Accés més ràpid que el navegador!
160 les relacions: Aage Niels Bohr, Acadèmia Pontifícia de les Ciències, Accademia Nazionale delle Scienze, Ada Adler, Akademisk Boldklub, Alain Aspect, Aleksandr Kazàntsev, Antigravetat, Arma nuclear, Arthur Conway, Òptica quàntica, Àtom, Àtom de Rydberg, BKS, Blas Cabrera Felipe, Bohri, Bruno Pontecorvo, Buit, Capa d'electrons, Carl Friedrich von Weizsäcker, Causalitat (física), Charles Galton Darwin, Christian Bohr, Configuració electrònica, Congrés Solvay, Constant de Planck, Constant de Rydberg, Copenhaguen, Copenhaguen (obra de teatre), Cronologia de la física de partícules, Cronologia de la química, Danesos, David Enskog, Decoherència quàntica, Dinamarca, Doctrina social de Pius XII, Dubni, Edat d'or danesa, Edward Teller, Efecte Bohr, Electró, Element químic, Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història, Energia del punt zero, Energia nuclear, Enrico Fermi, Equació de Schrödinger, Ernest Rutherford, Espectre, Espectroscopista, ..., Estats de Rydberg, Ettore Majorana, Experiment de Franck-Hertz, Experiment de Rutherford, Física atòmica, Física de partícules, Física teòrica, Fórmula de Rydberg, Fórmula de Weizsäcker, Felix Bloch, Fissió nuclear, Gas noble, Godfrey Harold Hardy, Gravitó, Guerra dels elements transfermis, Guerra nuclear, Hafni, Harald Bohr, Harold Clayton Urey, Heike Kamerlingh Onnes, Hendrik Anthony Kramers, Hendrika Johanna van Leeuwen, Henry Moseley, Herman Zanstra, Hidrogen triatòmic, Història de la ciència, Història de la física, Història de la mecànica quàntica, Història de la taula periòdica, Història de les armes nuclears, Homi Jehangir Bhabha, Ida Noddack, Inge Lehmann, Institut Niels Bohr, Interpretació de Copenhaguen, Interpretacions de la mecànica quàntica, Irène Joliot-Curie, Johann Balmer, Joseph John Thomson, Karen Barad, Katharine Way, Lev Landau, Life, Linus Carl Pauling, Lise Meitner, Llibres clàssics de la ciència, Llista d'astrònoms, Llista de cràters de la Lluna: A-B, Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física, Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor, Ludwig Bieberbach, Magnetó de Bohr, Marcel Brillouin, Margaret Gowing, Matemàtiques i futbol, Max Born, Max Delbrück, Mecànica, Mecànica quàntica, Medalla Copley, Medalla Hughes, Medalla Matteucci, Medalla Max Planck, Model atòmic, Model atòmic de Bohr, Model atòmic de Rutherford, Model atòmic de Sommerfeld, Nevill Francis Mott, Niels Erik Nørlund, Nielsbohrita, Nucli atòmic, Operació Telemark, Oppenheimer (pel·lícula), Orde de l'Elefant, Oskar Klein, Otto Robert Frisch, Paul Adrien Maurice Dirac, Paul Ehrenfest, Peter Debye, Philosophical Magazine, Piet Hein (científic), Premi Faraday Lectureship, Principi d'Aufbau, Principi d'exclusió de Pauli, Principi d'incertesa de Heisenberg, Principi de complementarietat, Principi de correspondència (física), Proti, Química nuclear, Radi de Bohr, Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres, Robert Oppenheimer, Serendipitat, Si un arbre cau al bosc, Teoria atòmica, Thomas Kuhn, Trinity (assaig nuclear), Trinity College (Cambridge), Univers paral·lel, Universitat Georg-August de Göttingen, Walter Heitler, Werner Heisenberg, Werner Wolf Glaser, Yoshio Nishina, 18 de novembre, 1885, 1913, 1922, 1962, 7 d'octubre. Ampliar l'índex (110 més) »
Aage Niels Bohr
Aage Niels Bohr (Copenhaguen, 1922 - Copenhaguen, 2009) fou un físic danès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1975 pels seus estudis sobre els nucleons.
Nou!!: Niels Bohr і Aage Niels Bohr · Veure més »
Acadèmia Pontifícia de les Ciències
La Acadèmia Pontifícia de les Ciències és un òrgan independent de la Santa Seu creada el 1603 però que s'ha refundat diverses vegades.
Nou!!: Niels Bohr і Acadèmia Pontifícia de les Ciències · Veure més »
Accademia Nazionale delle Scienze
LAccademia Nazionale delle Scienze detta dei XL, en català Acadèmia Nacional de la Ciència dita dels XL, és l'acadèmia italiana de les ciències.
Nou!!: Niels Bohr і Accademia Nazionale delle Scienze · Veure més »
Ada Adler
Ada Sara Adler (Frederiksberg, 18 de febrer de 1878 - Copenhaguen, 28 de desembre de 1946) fou una filòloga clàssica i bibliotecària danesa.
Nou!!: Niels Bohr і Ada Adler · Veure més »
Akademisk Boldklub
LAkademisk Boldklub o AB és un club de futbol danès de la ciutat de Copenhaguen.
Nou!!: Niels Bohr і Akademisk Boldklub · Veure més »
Alain Aspect
Alain Aspect (Agen, 15 de juny de 1947) és un físic i acadèmic francès conegut sobretot per haver realitzat la primera prova concloent relacionada amb una de les paradoxes fonamentals de la mecànica quàntica: la paradoxa Einstein-Podolsky-Rosen.
Nou!!: Niels Bohr і Alain Aspect · Veure més »
Aleksandr Kazàntsev
fou un escriptor de ciència-ficció soviètic i rus, ufòleg i compositor d'escacs.
Nou!!: Niels Bohr і Aleksandr Kazàntsev · Veure més »
Antigravetat
Representació artística d'un vehicle antigravetat fictici L'antigravetat és una força teòrica o hipotètica predita per les lleis de la física d'altes energies que consisteix en la repulsió de tots els cossos a causa d'una força que és igual en magnitud a la gravetat, però en comptes de ser atractiva, és repulsiva.
Nou!!: Niels Bohr і Antigravetat · Veure més »
Arma nuclear
Núvol radioactiu després de l'explosió de la bomba atòmica de Nagasaki (1945) Una arma nuclear és una arma que genera una gran quantitat d'energia a partir d'una reacció de fissió o de fusió nuclear.
Nou!!: Niels Bohr і Arma nuclear · Veure més »
Arthur Conway
va ser un físic i matemàtic irlandès, que va ser director del University College Dublin.
Nou!!: Niels Bohr і Arthur Conway · Veure més »
Òptica quàntica
A física l'òptica quàntica és un camp d'investigació que s'ocupa de l'aplicació de la mecànica quàntica a fenòmens que impliquen la llum i les seves interaccions amb la matèria.
Nou!!: Niels Bohr і Òptica quàntica · Veure més »
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Nou!!: Niels Bohr і Àtom · Veure més »
Àtom de Rydberg
'''Figura 1:''' Nivells d'energia en el liti atòmic mostrant les sèries de Rydberg en els 3 valors més baixos del moment angular en el moment angular orbital. Un àtom de Rydberg és un àtom excitat amb un o més electrons que tenen un nombre quàntic principal molt alt.
Nou!!: Niels Bohr і Àtom de Rydberg · Veure més »
BKS
* BKS Lechia Gdańsk (de l'acrònim en polonès de Budowlany Klub Sportowy), club de futbol de la ciutat de Gdańsk (Polònia).
Nou!!: Niels Bohr і BKS · Veure més »
Blas Cabrera Felipe
Blas Cabrera y Felipe (Arrecife, Lanzarote, 20 de maig de 1878 - Mèxic DF, 1 d'agost de 1945) va ser un físic canari, considerat un dels científics espanyols més importants de la història.
Nou!!: Niels Bohr і Blas Cabrera Felipe · Veure més »
Bohri
El bohri és un element químic sintètic el símbol del qual és Bh i el seu nombre atòmic és 107.
Nou!!: Niels Bohr і Bohri · Veure més »
Bruno Pontecorvo
va ser un físic nuclear italià i soviètic, un dels primers assistents d'Enrico Fermi i autor de nombrosos estudis de física d'altes energies, especialment sobre neutrins.
Nou!!: Niels Bohr і Bruno Pontecorvo · Veure més »
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Nou!!: Niels Bohr і Buit · Veure més »
Capa d'electrons
La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.
Nou!!: Niels Bohr і Capa d'electrons · Veure més »
Carl Friedrich von Weizsäcker
Carl Friedrich Freiherr von Weizsäcker (28 de juny de 1912, Kiel, Alemanya - 28 d'abril de 2007, Starnberg, Alemanya) va ser un físic i filòsof alemany.
Nou!!: Niels Bohr і Carl Friedrich von Weizsäcker · Veure més »
Causalitat (física)
En física, el terme causalitat descriu la relació entre causes i efectes, i és fonamental en totes les ciències naturals, especialment en física.
Nou!!: Niels Bohr і Causalitat (física) · Veure més »
Charles Galton Darwin
va ser un matemàtic i físic britànic, net de Charles Darwin i fill de George Darwin.
Nou!!: Niels Bohr і Charles Galton Darwin · Veure més »
Christian Bohr
Christian Harald Lauritz Peter Emil Bohr (1855-1911) fou un fisiòleg danès.
Nou!!: Niels Bohr і Christian Bohr · Veure més »
Configuració electrònica
440x440px La configuració electrònica és la distribució dels electrons en els orbitals atòmics al voltant del nucli atòmic d'un àtom o en els orbitals moleculars d'una molècula.
Nou!!: Niels Bohr і Configuració electrònica · Veure més »
Congrés Solvay
P. Langevin. Els Congressos Solvay (sovint anomenats Conferències Solvay) són unes trobades entre científics que tenen lloc des de 1911.
Nou!!: Niels Bohr і Congrés Solvay · Veure més »
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Nou!!: Niels Bohr і Constant de Planck · Veure més »
Constant de Rydberg
Les línies visibles de l'espectre d'emissió de l'hidrogen o sèrie de Balmer. H-alfa és la línia vermella de la dreta. La constant de Rydberg (símbol R∞) és una constant fonamental de la física que permet obtenir el nombre d'ona de cadascuna de les línies de l'espectre atòmic format per sèries similars a les de l'hidrogen.
Nou!!: Niels Bohr і Constant de Rydberg · Veure més »
Copenhaguen
Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.
Nou!!: Niels Bohr і Copenhaguen · Veure més »
Copenhaguen (obra de teatre)
Copenhaguen (en l'anglès original: Copenhagen) és una obra de teatre de l'autor britànic Michael Frayn.
Nou!!: Niels Bohr і Copenhaguen (obra de teatre) · Veure més »
Cronologia de la física de partícules
És convenient establir una cronologia dels descobriments en física de partícules tant experimentals com teòrics, car sovint els primers sorgeixen a conseqüència de prediccions fetes pels segons.
Nou!!: Niels Bohr і Cronologia de la física de partícules · Veure més »
Cronologia de la química
teoria atòmica. La cronologia de la química és un llistat d'obres, descobriments, idees, invents i experiments importants que han canviat l'enteniment de la humanitat sobre la ciència en el camp de la química.
Nou!!: Niels Bohr і Cronologia de la química · Veure més »
Danesos
Els danesos (en danès, danskere) són els membres d'un grup ètnic escandinau nadius de Dinamarca i que parlen danès.
Nou!!: Niels Bohr і Danesos · Veure més »
David Enskog
va ser un físic i matemàtic suec.
Nou!!: Niels Bohr і David Enskog · Veure més »
Decoherència quàntica
Acumulació d'electrons amb el pas del temps en l'experiment de Young, els patrons d'interferència són un efecte típicament quàntic associat a un estat pur (estat coherent), en presència de decoherencia quàntica el patró d'interferència desapareixeria. La decoherència quàntica és el terme acceptat i utilitzat en mecànica quàntica per explicar com un estat quàntic entrellaçat pot donar lloc a un estat físic clàssic (no entrellaçat).
Nou!!: Niels Bohr і Decoherència quàntica · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Niels Bohr і Dinamarca · Veure més »
Doctrina social de Pius XII
Pius XII La doctrina social del papa Pius XII fa referència a encícliques, constitucions apostòliques i discursos del papa Pius XII sobre qüestions no teològiques relacionades amb la medicina, la ciència, l'educació, la justícia social, la família i la sexualitat i les ocupacions.
Nou!!: Niels Bohr і Doctrina social de Pius XII · Veure més »
Dubni
El dubni és l'element químic de símbol Db i nombre atòmic 105.
Nou!!: Niels Bohr і Dubni · Veure més »
Edat d'or danesa
Christoffer Wilhelm Eckersberg, ''Dona davant del mirall'', 1841. Neoclassicisme francès transmutat en estil Biedermeier. LEdat d'or danesa (en danès Den danske guldalder) o Escola de Copenhaguen (en danès Københavnerskolen) «...
Nou!!: Niels Bohr і Edat d'or danesa · Veure més »
Edward Teller
Edward Teller (Budapest, 15 de gener de 1908 - Stanford, Estats Units, 9 de setembre de 2003), fou un físic d'origen hongarès, naturalitzat estatunidenc a partir de 1941, país al qual havia emigrat el 1935 fugint de les persecucions de l'Alemanya de Hitler.
Nou!!: Niels Bohr і Edward Teller · Veure més »
Efecte Bohr
Corba de dissociació de l'hemoglobina. La línia de punts vermella correspon al desplaçament causat per l'efecte Bohr L'efecte Bohr és una propietat de l'hemoglobina descrit inicialment el 1904 pel fisiòleg danès Christian Bohr (pare del físic Niels Bohr), que estableix que un increment de la concentració de protons i/o de diòxid de carboni suposa la disminució de l'afinitat de l'hemoglobina per l'oxigen.
Nou!!: Niels Bohr і Efecte Bohr · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Niels Bohr і Electró · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Niels Bohr і Element químic · Veure més »
Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història
Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història (en anglès, The 100: A Ranking of the Most Influential Persons in History) és un llibre escrit el 1978 per Michael H. Hart, un astrofísic nord-americà.
Nou!!: Niels Bohr і Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història · Veure més »
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Nou!!: Niels Bohr і Energia del punt zero · Veure més »
Energia nuclear
Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.
Nou!!: Niels Bohr і Energia nuclear · Veure més »
Enrico Fermi
fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.
Nou!!: Niels Bohr і Enrico Fermi · Veure més »
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Nou!!: Niels Bohr і Equació de Schrödinger · Veure més »
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Nou!!: Niels Bohr і Ernest Rutherford · Veure més »
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Nou!!: Niels Bohr і Espectre · Veure més »
Espectroscopista
Un espectroscopista és un científic (físic, químic, astrònom…) especialista en les tècniques de l'espectroscòpia (espectroscòpia atòmica, espectroscòpia infraroja, espectroscòpia Raman, ressonància magnètica nuclear, etc.).
Nou!!: Niels Bohr і Espectroscopista · Veure més »
Estats de Rydberg
Estats de Rydberg. Distribució de probabilitat d'un àtom de Rydberg en l'estat d'hidrogen dels 35 s. Els estats de Rydberg d'un àtom o molècula són estats excitats electrònicament amb energies que segueixen la fórmula de Rydberg mentre convergeixen en un estat iònic amb una energia d'ionització.
Nou!!: Niels Bohr і Estats de Rydberg · Veure més »
Ettore Majorana
Ettore Majorana (Catània, 5 d'agost de 1906 - mort probablement el 27 de març de 1938) va ser un físic italià que treballà en les masses dels neutrins.
Nou!!: Niels Bohr і Ettore Majorana · Veure més »
Experiment de Franck-Hertz
Lexperiment de Franck-Hertz és una experiència duta a terme el 1914 pels físics alemanys James Franck (1882-1964) i Gustav Ludwig Hertz (1887-1975) que provà l'existència de nivells d’energia discrets als àtoms així com havia previst el físic danès Niels Bohr (1985-1962) en el seu model atòmic de 1913, això és la seva quantització, i la possibilitat d’excitar-los per mètodes no òptics.
Nou!!: Niels Bohr і Experiment de Franck-Hertz · Veure més »
Experiment de Rutherford
Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.
Nou!!: Niels Bohr і Experiment de Rutherford · Veure més »
Física atòmica
Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).
Nou!!: Niels Bohr і Física atòmica · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Niels Bohr і Física de partícules · Veure més »
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Nou!!: Niels Bohr і Física teòrica · Veure més »
Fórmula de Rydberg
La fórmula de Rydberg com apareixia en un escrit de novembre de 1888 La fórmula Rydberg és usada en la física atòmica per descriure les longituds d'ones de les línies espectrals de molts elements químics.
Nou!!: Niels Bohr і Fórmula de Rydberg · Veure més »
Fórmula de Weizsäcker
En física nuclear, la fórmula de Weizsäcker, també coneguda com a fórmula semiempírica de la massa (SEMF, en anglès), és una fórmula que s'usa per a aproximar la massa i altres propietats d'un nucli atòmic.
Nou!!: Niels Bohr і Fórmula de Weizsäcker · Veure més »
Felix Bloch
Felix Bloch (Zúric, Suïssa, 1905 - San Francisco, EUA, 1983) fou un físic nord-americà, d'origen suís, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1952.
Nou!!: Niels Bohr і Felix Bloch · Veure més »
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Nou!!: Niels Bohr і Fissió nuclear · Veure més »
Gas noble
Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.
Nou!!: Niels Bohr і Gas noble · Veure més »
Godfrey Harold Hardy
Godfrey Harold Hardy (3 de febrer de 1877 - 1 de desembre de 1947) fou un rellevant matemàtic anglès, reconegut pels seus treballs en els camps de la teoria de nombres i en l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Niels Bohr і Godfrey Harold Hardy · Veure més »
Gravitó
El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.
Nou!!: Niels Bohr і Gravitó · Veure més »
Guerra dels elements transfermis
La guerra dels elements transfermis és el nom que rep la polèmica sobre els elements que estan més enllà del fermi dins la taula periòdica.
Nou!!: Niels Bohr і Guerra dels elements transfermis · Veure més »
Guerra nuclear
Tità II, en servei amb les Forces Aèries dels Estats Units entre 1962 i 1986. La guerra nuclear és un tipus de guerra que es duu a terme mitjançant l'ús d'armes nuclears, una classe d'arma de destrucció massiva.
Nou!!: Niels Bohr і Guerra nuclear · Veure més »
Hafni
L'hafni és l'element químic de símbol Hf i nombre atòmic 72.
Nou!!: Niels Bohr і Hafni · Veure més »
Harald Bohr
Harald August Bohr (Copenhaguen, 22 d'abril de 1887 – 22 de gener de 1951) va ser un matemàtic i futbolista danès.
Nou!!: Niels Bohr і Harald Bohr · Veure més »
Harold Clayton Urey
Harold Clayton Urey (Walkerton, EUA 1893 - La Jolla 1981) fou un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1934.
Nou!!: Niels Bohr і Harold Clayton Urey · Veure més »
Heike Kamerlingh Onnes
Heike Kamerlingh Onnes (Groningen, Països Baixos, 1853 - Leiden, Països Baixos, 1926) fou un físic neerlandès, descobridor de la superconductivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1913.
Nou!!: Niels Bohr і Heike Kamerlingh Onnes · Veure més »
Hendrik Anthony Kramers
va ser un físic i matemàtic neerlandès.
Nou!!: Niels Bohr і Hendrik Anthony Kramers · Veure més »
Hendrika Johanna van Leeuwen
Hendrika Johanna van Leeuwen (3 de juliol de 1887 – 26 de febrer de 1974) fou una física holandesa, coneguda per les seves contribucions pioneres a la teoria de magnetisme.
Nou!!: Niels Bohr і Hendrika Johanna van Leeuwen · Veure més »
Henry Moseley
Henry Gwyn Jeffreys Moseley (Weymouth, Dorset, 23 de novembre de 1887 – Gallipoli, Imperi Otomà, 10 d'agost de 1915) fou un físic anglès.
Nou!!: Niels Bohr і Henry Moseley · Veure més »
Herman Zanstra
Herman Zanstra (Schoterland, 3 de novembre de 1894 - Haarlem, 2 d'octubre de 1972) va ser un astrònom frisó / neerlandès.
Nou!!: Niels Bohr і Herman Zanstra · Veure més »
Hidrogen triatòmic
Hidrogen triatòmic o H₃ és una molècula triatòmica inestable que conté només hidrogen.
Nou!!: Niels Bohr і Hidrogen triatòmic · Veure més »
Història de la ciència
La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.
Nou!!: Niels Bohr і Història de la ciència · Veure més »
Història de la física
La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.
Nou!!: Niels Bohr і Història de la física · Veure més »
Història de la mecànica quàntica
llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.
Nou!!: Niels Bohr і Història de la mecànica quàntica · Veure més »
Història de la taula periòdica
400x400px La taula periòdica és una ordenació dels elements químics per ordre creixent de nombre atòmic i de manera que queden agrupats els que tenen propietats semblants en les columnes.
Nou!!: Niels Bohr і Història de la taula periòdica · Veure més »
Història de les armes nuclears
Núvols de bolets atòmics sobre Hiroshima (esquerra) i Nagasaki (dreta). Foto presa des d'un dels B-29 que van efectuar l'atac. La història de les armes nuclears relata el desenvolupament de les armes nuclears.
Nou!!: Niels Bohr і Història de les armes nuclears · Veure més »
Homi Jehangir Bhabha
Homi Jehangir Bhabha (Bombai, Índia, 30 d'octubre de 1909 - Bossons Glacier, França, 24 de gener de 1966), més conegut com a Homi J. Bhabha o Homi Bhabha, va ser un físic nuclear indi, director fundador i professor de física a l'Institut Tata d'Investigacions Fonamentals (TIFR).
Nou!!: Niels Bohr і Homi Jehangir Bhabha · Veure més »
Ida Noddack
Ida Noddack, nascuda Ida Eva Tacke, i citada en alguns casos com Ida Noddack-Tacke (Wesel, 25 de febrer de 1896 - Bad Neuenahr-Ahrweiler, 29 d'octubre de 1978), fou una química i física alemanya.
Nou!!: Niels Bohr і Ida Noddack · Veure més »
Inge Lehmann
Inge Lehmann (13 de maig de 1888 - 21 de febrer de 1993) fou una sismòloga danesa.
Nou!!: Niels Bohr і Inge Lehmann · Veure més »
Institut Niels Bohr
LInstitut Niels Bohr, conegut com a NORDITA (acrònim danès de Nordisk Institut for Teoretisk (Atom)fysik; en català Institut Nòrdic de Física Teòrica), és una organització internacional per a la investigació en física teòrica fundada el 1957 per Niels Bohr i el ministre suec Torsten Gustafsson.
Nou!!: Niels Bohr і Institut Niels Bohr · Veure més »
Interpretació de Copenhaguen
La interpretació de Copenhaguen és una interpretació de la mecànica quàntica atribuïda principalment a Born, Heisenberg, Bohr i d'altres.
Nou!!: Niels Bohr і Interpretació de Copenhaguen · Veure més »
Interpretacions de la mecànica quàntica
Una interpretació de la mecànica quàntica és un conjunt d'afirmacions que tracten sobre la completesa, determinisme o manera en què han d'entendre's els resultats de la mecànica quàntica i els experiments relacionats amb elles.
Nou!!: Niels Bohr і Interpretacions de la mecànica quàntica · Veure més »
Irène Joliot-Curie
Irène Joliot-Curie (París, França, 12 de setembre de 1897 - 17 de març de 1956) fou una física i química francesa guardonada amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.
Nou!!: Niels Bohr і Irène Joliot-Curie · Veure més »
Johann Balmer
Johann Jakob Balmer (Lausen, 1 de maig de 1825 - Basilea, 12 de març de 1898), va ser un físic i matemàtic suís.
Nou!!: Niels Bohr і Johann Balmer · Veure més »
Joseph John Thomson
Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.
Nou!!: Niels Bohr і Joseph John Thomson · Veure més »
Karen Barad
Karen Michelle Barad, coneguda com a Karen Barad (EEUU, 29 d'abril de 1956), és una teòrica feminista dels Estats Units.
Nou!!: Niels Bohr і Karen Barad · Veure més »
Katharine Way
Katharine "Kay" Way (Sewickley, 20 de febrer de 1902 – Chapel Hill), 9 de desembre de 1995) fou una física americana coneguda per la seva feina en el Nuclear Data Project.
Nou!!: Niels Bohr і Katharine Way · Veure més »
Lev Landau
fou un físic i matemàtic soviètic que va fer aportacions fonamentals a moltes àrees de la física teòrica i fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1962.
Nou!!: Niels Bohr і Lev Landau · Veure més »
Life
Life és una revista estatunidenca amb diverses etapes de desenvolupament.
Nou!!: Niels Bohr і Life · Veure més »
Linus Carl Pauling
Linus Carl Pauling (Portland, EUA 1901 - Big Sur, 1994) va ser un químic, bioquímic, enginyer químic, activista per la pau i escriptor estatunidenc.
Nou!!: Niels Bohr і Linus Carl Pauling · Veure més »
Lise Meitner
fou una física austríaca d'origen jueu, nacionalitzada sueca.
Nou!!: Niels Bohr і Lise Meitner · Veure més »
Llibres clàssics de la ciència
Es consideren clàssics de la ciència aquells llibres (o articles) relacionats amb ciència, matemàtiques, i en algun cas també enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellevància històrica dels descobriments o avanços tècnics que hi van aportar.
Nou!!: Niels Bohr і Llibres clàssics de la ciència · Veure més »
Llista d'astrònoms
Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.
Nou!!: Niels Bohr і Llista d'astrònoms · Veure més »
Llista de cràters de la Lluna: A-B
Llista de cràters de la Lluna (A-B) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Nou!!: Niels Bohr і Llista de cràters de la Lluna: A-B · Veure més »
Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física
El Premi Nobel de Física va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física».
Nou!!: Niels Bohr і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »
Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
A continuació es mostra una llista de persones que es van donar els seus noms a cràters de la Lluna. La llista de noms aprovats al Gazetteer of Planetary Nomenclature mantingut per la Unió Astronòmica Internacional inclou la persona a qui es fa referència al cràter.
Nou!!: Niels Bohr і Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor · Veure més »
Ludwig Bieberbach
va ser un matemàtic alemany i políticament actiu nazi.
Nou!!: Niels Bohr і Ludwig Bieberbach · Veure més »
Magnetó de Bohr
En física atòmica, el magnetó de Bohr (simbolitzat \mu_\mathrm) és una constant física de moment magnètic que rep el seu nom en honor del físic danès Niels Bohr.
Nou!!: Niels Bohr і Magnetó de Bohr · Veure més »
Marcel Brillouin
Louis "Marcel" Brillouin (19 de desembre de 1854 - 16 de juny de 1948) fou un físic i matemàtic francès que realitzà una gran contribució al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Nou!!: Niels Bohr і Marcel Brillouin · Veure més »
Margaret Gowing
Margaret Mary Gowing né e Elliott, CBE, FBA, FRS (26 d'abril de 1921 - 7 de novembre de 1998) fou una historiadora i arxivera anglesa.
Nou!!: Niels Bohr і Margaret Gowing · Veure més »
Matemàtiques i futbol
Matemàtiques i futbol estan relacionats des que el futbol és un joc.
Nou!!: Niels Bohr і Matemàtiques i futbol · Veure més »
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Nou!!: Niels Bohr і Max Born · Veure més »
Max Delbrück
Max Ludwig Henning Delbrück (Berlín, 4 de setembre de 1906 - Pasadena, 1981) fou un biofísic nord-americà, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1969.
Nou!!: Niels Bohr і Max Delbrück · Veure més »
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Nou!!: Niels Bohr і Mecànica · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Niels Bohr і Mecànica quàntica · Veure més »
Medalla Copley
La medalla Copley és el major reconeixent al treball científic, en qualsevol dels seus camps, atorgada per la Royal Society.
Nou!!: Niels Bohr і Medalla Copley · Veure més »
Medalla Hughes
La Medalla Hughes és una medalla creada el 1902 per la Royal Society.
Nou!!: Niels Bohr і Medalla Hughes · Veure més »
Medalla Matteucci
La Medalla Matteucci és un premi que s'entrega a científics en l'àmbit de la física com a premi pels seus descobriments.
Nou!!: Niels Bohr і Medalla Matteucci · Veure més »
Medalla Max Planck
Medalla Max Planck és un premi anual atorgat per la Deutsche Physikalische Gesellschaft (DGP) (Societat de Física Alemanya) a aquells que contribueixin amb «èxits destacats en el camp de la física teòrica.
Nou!!: Niels Bohr і Medalla Max Planck · Veure més »
Model atòmic
El terme "Model Atòmic" es refereix a qualsevol representació de l'estructura interna d'un àtom que pot derivar a diversos models.
Nou!!: Niels Bohr і Model atòmic · Veure més »
Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.
Nou!!: Niels Bohr і Model atòmic de Bohr · Veure més »
Model atòmic de Rutherford
A sobre, el model atòmic de Thomson i, a sota, el de Rutherford El 1911 Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment.
Nou!!: Niels Bohr і Model atòmic de Rutherford · Veure més »
Model atòmic de Sommerfeld
El model atòmic de Sommerfeld és un model atòmic ideat pel físic alemany Arnold Sommerfeld (1868-1951).
Nou!!: Niels Bohr і Model atòmic de Sommerfeld · Veure més »
Nevill Francis Mott
Nevill Francis Mott CH, FRS (Leeds, Anglaterra, 1905 - Milton Keynes, Anglaterra, 1996) fou un físic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1977.
Nou!!: Niels Bohr і Nevill Francis Mott · Veure més »
Niels Erik Nørlund
va ser un matemàtic, geodèsic i astrònom danès.
Nou!!: Niels Bohr і Niels Erik Nørlund · Veure més »
Nielsbohrita
La nielsbohrita és un mineral de la classe dels fosfats.
Nou!!: Niels Bohr і Nielsbohrita · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Niels Bohr і Nucli atòmic · Veure més »
Operació Telemark
Operació Telemark (títol original en noruec Kampen om tungtvannet) és una sèrie de televisió noruega de només 6 episodis produïda per la cadena pública noruega Norsk Rikskringkasting i en col·laboració amb la també noruega Filkameratene, la danesa Sebasto Film i la britànica Headline Pictures, i distribuïda per SF.
Nou!!: Niels Bohr і Operació Telemark · Veure més »
Oppenheimer (pel·lícula)
Oppenheimer és una pel·lícula de drama històric biogràfic de 2023 dirigida, escrita i coproduïda per Christopher Nolan, basada en la vida de J. Robert Oppenheimer, el físic teòric estatunidenc acreditat per ser el "pare de la bomba atòmica" pel seu paper al Projecte Manhattan, el projecte de la Segona Guerra Mundial que va desenvolupar les primeres armes nuclears.
Nou!!: Niels Bohr і Oppenheimer (pel·lícula) · Veure més »
Orde de l'Elefant
L'Orde de l'Elefant (en danès Elefantordenen) és el màxim orde honorífic danès.
Nou!!: Niels Bohr і Orde de l'Elefant · Veure més »
Oskar Klein
fou un físic teòric suec.
Nou!!: Niels Bohr і Oskar Klein · Veure més »
Otto Robert Frisch
Otto Frisch a Copenhaguen el 1963 Otto Robert Frisch (1 d'octubre de 1904 a Viena; † 22 de setembre de 1979 a Cambridge) va ser un físic britànic d'origen austríac.
Nou!!: Niels Bohr і Otto Robert Frisch · Veure més »
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Niels Bohr і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »
Paul Ehrenfest
fou un físic teòric austríac i holandès, que va fer contribucions importants en el camp de la mecànica estadística i les seves relacions amb la mecànica quàntica, incloent-hi la teoria de transicions de fase i el teorema d'Ehrenfest.
Nou!!: Niels Bohr і Paul Ehrenfest · Veure més »
Peter Debye
Petrus Josephus Wilhelmus Debije o Peter Joseph William Debye (Maastricht, Països Baixos 1884 - Ithaca, EUA 1966) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà, d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1936.
Nou!!: Niels Bohr і Peter Debye · Veure més »
Philosophical Magazine
Philosophical Magazine és una de les revistes científiques més antigues publicades en anglès.
Nou!!: Niels Bohr і Philosophical Magazine · Veure més »
Piet Hein (científic)
Piet Hein (Copenhaguen, Dinamarca, 16 de desembre de 1905 – Funen, 17 d'abril de 1996) va ser un científic, inventor, matemàtic, escriptor i poeta danès.
Nou!!: Niels Bohr і Piet Hein (científic) · Veure més »
Premi Faraday Lectureship
Michael Faraday. Oli de Th. Phillips (1842) El premi Faraday Lectureship és un premi atorgat a excepcionals contribucions en els camps de la química física o de la química teòrica, inicialment cada tres anys i des del 2010 cada dos anys, per la Royal Society of Chemistry.
Nou!!: Niels Bohr і Premi Faraday Lectureship · Veure més »
Principi d'Aufbau
El principi d'Aufbau estableix que els electrons no seran ocupats a nivells superiors d'energia fins que els orbitals menys energètics hagin estat ocupats.
Nou!!: Niels Bohr і Principi d'Aufbau · Veure més »
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Nou!!: Niels Bohr і Principi d'exclusió de Pauli · Veure més »
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Nou!!: Niels Bohr і Principi d'incertesa de Heisenberg · Veure més »
Principi de complementarietat
Fig.1 Experiment d'Afshar, experiment òptic sobre el principi de complementarietat El principi de complementarietat és una aproximació filosòfica introduïda per Niels Bohr en referència al principi d'incertesa de Heisenberg, un principi fonamental de la mecànica quàntica.
Nou!!: Niels Bohr і Principi de complementarietat · Veure més »
Principi de correspondència (física)
El principi de correspondència va ser formulat per primer cop per Niels Bohr el 1923.
Nou!!: Niels Bohr і Principi de correspondència (física) · Veure més »
Proti
El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.
Nou!!: Niels Bohr і Proti · Veure més »
Química nuclear
reprocessament el 95% del combustible gastat podria ser reciclat per ser retornat pel seu ús en una central nuclear (4). La química nuclear és la part de la química que estudia les propietats i aplicacions dels nuclis atòmics mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Niels Bohr і Química nuclear · Veure més »
Radi de Bohr
Al model de Bohr de l'estructura de l'àtom, exposada per Niels Bohr el 1913, els electrons orbiten al voltant del nucli atòmic.
Nou!!: Niels Bohr і Radi de Bohr · Veure més »
Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres
Hans Gram (1685-1748), el catalitzador de la creació de l'Acadèmia La Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres (en danès: Kongelige Danske Videnskabernes Selskab) és una institució de Dinamarca fundada el 1742 amb seu a Copenhaguen que té la missió de promoure la recerca científica.
Nou!!: Niels Bohr і Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres · Veure més »
Robert Oppenheimer
fou un físic estatunidenc, director del Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica, dut a terme durant la Segona Guerra Mundial en el Laboratori Nacional de Los Alamos a Nou Mèxic.
Nou!!: Niels Bohr і Robert Oppenheimer · Veure més »
Serendipitat
Una serendipitat és un descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d'una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents.
Nou!!: Niels Bohr і Serendipitat · Veure més »
Si un arbre cau al bosc
Un arbre caigut al bosc «Si un arbre cau al bosc i no hi ha ningú, fa soroll?» és un kōan budista i un experiment mental filosòfic que genera interrogants respecte a la observació i el coneixement de la realitat.
Nou!!: Niels Bohr і Si un arbre cau al bosc · Veure més »
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Nou!!: Niels Bohr і Teoria atòmica · Veure més »
Thomas Kuhn
Thomas Samuel Kuhn (Cincinnati, Ohio, 18 de juliol del 1922 - Cambridge, Massachusetts, 17 de juny del 1996) va ser un epistemòleg dels Estats Units, popularment més conegut per encunyar el concepte de paradigma i els seus canvis en l'àmbit científic.
Nou!!: Niels Bohr і Thomas Kuhn · Veure més »
Trinity (assaig nuclear)
Trinity va ser el nom en clau de la primera detonació d'una arma nuclear, realitzada per l'exèrcit dels Estats Units a les 5:29 a.m. MWT (11:29:21 GMT) el 16 de juliol de 1945, com a part del Projecte Manhattan.
Nou!!: Niels Bohr і Trinity (assaig nuclear) · Veure més »
Trinity College (Cambridge)
El Trinity College és un college de la Universitat de Cambridge a Anglaterra.
Nou!!: Niels Bohr і Trinity College (Cambridge) · Veure més »
Univers paral·lel
Els universos paral·lels són una concepció mental, en la qual entren en joc l'existència de diversos universos o realitats més o menys independents.
Nou!!: Niels Bohr і Univers paral·lel · Veure més »
Universitat Georg-August de Göttingen
Universitat de Göttingen La Universitat de Göttingen (Georg-August-Universität Göttingen, o Geòrgia Augusta) va ser fundada l'any 1734 per Jordi II, príncep elector de Hannover i rei de la Gran Bretanya.
Nou!!: Niels Bohr і Universitat Georg-August de Göttingen · Veure més »
Walter Heitler
Heinrich Walter Heitler (Karlsruhe, 2 de gener de 1904 - Zúric, 15 de novembre de 1981) fou un físic alemany que va realitzar contribucions a l'electrodinàmica quàntica i la teoria quàntica de camps.
Nou!!: Niels Bohr і Walter Heitler · Veure més »
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Nou!!: Niels Bohr і Werner Heisenberg · Veure més »
Werner Wolf Glaser
Werner Wolf Glaser (Colònia, 14 d'abril de 1913 - Västerås, 29 de març de 2006) va ser un compositor, director, pianista, professor, crític musical i poeta alemany, després nacionalitzat danès i, finalment, suec.
Nou!!: Niels Bohr і Werner Wolf Glaser · Veure més »
Yoshio Nishina
fou un físic japonès, considerat "el pare fundador de la recerca en física moderna al Japó".
Nou!!: Niels Bohr і Yoshio Nishina · Veure més »
18 de novembre
El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Niels Bohr і 18 de novembre · Veure més »
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Nou!!: Niels Bohr і 1885 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Niels Bohr і 1913 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Niels Bohr і 1922 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Niels Bohr і 1962 · Veure més »
7 d'octubre
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Niels Bohr і 7 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bohr, Niels Henrik David Bohr.
