Taula de continguts
77 les relacions: Acropàquia, Alfa-sinucleïna, Antiarrítmic, Anticolinèrgic, Arrítmia sinusal, Arrítmia sinusal respiratòria, Artèria caròtide comuna, Bacillus cereus, Base del crani, Blocador neuromuscular, Blocatge auriculoventricular, Bulb raquidi, Carl Ferdinand Cori, Cèl·lula principal, Còlon, Còndil occipital, Colecistocinina, Coma (medicina), Diafragma (múscul), Digestió, Digoxina, Dolor toràcic, Duodè, Els androides somien xais elèctrics?, Epipló, Ernst Heinrich Weber, Estómac, Forats del crani, François Magendie, Gastrina, Graianotoxina, Gust, Hipotensió arterial, Interocepció, Intestí prim, Laringe, Llista dels músculs del cos humà, Marcapassos cardíac, Múscul aritenoidal, Múscul constrictor inferior de la faringe, Múscul constrictor mitjà de la faringe, Múscul cricoaritenoidal lateral, Múscul cricoaritenoidal posterior, Múscul cricotiroidal, Múscul de l'úvula, Múscul esternoclidomastoidal, Múscul omohioidal, Múscul palatofaringi, Múscul salpingofaringi, Múscul tiroaritenoidal, ... Ampliar l'índex (27 més) »
Acropàquia
Lacropàquia, hipocratisme digital o dit de baqueta de timbal, és una deformació dels dits i de les ungles, que es corben cap al palmell, s'arrodoneixen cap a la part del dors, es nota una hipertròfia de les falanges distals i inconstantment una cianosi local.
Veure Nervi vague і Acropàquia
Alfa-sinucleïna
Lalfa-sinucleïna (α-sinucleïna) és una proteïna petita de 140 aminoàcids amb un pes molecular de 14.460 Da.
Veure Nervi vague і Alfa-sinucleïna
Antiarrítmic
Un antiarítmic és un fàrmac que modifica la velocitat i el ritme dels batecs del cor, i restaura el ritme sinusal normal.
Veure Nervi vague і Antiarrítmic
Anticolinèrgic
Els anticolinèrgics o parasimpaticolítics són un grup de substàncies que bloquegen l'acció del neurotransmissor anomenat acetilcolina (ACh) a les sinapsis del sistema nerviós central i perifèric.
Veure Nervi vague і Anticolinèrgic
Arrítmia sinusal
Larrítmia sinusal és una variació que es troba habitualment del ritme sinusal normal.
Veure Nervi vague і Arrítmia sinusal
Arrítmia sinusal respiratòria
Larrítmia sinusal respiratòria és la variació de la freqüència cardíaca del node sinusal amb el cicle respiratori.
Veure Nervi vague і Arrítmia sinusal respiratòria
Artèria caròtide comuna
Dissecció superficial del costat dret del coll, mostrant les artèries caròtides comunes i subclàviesEn anatomia, les artèries caròtides comunes esquerra i dreta, o simplement caròtides, són artèries que subministren el cap i el coll amb sang oxigenada; es divideixen al coll per formar les artèries caròtides externa i interna.
Veure Nervi vague і Artèria caròtide comuna
Bacillus cereus
Bacillus cereus (o Bacillus cereus sensu stricto) és un eubacteri grampositiu oportunista pertanyent al fílum dels Firmicutes. Presenta un genoma del voltant d'unes 5,75 Megabases (Mb) que codifica per unes 5.630 proteïnes i, com la resta de Firmicutes, presenta un baix percentatge de guanosina i citosina (%GC), del 35% aproximadament.
Veure Nervi vague і Bacillus cereus
Base del crani
En anatomia humana, el crani pot dividir-se per al seu estudi i descripció en dues parts: la porció inferior, o base del crani, i la superior, la calota o volta del crani.
Veure Nervi vague і Base del crani
Blocador neuromuscular
Els blocadors neuromusculars són substàncies que inhibeixen la contracció de la fibra muscular estriada esquelètica per blocatge dels receptors nicotínics a nivell de la sinapsi neuromuscular.
Veure Nervi vague і Blocador neuromuscular
Blocatge auriculoventricular
El blocatge auriculoventricular, també anomenat blocatge AV, és un trastorn en la conducció elèctrica entre les aurícules i els ventricles cardíacs.
Veure Nervi vague і Blocatge auriculoventricular
Bulb raquidi
Dibuix frontal de la protuberància i el bulb raquidi El bulb raquidi o medul·la oblonga és una estructura del romboencèfal, una vesícula primitiva del sistema nerviós central, situada per sobre de la medul·la espinal i que és pràcticament la continuació d'aquesta.
Veure Nervi vague і Bulb raquidi
Carl Ferdinand Cori
Carl Ferdinand Cori (Praga, Imperi Austrohongarès 1896 - Cambridge, EUA 1984) fou un bioquímic i professor universitari nord-americà, d'origen txecoslovac, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1947.
Veure Nervi vague і Carl Ferdinand Cori
Cèl·lula principal
Les cèl·lules principals (també anomenades zimogèniques o peptídiques) són un tipus de cèl·lules gàstriques encarregades de la secreció de pepsinogen, lipasa gàstrica i quimosina o rennina.
Veure Nervi vague і Cèl·lula principal
Còlon
El còlon, budell sacsoner o budell sacsonut és la part final de l'aparell digestiu en la majoria de vertebrats; extreu aigua i sals dels residus sòlids abans que siguin eliminats del cos.
Veure Nervi vague і Còlon
Còndil occipital
Còndil occipital El còndil occipital és una doble protuberància òssia simétrica situada en la cara externa de la base del crani, la qual forma part del sistema articular atlantooccipital entre la primera vèrtebra cervical i l'os occipital i l'axis.
Veure Nervi vague і Còndil occipital
Colecistocinina
CCK a sota a la dreta. La colecistocinina, en anglès:Cholecystokinin (CCK o CCK-PZ; del grec chole, "bilis"; cysto, "sac"; kinin, "moure"; és a dir, moure el sac de la bilis (vesícula biliar)), és una hormona pèptida produïda a l'intestí prim, específicament al duodè i el jejú.
Veure Nervi vague і Colecistocinina
Coma (medicina)
En medicina, el coma (del grec κῶμα o κωμα, que significa son profunda) és un estat sever de pèrdua de consciència que pot ser el resultat d'una gran varietat de condicions incloent-hi la intoxicació per (drogues, alcohol o altres tòxics), anomalies metabòliques (hipoglucèmia, hiperglucèmia, cetosi), malalties del sistema nerviós central: ictus, traumatisme crani-encefàlic, convulsions i hipòxia.
Veure Nervi vague і Coma (medicina)
Diafragma (múscul)
El diafragma (del llatí diaphragma, i aquest del grec διάφραγμα: diá, "a través de", "diferència"; phrag, "separació"; -ma) és el múscul que com un envà, separa l'abdomen i el tòrax.
Veure Nervi vague і Diafragma (múscul)
Digestió
Diagrama de l'aparell digestiu, conjunt d'òrgans i teixits que s'encarreguen de realitzar la digestió La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies amb molècules més simples i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.
Veure Nervi vague і Digestió
Digoxina
La digoxina és un glicòsid cardiotònic, usat com antiarrítmic en la insuficiència cardíaca i altres trastorns cardíacs.
Veure Nervi vague і Digoxina
Dolor toràcic
El dolor toràcic o dolor al pit és un símptoma que pot estar associat a nombroses anomalies i malalties, generalment és considerat una emergència per raó de la possibilitat d'angina de pit o d'infart de miocardi, malalties cardíaques a les quals el dolor toràcic pot associar-se.
Veure Nervi vague і Dolor toràcic
Duodè
En anatomia del sistema digestiu, el duodè o duodé (del llatí duodeni, 'de dotze dits de longitud') o budell primer és un tub articulat buit que connecta l'estómac amb el jejú.
Veure Nervi vague і Duodè
Els androides somien xais elèctrics?
Els androides somien xais elèctrics? (en anglès: Do Androids Dream of Electric Sheep?) és una novel·la curta, que pertany al gènere de la ciència-ficció, escrita el 1968 per Philip K. Dick (1928-1982).
Veure Nervi vague і Els androides somien xais elèctrics?
Epipló
En anatomia, l'epipló (o, rarament, epíploon o oment), és un replegament del peritoneu situat en l'abdomen.
Veure Nervi vague і Epipló
Ernst Heinrich Weber
Ernst Heinrich Weber (Wittenberg, Alemanya; 24 de juny de 1795 - Leipzig; 26 de gener de 1878), va ser un psicòleg i anatomista alemany que va fundar la doctrina anomenada psicofísica.
Veure Nervi vague і Ernst Heinrich Weber
Estómac
Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.
Veure Nervi vague і Estómac
Forats del crani
El crani humà té nombrosos forats (foramina) pels quals passen nervis cranials, artèries, venes i altres estructures.
Veure Nervi vague і Forats del crani
François Magendie
François Magendie (Bordeus, 15 d'octubre de 1783 - Sannois, 7 d'octubre de 1855), fou un metge i fisiòleg francès.
Veure Nervi vague і François Magendie
Gastrina
La gastrina és una hormona segregada per les cèl·lules de l'antre pilòric quan són estimulades per la presència de certs aliments a l'estómac (extractes de carn, alcalins, alcohol) a causa de la distensió de l'antre o bé per l'excitació del nervi vague.
Veure Nervi vague і Gastrina
Graianotoxina
Les graianotoxines són un grup de neurotoxines estretament relacionades que es troben en plantes del gènere Rhododendron, de la família de les Ericàcies.
Veure Nervi vague і Graianotoxina
Gust
El sistema gustatori o sentit del gust (en plural gustos o gusts) és el sistema sensorial responsable de detectar substàncies químiques en forma sòlida i líquida a través dels receptors o cèl·lules gustatives.
Veure Nervi vague і Gust
Hipotensió arterial
Tant en la fisiologia com en la medicina la hipotensió arterial és la pressió arterial anormalment baixa.
Veure Nervi vague і Hipotensió arterial
Interocepció
La interocepció o funció interoceptiva, es defineix com el sentit de l'estat intern del cos, que pot produir-se tant de forma conscient com inconscient.
Veure Nervi vague і Interocepció
Intestí prim
L'intestí prim és la porció del tub digestiu que s'inicia després de l'estómac (amb el pílor) i acaba a l'intestí gros (amb la vàlvula ileocecal), amb qui constitueix les subdivisions de l'intestí en els mamífers.
Veure Nervi vague і Intestí prim
Laringe
La laringe o garganxó és un òrgan de la fonació, un conducte aeri i un mecanisme esfinterià que s'estén des de la base de la llengua fins a la tràquea.
Veure Nervi vague і Laringe
Llista dels músculs del cos humà
Musculs: Músculs esquelètics, cara anterior Músculs esquelètics, cara posterior Hi ha prop de 640 músculs esquelètics en el cos humà, i gairebé tots els músculs es constitueixen en parelles de músculs (del costat dret o esquerre), el que resulta en aproximadament 320 parells de músculs.
Veure Nervi vague і Llista dels músculs del cos humà
Marcapassos cardíac
Imatge que mostra el marcapassos cardíac, que és el node SA El marcapassos cardíac és una part del cor formada per un conjunt de cèl·lules miocardiocitàries especialitzades que controlen directament el ritme cardíac i que es troben a la paret de l'aurícula dreta.
Veure Nervi vague і Marcapassos cardíac
Múscul aritenoidal
El múscul aritenoidal (musculus arytaenoideus) és un dels músculs de la laringe.
Veure Nervi vague і Múscul aritenoidal
Múscul constrictor inferior de la faringe
El múscul constrictor inferior de la faringe (musculus constrictor pharyngis inferior), és el més gruixut de les tres constrictors de la faringe.
Veure Nervi vague і Múscul constrictor inferior de la faringe
Múscul constrictor mitjà de la faringe
El múscul constrictor mitjà de la faringe (musculus constrictor pharyngis medius) és un múscul en ventall situat al coll.
Veure Nervi vague і Múscul constrictor mitjà de la faringe
Múscul cricoaritenoidal lateral
El múscul cricoaritenoidal lateral (musculus cricoarytaenoideus lateralis),També múscul cricoaritenoidal anterior, tot i que aquesta denominació no apareix ni al Diccionari enciclopèdic de medicina ni al TERMCAT.
Veure Nervi vague і Múscul cricoaritenoidal lateral
Múscul cricoaritenoidal posterior
El múscul cricoaritenoidal posterior (musculus cricoarytenoideus posterior) és un dels músculs de la laringe.
Veure Nervi vague і Múscul cricoaritenoidal posterior
Múscul cricotiroidal
El múscul cricotiroidal (musculus cricothyroideus) és un dels músculs de la laringe.
Veure Nervi vague і Múscul cricotiroidal
Múscul de l'úvula
El múscul de l'úvula (musculus uvulae), múscul palatostafilí o múscul àzig de l'úvula (musculus azygos uvulae),El Diccionari enciclopèdic de medicina i el TERMCAT consideren la denominació "múscul de l'úvula" com a principal.
Veure Nervi vague і Múscul de l'úvula
Múscul esternoclidomastoidal
El múscul esternoclidomastoidal (musculus sternocleidomastoideus), és un múscul de la cara lateral del coll, situat en la regió anterolateral, per sota del múscul platisma i dins d'una beina formada per la capa de revestiment de la fàscia cervical profunda.
Veure Nervi vague і Múscul esternoclidomastoidal
Múscul omohioidal
El múscul omohioidal (musculus omohyoideus) és un dels quatre músculs de la regió infrahioidal.
Veure Nervi vague і Múscul omohioidal
Múscul palatofaringi
El múscul palatofaringi (musculus palatopharyngeus) o múscul faringostafilí,Tant el Diccionari enciclopèdic de medicina com el TermCat consideren que el múscul faringostafilí és una sinonímia complementària.
Veure Nervi vague і Múscul palatofaringi
Múscul salpingofaringi
El múscul salpingofaringi (musculus salpingopharyngeus) és un múscul del coll que va des de la vora superior del cartílag medial del tub faringotimpànic (trompa d'Eustaqui) fins a la cavitat nasal.
Veure Nervi vague і Múscul salpingofaringi
Múscul tiroaritenoidal
El múscul tiroaritenoidal (musculus thyroarytenoideus), anomenat també múscul vocal (musculus vocalis),Per al Diccionari enciclopèdic de medicina no és exactament el mateix ja que és el múscul vocal és el que escurça i relaxa les cordes vocals; té l'origen en la làmina del cartílag tiroide i s'insereix en l'apòfisi vocal del cartílag aritenoide.
Veure Nervi vague і Múscul tiroaritenoidal
Mediastí (tòrax)
Anatomia del mediastí El mediastí és un compartiment anatòmic situat en el centre del tòrax, entre els pulmons dret i esquerre, per darrere de l'estern i les unions condrocostals i per davant de les vèrtebres i del vessant més posterior de les costelles òssies, múscul diafragma per sota i istme cervicotoràcic per dalt, que allotja el cor, aorta, caves, vena àziga i hemiàziga, artèries i venes pulmonars, tràquea i bronquis principals, esòfag, conducte toràcic i altres vasos limfàtics, ganglis limfàtics i alguns troncs i ganglis nerviosos importants.
Veure Nervi vague і Mediastí (tòrax)
Melanina
Estructura química de la melanina La melanina és un component present en plantes, animals i protists, on actua principalment com un pigment.
Veure Nervi vague і Melanina
Nòdul auriculoventricular
X. Tinció d'HE. El nòdul auriculoventricular (NAV) o nòdul d'Aschoff-Tawara —epònim provinent dels patòlegs que el descobriren conjuntament a mitjans de la dècada de 1910: Ludwig Aschoff i Sunao Tawara — és una part del sistema de control elèctric del cor que coordina el funcionament de la part superior d'aquest òrgan, connectant les aurícules i els ventricles.
Veure Nervi vague і Nòdul auriculoventricular
Nervi
Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda principalment per axons i les cèl·lules glials associades, agrupats en fibres nervioses i reunits en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu.
Veure Nervi vague і Nervi
Nervi accessori espinal
El nervi accessori espinal o onzè parell cranial o nervi cranial XI, proporciona innervació motriu a dos músculs del coll: el múscul esternoclidomastoidal i el múscul trapezi.
Veure Nervi vague і Nervi accessori espinal
Nervi frènic
El nervi frènic és un nervi que té el seu origen al coll, a les vèrtebres cervicals C3-C5.
Veure Nervi vague і Nervi frènic
Nervi glossofaringi
El nervi glossofaringi és el novè parell cranial o nervi cranial IX.
Veure Nervi vague і Nervi glossofaringi
Nervi hipoglòs
El nervi hipoglòs o dotzè parell cranial o nervi cranial XII, condueix a la llengua.
Veure Nervi vague і Nervi hipoglòs
Orofaringe
ataronjat. L'orofaringe és una regió de l'anatomia que neix en la porció més posterior de la boca, des del paladar tou fins a l'os hioide i inclou el terç posterior de la llengua.
Veure Nervi vague і Orofaringe
Parell cranial
XII. – Nervi hipoglòs Els nervis cranials o parells cranials són els dotze parells de nervis que parteixen de la base del cervell a nivell del tronc de l'encèfal i emergeixen pels forats de la base del crani, distribuint per la cap, el coll, el tòrax i l'abdomen.
Veure Nervi vague і Parell cranial
Pàncrees
El pàncrees és un òrgan del sistema digestiu i del sistema endocrí dels vertebrats.
Veure Nervi vague і Pàncrees
Plexe nerviós
Plexes espinals (etiquetats a la dreta), amb els principals nervis (etiquetats a l'esquerra) Un plexe nerviós és una xarxa de nervis que s'interseccionen.
Veure Nervi vague і Plexe nerviós
Potencial d'acció cardíac
El potencial d'acció cardíac és un potencial d'acció especialitzat que ocorre al cor, que presenta propietats úniques necessàries per al funcionament del marcapassos cardíac (sistema de conducció elèctrica del cor).
Veure Nervi vague і Potencial d'acció cardíac
Reflex d'immersió dels mamífers
Reflex de busseig en un nadó humà El reflex d'immersió dels mamífers o simplement reflex d'immersió, o també reflex de busseig, és un reflex dels mamífers que optimitza la respiració per permetre romandre sota l'aigua durant llargs períodes.
Veure Nervi vague і Reflex d'immersió dels mamífers
Ronyó
Els ronyons o renyons són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant un sistema funcional complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.
Veure Nervi vague і Ronyó
Schwannomatosi
La schwannomatosi, o NF3 segons alguns especialistes, és un tipus de neurofibromatosi.
Veure Nervi vague і Schwannomatosi
Si carotidi
En anatomia humana, el si carotidiés una àrea dilatada a la base de l'artèria caròtide interna just per sobre de la bifurcació de la caròtide interna i la caròtide externa al nivell de la vora superior del cartílag tiroidal.
Veure Nervi vague і Si carotidi
Tenascina
doi.
Veure Nervi vague і Tenascina
Tim
El tim o timus és un òrgan limfoide que consta de dos lòbuls i es localitza al mediastí, darrere de l'estèrnum.
Veure Nervi vague і Tim
Tiroide
La glàndula tiroide o, senzillament, tiroide és una de les glàndules endocrines més grans en el cos i la primera d'elles que es desenvolupa durant l'embriogènesi, a partir de les cèl·lules de l'endoderma anterior.
Veure Nervi vague і Tiroide
Triangle muscular
El triangle caròtide inferior (o triangle muscular), està limitat, per davant, per la línia mitjana del coll des de l’os hioides fins a l’estèrnum; darrere, pel marge anterior del múscul esternoclidomastoidal; a dalt, pel ventre superior del múscul omohioidal.
Veure Nervi vague і Triangle muscular
Tumor de Pancoast
Un tumor de Pancoast és un càncer del vèrtex pulmonar, és a dir, un tipus de càncer de pulmó que es defineix principalment per la seva ubicació en l'extrem superior de qualsevol dels dos pulmons.
Veure Nervi vague і Tumor de Pancoast
Vòmit
XIV del Tacuinum Sanitatis El vòmit, també anomenat èmesi, és l'expulsió violenta i espasmòdica del contingut de l'estómac per la boca.
Veure Nervi vague і Vòmit
Vena jugular
Les venes jugulars són les venes que porten sang desoxigenada des del cap de tornada al cor a través de la vena cava superior.
Veure Nervi vague і Vena jugular
Vena jugular interna
La vena jugular interna (o, senzillament, jugular interna) és una vena jugular aparellada que recull la sang de l'encèfal (des del si sigmoide) i de les parts superficials de la cara i el coll.
Veure Nervi vague і Vena jugular interna
Veratrum nigrum
Veratrum nigrum o hel·lèbor negre fals)Bonine, Black Plants: 75 Striking Choices for the Garden, 2009, p. 75.Toogood, The Gardener's Encyclopedia of Perennials, 1988, p. 144. és una planta perenne verinosa dins la família Melanthiaceae.Barceloux, Medical Toxicology of Natural Substances, 2008, p.
Veure Nervi vague і Veratrum nigrum
Vesícula biliar
La vesícula biliar, bufeta biliar, bufeta de la bilis, vesícula cística, o popularment bufeta del fel (o de la fel) és un òrgan no-vital que ajuda a la digestió i emmagatzema el fel (la bilis) produït al fetge.
Veure Nervi vague і Vesícula biliar
També conegut com Desè nervi cranial, Desè parell cranial, Nervi cranial X, Nervi pneumogàstric, Sistema nerviós vagal.