Taula de continguts
61 les relacions: A New System of Chemical Philosophy, Al·lotropia, Aluminat, Amoníac, Àcid sulfúric, Carboni, CHON, Classificació de Nickel-Strunz, Compost organometàl·lic, Compost orgànic, Curitiba, Diagrama d'Ellingham, Dinitrogen, Elements del període 1, Elements del període 2, Elements del període 3, Elements del període 4, Elements del període 5, Elements del període 6, Elements del període 7, Elements natius, Enllaç covalent, Enllaç iònic, Enllaç químic, Fòsfor, Fòsfor (desambiguació), Grup del carboni, Hidròxid de sodi, Hidrogen, Hidrur, Lantanoide, Llista d'elements químics, Llista de compostos inorgànics, Méthode de Nomenclature Chimique, Metall, Metall del bloc p, Moissanita, Nierita, Nitrogen, Nomenclatura química, Organosilícic, Oxigen, Oxoanió, Oxoàcid, Pararsenolamprita, Període de la taula periòdica, Pnicur, Poloni, Portada/article gener 11, Rosickýita, ... Ampliar l'índex (11 més) »
A New System of Chemical Philosophy
A New System of Chemical Philosophy, en català Un Nou Sistema de Filosofia Química és un llibre del químic anglès John Dalton (1766-1844), publicat a Manchester en dos volums entre 1808 i 1827, on s'exposa la primera teoria atòmica moderna.
Veure No-metall і A New System of Chemical Philosophy
Al·lotropia
grafit són dos al·lòtrops del carboni, dues formes d'un element químic pur que difereix en la seva estructura cristal·lina. L'al·lotropia és la facultat que tenen certs elements químics d'existir en dues o més formes en el mateix estat físic amb propietats físiques diferents i, en general, per algunes de llurs propietats químiques.
Veure No-metall і Al·lotropia
Aluminat
Un aluminat és un compost químic oxoanió que conté alumini i oxigen.
Veure No-metall і Aluminat
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Veure No-metall і Amoníac
Àcid sulfúric
Làcid sulfúric és un oxoàcid de fórmula H2SO4.
Veure No-metall і Àcid sulfúric
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure No-metall і Carboni
CHON
Els diàmetres atòmics relatius de carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen, fòsfor, i sofre CHON és un acrònim mnemotècnic pels quatre elements més comuns en els organismes vius: carboni, hidrogen, oxigen, i nitrogen.
Veure No-metall і CHON
Classificació de Nickel-Strunz
La classificació de Nickel-Strunz és un sistema de classificació fet servir universalment en mineralogia, que es basa en la composició química dels minerals.
Veure No-metall і Classificació de Nickel-Strunz
Compost organometàl·lic
L'uracè és un compost organometàl·lic del grup dels metal·locens Molts catalitzadors són compostos organometàl·lics Reactiu de Bild-Tebbes, un compost organometàl·lic de titani i alumini. Un compost organometàl·lic és un compost orgànic en el qual els àtoms de carboni formen enllaços covalents, és a dir, comparteixen electrons, amb un àtom metàl·lic.
Veure No-metall і Compost organometàl·lic
Compost orgànic
Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.
Veure No-metall і Compost orgànic
Curitiba
Curitiba és un municipi brasiler fundat l'any 1693, capital de l'estat del Paraná.
Veure No-metall і Curitiba
Diagrama d'Ellingham
Diagrama d'Ellingham Un diagrama d'Ellingham és un gràfic que mostra la dependència de la temperatura de l'estabilitat dels compostos.
Veure No-metall і Diagrama d'Ellingham
Dinitrogen
El nitrogen molecular o dinitrogen (generalment anomenat només nitrogen) és una molècula diatòmica homonuclear formada per dos àtoms de nitrogen.
Veure No-metall і Dinitrogen
Elements del període 1
Un element del període 1 és un dels elements químics de la primera filera (o període) de la taula periòdica d'elements químics.
Veure No-metall і Elements del període 1
Elements del període 2
Un element del període 2 és un dels elements químics de la segona filera (o període) de la taula periòdica dels elements.
Veure No-metall і Elements del període 2
Elements del període 3
Un element del període 3 és un dels elements químics de la tercera filera (o període) de la taula periòdica dels elements.
Veure No-metall і Elements del període 3
Elements del període 4
Un element del període 4 és un dels elements químics de la quarta filera (o període) de la taula periòdica dels elements.
Veure No-metall і Elements del període 4
Elements del període 5
Un element del període 5 és un dels elements químics de la cinquena filera (o període) de la taula periòdica dels elements.
Veure No-metall і Elements del període 5
Elements del període 6
Un element del període 6 és un dels elements químics de la sisena filera (o període) de la taula periòdica dels elements, incloent-hi els lantanoides.
Veure No-metall і Elements del període 6
Elements del període 7
Un element del període 7 és un dels elements químics de la setena filera (o període) de la taula periòdica dels elements, incloguent-hi els actínids.
Veure No-metall і Elements del període 7
Elements natius
Coure natiu Or natiu Plata nativa Plom natiu Electre Auricuprur Platí natiu Bismut (sintètic) Sofre natiu Diamant Els elements natius són aquells elements que es produeixen en la natura en forma no combinada amb una estructura cristal·lina diferent.
Veure No-metall і Elements natius
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Veure No-metall і Enllaç covalent
Enllaç iònic
Esquema de l'enllaç iònic en el clorur de sodi Estructura d'un cristall de fluorur d'argent L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals.
Veure No-metall і Enllaç iònic
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Veure No-metall і Enllaç químic
Fòsfor
El fòsfor és l'element químic de símbol P i nombre atòmic 15.
Veure No-metall і Fòsfor
Fòsfor (desambiguació)
* Fòsfor (element químic), element químic de nombre atòmic 15 i símbol P. És un no-metall multivalent pertanyent al grup del nitrogen (grup 15) que es troba en la natura combinat en fosfats inorgànics i en organismes vius però mai en estat natiu.
Veure No-metall і Fòsfor (desambiguació)
Grup del carboni
El grup del carboni, o grup 14 de la taula periòdica, està constituït pels elements químics que tenen configuració electrònica ns² np², i conté els següents sis elements: carboni (C), silici (Si), germani (Ge), estany (Sn), plom (Pb) i flerovi (Fl).
Veure No-metall і Grup del carboni
Hidròxid de sodi
Lhidròxid de sodi conegut com a sosa càustica, és un compost inorgànic, un hidròxid, constituït per cations sodi Na+i anions hidròxid OH-enllaçats mitjançant enllaç iònic.
Veure No-metall і Hidròxid de sodi
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure No-metall і Hidrogen
Hidrur
Fitxer:Arsine-3D-balls.png|Model de boles de la molècula d'arsà AsH3 Fitxer:Arsine.png|Estructura de la molècula d'arsà AsH3 Un hidrur és un compost químic constituït per la combinació de l'hidrogen amb un o més elements diferents.
Veure No-metall і Hidrur
Lantanoide
Mostres dels lantanoides, excepte del prometi que és radioactiuSituació dels lantanoides dins la taula periòdica Un lantanoide, o lantànid, és cadascun dels 15 elements químics molt semblants del període 6è de la taula periòdica, els nombres atòmics dels quals van del 57 al 71 (La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu).
Veure No-metall і Lantanoide
Llista d'elements químics
Aquesta és una llista d'elements químics ordenada per nombre atòmic, amb un codi de color per cada tipus d'element.
Veure No-metall і Llista d'elements químics
Llista de compostos inorgànics
Aquest llistat conté els compostos inorgànics més comuns emprats en els laboratoris i en les indústries.
Veure No-metall і Llista de compostos inorgànics
Méthode de Nomenclature Chimique
El Méthode de Nomenclature Chimique, en català Mètode de Nomenclatura Química, és un llibre publicat el 1787 a París pels químics francesos Louis Bernard Guyton de Morveau (1737-1816), Antoine Laurent Lavoisier (1743-1794), Claude Louis Berthollet (1748-1822) i Antoine François Fourcroy (1755-1809), on s'estableix per primera vegada un mètode sistemàtic per anomenar les substàncies químiques.
Veure No-metall і Méthode de Nomenclature Chimique
Metall
pàgines.
Veure No-metall і Metall
Metall del bloc p
Els elements metàl·lics situats a la taula periòdica, juntament amb els metal·loides (o semimetalls), dins del bloc ''p'' es distingixen dels metalls d'altres blocs de la taula; en alguns casos són denominats «altres metalls».
Veure No-metall і Metall del bloc p
Moissanita
La moissanita és un mineral de la classe dels elements natius.
Veure No-metall і Moissanita
Nierita
La nierita és un mineral de la classe dels elements natius.
Veure No-metall і Nierita
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure No-metall і Nitrogen
Nomenclatura química
La nomenclatura química és el conjunt de normes per tal de generar els noms pels diferents compostos químics de forma sistemàtica.
Veure No-metall і Nomenclatura química
Organosilícic
Un organosilícic és un compost químic que conté àtoms de carboni enllaçats a àtoms de silici, que formen una cadena, i altres àtoms d'elements de no-metalls.
Veure No-metall і Organosilícic
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure No-metall і Oxigen
Oxoanió
Un oxoanió és un compost químic la fórmula genèrica del qual és AxOyz− (on A representa un element químic, generalment un no-metall, i O representa un àtom d'oxigen).
Veure No-metall і Oxoanió
Oxoàcid
Un oxoàcid és un compost químic que conté oxigen, almenys un altre element i almenys un hidrogen lligat a l'oxigen, H-O-X, i que produeix una base conjugada per la pèrdua d'ions d'hidrogen (hidrons) positius, H+.
Veure No-metall і Oxoàcid
Pararsenolamprita
La pararsenolamprita és un mineral de la classe dels elements natius.
Veure No-metall і Pararsenolamprita
Període de la taula periòdica
A la taula periòdica dels elements cada filera és un període. N'hi ha set. En la taula periòdica dels elements, un període és una filera de la taula.
Veure No-metall і Període de la taula periòdica
Pnicur
Posició del grup del nitrogen a la taula periòdica Un pnicur és un element químic del grup 15 de la taula periòdica o grup del nitrogen.
Veure No-metall і Pnicur
Poloni
El poloni és l'element químic de símbol Po i nombre atòmic 84.
Veure No-metall і Poloni
Portada/article gener 11
Categoria:Articles del dia de gener de la portada 600k.
Veure No-metall і Portada/article gener 11
Rosickýita
La rosickýita és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany al grup del sofre.
Veure No-metall і Rosickýita
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Veure No-metall і Sòlid
Seleni
El seleni és l'element químic de símbol Se i nombre atòmic 34.
Veure No-metall і Seleni
Semimetall
Els semimetalls són una de les tres categories principals d'elements químics, juntament amb els metalls i els no-metalls.
Veure No-metall і Semimetall
Sinoïta
La sinoïta és un mineral de la classe dels elements natius.
Veure No-metall і Sinoïta
Sofre
El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.
Veure No-metall і Sofre
Taula periòdica
upright.
Veure No-metall і Taula periòdica
Tel·luri
El tel·luri o tel·lur és un element químic el símbol del qual és Te el seu nombre atòmic és 52.
Veure No-metall і Tel·luri
Teoria de la dissociació electrolítica
Svante August Arrhenius Les anomalies que tenien les propietats col·ligatives dels electròlits i la conductivitat elèctrica que presentaven les seves dissolucions varen dur al químic suec Svante August Arrhenius a proposar una teoria de la dissociació electrolítica el 1884 a la seva tesi doctoral i després en un article el 1887 que indicava que els electròlits, en dissolució aquosa o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament.
Veure No-metall і Teoria de la dissociació electrolítica
Teoria dualista
Jöns Jacob Berzelius, gravat del 1875 La teoria dualista, o dualística, és una antiga teoria de la química establerta pel químic francès Antoine Laurent Lavoisier (1743-1794) a finals del i desenvolupada pel químic suec Jöns Jacob Berzelius (1779-1848) a principis del amb l'objectiu d'explicar la formació dels compostos químics.
Veure No-metall і Teoria dualista
Titani
El titani és l'element químic de símbol Ti i nombre atòmic 22.
Veure No-metall і Titani
Vint-i-tres
El vint-i-tres és un nombre natural que segueix el vint-i-dos i precedeix el vint-i-quatre.
Veure No-metall і Vint-i-tres
També conegut com No Metall, No metalls, No metàl·lic, No-metàl·lic.