!: Nombre racional і Funció zeta de Hurwitz · Veure més »
Garbell sobre el cos de nombres generalitzat
En matemàtiques, el sedàs de cos de nombre general (GNFS) és l'algorisme clàssic més eficient conegut per factoritzar enters més grans de 100 dígits.
Nou!!: Nombre racional і Garbell sobre el cos de nombres generalitzat · Veure més »
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Nou!!: Nombre racional і Geometria algebraica · Veure més »
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Nou!!: Nombre racional і Georg Cantor · Veure més »
Georg Hamel
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Nombre racional і Georg Hamel · Veure més »
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Nou!!: Nombre racional і Grup (matemàtiques) · Veure més »
Grup abelià
Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...
Nou!!: Nombre racional і Grup abelià · Veure més »
Grup abelià finit
Leopold Kronecker (1823-1891) En matemàtiques i més precisament en àlgebra, els grups abelians finits corresponen a una subcategoria de la categoria dels grups.
Nou!!: Nombre racional і Grup abelià finit · Veure més »
Grup circular
El grup circular és un exemple de grup de Lie. En matemàtiques, el grup circular, simbolitzat per T, és el grup multiplicatiu de tots els nombres complexos amb valor absolut 1, és a dir, la circumferència unitat en el pla complex o, senzillament, els nombres complexos unitaris El grup circular és un subgrup de C×, el grup multiplicatiu de tots els nombres complexos no-nuls.
Nou!!: Nombre racional і Grup circular · Veure més »
Grup de Galois
Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).
Nou!!: Nombre racional і Grup de Galois · Veure més »
Grup discret
Els nombres enters amb la seva topologia usual són un subgrup discret dels nombres reals. En matemàtiques, un grup discret G és un grup de topologia discreta.
Nou!!: Nombre racional і Grup discret · Veure més »
Grup divisible
En matemàtiques, i especialment en el camp de teoria de grups, un grup divisible és un grup abelià on tot element es pot dividir per enters positius, en algun sentit, o més exactament, on tot element és un múltiple n-sim per a qualsevol enter positiu n. Els grups divisibles són importants a l'hora d'entendre l'estructura dels grups abelians, sobre tot perquè són els grups abelians injectius.
Nou!!: Nombre racional і Grup divisible · Veure més »
Hipàs de Metapont
Hipàs de Metapont (Hippasus) era un filòsof presocràtic, membre de l'escola pitagòrica.
Nou!!: Nombre racional і Hipàs de Metapont · Veure més »
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Nou!!: Nombre racional і Història de les matemàtiques · Veure més »
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Nou!!: Nombre racional і Infinit · Veure més »
Interior (topologia)
El punt ''x'' és un punt interior de ''S''. El punt ''y'' és a la frontera de ''S''. En matemàtiques, específicament en topologia, linterior d'un subconjunt S de punts d'un espai topològic X està format per tots els punts de S que no pertanyen a la frontera de S. Els punts de l'interior de S es denominen punts interiors de S. L'interior de S és el complementari de la clausura del complementari de S. En aquest sentit, l'interior i la clausura són nocions duals.
Nou!!: Nombre racional і Interior (topologia) · Veure més »
Introducció a la teoria de grups
Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.
Nou!!: Nombre racional і Introducció a la teoria de grups · Veure més »
Invers multiplicatiu
La funció recíproca: ''y''.
Nou!!: Nombre racional і Invers multiplicatiu · Veure més »
Σ-àlgebra de Borel
La σ-àlgebra de Borel associada a un espai topològic T és la més petita de les σ-àlgebres a T que contenen tots els oberts de T; en altres paraules, és la σ-àlgebra generada pels conjunts oberts de T. Els elements de la σ-àlgebra de Borel s'anomenen conjunts de Borel o conjunts borelians o simplement borelians.
Nou!!: Nombre racional і Σ-àlgebra de Borel · Veure més »
Karel Rychlík
va ser un matemàtic txec.
Nou!!: Nombre racional і Karel Rychlík · Veure més »
Koan
Un koan (en japonès kōan, del xinès 公案; pinyin gōng'àn; coreà 공안 kong'an; vietnamita công án) és, en la tradició zen, un problema que el mestre planteja al novici per comprovar els seus progressos.
Nou!!: Nombre racional і Koan · Veure més »
Llista de constants matemàtiques
Aquesta és una llista de constants matemàtiques ordenades segons la seva representació en fracció contínua.
Nou!!: Nombre racional і Llista de constants matemàtiques · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Nombre racional і Matemàtiques · Veure més »
Matemàtiques a l'antic Egipte
Les matemàtiques en l'Antic Egipte constituir la branca de la ciència que més es va desenvolupar, i podem estudiar a partir del papir Rhind, que anuncia pomposament: Regles per estudiar la naturalesa i per comprendre tot el que existeix, tot misteri, tot secret.
Nou!!: Nombre racional і Matemàtiques a l'antic Egipte · Veure més »
Matriu esglaonada
En àlgebra lineal, una matriu està en forma esglaonada si té la forma que resulta del mètode de reducció de Gauss.
Nou!!: Nombre racional і Matriu esglaonada · Veure més »
Maximal i minimal (elements)
El diagrama de Hasse del conjunt ''P'' de divisors de 60, parcialment ordenats per la relació "''x'' divideix ''y''". El subconjunt vermell ''S''.
Nou!!: Nombre racional і Maximal i minimal (elements) · Veure més »
Mètode del descens infinit
El mètode de descens infinit és un argument matemàtic relacionat amb la demostració per inducció, i també amb la reducció a l'absurd.
Nou!!: Nombre racional і Mètode del descens infinit · Veure més »
Música i matemàtiques
L'espectrograma d'una forma d'ona de violí, amb freqüència lineal a l'eix vertical i temps a l'eix horitzontal. Les línies brillants mostren com els components espectrals canvien amb el temps. La intensitat del color és logarítmica (el negre és -120 dBFS). La teoria musical analitza el to, el temps i l'estructura de la música, utilitzant les matemàtiques per estudiar elements musicals com el tempo, les progressions harmòniques, la forma i la mètrica.
Nou!!: Nombre racional і Música i matemàtiques · Veure més »
Metaemoció
Una metaemoció és un sentiment suscitat com a conseqüència d'una emoció o d'un altre sentiment.
Nou!!: Nombre racional і Metaemoció · Veure més »
Multiplicació
Propietat commutativa: 3 × 4.
Nou!!: Nombre racional і Multiplicació · Veure més »
Nicolas Chuquet
Nicolas Chuquet va ser un matemàtic francès del, autor de la primera aritmètica "moderna".
Nou!!: Nombre racional і Nicolas Chuquet · Veure més »
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.
Nou!!: Nombre racional і Niels Henrik Abel · Veure més »
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Nou!!: Nombre racional і Nombre · Veure més »
Nombre algebraic
En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).
Nou!!: Nombre racional і Nombre algebraic · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Nombre racional і Nombre complex · Veure més »
Nombre computable
En matemàtiques i especialment en complexitat computacional un nombre computable és un nombre real que pot ser computat amb una precisió arbitraria mitjançant un algorisme finit i que s'atura.
Nou!!: Nombre racional і Nombre computable · Veure més »
Nombre construïble
Un punt en el pla euclidià és un punt construïble si, donat un sistema de coordenades fix (o un segment lineal fix de longitud unitària), el punt pot ser construït amb regle i compàs.
Nou!!: Nombre racional і Nombre construïble · Veure més »
Nombre de Liouville
En teoria de nombres, un nombre de Liouville és un nombre real x amb la propietat que, per a qualsevol enter positiu n, existeixen altres dos sencers p i q tals que q > 1 i que també satisfan: Gràcies a les fraccions contínues sabem que tot nombre real pot aproximar-se per infinits racionals p/q que verifiquen 0 Com a conseqüència d'això (utilitzant el teorema de Baire i que els reals formen un espai mètric complet) es deduix que aquest conjunt és no numerable i dens en els reals.
Nou!!: Nombre racional і Nombre de Liouville · Veure més »
Nombre decimal periòdic
Els nombres decimals periòdics són aquells nombres en els quals la seva part decimal és inexacta i infinita, l'últim nombre no s'acaba mai.
Nou!!: Nombre racional і Nombre decimal periòdic · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Nombre racional і Nombre enter · Veure més »
Nombre hiperreal
395x395px En matemàtiques, el conjunt dels nombres hiperreals constitueix una extensió ^*\mathbb R dels nombres reals usuals, permetent donar un sentit rigorós a les nocions de quantitat infinitament petita o infinitament gran.
Nou!!: Nombre racional і Nombre hiperreal · Veure més »
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Nou!!: Nombre racional і Nombre irracional · Veure més »
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Nou!!: Nombre racional і Nombre π · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Nombre racional і Nombre natural · Veure més »
Nombre p-àdic
El sistema de nombres p-àdics fou descrit per primera vegada per Kurt Hensel el 1897.
Nou!!: Nombre racional і Nombre p-àdic · Veure més »
Nombre positiu
Un nombre real n és positiu si i només si és més gran que 0, és a dir, quan ni forma part del conjunt dels nombres negatius ni és 0.
Nou!!: Nombre racional і Nombre positiu · Veure més »
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Nou!!: Nombre racional і Nombre primer · Veure més »
Nombre racional de Gauss
En matemàtiques, els nombres racionals de Gauss, o simplement racionals de Gauss, són els nombres complexos les parts real i imaginària dels quals són nombres racionals.
Nou!!: Nombre racional і Nombre racional de Gauss · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Nombre racional і Nombre real · Veure més »
Nombre surreal
En matemàtiques, el sistema de nombres surreals és una classe pròpia totalment ordenada que conté els nombres reals, així com nombres infinits i infinitesimals, més grans o més petits respectivament en valor absolut que qualsevol nombre real positiu.
Nou!!: Nombre racional і Nombre surreal · Veure més »
Nombres de Bernoulli
En matemàtiques, els Nombres de Bernoulli, denotats normalment per B_n (o bé b_n per diferenciar-los dels nombres de Bell), són una seqüència de nombres racionals amb connexions profundes amb la teoria de nombres.
Nou!!: Nombre racional і Nombres de Bernoulli · Veure més »
Norma (matemàtiques)
En matemàtica, la norma és qualsevol funció que assigna, a cada vector d'un espai vectorial, un valor escalar no negatiu i que és homogènia, semidefinida positiva i que compleix la desigualtat triangular.
Nou!!: Nombre racional і Norma (matemàtiques) · Veure més »
Operador semisimple
En matemàtiques, i més concretament en l'àmbit de l'àlgebra lineal, la noció d'operador semisimple constitueix una generalització de matriu diagonalitzable.
Nou!!: Nombre racional і Operador semisimple · Veure més »
Oposat (matemàtiques)
En matemàtiques, l'element oposat o l'element invers de l'addició, d'un nombre n és el nombre que, quan se suma a n, dona zero.
Nou!!: Nombre racional і Oposat (matemàtiques) · Veure més »
Ordre total
En matemàtiques, un ordre lineal, ordre total, ordre simple o també ordenació és una relació binària (que en aquest article denotarem mitjançant per l'infix ≤) en un conjunt X. Aquesta relació és transitiva, antisimètrica i total.
Nou!!: Nombre racional і Ordre total · Veure més »
Paradoxa de Galileu
La paradoxa de Galileu és una demostració d'una de les propietats dels conjunts infinits.
Nou!!: Nombre racional і Paradoxa de Galileu · Veure més »
Pasífae (satèl·lit)
Pasífae (en grec: Πασιφάη) és un satèl·lit retrògrad i irregular de Júpiter.
Nou!!: Nombre racional і Pasífae (satèl·lit) · Veure més »
Poder (sociologia)
El poder, en el context sociològic, és el domini (potestas) que una persona pot exercir sobre altres persones, entitats o coses; podent incloure la possessió o capacitat per disposar d'algú, o alguna cosa, i l'autoritat.
Nou!!: Nombre racional і Poder (sociologia) · Veure més »
Polígon construïble
Construcció d'un pentàgon regular En matemàtiques, un polígon construïble és un polígon regular que pot ser construït amb regle i compàs.
Nou!!: Nombre racional і Polígon construïble · Veure més »
Polinomi ciclotòmic
En matemàtiques i més particularment en àlgebra, es diu polinomi ciclotòmic (del grec κυκλας «cercle» i τομη «tall») tot polinomi mínim d'una arrel de la unitat i amb coeficients en un cos primer.
Nou!!: Nombre racional і Polinomi ciclotòmic · Veure més »
Polinomi irreductible
En teoria d'anells, un polinomi no constant (i per tant no nul) p amb coeficients en un domini íntegre R (és a dir, p \in R) és irreductible si no pot factoritzar-se com producte de polinomis de manera que tots ells tinguen graus menor que deg(p).
Nou!!: Nombre racional і Polinomi irreductible · Veure més »
Polinomi minimal
constructibles amb el regle i el compàs. En matemàtiques, el polinomi minimal d'un nombre algebraic és una noció derivada de l'àlgebra lineal, serveix per fonamentar dues teories.
Nou!!: Nombre racional і Polinomi minimal · Veure més »
Portada/article desembre 13
Categoria:Articles del dia de desembre de la portada 600k.
Nou!!: Nombre racional і Portada/article desembre 13 · Veure més »
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Nou!!: Nombre racional і Potenciació · Veure més »
PP (complexitat)
En teoria de la complexitat, la classe de complexitat PP és el conjunt dels problemes de decisió que poden ser resolts amb una màquina de Turing probabilística en un temps polinòmic amb un error menor de 1/2 per totes les instàncies.
Nou!!: Nombre racional і PP (complexitat) · Veure més »
Problemes de Hilbert
El matemàtic alemany David Hilbert. Els problemes de Hilbert són un conjunt de 23 problemes matemàtics, originalment sense resoldre, que el matemàtic alemany David Hilbert presentà al Segon Congrés Internacional de Matemàtics, celebrat a París l'agost de 1900.
Nou!!: Nombre racional і Problemes de Hilbert · Veure més »
Propietat commutativa
Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.
Nou!!: Nombre racional і Propietat commutativa · Veure més »
Q
La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Nou!!: Nombre racional і Q · Veure més »
Quasigrup
En matemàtiques, un quasigrup és una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composició interna on la divisió sempre és possible.
Nou!!: Nombre racional і Quasigrup · Veure més »
Racionalisme crític
El racionalisme crític és una concepció epistemològica que diu la ciència és racional i per tant les nostres creences es sotmeten a la crítica i poden ser reemplaçades.
Nou!!: Nombre racional і Racionalisme crític · Veure més »
Relació ben fonamentada
En matemàtiques, una relació binaria R està ben fonamentada en una classe X si, i només si, cada subconjunt no buit dX té un element minimal respecte de R. Això és, per cada subconjunt no buit S de X, existeix un element m de S tal que per cada element s de S, la parella (s,m) no pertany a R: Equivalentment, assumint una elecció, una relació està ben fonamentada si, i només si, no conté cap cadena descendent infinita: això és, no existeix cap seqüència infinita x0, x1, x₂,...
Nou!!: Nombre racional і Relació ben fonamentada · Veure més »
Representació decimal
Una representació decimal d'un nombre real no negatiu r és una expressió en forma d'una sèrie, que tradicionalment s'escriu com la suma on a0 és un enter no negatiu, i a1, a₂, … són enters que satisfan 0 ≤ ai ≤ 9, que hom anomena els dígits de la representació decimal.
Nou!!: Nombre racional і Representació decimal · Veure més »
Resta
"5 - 2.
Nou!!: Nombre racional і Resta · Veure més »
Revolució de Copèrnic
La revolució de Copèrnic fou la revolució científica que es produí a l'Europa occidental, representada en l'astronomia pel pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric, iniciada el 1543 per Nicolau Copèrnic.
Nou!!: Nombre racional і Revolució de Copèrnic · Veure més »
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Nou!!: Nombre racional і Romanticisme · Veure més »
Rosa (matemàtiques)
Rosa de ''k''.
Nou!!: Nombre racional і Rosa (matemàtiques) · Veure més »
Rotlle de pell de matemàtica egípcia
El Rotlle de pell de matemàtica egípcia (RPME) és un rotlle de cuir de 25 × 43 cm, adquirit per Alexander Henry Rhind el 1858.
Nou!!: Nombre racional і Rotlle de pell de matemàtica egípcia · Veure més »
Sèrie de potències enteres
En matemàtiques i particularment en anàlisi matemàtica, una sèrie de potències enteres anomenada també sèrie de potències o sèrie entera és una sèrie matemàtica de funcions de la forma On els coeficients an formen una successió real o complexa.
Nou!!: Nombre racional і Sèrie de potències enteres · Veure més »
Scheme
El llenguatge de programació Scheme és un llenguatge funcional (si bé "impur", ja que, per exemple, les seves estructures de dades no són immutables) i un dialecte de Lisp.
Nou!!: Nombre racional і Scheme · Veure més »
Segle VI aC
El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constitueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.
Nou!!: Nombre racional і Segle VI aC · Veure més »
Separador decimal
sense dades Coma El separador decimal és el signe gràfic que separa la part entera i la part decimal d'un nombre en notació decimal (la notació habitual).
Nou!!: Nombre racional і Separador decimal · Veure més »
Sinope (satèl·lit)
Sinope, (en greg Σινώπη) és un satèl·lit natural irregular i retrògrad de Júpiter, descobert per Seth Barnes Nicholson a l'observatori Lick, el 21 de juliol de 1914.
Nou!!: Nombre racional і Sinope (satèl·lit) · Veure més »
Sistema d'equacions lineals
Cada equació d'un sistema d'equacions amb tres variables determina un pla. Resoldre el sistema és trobar els punt d'intersecció de tots els plans. En el sistema representat de la il·lustració determina tres plans (tres equacions) que es tallen en un punt, de manera que el sistema té una única solució (sistema compatible determinat). En matemàtiques, un sistema d'equacions lineals és un conjunt d'equacions lineals que comparteixen el mateix conjunt de variables o incògnites.
Nou!!: Nombre racional і Sistema d'equacions lineals · Veure més »
Sistema de numeració Hindú-Àrab
Nombres àrabs i àrab-occidentals en un senyal de trànsit a Abu Dhabi El sistema de numeració hindu–àrabDavid Eugene Smith and Louis Charles Karpinski, The Hindu–Arabic Numerals, 1911 o sistema de numeració hindú, un sistema de numeració posicional decimal, és el sistema més comú per la representació simbòlica de nombres al món.
Nou!!: Nombre racional і Sistema de numeració Hindú-Àrab · Veure més »
Sistema duodecimal
El sistema duodecimal és un sistema numèric de base dotze.
Nou!!: Nombre racional і Sistema duodecimal · Veure més »
Sistema no lineal
En matemàtiques i ciència, un sistema no lineal és un sistema en què el canvi de la sortida no és proporcional al canvi de l'entrada.
Nou!!: Nombre racional і Sistema no lineal · Veure més »
Sociologia de l'esport
La sociologia de l'esport és una línia de recerca dels estudis culturals.
Nou!!: Nombre racional і Sociologia de l'esport · Veure més »
Sociologia de la moda
La sociologia de la moda estudia la moda des de la societat mateixa.
Nou!!: Nombre racional і Sociologia de la moda · Veure més »
Successió de Cauchy
En matemàtiques, una successió de Cauchy és una successió tal que, parlant intuïtivament, la distància entre els seus elements es va fent més petita a mesura que s'avança en la successió, fins al punt que la distància entre dos dels seus elements pot ser tan petita com vulguem.
Nou!!: Nombre racional і Successió de Cauchy · Veure més »
Successió de Farey
En matemàtiques, la seqüència de Farey o successió de Farey d'ordre n és la seqüència de les fraccions irreductibles entre 0 i 1, o sense aquesta restricció,La seqüència de totes les fraccions reduïdes amb denominadors no superiors a n, enumerades per ordre de la seva mida, s'anomena seqüència de Farey d'ordre n. Amb el comentari: «Aquesta definició de les seqüències de Farey sembla ser la més convenient.
Nou!!: Nombre racional і Successió de Farey · Veure més »
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Nou!!: Nombre racional і Suma · Veure més »
Tall de Dedekind
Un tall de Dedekind separa el conjunt dels nombres racionals en dos subconjunts: aquells que el seu quadrat és més petit que 2 i aquells que el seu quadrat és més gran que 2. Aquest tall es pot identificar amb el nombre irracional \sqrt 2. El conjunt dels talls de Dedekind es pot fer servir per construir el conjunt dels nombres reals a partir dels nombres racionals. En matemàtiques, un tall de Dedekind d'un conjunt totalment ordenat E és una parella (A,B) de subconjunts de E, que formen una partició de E, i on tot element de A és més petit que tot element de B. De certa manera, aquest tall conceptualitza alguna cosa que es trobaria «entre» A i B, però que no ha de ser per força un element de E. Els talls de Dedekind van ser introduïts per Richard Dedekind com a mitjà de construcció del conjunt dels nombres reals (presentant de manera formal el que es troba «entre» els nombres racionals).
Nou!!: Nombre racional і Tall de Dedekind · Veure més »
Taula de símbols matemàtics
Símbols matemàtics s'utilitzen en matemàtica dins les fórmules i les proposicions.
Nou!!: Nombre racional і Taula de símbols matemàtics · Veure més »
Temps imaginari
El temps imaginari és una representació matemàtica del temps que apareix en alguns estudis de relativitat especial i de mecànica quàntica.
Nou!!: Nombre racional і Temps imaginari · Veure més »
Teorema de Kronecker
En matemàtiques, el teorema de Kronecker és un resultat en aproximació diofàntica aplicat a molts nombres reals 'xi '; i' ≤ N, que generalitza el teorema d'equidistribució, el fet que un subgrup cíclic infinit del cercle unitari és un subconjunt dens.
Nou!!: Nombre racional і Teorema de Kronecker · Veure més »
Teorema de les unitats de Dirichlet
En teoria de nombres algebraics, el teorema de les unitats de Dirichlet determina l'estructura del grup de les unitats d'un cos de nombres dels enters algebraics d'un cos de nombres K. El grup de les unitats designa el conjunt dels elements invertibles d'un anell commutatiu unitari.
Nou!!: Nombre racional і Teorema de les unitats de Dirichlet · Veure més »
Teorema de Rouché-Frobenius
En matemàtiques, es coneix com a Teorema de Rouché-Frobenius (pels matemàtics Eugène Rouché i Ferdinand Georg Frobenius), un teorema que estableix la condició d'existència de solucions en els sistemes d'equacions lineals.
Nou!!: Nombre racional і Teorema de Rouché-Frobenius · Veure més »
Teorema de Taniyama-Shimura
El teorema de Taniyama–Shimura estableix una connexió important entre les corbes el·líptiques, que són objectes de la geometria algebraica, i les formes modulars, que són determinades funcions holomorfes habituals en teoria de nombres.
Nou!!: Nombre racional і Teorema de Taniyama-Shimura · Veure més »
Teorema del punt fix de Lefschetz
En matemàtiques, el teorema del punt fix de Lefschetz és una fórmula que explica els punts fixos d'un mapatge continu a partir d'un espai topològic compacte X a si mateix mitjançant traces de les assignacions induïdes en els grups d'homologia de X. S'anomena així en honor del matemàtic Salomon Lefschetz, el primer en definir-lo el 1926.
Nou!!: Nombre racional і Teorema del punt fix de Lefschetz · Veure més »
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Nou!!: Nombre racional і Teoria de conjunts · Veure més »
Teoria de Galois
Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.
Nou!!: Nombre racional і Teoria de Galois · Veure més »
Teoria de models
La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica.
Nou!!: Nombre racional і Teoria de models · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Nombre racional і Teoria de nombres · Veure més »
Teoria de nombres algebraics
Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.
Nou!!: Nombre racional і Teoria de nombres algebraics · Veure més »
Transcendència (desambiguació)
Matemàtiques.
Nou!!: Nombre racional і Transcendència (desambiguació) · Veure més »
Triangle heronià
En geometria, un triangle heronià és un triangle que té la longitud de les seves arestes i la seva àrea de valor enter.
Nou!!: Nombre racional і Triangle heronià · Veure més »
Trisecció de l'angle
Alguns angles. Regles. Els regles mostrats estan marcats — un regle ideal està sense marcar. compàs. El problema de trisecar l'angle és un problema clàssic de construcció amb regle i compàs dels antics matemàtics grecs.
Nou!!: Nombre racional і Trisecció de l'angle · Veure més »
Valors particulars de la funció gamma
La funció gamma és una funció especial important en matemàtiques.
Nou!!: Nombre racional і Valors particulars de la funció gamma · Veure més »
0,999...
En matemàtiques, el nombre 0,999… amb el 9 com un nombre decimal periòdic,També es pot escriure amb un circumflex 0,\widehat, amb una barra 0,\bar, amb un punt 0,\dot, o entre parèntesis 0,(9)\,\! denota el nombre natural '''u'''.
Nou!!: Nombre racional і 0,999... · Veure més »
1 + 1 + 1 + 1 + ⋯
alt.
Nou!!: Nombre racional і 1 + 1 + 1 + 1 + ⋯ · Veure més »
Redirigeix aquí:
Nombre Racional, Nombres racionals, Número racional, Números racionals, Racional, Racionals, .
